Trets morfosintàctics en la llengua de la Phoinikikike historia de Filó de Biblos

ARTICLES
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 8
Abs ac
The au ho shows he ch onological si ua ion o Philo o Byblos and o his Phoenician His o y.
The koiné and he a icism o he second cen u y A.D. Delimi a ion o he analysed ex . Gene al
desc ip ion o some elemen s o he language o he Phoenician His o y: ca ego ies o wo ds, he
use o he cases and syn ac ic unc ions. Mo phosyn ac ic ai s o he Phoenician His o y (I): p o-
pe nouns, common nouns, adjec i es; co espondence o cases and unc ions; some semi isms.
L’obse ació a en a dels e s mo osin àc ics de la llengua g ega que obem u i-
li zada pe Filó en aques a ob a ens el mos a com un bon coneixedo del g ec de
l’època clàssica, bé que a iu e en una època ela i amen a dana. De e , ens
mani es a ambé aques coneixemen en la es a de la se a p oducció li e à ia, com-
pos a d’ob es de con ingu o ça di e s (lèxic, his ò ic, eològic) i que, malau a-
damen , ens han pe ingu d’una mane a mol agmen à ia. Tanma eix igualmen
agmen à ia i a ibada pe ia indi ec a és la His ò ia enícia que a a ens ocupa; la
di e ència amb les al es ob es au, pe ò, en l’ex ensió dels agmen s, ja que aquí
es ac a de agmen s d’una ce a lla gà ia, amb uni a s in e io s ben comple es,
la qual cosa pe me d’abo da amb p ou base ex ual l’examen mo osin àc ic que
exposa em, i de du -lo a e me dins un con ex su icien men ampli pe a ga an i
la solidesa de les conclusions.1
1. Pel que a a una bibliog a ia indica i a sob e Filó de Biblos i les se es ob es, sob e o la His ò ia ení-
cia, pa icula men dins el con ex de les isions cosmogònica i eogònica enícies que ens ans-
me , podem esmen a la següen : ARNAUD, D.; BRON, F.; OLMO LETE, G. DEL; TEIXIDOR, J., Mi ología
y Religión del O ien e An iguo. II/2. Semi as occiden ales, Sabadell-Ba celona 1995; BAUMGARTEN,
A.I., The Phoenician His o y o Philo o Byblos. A commen a y, Leiden 1981; BENZ, F., Pe sonal
Names in he Phoenician and Punic Insc ip ions, Roma 1972; BERNABÉ, A., «Gene aciones de dio-
ses y sucesión in e umpida. El mi o hi i a de Kuma bi, la “Teogonía” de Hesíodo y la del “Papi o
de De eni”», Aula O ien alis 7 (1989) 159-179; CLEMEN, C., Die phönikische Religion nach Philo
on Byblos, Leipzig 1939; CORS MEYA, J., A Conco dance o The Phoenician His o y o Philo o
Byblos, Sabadell-Ba celona 1995; DRIVER, G.R., Canaani e My hs and Legends, Edimbu g 1956;
EBACH, J., Wel en s ehung und Kul u en wicklung bei Philo on Byblos, S u ga -Colònia-Mainz
1979; EDMUNDS, L., (ed.), App oaches o G eek My h, Bal imo e-Lond es 1990; EISSFELDT, O., Ras
Fa en ia 19/2, 1997 9-32
T e s mo osin àc ics en la llengua
de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I)
Jo di Co s i Meya
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 6/3/1997
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 9
L’època de Filó de Biblos, a què al p incipi hem e e e ència, és conc e amen
la dels segles I-II dC (anys 64-141). Com diuen alguns es imonis an ics, ou con-
empo ani d’Ad ià.2La di icul a pe conèixe la se a ob a ja l’hem apun ada: és
deguda p incipalmen al e que ens ha a iba dispe sa i agmen à ia. Si ho expli-
ci em espec e de la His ò ia enícia, con é eni p esen que ens ha pe ingu ,
sob e o , pe la ci ació que en a Eusebi de Cesa ea, dels segles III-IV dC (anys 260-
340), en la se a ob a P aepa a io euangelica. Diem ci ació pe què és p incipal-
men una sola ci ació, subdi idida pels edi o s en agmen s, lla ga; g àcies a ella
posseïm algunes pa s sence es de l’ob a o iginal. Hem d’a egi que, enca a que
es ac a d’un es imoni dos segles pos e io , la ga an ia que me eix Eusebi de
Cesa ea, pe la ideli a esc upolosa mani es a en les nomb oses ci acions que con é
en les se es ob es i que, so osamen , s’han pogu comp o a , a que ens sigui pe -
10 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
Scham a und Sanchunia hon, 1939; Sanchunja on on Be u und Ilumilku on Uga i , Halle 1952;
«Phönikische und G iechische Kosmogonie», Elemen s O ien aux dans la Religion G ecque
Ancienne (Pa ís 1960), 1-15; EUSÈBE DE CÉSARÉE, La P épa a ion É angelique. Li e I, In oducció,
ex g ec, aducció i comen a i de J. SIRINELLI e É. DES PLACES. Les Édi ions du Ce (Sou ces
Ch é iennes 206), Pa ís 1974; La P épa a ion É angelique. Li es IV-V, 1-17, in oducció, a-
ducció i no es d’O. ZINK. Tex g ec e isa pe É. DES PLACES. Les Édi ions du Ce (Sou ces
Ch é iennes 262), Pa ís 1979; FILÓN DE BIBLOS,«La His o ia enicia», aducció, in oducció i
no es de J. CORS I MEYA, a El con inuum cul u al cananeo, pe G. del Olmo Le e (Sabadell-
Ba celona 1996), 141-160; HERENNIUS PHILO, De di e sis e bo um signi ica ionibus, ex c í ic,
in oducció, comen a i i índex a cu a de VINCENZO PALMIERI, Nàpols 1988; HESIODI Theogonia,
Ope a e dies, Scu um, edidi F. SOLMSEN. F agmen a selec a, edide un R. MERKELBACH e
M.L. WEST, Oxonii 1970; JEAN, CH.-F.; HOFTIJZER, J., Dic ionnai e des insc ip ions sémi iques de
l’oues , B ill, Leiden 1965; KIRK, G.S.; RAVEN, J.E., The P e-Soc a ic Philosophe s, Camb idge
1963. T ad. cas .: Los ilóso os p esoc á icos, Mad id 1979 ( p. de 1970); — La eligione enicia.
Ma ici o ien ali e s iluppi occiden ali, ac es del col·loqui a Roma, 6 de ma ç de 1979, Roma
1981; —- Les eligions du P oche-O ien asia ique. Tex es babyloniens, ouga i iques, hi i es, p e-
sen a s i aduï s pe R. LABAT, A. CAQUOT, M. SZNYCER, M. VIEYRA, Pa ís 1970; LÓPEZ, J.;
SANMARTÍN, J., Mi ología y Religión del O ien e An iguo. I. Egip o - Mesopo amia, Sabadell-
Ba celona 1993; MANDER, P.; DURAND, J.M., Mi ología y Religión del O ien e An iguo. II/1. Semi as
occiden ales, Sabadell-Ba celona 1995; MARCO SIMÓN, F., Illud empus. Mi o y cosmogonía en el
mundo an iguo, Sa agossa 1988; MASSON, E., Reche ches su les plus anciens emp un s sémi iques
en g ec, Pa ís 1967; MONDI, R., «G eek my hic hough in he ligh o he Nea Eas », App oaches
o G eek my h, ed. pe L. Edmonds (Bal imo e 1990) 142-198; OLMO LETE, G. DEL, Mi os y leyen-
das de Canaán. Según la adición de Uga i , ex os, e sió i es udi, Mad id 1981; La eligión
cananea según la li u gia de Uga i . Es udio ex ual, Sabadell-Ba celona 1992; El con inuum cul-
u al cananeo. Pe i encias cananeas en el mundo enicio-púnico, Sabadell-Ba celona 1996; PHILO
OF BYBLOS, The Phoenician His o y, in oducció, ex c í ic, aducció i no es de H.W. ATTRIDGE i
R.A. ODEN JR., The Ca holical Biblical Qua e ly (Monog aph Se ies 9), Washing on 1981; RIBICHINI,
S., Poenus ad ena. Gli dei enici e l’in e p e azione classica, Roma 1985; «T adi ions phénicien-
nes chez Philon de Byblos: une ie é e nelle pou des dieux mo els», a Apocalypses e oyages
dans l’au-delà, pe C. Kaple i col. (Pa ís 1987), 101-116; SCHIFFMANN, I., Phönizisch-Punische
My hologie und geschich liche Übe lie e ung in de Wide spiegelung de an iken Geschich ssch eibung,
Roma 1986; SCHWABL, H., «Wel schöp ung», RE Suppl. IX (S u ga 1962), 1.433-1.582; SOLMSEN, F.,
«The wo Nea Eas e n sou ces o Hesiod», He mes 117 (1989) 413-422; WALCOT, P., Hesiod and
he Nea Eas , Ca di 1966; WEST, M.L. (ed.), Hesiod, Theogony, Ox o d 1966 (1971).
2. C . els es imonis 1 i 2, de La Suda, ci a s en l’edició del ex que p ecedeix la Conco dança men-
cionada en la no a an e io : CORS MEYA, J., A Conco dance o The Phoenician His o y o Philo o
Byblos (Sabadell-Ba celona 1995), p. 9.
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 10
ec amen legí im conside a au èn ics els esc i s que ansme com a p opis de Filó
i, d’una mane a especí ica, l’ob a eològica que ens ocupa sob e els enicis.3
L’ob a de Filó, l’hem de si ua , cul u almen i lingüís icamen , en el ma c de la
κοινÜ i de l’a icisme del segle II dC.4Hom ol o na a esc iu e l’à ic amb una
eno ada co ecció i, d’això, l’ob a de Filó que comen em n’és un cla exemple.
Cul u almen , olem des aca dos aspec es, ben p opis de l’època, que han ingu
mol a incidència en l’elabo ació d’aques a ob a i que, de e uc, poden ha e in luï
en els e s lingüís ics que ens in e essen: d’una banda, el ma ca sen i p o enici
que l’au o ens demos a, amb un cla componen d’oposició on al, p incipal-
men , a o allò que aci e e ència al món g ec i a l’he ència que aques món deu
ha e deixa en els pobles eïns; d’al a banda, l’au o s’a engle a amb el co en
mi ològic e eme is a i ens ela a des d’aques a pe spec i a, aduin -les ( al com
ens diu) del enici, les na acions cosmogonico eogòniques que li han a iba del
p opi cabal cul u al.
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 11
3. To s els es udiosos es an d’aco d espec e de la ideli a d’Eusebi, com a ansmisso , en les se es
ci acions ex uals, a pa i de o es les que a ui dia són comp o ables; aques e li a o ga plena
c edibili a en els al es casos en què manquen on s pa al·leles pe pode e la comp o ació (com
succeeix amb la His ò ia enícia de Filó). Vegeu sob e o això els au o s menciona s a la biblio-
g a ia de la no a 1 que ac en d’Eusebi de Cesa ea; p.e., É DES PLACES, «In oduc ion géné ale»,
a EUSÈBE DE CÉSARÉE, La P épa a ion É angelique. Li e I (Pa ís 1974), esp. p. 58-60, on ci a i
comen a una abundan bibliog a ia sob e el ema.
4. No hi ha cap es udi monog à ic e e en a la llengua de Filó. A a bé, des d’una pe spec i a més
àmplia, pel que a a una bibliog a ia indica i a sob e la llengua g ega de l’època i del gène e en
què Filó a compond e la His ò ia enícia, pa an una especial a enció a la sin axi, i sob e les llen-
gües semí iques que, en el seu cas, en o en un e a ons inspi ado , podem esmen a la següen :
ADRADOS, F. R., Nue a sin axis del g iego an iguo, Mad id 1992; ALFAGEME, I.R., «No as sob e
la e olución del sis ema ocálico en la koiné», CFC 9 (1975) 339-379; «Decadencia dialec al y
expansión de la Koiné», Ac as del VI Cong eso Español de Es udios Clásicos I, Mad id 1983,
37-64; Nue a g amá ica g iega, Mad id 1988; AMIGUES, S., Les subo données inales pa Âπωσ
en a ique classique, Pa ís 1977; ANDERSON, I. M., The G amma o Case: owa ds a Localis ic
Theo y, Camb idge 1971; ANLAUF, G., S anda d La e G eek ode A izismus? Eine S udie zum
Op a i sgeb auch im nachklassischen g iechisch, Colònia 1960; BLOMQVIST, J., Das sogenann e καÝ
ad e sa i um. Zu Seman ik eines g iechischen Pa ikel, Uppsala-Es ocolm 1979; BRANDENSTEIN,
W., G iechische Sp achwissenscha III, Be lín 1966; CHANTRAINE, P., G ammai e Homé ique, II.
Syn axe, Pa ís 1953; DAVID, J., La no ion d’aspec , Pa ís 1980; DEFERRARI, R. J., Lucian’s A icism.
The mo phology o he Ve b, Ams e dam 1979; DUHOUX, Y., Le e be g ec ancien. Élémen s de
mo phologie e de syn axe his o iques, Lou ain-la-Neu e 1992; FOUCAULT, J., Reche ches su la lan-
gue e le s yle de Polybe, Pa ís 1972; FOURNIER, H., Les e bes «di e» en g ec ancien, Pa ís 1946;
GARCÍA GUAL, C., El sis ema dia é ico en el e bo g iego, Mad id 1970; GARCÍA VALDÉS, M., «La
lengua g iega en la Vida de Eu ípides de Sá i o», Eme i a 59 (1991) 359-369; GAUSS, G. E.,
Pa a axis by means o καÝ in he Gospel o S . Luke, Ann A bo 1982; GILDERSLEEVE, B. L., Syn ax
o classical G eek, om Home o Demos henes, G oningen 1980 ( p.); GOODWIN, W. W., A G eek
G amma , Lond es 21894 ( p. S . Ma in’s P ess, 1983); HEGER, K., Sp achgeb auch und Seman ik.
Das Beispiel de g amma ischen Ka ego ien Pe son und Nume us, Heidelbe g 1980; HOFFMANN, O.;
DEBRUNNER, A.; SCHERER, A., His o ia de la lengua g iega, . esp., Mad id 1973 (Be lín 1969);
HUMBERT, J., Syn axe g ecque, Pa ís 31960/ p.1972 (l945); JOÜON, P.; MURAOKA, T. A G amma
o Biblical Heb ew, Pon i icio Is i u o Biblico, Roma 1993 (1991), 2 ols. (1.: I, O hog aphy and
Phone ics; II, Mo phology; 2.: III, Syn ax, Pa adigms and Indices); KÜHNER, R.; GERTH, B.,
Aus üh liche G amma ik de g iechischen Sp ache, II. Sa zleh e, Hanno e -Leipzig 31898-1904,
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 11
Des del pun de is a me odològic, com a conseqüència immedia a del que
comen à em an e io men sob e la p ocedència agmen à ia i pe ia indi ec a del
ex de la His ò ia enícia, cal eni una cu a especial a l’ho a de delimi a el ex
objec e d’es udi. Eusebi, ja ho hem exposa , és un ansmisso idel, pe ò a pe i es
in oduccions i, de egades, a egeix impe cep iblemen b eus comen a is pe so-
nals. En de ini i a, doncs, s’ha de des ia bé o això pe al d’aconsegui que el
ex que hem d’anali za sigui el més semblan possible al ex que a compond e
Filó. Pe du -ho a e me, hem selecciona només els ex os posa s explíci amen
pe Eusebi en boca de Filó de Biblos; a més, en una segona e isió del ex esul-
an , hem e ambé els agmen s on s’exposa cla amen una ci ació indi ec a de
Filó o un simple esum de les se es pa aules o pensamen pe pa d’Eusebi
de Cesa ea; i enca a, hem elimina igualmen alguna exp essió d’Eusebi sols in o-
duc ò ia o de lligam d’una ci ació explíci a de Filó que ens ha ia passa desape -
cebuda en la p ime a selecció comen ada abans. Aques a opció ha es a p esa enin
en comp e que l’es udi del ex és al capda all sin àc ic i, pe an , cal que ens
basem en el ex més ap oxima possible al que a compond e Filó; p obablemen
no hau ia calgu p escindi de les ci acions indi ec es o esums esmen a s en un
es udi del ex més de con ingu o bé de lèxic.
12 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
2 ols.; KURZOVÁ, H., Zu syn ak ischen S uk u des G iechischen. In ini i und Nebensa z,
Ams e dam-P aga 1968; LASSO DE LA VEGA, J. S., Sin axis g iega I, Mad id 1968; LIGHTFOOT, D.,
Na u al Logic and G eek Moods, l’Haia-Pa ís 1975; LÓPEZ EIRE, A., «Del á ico a la koiné», Eme i a
49 (1981) 377-392; «Fundamen os sociolingüís icos del o igen de la koiné», CFC 17 (1982) 21-53;
MEIER-BRÜGGER, M., G iechische Sp achwissenscha , Be lín-No a Yo k 1992, 2 ols.; MEILLET,A.,
Ape çu d’une his oi e de la langue g ecque, Pa ís 81975; MEYER, R., G amá ica de la lengua
heb ea, ad. de l’alemany pel p o . A. Sáenz-Badillos, Riopied as, Ba celona 1989 (Be lín 1969,
3 ols.); MONTEIL, P., La ph ase ela i e en g ec ancien, Pa ís 1963; MOSCATI, S.; SPITALER, A.;
ULLENDORFF, E.; VON SODEN, W., An In oduc ion o he Compa a i e G amma o he Semi ic
Languages. Phonology and Mo phology, ed. pe S. MOSCATI, Ha assowi z, Wiesbaden 1980 (1969,
1964); MULLER, H., His o ische G amma ik de Hellenis ischen Sp ache, I-II, Leiden 1891-1892;
MUSSIES, G., The Mo phology o Koine G eek, Leiden 1971; PISANI, V., S o ia della lingua g eca,
To í 1960; PÖSCHL, H., Die g iechische Sp ache, Munic 41961; RADERMACHER, L., «Koiné», Wiene
Si zungsbe ich e, 224/5 (1947); RIJKSBARON, A., The syn ax and seman ics o he e b in classi-
cal G eek, Ams e dam 1984; RUIJGH, C. J., Au ou de «τε épique». É udes su la syn axe g ecque,
Ams e dam 1971; RUIPÉREZ, M. S., Es uc u a del sis ema de aspec os y iempos del e bo g ie-
go an iguo, Salamanca 1954. T . ancesa: S uc u e du sys ème des aspec s e des emps du e b
g ec ancien. Analyse onc ionelle synch onique, Pa ís 1982; RUIZ MONTERO, C. «Una in e p e ación
del ‘es ilo καÝ’ de Jeno on e de É eso, Eme i a 50 (1982) 305-313; SCHWYZER, E.; DEBRUNNER,A.,
G iechische G amma ik, Munic 1939-1971, 4 ols. (41968-1971); SEJKIRK, E., The syn ax o wo ds,
Camb idge 1982; SERBAT, G., Cas e onc ions. É ude des p incipales doc ines casuelles du Moyen
Age à nos jou s, Pa ís 1981. T . esp.: Casos y unciones. Es udio de las p incipales doc inas casua-
les, de la Edad Media a nues os días, Mad id 1988; SIHLER, A. L., New compa a i e g amma
o G eek and La in, Ox o d 1995; SMYTH, H. W.; MESSING, G. M., G eek G amma , Camb idge
(Massachuse s) 21956/ p. 1984 (1920); STAHL, J. M., K i isch-his o ische Syn ax des g iechis-
chen Ve bums de klassischen Zei , Hildesheim 1965 ( p.; Heidelbe g 1907); TOURATIER, C., La
ela i e. Essaie de héo ie syn axique (à pa i de ai s la ins, ançais, allemands, anglais, g ecs,
héb eux, e c.), Pa ís 1980; TRENKNER, S., Le s yle καÝ dans le éci a ique, Assen 1960;
WACKERNAGEL, J., Vo lesungen übe Syn ax mi besonde e Be ücksich igung on G iechisch,...,
Basilea 21926-1928/ p.1950 (1920-1924), 2 ols.
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 12

En les edicions d’aques a ob a de Filó de Biblos s’usa la nume ació dels llib es,
capí ols i pa àg a s co esponen s de la P aepa a io euangelica d’Eusebi de Cesa ea,
a la qual nume ació s’han a egi í ols i sub í ols; l’hem comple ada amb la subdi-
isió d’alguns pa àg a s en subpa àg a s (indica s pe les lle es a, b, c i d). To
això pe acili a -ne la isió de l’es uc u a i pe e més àgil la locali zació dels
mo s en les ci acions ex uals.5D’aco d, doncs, amb una al nume ació, la pa
p incipal de la His ò ia enícia (a banda dels es imonis inicials inclosos en el ex
edi a , cu s, i d’alguns agmen s inals, incomple s, p oceden s de les ci acions
d’al es au o s),6es à in eg ada pe una secció del llib e p ime i una al a del lli-
b e qua de la P aepa a io euangelica (= PE); és la següen : I 9,19 - 10,55 i IV
16,6.11. A ès que el p incipi cal conside a -lo com un es imoni in oduc o i d’Eusebi
(I 9,19-22), que IV 16,6 és un es imoni de Po i i i que IV 16,11 és una epe ició
de I 10,44 (li e al si ens e e im a la ci ació de Filó, que és el que aquí ens in e-
essa; pe ò amb pe i es di e ències, en can i, si ens e e im a la me a p esen ació
que Eusebi a de la ci ació), podem p ecisa que el ex bàsic que conse em de la
His ò ia enícia de Filó de Biblos a de I 9,23 a 10,55 (lle a de 10,42b-43, que
cons i ueix un incís p oceden d’una al a ob a de Filó: Sob e els jueus).7
A a bé, d’aco d amb el que an e io men apun à em, hem hagu de p escindi en
aques ex bàsic dels passa ges que no e lec eixen el ex exac e que Filó a com-
pond e ( o deixan -lo, doncs, sense les in oduccions o exp essions d’enllaç, esums
o ci acions indi ec es i comen a is pe pa d’Eusebi, i sense algunes ci acions di ec-
es que hi ha d’al es au o s). Així, el ex esul an de ini iu, que conside em el
més p ope al que a esc iu e Filó8i que ha es a la base del nos e es udi mo o-
sin àc ic, cons a dels pa àg a s següen s (s’ha d’ad e i que l’apòs o «’» a egi a
una de les lle es indicado es de subpa àg a assenyala que es ac a de la segona pa
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 13
5. Sob e el que a e e ència a la nume ació i pe a al es p ecisions ela i es a aques ema, egeu el
que ja hem exposa en eballs an e io s, ci a s a la no a 1, sob e o CORS MEYA, J., A Conco dance
o The Phoenician His o y o Philo o Byblos (Sabadell-Ba celona 1995), p. 5-8; ambé, la nos a
aducció, la in oducció i les no es de FILÓN DE BIBLOS,«La His o ia enicia», en El con inuum cul-
u al cananeo, pe G. del Olmo Le e (Sabadell-Ba celona 1996), esp. p. 143-145. Hi comen o les
subdi isions mencionades dels pa àg a s i al es de alls de l’edició del ex de Filó que p ecedeix
la Conco dance, comen a is aplicables, na u almen , a la aducció del ex . S’ha d’ad e i que,
en les ci acions més lla gues que pos e io men a em, segui em el ex g ec, sis ema de ci ació i d’in-
dicació de a ian s —en les ci acions més cu es o en les llis es de mo s, només el ex i el sis ema
de nume ació i subdi isió— de l’edició esmen ada del ex de Filó publicada jun amb la
Conco dance. A ella ens eme em en o s els casos; ambé, pe acla i —en les ci acions lla gues—
el signi ica de les ab e ia u es usades indica i es dels edi o s o el signi ica d’al es signes.
6. C . les dades conc e es d’aques s al es es imonis i agmen s en les ob es sob e Filó ci ades en la
no a 1; especialmen , p.e., en els llocs menciona s de les dues ob es o nades a ci a en la no a an e io .
7. No conside em els agmen s inals, ansmesos pe Lidi (s. VI dC) i Es e e de Bizanci (s. VI dC),
pe què són cu s, incomple s i gai ebé no con enen cap ci ació li e al de les pa aules de Filó. Vegeu,
sob e aques s agmen s, la bibliog a ia que en la no a p eceden acabem de eco da .
8. Només amb alguns incisos d’Eusebi ine i ables, posa s pe o s els edi o s —o pe la majo ia
d’ells— en e pa èn esis, no malmen d’un sol mo (φησÝ) —su algunes, poques, egades, no
semp e e e i amb ce esa a Eusebi— o, a o es i a , de qua e mo s (τοτο δb νàκτα ρµηνεàει)
—su una sola egada: I 10, 7a’. Els hem comp a dins el conjun pe no esmicola en excés el
ex , a ès que la se a incidència és, de e , poc impo an .
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 13
del subpa àg a co esponen ; aquí, conc e amen , 6d’, 7a’, 9a’ i 10a’ an e e èn-
cia al ex que es a pa i del e ce mo d’aques s subpa àg a s, desp és d’un ad e -
bi i un e b de di in oduc o is que queden exclosos):
PE I 9, 24.26.27b.28b.29b-d; 10, 6b-c.d’; 10, 1-2.4.5b.7a’-b.8b.9a’-b.10a’-c.11-
29.31-39.40b-c.41.44b-c.46-48.49a.c.50-51.52a.c.53.
Sob e aques ex , desp és d’ha e -ne anali za els elemen s i ha e -lo exami-
na en el seu conjun , hem p ocu a abo da , pa al·lelamen a la labo de aducció,
la codi icació mo ològica i sin àc ica de o s els mo s, pa an una pa icula a en-
ció ambé en les o mes e bals, al ipus d’o ació de la qual són cadascuna ele-
men p imo dial cons i u iu. La me odologia seguida no ha es a en absolu mecànica,
sinó que, amb l’aju d’una conco dança d’ampli con ex , s’ha pogu esb ina , enin
o s els indicis a l’abas , la unció de cadascun dels mo s dins del seu con ex con-
c e en cada ocasió. A pa i , alho a, d’una co espondència dinàmica amb la o ma
del mo , o ma que mol es egades, p ecisamen , només es po des ia amb ce -
esa —i a ibui a una de les ca ego ies en cada cas possibles de e — dins el ma c
eal on el mo és u ili za .
Els codis dis in ius de cadascuna de les o mes i uncions s’han inco po a a
l’en ada de cada mo en la conco dança esmen ada. Des d’aques momen , l’o -
dinado , que al p incipi ha acili a la conco dança i la p esen ació dels successius
con ex os dels mo s pe a examina -ne la o ma i la unció, o e eix a a la apidesa
de la consul a immedia a d’un, dos, es, qua e... codis simul àniamen , pe al
d’es abli connexions, ma isa les compa acions i, en de ini i a, ap o undi l’es u-
di mo osin àc ic amb un en all amplíssim de possibili a s. L’a an a ge, espec e
d’al es mè odes amb supo in o mà ic apa en men semblan s, és la disponibili-
a conjun a de o s els codis que in e essen, mo ològics i sin àc ics, alho a. Han es a
aconsegui s els sin àc ics, un a un, pe la labo di ec a d’anàlisi sob e el ex , i com-
p o a s ambé pe sonalmen , de la ma eixa mane a, un a un; els mo ològics, més
àcilmen , pe què en mol s casos po dona -se en aques camp un e icaç aju in o mà-
ic. La di icul a p incipal au en l’es o ç pe sonal que s’exigeix, pe què la eina
és minuciosa, delicada (amb isc humà d’equi ocacions pe mono onia, que cal
soluciona amb una sis emà ica anda de con ols) i len a, almenys ela i amen .
Els ui s que es poden aconsegui , pe ò, són des acables, com hem apun a abans,
i an que hom conside i adequa l’es o ç exigi , sob e o pe què, a més de cons-
ui així bases de dades impo an s que omand an semp e ú ils pe a la ece ca,
ob enim al ma eix emps un ma e ial que po esul a ambé de g an u ili a , sens
dub e, pe a la docència (les possibili a s d’exempli icació desbo den qualse ol
p e isió) i pe a es imula des de la docència l’a any in es igado .
Hem inco po a , a cadascun dels gai ebé es mil mo s del ex (exac amen ,
2.814), d’un a sis codis, segons ho exigien les se es ca ac e ís iques mo osin àc-
iques. Els codis són senzills, àcilmen iden i icables i col·loca s en un o d e p e-
es able , que hem p ocu a que os ela i amen lògic. Pe no alla ga -nos amb
dades ècniques, esmen a em els camps que han es a codi ica s i en alguns d’ells,
els més gene als o que a a al p incipi poden esul a més il·lus a ius, n’especi i-
ca em de e mina s ipus o sub ipus. Desp és, quan i ica em les incidències més
14 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 14
signi ica i es, com a p ime a ap oximació desc ip i a a la llengua de la His ò ia
enícia de Filó de Biblos.
El camp més gene al és el que a e e ència onamen almen a les menes de
mo s. Hem amplia la di isió més habi ual (subs an iu, adjec iu, p onom, e b...)
pe dona cabuda als sub ipus que ealmen su en a l’ob a. A all d’exemple, pe -
què més enda an ja els a em cons a o s quan p esen em la llis a de eqüències
de cadascun, podem esmen a els següen s: sub ipus de subs an iu (p.e., nom p opi;
nom p opi, e me adjun de nom p opi; nom p opi com a í ol d’ob a li e à ia;...),
sub ipus de e b (p.e., emps d’indica iu de p esen ; emps d’indica iu de passa ;
emps d’indica iu de u u ; op a iu; in ini iu; ...).
Des d’una pe spec i a p incipalmen mo ològica, pel que a al e b, el camp
dels emes i el camp de les eus. A més, conc e amen espec e del pa icipi i d’al-
gun in ini iu (amb a icle), el camp dels casos. També, quan a les o mes pe so-
nals, el camp del nomb e i la pe sona. En can i, quan al pa icipi, el camp del
gène e i el nomb e. Pel que a al subs an iu, adjec iu, p onom, a icle i al es elemen s
de e mina ius, el camp dels casos. També, el camp del gène e i el nomb e.
Des d’una pe spec i a p incipalmen sin àc ica, pel que a als elemen s declina-
bles9(lle a dels pa icipis amb alo , pe con ex , sob e o p edica iu, e bal), el
camp de les uncions dins la clàusula o o ació. A all d’exemple, pe què o segui
les a em cons a amb més de all quan en p esen em les eqüències espec i es,
podem menciona les uncions següen s: ipus de complemen e bal d’objec e (d’ob-
jec e di ec e; d’objec e indi ec e), sub ipus de complemen e bal ci cums ancial o
ad e bial (p.e., ci cums ancial ad e bal; ci cums ancial p eposicional), sub ipus de
complemen nominal de ègim (p.e., de ègim adnominal; de ègim p eposicional).
A més, el camp de l’exclusió —o inclusió— espec e del ecomp e casual- un-
cional, pe al de p escindi —o no—, pe ò an sols quan a la quan i icació, de les
uncions compa ides pe conco dança, dins d’un sin agma, pe l’elemen depen-
den amb l’elemen de qui depèn (p.e., l’a icle i l’adjec iu: no se’ls comp a, a pa
del subs an iu, el cas- unció que amb ell compa eixen pe conco dança; sí, és cla ,
la unció de e mina i a o adjec i a). Pel que a al e b, con inuan des de la pe s-
pec i a p incipalmen sin àc ica, el camp de la mena d’o ació o clàusula de la qual
cada o ma e bal és elemen cons i uen p imo dial. Finalmen , pel que a a o
ipus de mo s, el camp de les ca ac e ís iques poc eqüen s, an mo ològiques
com sin àc iques, complemen à ies de les conside ades en els al es camps (p.e.,
o ma indeclinable,10 alo de po encial de passa , op a iu oblic...).
Com a p ime a ap oximació desc ip i a a la llengua de la His ò ia enícia de Filó
de Biblos, a i d’aconsegui -ne una ce a isió de conjun , o e i em a a l’exposició
de eqüències com abans hem anuncia , o seguin es dels camps codi ica s que
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 15
9. El «declinable» d’a a no és l’oposa a l’«indeclinable» que esmen a em pos e io men , com s’ex-
plica en la p ope a no a.
10. En enem aquí «indeclinable» no en el sen i de ‘sense casos’ o ‘sense declinació’, sinó en el sen-
i de ‘amb o s els casos iguals’, pe què ens e e im a mo s pe anyen s a una ca ego ia lexi a,
enca a que en un cas conc e , pe mo ius di e sos, la lexió no es mani es i o no pugui mani es-
a -se ex e namen . C . la no a an e io .
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 15
emma quen el ema que ens ocupa i on, sens dub e, oba em incidències ben sig-
ni ica i es: un de gene al, un de més a ia mo ològic i un de més a ia sin àc ic.
I. Dis ibució de les pa aules usades pe ca ego ies i eqüència del seu ús11
— noms p opis .............................. 281
nom p opi (pe sonal, geog à ic ...): .................. 256
nom p opi, e me adjun o subs i u de nom p opi
(gen ilicis, sob enoms ...): ...................... 6
nom p opi, pe se nom de í ol d’ob a li e à ia: ............ 9
adjec iu, e me adjun de nom p opi, o equi alen ,
o de í ol d’ob a li e à ia (epí e s ...): ................ 10
— noms comuns .............................. 573
nom comú o adjec iu subs an i a : ................... 543
gen ilici, subs an i a com a nom comú: ................ 30
— adjec ius ................................ 151
adjec iu (quali ica iu, gen ilici): .................... 107
adjec iu nume al: ............................ 43
adjec iu possessiu: ........................... 1
—a icles ................................. 363
— adjec ius / p onoms demos a ius ................... 69
— adjec ius / p onoms inde ini s i in e oga ius ............. 43
— adjec iu / p onom inde ini : ...................... 43
— p onoms pe sonals i e lexius ..................... 78
— p onoms / adjec ius ela ius ...................... 55
— ad e bis ................................ 106
— p eposicions .............................. 195
— conjuncions .............................. 426
— in e jeccions .............................. 0
— o mes e bals: indica iu ........................ 251
emps de p esen de ema I (p esen ): ................. 81
emps de p esen de ema III (pe e ): ................. 9
emps de passa de ema I (p esen ): .................. 42
emps de passa de ema II (ao is ): .................. 118
emps de u u de ema IV ( u u ): ................... 1
— o mes e bals: subjun iu ....................... 2
emps de ema II (ao is ): ....................... 2
— o mes e bals: op a iu ......................... 3
emps de ema I (p esen ): ....................... 2
emps de ema II (ao is ): ....................... 1
16 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
11. En aques a p ime a dis ibució gene al pe ca ego ies, enim en comp e o s els mo s, ambé les
lliçons a ian s d’algun(s) dels qua e edi o s e lec i s en l’edició del ex de Filó que hem publi-
ca com a pa p è ia de la Conco dança ci ada en les no es 1-2: CORS MEYA, J., A Conco dance
o The Phoenician His o y o Philo o Byblos (Sabadell-Ba celona 1995), p. 11-19. Com hem indi-
ca a la no a 5, és l’edició que u ili zem. Tenim en comp e unes als lliçons a ian s pe què o e-
eixen di e ències, sob e o mo ològiques, d’in e ès i són ela i amen mol poques en nomb e;
con é eni -les p esen s, doncs, en una llis a gene al. També, en la llis a sob e els casos, que e a
con inuació, així ma eix gene al dins el seu ca àc e ma cadamen mo ològic.
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 16
2. Noms p opis, e mes adjun s o subs i u s d’un nom p opi (gen ilicis, sob e-
noms...). En o d e al abè ic i pe o d e de casos i de uncions, amb les ma eixes
sigles, o denades igualmen , com s’ha e en la llis a an e io ; a egin , a més, des-
p és d’un pun de sepa ació, la sigla del gène e i nomb e (ms = masculí singula ,
s = emení singlula , ns = neu e singula , mp = masculí plu al, p = emení plu-
al, np = neu e plu al):
Zε σ Bλοσ NAp.ms (10,26)
Zε σ ∆ηµαροσ [S<>] καd Aδωδοσ NAp.ms (10,31)
ο δb σ൵αχοι Hλου το KρÞνου Eλωεdµ πεκλÜ©ησαν N*P .mp (10,20)
Aρειοσ ^HρακλεοπολÝτησ NAp.ms (10,49a)
σ iν KρÞνιοι οyτοι qσαν ... ο λεγÞµενοι πd KρÞνου NPN.mp (10,20)
τν Oφιονιδν GCp.mp (10,50)
3. Noms p opis, pe se noms de í ols d’ob es li e à ies. En o d e al abè ic i
amb els ma eixos o d es in e ns i les ma eixes sigles que en la p ime a llis a:
ΓιγαντοµαχÝασ AOD (10,40c)
E©ω©ιν GCa (10,48a)
E©<ν O>©<νε>Ýων GCa (10,48a)
ΘεογονÝασ AOD (10,40c)
<Περd> Θω©εÝων GCp (10,48a)
E©<ν O>©<νε>Ýων GAd.np (10,48a)
τÖ ... Oκτατεàχÿω DCp (10,52c)
τÖ ^Iερÿ ΣυναγωγÖ DCp (10,52a)
TιτανοµαχÝασ AOD (10,40c)
Aques es dues llis es són complemen à ies de la p ime a i inclouen els mo s
es ic es que acompanyen el mo conside a en cada cas ( e ce a llis a) o el mo
a qui acompanya el mo cen al de cada en ada o els mo s que el de ineixen
(segona llis a). Con é indica que els es casos d’aposició de la segona llis a són
es dels casos de unció aposi i a que no hem ingu en comp e en l’enume a-
ció in oduc ò ia, pe què alesho es hem p esen a les uncions pe sin agmes,
com ja hem comen a (c . no a 15). Es ac a d’aposicions senzilles, d’un sol mo .
A més, cal a egi que Eλωεdµ és un al e mo indeclinable, d’o igen semí ic.
4. Noms comuns o adjec ius subs an i a s. En o d e al abè ic i, dins de cada
nom, pe o d e de casos i, en cada cas, pe o d e de uncions, amb les ma eixes
sigles especi icades a an de la p ime a llis a:20
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 23
20. Assenyalo alguns noms comuns (exac amen , 12) amb un guió ‘-’ da e a la sigla de la unció sin àc-
ica pe indica que es ac a o iginalmen d’un adjec iu, que aquí ce amen es à subs an i a , pe ò
que habi ualmen , en al es con ex os, no sol eali za la unció subs an i a esmen ada. D’al a banda,
en aques a com en o es les llis es, cada mo su amb la o ma conc e a (accen , majúscula o minús-
cula inicials...) amb què su en el lloc del ex d’on s’ha e la ci ació, o al com su en el p ime
d’aques s llocs si en la llis a s’ha de e un esum de di e sos llocs o ci acions.
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 23

24 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
γα©ν GRa (9,29c)
γκιστρον AOD (10,11b)
γρασ GRa (10,11a)
γρευτaσ ASb (10,11a)
δελφc NSb (10,15c)
δελφcν AOD (10,16)
δελφaσ APN (10,22)
δελφeσ NSb (10,38)
δελφeσ NAp (10,39b)
δελφο σ ASb (10,11) [2]
δελφeν AOD (10,20)
δελφeν ACp (10,10a)
δελφν GCp (10,22)
δàτων GCp (9,26b)
δàτοισ DCp (10,53)
Ûρα AP (10,1a)
Ûρι DCp (10,4b)
Ûροσ GSb (10,4a)
Ûροσ GRa (10,1a)
αδοα AOD (10,29.33) [2]
αδοÝων GRa (10,29b)
αxµα NSb (10,29b)
αxµÀ AOD (10,10b)
ασ©ησιν AOD (10,2)
ασ©Üσεωσ GCp (10,37)
ατÝουσ AP - (9,29c)
ανα ACp (10,1a)
ανοσ GCp (10,39a)
ασιν DCa (10,41)
κοαd NSb (10,41)
λÜ©ειαν ASb (10,41)
λÜ©ειαν AOD (10,40c)
λÜ©ειαν ACp (9,26-27) [2]
λÜ©ειαν APN (10,41)
λιεÝασ GRa (10,11a)
λιεσ ASb (10,11a)
λληγορÝασ AOD (9,26) [2]
λeσ GRa (10,13)
µµωνεÝων GRa (9,26b)
µφιβολÝÿα DCa (10,8b)
νδρασ AAp (10,7a)
νδρασ ACp (10,17)
νÛµου GAp (10,7a)
νcρ NPN (9,24a)
ν©ρωποι NSb (9,29b)
ν©ρñπων GRa (10,11b)
ποκρàφοισ DOD- (9,26b)
ροτρον AOD (10,25)
±ρπην AOD (10,18a)
ρρεν NP - (10,4b)
ρρενεσ NSb (10,24b)
ρχc NPN (10,1b)
ρχcν AOD (10,1a)
ρχcν AOD (10,16)
ρχaσ ARp (9,26b)
ρχν GOD (10,1b)
ρχσ GRp (9,24a)
ρχσ GCa (10,18b)
ρχσ GCp (9,26a)
ρχηγο σ AP (10,53)
σ©ενεÝÿα DRa (10,6d)
στÛρεσ NSb (10,2)
στÛρα AOD (10,31)
στÛρασ AOD (9,29d)
στÛρα ACp (10,44c)
στρα NSb (10,2)
στραπαÝ NSb (10,4b)
τολµÝÿα DRa (10,6d)
αλaσ AOD (10,13)
αξησιν AOD (10,47)
ατÞχειρ NPN (10,21)
αχµν GSb (10,7b)
φηγÜσεωσ GRa (10,41)
φορµaσ AOD (10,50.53) [2]
βÀ©οσ ACp (10,20)
βαιτàλια AOD (10,23)
βαρβÀρων GRa (9,29b)
βασιλεÝαν AOD (10,18.32) [2]
βασιλεÝασ GRa (10,29.31.36) [3]
βασÝλειον NPN (10,38)
βασιλε σ NAp (10,31)
βασιλÛων GRp (9,29d)
βÝασ GCp (10,17)
βÝÿα DCa (10,48a)
βιβλÝα NSb (9,28b)
βÝου GRa (10,44c)
βλαστܵατα AOD (10,6b)
βλαστܵατι DOI (10,6c)
βοη©ÿ DP (10,17)
βοτÀνασ AOD (10,14b)
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 24
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 25
βρονταÝ NSb (10,4b)
βροντν GRa (10,4b)
βωµÞν AOD (10,44c)
γαµετaσ AOD (10,22)
γαµετν GCp (10,16)
γÀµον ACp (10,16.18) [2]
γαστρeσ GCp (10,19a)
γενεÀν AOD (10,16)
γενεσ GRa (10,11a)
γÛνεσισ NSb (10,1c)
γενÛσει DOI (10,6c)
γενÛσει DCp (10,24b)
γÛνουσ GCp (10,12a)
γν AOD (10,15c)
γσ GRa (10,4a)
γσ GRa (10,6b)
γσ GRa (10,20)
γσ GRp (10,6c)
γσ GCa (10,6c)
γÖ DCp (10,4b)
γρασ AOD (10,47)
γνñµην ACa (10,21)
γνñµησ GCp (10,20)
γνñµÖη DCa (10,18.31) [2]
γραµµÀτων GRa (9,24.39) [2]
γρÀµµασι DCa (9,26b)
γραµµατεàσ NPN (10,17)
γραφÜν AOD (10,14a)
γραφσ GOD (9,24b)
γραφασ DCp (10,47)
γυναικν GSb (10,9b)
γυναικeσ GCp (10,7a)
δαݵοσι(ν) DRa (10,44b)
δακετν GRa (10,14b)
δÛλεαρ AOD (10,11b)
δÛνδρα ASb (10,10a)
δÛνδρου GOD (10,10b)
δÛνδρων GRp (10,7a)
δερµÀτων GCp (10,10a)
διÀγνωσιν ACp (9,29b)
διαδοχασ DOI (10,39b)
διαδÞχοισ DOI (10,39b)
διÀνοια NSb (10,5b)
διαφωνÝαν AOD (9,28b)
δÞλÿω DCa (10,22)
δÞρυ AOD (10,18a)
δρÀκοντοσ GRa (10,46a)
©νη AOD (9,29c)
©νουσ GOD (10,44b)
E©οσ NPN (10,44b)
κτοµÀσ AOD (10,40c)
λεον AOD (10,6c)
µφασιν AOD (10,49c)
ννοÝασ GCp (10,51)
ορτaσ AOD (9,29; 10,10.53) [3]
πεισÀκτοισ DOI- (10,39b)
πιγραφcν AOD (9,28b)
πι©àσεισ AOD (10,6b)
πÝνοιαι NSb (10,6d)
πÿωδaσ AOD (10,11.14) [2]
ργασÝασ GRa (10,11b)
ρπετν GRa (10,46a)
τοσ ACp (10,10c)
Eτει DCa (10,29a)
εεργÛτασ AP (9,29c)
εÅρεσιν AOD (9,24b)
ερετÜσ NAp (10,39b)
ερετÀσ AAp (10,11) [2]
εφυýÿα DCa (10,40b)
εφωνÝασ GRa (10,27)
ζÿον NSb (10,46-48) [3]
ζÿα NSb (10,2.4.46) [4]
ζÿñων GRa (10,6c)
δονασ DCa (10,40b)
³λιÞσ NSb (10,2)
³λιον AOD (9,29d)
³λιον ACp (9,24b; 10,7b) [2]
λÝου GRa (10,4b)
λÝÿω DCa (10,12a)
qχον ACp (10,4b)
©αλÀσσησ GRa (10,4a)
©αλÀσσÖη DCp (10,4b)
©Àλατταν ACp (10,10b)
©Àνατον ACp (10,11b)
©ανÀτÿω DCa (10,48a)
©εÿ DOI (10,35)
©εeσ NSb (10,23.36.38) [3]
©εο σ ASb (9,29d; 10,21) [2]
©εeν AP (10,7.11) [2]
©εο σ AP (9,29; 10,6.53) [5]
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 25
26 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
©εν GRa (9,29; 10,12.31.36) [4]
©εο GCp (10,50)
©εÿ DOI (10,38)
©εοσ DOI (10,37)
©Üλεια NSb (10,15a)
©Üλειαι NSb (10,24b)
©λυ NP - (10,4b)
©ηρÝων GRa (10,10.15) [2]
©ηρÝων GRp (10,10b)
©ρàων GRp (10,10a)
©υγατÛρεσ NSb (10,24a)
©υγατÛρα AOD (10,22)
©υγατρeσ GRa (10,21)
©υγατρd DAp (10,32b)
©υσÝαν AOD (10,28)
©υσÝασ AOD (10,15.53) [2]
ασιν AOD (10,14b)
Ûρακοσ GRa (10,48b) [2]
ερεσ NSb (9,26b)
ερογραµµατεàσ NP (10,49a)
εροσ DCp (10,47)
ερολÞγων GRa (9,26a)
εροφÀντησ NP (10,49a)
εροφÀντησ NPN (10,39a)
λàν AP (10,1c)
στορÝασ GRa (9,28b)
καλÀµων GRp (10,10a)
κÀλλοσ ACp (10,15c)
κÀλλουσ GRa (10,15b)
καλàβασ AOD (10,10a)
καταφοραd NSb (10,4a)
κατÞπται NPN (10,2)
κατοχcν AOD (10,41)
κεφαλcν AOD (10,21.31.48) [3]
κεφαλσ GCp (10,37)
κεφαλÖ DCa (10,31)
κινδàνων GSb (10,44c)
κινδàνων GRa (10,44b)
κινÜσεισ AOD (10,46b)
κλαυ©µeν AOD (10,6c)
κοσµογονÝÿα DCp (10,5b)
κÞσµον AOD (10,51)
κÞσµον AP (10,51)
κρατÜσεωσ GRa (10,29a)
κρηπδα AOD (9,24b)
κτÝσιν AOD (10,1b)
κτÝσεωσ GRa (10,1) [2]
κυκλικοd NSb (10,40c)
κàκλον AOD (10,51) [2]
κàριον AAp (10,7b)
κàριοσ NPN (10,7b)
κñµασ AOD (10,13)
λεÝψανα AOD (10,35)
λÛξιν ACp (10,49.52) [2]
λρον APN (10,41)
λÝ©ουσ AOD (10,23)
λÞγουσ AOD (10,11.18) [2]
λÞγου GRa (9,24b)
λοιµο GSb (10,33)
λοιπν GRa- (10,36)
λàτρον AAp (10,44b)
µαγεÝασ GRa (10,18a)
µÀγοσ NAp (10,52a)
µÀ©ησιν AOD (9,26b)
µαντεÝασ AOD (10,11b)
µÀχησ GRa (10,18a)
µÀχÖη DCp (10,18b)
µεγÛ©ει DRa (10,9b)
µÛροσ ARp (9,29b)
µερν GCp (10,36)
µεταφρÀσεωσ GRa (10,8b)
µÛτρον AOD (10,47)
µητÛρων GCp (10,9b)
µητρÝ DOI (10,17)
µÝξεωσ GRa (10,1c)
µονογενοσ GSb- (10,44c)
µ©ον AOD (9,26b)
µà©ουσ AOD (9,26a)
µà©ων GRa (10,40b)
µυ©οποιÝαν AOD (10,41)
µυ©δεσ ACp- (9,26b)
µυστÜρια AOD (9,26a)
µυστηρÝοισ DCp (10,47)
µυστικeν NSb (9,26c)
ναeν ASb (10,12b)
ναeν AOD (10,20)
ναο σ AOD (9,29c; 10,53) [2]
νεανÝασ ASb (10,12a)
νÛφη NSb (10,4a)
νÜσÿω DAp (10,31)
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 26
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 27
νÞ©ον ASb- (10,41)
νο GCp (10,37)
νàκτα AP (10,7a)
νàµφησ GCp (10,44c)
ξÞανον ASb (10,12b)
ξàλων GRa (10,9a)
οκÜσει DCa (10,19b)
οκοισ DOI (10,13)
οκουµÛνην AOD (10,31-32) [2]
ο κτον AOD (10,6c)
Âλων GRa (10,1.53) [3]
µβρων GSb (10,10a)
µµατα AOD (10,36)
νοµασÝασ AOD (9,29d)
νÞµατα NSb (10,9b)
νÞµατα APN (10,9a)
νοµÀτων GRa (10,8b)
νÞµατοσ GCp (9,29c)
ργεσι DOI (10,39a)
ργια AOD (10,53)
ρµaσ AOD (10,46b)
ρµιaν AOD (10,11b)
ροσ AAp (10,20)
ρεσιν DOI (10,9b)
ορανeν ACp (10,7b)
ορανÞν AP (10,15b)
ορανο GRa (10,2.7) [3]
φεων GRa (10,46a)
φεων GRp (10,53)
φεων GCp (10,53)
φιν AOD (10,51) [2]
ψεισ AOD (10,36)
πÀ©εσιν DCa (10,39a)
πα©Üµασιν DRa (9,26a)
παδεσ NSb (10,15.24.26.38) [4]
πασ NAp (10,26)
παδεσ NP (10,18a)
παδασ ASb (10,9a)
παδα AOD (10,34)
παδασ AOD (10,16-17) [2]
παιδeσ GRa (10,21)
παλαιοσ DOI (10,44b)
παπàρου GRp (10,10a)
παρακατα©Üκην AP (10,41)
παρÀσηµον AP (10,31)
παρÀσηµα AP (10,36)
παρατριβσ GCp (10,9a)
παρεκδοχaσ ACp (10,8b)
παρ©Ûνοσ NP (10,18a)
παρ©Ûνον AAp (10,22)
πÀταγον ACp (10,4b)
πατcρ NSb (10,15c)
πατcρ NAp (10,26)
πατÛρα AOD (10,17)
πατÛρα AAp (10,29a)
πατρeσ GRa (10,16)
πατρd DAp (10,33)
πατρÝ DRa (10,26)
πÛρασ AOD (10,1a)
περιβÞλουσ AOD (10,13)
πηγaσ ACp (10,29b)
πηγν GCp (10,29a)
πηλÿ DCa (10,12a)
πλÀσµασιν DRa (10,41)
πλεον ACp- (10,48a)
πλεστα AOD (10,40b)
πλÝν©ου GRa (10,12a)
πλÝν©ων GRp (10,11c)
πλοον AOD (10,14b)
πλοα AOD (10,20)
πλοκc NSb (10,1b)
πνεµα NSb (10,1.29) [2]
πνεàµατα NSb (10,4a)
πνευµÀτων GSb (10,10a)
πνεàµατοσ GRa (10,1b)
πνεàµατοσ GCp (10,46b)
πνοcν AP (10,1a)
ποδν GCp (10,46b)
πÞ©ον AOD (10,18a)
ποݵνασ AOD (10,13)
πολÛµου GRp (10,44c)
πολÛµÿω DCa (10,18b)
πÞλιν AOD (10,19b)
πÞλιν AAp (10,35)
πÞλεωσ GOD (10,44b)
πολ ACp (10,34)
πορεÝαν ACp (10,46b)
ποταµν GRa (10,29b)
ποταµν GCp (10,29a)
πρÀγµατα AOD (9,26a)
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 27
28 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
πρÀγµασιν DRp (10,8b)
πραγµατεÝÿα DOI (9,26b)
πρακτικeν ACp- (10,48b)
πρÞ©εσιν AOD (9,26b)
προκοσµÜµασι DCa (10,40b)
προ<σ>κοσµÜµασι DCa (10,40b)
προσκυνÜσεωσ GRa (10,6d)
προφÜταισ DOI (10,39a)
πτερa NSb (10,37)
πτερa AOD (10,36)
πτερν GCp (10,37)
πτερñµατα NSb (10,37)
πρ AOD (10,9.10) [2]
πàρωσιν ACp (10,4) [2]
¨Àβδουσ AOD (9,29c; 10,10c) [2]
σαφÜνειαν ACp (9,29b)
σελÜνη NSb (10,2)
σελÜνην AOD (9,29d)
σψιν AOD (10,1c)
σιδÜρου GRa (10,11b)
σιδÜρου GCp (10,18a)
σιδÜρÿω DCa (10,21)
στον AOD (10,25)
σκÛπην AOD (10,10a)
σπÜλαια AOD (10,13)
σπορa NSb (10,1c)
στÛγασ AOD (10,12a)
στÜλασ AOD (9,29c; 10,10) [3]
στοιχεον AOD (10,15b)
στοιχεα AOD (9,29d; 10,53) [2]
στοιχεÝων GRa (10,14.36) [2]
στοιχεÝοισ DOI (9,29d)
στοχασµν GCp (10,5b)
συγγÛνειαν AOD (9,26a)
σàγκοιτοσ NSb (10,18b)
σàγκρασισ NSb (10,1b)
συµβολÖ DCp (10,15c)
σàµβολον NPN (10,37)
συµβοàλÿω DP (10,17)
συµµαχÝαν AOD (10,17)
σ൵αχοι NSb (10,20)
συµµÀχουσ ASb (10,33)
συµµÀχων GCp (10,23)
συµµÀχοισ DOI (10,18a)
συµπλοκσ GCp (10,1b)
συµφορασ DCp (10,44b)
συναφ AOD- (9,29d)
σφαγcν ACp (10,44b)
σχεδÝαν AOD (10,11b)
σχεδÝασ AOD (10,20)
σχµα NSb (10,51)
σχηµÀτων GRa (10,46b)
σχܵατι DRa (10,2)
σχܵατι DCa (10,44c)
σñµατι DOI (10,10a)
ταàρου GRa (10,31)
τÀχοσ AOD (10,46b)
τÀχοσ ACp (10,46b)
τεχοσ AOD (10,19b)
τεκµηρÝων GCp (10,5b)
τÛκνων GRa (10,44b)
τελετν GOD (10,39a)
τελευτcν ACp (10,44c)
τελευτÖ DOI (10,6c)
τÛλοσ AOD (9,26b)
τοÝχουσ AOD (10,11c)
τÞπου GCa (10,4b)
τÞπÿω DCp (10,29a)
τροφÜν AOD (10,7a)
τàπουσ AOD (10,46b)
τφον AOD (9,26a; 10,39b) [2]
Åδατα ACp (10,29b)
δÀτων GRa (10,4a)
υeν AOD (10,21.33.44) [4]
υο σ AOD (10,9b)
Åλην AOD (9,27b; 10,10a) [2]
ŵνον AOD (10,27)
περβολcν ACp (10,15.27) [2]
περοχÖ DRa (10,9b)
ποµνηµÀτων GRa (9,24b)
ποµνܵασιν DCp (10,5.48) [2]
πονοÝασ ACp (10,21)
φ©ορσ GSb (10,33)
φ©ορσ GCp (10,44b)
φορυτeν AOD (10,12a)
φυγσ GCa (10,28)
φυγÖ DCp (10,22)
φàσιν AOD (10,46a)
φωτeσ GRa (10,49c)
χÀοσ AP (10,1a)
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 28

En aques a ocasió, el nomb e de noms comuns (543) és ben adequa a l’ex en-
sió o al del ex que comen em, amb g an a ie a d’elemen s composi ius. Com és
na u al, abunda el ocabula i sob e a s i ècniques humanes ( ela s ci ili zado s),
el ocabula i cosmogònic, amilia ( elacions en e pa es i ills; en on amen s
gene acionals), cul ual. Cal des aca ambé, especialmen , la g an di e si a de
casos usa s i la co esponen iquesa de ma isos que obse em en les uncions
sin àc iques que els casos ajuden a exp essa . To això, com ja hem di en ac a
dels noms p opis, i com ap o undi em en de e mina s pun s en abo da la sin axi en
la segona pa , posa de mani es l’es o ç conscien pe man eni iu, dins un ma c
co ec e, el g ec clàssic, malg a l’època ela i amen a dana en què aques s ex-
os són edac a s. Con é a egi només que algunes de les aposicions indicades en
aques a llis a són senzilles, d’un sol mo , com les de la segona llis a, i que, pe an ,
són al es exemples dels casos de unció aposi i a que no s’han comp abili za en
l’enume ació in oduc ò ia (c . no a 15), pe què, com ja s’ha exposa , hem p e-
sen a allí les uncions pe sin agmes.
5. Gen ilicis, subs an i a s com a noms comuns. En el ma eix o d e i amb les
ma eixes sigles que s’han p ecisa en in odui les llis es p ime a i qua a:
Aques s gen ilicis, subs an i a s, al com ja se sap, ac uen en o s els sen i s com
a noms comuns, malg a que pe adició s’esc iguin en majúscules. Complemen en
amb el seu nomb e (30) i a ie a la llis a an e io i o e eixen l’a an a ge de p e-
sen a -nos simul àniamen el nom de o s els pobles que in e enen en el ela de Filó.
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 29
Aγàπτιοι NSb (9,24; 10,14.46.48.51)
[5]
Aγàπτιοι NAp (9,29b)
Aλεξανδρεσ NSb (9,24b; 10,14a) [2]
BυβλÝοισ DCp (10,12b)
Eλληνεσ NSb (9,24; 10,8.14.40) [4]
Eλληνασ ACp (9,26c)
Eλλησι DRp (9,27-28) [2]
Eλλησιν DCp (10,7b)
Περσικν GRa (10,52a)
ΦοÝνικεσ NSb (9,29; 10,32.34.44.46.48)
[6]
ΦοÝνικÛσ NAp (9,29b)
ΦοινÝκων GRa (9,27b; 10,39a) [2]
ΦοινÝκων GCp (10,50)
ΦοÝνιξι DCp (10,7.44) [2]
χαρακτρασ AOD (10,36)
χερασ AOD (10,7b)
χειρν GCp (10,46b)
χοaσ AOD (10,6.15) [2]
χρεÝαν ARp (9,29c)
χρεgν ACp (9,29c)
χρσιν AOD (10,9.13) [2]
χρÞνον ACp (10,20)
XρÞνου GSb (10,22)
χρÞνÿω DCa (10,41)
χρÞνοισ DCa (9,26b; 10,11a) [2]
χàσεισ NSb (10,4a)
χñραν AOD (10,44c)
χñραν ACp (10,38)
χñρασ GOD (10,31.44) [2]
χωρÝον NSb (10,29b)
ψυχσ GOD (10,21)
ψυχσ GRa (10,6d)
ÿδσ GRa (10,27)
ÿο GRa (10,2)
µων GCp (10,36-37) [2]
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 29
6. Adjec ius (quali ica ius, gen ilicis...). En o d e al abè ic i pe o d e de casos
i uncions, amb sigles iguals, o denades de la ma eixa mane a, al com hem e ,
pe exemple, en les llis es p ime a i qua a; a egin -hi, com en la llis a segona, les
sigles de gène e i nomb e, sepa ades de les sigles an e io s pe un pun :21
30 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
21. Assenyalo alguns adjec ius (exac amen , 2) amb una c eu ‘+’ da e a la sigla de la unció sin àc-
ica (Ad) i abans de la sigla del gène e i nomb e (és a di , can io pe la c eu mencionada el pun que
al amen es col·loca en aques lloc) pe indica que aques s adjec ius an, sens dub e, la unció
sin àc ica de complemen adjec iu, pe ò que, d’al a banda, po se és p e e ible conside a ambé
que an la unció de p edica iu.
τÖ  γÝÿα νÜσÿω DAd. s (10,31)
κàκλον εροειδ AAd.ms (10,51)
εροπετ στÛρα AAd.ms (10,31)
©Àνατον NPN.ns (10,48a)
©ανÀτουσ APN.mp (9,29d)
ναγκαον NPN.ns (9,29b)
τÀχοσ νυπÛρβλητον AAd.ns (10,46b)
πειρα APN.np (10,1a)
τενbσ ACa.ns (10,36)
βασιλικÿ ... σχܵατι DAd.ns (10,44c)
τcν βιωτικcν χρεÝαν AAd. s (9,29c)
γνñριµα NPN.np (9,26b)
διÀπυρÞν NPN.ns (10,49c)
διÀφωνοσ NPN. s (9,27b)
δÝκαιον NPN.ns (10,13)
δικαÝÿω DP .ms (10,25)
δυσεξÝτητον AP . s (10,41)
γκàµων NPN. s (10,18b)
λικοειδεσ ... τaσ ρµaσ AAd+ p
(10,46b)
τν µπροσ©Ýων ... µερν GAd.np
(10,36)
λÝ©ουσ µψàχουσ AAd.mp (10,23)
 πÛραστοσ ... σàγκοιτοσ NAd. s
(10,18b)
πιχωρÝασ νàµφησ GAd. s (10,44c)
χÀοσ ... ρεβδεσ AAd.ns (10,1a)
ελυτον NPN.ns (10,13)
Ûρα ζοφñδη AAd.ms (10,1a)
Ûροσ ζοφñδουσ GAd.ms (10,1a)
το γεµονικωτÀτου νο GAd.ms
(10,37)
©νητο σ νδρασ AAd.mp (10,7a)
παδασ ©νητοàσ AAd.mp (10,9a)
©νητοàσ APN.mp (9,29d)
χÀοσ ©ολερÞν AAd.ns (10,1a)
διÞν NPN.ns (10,49c)
τeν δελφeν τeν διον AAd.ms (10,20)
... καd TιτανοµαχÝασ ... δÝασ AAd. p
(10,40c)
το δÝου τÞπου GAd.ms (10,4b)
©υγατρeσ δÝασ GAd. s (10,21)
τν δÝων ρχν GAd. p (10,1b)
δÝÿω ... σιδÜρÿω DAd.ms (10,21)
δÝÿω ©ανÀτÿω DAd.ms (10,48a)
τÖ δÝÿα κεφαλÖ DAd. s (10,31)
φιν ερακÞµορφον AAd.ms (10,51)
το σ ερο σ ... χαρακτρασ AAd.mp
(10,36)
τασ ερασ ... γραφασ DAd. p (10,47)
τοσ κοσµικοσ πα©Üµασιν DAd.np
(9,26a)
τοσ κοσµικοσ στοιχεÝοισ DAd.np
(9,29d)
τοσ ... κοσµικοσ πÀ©εσιν DAd.np
(10,39a)
κουριδÝασ γαµετaσ AAd. p (10,22)
υο σ ... κρεÝσσονασ AAd.mp (10,9b)
ο λοιποd ... ν©ρωποι NAd.mp (9,29b)
τa λοιπa ζÿα NAd.np (10,46b)
το σ λοιπο σ ... στÛρασ AAd.mp
(9,29d)
τοσ δb λοιποσ ©εοσ DAd.mp (10,37)
στρα µεγÀλα NAd.np (10,2)
τασ µεγÀλαισ συµφορασ DAd. p
(10,44b)
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 30
En aques a llis a, d’al a banda compa a i amen b eu (cons a de menys de la
mei a d’en ades que els noms p opis —107, da an 256—), es po comp o a
mol bé la unció adjec i a, que en l’enume ació in oduc ò ia hem eduï a la míni-
ma exp essió, com ja hem ad e i , pe què alesho es hem p esen a les uncions
pe sin agmes.22 Aquí o es les uncions adjec i es an explici ades i s’hi a cons-
a l’elemen nominal a qui els adjec ius acompanyen.
7. Adjec ius, e mes adjun s de noms p opis, o equi alen s, o de í ols d’ob es
li e à ies (epí e s...). En o d e al abè ic i pe o d e de casos i uncions, amb les
La llengua de la Φοινικικικc στορÝα de Filó de Biblos (I) Fa en ia 19/2, 1997 31
22. Vegeu la no a 15.
µÛγιστοσ εροφÀντησ καd ... NAd.ms
(10,49a)
AστÀρτη δb  µεγÝστη NAd. s (10,31)
µÛγισται καταφοραd καd ... NAd. p
(10,4a)
µÛγιστοσ NP .ms (10,12b)
©εο σ ... µεγÝστουσ AAd.mp (9,29c)
©εο σ το σ µεγÝστουσ AAd.mp (10,53)
ορτaσ ... τaσ µεγÝστασ AAd. p (9,29c)
κινδàνων ... µεγÝστων GAd.mp
(10,44c)
αξησιν ... µεÝζονα AAd. s (10,47)
τÞπÿω τινd µεσογεÝÿω DAd.ms (10,29a)
τeν δb µÛσον φιν AAd.ms (10,51)
τeν ... µονογεν υeν AAd.ms (10,33)
υeν ... µονογεν AAd.ms (10,44c)
νεñτατοσ NSb.ms (10,24b)
νεñτατοι NSb.mp (9,26a)
νεñτεροι NSb.mp (9,26a)
ζÿα νοερÀ NAd.np (10,2)
τa ... νοερa ζÿα NAd.np (10,4b)
α πÝνοιαι ... µοιαι NAd+ p (10,6d)
KρÞνοσ, µñνυµοσ NAd.ms (10,26)
τcν µñνυµον γν AAd. s (10,15c)
τν ... πισ©Ýων µερν GAd.np
(10,36)
ορανÝων δÀτων GAd.np (10,4a)
παλαÝτατοι NSb.mp (9,29b)
περιφερ AP .ms (10,51)
το σ ... πλανÜτασ στÛρασ AAd.mp
(9,29d)
πνευµατικñτατον NP .ns (10,46a)
Ûρα ... πνευµατñδη AAd.ms (10,1a)
ποικÝλων σχηµÀτων GAd.np (10,46b)
πολλcν ... Åλην AAd. s (9,27b)
πολλcν ... γενεÀν AAd. s (10,16)
πολλν ... γα©ν GAd.np (9,29c)
XρÞνοισ ... πολλοσ DAd.mp (10,11a)
πολλοσ ασιν DAd.mp (10,41)
νcρ ... πολυµα©cσ NAd.ms (9,24a)
πολ ν ανα AAd.ms (10,1a)
πολ ν AP .ms (9,26a)
νcρ ... πολυπρÀγµων NAd.ms (9,24a)
πολυχρονιñτατον NPN.ns (10,47)
πυρδεσ NP .ns (10,46a)
κàκλον ... πυρωπeν AAd.ms (10,51)
¨αγδαÝων ... µβρων καd ... GAd.mp
(10,10a)
σεβÀσµιον AP .ns (10,12b)
τeν δb µÛσον φιν συνεκτικeν AAd.ms
(10,51)
σàντροφοι NPN. p (10,41)
τιµωροσ δαݵοσι(ν) DAd.mp (10,44b)
^EρµÖ τÿ τρισµεγÝστÿω DAd.ms (10,17)
δατñδουσ µÝξεωσ GAd. s (10,1c)
ποχεÝριον AP .ms (10,29a)
φιλονεικÞτερον ACa.ns (9,27b)
φυσικο σ ... ©εο σ µÞνουσ AAd.mp
(9,29d)
τοσ τε φυσικοσ ... πÀ©εσιν DAd.np
(10,39a)
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 31
ma eixes sigles i o denades de la ma eixa mane a, incloses les de gène e i nom-
b e, que hem u ili za en les al es llis es, especialmen l’an e io :
Aγα©eν ∆αݵονα AAd.ms (10,48.51) [2]
τν δàτων ... AµµουναÝων GAd.np (9,26b)
τν δàτων ... AµµουνÛων GAd.np (9,26b)
Zε σ AρÞτριοσ NAd.ms (10,25)
EπÝγειοσ AτÞχ©ων NAd.ms (10,15b)
ΓÜϊνον AτÞχ©ονα AAd.ms (10,12a)
τÖ ^Iερÿ ΣυναγωγÖ DAd. s (10,52a)
∆Ýα MειλÝχιον AAd.ms (10,11c)
ΠαραδÞξου στορÝασ GAd. s (9,28b)
Són adjec ius i, en aques sen i , del o compa ables als mo s de la llis a p e-
ceden . Pe ò, alho a, solen acompanya un nom p opi, so in cons i uin amb ell
un nom compos , ambdós esc i s en majúscules. En algun cas no acompanyen
es ic amen un nom p opi, pe ò amb ell cons i ueixen un compos o pa ella equi-
alen pe què li comuniquen la o ça de nom p opi que inclouen en el seu signi-
ica .23
Desp és d’aques a isió, en pa mo ològica i en pa sin àc ica, pe ò sob e o
mo ològica, cen ada en alguns dels elemen s nominals del ex de Filó, hem de
passa a examina en la segona pa , simul àniamen amb els nominals, els ele-
men s e bals i a iba a una isió de conjun mo osin àc ica. I això, pa an una
pa icula a enció als elemen s sin àc ics, alguns d’ells so p enen s, que ens o e-
eix aques ex ic i compos , elemen s so p enen s que, jun amen amb els mo -
ològics que ja hem comença a esca i , enen una sòlida explicació en l’in lux
semí ic exe ci sob e la llengua g ega que a esc iu e l’au o enici del segle II Filó
de Biblos.
32 Fa en ia 19/2, 1997 Jo di Co s i Meya
23. Vegeu, p.e.: τν δàτων ... AµµουναÝων / AµµουνÛων (9,26b), on es comunica a ‘ emple’ el alo
de nom p opi ‘d’Amon’ que inclou l’adjec iu. Sens dub e, es pod ia conside a ambé que en aques
cas es ac a simplemen d’un nom comú acompanya d’un adjec iu gen ilici, pe ò d’un adjec iu
gen ilici que es man é amb la o ça su icien pe pode aspassa el alo de nom p opi que impli-
ca; alesho es, hau íem de si ua l’adjec iu que comen em en la llis a p eceden , la sisena.
Fa en ia 19/2 007-032 8/9/97 10:15 Página 32