Trets morfosintàctics en la llengua de la Phoinikikike historia de Filó de Biblos

ARTICLES Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 8 Abstract The author shows the chronological situation of Philo of Byblos and of his Phoenician History. The koiné and the atticism of the second century A.D. Delimitation of the analysed text. General description of some elements of the language of the Phoenician History: categories of words, the use of the cases and syntactic functions. Morphosyntactic traits of the Phoenician History (I): proper nouns, common nouns, adjectives; correspondence of cases and functions; some semitisms. L’observació atenta dels trets morfosintàctics de la llengua grega que trobem utilitzada per Filó en aquesta obra ens el mostra com un bon coneixedor del grec de l’època clàssica, bé que va viure en una època relativament tardana. De fet, ens manifesta també aquest coneixement en la resta de la seva producció literària, composta d’obres de contingut força divers (lèxic, històric, teològic) i que, malauradament, ens han pervingut d’una manera molt fragmentària. Tanmateix igualment fragmentària i arribada per via indirecta és la Història fenícia que ara ens ocupa; la diferència amb les altres obres rau, però, en l’extensió dels fragments, ja que aquí es tracta de fragments d’una certa llargària, amb unitats interiors ben completes, la qual cosa permet d’abordar amb prou base textual l’examen morfosintàctic que exposarem, i de dur-lo a terme dins un context suficientment ampli per a garantir la solidesa de les conclusions.1 1. Pel que fa a una bibliografia indicativa sobre Filó de Biblos i les seves obres, sobretot la Història fenícia, particularment dins el context de les visions cosmogònica i teogònica fenícies que ens transmet, podem esmentar la següent: ARNAUD, D.; BRON, F.; OLMO LETE, G. DEL; TEIXIDOR, J., Mitología y Religión del Oriente Antiguo. II/2. Semitas occidentales, Sabadell-Barcelona 1995; BAUMGARTEN, A.I., The Phoenician History of Philo of Byblos. A commentary, Leiden 1981; BENZ, F., Personal Names in the Phoenician and Punic Inscriptions, Roma 1972; BERNABÉ, A., «Generaciones de dioses y sucesión interrumpida. El mito hitita de Kumarbi, la “Teogonía” de Hesíodo y la del “Papiro de Derveni”», Aula Orientalis 7 (1989) 159-179; CLEMEN, C., Die phönikische Religion nach Philo von Byblos, Leipzig 1939; CORS MEYA, J., A Concordance of The Phoenician History of Philo of Byblos, Sabadell-Barcelona 1995; DRIVER, G.R., Canaanite Myths and Legends, Edimburg 1956; EBACH, J., Weltentstehung und Kulturentwicklung bei Philo von Byblos, Stuttgart-Colònia-Mainz 1979; EDMUNDS, L., (ed.), Approaches to Greek Myth, Baltimore-Londres 1990; EISSFELDT, O., Ras Faventia 19/2, 1997 9-32 Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Jordi Cors i Meya Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 6/3/1997 Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 9 L’època de Filó de Biblos, a què al principi hem fet referència, és concretament la dels segles I-II dC (anys 64-141). Com diuen alguns testimonis antics, fou contemporani d’Adrià.2La dificultat per conèixer la seva obra ja l’hem apuntada: és deguda principalment al fet que ens ha arribat dispersa i fragmentària. Si ho explicitem respecte de la Història fenícia, convé tenir present que ens ha pervingut, sobretot, per la citació que en fa Eusebi de Cesarea, dels segles III-IV dC (anys 260340), en la seva obra Praeparatio euangelica. Diem citació perquè és principalment una sola citació, subdividida pels editors en fragments, llarga; gràcies a ella posseïm algunes parts senceres de l’obra original. Hem d’afegir que, encara que es tracta d’un testimoni dos segles posterior, la garantia que mereix Eusebi de Cesarea, per la fidelitat escrupolosa manifesta en les nombroses citacions que conté en les seves obres i que, sortosament, s’han pogut comprovar, fa que ens sigui per10 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya Schamra und Sanchuniathon, 1939; Sanchunjaton von Berut und Ilumilku von Ugarit, Halle 1952; «Phönikische und Griechische Kosmogonie», Elements Orientaux dans la Religion Grecque Ancienne (París 1960), 1-15; EUSÈBE DE CÉSARÉE, La Préparation Évangelique. Livre I, Introducció, text grec, traducció i comentari de J. SIRINELLI et É. DES PLACES. Les Éditions du Cerf (Sources Chrétiennes 206), París 1974; La Préparation Évangelique. Livres IV-V, 1-17, introducció, traducció i notes d’O. ZINK. Text grec revisat per É. DES PLACES. Les Éditions du Cerf (Sources Chrétiennes 262), París 1979; FILÓN DE BIBLOS,«La Historia fenicia», traducció, introducció i notes de J. CORS I MEYA, a El continuum cultural cananeo, per G. del Olmo Lete (SabadellBarcelona 1996), 141-160; HERENNIUS PHILO, De diversis verborum significationibus, text crític, introducció, comentari i índex a cura de VINCENZO PALMIERI, Nàpols 1988; HESIODI Theogonia, Opera et dies, Scutum, edidit F. SOLMSEN. Fragmenta selecta, ediderunt R. MERKELBACH et M.L. WEST, Oxonii 1970; JEAN, CH.-F.; HOFTIJZER, J., Dictionnaire des inscriptions sémitiques de l’ouest, Brill, Leiden 1965; KIRK, G.S.; RAVEN, J.E., The Pre-Socratic Philosophers, Cambridge 1963. Trad. cast.: Los filósofos presocráticos, Madrid 1979 (rp. de 1970); — La religione fenicia. Matrici orientali e sviluppi occidentali, actes del col·loqui a Roma, 6 de març de 1979, Roma 1981; —- Les religions du Proche-Orient asiatique. Textes babyloniens, ougaritiques, hittites, presentats i traduïts per R. LABAT, A. CAQUOT, M. SZNYCER, M. VIEYRA, París 1970; LÓPEZ, J.; SANMARTÍN, J., Mitología y Religión del Oriente Antiguo. I. Egipto - Mesopotamia, SabadellBarcelona 1993; MANDER, P.; DURAND, J.M., Mitología y Religión del Oriente Antiguo. II/1. Semitas occidentales, Sabadell-Barcelona 1995; MARCO SIMÓN, F., Illud tempus. Mito y cosmogonía en el mundo antiguo, Saragossa 1988; MASSON, E., Recherches sur les plus anciens emprunts sémitiques en grec, París 1967; MONDI, R., «Greek mythic thought in the light of the Near East», Approaches to Greek myth, ed. per L. Edmonds (Baltimore 1990) 142-198; OLMO LETE, G. DEL, Mitos y leyendas de Canaán. Según la tradición de Ugarit, textos, versió i estudi, Madrid 1981; La religión cananea según la liturgia de Ugarit. Estudio textual, Sabadell-Barcelona 1992; El continuum cultural cananeo. Pervivencias cananeas en el mundo fenicio-púnico, Sabadell-Barcelona 1996; PHILO OF BYBLOS, The Phoenician History, introducció, text crític, traducció i notes de H.W. ATTRIDGE i R.A. ODEN JR., The Catholical Biblical Quarterly (Monograph Series 9), Washington 1981; RIBICHINI, S., Poenus advena. Gli dei fenici e l’interpretazione classica, Roma 1985; «Traditions phéniciennes chez Philon de Byblos: une vie éternelle pour des dieux mortels», a Apocalypses et voyages dans l’au-delà, per C. Kapler i col. (París 1987), 101-116; SCHIFFMANN, I., Phönizisch-Punische Mythologie und geschichtliche Überlieferung in der Widerspiegelung der antiken Geschichtsschreibung, Roma 1986; SCHWABL, H., «Weltschöpfung», RE Suppl. IX (Stuttgart 1962), 1.433-1.582; SOLMSEN, F., «The two Near Eastern sources of Hesiod», Hermes 117 (1989) 413-422; WALCOT, P., Hesiod and the Near East, Cardiff 1966; WEST, M.L. (ed.), Hesiod, Theogony, Oxford 1966 (1971). 2. Cf. els testimonis 1 i 2, de La Suda, citats en l’edició del text que precedeix la Concordança mencionada en la nota anterior: CORS MEYA, J., A Concordance of The Phoenician History of Philo of Byblos (Sabadell-Barcelona 1995), p. 9. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 10 fectament legítim considerar autèntics els escrits que transmet com a propis de Filó i, d’una manera específica, l’obra teològica que ens ocupa sobre els fenicis.3 L’obra de Filó, l’hem de situar, culturalment i lingüísticament, en el marc de la κοινÜ i de l’aticisme del segle II dC.4Hom vol tornar a escriure l’àtic amb una renovada correcció i, d’això, l’obra de Filó que comentem n’és un clar exemple. Culturalment, volem destacar dos aspectes, ben propis de l’època, que han tingut molta incidència en l’elaboració d’aquesta obra i que, de retruc, poden haver influït en els trets lingüístics que ens interessen: d’una banda, el marcat sentit profenici que l’autor ens demostra, amb un clar component d’oposició frontal, principalment, a tot allò que faci referència al món grec i a l’herència que aquest món deu haver deixat en els pobles veïns; d’altra banda, l’autor s’arrenglera amb el corrent mitològic evemerista i ens relata des d’aquesta perspectiva, traduint-les (tal com ens diu) del fenici, les narracions cosmogonicoteogòniques que li han arribat del propi cabal cultural. La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 11 3. Tots els estudiosos estan d’acord respecte de la fidelitat d’Eusebi, com a transmissor, en les seves citacions textuals, a partir de totes les que avui dia són comprovables; aquest fet li atorga plena credibilitat en els altres casos en què manquen fonts paral·leles per poder fer la comprovació (com succeeix amb la Història fenícia de Filó). Vegeu sobre tot això els autors mencionats a la bibliografia de la nota 1 que tracten d’Eusebi de Cesarea; p.e., É DES PLACES, «Introduction générale», a EUSÈBE DE CÉSARÉE, La Préparation Évangelique. Livre I (París 1974), esp. p. 58-60, on cita i comenta una abundant bibliografia sobre el tema. 4. No hi ha cap estudi monogràfic referent a la llengua de Filó. Ara bé, des d’una perspectiva més àmplia, pel que fa a una bibliografia indicativa sobre la llengua grega de l’època i del gènere en què Filó va compondre la Història fenícia, parant una especial atenció a la sintaxi, i sobre les llengües semítiques que, en el seu cas, en foren un rerafons inspirador, podem esmentar la següent: ADRADOS, F. R., Nueva sintaxis del griego antiguo, Madrid 1992; ALFAGEME, I.R., «Notas sobre la evolución del sistema vocálico en la koiné», CFC 9 (1975) 339-379; «Decadencia dialectal y expansión de la Koiné», Actas del VI Congreso Español de Estudios Clásicos I, Madrid 1983, 37-64; Nueva gramática griega, Madrid 1988; AMIGUES, S., Les subordonnées finales par Âπωσ en attique classique, París 1977; ANDERSON, I. M., The Grammar of Case: towards a Localistic Theory, Cambridge 1971; ANLAUF, G., Standard Late Greek oder Attizismus? Eine Studie zum Optativsgebrauch im nachklassischen griechisch, Colònia 1960; BLOMQVIST, J., Das sogenannte καÝ adversativum. Zur Semantik eines griechischen Partikel, Uppsala-Estocolm 1979; BRANDENSTEIN, W., Griechische Sprachwissenschaft III, Berlín 1966; CHANTRAINE, P., Grammaire Homérique, II. Syntaxe, París 1953; DAVID, J., La notion d’aspect, París 1980; DEFERRARI, R. J., Lucian’s Atticism. The morphology of the Verb, Amsterdam 1979; DUHOUX, Y., Le verbe grec ancien. Éléments de morphologie et de syntaxe historiques, Louvain-la-Neuve 1992; FOUCAULT, J., Recherches sur la langue et le style de Polybe, París 1972; FOURNIER, H., Les verbes «dire» en grec ancien, París 1946; GARCÍA GUAL, C., El sistema diatético en el verbo griego, Madrid 1970; GARCÍA VALDÉS, M., «La lengua griega en la Vida de Eurípides de Sátiro», Emerita 59 (1991) 359-369; GAUSS, G. E., Parataxis by means of καÝ in the Gospel of St. Luke, Ann Arbor 1982; GILDERSLEEVE, B. L., Syntax of classical Greek, from Homer to Demosthenes, Groningen 1980 (rp.); GOODWIN, W. W., A Greek Grammar, Londres 21894 (rp. St. Martin’s Press, 1983); HEGER, K., Sprachgebrauch und Semantik. Das Beispiel der grammatischen Kategorien Person und Numerus, Heidelberg 1980; HOFFMANN, O.; DEBRUNNER, A.; SCHERER, A., Historia de la lengua griega, tr. esp., Madrid 1973 (Berlín 1969); HUMBERT, J., Syntaxe grecque, París 31960/rp.1972 (l945); JOÜON, P.; MURAOKA, T. A Grammar of Biblical Hebrew, Pontificio Istituto Biblico, Roma 1993 (1991), 2 vols. (1.: I, Orthography and Phonetics; II, Morphology; 2.: III, Syntax, Paradigms and Indices); KÜHNER, R.; GERTH, B., Ausführliche Grammatik der griechischen Sprache, II. Satzlehre, Hannover-Leipzig 31898-1904, Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 11 Des del punt de vista metodològic, com a conseqüència immediata del que comentàvem anteriorment sobre la procedència fragmentària i per via indirecta del text de la Història fenícia, cal tenir una cura especial a l’hora de delimitar el text objecte d’estudi. Eusebi, ja ho hem exposat, és un transmissor fidel, però fa petites introduccions i, de vegades, afegeix imperceptiblement breus comentaris personals. En definitiva, doncs, s’ha de destriar bé tot això per tal d’aconseguir que el text que hem d’analitzar sigui el més semblant possible al text que va compondre Filó. Per dur-ho a terme, hem seleccionat només els textos posats explícitament per Eusebi en boca de Filó de Biblos; a més, en una segona revisió del text resultant, hem tret també els fragments on s’exposa clarament una citació indirecta de Filó o un simple resum de les seves paraules o pensament per part d’Eusebi de Cesarea; i encara, hem eliminat igualment alguna expressió d’Eusebi sols introductòria o de lligam d’una citació explícita de Filó que ens havia passat desapercebuda en la primera selecció comentada abans. Aquesta opció ha estat presa tenint en compte que l’estudi del text és al capdavall sintàctic i, per tant, cal que ens basem en el text més aproximat possible al que va compondre Filó; probablement no hauria calgut prescindir de les citacions indirectes o resums esmentats en un estudi del text més de contingut o bé de lèxic. 12 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya 2 vols.; KURZOVÁ, H., Zur syntaktischen Struktur des Griechischen. Infinitiv und Nebensatz, Amsterdam-Praga 1968; LASSO DE LA VEGA, J. S., Sintaxis griega I, Madrid 1968; LIGHTFOOT, D., Natural Logic and Greek Moods, l’Haia-París 1975; LÓPEZ EIRE, A., «Del ático a la koiné», Emerita 49 (1981) 377-392; «Fundamentos sociolingüísticos del origen de la koiné», CFC 17 (1982) 21-53; MEIER-BRÜGGER, M., Griechische Sprachwissenschaft, Berlín-Nova York 1992, 2 vols.; MEILLET,A., Aperçu d’une histoire de la langue grecque, París 81975; MEYER, R., Gramática de la lengua hebrea, trad. de l’alemany pel prof. A. Sáenz-Badillos, Riopiedras, Barcelona 1989 (Berlín 1969, 3 vols.); MONTEIL, P., La phrase relative en grec ancien, París 1963; MOSCATI, S.; SPITALER, A.; ULLENDORFF, E.; VON SODEN, W., An Introduction of the Comparative Grammar of the Semitic Languages. Phonology and Morphology, ed. per S. MOSCATI, Harrassowitz, Wiesbaden 1980 (1969, 1964); MULLER, H., Historische Grammatik der Hellenistischen Sprache, I-II, Leiden 1891-1892; MUSSIES, G., The Morphology of Koine Greek, Leiden 1971; PISANI, V., Storia della lingua greca, Torí 1960; PÖSCHL, H., Die griechische Sprache, Munic 41961; RADERMACHER, L., «Koiné», Wiener Sitzungsberichte, 224/5 (1947); RIJKSBARON, A., The syntax and semantics of the verb in classical Greek, Amsterdam 1984; RUIJGH, C. J., Autour de «τε épique». Études sur la syntaxe grecque, Amsterdam 1971; RUIPÉREZ, M. S., Estructura del sistema de aspectos y tiempos del verbo griego antiguo, Salamanca 1954. Tr. francesa: Structure du système des aspects et des temps du verb grec ancien. Analyse fonctionelle synchronique, París 1982; RUIZ MONTERO, C. «Una interpretación del ‘estilo καÝ’ de Jenofonte de Éfeso, Emerita 50 (1982) 305-313; SCHWYZER, E.; DEBRUNNER,A., Griechische Grammatik, Munic 1939-1971, 4 vols. (41968-1971); SEJKIRK, E., The syntax of words, Cambridge 1982; SERBAT, G., Cas et fonctions. Étude des principales doctrines casuelles du Moyen Age à nos jours, París 1981. Tr. esp.: Casos y funciones. Estudio de las principales doctrinas casuales, de la Edad Media a nuestros días, Madrid 1988; SIHLER, A. L., New comparative grammar of Greek and Latin, Oxford 1995; SMYTH, H. W.; MESSING, G. M., Greek Grammar, Cambridge (Massachusetts) 21956/rp. 1984 (1920); STAHL, J. M., Kritisch-historische Syntax des griechischen Verbums der klassischen Zeit, Hildesheim 1965 (rp.; Heidelberg 1907); TOURATIER, C., La relative. Essaie de théorie syntaxique (à partir de faits latins, français, allemands, anglais, grecs, hébreux, etc.), París 1980; TRENKNER, S., Le style καÝ dans le récit attique, Assen 1960; WACKERNAGEL, J., Vorlesungen über Syntax mit besonderer Berücksichtigung von Griechisch,..., Basilea 21926-1928/rp.1950 (1920-1924), 2 vols. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 12 En les edicions d’aquesta obra de Filó de Biblos s’usa la numeració dels llibres, capítols i paràgrafs corresponents de la Praeparatio euangelica d’Eusebi de Cesarea, a la qual numeració s’han afegit títols i subtítols; l’hem completada amb la subdivisió d’alguns paràgrafs en subparàgrafs (indicats per les lletres a, b, c i d). Tot això per facilitar-ne la visió de l’estructura i per fer més àgil la localització dels mots en les citacions textuals.5D’acord, doncs, amb una tal numeració, la part principal de la Història fenícia (a banda dels testimonis inicials inclosos en el text editat, curts, i d’alguns fragments finals, incomplets, procedents de les citacions d’altres autors),6està integrada per una secció del llibre primer i una altra del llibre quart de la Praeparatio euangelica (= PE); és la següent: I 9,19 - 10,55 i IV 16,6.11. Atès que el principi cal considerar-lo com un testimoni introductori d’Eusebi (I 9,19-22), que IV 16,6 és un testimoni de Porfiri i que IV 16,11 és una repetició de I 10,44 (literal si ens referim a la citació de Filó, que és el que aquí ens interessa; però amb petites diferències, en canvi, si ens referim a la mera presentació que Eusebi fa de la citació), podem precisar que el text bàsic que conservem de la Història fenícia de Filó de Biblos va de I 9,23 a 10,55 (llevat de 10,42b-43, que constitueix un incís procedent d’una altra obra de Filó: Sobre els jueus).7 Ara bé, d’acord amb el que anteriorment apuntàvem, hem hagut de prescindir en aquest text bàsic dels passatges que no reflecteixen el text exacte que Filó va compondre (tot deixant-lo, doncs, sense les introduccions o expressions d’enllaç, resums o citacions indirectes i comentaris per part d’Eusebi, i sense algunes citacions directes que hi ha d’altres autors). Així, el text resultant definitiu, que considerem el més proper al que va escriure Filó8i que ha estat la base del nostre estudi morfosintàctic, consta dels paràgrafs següents (s’ha d’advertir que l’apòstrof «’» afegit a una de les lletres indicadores de subparàgraf assenyala que es tracta de la segona part La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 13 5. Sobre el que fa referència a la numeració i per a altres precisions relatives a aquest tema, vegeu el que ja hem exposat en treballs anteriors, citats a la nota 1, sobretot CORS MEYA, J., A Concordance of The Phoenician History of Philo of Byblos (Sabadell-Barcelona 1995), p. 5-8; també, la nostra traducció, la introducció i les notes de FILÓN DE BIBLOS,«La Historia fenicia», en El continuum cultural cananeo, per G. del Olmo Lete (Sabadell-Barcelona 1996), esp. p. 143-145. Hi comento les subdivisions mencionades dels paràgrafs i altres detalls de l’edició del text de Filó que precedeix la Concordance, comentaris aplicables, naturalment, a la traducció del text. S’ha d’advertir que, en les citacions més llargues que posteriorment farem, seguirem el text grec, sistema de citació i d’indicació de variants —en les citacions més curtes o en les llistes de mots, només el text i el sistema de numeració i subdivisió— de l’edició esmentada del text de Filó publicada junt amb la Concordance. A ella ens remetem en tots els casos; també, per aclarir —en les citacions llargues— el significat de les abreviatures usades indicatives dels editors o el significat d’altres signes. 6. Cf. les dades concretes d’aquests altres testimonis i fragments en les obres sobre Filó citades en la nota 1; especialment, p.e., en els llocs mencionats de les dues obres tornades a citar en la nota anterior. 7. No considerem els fragments finals, transmesos per Lidi (s. VI dC) i Esteve de Bizanci (s. VI dC), perquè són curts, incomplets i gairebé no contenen cap citació literal de les paraules de Filó. Vegeu, sobre aquests fragments, la bibliografia que en la nota precedent acabem de recordar. 8. Només amb alguns incisos d’Eusebi inevitables, posats per tots els editors —o per la majoria d’ells— entre parèntesis, normalment d’un sol mot (φησÝ) —surt algunes, poques, vegades, no sempre referit amb certesa a Eusebi— o, a tot estirar, de quatre mots (τοτο δb νàκτα ρµηνεàει) —surt una sola vegada: I 10, 7a’. Els hem comptat dins el conjunt per no esmicolar en excés el text, atès que la seva incidència és, de fet, poc important. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 13 del subparàgraf corresponent; aquí, concretament, 6d’, 7a’, 9a’ i 10a’ fan referència al text que resta partir del tercer mot d’aquests subparàgrafs, després d’un adverbi i un verb de dir introductoris que queden exclosos): PE I 9, 24.26.27b.28b.29b-d; 10, 6b-c.d’; 10, 1-2.4.5b.7a’-b.8b.9a’-b.10a’-c.1129.31-39.40b-c.41.44b-c.46-48.49a.c.50-51.52a.c.53. Sobre aquest text, després d’haver-ne analitzat els elements i haver-lo examinat en el seu conjunt, hem procurat abordar, paral·lelament a la labor de traducció, la codificació morfològica i sintàctica de tots els mots, parant una particular atenció també en les formes verbals, al tipus d’oració de la qual són cadascuna element primordial constitutiu. La metodologia seguida no ha estat en absolut mecànica, sinó que, amb l’ajut d’una concordança d’ampli context, s’ha pogut esbrinar, tenint tots els indicis a l’abast, la funció de cadascun dels mots dins del seu context concret en cada ocasió. A partir, alhora, d’una correspondència dinàmica amb la forma del mot, forma que moltes vegades, precisament, només es pot destriar amb certesa —i atribuir a una de les categories en cada cas possibles de fet— dins el marc real on el mot és utilitzat. Els codis distintius de cadascuna de les formes i funcions s’han incorporat a l’entrada de cada mot en la concordança esmentada. Des d’aquest moment, l’ordinador, que al principi ha facilitat la concordança i la presentació dels successius contextos dels mots per a examinar-ne la forma i la funció, ofereix ara la rapidesa de la consulta immediata d’un, dos, tres, quatre... codis simultàniament, per tal d’establir connexions, matisar les comparacions i, en definitiva, aprofundir l’estudi morfosintàctic amb un ventall amplíssim de possibilitats. L’avantatge, respecte d’altres mètodes amb suport informàtic aparentment semblants, és la disponibilitat conjunta de tots els codis que interessen, morfològics i sintàctics, alhora. Han estat aconseguits els sintàctics, un a un, per la labor directa d’anàlisi sobre el text, i comprovats també personalment, de la mateixa manera, un a un; els morfològics, més fàcilment, perquè en molts casos pot donar-se en aquest camp un eficaç ajut informàtic. La dificultat principal rau en l’esforç personal que s’exigeix, perquè la feina és minuciosa, delicada (amb risc humà d’equivocacions per monotonia, que cal solucionar amb una sistemàtica tanda de controls) i lenta, almenys relativament. Els fruits que es poden aconseguir, però, són destacables, com hem apuntat abans, i fan que hom consideri adequat l’esforç exigit, sobretot perquè, a més de construir així bases de dades importants que romandran sempre útils per a la recerca, obtenim al mateix temps un material que pot resultar també de gran utilitat, sens dubte, per a la docència (les possibilitats d’exemplificació desborden qualsevol previsió) i per a estimular des de la docència l’afany investigador. Hem incorporat, a cadascun dels gairebé tres mil mots del text (exactament, 2.814), d’un a sis codis, segons ho exigien les seves característiques morfosintàctiques. Els codis són senzills, fàcilment identificables i col·locats en un ordre preestablert, que hem procurat que fos relativament lògic. Per no allargar-nos amb dades tècniques, esmentarem els camps que han estat codificats i en alguns d’ells, els més generals o que ara al principi poden resultar més il·lustratius, n’especificarem determinats tipus o subtipus. Després, quantificarem les incidències més 14 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 14 significatives, com a primera aproximació descriptiva a la llengua de la Història fenícia de Filó de Biblos. El camp més general és el que fa referència fonamentalment a les menes de mots. Hem ampliat la divisió més habitual (substantiu, adjectiu, pronom, verb...) per donar cabuda als subtipus que realment surten a l’obra. A tall d’exemple, perquè més endavant ja els farem constar tots quan presentem la llista de freqüències de cadascun, podem esmentar els següents: subtipus de substantiu (p.e., nom propi; nom propi, terme adjunt de nom propi; nom propi com a títol d’obra literària;...), subtipus de verb (p.e., temps d’indicatiu de present; temps d’indicatiu de passat; temps d’indicatiu de futur; optatiu; infinitiu; ...). Des d’una perspectiva principalment morfològica, pel que fa al verb, el camp dels temes i el camp de les veus. A més, concretament respecte del participi i d’algun infinitiu (amb article), el camp dels casos. També, quant a les formes personals, el camp del nombre i la persona. En canvi, quant al participi, el camp del gènere i el nombre. Pel que fa al substantiu, adjectiu, pronom, article i altres elements determinatius, el camp dels casos. També, el camp del gènere i el nombre. Des d’una perspectiva principalment sintàctica, pel que fa als elements declinables9(llevat dels participis amb valor, per context, sobretot predicatiu, verbal), el camp de les funcions dins la clàusula o oració. A tall d’exemple, perquè tot seguit les farem constar amb més detall quan en presentem les freqüències respectives, podem mencionar les funcions següents: tipus de complement verbal d’objecte (d’objecte directe; d’objecte indirecte), subtipus de complement verbal circumstancial o adverbial (p.e., circumstancial adverbal; circumstancial preposicional), subtipus de complement nominal de règim (p.e., de règim adnominal; de règim preposicional). A més, el camp de l’exclusió —o inclusió— respecte del recompte casual-funcional, per tal de prescindir —o no—, però tan sols quant a la quantificació, de les funcions compartides per concordança, dins d’un sintagma, per l’element dependent amb l’element de qui depèn (p.e., l’article i l’adjectiu: no se’ls compta, a part del substantiu, el cas-funció que amb ell comparteixen per concordança; sí, és clar, la funció determinativa o adjectiva). Pel que fa al verb, continuant des de la perspectiva principalment sintàctica, el camp de la mena d’oració o clàusula de la qual cada forma verbal és element constituent primordial. Finalment, pel que fa a tot tipus de mots, el camp de les característiques poc freqüents, tant morfològiques com sintàctiques, complementàries de les considerades en els altres camps (p.e., forma indeclinable,10 valor de potencial de passat, optatiu oblic...). Com a primera aproximació descriptiva a la llengua de la Història fenícia de Filó de Biblos, a fi d’aconseguir-ne una certa visió de conjunt, oferirem ara l’exposició de freqüències com abans hem anunciat, tot seguint tres dels camps codificats que La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 15 9. El «declinable» d’ara no és l’oposat a l’«indeclinable» que esmentarem posteriorment, com s’explica en la propera nota. 10. Entenem aquí «indeclinable» no en el sentit de ‘sense casos’ o ‘sense declinació’, sinó en el sentit de ‘amb tots els casos iguals’, perquè ens referim a mots pertanyents a una categoria flexiva, encara que en un cas concret, per motius diversos, la flexió no es manifesti o no pugui manifestar-se externament. Cf. la nota anterior. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 15 emmarquen el tema que ens ocupa i on, sens dubte, trobarem incidències ben significatives: un de general, un de més aviat morfològic i un de més aviat sintàctic. I. Distribució de les paraules usades per categories i freqüència del seu ús11 — noms propis .............................. 281 nom propi (personal, geogràfic ...): .................. 256 nom propi, terme adjunt o substitut de nom propi (gentilicis, sobrenoms ...): ...................... 6 nom propi, per ser nom de títol d’obra literària: ............ 9 adjectiu, terme adjunt de nom propi, o equivalent, o de títol d’obra literària (epítets ...): ................ 10 — noms comuns .............................. 573 nom comú o adjectiu substantivat: ................... 543 gentilici, substantivat com a nom comú: ................ 30 — adjectius ................................ 151 adjectiu (qualificatiu, gentilici): .................... 107 adjectiu numeral: ............................ 43 adjectiu possessiu: ........................... 1 —articles ................................. 363 — adjectius / pronoms demostratius ................... 69 — adjectius / pronoms indefinits i interrogatius ............. 43 — adjectiu / pronom indefinit: ...................... 43 — pronoms personals i reflexius ..................... 78 — pronoms / adjectius relatius ...................... 55 — adverbis ................................ 106 — preposicions .............................. 195 — conjuncions .............................. 426 — interjeccions .............................. 0 —formes verbals: indicatiu ........................ 251 temps de present de tema I (present): ................. 81 temps de present de tema III (perfet): ................. 9 temps de passat de tema I (present): .................. 42 temps de passat de tema II (aorist): .................. 118 temps de futur de tema IV (futur): ................... 1 —formes verbals: subjuntiu ....................... 2 temps de tema II (aorist): ....................... 2 —formes verbals: optatiu ......................... 3 temps de tema I (present): ....................... 2 temps de tema II (aorist): ....................... 1 16 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya 11. En aquesta primera distribució general per categories, tenim en compte tots els mots, també les lliçons variants d’algun(s) dels quatre editors reflectits en l’edició del text de Filó que hem publicat com a part prèvia de la Concordança citada en les notes 1-2: CORS MEYA, J., A Concordance of The Phoenician History of Philo of Byblos (Sabadell-Barcelona 1995), p. 11-19. Com hem indicat a la nota 5, és l’edició que utilitzem. Tenim en compte unes tals lliçons variants perquè ofereixen diferències, sobretot morfològiques, d’interès i són relativament molt poques en nombre; convé tenir-les presents, doncs, en una llista general. També, en la llista sobre els casos, que ve a continuació, així mateix general dins el seu caràcter marcadament morfològic. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 16 2. Noms propis, termes adjunts o substituts d’un nom propi (gentilicis, sobrenoms...). En ordre alfabètic i per ordre de casos i de funcions, amb les mateixes sigles, ordenades igualment, com s’ha fet en la llista anterior; afegint, a més, després d’un punt de separació, la sigla del gènere i nombre (ms = masculí singular, fs = femení singlular, ns = neutre singular, mp = masculí plural, fp = femení plural, np = neutre plural): Zεfσ Bλοσ NAp.ms (10,26) Zεfσ ∆ηµαροσ [S<>] καd Aδωδοσ NAp.ms (10,31) ο δb σ൵αχοι Hλου το KρÞνου \Eλωεdµ πεκλÜ©ησαν N*Pr.mp (10,20) Aρειοσ ^HρακλεοπολÝτησ NAp.ms (10,49a) σ iν KρÞνιοι οyτοι qσαν ... ο λεγÞµενοι πd KρÞνου NPN.mp (10,20) τν \Oφιονιδν GCp.mp (10,50) 3. Noms propis, per ser noms de títols d’obres literàries. En ordre alfabètic i amb els mateixos ordres interns i les mateixes sigles que en la primera llista: ΓιγαντοµαχÝασ AOD (10,40c) \E©ω©ιν GCa (10,48a) \E©<ν \O>©<νε>Ýων GCa (10,48a) ΘεογονÝασ AOD (10,40c) <Περd> Θω©εÝων GCp (10,48a) \E©<ν \O>©<νε>Ýων GAd.np (10,48a) τÖ ... \Oκτατεàχÿω DCp (10,52c) τÖ ^Iερÿ ΣυναγωγÖ DCp (10,52a) TιτανοµαχÝασ AOD (10,40c) Aquestes dues llistes són complementàries de la primera i inclouen els mots estrictes que acompanyen el mot considerat en cada cas (tercera llista) o el mot a qui acompanya el mot central de cada entrada o els mots que el defineixen (segona llista). Convé indicar que els tres casos d’aposició de la segona llista són tres dels casos de funció apositiva que no hem tingut en compte en l’enumeració introductòria, perquè aleshores hem presentat les funcions per sintagmes, com ja hem comentat (cf. nota 15). Es tracta d’aposicions senzilles, d’un sol mot. A més, cal afegir que \Eλωεdµ és un altre mot indeclinable, d’origen semític. 4. Noms comuns o adjectius substantivats. En ordre alfabètic i, dins de cada nom, per ordre de casos i, en cada cas, per ordre de funcions, amb les mateixes sigles especificades arran de la primera llista:20 La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 23 20. Assenyalo alguns noms comuns (exactament, 12) amb un guió ‘-’ darrera la sigla de la funció sintàctica per indicar que es tracta originalment d’un adjectiu, que aquí certament està substantivat, però que habitualment, en altres contextos, no sol realitzar la funció substantiva esmentada. D’altra banda, en aquesta com en totes les llistes, cada mot surt amb la forma concreta (accent, majúscula o minúscula inicials...) amb què surt en el lloc del text d’on s’ha tret la citació, o tal com surt en el primer d’aquests llocs si en la llista s’ha de fer un resum de diversos llocs o citacions. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 23 24 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya γα©ν GRa (9,29c) γκιστρον AOD (10,11b) γρασ GRa (10,11a) γρευτaσ ASb (10,11a) δελφc NSb (10,15c) δελφcν AOD (10,16) δελφaσ APN (10,22) δελφeσ NSb (10,38) δελφeσ NAp (10,39b) δελφοfσ ASb (10,11) [2] δελφeν AOD (10,20) δελφeν ACp (10,10a) δελφν GCp (10,22) δàτων GCp (9,26b) δàτοισ DCp (10,53) Ûρα APr (10,1a) Ûρι DCp (10,4b) Ûροσ GSb (10,4a) Ûροσ GRa (10,1a) αδοα AOD (10,29.33) [2] αδοÝων GRa (10,29b) αxµα NSb (10,29b) αxµÀ AOD (10,10b) ασ©ησιν AOD (10,2) ασ©Üσεωσ GCp (10,37) ατÝουσ APr- (9,29c) ανα ACp (10,1a) ανοσ GCp (10,39a) ασιν DCa (10,41) κοαd NSb (10,41) λÜ©ειαν ASb (10,41) λÜ©ειαν AOD (10,40c) λÜ©ειαν ACp (9,26-27) [2] λÜ©ειαν APN (10,41) λιεÝασ GRa (10,11a) λιεσ ASb (10,11a) λληγορÝασ AOD (9,26) [2] λeσ GRa (10,13) µµωνεÝων GRa (9,26b) µφιβολÝÿα DCa (10,8b) νδρασ AAp (10,7a) νδρασ ACp (10,17) νÛµου GAp (10,7a) νcρ NPN (9,24a) ν©ρωποι NSb (9,29b) ν©ρñπων GRa (10,11b) ποκρàφοισ DOD- (9,26b) ροτρον AOD (10,25) ±ρπην AOD (10,18a) ρρεν NPr- (10,4b) ρρενεσ NSb (10,24b) ρχc NPN (10,1b) ρχcν AOD (10,1a) ρχcν AOD (10,16) ρχaσ ARp (9,26b) ρχν GOD (10,1b) ρχσ GRp (9,24a) ρχσ GCa (10,18b) ρχσ GCp (9,26a) ρχηγοfσ APr (10,53) σ©ενεÝÿα DRa (10,6d) στÛρεσ NSb (10,2) στÛρα AOD (10,31) στÛρασ AOD (9,29d) στÛρα ACp (10,44c) στρα NSb (10,2) στραπαÝ NSb (10,4b) τολµÝÿα DRa (10,6d) αλaσ AOD (10,13) αξησιν AOD (10,47) ατÞχειρ NPN (10,21) αχµν GSb (10,7b) φηγÜσεωσ GRa (10,41) φορµaσ AOD (10,50.53) [2] βÀ©οσ ACp (10,20) βαιτàλια AOD (10,23) βαρβÀρων GRa (9,29b) βασιλεÝαν AOD (10,18.32) [2] βασιλεÝασ GRa (10,29.31.36) [3] βασÝλειον NPN (10,38) βασιλεfσ NAp (10,31) βασιλÛων GRp (9,29d) βÝασ GCp (10,17) βÝÿα DCa (10,48a) βιβλÝα NSb (9,28b) βÝου GRa (10,44c) βλαστܵατα AOD (10,6b) βλαστܵατι DOI (10,6c) βοη©ÿ DPr (10,17) βοτÀνασ AOD (10,14b) Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 24 La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 25 βρονταÝ NSb (10,4b) βροντν GRa (10,4b) βωµÞν AOD (10,44c) γαµετaσ AOD (10,22) γαµετν GCp (10,16) γÀµον ACp (10,16.18) [2] γαστρeσ GCp (10,19a) γενεÀν AOD (10,16) γενεσ GRa (10,11a) γÛνεσισ NSb (10,1c) γενÛσει DOI (10,6c) γενÛσει DCp (10,24b) γÛνουσ GCp (10,12a) γν AOD (10,15c) γσ GRa (10,4a) γσ GRa (10,6b) γσ GRa (10,20) γσ GRp (10,6c) γσ GCa (10,6c) γÖ DCp (10,4b) γρασ AOD (10,47) γνñµην ACa (10,21) γνñµησ GCp (10,20) γνñµÖη DCa (10,18.31) [2] γραµµÀτων GRa (9,24.39) [2] γρÀµµασι DCa (9,26b) γραµµατεàσ NPN (10,17) γραφÜν AOD (10,14a) γραφσ GOD (9,24b) γραφασ DCp (10,47) γυναικν GSb (10,9b) γυναικeσ GCp (10,7a) δαݵοσι(ν) DRa (10,44b) δακετν GRa (10,14b) δÛλεαρ AOD (10,11b) δÛνδρα ASb (10,10a) δÛνδρου GOD (10,10b) δÛνδρων GRp (10,7a) δερµÀτων GCp (10,10a) διÀγνωσιν ACp (9,29b) διαδοχασ DOI (10,39b) διαδÞχοισ DOI (10,39b) διÀνοια NSb (10,5b) διαφωνÝαν AOD (9,28b) δÞλÿω DCa (10,22) δÞρυ AOD (10,18a) δρÀκοντοσ GRa (10,46a) ©νη AOD (9,29c) ©νουσ GOD (10,44b) E©οσ NPN (10,44b) κτοµÀσ AOD (10,40c) λεον AOD (10,6c) µφασιν AOD (10,49c) ννοÝασ GCp (10,51) ορτaσ AOD (9,29; 10,10.53) [3] πεισÀκτοισ DOI- (10,39b) πιγραφcν AOD (9,28b) πι©àσεισ AOD (10,6b) πÝνοιαι NSb (10,6d) πÿωδaσ AOD (10,11.14) [2] ργασÝασ GRa (10,11b) ρπετν GRa (10,46a) τοσ ACp (10,10c) Eτει DCa (10,29a) εεργÛτασ APr (9,29c) εÅρεσιν AOD (9,24b) ερετÜσ NAp (10,39b) ερετÀσ AAp (10,11) [2] εφυýÿα DCa (10,40b) εφωνÝασ GRa (10,27) ζÿον NSb (10,46-48) [3] ζÿα NSb (10,2.4.46) [4] ζÿñων GRa (10,6c) δονασ DCa (10,40b) ³λιÞσ NSb (10,2) ³λιον AOD (9,29d) ³λιον ACp (9,24b; 10,7b) [2] λÝου GRa (10,4b) λÝÿω DCa (10,12a) qχον ACp (10,4b) ©αλÀσσησ GRa (10,4a) ©αλÀσσÖη DCp (10,4b) ©Àλατταν ACp (10,10b) ©Àνατον ACp (10,11b) ©ανÀτÿω DCa (10,48a) ©εÿ DOI (10,35) ©εeσ NSb (10,23.36.38) [3] ©εοfσ ASb (9,29d; 10,21) [2] ©εeν APr (10,7.11) [2] ©εοfσ APr (9,29; 10,6.53) [5] Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 25 26 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya ©εν GRa (9,29; 10,12.31.36) [4] ©εο GCp (10,50) ©εÿ DOI (10,38) ©εοσ DOI (10,37) ©Üλεια NSb (10,15a) ©Üλειαι NSb (10,24b) ©λυ NPr- (10,4b) ©ηρÝων GRa (10,10.15) [2] ©ηρÝων GRp (10,10b) ©ρàων GRp (10,10a) ©υγατÛρεσ NSb (10,24a) ©υγατÛρα AOD (10,22) ©υγατρeσ GRa (10,21) ©υγατρd DAp (10,32b) ©υσÝαν AOD (10,28) ©υσÝασ AOD (10,15.53) [2] ασιν AOD (10,14b) Ûρακοσ GRa (10,48b) [2] ερεσ NSb (9,26b) ερογραµµατεàσ NPr (10,49a) εροσ DCp (10,47) ερολÞγων GRa (9,26a) εροφÀντησ NPr (10,49a) εροφÀντησ NPN (10,39a) λàν APr (10,1c) στορÝασ GRa (9,28b) καλÀµων GRp (10,10a) κÀλλοσ ACp (10,15c) κÀλλουσ GRa (10,15b) καλàβασ AOD (10,10a) καταφοραd NSb (10,4a) κατÞπται NPN (10,2) κατοχcν AOD (10,41) κεφαλcν AOD (10,21.31.48) [3] κεφαλσ GCp (10,37) κεφαλÖ DCa (10,31) κινδàνων GSb (10,44c) κινδàνων GRa (10,44b) κινÜσεισ AOD (10,46b) κλαυ©µeν AOD (10,6c) κοσµογονÝÿα DCp (10,5b) κÞσµον AOD (10,51) κÞσµον APr (10,51) κρατÜσεωσ GRa (10,29a) κρηπδα AOD (9,24b) κτÝσιν AOD (10,1b) κτÝσεωσ GRa (10,1) [2] κυκλικοd NSb (10,40c) κàκλον AOD (10,51) [2] κàριον AAp (10,7b) κàριοσ NPN (10,7b) κñµασ AOD (10,13) λεÝψανα AOD (10,35) λÛξιν ACp (10,49.52) [2] λρον APN (10,41) λÝ©ουσ AOD (10,23) λÞγουσ AOD (10,11.18) [2] λÞγου GRa (9,24b) λοιµο GSb (10,33) λοιπν GRa- (10,36) λàτρον AAp (10,44b) µαγεÝασ GRa (10,18a) µÀγοσ NAp (10,52a) µÀ©ησιν AOD (9,26b) µαντεÝασ AOD (10,11b) µÀχησ GRa (10,18a) µÀχÖη DCp (10,18b) µεγÛ©ει DRa (10,9b) µÛροσ ARp (9,29b) µερν GCp (10,36) µεταφρÀσεωσ GRa (10,8b) µÛτρον AOD (10,47) µητÛρων GCp (10,9b) µητρÝ DOI (10,17) µÝξεωσ GRa (10,1c) µονογενοσ GSb- (10,44c) µ©ον AOD (9,26b) µà©ουσ AOD (9,26a) µà©ων GRa (10,40b) µυ©οποιÝαν AOD (10,41) µυ©δεσ ACp- (9,26b) µυστÜρια AOD (9,26a) µυστηρÝοισ DCp (10,47) µυστικeν NSb (9,26c) ναeν ASb (10,12b) ναeν AOD (10,20) ναοfσ AOD (9,29c; 10,53) [2] νεανÝασ ASb (10,12a) νÛφη NSb (10,4a) νÜσÿω DAp (10,31) Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 26 La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 27 νÞ©ον ASb- (10,41) νο GCp (10,37) νàκτα APr (10,7a) νàµφησ GCp (10,44c) ξÞανον ASb (10,12b) ξàλων GRa (10,9a) οκÜσει DCa (10,19b) οκοισ DOI (10,13) οκουµÛνην AOD (10,31-32) [2] οrκτον AOD (10,6c) Âλων GRa (10,1.53) [3] µβρων GSb (10,10a) µµατα AOD (10,36) νοµασÝασ AOD (9,29d) νÞµατα NSb (10,9b) νÞµατα APN (10,9a) νοµÀτων GRa (10,8b) νÞµατοσ GCp (9,29c) ργεσι DOI (10,39a) ργια AOD (10,53) ρµaσ AOD (10,46b) ρµιaν AOD (10,11b) ροσ AAp (10,20) ρεσιν DOI (10,9b) ορανeν ACp (10,7b) ορανÞν APr (10,15b) ορανο GRa (10,2.7) [3] φεων GRa (10,46a) φεων GRp (10,53) φεων GCp (10,53) φιν AOD (10,51) [2] ψεισ AOD (10,36) πÀ©εσιν DCa (10,39a) πα©Üµασιν DRa (9,26a) παδεσ NSb (10,15.24.26.38) [4] πασ NAp (10,26) παδεσ NPr (10,18a) παδασ ASb (10,9a) παδα AOD (10,34) παδασ AOD (10,16-17) [2] παιδeσ GRa (10,21) παλαιοσ DOI (10,44b) παπàρου GRp (10,10a) παρακατα©Üκην APr (10,41) παρÀσηµον APr (10,31) παρÀσηµα APr (10,36) παρατριβσ GCp (10,9a) παρεκδοχaσ ACp (10,8b) παρ©Ûνοσ NPr (10,18a) παρ©Ûνον AAp (10,22) πÀταγον ACp (10,4b) πατcρ NSb (10,15c) πατcρ NAp (10,26) πατÛρα AOD (10,17) πατÛρα AAp (10,29a) πατρeσ GRa (10,16) πατρd DAp (10,33) πατρÝ DRa (10,26) πÛρασ AOD (10,1a) περιβÞλουσ AOD (10,13) πηγaσ ACp (10,29b) πηγν GCp (10,29a) πηλÿ DCa (10,12a) πλÀσµασιν DRa (10,41) πλεον ACp- (10,48a) πλεστα AOD (10,40b) πλÝν©ου GRa (10,12a) πλÝν©ων GRp (10,11c) πλοον AOD (10,14b) πλοα AOD (10,20) πλοκc NSb (10,1b) πνεµα NSb (10,1.29) [2] πνεàµατα NSb (10,4a) πνευµÀτων GSb (10,10a) πνεàµατοσ GRa (10,1b) πνεàµατοσ GCp (10,46b) πνοcν APr (10,1a) ποδν GCp (10,46b) πÞ©ον AOD (10,18a) ποݵνασ AOD (10,13) πολÛµου GRp (10,44c) πολÛµÿω DCa (10,18b) πÞλιν AOD (10,19b) πÞλιν AAp (10,35) πÞλεωσ GOD (10,44b) πολf ACp (10,34) πορεÝαν ACp (10,46b) ποταµν GRa (10,29b) ποταµν GCp (10,29a) πρÀγµατα AOD (9,26a) Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 27 28 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya πρÀγµασιν DRp (10,8b) πραγµατεÝÿα DOI (9,26b) πρακτικeν ACp- (10,48b) πρÞ©εσιν AOD (9,26b) προκοσµÜµασι DCa (10,40b) προ<σ>κοσµÜµασι DCa (10,40b) προσκυνÜσεωσ GRa (10,6d) προφÜταισ DOI (10,39a) πτερa NSb (10,37) πτερa AOD (10,36) πτερν GCp (10,37) πτερñµατα NSb (10,37) πρ AOD (10,9.10) [2] πàρωσιν ACp (10,4) [2] ¨Àβδουσ AOD (9,29c; 10,10c) [2] σαφÜνειαν ACp (9,29b) σελÜνη NSb (10,2) σελÜνην AOD (9,29d) σψιν AOD (10,1c) σιδÜρου GRa (10,11b) σιδÜρου GCp (10,18a) σιδÜρÿω DCa (10,21) στον AOD (10,25) σκÛπην AOD (10,10a) σπÜλαια AOD (10,13) σπορa NSb (10,1c) στÛγασ AOD (10,12a) στÜλασ AOD (9,29c; 10,10) [3] στοιχεον AOD (10,15b) στοιχεα AOD (9,29d; 10,53) [2] στοιχεÝων GRa (10,14.36) [2] στοιχεÝοισ DOI (9,29d) στοχασµν GCp (10,5b) συγγÛνειαν AOD (9,26a) σàγκοιτοσ NSb (10,18b) σàγκρασισ NSb (10,1b) συµβολÖ DCp (10,15c) σàµβολον NPN (10,37) συµβοàλÿω DPr (10,17) συµµαχÝαν AOD (10,17) σ൵αχοι NSb (10,20) συµµÀχουσ ASb (10,33) συµµÀχων GCp (10,23) συµµÀχοισ DOI (10,18a) συµπλοκσ GCp (10,1b) συµφορασ DCp (10,44b) συναφ AOD- (9,29d) σφαγcν ACp (10,44b) σχεδÝαν AOD (10,11b) σχεδÝασ AOD (10,20) σχµα NSb (10,51) σχηµÀτων GRa (10,46b) σχܵατι DRa (10,2) σχܵατι DCa (10,44c) σñµατι DOI (10,10a) ταàρου GRa (10,31) τÀχοσ AOD (10,46b) τÀχοσ ACp (10,46b) τεχοσ AOD (10,19b) τεκµηρÝων GCp (10,5b) τÛκνων GRa (10,44b) τελετν GOD (10,39a) τελευτcν ACp (10,44c) τελευτÖ DOI (10,6c) τÛλοσ AOD (9,26b) τοÝχουσ AOD (10,11c) τÞπου GCa (10,4b) τÞπÿω DCp (10,29a) τροφÜν AOD (10,7a) τàπουσ AOD (10,46b) τφον AOD (9,26a; 10,39b) [2] Åδατα ACp (10,29b) δÀτων GRa (10,4a) υeν AOD (10,21.33.44) [4] υοfσ AOD (10,9b) Åλην AOD (9,27b; 10,10a) [2] ŵνον AOD (10,27) περβολcν ACp (10,15.27) [2] περοχÖ DRa (10,9b) ποµνηµÀτων GRa (9,24b) ποµνܵασιν DCp (10,5.48) [2] πονοÝασ ACp (10,21) φ©ορσ GSb (10,33) φ©ορσ GCp (10,44b) φορυτeν AOD (10,12a) φυγσ GCa (10,28) φυγÖ DCp (10,22) φàσιν AOD (10,46a) φωτeσ GRa (10,49c) χÀοσ APr (10,1a) Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 28 En aquesta ocasió, el nombre de noms comuns (543) és ben adequat a l’extensió total del text que comentem, amb gran varietat d’elements compositius. Com és natural, abunda el vocabulari sobre arts i tècniques humanes (relats civilitzadors), el vocabulari cosmogònic, familiar (relacions entre pares i fills; enfrontaments generacionals), cultual. Cal destacar també, especialment, la gran diversitat de casos usats i la corresponent riquesa de matisos que observem en les funcions sintàctiques que els casos ajuden a expressar. Tot això, com ja hem dit en tractar dels noms propis, i com aprofundirem en determinats punts en abordar la sintaxi en la segona part, posa de manifest l’esforç conscient per mantenir viu, dins un marc correcte, el grec clàssic, malgrat l’època relativament tardana en què aquests textos són redactats. Convé afegir només que algunes de les aposicions indicades en aquesta llista són senzilles, d’un sol mot, com les de la segona llista, i que, per tant, són altres exemples dels casos de funció apositiva que no s’han comptabilitzat en l’enumeració introductòria (cf. nota 15), perquè, com ja s’ha exposat, hem presentat allí les funcions per sintagmes. 5. Gentilicis, substantivats com a noms comuns. En el mateix ordre i amb les mateixes sigles que s’han precisat en introduir les llistes primera i quarta: Aquests gentilicis, substantivats, tal com ja se sap, actuen en tots els sentits com a noms comuns, malgrat que per tradició s’escriguin en majúscules. Complementen amb el seu nombre (30) i varietat la llista anterior i ofereixen l’avantatge de presentar-nos simultàniament el nom de tots els pobles que intervenen en el relat de Filó. La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 29 Aγàπτιοι NSb (9,24; 10,14.46.48.51) [5] Aγàπτιοι NAp (9,29b) \Aλεξανδρεσ NSb (9,24b; 10,14a) [2] BυβλÝοισ DCp (10,12b) Eλληνεσ NSb (9,24; 10,8.14.40) [4] Eλληνασ ACp (9,26c) Eλλησι DRp (9,27-28) [2] Eλλησιν DCp (10,7b) Περσικν GRa (10,52a) ΦοÝνικεσ NSb (9,29; 10,32.34.44.46.48) [6] ΦοÝνικÛσ NAp (9,29b) ΦοινÝκων GRa (9,27b; 10,39a) [2] ΦοινÝκων GCp (10,50) ΦοÝνιξι DCp (10,7.44) [2] χαρακτρασ AOD (10,36) χερασ AOD (10,7b) χειρν GCp (10,46b) χοaσ AOD (10,6.15) [2] χρεÝαν ARp (9,29c) χρεgν ACp (9,29c) χρσιν AOD (10,9.13) [2] χρÞνον ACp (10,20) XρÞνου GSb (10,22) χρÞνÿω DCa (10,41) χρÞνοισ DCa (9,26b; 10,11a) [2] χàσεισ NSb (10,4a) χñραν AOD (10,44c) χñραν ACp (10,38) χñρασ GOD (10,31.44) [2] χωρÝον NSb (10,29b) ψυχσ GOD (10,21) ψυχσ GRa (10,6d) ÿδσ GRa (10,27) ÿο GRa (10,2) µων GCp (10,36-37) [2] Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 29 6. Adjectius (qualificatius, gentilicis...). En ordre alfabètic i per ordre de casos i funcions, amb sigles iguals, ordenades de la mateixa manera, tal com hem fet, per exemple, en les llistes primera i quarta; afegint-hi, com en la llista segona, les sigles de gènere i nombre, separades de les sigles anteriors per un punt:21 30 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya 21. Assenyalo alguns adjectius (exactament, 2) amb una creu ‘+’ darrera la sigla de la funció sintàctica (Ad) i abans de la sigla del gènere i nombre (és a dir, canvio per la creu mencionada el punt que altrament es col·loca en aquest lloc) per indicar que aquests adjectius fan, sens dubte, la funció sintàctica de complement adjectiu, però que, d’altra banda, potser és preferible considerar també que fan la funció de predicatiu. τÖ  γÝÿα νÜσÿω DAd.fs (10,31) κàκλον εροειδ AAd.ms (10,51) εροπετ στÛρα AAd.ms (10,31) ©Àνατον NPN.ns (10,48a) ©ανÀτουσ APN.mp (9,29d) ναγκαον NPN.ns (9,29b) τÀχοσ νυπÛρβλητον AAd.ns (10,46b) πειρα APN.np (10,1a) τενbσ ACa.ns (10,36) βασιλικÿ ... σχܵατι DAd.ns (10,44c) τcν βιωτικcν χρεÝαν AAd.fs (9,29c) γνñριµα NPN.np (9,26b) διÀπυρÞν NPN.ns (10,49c) διÀφωνοσ NPN.fs (9,27b) δÝκαιον NPN.ns (10,13) δικαÝÿω DPr.ms (10,25) δυσεξÝτητον APr.fs (10,41) γκàµων NPN.fs (10,18b) λικοειδεσ ... τaσ ρµaσ AAd+fp (10,46b) τν µπροσ©Ýων ... µερν GAd.np (10,36) λÝ©ουσ µψàχουσ AAd.mp (10,23)  πÛραστοσ ... σàγκοιτοσ NAd.fs (10,18b) πιχωρÝασ νàµφησ GAd.fs (10,44c) χÀοσ ... ρεβδεσ AAd.ns (10,1a) ελυτον NPN.ns (10,13) Ûρα ζοφñδη AAd.ms (10,1a) Ûροσ ζοφñδουσ GAd.ms (10,1a) το γεµονικωτÀτου νο GAd.ms (10,37) ©νητοfσ νδρασ AAd.mp (10,7a) παδασ ©νητοàσ AAd.mp (10,9a) ©νητοàσ APN.mp (9,29d) χÀοσ ©ολερÞν AAd.ns (10,1a) διÞν NPN.ns (10,49c) τeν δελφeν τeν διον AAd.ms (10,20) ... καd TιτανοµαχÝασ ... δÝασ AAd.fp (10,40c) το δÝου τÞπου GAd.ms (10,4b) ©υγατρeσ δÝασ GAd.fs (10,21) τν δÝων ρχν GAd.fp (10,1b) δÝÿω ... σιδÜρÿω DAd.ms (10,21) δÝÿω ©ανÀτÿω DAd.ms (10,48a) τÖ δÝÿα κεφαλÖ DAd.fs (10,31) φιν ερακÞµορφον AAd.ms (10,51) τοfσ εροfσ ... χαρακτρασ AAd.mp (10,36) τασ ερασ ... γραφασ DAd.fp (10,47) τοσ κοσµικοσ πα©Üµασιν DAd.np (9,26a) τοσ κοσµικοσ στοιχεÝοισ DAd.np (9,29d) τοσ ... κοσµικοσ πÀ©εσιν DAd.np (10,39a) κουριδÝασ γαµετaσ AAd.fp (10,22) υοfσ ... κρεÝσσονασ AAd.mp (10,9b) ο λοιποd ... ν©ρωποι NAd.mp (9,29b) τa λοιπa ζÿα NAd.np (10,46b) τοfσ λοιποfσ ... στÛρασ AAd.mp (9,29d) τοσ δb λοιποσ ©εοσ DAd.mp (10,37) στρα µεγÀλα NAd.np (10,2) τασ µεγÀλαισ συµφορασ DAd.fp (10,44b) Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 30 En aquesta llista, d’altra banda comparativament breu (consta de menys de la meitat d’entrades que els noms propis —107, davant 256—), es pot comprovar molt bé la funció adjectiva, que en l’enumeració introductòria hem reduït a la mínima expressió, com ja hem advertit, perquè aleshores hem presentat les funcions per sintagmes.22 Aquí totes les funcions adjectives van explicitades i s’hi fa constar l’element nominal a qui els adjectius acompanyen. 7. Adjectius, termes adjunts de noms propis, o equivalents, o de títols d’obres literàries (epítets...). En ordre alfabètic i per ordre de casos i funcions, amb les La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Faventia 19/2, 1997 31 22. Vegeu la nota 15. µÛγιστοσ εροφÀντησ καd ... NAd.ms (10,49a) \AστÀρτη δb  µεγÝστη NAd.fs (10,31) µÛγισται καταφοραd καd ... NAd.fp (10,4a) µÛγιστοσ NPr.ms (10,12b) ©εοfσ ... µεγÝστουσ AAd.mp (9,29c) ©εοfσ τοfσ µεγÝστουσ AAd.mp (10,53) ορτaσ ... τaσ µεγÝστασ AAd.fp (9,29c) κινδàνων ... µεγÝστων GAd.mp (10,44c) αξησιν ... µεÝζονα AAd.fs (10,47) τÞπÿω τινd µεσογεÝÿω DAd.ms (10,29a) τeν δb µÛσον φιν AAd.ms (10,51) τeν ... µονογεν υeν AAd.ms (10,33) υeν ... µονογεν AAd.ms (10,44c) νεñτατοσ NSb.ms (10,24b) νεñτατοι NSb.mp (9,26a) νεñτεροι NSb.mp (9,26a) ζÿα νοερÀ NAd.np (10,2) τa ... νοερa ζÿα NAd.np (10,4b) α πÝνοιαι ... µοιαι NAd+fp (10,6d) KρÞνοσ, µñνυµοσ NAd.ms (10,26) τcν µñνυµον γν AAd.fs (10,15c) τν ... πισ©Ýων µερν GAd.np (10,36) ορανÝων δÀτων GAd.np (10,4a) παλαÝτατοι NSb.mp (9,29b) περιφερ APr.ms (10,51) τοfσ ... πλανÜτασ στÛρασ AAd.mp (9,29d) πνευµατικñτατον NPr.ns (10,46a) Ûρα ... πνευµατñδη AAd.ms (10,1a) ποικÝλων σχηµÀτων GAd.np (10,46b) πολλcν ... Åλην AAd.fs (9,27b) πολλcν ... γενεÀν AAd.fs (10,16) πολλν ... γα©ν GAd.np (9,29c) XρÞνοισ ... πολλοσ DAd.mp (10,11a) πολλοσ ασιν DAd.mp (10,41) νcρ ... πολυµα©cσ NAd.ms (9,24a) πολfν ανα AAd.ms (10,1a) πολfν APr.ms (9,26a) νcρ ... πολυπρÀγµων NAd.ms (9,24a) πολυχρονιñτατον NPN.ns (10,47) πυρδεσ NPr.ns (10,46a) κàκλον ... πυρωπeν AAd.ms (10,51) ¨αγδαÝων ... µβρων καd ... GAd.mp (10,10a) σεβÀσµιον APr.ns (10,12b) τeν δb µÛσον φιν συνεκτικeν AAd.ms (10,51) σàντροφοι NPN.fp (10,41) τιµωροσ δαݵοσι(ν) DAd.mp (10,44b) ^EρµÖ τÿ τρισµεγÝστÿω DAd.ms (10,17) δατñδουσ µÝξεωσ GAd.fs (10,1c) ποχεÝριον APr.ms (10,29a) φιλονεικÞτερον ACa.ns (9,27b) φυσικοfσ ... ©εοfσ µÞνουσ AAd.mp (9,29d) τοσ τε φυσικοσ ... πÀ©εσιν DAd.np (10,39a) Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 31 mateixes sigles i ordenades de la mateixa manera, incloses les de gènere i nombre, que hem utilitzat en les altres llistes, especialment l’anterior: \Aγα©eν ∆αݵονα AAd.ms (10,48.51) [2] τν δàτων ... \AµµουναÝων GAd.np (9,26b) τν δàτων ... \AµµουνÛων GAd.np (9,26b) Zεfσ \AρÞτριοσ NAd.ms (10,25) \EπÝγειοσ AτÞχ©ων NAd.ms (10,15b) ΓÜϊνον AτÞχ©ονα AAd.ms (10,12a) τÖ ^Iερÿ ΣυναγωγÖ DAd.fs (10,52a) ∆Ýα MειλÝχιον AAd.ms (10,11c) ΠαραδÞξου στορÝασ GAd.fs (9,28b) Són adjectius i, en aquest sentit, del tot comparables als mots de la llista precedent. Però, alhora, solen acompanyar un nom propi, sovint constituint amb ell un nom compost, ambdós escrits en majúscules. En algun cas no acompanyen estrictament un nom propi, però amb ell constitueixen un compost o parella equivalent perquè li comuniquen la força de nom propi que inclouen en el seu significat.23 Després d’aquesta visió, en part morfològica i en part sintàctica, però sobretot morfològica, centrada en alguns dels elements nominals del text de Filó, hem de passar a examinar en la segona part, simultàniament amb els nominals, els elements verbals i arribar a una visió de conjunt morfosintàctica. I això, parant una particular atenció als elements sintàctics, alguns d’ells sorprenents, que ens ofereix aquest text ric i compost, elements sorprenents que, juntament amb els morfològics que ja hem començat a escatir, tenen una sòlida explicació en l’influx semític exercit sobre la llengua grega que va escriure l’autor fenici del segle II Filó de Biblos. 32 Faventia 19/2, 1997 Jordi Cors i Meya 23. Vegeu, p.e.: τν δàτων ... \AµµουναÝων / \AµµουνÛων (9,26b), on es comunica a ‘temple’ el valor de nom propi ‘d’Amon’ que inclou l’adjectiu. Sens dubte, es podria considerar també que en aquest cas es tracta simplement d’un nom comú acompanyat d’un adjectiu gentilici, però d’un adjectiu gentilici que es manté amb la força suficient per poder traspassar el valor de nom propi que implica; aleshores, hauríem de situar l’adjectiu que comentem en la llista precedent, la sisena. Faventia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 32