Resum
Els països més pe i s d’Eu opa han ans o ma les se es bases econòmiques empa a s en
les possibili a s que els o e ia el seu e di e encial. La consecució d’una economia bàsica-
men e cià ia s’ha acompanya d’un can i en les uncions e i o ials i, especialmen , d’un
augmen impo an de la població, de mane a que han passa de se socie a s emisso es a se
socie a s ecep o es pel que a als mo imen s mig a o is. La composició de la població
segons el seu o igen mos a que aques es socie a s enen uns pe cen a ges d’immig an s
supe io s al 60% en dos dels casos, i mol supe io al 10% en la es a. A ui, els mic oes a s
eu opeus són l’exp essió mode na de la ciu a es a d’al es èpoques, pe ò, a més, s’han con-
e i en e i ables socie a s mul icul u als a les po es del segle XXI.
Pa aules clau: mic oes a s, Eu opa, mig ació, on e a, ans o mació econòmica, cul u a,
con i ència mul icul u al.
Abs ac . Mig a ions and mic os a es
The smalles Eu opean coun ies ha e ans o med hei economic bases om hei spe-
ci ic si ua ion. Thei new economy based on se ice sec o goes oge he wi h a change in
e i o ial unc ions, and specialy, wi h an impo an inc ease in popula ion. Re e ed o
he mig a ions hese socie ies ha e changed om emision ones o ecei e s. The popula ion
composi ion acco ding o hei o igin shows and a e age abo e 60% o inmig a es, in wo
cases, and o e 10% in he o he cases. Today, he Eu opean mic os a es a e he mode n
exp ession o he ci y-s a e cha ac e is ic o he pas . Bu hey ha e become u h ul mul-
icul u al socie ies when s a ing he XXI cen u y.
Key wo ds: misc os a es, Eu ope, mig a ion, bounda y, on ie , economic change, cul-
u e, mul icul u al coexis ence.
Pape s 66, 2002 77-91
Mig acions i mic oes a s
Jo di Domingo i Coll
Uni e si a de Lleida. Depa amen de Geog a ia i Sociologia
Plaça de Víc o Siu ana, 1. 25003 Lleida (Spain)
[email p o ec ed]
Suma i
1. P esen ació
2. Els mic oes a s
3. La ans o mación de les bases
econòmiques
4. A mode de conclusió
Bibliog a ia
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 77
1. P esen ació
El enomen mig a o i apa eix elaciona , gene almen , amb la idea de con-
lic e. L’essència del con lic e a ia segons les condicions socials, econòmiques,
cul u als i polí iques de cada comuni a a ec ada. També a ia segons les ca ac-
e ís iques de les comuni a s ecep o es i de les comuni a s emisso es. Cal e
esmen que el con lic e no és necessà iamen nega iu, sinó que en on a dues
si uacions o més i que aques a obada d’in e essos ambé po e a ança una
socie a .
En les pàgines que segueixen s’anali za à el enomen de la mig ació i les
causes que l’han mo i ada, en elació amb unes comuni a s que, al lla g de la
se a his ò ia, l’han expe imen ada en les dues essan s d’emisso s i de ecep-
o s. Es ac a de qua e dels mic oes a s eu opeus: Ando a, Liech ens ein,
Mònaco i San Ma ino. No obs an la limi ació del ma c geog à ic en aques s
qua e casos, ambé es a à e e ència a unes al es comuni a s mic oes a als
que poden apo a exemples sob e el ema.
La ia d’aques s qua e mic oes a s obeeix al e que p esen en di e ències
en el momen en què es p odueix el enomen mig a o i i la se a in ensi a . Al
ma eix emps, aques s qua e mic oes a s p esen en ipus di e en s de con lic-
e a esa la p esència d’immig an s i pe les causes que han gene a la se a a i-
bada. En aques sen i , els mic oes a s es p esen en com un espai semblan a un
labo a o i social on les causes que p o oquen can is es poden de ec a , po se ,
més àcilmen , pe ò al ma eix emps p esen en un g au d’in e elació di ícil
d’anali za , ja que el nomb e de ni ells i de e minacions ex e nes que hi inci-
deixen són més g ans1.
L’anàlisi que segueix és ui d’un p océs d’in es igació que a inicia -se a mei-
a de la dècada dels ui an a i que s’ha con inua ins a l’ac uali a . El p océs
que s’ha segui , a g ans e s, es po esumi en una p ime a ase de documen-
ació i anàlisi de dades, un eball de camp in si u en cadascun d’aques s mic o-
es a s, i una e lexió pos e io de con as amb l’a egi de no es dades que com-
plemen a en les ases an e io s. És pe aques a aó que mol es de les a i macions
que es oba an a les pàgines que segueixen són ui de l’obse ació i de les
en e is es eali zades en cada mic oes a que complemen en les dades ob in-
gudes a a és d’al es es udis i ob es consul ades. Pe eali za aques a anàlisi
se si uen, p ime amen , els mic oes a s i algunes de les se es ca ac e ís iques
més elle an s. Pos e io men s’anali zen les causes i els e ec es de les mig a-
cions que els han a ec a pe acaba plan ejan una idea de u u de les si uacions
c eades en el p océs.
78 Pape s 66, 2002 Jo di Domingo i Coll
1. Mil on San os (1986) anali za qües ions e e ides al mè ode de eball i p esen a la idea
d’una elació in e samen p opo cional en e l’espai que es ol es udia i els ni ells d’in-
luència ex e na, així com d’incidència dels p opis enòmens in e ns. La elació in e sa-
men p opo cional, pe ò, cal en end e-la desp és del esul a de la alo ació quali a i a dels
elemen s que é l’espai que es ol es udia .
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 78
2. Els mic oes a s
Malg a que no hi ha una única de inició de mic oes a , el e me e oca una
eali a es a al mol pe i a2. Les dues bases p incipals pe a la se a de inició
han es a el e i o i, gene almen des de la geog a ia3, i la població, des de la
sociologia, la poli icologia, l’economia i la ma eixa geog a ia. Men e que el
c i e i e i o ial no es po accep a pe si sol a causa de la dis ibució a iable
que poden p esen a els objec es geog à ics, i especialmen la població, el c i-
e i exclusi amen demog à ic es a di ícil d’accep a a causa de la se a a iabili a .
La compa ació en e socie a s que puguin se me eixedo es d’aques adjec iu ho
posa en e idència.
La combinació dels dos c i e is, el e i o ial i el demog à ic, po ajuda a
oba un pun d’equilib i als casos en els quals es po aplica l’adjec iu. Malla
(1988 i 1993) de ineix els mic oes a s com aquelles eali a s es a als que enen
un e i o i in e io als 5.000 km2i una població in e io al milió d’habi an s,
enca a que es poden adme e excepcions en el lími demog à ic4. Malla , a
més, a una dis inció de base e i o ial en e els que esul en se mic oes a s
g ans i els que es poden conside a pe i s, aques s són els que no a iben a una
supe ície de 1.000 km2. De e , els mic oes a s pe i s són els més nomb osos,
ja que suposen in -i-cinc casos d’un o al de in -i- ui .
El con inen eu opeu é se mic oes a s i només un, Luxembu g, es po
conside a «g an» segons el c i e i an e io , que és el que s’aplica en l’anàlisi.
Els mic oes a s eu opeus enen dues ca ac e ís iques especí iques: són els únics
que enen una adició polí ica d’independència i són els únics con inen als,
amb l’excepció e a de la República de Mal a, que és plu iinsula i a assoli la
se a independència de la co ona b i ànica l’any 1964.
Les comuni a s mic oes a als eu opees s’han man ingu amb un o g au més
o menys ele a d’independència al lla g dels da e s segles. Els seus eïns han
can ia les on e es p òpies, s’han o ma com a es a s més g ans i s’han expan-
di pel con inen 5. Els mic oes a s, igual que al es es a s eu opeus, enen el
Mig acions i mic oes a s Pape s 66, 2002 79
2. El e me mic oes a és ela i amen nou. La Socie a de Nacions ja ha ia ac a el ema de
l’adhesió dels es a s lil·lipu encs, i d’al es au o s han u ili za aques adjec iu o el d’es a s
exigus (S assinakis, 1995), o el d’es a s mínims (Pounds, 1985). Sembla que U-Than , sec e-
a i gene al de l’ONU en e 1967 i 1971, a u ili za públicamen el e me mic oes a po -
se amb una conno ació menys pejo a i a que els al es. En l’ac uali a el e me és d’ús
co en en els eballs cien í ics.
3. Sob e les de inicions que s’han o e des de di e ses à ees cien í iques es po consul a , en e
al es, Benedic (1967), Sanguin (1981), Dommen i Hein (1985).
4. A ui pe a ui, només dos dels mic oes a s sob epassen aques lími d’un milió d’habi an s.
Es ac a de Singapu , amb més de es milions d’habi an s en un e i o i de 618 km2i de
Mau ici, amb una població que ecen men ha supe a el milió de pe sones en un espai
de 2.135 km2. La es a de mic oes a s, segons la de inició que se’n a en aques es pàgines,
queda lluny, enca a, de supe a aques a xi a.
5. So in s’ha exposa la idea d’una Eu opa ella, es able i, ins pod ia di -se, cansada. Ca e as
(1993) i Cal ez (1993), pe con a, p esen en el concep e d’una Eu opa dinàmica, en can i
cons an i on les on e es polí iques, un dels elemen s que poden apo a una idea més
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 79
seu o igen en l’Eu opa eudal i han a iba ins a l’ac uali a elabo an unes
es a ègies, di e en s en cada cas, que els han acili a supe a amb èxi els
in en s annexionis es dels es a s eïns6. El p océs his ò ic que han iscu els ha
pe mès c ea , a més a més, una consciència de comuni a di e enciada amb els
seus p opis signes d’iden i a 7. Aques a consciència és un elemen impo an i
que cal eni en comp e, sob e o si es pensa que a p incipis del segle XX només
un dels mic oes a s es udia s supe a a cla amen els 20.000 habi an s.
Els mic oes a s eu opeus no han es a , pe ò, comuni a s ancades a l’ex e-
io . L’e ec e que la on e a ha exe ci en una comuni a que ha necessi a l’in-
e can i econòmic, cul u al i social amb els seus eïns, ha es a un al e dels
elemen s que ha pa icipa en la con igu ació de la se a iden i a col·lec i a.
La on e a és un elemen p esen en la ida del mic oes a , p ecisamen a causa
de la se a supe ície. No hi ha cap pa del e i o i mic oes a al que s’escapi
a la in luència di ec a del e on e e i de les dinàmiques que es poden c ea 8.
Cal eni p esen que es pa la de comuni a s que enen en la se a supe ície i
població dues de les se es ca ac e ís iques p incipals. Mònaco no a iba a asso-
li els 2 km2, men e que cap dels qua e mic oes a s que cen en l’anàlisi
d’aques es pàgines supe a els 65.000 habi an s. La on e a, enca a que no s’u-
ili zi di ec amen a ni ell dels ecu sos econòmics de cada pe sona, sigui quina
sigui la o ma legal de la se a esidència, és p esen en l’imagina i i en el sim-
bolisme de qui habi a en el mic oes a , en de e mina els lími s legals de l’es-
80 Pape s 66, 2002 Jo di Domingo i Coll
g an d’es abili a , s’han es able ecen men i amb l’augmen de socis de la UE han de
a ia enca a més en els p ope s anys. Pe al a pa , una excel·len anàlisi sob e Eu opa
com a conjun polí ic agmen a i en on a es po oba a Fouche (1993).
6. Aques e ha dona lloc a di e en s ipus de go e n que a ui poden esul a , si més no, a es
pe què són poc habi uals. El cas d’Ando a amb dos cop ínceps, l’un el bisbe de la Seu
d’U gell i l’al e el p esiden de la República ancesa és únic. San Ma ino, pe al a banda,
man é una duali a en la o ma dels Capi ani Regen i des del segle XII. Hi ha hagu au o s
que han posa en dub e la ca ego ia d’es a s pe aques ipus de aons en els casos d’Ando a
i de Mònaco. Pe al a banda, els in en s annexionis es s’han supe a amb èxi , el cas més
emblemà ic és el de San Ma ino, que a supe a el p océs d’uni icació i aliana. Luxembu g,
pe ò, es a con e i en un mic oes a a pa i de l’annexió d’algunes zones del seu e i o-
i pe pa de F ança i d’Alemanya.
7. Go man (1952) assenyala a dues sè ies de o ces en la aó de se d’un es a : la ci culació i
la iconog a ia. Men e que la p ime a sè ie inclou o ipus de mo imen i ep esen a un
dinamisme, la segona designa el sis ema de símbols en els quals c eu un poble i endeix a o e-
i una ima ge d’es abili a i de esis ència al mo imen . Sanguin (1975) de ensa la idea que
als mic oes a s, al lla g de la se a his ò ia, la iconog a ia ha es a més o a que la ci culació,
e que els ha pe mès o ma -se com una en i a independen . No es po oblida , pe ò, que
el mo imen ambé ha ingu els seus momen s o s, jus amen quan aques s es a s han
ans o ma les se es bases econòmiques i socials. Un exemple de mo imen es po oba quan
el poble de Mònaco decideix uni -se a la jo e epública ancesa so gida de la e olució de
1789.
8. Sob e el ema de la on e a en elació amb els mic oes a s es po consul a Domingo (1997).
Pe al a banda, cal eni p esen la de inició de on e a que o e eix Fouche (1991), on
explica que les on e es són com «des s uc u es spa iales élémen ai es, de o me linéai e, à
onc ion de discon inui é géopoli ique e de ma quage, de epè e, su les ois egis es du
éel, du symbolique e de l’imaginai e» (p. 38).
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 80
pai que ocupa i el di e encia del eí polí ic, amb qui en o ça ocasions es com-
pa eixen e s cul u als comuns. La on e a ma ca, ambé, el simbolisme i la
legali a de l’accés a la esidència i de l’assolimen de la nacionali a .
3. La ans o mació de les bases econòmiques
Els qua e mic oes a s eu opeus que ocupen aques es pàgines mos en una al a
ca ac e ís ica impo an . Han ans o ma , en el pas del da e segle, les bases
econòmiques que els e en adicionals, passan de se comuni a s ag ícoles i
amade es a se cen es de negocis e cia is. Només Mònaco a inicia aques-
a ans o mació a mi jan segle XIX, amb la c eació de la Socie a dels Banys
de Ma i del Ce cle d’Es ange s que a impulsa l’obe u a del casino de
Mon eca lo. En aques p océs cal esmen a el e que la indús ia ha es a la
g an absen , i només en el cas de Liech ens ein ha ingu un pes impo an en
la se a economia. L’apa ició de l’ac i i a indus ial ha es a complemen à ia
del p océs de ans o mació que s’ha onamen a en el sec o e cia i.
Aques a ans o mació de les bases econòmiques ha segui un camí di e-
en en cada mic oes a . No es po es abli una c onologia única que els assi-
mili o s, pe ò les bases de la ans o mació i els e ec es han es a , p àc ica-
men , els ma eixos. De e , el pas d’una economia adicional a una al a de
conside ada, a ui, més mode na no deixa de se sinó una ace a del con lic e del
qual es pa la a en inicia aques es pàgines. Cada socie a mic oes a al ha a i-
ba a es abli el p océs del seu p opi con lic e de ans o mació a pa i dels
elemen s in e ns i ex e ns que ac uen sob e la socie a mic oes a al.
La ans o mació de les bases econòmiques es p odueix en abandona l’ex-
plo ació dels ecu sos na u als adicionals i inicia un p océs d’ap o i amen
de les endes de si uació a la pe i è ia d’es a s més g ans i po en s9. Aques e
s’ha p oduï , en o s els casos, me cès a la in luència d’elemen s aliens als p o-
pis mic oes a s. Cal en end e que Ando a, si uada en e F ança i Espanya,
Liech ens ein, si uada en e Suïssa i Àus ia, i Mònaco, ence clada pe F ança
pe ò amb I àlia mol p ope a i a més amb li o al p opi, han sabu juga les
se es possibili a s pe ap o i a el ac o di e encial. San Ma ino ha pogu ap o-
i a la enda de si uació al cos a de la cos a de l’Ad ià ic, p ope a a Rímini,
un dels p incipals cen es de u isme d’aques a cos a i aliana. To s han passa
d’una economia de subsis ència, que en ia a pa de la se a població a l’ex e-
io en mig acions gene almen empo als, a una economia que ha gene a
unes endes ele ades i que ha necessi a de més mà d’ob a de la que enia pe
unciona .
L’ap o i amen d’aques es endes de si uació apa eixen, bàsicamen , amb
can is que a ec en l’augmen de la mobili a de les pe sones i dels béns de con-
Mig acions i mic oes a s Pape s 66, 2002 81
9. Enca a que es pugui pa la d’economies d’escala, el e me «po en » no ol compo a impli-
cacions e e ides a la mida dels es a s. En gene al, un es a g an é més possibili a s de di e -
si ica la se a economia i ap o i a una a ie a més g an de bases econòmiques. Sob e el
ema es po consul a un clàssic com Khala (1971).
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 81
sum, amb l’augmen de la capaci a de despesa de les classes eballado es i
amb l’apa ició d’un emps no ma iu d’oci i lleu e: les acances. A més, ambé
hi ha ac o s polí ics que, d’una mane a especí ica, a ec en de e mina s mic o-
es a s. És el cas de la P ime a Gue a Mundial pel que a a Liech ens ein, o la
Gue a Ci il espanyola i la Segona Gue a Mundial pel que a a Ando a, pe
posa -ne dos exemples10.
El p ime en expe imen a aques ac o de ans o mació a se Mònaco
que, en pe d e els municipis de Men on i Roqueb unne11 i en i ma un ac a
amb F ança, l’any 1860, a pode ap o i a l’impuls u ís ic que en aquells
momen s enien Niça i al es ciu a s p ope es de la cos a ancesa del Medi e ani12.
La c eació de la Socie a dels Banys de Ma i del Ce cle d’Es ange s, que a ob e-
ni el monopoli del joc, a ep esen a la base d’una ans o mació econòmica
dedicada al e cia i d’al a quali a . La c eació del casino de Mon eca lo l’any
1866 a pe me e aboli els impos os, l’any 1869, i a eu e una pa de l’al a bu -
gesia eu opea i de la noblesa de l’època com a esiden s al pe i p incipa dels
G imaldi13. Mònaco, que a mi jan segle XIX enia al ol an dels cinc mil habi-
an s, a a iba a mul iplica pe sis aques a xi a en els qua an a anys següen s.
El cas d’Ando a a segui passes mol di e en s. Va se l’ap o i amen de
l’ene gia elèc ica que es podia gene a als seus ius la que a inicia el p océs
de ans o mació d’una economia de mun anya. A pa i de la c eació de
FHASA, amb capi al ex e io , els ando ans an eni la possibili a d’ap o i a
la enda de si uació en e F ança i Espanya, amb la millo a d’in aes uc u es
i d’una iscali a di e enciada. De o a mane a, no a se sinó desp és dels con-
lic es bèl·lics que an a ec a Espanya, pe un cos a , i poc desp és F ança, pe
l’al e, que Ando a a pode eu e un p o i enca a més g an d’una especia-
li zació come cial que suposa a un encamen amb la base econòmica que
ha ia ingu ins lla o s. Ando a a passa de eni p op de cinc mil habi an s
a p incipis de segle a eni -ne al ol an de se an a mil als anys no an a14.
82 Pape s 66, 2002 Jo di Domingo i Coll
10. A més dels dos exemples exposa s, es poden ci a els casos de San Ma ino, amb la uni ica-
ció i aliana, i el de Mònaco, amb l’es ablimen de elacions amb F ança i les p e ensions del
Regne de Sa denya. A més d’aques s esde enimen s, es poden ci a els d’in e sions es an-
ge es, com en el cas d’Ando a i d’al es.
11. Aques s municipis ha ien decidi seg ega -se de Mònaco pe la quan ia dels impos os que
ha ien de paga a la casa de G imaldi. L’any 1848 es an decla a ciu a s lliu es so a el p o-
ec o a sa d i an passa a o ma pa de F ança l’any 1861.
12. Les « i ie es» an se els p ime s g ans cen es u ís ics d’acollida del Medi e ani. La Cô e
d’Azu és, a la egada, la mes an iga i la més impo an « i ie a» u ís ica de la Medi e ània,
amb un u isme d’al a quali a desen olupa des de mi jan segle XIX. Pe més in o mació
es po consul a , en e al es, Loza o-Gio a (1991).
13. El u isme d’aques a època e a de luxe. Cal eni p esen que l’explosió del enomen u ís-
ic no a iba ins p àc icamen cen anys desp és.
14. Sob e el ema d’Ando a es po consul a B icall (1975) i Lluelles (1991). El p ime , en un
es udi ja clàssic sob e el P incipa , p esen a una pe iodi zació de l’e olució dels ac o s
econòmics d’Ando a, men e que la segona eali za un es udi més p o und i de alla sob e
el p océs de can i de les bases econòmiques. Sob e la impo ància de l’emig ació a Ando a,
es po consul a Tapinos (1987).
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 82
Pe la ma eixa època pe ò pe causes ben di e en s, en elació amb els e ec-
es de la P ime a Gue a Mundial, el p incipa de Liech ens ein a inicia ambé
un p océs de ans o mació que l’ha ia de eu e d’una si uació p àc icamen
de uïna. Liech ens ein enia un ac a d’unió mone à ia amb Àus ia. En aca-
ba la P ime a Gue a Mundial, amb la de o a dels aus íacs, la moneda a
pe d e o el seu alo , i Liech ens ein, que no ha ia pa icipa en el con lic e,
es a eu e aboca a la misè ia. Va se lla o s quan es a denuncia el ac a
amb Àus ia i es a ob i a l’al e eí: Suïssa. A p incipis dels anys in es a
signa un aco d d’unió pos al, mone à ia i on e e a i Liech ens ein a pode
ap o i a -se dels bene icis iscals que ha ien e de Suïssa un dels p incipals
cen es inance s del món. Va acompanya aques e de la implan ació d’un
conjun d’indús ies al amen especiali zades i a abandona la se a base econò-
mica adicional. La població ambé a c éixe , de menys de cinc mil habi an s
ins a in -i-se mil a p incipis de la dècada dels no an a15.
Un al e cas di e en a se el de San Ma ino. Aques a epública es a man-
eni apa ada del p océs d’uni icació i alià, pe ò a signa un conjun d’aco ds
amb el nou es a que l’ence cla a absolu amen . Com ambé a passa al país
eí, els sanma inesos an se una comuni a amb o es axes d’emig an s, amb
una base econòmica dedicada a l’ag icul u a i una pe i a indús ia d’ex acció.
La se a ans o mació a se p o ocada pe l’impuls del u isme que a a ec-
a la cos a de l’Ad ià ic i especialmen la ciu a de Rímini. La ans o mació de
la base econòmica adicional pe una al a de se eis dedicada al u isme i a un
come ç que ap o i a a la pe i a di e ència iscal amb I àlia an empènye el
e o n dels emig an s16, e pel qual San Ma ino é un pe cen a ge de població
es ange a meno que la es a de mic oes a s eu opeus.
En els qua e casos el p océs de ans o mació ha po a un conjun de con-
seqüències que han a ec a no només la composició de la població, sinó ambé
la se a economia i la se a es uc u a e i o ial in e na.
La ans o mació econòmica en aques s qua e es a s ha suposa , d’en a-
da, un augmen de la població que ha supe a l’es abili a demog à ica a la
quals es a en acos uma s en unes economies de subsis ència. Pe ò no només
s’ha p oduï aques inc emen . El e més impo an és que aques es qua e
comuni a s e en emisso es d’emig an s, si bé en mol s casos només es acio-
nals. A ui, aques es comuni a s són ecep o es de luxos mig a o is que si bé
en un p incipi enien de comuni a s eïnes, més enda an an comença a
a iba d’al es ind e s més allunya s.
L’inc emen de població es a p odui acompanyan el desen olupamen
d’una ac i i a e cià ia, pe ò al ma eix emps a ana desen olupan una pe i-
Mig acions i mic oes a s Pape s 66, 2002 83
15. Liech ens ein i ia una si uació de p íncep absen . La de o a d’Àus ia a po a la amí-
lia Liech ens ein a esidi al seu p incipa , cosa que no ha ien e des de la se a adquisició.
Sob e la his ò ia d’aques p incipa alpí es po consul a Sege (1984).
16. San Ma ino e a una comuni a amb una axa d’emig ació impo an . Dos es udis sob e
l’e olució de la població i el pape de l’emig ació d’aques mic oes a es poden consul a a
Ca alle i (1985) i Gua digli (1985).
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 83
a indús ia, mol es egades elacionada amb la cons ucció. El mic oes a es a
ana u bani zan men e es con e ia en una mode na ciu a es a amb una
economia que e a necessà iamen in e nacional, an pel que a als seus p o-
eïdo s com als seus clien s. L’exemple més eloqüen és po oba a Mònaco,
que aplega una de les densi a s humanes més al es del món. Pe ò ambé al es
països, com Ando a o Liech ens ein i San Ma ino, p esen en un en o n
al amen u bani za en el que es po conside a una ciu a di usa que implica
la o ali a del e i o i.
Aques e ha compo a uns can is impo an s en el e i o i. Les uncions
e i o ials que hi ha ia en emps d’una economia de base ag ícola han deixa
pas a un al e epa imen de uncions e i o ials adap a a les necessi a s de la
no a economia. Si bé a o s els mic oes a s es po obse a aques can i d’ús
en les uncions e i o ials, el cas que po se i més bé d’exemple és el de la
locali a del Pas de la Casa a la pa òquia d’Encamp d’Ando a. És una locali-
a que neix de les no es uncions e cià ies d’Ando a, al cos a de la on e a
ancoando ana i que s’ha con e i en la locali a si uada a més al i ud de o
Eu opa17.
Si s’excep ua el cas de Mònaco, on el e i o i p esen a una di e enciació
uncional pe ba is o man enin un con inu u bà al lla g dels quasi 2 km2
de la se a supe ície, en gene al s’ha e o ça la impo ància de la capi al, men-
e la es a del e i o i mic oes a al ha queda com una pa di usa in eg ada
en les no es uncions u banes. En alguns casos, a Liech ens ein i San Ma ino,
p incipalmen , hi ha hagu un inc emen d’al es locali a s que han a iba a
supe a en nomb e d’habi an s i uncions econòmiques la p òpia capi al. Així,
la locali a de Schaan a Liech ens ein i la de Se a alle a San Ma ino s’han con-
e i en cen es de l’ac i i a econòmica, amb la qual cosa s’ha enca l’an iga
es uc u a e i o ial. A Ando a, la seg egació d’Escaldes, an iga locali a de la
pa òquia d’Ando a la Vella que o ma un con inu u bà amb la capi al, és ui
del p opi c eixemen que acompanya unes aspi acions que ja enien d’abans18.
En cada cas, els can is e i o ials han modi ica l’an iga es uc u a adap an -
se a les exigències de les pa icula i a s de les se es no es bases econòmiques. En
gene al es po di que d’una epa ició més o menys homogènia en el e i o-
i s’ha passa a una pola i zació que, des de la capi al com a cen e polí ic i en
els casos ci a s an e io men com a cen es econòmics, es di umina pel e i-
o i ins a la se a on e a, on poden apa èixe pe i s ocus d’ac i i a elacio-
nada amb la p oximi a de les duanes, quan aques es exis eixen.
84 Pape s 66, 2002 Jo di Domingo i Coll
17. La locali a del Pas de la Casa es oba si uada a 2.075 m d’al i ud i neix del esul a d’un eno-
men ans on e e p o oca pe una si uació come cial i u ís ica. Sob e el ema, egeu
Lluelles (1995).
18. Les Escales-Engo dany e a una locali a adsc i a a la pa òquia d’Ando a la Vella, igual que
la de San a Coloma. L’any 1978 a aconsegui la se a seg egació i es a con igu a com a
pa òquia p òpia, sense que la on e a adminis a i a en e les dues pa òquies hagi aca-
ba de se es able a. A ui, les Escaldes-Engo dany és la segona pa òquia més poblada del
P incipa , pe da e e de la de la capi al.
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 84
L’inc emen de població ha es a un elemen impo an a l’ho a de eali za
aques a no a de inició de les uncions e i o ials. Pe ò con é anali za un al e
aspec e. La majo pa d’aques s inc emen s s’han eali za a pa i de l’a iba-
da d’immig an s, ins al pun que es po pa la dels mic oes a s eu opeus com
dels es a s que enen un pe cen a ge més baix de població au òc ona en elació
amb el conjun o al dels seus habi an s. La immig ació, a excepció de San
Ma ino, on no a iba al 10%, és majo i à ia a Ando a i Mònaco i a iba a
supe a el 40% a Liech ens ein. Unes p opo cions simila s a les d’aques s mic o-
es a s es poden oba a Luxembu g, amb més d’un 40% de la població d’o igen
es ange . El cas de Mal a és més simila al de San Ma ino, amb unes axes
ela i amen baixes d’immig ació.
Els e ec es d’una composició al de la població segons o igen són e iden s.
Han con e i els mic oes a s en socie a s mul icul u als amb immig ació de lla -
ga du ada en alguns casos i on la legislació in e na ha hagu de egula un lux
cada egada més impo an de eballado s es ange s i posa unes bases pe a la
nacionali zació que pe me in ese a els ca àc e s locals. Cal eni p esen que,
malg a que es pa la d’un p océs que s’ha p oduï al lla g de di e ses dècades,
aques esul a és ui d’unes ci cums àncies socials, polí iques i econòmiques
de e minades que poden can ia , i que de e ja ho han e en els da e s anys. En
aques sen i , cal obse a que les ans o macions de les bases econòmiques dels
mic oes a s són p oduïdes com a e ec es de can is ex e io s als ma eixos in e es-
sa s. Aques s can is han gene a p ocessos d’adap ació in e ns que han a ec a la
legislació i la socie a , a pa de les uncions e i o ials a les quals s’ha e menció
més amun . Com que la socie a i l’economia són p oduc e d’una e olució cons-
an , cal en end e que els e ec es sob e les condicions dels mic oes a s e olucio-
nen al ma eix i me, ja que, com s’ha apun a an e io men , l’economia d’aques s
mic oes a s és o almen in e nacionali zada. Cada mic oes a ha e oluciona en
aques sen i . L’equip di igi pe B icall (1975) ja econeixia di e ses e apes en
l’e olució de l’economia ando ana basada en el ipus de espos a que o e ien a
la demanda ex e io , i des de lla o s enca a ha o na a can ia . Com a exemple
bas i exposa que el come ç d’Ando a ha e oluciona i que a ui aques come ç con-
iu amb una explo ació u ís ica que a unes dècades e a p àc icamen impensa-
ble19. En el cas de Mònaco, l’e ec e del casino de Mon eca lo ha deixa pas a una
explo ació di e en dels ecu sos del p opi e i o i. Els cong essos d’emp eses, els
negocis elaciona s amb la se a iscali a i algunes pe i es indús ies han dona lloc
a una ans o mació del que ha ia es a un pa adís del descans de g ans o unes
eu opees i no d-ame icanes, pe con e i el seu espai u bà en un espai de nego-
cis que no é es a en eja al de qualse ol g an ciu a . Liech ens ein ambé ha
Mig acions i mic oes a s Pape s 66, 2002 85
19. En aques sen i hi ha hagu can is impo an s en la elació amb Espanya i F ança pel que
a a l’ho a i d’obe u a de les duanes amb el P incipa d’Ando a. Si es pa la amb esiden s
ando ans d’una ce a eda o amb ca alans que ana en ocasionalmen a Ando a, és àcil
comp o a la p oblemà ica exis en ins als anys se an a pel que a a la duana i a les comu-
nicacions amb Espanya. El p oblema on e e suposa a, e iden men , un e al desen o-
lupamen del u isme.
Pape s 66 001-296 17/6/02 12:06 Página 85
