Resum
La elació en e epig a ia am ò ica i epig a ia lapidà ia ha pe mès la iden i icació de ce s pe -
sona ges que sembla que hagin pa icipa en el come ç del i ca alà. La se a p ocedència, Na bona,
documen a, d’una banda, la impo an unció come cial d’aques a ciu a en època d’Augus , pe ò
ambé la se a elació amb la di usió i la come ciali zació del i ca alà a F ança.
Abs ac
Some names on ampho ic s amps and heads ones ha e made possible o iden i y some people
who seem o ha e played a ole in he ade o Ca alonian wine. Thei o igo, Na bonne, show,
no only he impo ance o his ci y in comme ce in he age o Augus us, sed also i s connec ion
wi h dis ibu ion and ade o Ca alonian wine in F ance.
El sec o no d-es de la u u a Ta aconense coneix, du an la segona mei a del segle
IaC, una p o unda ans o mació econòmica. La ab icació de con enido s locals
de i1(àm o es Ta aconesa i Pascual 1, més a d D essel 2/4) documen a, d’una
banda, una ex ensió de la i icul u a, con eu especula iu amb inali a come cial.
D’al a banda, la edis ibució a g an escala en època augus al d’aques s con eni-
do s en amplis sec o s de la Gàl·lia i, més a d, de la peninsula I àlica, indica la
plena in eg ació d’aques p oduc e, el i ca alà, dins dels ci cui s me can ils de
la Medi e ània occiden al2. El i ca alà en a en compe ició amb el i i àlic (en a-
1. R. PASCUAL GUASCH, «Cen os de p oducción y di usión geog á ica de un ipo de án o a», VII
Cong eso Nacional de A queología, Ba celona, 1960/Za agoza, 1962, p. 334-345; ídem, «Las
án o as de Laye ania», Mé hodes classiques e mé hodes o melles dans l’é ude des ampho es,
Rome, 1977, p. 45-96.
2. J. MIRÓ, «Vi ca alà a F ança (segles IaC-IdC), una sín esi p elimina », El i a l’An igui a , economia,
p oducció i come ç al Medi e ani Occiden al, Badalona, 1987, p. 217-223; ídem, «La p oduc-
ción de án o as omanas en Ca alunya. Un es udio sob e el come cio del ino de la Ta aconense
(siglos IaC-IdC)», BAR In e na ional Se ies, Ox o d, 1988, p. 183-197.
Fa en ia 19/2, 1997 75-95
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà
Michel Ch is ol
Uni e si é de Pa is I. So bonne
Rosa Plana Malla
Uni e si é de Pau
Da a de ecepció: 6/3/1997
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:28 Página 75
sa en àm o es D essel 1), que, ins lla o s, ha ia monopoli za o s els me ca s occi-
den als3. Aques can i, d’una anscendència econòmica impo an , senyala l’inici
de la pa icipació ac i a de les p o íncies occiden als a aques g an come ç in e -
nacional. El pun d’in lexió d’aques enomen sembla que se si ua a la cos a ca alana.
La descobe a d’un g an nomb e de o ns p oduc o s d’àm o es de i en o
el li o al ca alà4indica la impo ància de la p oducció i icola, la qual es oba-
ia plenamen insc i a dins d’una economia de me ca . L’àm o a Pascual 1 és e-
qüen en els ni ells de da ació augus al dels jacimen s del sud de F ança (Na bona,
Sain -Be and-de-Comminges, Bo deus, e c.) i ambé en àmplies zones del no d
(Besançon, Lió, A gen on, e c.)5. La se a dispe sió mos a que el come ç es ea-
li za a bàsicamen a pa i dels eixos lu ials, l’eix Aude-Ga onne (des de
Na bona) i la all del Rhône en un p ime momen , i expansió p og essi a a o a
la Gàl·lia6.
El i ca alà assegu a a, doncs, una pa impo an de l’ap o isonamen de la
majo pa dels me ca s gals, e que sub a lla l’en e gadu a d’aques come ç. La
come ciali zació de l’exceden ina e eque ia una àmplia in aes uc u a que asse-
gu és l’expo ació i la di usió del i en al es me ca s, pe ò la ges ió d’aques come ç
i els mecanismes de con ol dels ci cui s me can ils són aspec es àmpliamen des-
conegu s. En e ec e, desconeixem l’essencial de les mesu es u ili zades pe in o-
dui el i ca alà en els me ca s gals i, sob e o , la iden i a , els objec ius i els mè odes
dels nego ia o es que an incen i a la dis ibució d’aques a me cade ia.
La iden i icació de ce s pe sona ges que an pa icipa ac i amen en el come ç
del i ca alà apo a nous elemen s pe abo da aques a p oblemà ica7.
****
Dins d’aques con ex de come ciali zació del i ca alà hem de si ua el jacimen
omà de Lla anc (Pala ugell, Baix Empo dà). El lloc de Lla anc, si ua en la pa
cen al de la cos a empo danesa, domina una àmplia badia que o e eix bones con-
dicions po uà ies. Aques ind e ou sens dub e u ili za an e io men com a emba -
76 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
3. A. TCHERNIA, Le in de l’I alie omaine, Roma, 1986, p. 125-195.
4. Ac ualmen es coneixen uns seixan a jacimen s: V. REVILLA, «P oducción a esanal, i icul u a y
p opiedad u al en la Hispania Ta aconense», Ge ión, 13, 1995, p. 310.
5. Ag aïm a Mme. Laubenheime les in o macions inèdi es que ens ha p opo ciona , les quals es an
ecollides en un a icle, «Des Espagnes e s les Gaules, mou emen s d’ampho es», en cu s de
publicació a Mélanges de la Casa de Velazquez.
6. F. MAYET; J.-L. TOBIE, «Au dossie des ampho es de M. Po cius», Annales du Midi, 156, 1982,
p. 5-16; Y. ROMAN, De Na bonne à Bo deaux. Un axe économique au Ie s. a . J-C, Lyon, 1983,
p. 240-244; J. MIRÓ, «Vi ca alà a F ança…», loc. ci ., p. 217-233; ídem, «La p oducción…», op.
ci ., p. 183-197; P. GALLIOU, «Les ampho es Pascual 1 e D essel 2/4 de Ta aconaise décou e es
dans le No d-Oues de la Gaule e les impo a ions des ins espagnols au Hau Empi e», Laie ania,
6, 1991, p. 99-105. Con i mació a pa i de les dades inèdi es apo ades pe Mme. Laubenheime .
7. M. CHRISTOL;R. PLANA, «De la Ca alogne à Na bonne: épig aphie ampho ique e épig aphie lapi-
dai e. Les a ai es de Veien o», IXe Rencon e anco-i alienne su l’épig aphie du monde omain,
École F ançaise de Rome/Uni e si é de Mace a a, no emb e de 1995, en p emsa. Vegeu l’a icle
de M.J. PENA i A. BARREDA en aques ma eix olum.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:28 Página 76
cado pels habi an s de l’oppidum de San Sebas ià de la Gua da8, si ua dal de la
mun anya que limi a pe la banda no d-es la badia de Lla anc. El p océs de oma-
ni zació, inicia al segle II aC, a compo a l’abandonamen p og essiu del cen e
ibè ic i el aslla de la població al pla immedia . Lla anc es bene icia a de l’obe -
u a di ec a al ma , pe ò ambé d’un accés àcil a un e epaís è il i ben i iga ap e
pe a l’explo ació ag ícola. Aques es condicions expliquen el desen olupamen
d’aques nucli de població, que assoli à un pape impo an incula en g an mesu-
a al come ç del i.
Els eballs de cons ucció de l’església de San a Rosa de Lla anc a inals del
segle passa posa en al descobe un conjun de ombes d’inhumació i una es uc-
u a quad angula que a se de inida com una mena de ecin e o i ica 9; el con-
ex c onològic d’aques es es uc u es co espon a l’an igui a a dana. Di e en s
oballes de ma e ial ce àmic an demos a , pe ò, que el sec o si ua a l’oes del
p omon o i de l’església p esen a a una ocupació més an iga10, i hi e en pa icu-
la men nomb oses les es es d’àm o es, en especial de la o ma Pascual 111. Les
campanyes d’exca ació po ades a e me en aques sec o han con i ma l’exis ència
d’una indús ia a esanal dedicada a la ab icació de ce àmica12 i la p esència de
es es d’uni a s d’habi ació i de maga zems13.
Les es es pe anyen s a la e isse ia ocupen una supe icie ap oximada de
7500 m2, dimensions que, o i eni en comp e la pa ciali a de les exca acions,
explici en l’en e gadu a de l’o icina. S’han exca a es o ns, un dels quals con-
se a pa dels a cs que sos enien la g aella i el p ae u nium; dels al es dos o ns
es conse a solamen la camb a de oc14. Al cos a dels o ns han apa egu un asse-
cado de egulae15, aljubs, abocado s i una à ea de maga zem. Aques a e isse ia
a ab ica àm o es pe a i (Ta aconesa, Pascual 1, D essel 2/4 i Gauloise 4),
ma e ials de cons ucció, dolia i ce àmica comuna. El seu pe íode d’ac i i a ha
de si ua -se de inals del segle IaC al segle III dC.
De e mina s indicis pe me en de p oposa una e olució dins de l’espai ocupa pe
aques complex a esanal16. En el sec o més p ope a la pla ja, eballs de cons-
ucció an ics an des ui es es associades a un nomb e ele a d’àm o es, la majo-
ia del ipus Pascual 1. Un pe i sondeig eali za aquí l’any 198817 a pe me e de
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 77
8. A. BARTI; R. PLANA, «No es apo acions a l’es udi del jacimen omà de Lla anc», Cypsela, VII,
1989, p. 137-146; ídem, «San Sebas ià i Lla anc: dos exemples del poblamen an ic al e me de
Pala ugell», Palacio F ugelli Miscel·lània, Pala ugell, 1989, p. 36-44.
9. J. PELLA I FORGAS, His o ia del Ampu dán, 1883, p. 210.
10. G. TRIAS, «Ma e iales a queológicos de Lla anc (Ge ona)», Py enae, 1966, p. 93-117.
11. J. BADIA, «Hallazgo de án o as omanas en Lla anc (Ge ona)», Ampu ias, XXVIII, 1966, p. 265-266.
12. J.M. NOLLA; J.M. CANES;X. ROCAS, «Un o n omà de e issa a Lla anc (Pala ugell, Baix
Empo dà). Exca acions de 1980-81», Empú ies, 44, 1982, p. 147-183; A. BARTI; R. PLANA, «La
e isse ia d’època omana de Lla anc (Pala ugell, Gi ona)», Cypsela, X, 1993, p. 87-99.
13. A. BARTI; R. PLANA, «No es apo acions…», loc. ci ., p. 137-146; J. LLINAS; J. SAGRERA, «Una
cons ucció al -impe ial a Lla anc. Fases, es a ig a ia i ma e ial», Cypsela, X, 1993, p. 105-127.
14. A. BARTI; R. PLANA, «La e isse ia…», loc. ci ., p. 87-90.
15. J.M. NOLLA; J.M. CANES; X. ROCAS, «Un o n omà…», loc. ci ., p.147-183.
16. A. BARTI; R. PLANA, «La e isse ia…», loc. ci ., p. 94.
17. Ídem, p. 91-94.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:28 Página 77
comp o a , d’una banda, que aques sec o o ma a pa de la e isse ia i, d’al a
banda, de e i ica la p esència majo i à ia aquí de la o ma Pascual 1. Sembla,
doncs, que aques sec o a conèixe la p ime a ac i i a de l’o icina. Més al no d,
les exca acions han locali za , pe con a, es uc u es elacionades amb la p oduc-
ció de les àm o es D essel 2/4 i p obablemen de Gauloise 418.
A ès que les exca acions han a ec a p imo dialmen aques da e sec o , d’ac-
i i a més ecen , desconeixem l’o gani zació del alle du an la se a p ime a ase
de p oducció, és a di el momen de ab icació de les àm o es Pascual 1, i la c o-
nologia inicial de uncionamen de la e isse ia.
L’à ea dels o ns19 p esen a un pe cen a ge eduï d’àm o es Pascual 1, hi domi-
na la o ma D essel 2/4, pe ò s’ha cons a a que en els ni ells més an ics coexis-
eixen els dos ipus, e que documen a una p oducció conjun a du an alguns
decennis. A esa la c onologia inicial d’aques a zona en o n del can i de l’e a,
podem suposa que les àm o es Pascual 1 con inua en essen ab icades du an el
p ime qua del segle I, po se ins i o una mica més a d, bé que en nomb e eduï
en compa ació amb el olum de les D essel 2/4. Aques a ma eixa indicació es
desp èn dels esul a s de les exca acions eali zades al sud de la e isse ia20, en
un espai que pod ia ha e ac ua com a maga zem (p esència impo an de dolia,
emmaga zema ge del i ?). Les es uc u es més an igues da en del p ime e ç del
segle I(en o n de l’any 20) i en aques p ime ni ell d’ocupació les àm o es Pascual 1
hi són nomb oses.
Bé que no podem p ecisa la da a inicial de ab icació de les àm o es Pascual 1,
no sembla massa a isca conside a que la p oducció hau ia pogu comença du an
els dos da e s decennis del segle IaC, sinó abans. En al es llocs de la Ta aconense,
aques con enido es ab ica a pa i dels anys 40-30 aC, ins i o una mica abans,
com ho demos a el cas de Bae ulo21. Pe an , podem p oposa a Lla anc un pe í-
ode de p oducció de l’àm o a Pascual 1 que hau ia pogu du a qua an a o cin-
quan a anys, po se més a causa de l’ince esa de la c onologia inicial.
L’auge del cen e omà de Lla anc se si ua dins del con ex d’eme gència del
i ca alà i de la se a come ciali zació ex e io . La e isse ia p oduïa especialmen
àm o es pe a i, bé que esul a di ícil a alua el olum de la p oducció a esa la pa -
ciali a de l’à ea exca ada. Les àm o es D essel 2/4 semblen, pe ò, més nomb o-
ses, enomen po se incula al e que el à ic p ecoç de les Pascual 1 es eali zà
a pe i a escala en compa ació amb la g an di usió de les D essel 2/4 de la
Ta aconense. Els aixells que anspo a en les àm o es Pascual 1 co esponen
a pe i es naus de capaci a eble, la qual cosa con as a amb el à ic pos e io de
les D essel 2/422.
78 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
18. J.M. NOLLA; J.M. CANES; X. ROCAS, «Un o n omà…», loc. ci ., p. 147-183; A. BARTI; R. PLANA,
«La e isse ia…», loc. ci ., p. 87-99.
19. A. BARTI; R. PLANA, «La e isse ia…», loc. ci ., p. 87-99.
20. J. LLINAS; J.SAGRERA, «Una cons ucció…», loc. ci ., p. 107-108.
21. M. COMAS, «Impo ació i expo ació del i a Bae ulo: l’es udi de les àm o es», El i a l’An igui a ,
economia, p oducció i come ç al Medi e ani Occiden al, Badalona, 1987, p. 161-173.
22. B. LIOU, «L’expo a ion du in de Ta aconaise d’ap ès les épa es», El i a l’An igui a , econo-
mia, p oducció i come ç al Medi e ani Occiden al, Badalona, 1987, p. 271-284.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:28 Página 78
La e isse ia de Lla anc a unciona com una indús ia au ònoma, comple a-
men deslligada dels cen es de p oducció ag ícola. La endència a incula sis-
emà icamen el alle a esanal a un undus és eqüen a Ca alunya23, bé que
s’obse a so in una cla a sepa ació en e p oducció a esanal i p oducció ag íco-
la, com és el cas de Lla anc. Aquí, el ca àc e de l’assen amen on s’ubica el com-
plex a esanal, així com la di e si icació de la p oducció, que espon a una demanda
a iada, són elemen s que posen de elleu el seu uncionamen au ònom.
El cen e de Lla anc po de ini -se com una aglome ació secundà ia ( icus?)
amb una unció essencialmen come cial inculada a la se a ac i i a po uà ia.
Aques a unció a de e mina el seu pape de ecep o de la p oducció del e i o-
i (especialmen el i) pe p ocedi a la se a come ciali zació. Aques pape me -
can il explica la c eació d’indús ies pa al·leles des inades a sa is e la demanda
d’al es p oduc es, així els con enido s que de ien pe me e l’en asamen del i
pe al seu anspo ul e io . Lla anc unciona ia en conseqüència com a cen e de
canali zació dels exceden s del e i o i, els quals se ien pos e io men come ciali za s
pe ia ma í ima.
El ca àc e d’un cen e com Lla anc espon a nous models d’o gani zació p o-
duc e de la omani zació, la qual cosa bene icià p og essi amen l’obe u a de les
p o íncies occiden als al g an come ç in e nacional. L’expansió de Lla anc a l’è-
poca augus al es à elacionada di ec amen amb l’auge de la i icul u a i de la
come ciali zació del i ca alà. La se a si uació en el li o al assegu a a una plena
pa icipació en el come ç ma í im.
La i icul u a de ia se el con eu dominan en o el e epaís de Lla anc. El
desconeixemen de les uni a s u als impedeix, pe ò, d’abo da l’impac e de l’ex-
ensió de la i icul u a i la ans o mació de les es uc u es ag à ies, elemen s clau
pe comp end e els mecanismes que an omen a l’ex ensió de la inya i la p o-
ducció pe al come ç. Els jacimen s del e epaís de Lla anc, conegu s solamen
en supe ície, amb una ocupació du an els segles IaC-IdC24, sembla que co es-
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 79
23. Es a de la qües ió p esen a pe Ch. RICO, «P oduc ion e di usion des ma é iaux de cons uc ion
en e e cui e dans le monde omain: l’exemple de la Ta aconaise d’ap ès l’épig aphie», Mélanges
de la Casa de Velázquez, XXIX-1, 1993, p. 51-86. Vegeu, en da e lloc: V. REVILLA, P oducción
ce ámica, i icul u a y p opiedad u al en Hispania Ta aconensis (siglos IaC-III dC), Ba celona,
1995. Pe a aques au o (p. 157), « El análisis de la e idencia a queológica, la epig a ía an ó i-
ca y las uen es li e a ias mues a la o al in eg ación del a esanado ce ámico en las es uc u as
de la economía u al de la Ta aconense». Pensem que el ni ell ac ual de la in es igació no pe me
de eali za una a i mació an gene al. En e ec e, l’e idència a queològica no és semp e cla a, al con-
a i. El ma eix au o (p. 135-140) senyala els lími s de la ece ca a queològica, que no pe me en
la majo ia dels casos de dilucida la elació conc e a que podia exis i en e p oducció a esanal i
p oducció ag ícola. Cal p end e en conside ació ce es indicacions o mulades pe al cas de la
Bè ica: B. LIOU; A. TCHERNIA, «L’in e p é a ion des insc ip ions su les ampho es D essel 20»,
Epig a ia della p oduzione e della dis ibuzione, Ac es de la VIIe Rencon e anco-i alienne su
l’épig aphie du monde omain, Roma, 1994, p. 132-156; Ch. RICO, «Les a elie s de uilie s an iques
dans la moyenne allée du Guadalqui i . Nou elles eche ches, pe mie bilan», Mélanges de la
Casa de Velázquez, XXX-1, 1994, p. 123-127.
24. J. ESPADALÉ; X. ROCAS, «No es apo acions al coneixemen de l’ocupació del e i o i de Pala ugell
en època omana», Palacio F ugelli Miscel·lània, Pala ugell, 1989, p. 65-77.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:28 Página 79
ponen a pe i es uni a s d’explo ació ag ícola. Aques ca àc e no és so p enen , ja
que sabem que so in la pe i a p opie a es à inculada al desen olupamen de la i i-
cul u a25.
Les ac i i a s de p oducció ag ícola i de come ciali zació d’aques a p oducció no
es an o çosamen inculades. Al con a i, la come ciali zació e a no malmen asse-
gu ada pels come cian s, els nego ia o es, que comp a en la me cade ia als p o-
duc o s, en aques cas el i, i ells ma eixos s’ocupa en de l’en às, el anspo i la
come ciali zació. La documen ació disponible no pe me de ensa una pa icipa-
ció impo an dels p opie a is ag ícoles en el come ç del i ca alà. En conseqüèn-
cia, sembla plausible pensa que els nego ia o es se ien els agen s que ac ua ien
com a in e media is d’aques come ç, els quals assegu a en el incle en e p o-
ducció i edis ibució. Aques s nego ia o es, ins al·la s a Lla anc, con ola ien el
à ic come cial i els ci cui s de dis ibució; ells ma eixos hau ien pogu incen i-
a o in e i en la c eació d’indús ies a esanals, necessà ies pe ga an i el ans-
po de les me cade ies.
Un ce nomb e d’àm o es Pascual 1 po en la ma ca VSUL.VEIENT26.
L’es ampilla, de o ma ec angula delimi ada pe un equad e, apa eix insc i a
sob e el coll de l’àm o a ( ig. 1). Aques a ma ca apa eix igualmen sob e egulae
p oduïdes en el ma eix alle , les quals p esen en el nom comple del pe sona ge:
P.VSVL.VEIENT ( ig. 2).
El nomb e d’àm o es ma cades és eduï en compa ació amb el olum o al de
la p oducció. Aques aspec e no és exclusiu de Lla anc, sinó que ca ac e i za la
majo ia dels alle s27. El signi ica d’aques a p àc ica és desconegu , po se e a su i-
cien ma ca unes quan es àm o es pe econèixe un lo comple de con enido s.
La signi icació de les es ampilles sob e àm o es és un ema en discussió, pe ò hi
ha una ce a unanimi a a accep a que la ma ca, en elació di ec a amb el p océs de
ab icació del p oduc e, po es a elacionada amb el ab ican o el p opie a i de l’o-
icina28. Aques a hipò esi no exclou, pe ò, que, en ce s casos, l’es ampilla aci e e èn-
cia igualmen al come cian . De e , el pe sona ge menciona a pode ocupa un lloc
impo an , an en el p océs de ab icació dels con enido s com en la se a edis i-
bució ul e io . La p oducció d’àm o es apa eix en eali a més inculada al come ç que
a l’explo ació ag ícola, ja que pe als come cian s e a essencial assegu a l’en às de
les me cade ies pe ga an i el anspo i la come ciali zació del p oduc e.
La p esència, a Lla anc, de la ma eixa ma ca sob e àm o es Pascual 1 i sob e egu-
lae pod ia indica que el pe sona ge menciona , P(ublius) Usulenus Veien o (aques e a
80 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
25. Ch. VANDERMERSCH, Vins e ampho es de G ande-G èce e de Sicile, IVe-IIIe s. a . J-C, Nàpols,
1994, p. 93-121; A. TCHERNIA, «Le in…», op. ci ., p. 114-116.
26. A. BARTI; R. PLANA, «La e isse ia…», loc. ci ., p. 91 i 96.
27. V. REVILLA, «P oducción ce ámica…», op. ci ., p. 96.
28. D. MANACORDA, «Le an o e dell’I alia epubblicana: aspe i economici e sociali», Ampho es omai-
nes e his oi e économique. Dix ans de eche che, Roma, 1989, p. 443-467; Ch. RICO, «P oduc ion
e di usion…», loc. ci ., p. 58-62; A. TCHERNIA, «Des imb es d’ampho es à l’o ganisa ion du
comme ce», W. V. Ha is Éd., The insc ibed economy, p oduc ion and dis ibu ion in he Roman
Empi e in he ligh o Ins umen um Domes icum, 1993, p. 183-185; B. LIOU; A. TCHERNIA,
«L’in e p é a ion des insc ip ions…», loc. ci ., p. 132-156.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:28 Página 80
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 81
Figu a 1. La ma ca VSV. VEIENT sob e àm o a Pascual 1.
Figu a 2. La ma ca P. VSUL. VEIENT sob e egula.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 81
el seu nom comple com eu em més enda an ), e a el p opie a i de la e isse ia.
Pe ò, el seu pape no e a solamen aques , ja que o po a a pensa que e a ambé un
dels come cian s, si no l’únic a l’època de ab icació de les Pascual 1, que pa icipa-
a en la edis ibució del i d’aques sec o de l’Empo dà a F ança. Pe con a, es
pe me de suposa que aques pe sona ge posseís e es a la zona de Lla anc.
Al es ma ques sob e egula (PRI, MVL, SEC, QVIETI)29 han es a descobe -
es en un abocado u ili za du an els segles I-II dC. Aques es egulae podien ha e
es a igualmen ab icades a Lla anc (bé que ce es ma ques són conegudes en un
sol exempla ), pe ò la se a c onologia és p obablemen pos e io als p oduc es
ma ca s amb el nom de Publius Usulenus Veien o. Cal esal a el e que, a excep-
ció de les àm o es Pascual 1 amb ma ca VSVL.VEIENT, no s’han descobe a
Lla anc d’al es àm o es ma cades, enomen que po se es à en elació amb un
can i dins de les p àc iques del alle o bé cla amen amb una no a o ma de un-
cionamen de la e isse ia.
De o es o mes, la ab icació con empo ània, almenys du an un ce pe íode, de
les o mes Pascual 1 i D essel 2/4 obliga a in e oga -se sob e pe què solamen es
ma ca a un ipus de con enido . Aques a di e si a demos a una manca de p àc i-
ca sis emà ica en el ma ca ge, i això en el emps i en l’espai. Po se cald ia alo a
la hipò esi30 segons la qual sols se ien ma cades les àm o es que e en objec e de
més expo ació, és a di , des inades al g an come ç. En aques cas, coneixem l’e-
no me di usió de les àm o es Pascual 1 pe o F ança, bé que de momen no hem
locali za cap àm o a de Veien o o a de Lla anc. Malg a o , les àm o es D essel
2/4, nomb oses a Lla anc, de ien se ambé objec e d’expo ació, pe ò, a ès que la
se a des inació e a di e en , po se es a en so meses a d’al es ipus de con ol.
Publius Usulenus Veien o de ia con ola l’ac i i a de l’o icina ce àmica de
Lla anc, bé que aques a unció se ia secundà ia, ja que o sembla indica que aques
pe sona ge es a a p incipalmen implica , com a nego ia o , en la come ciali zació
del i ca alà a les Gàl·lies. En e ec e, l’in e ès de la p esència d’aques nom sob e
àm o es Pascual 1 i sob e ma e ials de cons ucció au en el e que Publius Usulenus
Veien o no és un desconegu . Això pe me d’acla i un dossie a queològic sugges-
iu a pa i d’un ic dossie epig à ic, amb la qual cosa es a possible d’ex eu e del
conjun ce es indicacions i, sob e o , algunes conclusions signi ica i es.
Un dels noms de amília més o iginals de Na bona és el gen ilici Usulenus, que
cal si ua en el ce cle de les g ans amílies locals d’època augus al. Es ac a d’un
gen ilici d’o igen i alià, poc eqüen , la qual cosa ha e dub a sob e aques a p o-
cedència31. Bé que no és usual o a de Na bona32, esul a e iden que no es po
82 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
29. J.M. NOLLA; J.M. CANES; X. ROCAS, «Un o n omà…», loc. ci ., p. 158-160.
30. D. MANACORDA; C. PANELLA, «An o e», W. H. Ha is Éd., The insc ibed economy, p oduc ion and
dis ibu ion in he Roman Empi e in he ligh o Ins umen um Domes icum, 1993, p. 61-62.
31. W. SCHULZE, Zu geschich e la einische Eigennamen (1904). Mi eine Be ich igungslis e zu
Neuausgabe on Olli Salomies, Zu ich-Hildesheim, 1991, p. 261-262 i 429-434.
32. Amb el emps, el gen ilici Usulenus es ans o ma en Usulenius. A excepció dels es imonis p o-
po ciona s pe l’epig a ia de Na bona, que s’examina an a con inuació, exis eixen dos exemples
p oceden s de Ba cino da ables al segle II dC (CIL, II, 4594 i 6161): egeu G.M. ABASCAL PALAZÓN,
Los nomb es p o inciales en las insc ipciones la inas de Hispania, Mú cia, 1994, p. 251.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 82
p oposa un o igen local en elació amb el ons indígena33. És a I àlia, sens dub e,
on cal ce ca el nucli inicial de la se a di usió. En e ec e, els gen ilicis en -enus
(Ti isenus, His umenus, e c.), en -ulenus o en -iolenus (S a ulenus, Ve ulenus,
Usulenus, Sa iolenus, e c.) pe anyen indiscu iblemen al ell ons onomàs ic i a-
lià34. No esul a so p enen que, en ce s casos, els es imonis es concen in essen-
cialmen a Na bona, ja que aques a ciu a , que a acolli dues egades di e en s
g ups de colons, a ac ua igualmen com a ecep acle d’una o a immig ació p o-
ceden de la península du an el da e segle de l’època epublicana. La documen-
ació epig à ica que p o é de les se es nec òpolis més an igues cons i ueix un
au èn ic conse a oi e de noms i alians, en gene al escassamen documen a s35.
L’in en a i dels es imonis d’aques gen ilici, p esen en di e ses insc ipcions, pe -
me d’ap ecia la impo ància que enia aques a amília a Na bona36.
Un p ime conjun d’insc ipcions ens pe me conèixe ce s pe sona ges, en
gene al llibe s, a la egada que copsa les ami icacions d’aques g up amilia a
Na bona, a l’època augus al i a p incipis del segle IdC.
1. CIL, XII, 5265 i add.; HGL, XV, 93237 ( e isada): Usulena P(ubli) l(ibe a)
U sa / sibi e suis de suo eci ./ [.] He ennio Ru ioni con[iugi] / [P(ublio)] Usuleno
Acas o a[ i].
Aques a insc ipció ens si ua en el ce cle dels llibe s de Na bona. Això és e i-
den pe U sa pe ò ambé pe Publius Usulenus Acas us, enca a que aques da e
no menciona explíci amen aques es a u : el cognomen Acas us, en dues al es ins-
c ipcions de Na bona, pe any a llibe s38. És p obable que aques pe sona ge apa e-
gui ci a en una al a insc ipció del dossie epig à ic (insc . núm. 3); si aques és
el cas, podem assegu a la se a condició de llibe .
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 83
33. La hipò esi d’un o igen indígena ha es a o mulada pe M. Ta pin: F. LAUBENHEIMER; M. TARPIN,
«Un pagus à Sallèles d’Aude? Essai su les pagi de Na bonnaise», Re ue A chéologique de
Na bonnaise, 26, 1993, p. 274, n. 78.
34. Usulenus és conside a i alià pe M. GAYRAUD, Na bonne an ique, des o igines à la in du IIIe siè-
cle, Pa ís, 1981, p. 442. A Na bona s’ha cons a a ambé, pe exemple, el gen ilici Sa iolenus (CIL,
XII, 5119): egeu M. GAYRAUD, «Na bonne…», op. ci ., p. 439.
35. Sob e l’o iginali a de l’onomàs ica de Na bona en elació amb I àlia, egeu M. CHRISTOL, «De
l’I alie à la Gaule mé idionale: ans e s d’in luences, d’ap ès les insc ip ions de la in du Ie siè-
cle a an J-C e du Ie siècle ap ès J-C», F. Bel án Llo is Éd., Roma y el nacimien o de la cul u a
epig á ica en Occiden e, Za agoza, 1995, p. 49-56; ídem, «De l’I alie à la Gaule mé idionale, un
ans e : l’épig aphie la ine», Cahie s du Cen e G. Glo z, 6, 1995, p. 163-181.
36. Una p esen ació i una e isió de allades d’aques s documen s apa eixen en l’a icle publica dins
de les Ac es del IXe Rencon e d’épig aphie anco-i alienne de Mace a a, no emb e de 1995
(M. CHRISTOL; R. PLANA, «De la Ca alogne à Na bonne…», loc. ci .). En o s els casos, eme em
a aques a publicació.
37. Pe les e e ències cal a egi , al olum XII del CIL, la selecció d’insc ipcions de Na bona ecolli-
da a His oi e Géné ale de Languedoc, XV, Tolosa, 1892 (Recueil des insc ip ions an iques de la p o-
ince de Languedoc, p epa a pe E. BARRY i E. GERMER-DURAND, i publica pe A. LEBÈGUE,
F. GERMER-DURAND i A. ALLMER).
38. En o al, a la Na bonense (CIL; HGL; ILGN) hi ha es es imonis p oceden s de Na bona: la ins-
c ipció mencionada en el ex , CIL, XII, 4538 (HGL, XV, 681) i 4542 i add. (HLG, XV, 934).
Aques a da e a pod ia e e e ència al ma eix pe sona ge.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 83
a u a: mi jançan l’ad e bi i e um o pe la xi a II. Cal ce ca , en conseqüència, d’al-
es solucions, així pe exemple l’exe cici de dos lamina s en ciu a s di e en s o
bé l’exe cici de dos lamina s de na u a di e sa. La p ime a hipò esi compo a la o -
mulació d’al es hipò esis en elació amb un e en ual can i de ciu a , com és el
cas de L. Au idius Vinicianus Epaga inus de Fundi62. La segona hipò esi o ien a
e s dos sace docis a la ma eixa ciu a , o s dos amb el í ol de lamen, un dels
quals e a el lamina del cul e a Roma i a Augus . Malau adamen , no coneixem
pe Na bona cap més lamen compa able al lamen Iu en u is de Vienne o al lamen
Ma is de la ma eixa ciu a 63. En el cas d’una an iga colònia d’època epublicana
com Na bona, pod íem suposa l’exis ència d’un al sace doci64, pe ò no n’hi ha
p o es a ni ell epig à ic. Malg a o , ¿pe què no podem suposa que desp és del
lamina de Roma i d’Augus el ill de Veien o a pode ocupa un sace doci simi-
la , en elació amb el cul e d’un al e memb e de la amília impe ial? Coneixem
no ables de Nimes i de Vienne que an a egi al lamina de Roma i d’Augus el
de Ge manicus i el de D usus65.
A Na bona, s’ha p oposa de es i ui en el ex d’una insc ipció ela i a a un
pe sona ge impo an aques a ma eixa unció de lamen Ge manicus Caesa is, pe ò
aques possible pa al·lel no es à assegu a . En p ime lloc, el ex apa eix mol mu i-
la 66, amb la qual cosa la se a es i ució és àmpliamen hipo è ica: [ lamen Ge manici
Caes]a is67. Es pod ia igualmen p oposa la es i ució [ lamen Romae e Augus-
i Caes]a is, com és el cas de l’indi idu de l’o d e eqües e d’A les68. Pod ia ambé
ac a -se del p e ec e d’un memb e de la amília impe ial nomena a la magis a-
u a municipal sup ema del duum i a . D’al a banda, no es po ampoc assegu a
que l’exe cici d’aques sace doci es eali zés en la capi al p o incial: el pa e del
pe sona ge en qües ió e a o igina i d’Aix-en-P o ence. Aques a insc ipció de
Na bona apo a, doncs, poca ajuda pe al de esold e el cas plan eja pe la ins-
c ipció del ill de Veien o. De o es mane es, bé que es an en el ma c de la hipò-
esi, les compa acions possibles amb els es imonis p oceden s de Vienne i de
Nimes an que la solució d’un segon lamina pe a un memb e de la amília impe-
ial apa egui de momen com la més aonable.
To es aques es conside acions condueixen en de ini i a a conside a que el pe -
sona ge e a un g an no able de la se a ciu a , en con ac e amb pe sones d’es a us
90 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
62. CIL, XII, 4357; HGL, XV, 47. Pe ò sembla que no a exe ci cap esponsabili a pública a Na bona.
63. Flamen Ma is: CIL, XII, 1899, e c.; lamen Iu en u is: CIL, XII, 1783, e c. Es ac a de g ans pe -
sona ges.
64. En podem oba e e ències a H. DESSAU, ILS, III, 1 (índex VIII), p. 571-572, en elació amb els
cul es de les ciu a s d’I àlia.
65. A Nîmes, CIL, XII, 3180: lamen Rom[ae e ] Di i Aug., i em D [usi] e Ge m(anici) Caes(a um);
à Nîmes, CIL, XII, 3207: [ lamen Roma-e e Di i Au[g. i em D usi e Ge ma]nici Caesa [um]. A
Vienne, un no able de ang eqües e, C. Passe ius A e , ou successi amen lam(en) Di i Augus .
d(ec e o) d(ecu ionum) e lam(en) Ge m(anici) Caes(a is).
66. CIL, XII, 4363.
67. M. GAYRAUD, «Na bonne an ique…», op. ci ., p. 366-367, el conside a com a lamen de Ge manicus
a Na bona, seguin l’opinió de Hi sch eld. Vegeu ambé H.G. PFLAUM, Les as es de la p o ince
de Na bonnaise, Pa ís, 1978, p. 251, qui adop a el ma eix pun de is a.
68. AE, 1954, 104.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 90
eqües e, l’eli més ele ada i la més es ingida69. Podem si ua el seu lo ui en els dos
p ime s decennis del segle IdC si s’accep a la da e a hipò esi p esen ada i que con-
side em la més e semblan , o ins i o an e io men ( inal del segle IaC) si accep-
em les al es hipò esis p oposades. En conseqüència, el lo ui del pa e d’aques g an
no able, el amós Veien o, pod ia si ua -se a l’en o n d’una in ena d’anys abans, és
a di , si adop em la p ime a de les solucions o mulades, en el da e decenni del
segle IaC ap oximadamen , ens podem es end e una mica abans o una mica desp és.
Aques a època co espon p ecisamen a l’auge de la p oducció de les àm o es Pascual
1 de la Ta aconense. S’obse a, pe an , que aques a econs ucció c onològica no
es con adiu en absolu amb el que sabem de l’ac i i a de la e isse ia de Lla anc.
Exis ia, doncs, un Publius Usulenus Veien o an e io al no able conegu pe la
insc ipció. La se a o una sembla ben consolidada a Na bona en època augus al.
Pe anyia a un g up amilia mol ami ica i apa eix incula a p opie a s u als,
al com sembla posa de elleu la insc ipció de Moux. Pe ò, l’epig a ia e e en a pe -
sona ges p òxims de Veien o, de la ma eixa gene ació, mos a a la egada un in e ès
pe la e a pe ò ambé pels g ans negocis come cials. És pe aques a aó que no
c eiem que es ac és d’un dels colons cesa ians deduï s al 45-44 aC, segu amen
menys in eg a s en la ida come cial de la colònia que els seus p edecesso s. Resul a
més adien pensa que Veien o e a un i alià d’Occiden , amb una amília ben a e-
lada a la ciu a de Na bona a do epublicana, ja que si podem si ua el lo ui d’a-
ques pe sona ge en el da e decenni a.n.e., cal conside a que a néixe e s el
60-50 aC, po se ins i o una mica abans, pe ò no gai e més a d70. Això ens pe -
me si ua la se a ac i i a econòmica en un pe íode que ab aça ia el da e qua del
segle IaC. El seu lo ui se si ua ia, doncs, p op del can i de l’e a.
Aques a elació en e epig a ia am ò ica i epig a ia lapidà ia p esen a un g an
in e ès pe la his ò ia econòmica. Amb el cas de Veien o disposem d’una indica-
ció indiscu ible sob e la in e enció en el come ç del i ca alà de pe sona ges es a-
ble s a Na bona i ben in eg a s en aques a ciu a . Pel pe il social que es desp èn
del ic i a ia dossie epig à ic i pe la impo ància que sembla que e elen les
se es múl iples ac i i a s, Veien o pod ia se quali ica de nego ia o , ja que segu-
amen pa icipa a en el g an come ç: a pa i de Na bona de ia ac a els seus
a e s come cials, els quals s’a egien a les se es endes ag à ies; o això sense pe -
d e la se a no abili a 71. ¿S’hau ien e e i a ell i a la se a memò ia pe al de con-
solida la pe sonali a del seu ill di un , en un epi a i des ina essencialmen a
commemo a el millo dels ciu adans?
La se a p esència a Lla anc es a a sense cap dub e elacionada amb la come -
ciali zació dels p oduc es del e i o i, especialmen el i. El desen olupamen d’a-
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 91
69. To s els lamines de Ge manicus i de D usus que s’han e oca an e io men pe anyien a l’o d e
eqües e: H. G. PFLAUM, «Fas es de Na bonnaise», op. ci ., p. 200, 209, 225-226, 253, 265-266.
70. Aques a obse ació c onològica no pe me conside a que es ac és d’un dels colons cesa ians.
71. Podem explica la pe sonali a de Veien o a pa i de les e lexions de J. And eau sob e les ela-
cions en e els homes de negocis i la p opie a de la e a: J. ANDREAU, La ie inanciè e dans le
monde omain. Les mé ie s des manieu s d’a gen (IVe siècle a J-C-IIIe siècle ap. J-C), Roma,
1987, en pa icula p. 370-371.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 91
ques come ç hau ia po encia , al com hem comen a an e io men , la unció del lloc
com a cen e d’emmaga zema ge i d’en asamen del i en is a de la se a come -
ciali zació pe ia ma í ima. Veien o a pode ap o i a els ecu sos i ícoles o e s
pe aques a zona pe incen i a un à ic come cial que de ia pe me e al i local
una so ida e s l’ex e io , conc e amen el me ca gal. Aques a unció el a po a
mol p obablemen a c ea o a dona supo a una ac i i a a esanal a g an escala,
des inada p incipalmen a la ab icació de con enido s de i, pe ò sense desap o i a
les ocasions o e es pel me ca pe di e si ica la p oducció en is a d’assegu a
la demanda local. El seu nom apa eix imp ès sob e àm o es i egulae, e que sem-
bla e idencia que exe cia un ce con ol sob e la e isse ia. Pe con a, no dis-
posem de cap indici que pe me i in ui que aques pe sona ge enia ambé in e essos
ag a is. El seu pape sembla cen a -se en la comp a del p oduc e come ciali za-
ble, n’assegu a a l’en às i po se ambé el anspo 72. De o es o mes, igno em
si la se a unció es limi a a únicamen a igila el anspo o bé si posseïa ambé
aixells, en o cas sembla més e semblan conside a que u ili za a els se eis
de anspo is es.
Pel que es e e eix a la des inació del p oduc e, podem suposa que el i de
Veien o seguia la ma eixa u a que la es a d’àm o es Pascual 1: ansi a a pe
Na bona e s l’in e io de la Gàl·lia occiden al i més enllà. A Na bona, Veien o
de ia e ansbo da el p oduc e i ges iona a la se a so ida come cial. Malg a
o , manca la descobe a d’al es es imonis d’aques a ma ca que pe me in segui la
ci culació del p oduc e73.
Aques a econs ucció de l’ac i i a de Publius Usulenus Veien o pe me de
essal a el pape de Na bona com un dels p incipals po s come cials
de l’Occiden à l’època d’Augus , en el momen en què els ins de la Ta aconense
eemplacen els ins d’I àlia en les u es come cials del sud de F ança. Les on s
li e à ies (Es abó, que ep èn Poseidonius) i a queològiques han posa en e idèn-
cia la impo ància econòmica d’aques a ciu a , e que con i ma el dossie de
Veien o. Aques exemple pe me d’amplia les pe spec i es, ja que si ua en un
pun p ecís d’aques g an come ç de la Medi e ània occiden al el nom del es-
ponsable de la ab icació de les àm o es, ambé del comp ado del i i del bene-
icia i de la se a expo ació. Les modali a s d’aques à ic come cial posen de
elleu que l’expansió del come ç del i hispànic no s’explica solamen pel p opi
desen olupamen de la i icul u a p o incial, sinó que cal eni en comp e ambé
la demanda del me ca i el pape de les pe sones que, des de ce s pun s neu àl-
gics del g an come ç medi e ani, di igien els negocis, ga an in el incle en e
p oducció i consum i assegu an -se l’essencial dels bene icis, ja que assumien
92 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
72. Les condicions de anspo del i de la Ta aconense han es a ac ades pe B. LIOU, «L’expo a ion
du in de Ta aconaise…», loc. ci ., p. 271-284, c . 306-307, on insis eix sob e la educció de les
quan i a s d’àm o es Pascual 1 en elació amb les D essel 1 i sob e els iscs del cabo a ge en e la
cos a ca alana i el po de Na bona.
73. F. Laubenheime no ha oba pe a a cap es imoni d’aques a ma ca en les àm o es que ella ha
es udia p oceden s de di e en es zones del e i o i ancès. De o es mane es, hem de eni en
comp e que el nomb e d’àm o es ma cades e a eduï .
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 92
o s els iscs del negoci74. De ia ac a -se p incipalmen d’i alians, ja que e en
els únics que con ola en e i ablemen du an aques a època els g ans me ca s
medi e anis. Les ac i i a s de Veien o indiquen a més que podien se i alians
d’Occiden .
Veien o de ia pa icipa en el come ç del po de Na bona, la qual cosa li pe -
me ia d’exe ci un ce con ol sob e les u es come cials i els cen es de me ca
de la Na bonense i de l’Aqui ània. D’aquí el seu in e ès a in e i en un nou p oduc e,
el i ca alà, que el podia bene icia me cès a una demanda impo an . Els mo ius que
an condiciona aques a no a in e sió ens són desconegu s, pe ò hem de eni en
comp e que la p oximi a geog à ica a a a o i el con ac e come cial en e les
dues zones, con ac e ja plenamen documen a en una època an e io 75. D’al a
banda, les elacions en e Empú ies i Na bona ja han es a assenyalades en elació
amb d’al es elemen s76; cal ambé conside a que les dues ciu a s e en cen es
impo an s i que o es dues an conèixe la ins al·lació de colons cesa ians.
No sabem si els Usuleni de Na bona an in e essa -se pel come ç solamen a
l’època de Veien o. Po se aques pe sona ge ep esen a una de les da e es e apes
de l’a en u a come cial d’una amília, iniciada en el momen de la se a ins al·lació
a la p o íncia. Cal eco da que du an la p ime a mei a del segle IaC Na bona
e a ja un dels g ans cen es de come ç de l’Occiden omà.
És p ecís qües iona -se si el dossie que hem p esen a é alo d’exemple o
d’excepció. Un examen de la documen ació epig à ica de la ciu a de Na bona e e-
la que és posible e ec ua una segona elació del ma eix ipus en e ma ques am ò-
iques i insc ipcions lapidà ies. Malg a o , aques a ap oximació no és an explíci a
com l’exemple de P(ublius) Usulenus Veien o, pe al qual enim cons a a s, en els
dos ipus de documen s, els ma eixos componen s onomàs ics, an el p aenomen
com el gen ilici i el cognomen: la conco dància d’aques s elemen s pe me de p o-
posa -ne una iden i icació ence ada.
Aques segon exemple es e e eix a una al a ma ca, mol ben coneguda i àmplia-
men es imoniada sob e àm o es del ipus Ta aconesa, Pascual 1 i D essel 2/4.
Es ac a de la ma ca L. VOLTEIL77, que p o é del alle d’El So del Camp (San
Vicenç de Mon al , Ma esme) i que p esen a una c onologia en e el da e e ç del
segle IaC ins a Augus o Tibe i. Aques a ma ca a eni una di usió impo an , ja
que s’ha locali za en al es zones del Ma esme, en la cos a gi onina i en amplis
sec o s del sud de F ança (Po -la-Nau ique, Na bona, Ensé une, Cayla de Mailhac,
Bézie s, Fos, Au e i e, Ruscino, Vieille-Toulouse, Sain e-Foi-la-G ande, Cin egabelle
i Sain -Jean-le-Vieux).
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 93
74. Sob e aques a qües ió: A. TCHERNIA, «Modèles économiques e comme ce du in à la in de la
République e au débu de l’Empi e», El i a l’An igui a , economia, p oducció i come ç al
Medi e ani Occiden al, Badalona, 1987, p. 329-330.
75. El plom de Pech-Maho és, en aques sen i , un exemple cla .
76. M. MAYER; I. RODÀ, «Con ac os en e la epig a ía de Empo iae y la zona su de la Na bonense»,
L’A ique, la Gaule, la Religion à l’époque omaine. Mélanges à la mémoi e de M. Le Glay, Coll.
La omus, 226, 1994, p. 318-328.
77. J. MIRÓ, «La p oducción de án o as…», op. ci ., p. 213-214; V. REVILLA, «P oducción ce ámi-
ca…», op. ci ., p. 262-264.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 93
L’epig a ia de Na bona p opo ciona ambé un dossie impo an e e en a la
gens Vol ilia. Aques gen ilici d’o igen i alià78 apa eix es imonia di e ses egades
en documen s epig à ics de da a an iga. Deixem de banda ILGN, 602, que, o i
que menciona un pe sona ge anomena Sex( us) Vol[---] Sa u [ninus], és poc explí-
ci a. Podem així conèixe :
1. T(i us) Vol ilius T(i i) l(ibe us) An[ i]ochus: CIL, XII, 4597 = 5252 add.; HGL,
XV, 923; Vol ilia T(i i) l(ibe a) Flo a, la se a esposa; T(i us) Vol ilius T(i i)
l(ibe us) [----], el seu incle amb els dos pe sona ges p eceden s no es à p e-
cisa .
2. T(i us) Vol ilius T(i i) l(ibe us) Hila us: CIL, XII, 5254; HGL, XV, 925.
3. D(ecimus) Vol ilius Auc us: CIL, XII, 4516; HGL, XV, 226; espòs d’una [---
] in[i]a Sp(u ii) (ilia) Op a a. Vol ilia D(ecimi) (ilia) Op a a, la se a illa.
4. D(ecimus) Vol ilius D(ecimi) l(ibe us) F on o: CIL, XII, 5253; HGL, XV, 925;
espòs d’Oc a ia P(ubli) (ilia) Maxsum(a).
5. P(ublius) Vol ilius Ru io: CIL, XII, 5255; HGL, XV, 1266.
6. Vol ilia Secunda: CIL, XII, 5257; HGL, XV, 922.
7. Vol ilia (mulie is) l(ibe a) Secunda: CIL, XII, 4504; HGL, XV, 211; esposa
de Cn(aeus) Domi ius Auc us.
Els deu es imonis esmen a s d’aques gen ilici, que se an comple a s a con i-
nuació, posen de elleu l’a elamen local d’una gens Vol ilia, ben ami icada, a la
colònia de Na bona. El nomb e impo an de llibe s pe me compa a aques a
documen ació amb els es imonis p esen a s abans e e en s als Usuleni, ambé
amb els documen s ela ius a d’al es amílies que pa icipa en ac i amen en els
a e s come cials, així pe exemple els Ve ieni79. Respec e als monumen s une a-
is, alguns d’imponen s, ac o que e lec eix el bon ni ell de o una, aques s se
si uen pe la se a c onologia en la ma eixa època e ocada an e io men en elació
amb els Usuleni, és a di , e s la i del segle IaC i l’inici del segle IdC: obem el
mo VIVET (CIL, XII, 4516), VIVIT (CIL, XII, 5253), el he a nig um (CIL, XII,
5255), la ó mula HIC EST SEPVLT (CIL, XII, 5253) i l’a caisme SEIBEI (CIL,
XII, 5252).
D’al a banda, una insc ipció obada p op de Na bona p esen a dues egades
el p aenomen L(ucius) pe a memb es d’aques a amília (CIL, XII, 5256; HGL,
XV, 926): L(ucius) Vol ilius L(uci) l(ibe us) Sua is i os sibi e Saloniae Cas ae
uxso i, L(ucio) Vol ilio Se e o pa ono, Co idiani l(ibe o), Faus o Se e i (ilio).
94 Fa en ia 19/2, 1997 Michel Ch is ol; Rosa Plana Malla
78. W. SCHULZE,Zu Geschich e la einische Eigennamen (1904). Mi eine Be ich igungslis e zu
Neuausgaben on Olli Salomies, Be lín, 1991, p. 259-260. Aques au o comen a a la p. 454, n. 11
que, a l’excepció de Roma, és en els olums V i XII del CIL on apa eix una documen ació més
abundan . En el olum V, és en la X Regió, i sob e o Aquileia, on es cons a en els es imonis.
79. Aques a amília és més coneguda g àcies a una no a insc ipció de Na bona p esen ada pe un de
nosal es (M. Ch is ol) en la sessió del 18 de ma ç de 1995 de la SFER. El documen i el seu
comen a i han es a l’objec e d’un a icle, o ien a ambé e s l’es udi de la opog a ia u bana:
M. CHRISTOL; R. SABRIÉ, «Décou e e d’insc ipc ions omaines à Na bonne: nou eau és d’his oi-
e sociale e nou eau és de opog aphie u baine», Bull. de la Commission A chéologique de
Na bonne, 46, 1995, p. 55-68.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 94
Aques epíg a , encas a en el mu del cemen i i de Salles d’Aude, a pocs quilò-
me es de la ciu a de Na bona, ha es a així ma eix da a en una època al a. Aques
es imoni pe me de incula més di ec amen les in o macions apo ades pe les ins-
c ipcions lapidà ies amb la ma ca am ò ica L. VOLTEIL.
Aques nou dossie no indica, com el p eceden , l’exis ència d’una gens Vol ilia
en e els no ables de Na bona, pe ò les e idències de la epa ició onomàs ica sem-
blen se su icien men cla es. En e ec e, pe l’à ea del Medi e àni occiden al i pe
les p o íncies omanes que aquí s’hi locali zen, aques es insc ipcions a es en, pe la
se a concen ació a Na bona, el pape d’aques a ciu a com a ecep acle d’una
immig ació i aliana i com a cen e d’ac i i a d’aques g up amilia . Es coneix
ambé un es imoni p oceden de Cò do a, la capi al de la Bè ica80, pe ò aques
exemple únic con as a amb els do ze es imonis de la capi al de la T ansalpina.
En conseqüència, és en aques da e lloc on es a en e i ablemen a ela s els
Vol ilii, d’o igen i alià, i és des d’aques ind e des d’on di igien els seus negocis.
Així, podem econs ui alguns aspec es d’una his ò ia que sembla p ope a al
cas dels Usuleni, pa icula men de P. Usulenus Veien o. Aques esul a con ida
a con inua la ece ca pe al de descob i d’al es possibili a s de elació en e epi-
g a ia lapidà ia na bonesa i epig a ia am ò ica. En o cas, queda cla que els esul-
a s aconsegui s depassen el ma c de l’excepció.
Podem abo da , doncs, des d’una no a pe spec i a aques g an come ç del i
ca alà, en pa icula la unció dels g ans cen es de me ca , en aques cas Na bona,
que hau ien ac ua com a e i ables empo ia, con olan l’animació econòmica,
an les p oduccions com els in e can is81. Mol so in s’ha e oca el pape dels
p opie a is ag ícoles, a en s a les inno acions i als guanys82. Pe ò és p ecís no des-
cuida les in e encions dels g ans nego ia o es que, en el cas p esen , an e del
po de Na bona, du an el segle IaC i o a l’època augus al, un dels g ans cen es
econòmics de la Medi e ània occiden al.
Els nego ia o es de Na bona i el i ca alà Fa en ia 19/2, 1997 95
80. CIL, II2 / 7, 381: Vol ilia Ni[ce], i no Ne[po illa] (AE, 1971, 182). Cal co egi les aules decennals
de l’Année Épig aphique (VIIIe sé ie, 1960-1980) a les p. 201 (Vol ilia Ne[—-]) i 272 (Ne[—-]).
81. Vegeu els comen a is de R. ÉTIENNE, P. ROUILLARD i P. COUNILLON: A. BRESSON i P. ROUILLARD
Éds., L’Empo ion, Bo deus, 1993, p. 23-24, 35-46 i 47-57.
82. Aques ema ha es a àmpliamen desen olupa pe R. SYME, «La ichesse des a is oc a ies de
Bé ique e de Na bonnaise», K éma, 2, 1977, p. 373-380.
Fa en ia 19/2 075-095 8/9/97 10:29 Página 95
