NOTES
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 84
A R.
sepul a peni us is i ia pa henopea
La bibliog a ia dedicada a l’es udi de l’en o n cul u al i, en conc e , a la li e a u a
con eada a la co ca alanoa agonesa del Regne de Nàpols, ha dona ui s abundan s
i ha omple bui s conside ables. Resseguin la ama de les planes que pa len de Bene
Ga e , conegu dins el ce cle humanís ic pon anià amb el sob enom de «Ca i eo»,
planes esc i es o so in pe i alianis es es udiosos del Qua ocen o i pe algun lla-
inis a in e essa en la o mació clàssica del poe a, he a iba a la lec u a de l’ob a
més ecen que s’ha esc i sob e Ga e , i mada pel p o esso Gio anni Pa en i1.
L’objec iu de les línies que p esen o consis eix p imo dialmen a o e i de e minades
e lexions, àmplies en alguns pun s i p ecises en d’al es, al ol an de la igu a del poe a
ca alà a p opòsi de la lec u a del llib e de Pa en i. En el p e aci l’au o exp essa quins
han es a els mo ius que l’han empès a esc iu e sob e Ga e : « en a e di da e is-
pos a alle domande imas e insoddis a e, e u o coo dina e e onde e in un esame
complessi o della pe sonali à e dell’ope a di Ca i eo»2. Dona espos es a p egun-
es insa is e es (disso adamen algunes enca a hi es en); coo dina -ho i ond e-ho
o (es e e eix a la li e a u a c í ica sob e Ga e , p oduïda pe al es in el·lec uals
i alians), pe al d’ob eni un examen global del poe a i de la se a ob a. Adop an
com a pun de pa ença l’a i mació de Pa en i, old ia epassa en p ime lloc qui
e a Bene Ga e , quina e a la se a o mació, quin el seu pape a la co napoli ana i
quina la elació que man ingué amb l’acadèmia pon aniana. Seguidamen cald à es a-
bli l’es a de la qües ió quan a la bibliog a ia gene al i les monog a ies dedicades
a l’au o i passa a l’anàlisi de les apo acions i les eelabo acions de Pa en i, pe aca-
ba a egin al es pe spec i es sob e el ema, sense cau e en la polèmica.
1. Gio anni PARENTI, Bene Ga e de o il Ca i eo: p o ilo di un poe a, Flo ència, L. S. Olschki,
1993. El llib e o ma pa de la col·lecció «Quade ni di Rinascimen o» de l’Is i u o Nazionale di s udi
sul Rinascimen o.
2. Ibídem, p. 2.
Fa en ia 20/1, 1998 85-94
A p opòsi d’una lec u a sob e Bene Ga e
«Il Ca i eo» (1450-1514) (Gio anni Pa en i)
Isabel Sega a Añón
IES P o ençana
L’Hospi ale de Llob ega
Da a de ecepció: 12/9/1996
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 85
No és la me a in enció esc iu e una essenya lla guíssima i p immi ada de l’ob a
de Pa en i, sinó més a ia p end e-la com a da e a publicació «aggio na a» de la
ece ca sob e Bene Ga e pe assenyala , ma isa , comple a i comen a aspec es
ema cables que cal eni en comp e a l’ho a d’endinsa -nos en el coneixemen del
poe a humanis a ca alà3.
Bene Ga e neix a Ba celona e s el 1450. L’any 1467 o po se el 1468 ma xa
a la co ca alanoa agonesa de Nàpols. Allí es elaciona amb el ce cle humanis a
de l’acadèmia pon aniana on coneix Pon ano, Sannaza o, Summon e i Pa do, en e
d’al es. El 1486 esde é un pe sona ge elle an en els a e s polí ics i adminis a-
ius del Regne, ja que simul àniamen a l’elecció de Gio anni Pon ano com a sec e-
a i d’Es a en subs i ució d’An onello Pe ucci, Ca i eu és anomena conse ado
del segell eial. Es con e eix en un unciona i més inco po a a l’apa ell bu oc à-
ic de la co . A pa i d’alesho es, Ga e inicia el seu cu sus hono um, que l’any
1495 el po a à a ocupa el cà ec de sec e a i de Fe an II de Nàpols. A an de la
in asió ancesa de Ca les VIII, segui à el seu ei a l’exili. Més a d, de 1501 a
1503, es a a Roma. Allí coneix al es in el·lec uals i humanis es com Angelo
Colocci, que es a a con ençu que en els dies de sojo n a Roma Ca i eu ha ia a-
duï a l’i alià els poemes de Folque de Ma sella. De o nada a Nàpols, caiguda ja
la dinas ia, el i ei de Fe an el Ca òlic, Gonzalo Fe nández de Có doba, l’anomenà
go e nado del com a de Nola. To i així, en aques a da e a e apa de la se a ida
isqué en condicions humils, pa í de go a i mo í el 1514 a la se a casa del « ico
de li Dac oli» de Nàpols.
Tal com es imonien els seus con empo anis Summon e, Pon ano i Sannaza o,
Ca i eu ou home doc e en lle es clàssiques, en la coneixença del p o ençal, bon
músic i, sob e o , poe a. Pon ano encunyà pe a ell el sob enom de Cha i eus,
‘deixeble i amic de les G àcies’. Sannaza o l’anomenà Ba cinio a l’ègloga do zena
de la se a A cadia, apel·la iu amb què eco da a l’o igen de l’amic. L’elecció
del nom acadèmic Cha i eus, di ós pe la adició li e à ia i aliana en Ca i eo,
eme di ec amen al gène e con ea pe l’au o : la poesia. Es ac a d’una poesia
en i alià oscani za , mol p obablemen degu a un allunyamen olgu de la lí i-
ca popula i zan napoli ana del momen ; una poesia lla ini zada, ambé, que
segueix el cànon humanís ic de l’acadèmia pon aniana, nod ida en la imi a io de
la poesia omana d’època augus ea. Ga e ce cà pe a la se a ob a un model lin-
güís ic i li e a i ennoblido , el oscà i el pe a quisme, enca a que aques úl im
sigui esseguible en la majo ia dels casos a a és de pa ons i esquemes gai ebé
semp e o mals.
86 Fa en ia 20/1, 1998 Isabel Sega a Añón
3. Des de l’any 1990 m’he in e essa pe la ece ca sob e B. Ga e . Pel que a a aques eball, em
pe me o eme e a Isabel SEGARRA AÑÓN, La p esència d’Ho aci en la cançó de cloenda de
l’Endimione. Al es emes sob e la in luència dels clàssics a Ca i eu, esi de llicencia u a (inèdi-
a) di igida pel D . Joan Bas a das, llegida a la Facul a de Filologia de la UB el 17 d’oc ub e de 1991;
ambé eme o a l’a icle de la ma eixa au o a, «El ema del monumen um ho aciano en B. Ga e «Il
Ca i eo», poe a y humanis a ca alán en la co e ca alano-a agonesa de Nápoles», a Ac as del colo-
quio humanis a An onio de Neb ija: Edad Media y Renacimien o, Salamanca, Ediciones de la
Uni e sidad, 1994, p. 505-512; «Vi gili en l’A agonia de Cha i eo: una lec u a polí ica», a Anua i
de Filologia, Uni e si a de Ba celona (en p emsa).
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 86
Ga e és conegu pel seu cançone , l’Endimione. El pe a quisme de l’Endimione,
palès en el ac amen de l’amo i en l’ús del oscà, ple de gi s i peces lèxiques
ex e es dels Re um ulga ium agmen a, disco e pa al·lelamen al cos a d’una
al a endència que es cons a a al lla g del ex ga e ià: la olun a d’inse i i ecu-
pe a els clàssics. Ca i eu ha olgu ellegi -los, adui -los, ec ea -los en el eixi
poè ic c ea , almen que els models lí ics lla ins cons i ueixen en subs ància la
ca a de p esen ació que el poe a o e eix als seus in e locu o s humanis es. L’ampli
i ap o undi coneixemen dels clàssics que Ca i eu demos a en o a la se a ob a, an
en el cançone com en els poemes na a ius de cai e mo ali zan —Pascha o el
càn ic De disp egio del mondo— i de cai e mi ològic —els qua e càn ics i ula s
Me hamo phosi — a mol di ícil de c eu e que, enca a que con inuà llegin i ap e-
nen so a l’aixopluc dels pon anians, no hagués ebu ja una bona o mació a
Ba celona abans de ma xa a l’a en u a napoli ana. Cal a egi , a més, que pe acce-
di al unciona ia de la co ha ia de comp a amb un ce g au d’ins ucció, ac-
o bàsic en l’admissió i en la possibili a d’«ascens» en els cà ecs adminis a ius
i cancelle escos. Con inua essen «una domanda insoddis a a», en mo s de Pa en i,
ob eni no es dades sob e l’o igen amilia de Ga e i els seus anys iscu s a
Ba celona, o i que no hem de desca a o ien a la ece ca e s el ma e ial d’a xiu
ca alà més que no pas napoli à.
L’e udi i alià E asmo Pè copo publicà en apèndix a la se a edició de l’ob a
comple a de Ca i eu o s els documen s d’a xiu oba s a Nàpols (a l’A xiu d’Es a
i a l’A xiu de l’A quebisba ) signa s pe Ga e i ambé aquells que hi eien e e èn-
cia. El 1898, sis anys més a d de l’apa ició de l’edició de Pè copo, Tamma o
De Ma inis publicà es documen s d’a xiu més sob e aspec es di e sos de la ida de
Ca i eu a Nàpols4.
Si un lec o dels nos es dies ol conèixe l’ob a de Ga e i no po accedi a les
edicions «cinquecen ine», enca a a ui hau à de llegi el poe a ca alà en l’edició de
les Rime de Pè copo (any 1892), e udi a, mol ano ada, pe ò anma eix suscep ible
de e isió quan a di e sos pun s. En e els més elle an s con é indica la necessi-
a d’ac uali za -la en ce s aspec es ipog à ics i de pun uació; en la p ecisió d’algunes
ano acions sob e les on s clàssiques dels poemes de egades poc exac es i, d’al-
es, omeses. La li e a u a c í ica sob e Ga e n’ha mos a alguns exemples, o i
que es en isola s p ecisamen pe la manca d’una no a edició e isada que els inclo-
gui. Pa en i, com ja ho ha ia e Rino Consolo5, indica a peu de pàgina alguna
inexac i ud i omissió de Pè copo, o i que no exp essa el sugge imen de e isió.
A p opòsi d’una lec u a sob e Bene Ga e Fa en ia 20/1, 1998 87
4. Pel que a als documen s edi a s pe E asmo PÈRCOPO, egeu l’edició comple a de l’ob a ga e ia-
na a cu a d’aques ma eix es udiós, Le Rime di Benede o Ga e h de o il Cha i eo, «Biblio eca
napole ana di S o ia e Le e a u a» edi ada pe Benede o C oce, Nàpols, 1892, 2 ols. Vegeu esp.
l’apèndix inclòs al ol. II. Igualmen , Tamma o DE MARINIS, «T e documen i inedi i igua dan i il
“Cha i eo”», a A chi io s o ico pe le p o incie napole ane, XXIII (1898), p. 399-403. Sob e la
ca alogació i la desc ipció del co pus conse a de la cancelle ia ca alanoa agonesa de Nàpols,
egeu Jole MAZZOLENI, Reges o della Cancelle ia A agonese di Napoli, A chi io di S a o di Napoli-
pubblicazioni degli A chi i di S a o, Nàpols, L’a e ipog a ica, 1951.
5. Vegeu Rino CONSOLO, «Il lib o di Endimione: modelli classici, “in en io” ed “elocu io” nel can-
zonie e del Ca i eo», a Filologia e C i ica, 3 (1978), p. 19-94.
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 87
A a bé, l’es udi de les edicions enaixen is es de Ga e , un dels poe es de la
co ca alanoa agonesa que en ida ingué di usió immedia a g àcies a la ipog a-
ia eneciana i napoli ana de l’època, pe me dilucida el p océs de edacció del
cançone i de la es a de poemes que comple en les ope a omnia ga e ianes. De
g an aju és ambé l’únic còdex que ha omàs de l’Endimione, l’anomena Còdex
De Ma inis, que ha ia o ma pa de la biblio eca de Tamma o De Ma inis i a a
deu oba -se en mans d’algun ic bibliò il6. Sembla se que la p ime a elabo ació
del cançone s’hau ia de si ua en e els anys 1493-1494, segons els indicis que
ens dóna el Còdex De Ma inis. La segona se si ua poc abans de l’edi io p inceps del
1506 i la e ce a i de ini i a es p odueix en e el 1508-1509, amb el lliu amen de
l’ob a comple a a la imp em a de Sigismondo May , ex en què s’han elimina els
es ambo s i les o ole, me es popula i zan s que ha ien es a inclosos en les edi-
cions an e io s. Cada ase ma ca una poè ica que s’acos a paula inamen als models
àulics de la poesia lla ina, puix que Ga e p e én a iba amb el con ingu huma-
nís ic dels seus poemes al públic de l’acadèmia, acos uma a la p oducció lí ica de
Pon ano, que be ia p incipalmen de P ope ci i de Ca ul. Dins aques a línia
d’imi ació clàssica, P ope ci e a el poe a lla í més p ope a l’ideal de l’amo pe a -
quis a, ja que a la se a ob a exalça els concep es de la ides i del oedus amo is,
elimina p og essi amen del e s o elemen de sensuali a «escandalosa» i con e eix
un o e ina als sen imen s. El ex p ope cià cons i ueix un pun de pa ença pe als
sone s ga e ians que eelabo en el ema del mollis libe 7.
Luc eci, Ca ul, Tibul, Ho aci i O idi comple en amb Po pe ci les on s clàssiques
p edominan s en els poemes amo osos del cançone . Cadascuna de les imi acions
de Ca i eu i, en ocasions, aduccions adobades amb mo ius pe a quis es p esen-
en un in e ès especial pe als es udis sob e inse cions, o millo , in e ex uali a i
ecepció de la li e a u a clàssica en els ex os humanís ics. Més enllà de la inco -
po ació de peces lèxiques ex e es en aducció di ec amen del ex an ic, hem de
pa la d’un ecu s al amen p oduc iu, ca ac e ís ic de mol s poemes de Ca i eu:
em e e eixo al que s’ha anomena «especiali zació incipi à ia»8. Consis eix bàsi-
camen en la ecupe ació o al o pa cial, en aducció o en eelabo ació, de l’ínci-
pi del ex clàssic. L’especiali zació incipi à ia acompleix un ol especí ic: el
econeixemen quasi immedia del model pe pa del públic. Apo a alo emblemà-
88 Fa en ia 20/1, 1998 Isabel Sega a Añón
6. Pa en i ens in o ma del e que el 18 de juny de 1991 el manusc i a so i a subhas a a la So heby’s
de Lond es. Ac ualmen és in obable. C . G. PARENTI, Bene Ga e de o il Ca i eo: p o ilo di un
poe a, Flo ència, L. S. Olschki, 1993, p. 4, n. 4. Del e , me n’ha ia dona no ícia el D . Amadeu
Sobe anas. Pe a la desc ipció comple a del còdex, el seu agençamen pe al ei Fe andino quan
enca a e a p íncep de Càpua (1467-1493), les inse cions ecen io es de Ca i eu on hi ha lle es,
cobles i cançons i, inalmen , les belles il·lus acions de po ada, egeu Gian anco CONTINI, «Il
codice De Ma inis del Ca i eo», a S udi di bibliog a ia e s o ia in ono e di T. De Ma inis, Ve ona,
1964, ol. II, p. 15-31.
7. Sob e P ope ci a Ca i eu, egeu l’acu a a icle de Claudia FANTI, «L’elegia p ope ziana nella li i-
ca amo osa di Ca i eo», a I alianis ica, 15 (1985), p. 23-44. Pa en i l’ha ingu p esen , enca a que
lleuge amen , i el ci a a les pàgines 1, 15, 64 del seu llib e.
8. Sob e l’especiali zació incipi à ia, egeu G. B. CONTE, Memo ia dei poe i e sis ema le e a io.
Ca ullo. O idio. Vi gilio. Lucano, To í, Einaudi, 1974, p. 53 i següen s.
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 88

ic, puix que suposa pe ella ma eixa l’adhesió a l’o iginal. D’un ampli en all
d’exemples locali za s en els poemes ga e ians en des aquem l’íncipi de la
cançó XIX de l’Endimione: «Non semp emai dal ciel p ocella cade» i Ho aci,
Odes,II, 9, 1-2 diu: «Non sempe imb es nubibus hispidos / manan ». Jun amen
amb el ema clàssic de la consola io, Ga e ecull a mane a de condensació en el
mo p ocella dos subs an ius emp a s pe Ho aci, imb es en el p ime es de l’oda
i p ocellae del e ce d’Ho aci: « exan inaequales p ocellae». Així, l’adopció de
lèxic i la ecupe ació de l’íncipi ho acià cons i ueixen en el nos e poe a òp imes
ècniques de connexió in e ex ual.
Vold ia con inua ac an aspec es més especí ics que s’han apun a en les p i-
me es pàgines d’aques esc i . En p ime lloc, a i de si ua l’apo ació de Pa en i
a l’es udi de Bene Ga e , con é e una àpida pano àmica dels eballs an e io s
sob e l’au o . En els an ics i els nous manuals sob e his ò ia de la li e a u a i alia-
na Ga e apa eix en pe i s apa a s9. Els es udis de cai e c í ic i monog à ic so gi-
en a an de la comple a edició d’E asmo Pè copo10. En e els p ime s comp em
amb l’apo ació de les pe sonali a s de C oce i de Ge o; en e els segons, els més
des aca s, l’anàlisi d’En ico Fenzi sob e la llengua i l’es il de Ca i eu11, Rino
Consolo amb el seu p eua i bell a icle en què explici à g an pa de les on s lla-
ines del cançone 12, el capí ol que Ma co San aga a dedicà a Sannaza o i a Ca i eu
en el seu llib e La li ica a agonese13 i l’a icle de Claudia Fan i sob e P ope ci en
la lí ica ga e iana14. Ha es a aques el pun de pa ença inde ugible pe a Pa en i.
Tanma eix, dins la di e sa bibliog a ia espanyola sob e l’època, hi ha alguns í ols
(pe i s a icles, epe o is bibliog à ics, dades en capí ols sob e els in e can is
cul u als amb el Regne de Nàpols) que inclouen in o mació sob e Ga e , í ols
que Pa en i no ha ingu p esen s15, en esos com a pun s de pa ença de la ece ca
sob e l’au o des de Ca alunya.
Rein e p e an la asca de o s aques s es udiosos, Pa en i ha cons uï un llib e
monog à ic, di idi en deu capí ols16, ixan -se especialmen en el pe a quisme i l’an-
ipe a quisme, l’he ència obado esca i s ilno ís ica del cançone , és a di , incidin
en pa icula en Ga e com a poe a «in olga e», pe bé que no ha descu a l’anà-
lisi de les ep eses cabdals de on s clàssiques en els poemes amo osos. I així,
A p opòsi d’una lec u a sob e Bene Ga e Fa en ia 20/1, 1998 89
9. És digne d’in e ès l’apa a «La le e a u a a agonese», a S o ia della le e a u a i aliana, d’E. CECCHI
i N. SAPEGNO, ol. III, Il Qua ocen o e l’A ios o, Milà, Ga zan i, 1965, p. 560-566.
10. Op. ci . a la no a 4.
11. Vegeu En ico FENZI, «La lingua e lo s ile del Ca i eo dalla p ima alla seconda edizione
dell’Endimione», a S udi di ilologia e c i ica, 1 (1970), p. 9-83.
12. Rino CONSOLO, op. ci . a la no a 5.
13. Vegeu Ma co SANTAGATA, La li ica a agonese. S udi sulla poesia napole ana del secondo
Qua ocen o, Pàdua, An eno e, 1979.
14. Claudi FANTI, op. ci . a la no a 7.
15. Em e e eixo, pe ex., al b eu a icle de J. ARCE, «Un español en la his o ia de la lí ica i aliana», a
A lán ida, 38 (1969), p. 234-239; ambé al epe o i bibliog à ic TODA Y GÜELL i a F. ELÍAS de
TEJADA, Nápoles hispánico, Mad id, Mon eju a, 1959-1961, 4 ols.
16. Tenen pe í ol, pe o d e d’exposició: «le edizioni», «la i a», «poesia olga e e immo ali à», «la
cul u a e l’ambien e», «i modelli», «il p imo canzonie e», «i p o agonis i», «pe a chismo e s il-
no ismo», «il secondo canzonie e», «la o una».
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 89
l’anomena poe a humanis a17 en el ple sen i de la pa aula, pe què —c ec— Ca i eu
no es limi a a la lec u a dels clàssics, sinó que a més enllà, almen que en esul-
en poemes que, en alguns casos, enen el alo de aduccions a ís iques dels o i-
ginals; en d’al es, eelabo acions enginyoses de mo ius an ics. Pe ci a -ne un
pa ell: el pa aklausí hy on dels elegíacs lla ins i els noc u ns i gilians18 con e i s
en se ena es i el deli i en l’a do de la passió amo osa e oca pe Luc eci en el seu
poema19, ec ea pe Ga e en dolç sone amo ós pe a quis a20.
Tan les monog a ies an e io s a l’ob a de Gio anni Pa en i com aques a ma eixa
han ac a àmpliamen i acu ada l’es uc u a, les ases de edacció i les on s de
l’Endimione, deixan ma cadamen de banda la es a de la p oducció ga e iana. No
podem nega que la emà ica dels poemes na a ius de Ca i eu és menys a ac i a i
menys o iginal que el seu cançone amo ós. No obs an això, con é econèixe en
aques pun un ce g au de desp eocupació pe pa de la c í ica, puix que un es u-
di pa icula i za dels poemes eligiosos, mo als, mi ològics i ins i o polèmics21
de Ga e ens descob eix no es pe spec i es pe al coneixemen i la alo ació d’una
ace a cla amen humanis a de l’au o . Sembla opo ú, doncs, dedica -ne algunes
línies, bo i exposan (i ma isan , quan calgui) algunes a i macions de la c í ica.
Els poemes na a ius o Can ici, al com els anomena Ca i eu, són composicions
poè iques lla gues, esc i es en e za ima, inco po ades a l’edició de l’ob a com-
ple a de 1509. Segueixen el cançone en aques o d e: Sei canzoni ne la Na i i à
de la Glo iosa Mad e di Ch is o; Una canzone ne la Na i i à di Ch is o; Una can-
zone in laude de la humili a e; Uno can ico in e za ima de disp egio del mondo;
Qua o can ici, in e za ima, ne la mo e del Ma chese del Vas o; Rispos a con-
a li mali oli; Sei can ici del lib o in i ula o Pascha. Hi p e alen el ema eligiós
i els a gumen s mo ali zan s als qua e p ime s poemes i a la Pascha; el o sa í ic i
d’in ec i a a la Rispos a; el gus pe la mi ologia i l’al·lego ia a les Me hamo phosi;
el gène e de la consola io al càn ic ne la mo e del Ma chese del Vas o.
Les on s dels càn ics eligiosos, excep uan les con ínues e e ències al ex
sag a i a l’ob a de l’amic Sannaza o De pa u Vi ginis, es an cons i uïdes pe
ep eses p o inen s de Luc eci i de Vi gili, il a s en clau c is iana, i de Claudià
p incipalmen . Un dels exemples més ema cables pe la se a o ça i bellesa és
la aducció que Ga e a del amós íncipi del llib e II del poema luc ecià en el
càn ic i ula De disp egio del mondo22. L’allunyamen del sa i e lec i pel poe a
90 Fa en ia 20/1, 1998 Isabel Sega a Añón
17. «Vice e sa Ca i eo, con ecnica che i ela il poe a umanis a, pun a su una decisa con aminazione
delle on i...», G. PARENTI, op. ci ., p. 55.
18. C . VIRGILI, Aeneis, IV, 522-532.
19. C . LUCRECI, De e um na u a, IV, e sos 1073-1120; Ca i eu ep èn en conc e els e sos 1089-1093.
20. C . CARITEU, sone LXXIX.
21. Com la in e essan Rispos a con a li mali oli, inclosa en l’edició de May (1509) i eedi ada pe
E. Pè copo (1892) jun amen amb l’ob a comple a de l’au o .
22. Rino Consolo ha assenyala la aducció ga e iana de Luc eci, enca a que no s’hi ha de ingu . Pe
a aques apun sense es udi, egeu l’a icle d’aques au o (p. 62) ci a a la n. 5. Pe a l’anàlisi del
agmen em pe me o eme e a Isabel SEGARRA AÑÓN, «Sob e la aducció ga e iana del pas De
e um na u a II, 1-8 de Luc eci en el Càn ic De disp egio del mondo 1-12 de Ca i eu» (Excu sus 1),
a La p esència d’Ho aci... op. ci . a la n. 3, p. 79-84.
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 90
omà pe me a Ca i eu la ec eació d’una a mos e a p i ilegiada, idònia pe al
plan ejamen de la ma è ia que es ol ac a . Una ma è ia que a poc a poc es c is-
iani za à: el poe a, isola , aixeca els ulls «al bel emplo se eno / di sapien ia»
iden i ica amb Déu.
Me eixen a enció especial els càn ics i ula s Me hamo phosi, que p esen en el
eco d nos àlgic de la ja caiguda dinas ia ca alanoa agonesa23, el plany pe la mo
del noble Al ons d’A alos, occi en una ba alla el 1495, i el eco d de l’an iga pas-
sió pe Lluna. To el poema és emma ca en escenes de end es nim es, de si enes
i de di ini a s lu ials que aga egen pe les ibes del gol de Nàpols: una es am-
pa li e à ia en pe ec a co espondència amb els mo ius iconog à ics de l’a enaixen-
is a. Indub ablemen , el model clàssic adop a pe a l’a gumen de les
ans o macions és O idi. Po se l’episodi més eeixi de les Me hamo phosi ga e-
ianes és la his ò ia de la nim a Ina ime que — al com desc iu el poe a amb ons
d amà ics— de an de plo a s’assecà i es con e í en l’illa d’Ísquia, on Lluna
ha ia sojo na amb Isabella del Balzo i pa de la co . La aula d’Ina ime, que
s’es én al lla g del càn ic IV de l’ob a, mos a la coneguda es uc u a li e à ia de
la Ringkomposi ion: l’apa ició i la desapa ició del iu Sebe o, emblema mí ic de la
ciu a , al p incipi i al inal de l’ob a, uni ica l’ampli en all de a iacions emà iques
que s’hi obse en, en pa icula , els episodis cabdals de la des e a del Regne e o-
ca s mi jançan esceni icacions mi ològiques i al·lego ies. En aques a da e a e apa
de la se a p oducció, Ga e ecolza en l’e udició, en un es il més eclòs en ell
ma eix, en la p oducció —pe di -ho d’alguna mane a— «pe a» i «dins» l’acadè-
mia humanis a napoli ana. L’au o es complau en un llengua ge he mè ic, en un
missa ge que ja no ce ca un g up co esà com a públic, pe què la si uació del Regne
ha ia pa i can is p o unds.
Pe bé que Pa en i se cen i p incipalmen en la igu a del poe a a a és del
cançone i en l’Endimione ma eix, l’es udiós i alià ci a els càn ics de Ga e i els dedi-
ca algun comen a i, que —opino— en alguns casos, es po ma isa . Re e in -se a la
Pascha, Pa en i la quali ica de «cu ioso miscuglio di sac o e di p o ano»24; més
enda an , ambé sob e el ma eix poema i sob e les Me hamo phosi, conclou que
« app esen ano la es imonianza dell’i igidi si in modi ambiziosi e a caizzan i di
una ena poe ica che a e a già da o il meglio di sé»25. Sens dub e, Pa en i é sem-
p e p esen l’anàlisi de la poesia na a i a de Ga e en unció de l’expe iència del
cançone . Si, en can i, ens ixem en l’ap opamen de Ca i eu a l’idea i de l’Acadèmia
en aques a da e a e apa de la se a ob a i desca em la ja e ònia i aspassada con-
cepció de l’humanisme i del Renaixemen com a mo imen s ca ega s d’i eligio-
si a , la lec u a de la Pascha deixa de se «cu iosa» i so p enen pe «la ba eja de
sac e i de p o à»; igualmen , els càn ics de Ga e no es llegeixen com a o mes
ígides i a caï zan s, sinó com a p oduccions pa al·leles al discu s, ple de e lexions
mo als, e lec i en els ac a s i en els diàlegs pon anians. L’apa en plan ejamen
A p opòsi d’una lec u a sob e Bene Ga e Fa en ia 20/1, 1998 91
23. Aques s poemes són pos e io s a 1501, pe anyen s a l’època de go e n del i ei cas ellà Gonzalo
Fe nández de Có doba, anomena «Il g an Capi ano».
24. C . G. PARENTI, op. ci ., p. 7.
25. C . ibídem, p. 19.
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 91
eligiós o mi ològic, acompanya de la complicació i l’e udició en el llengua ge,
amaga la medi ació, la queixa pe l’ad e si a dels emps: la caiguda de la dinas ia
enca a bocins la eo i zació humanís ica sob e el p íncep i les i u s. En aques
sen i , el poe a es plany amb l’acadèmia.
Finalmen old ia dedica un espai, al com s’ha apun a , a comen a les apo -
acions, al meu pa e , més ema cables de l’ob a de Pa en i. Un dels nuclis cen-
als del seu llib e consis eix en la alo ació del pes de l’he ència clàssica i de la
adició «in olga e» en la poesia de Ca i eu. No deixa de se una anàlisi con lic-
i a pe pa se a, que desemboca en pe i es con adiccions. Pe a Pa en i la elació
lla í/ ulga en el conjun de la p oducció ga e iana i, especialmen , en el canço-
ne , esde é una on de ensió con ínua. La ba eja «a o s ni ells» —en opinió de
G. Pa en i— de les dues adicions pod ia explica -se com a «solució de comp o-
mís», pe què (po se ) Ga e s’ha ia mos a incapaç de domina el lla í a la ma eixa
alçada que els pon anians. Aques a és una de les hipò esis que Pa en i ens o e eix.
Tanma eix, planes més enda an l’es udiós i alià essal a que «la compe enza la ina
e l’amo e dei classici ace ano di Ca i eo un memb o di pieno di i o del sodali-
zio pon aniano» i ambé que « al ol a accade a, cioè, a Ca i eo di pensa e in la i-
no la ase che a ebbe sc i o in olga e»26. Què cal conclou e, doncs? Més a ia
cal en end e que l’elecció del model de poesia «in olga e» p esa com a adhesió
a un model amb adició ja consolidada, enal ida pels g ans poe es oscans, d’una
banda, i, de l’al a, pe la lí ica classicis a del company Sannaza o, a poc a poc
acomodà amb èxi les p e e ències de l’acadèmia i l’ob í a la ecepció de la p o-
ducció en ulga .
Des del pun de is a de la ece ca en l’àmbi de la i alianís ica esul a de pa -
icula in e ès l’es udi que Pa en i elabo a en el capi ole i ula «Pe a chismo e
s ilno ismo»27. De mane a b eu i cla a anali za la pe ja de Guinizelli i Ca alcan i
en alguns poemes del cançone . Un essò ca alcan ià ecupe a pe Ga e és la
isió de l’ànima u men ada que llui a pe eixi de l’enamo a i el pa hos que desen-
cadena. Aques és un dels mo ius li e a is que no ha ien es a ingu s en comp e
pe Pè copo en l’ano ació de les composicions on és mani es . Jun amen amb el
capí ol esmen a s’ha d’assenyala l’úl im, «la o una»28, ple d’ence ades e lexions
sob e la disc e a di usió de l’ob a ga e iana a Nàpols, a la es a d’I àlia, a Espanya
i a F ança.
El deixeble di ec e de Ga e ou el poe a Se a ino Aquilano, que p engué de la
lí ica del ca alà el gus pe l’a gúcia en el concep e i la me à o a, és a di , els ele-
men s més p òxims al manie isme de la poesia co esana del segle següen . Féu
92 Fa en ia 20/1, 1998 Isabel Sega a Añón
26. C . G. PARENTI, op. ci ., p. 23 i 36 i 58 espec i amen . Segons Pa en i, als ulls dels acadèmics,
Ca i eu hau ia pogu sembla esc ip o de poesia lla ina ulga i zada o un nou Pe a ca esbandi a
les aigües del Tíbe . A la p. 23 Pa en i dóna b eu no ícia, en no a, dels dos esc i s en lla í que con-
se em de l’au o . Aques s documen s o en publica s en apèndix (al ol. II) de l’edició ga e ia-
na de Pè copo (1892). Pe a l’edició, la aducció i l’es udi dels dos documen s, em pe me o eme e
a Isabel SEGARRA AÑÓN, «Tex os lla ins de Ga e » (Excu sus 2), a La p esència d’Ho aci... op. ci .,
p. 85-102.
27. Vegeu esp. les p. 82-89 del llib e de Pa en i.
28. Vegeu esp. les p. 112-145 del llib e de Pa en i.
Fa en ia 20/1 083-094 2/3/98 16:50 Página 92