Abs ac
As Loquella ba ba ica no es on phylological and his o yog aphical in o ma ion on he languages,
be ei he a abic, amazigh o la in, in use in he ancien al-Andalus, will be ga he ed. Loquella
p e ends, hen, o be wha i means : ocasional, agmen ed, in e es ing and hope ully use ul small
alk on all kinds o «ba ba ians».
D’apa ició i egula , aques es no es p e enen ecolli in o macions ilològiques i
his o iog à iques que pel seu ca àc e , almenys, p o isionalmen agmen a i i incon-
clusiu no són suscep ibles de se ac ades amb més complexi a . En aques sen i
se an, doncs, xe ameca; i xe ameca sob e «bà ba s». Segu amen és impossible
p ecisa el sen i i l’abas nocional del e me «bà ba », el que no pa la el que nosal-
es pa lem i sona, pe això, malamen . Hi ha, doncs, una in ini ud, an ci cula
com la bola del món, de «bà ba s»1. To s ho som, espec i amen , de «bà ba s».
Tanma eix, pe ò, aques es no es s’ocupa an, sob e o , de «bà ba s» ben especí ics:
els que pa len amazigh (el eix lingüís ic que, di e samen , usen els imazighen,
homes lliu es que pa len la llengua dels homes lliu es —nosal es d’an ic en dèiem
«be be s»—, i els qui pa len à ab. En igo , hau ia d’ha e esc i que «pa la en»,
pe què l’in e ès de la loquella se cen a à en els dominis i egis es lingüís ics dis-
ce nibles en el desapa egu al-Andalus (711-1609).
El p océs d’immig ació be be , començada el 711, cap al que ja en una mone-
da del 718 s’anomena à al-Andalus, a se onamen a pe P. Guicha d (P. Guicha d,
1976) a pa i dels ex os esc i s i del egis e oponímic. En aques s da e s in
anys no s’ha millo a gai e el coneixemen d’aques a immig ació. Les aons d’a-
ques a indi e ència acadèmica no són gai e complexes i sob e o no són gens inno-
cen s. Tanma eix, la no e a his ò ica que suposà la o mació d’al-Andalus é un
g uix que cap obs inació acadèmica po e in isible. El desen olupamen i la con-
1. Fins i o po passa que, com obse a el poe a L.S. Aseko : […] Day by day, he language you
speak has become/ a ba ba ous moke y o you mo he ongue. («No h S a », No h S a ,
Washing on, 1997, p. 33).
Fa en ia 19/2, 1997 141-147
Loquella ba ba ica (I)
Miquel Ba celó
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 3/2/1997
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 141
solidació de l’a queologia hid àulica (H. Ki chne , C. Na a o, 1993) pe me dis-
posa d’una eina amb capaci a d’iden i ica i en end e les xa xes d’alque ies gene-
ades pe aques a immig ació (M. Ba celó, coo d., en p emsa). D’al a banda, la
inequí oca i àpida ex ensió de la llengua à ab, ben cons a ada i accep ada —quin
emei— pel medie alisme, amaga la pe i ència no an sols d’un eix dialec al
lla í, desigualmen es udia com a «mossà ab», sinó ambé de les pa les di e en s d’a-
mazigh, com ja aig e no a el 1995 (M. Ba celó, 1995)2.
Ru‘ayn
Ibn H
.azm (p ime a mei a del segle XI) en el seu in en a i de genealogies (ansa¯b)
esmen a lacònicamen aques g up descenden dels D
–u¯ Ru‘ayn que a iben a Hispània
en e els p ime s clans à abs. Ibn H
.azm si ua la se a lla (da¯ ) a al-Andalus en e
Màlaga i G anada, p obablemen a Za a aya (Ibn H
.azm, 1962). Tanma eix, la se a
dispe sió cap a lle an es à documen ada oponímicamen . A Mallo ca hi ha Beni
Roy i Beni Rohaym (A. Po eda, 1987) documen a s al segle XIII; a Meno ca hi ha
una alque ia Benia oy (A. Po eda, 1987); a Ei issa hi ha l’alque ia ambé docu-
men ada al segle XIII de Beni oym (J. Ma í, 1976, p. 78); i a la Vall de Galline a
enca a igu a la pa ida de Beni oaym/Beni uay en una Visi a Pas o al de l’any 15783.
El que és signi ica iu d’aques a dispe sió és, en p ime lloc, la se a o ien ació
cap al lle an medi e ani ( egeu mapa 1), que s’ha de da a a pa i del 902 —ocu-
pació de Mallo ca, i p obablemen d’Ei issa pe ‘Isa¯m al-Hawla¯nı¯— i, en segon
lloc, que aques mo imen sembla o ma pa d’una ac i i a mig a ò ia més com-
plexa pe ò ce amen compac a en el emps, no més enllà del segle X. Tan a A à
(Mallo ca) com a Ei issa, com a la Vall de Galline a, els à abs Beni Ru‘ayn es an in e-
g a s dins xa xes d’alque ies cla amen be be s. I en cap d’aques s llocs semblen
ha e ingu inicialmen una si uació de p eeminència. En el cas de la Vall de Galline a
és mol cla que ja en el segle XVI el seu assen amen ha esde ingu un dels més
pe i s. Hi ha ja ben documen a s casos com els dels Banu¯ Qa bu¯z, a Ei issa, que no
igu en als ex os i que, en can i, són cla amen p eeminen s en el momen de la
conques a ca alana (M. Ba celó, coo d., en p emsa). Cal pensa , doncs, que la in e-
g ació, a l’inici, pe aliança polí ica de clans à abs i be be s a se més complexa i
ci cums anciada del que s’acos uma a pensa . De al mane a que el g uix de pe du-
abili a , an d’uns com d’al es, no és conseqüència de la se a iden i a è nica o i-
ginà ia sinó de l’e iciència de les es a ègies de supe i ència que an e se i .
Manku¯ / Manqu¯
La o ma Manqu¯ es oba com a Manco en el dis ic e d’Inka¯n (Inca, Mallo ca)
i com a M.n.qu en el ex à ab del Repa imen donan nom a un g an dis ic e
(gˇuz’) que a l’època ca alana, pe ò, ani à limi an -se a l’ac ual Manaco i al seu
142 Fa en ia 19/2, 1997 Miquel Ba celó
2. Un exemple del egis e amazigh és el opònim Bouneg e (Bu ne zo/ne jo) (Ba celó, Vea, 1996).
3. Visi a Pas o al de 1578. A xiu Pa oquial de Benissi à (Vall de Galline a). Fon documen al inè-
di a, . 21 .
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 142
e me municipal. Mol p op de l’alque ia de Falanis (Felani x, Mallo ca) a la docu-
men ació immedia amen pos e io a la conques a ca alana s’esmen a el que po
se una acció dels Manku¯ , els Banı¯ Hiyya¯ a (l’alque ia de Manco me Abenia a,
«Manku¯ min H
.iyya¯ a», M. Ba celó, H. Ki chne , 1995). A Ei issa, en el Memo iale
Di isionis s’anomena un ahal Abemenico pe ò en la llis a apa eix com a ahal
Abemanzo (J. Ma í, 1976, p. 76, 79). Jo c ec més plausible la p ime a o ma ela-
cionada amb uns Manku¯ i no amb un al-Mans
.u¯ . El 1985 aig e no a que en el
ex d’al-Bayd_aq, que ela a les campanyes de ‘Abd al-Mu’min du an la segona
mei a del segle XII, es mencionen, a la zona de Todga (Ma oc) uns Ai
≡
Ali u
Sukku¯ u Manku¯ . És cla en aques cas que Manku¯ és l’epònim d’aques g up.
Manku¯ , que jo sàpiga, no és gens eqüen en l’an oponimia be be . De e el que
no sabia lla o s, pe ò, és que la o ma amazigh «NKR» de i ada de l’à ab munka
(F. Co ien e, 1977, p. 789) adqui eix el signi ica més eduï de «nega , enega ».
No cal desca a ampoc la o ma NQR, ambé de i ada de l’à ab, que é el sen i de
« opa , en on a -se»4. To es dues o mes es poden eu e al dicciona i de J.M. Dalle ,
1982. La nisba al-Manaqu¯ ı¯ documen ada en la segona mei a del segle XII indi-
ca que el p és ec amazigh de la o ma à ab ja s’ha ia p oduï mol abans com pe -
què un ka ib, ‘Abd-Alla¯h b. Muh
.ammad b. Sahl, os conegu pel seu lloc de
p ocedència.
Loquella ba ba ica (I) Fa en ia 19/2, 1997 143
4. No p enc en conside ació ni la p opos a d’e imologia d’A. Galmés de Fuen es (1984) ni la de
J. Co ominas i J. Masca ó Passa ius (1989), que, en la me a opinió, no enen ni onamen ni
sen i .
Mapa 1. Banu
-Rua‘yn. 1: Beni Roy/Beni Rohaym (Mallo ca); 2: Beni oym (Ei issa). No
locali zada; 3. Benia oy (Meno ca); 4: Beni oaym (Vall de Galline a, Alacan ), no locali zada.
1
2
3
4
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 143
Banı¯ Ma wa¯ n
En e les 29 alque ies es able es a apeïdamen als en o ns de la Ràpi a (To osa) igu-
a la dels Benima an. La llis a d’aques es alque ies p ocedeix d’un documen de
Ramon Be engue III del 2 de juny de 1097. El documen és ben conegu i ja a
se es udia pe P. Guicha d el 1976 i pe jo ma eix el 1984.
To i que apa en men es pod ia iden i ica aques s Beni Ma an com a Banı¯
Ma wa¯n, la nissaga dels omeies, es po p oposa una ascendència mol més modes-
a, si és, que no ho és, que e de pagès és més modes que e de cali a. En e ec-
e, jo eia esmen d’uns Banı¯ Ma wa¯n que al-Bak ı¯ —el ex del qual queda ixa
cap a 1060— si ua a en o n de Naqu¯ (Ma oc) i que iden i ica a com a «qabı¯la
de G
.uma¯ a» (Al-Bak i, 1911-13, p. 90 del ex à ab, p. 191 de la aducció). Ma wa¯n
es a se i com a epònim a l’Al A las com documen a H. Laous el 1940. Hi ha
uns Ay Me wuan i uns Idau Me wuan que Laous p oposa, al e na i amen a la
possibili a que es ac i de l’epònim à ab Ma wa¯n, com a plu al amazigh de m au,
que exp essa el núme o «deu». L’exp essió, segons Laous , s’hau ia man ingu
com a è nica ins i o a les egions que ha ien abandona la nume ació be be que
e a quinà ia, en què les mans se ien com a uni a de comp e. D’aquí que la o a-
li a cohe en d’un g up ibal os anomena un quin , h
˘ums en à ab. L’expedien
d’o gani za la comp abili a ibal en quin s és mol an ic. De e , els omans ja es
oben amb quinquegen anei que en à ab adop a an la o ma h
˘amsa h
˘ums (Galland,
1970; Ha , 1984).
El con ex cla amen be be de les alque ies de la Ràpi a (To osa) —on hi ha
en e al es els Malı¯la, els Beni Ma zu¯q, e c.— a més plausible eu e aques s Banı¯
Ma wa¯n com a pagesos be be s que no pas com a descenden s sense p o essió
coneguda dels omeies.
144 Fa en ia 19/2, 1997 Miquel Ba celó
Mapa 2. Manku¯ . 1: Manku¯ (Dis ic e, Mallo ca); 2: Manco de la Vall (Mallo ca); 3:
Manco me Abenia a (Felani x, Mallo ca); 4: Rahal Abemenico (Ei issa).
4
2
3
1
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 144
Tiska
Ibn H
.ayya¯n (mo el 1076) ja a esmen del h
.is
.n Tiska (Tísca , Jaén) com una
de les o aleses suble ades con a l’emi ‘Abd-Alla¯h el 896. Al-Ra¯zı¯ (segle X)
esmen a ambé el h
.is
.n Tiska (Ed. de Lé i P o ençal, 1953). Es a e un es udi
de l’espai hid àulic de l’alque ia Tísca (Ba celó, 1990; Ba celó i al es, 1989)
que, o i se p elimina i inacaba , pe me ad e i l’abas de la cons ucció de
l’espai pagès, l’e iciència del qual es imonia en les g ans mu ades —admi a-
ció d’al-Ra¯zı¯— de l’alque ia. Es ac a, doncs, d’un assen amen mol p ime-
enc, possiblemen de la segona mei a del segle ui è. El nom Tiska , de lla ga
pe manència com a epònim, ja apa eix a les insc ipcions une à ies paleopúni-
ques, és una o ma de i ada de SKR ( iska ), que ol di «b o , b anca» i habi-
ualmen «b anca de igue a» (Dalle , 1982, p. 769). Igno o si l’alque ia de Tísca
p en el nom o iginalmen d’una pe sona o d’una espècie ege al. No hi ha dub e,
pe ò, que a les làpides une à ies el nom eia e e ència a homes mo s i no a
ege als. Pe ò el Bou Neg e de Cas elló —Bu ne zo, la ape e a sil es e— no pe -
me desca a que el nom os p es d’una espècie ege al. En qualse ol cas, la
iden i a amazigh del nom és inqües ionable, com inqües ionables són els es i-
monis ex uals sob e l’exis ència al segle IX de l’espai hid àulic. L’es udi de con-
jun de la xa xa d’alque ies on Tísca es à in eg ada hau ia de e més en enedo a
la seqüència de la immig ació.
-G
ˇG
ˇAN / -S
ˇS
ˇAN
En el Llib e del Repa imen de Mallo ca (1233-1235) igu a l’alque ia Benia zen
en el gˇuz’ (dis ic e) d’Inka¯n (Inca, Mallo ca). El nom es conse a ac ualmen enca-
a amb la o ma Benia zen (Po eda, 1980, p. 99). A Meno ca el 1396 apa eix docu-
men ada l’alque ia Benia zem, a Mahó (Po eda, 1987). «A zen » —on la és
ad en ícia— no ha es a iden i ica lingüís icamen ins a a; jo sugge eixo que es ac-
a de la o ma -gˇgˇan, -sˇsˇan que signi ica ‘xacal’. Lleó l’A icà pa la d’un assen-
amen (duwa¯ ) mol a p op de Wazza¯n (Ma oc a làn ic), ac ualmen esc i Azjen
(Encyclopedie Be bè e, 1990). Na u almen , no es po es abli cap elació immedia a
en e Benia zen i Azjen pe ò sí que penso que es ac a del ma eix nom a ès que les
o mes usˇsˇen/ugˇgˇen són comunes a o el eix de pa les amazig excep e el ua eg
(Tai i, 19945). L’adopció de noms d’animal com a iden i icado genealògic es à
ben documen ada i de mol an ic en les socie a s be be s, com ja a assenyala
E. Lé i-P o ençal el 1917. A sˇa q al-Andalus en el momen de la conques a ca a-
lana hi ha p ou cons ància d’aques p ocedimen de econeixemen social; els Banu
Agˇgˇe ‘bou’, mol ac ius segmen à iamen , els Wag
.ma (ag
.ma , ‘ca all’ en es a
d’annexió), els A uy ‘sengla ’, e c. R. Mon agne (1930, p. 206-207) ja a in o -
Loquella ba ba ica (I) Fa en ia 19/2, 1997 145
5. To es les a ian s p o enen d’un adical comú SN men e que en ua eg excepcionalmen ‘xacal’ es
diu -abeggi, de BG. Roux (1951) ja indica a que -ussen (pl.-ussan) és un dels noms d’animals
emp a pe o ma epònims ibals i esmen a una acció que el po a de la ibu dels Bani M i ,
be be ò ons del Ma oc cen al. Pe la o ma ua eg egeu R. Basse , 1878.
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 145

ma de l’exis ència del p ocedimen pel qual ibus i clans poden adop a noms
d’animals i ege als.
Els Beni A zen sembla que o men pa d’una xa xa d’alque ies — o i que, pe
a a, no es à es udiada amb de all— on hi ha ambé in eg a s els Banu Ru‘ayn, que,
iden i ica s i conegu s, pe me en p oposa un e e en empo al an ic a l’es ablimen .
Bibliog a ia
AL-BAKRI¯ (1911-13). Ki a¯b al-mug
. ib ı¯ d
_ik bilad I iqı¯ya… Desc ip ion de l’A ique sep-
en ionale. Alge : M.G. DE SLANE.
AL-RA¯ZI¯ (1953). La Desc ip ion de l’Espagne. E. LÉVI-PROVENÇAL. Al-Andalus,VIII.
BARCELÓ, M. (1984). Sob e Mayu¯ qa. Palma de Mallo ca.
— (1985). «Un opònim be be més: Manqu¯ . Manku¯ >Manco , Manaco ». Bolle í de la
Socie a A queològica Lul·liana. Palma de Mallo ca, p. 35-36.
— (1990). «Sis emas de i igación y asen amien os islámicos en los é minos de Huesa,
Bele da, Tísca -Don Ped o y Cuenca (Jaén)». Anua io A queológico de Andalucía II.
Ac i idades sis emá icas. Se illa, p. 59-71.
— (1995). «Els Ay I a en i els al es: Inmig ació i assen amen s be be s a sˇa q al-Andalus».
FRANCOVICH, R.; BOLDRINI, E. (eds.). Accul u azione e Mu amen i. P ospe i e nell’a -
cheologia medie ale del Medi e aneo. Flo ència, p. 29-52.
— (coo d.) (en p emsa). El cu s de les aigües. T eballs en cu s sob e els pagesos de Yabisa
(290-633H/902-1235 dC). Consell Insula d’Ei issa i Fo men e a.
BARCELÓ, M.; KIRCHNER, H. (1995). Te a de Falanis. Felani x quan no ho e a. Assen amen s
andalusins al e i o i de Felani x. Palma de Mallo ca.
BARCELÓ, M.; VEA, L. (1996). «Un bou que e a una plan a (Bu ne zo> Bouneg e, A geli a,
Cas elló). Con ibució al lèxic amazigh dels Gelida». Fa en ia, 18, p. 93-98.
146 Fa en ia 19/2, 1997 Miquel Ba celó
Mapa 3. -GGAN/-SSAN. 1: Benia zen (Mallo ca); Binia zem (Meno ca)
2
1
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 146
BARCELÓ, M.; KIRCHNER, H.; MARTÍ, R.; TORRES, J.M. (1989). «Sis emas de egadío y asen-
amien os andalusíes en la es ibación su de la sie a de Cazo la». I Coloquio de His o ia
y Medio Físico. El agua en zonas á idas. A queología e his o ia. Alme ía, p. 167-182.
BASSET, R. (1878). No es de léxicog aphie be bè e. Ex ai du Jou nal Asia ique. Pa ís,
p. 84.
COROMINAS, J.; MASCARÓ, J. (1989). Onomas icon Ca aloniae. Toponímia an iga de les Illes
Balea s. Ba celona: Cu ial.
CORRIENTE, F. (1977). Dicciona io á abe-español. Ins i u o hispano-á abe de cul u a. Mad id.
DALLET, J. (1982). Dic ionnai e kabyle- ançais. Pa le des A Mangella . Algè ia.
Encyclopédie Be bè e. VIII, 1990.
GALAND, L. (1970). «Les Quinquegen anei». Bulle in de l’A chéologie Alge ienne. IV.
GALMÉS DE FUENTES, A. (1984). «E imología á abe del opónimo “Manaco ”, Mallo ca».
Miscelánia Sanchis Gua ne , València, p. 125-127, ol. I.
GUICHARD, P. (1976). Al-Andalus. Es uc u a an opológica de una sociedad islámica en
Occiden e. Ba celona: Ba al Edi o es.
HART, D.M. (1984). «Segmen a y sys ems and he ole o “ i e i hs” in ibal Mo occo».
Islam in ibal socie ies. F om he A las o he Indus. Lond es, p. 66-105.
IBN HAZM (1962). G
ˇamha a ansa¯b al-a ab. Al-Qahi a: A.M. Ha un.
KIRCHNER, H.; NAVARRO, C. (1993). «Obje i os, mé odos y p ác ica de la a queología hid áu-
lica. A cheologia Medie ale, XX. Flo ència, p. 121-150.
LAOUST, H. (1940). «Con ibu ion a une é ude de la oponymie du Hau A las». Ré ue des
É udes Islamiques, p. 27-77.
MARÍ, J. (1976). La Conquis a ca alana de 1235. Ei issa: Ins i u d’Es udis Ei issencs.
MONTAGNE, R. (1930). Les be bè es e le makhzen dans le sud du Ma oc. Pa ís.
POVEDA, A. (1980). «Repe o i de oponímia à abo-musulmana de Mayu qa segons la docu-
men ació dels a xius de la Ciu a de Mallo ca (1232-1276/1229-1230)». Fon es Re um
Balea icum, III.
— (1987). Toponímia à abo-be be i espai social a les Illes O ien als d’al-Andalus. Tesi
doc o al. Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
ROUX, A. (1951). «Quelques ema ques su la o ma ion des noms des ibus chez les be -
bé ophones du Ma oc». T oisième Cong ès In e na ional de Toponymie e d’An h o-
ponymie. B ussel·les, p. 485-490.
TAIFI, M. (1994). «Uni é e di e si é du be bè e: De e mina ion des lieux linguis iques d’in-
e comp éhension». É udes e Documen s Be bè es, 12, p. 119-138.
Loquella ba ba ica (I) Fa en ia 19/2, 1997 147
Fa en ia 19/2 131-174 8/9/97 13:37 Página 147