Ne c o l ò g i c a : Basil Be n s e i n
Xa ie Bonal
Un i e si a Au ònoma de Ba celona. De p a amen de So c i o l o g i a
08193 Bella e a (Ba celona). Sp a i n
La mo de Basil Be ns ein (1924-2000) ens ha deixa o es d’un dels més
g ans eò ics de la sociologia de l’educació. El seu eball mos a, sens dub-
e, una ajec ò ia p o essional cohe en i consis en , cen ada en una sòlida
línia d’ i n es igació, on cada eball demos a de sob a el alo a egi que
inco po a. Des de la se a inco po ació l’any 1963 a la Un i e si a de Lond e s ,
Be ns ein a cen a la se a e c e ca eò ica i empí ica a mos a les o mes en
què les elacions de pode i con ol social són con igu ado es i es u c u a d o e s
de les iden i a s i expe iències indi iduals en les elacions de comunicació
pedagògica. La se a e c e ca con ibueix, així, a ompli un dels bui s més sig-
ni ica ius de la sociologia de l’educació con empo ània, especialmen en l’ à m-
bi de les eo ies de la e p oducció: c o m les elacions socials ex e nes a les ins-
i ucions de comunicació pedagògica es u c u en les di e ses o mes de
ansmissió cul u al i con igu en les mic o elacions socials en la in e acció
quo idiana. És secunda i el e que aques a ansmissió ingui lloc a les ins-
i ucions de la amília, l’escola o qualse ol al e camp de con ol simbòlic, o
i que se sap que Be ns ein a es udia a bas amen les dues p ime es. El que
ealmen és e l l e an pe a ell és esb ina la g amà ica in ínseca del missa -
ge, una g amà ica que espon a elacions socials i és po ado a de o mes de
pode i p incipis de con o l .
La se a he e o d o xa ob a el duu a se i -se d’au o s an di e sos com
Du kheim, Mead, Ma x, Chomsky o Piage , pe ci a -ne només alguns. És
el seu eball el que dóna cohe ència a au o s de na u alesa an di e sa. Be n s-
ein se se eix de Du kheim pe escla i la elació en e els o d es simbòlics,
les elacions socials i l’ e s uc u ació de l’expe iència. Conc e amen , a pa i
de l’ob a de Du kheim, Be ns ein po elaciona els can is en la di isió social
del eball amb les es u c u es i o mes d’o gani zació de les ins i ucions,
basan -se en o mes de solida i a mecànica i o gànica, i dis ingi , així, en e
o ien acions posicionals o pe sonals en les elacions socials. En Ma x o b a
la base explica i a del desen olupamen i can i de les es u c u es simbòliques
i de la impo ància social del sis ema p oduc iu. Re c o e a Mead pe en en-
d e com aques es es u c u es de pode són con igu ado es del «jo social» i, pe
an , de l’ e s uc u ació de l’expe iència. De Chomsky, o i les se es desa i-
Pape s 62, 2000 1 8 5- 1 8 6
nences, p en la dis inció en e el sis ema de egles de la llengua i les e g l e s
socials que en de e minen l’ús, aspec e onamen al pe en end e la se a eo-
ia dels codis sociolingüís ics. En l’ob a de Piage , d’al a banda, iden i ica les
bases d’unes o mes de ansmissió cul u al que se an ap opiades pe la no a
classe mi jana pe impulsa les pedagogies in isibles en el sis ema educa iu.
És p ecisamen aques a he e odòxia de la se a ob a el que ha impossibi-
li a la classi icació de Be ns ein en e els di e sos co en s dominan s de la
sociologia de l’educació, o el que ha gene a l’apa ició de c í iques sob e la
s e a o ien ació uncionalis a, ma xis a o globalmen es uc u alis a. Aq u e s -
es c í iques, al meu en end e, in a a l o en la lucidesa de la se a anàlisi i la
s e a capaci a pe es abli un conjun de concep es ú ils pe a la classi icació
de les p àc iques escola s sense des incula -les de la base social que les e g u-
la. En e ec e, un dels mè i s de Be ns ein és aconsegui de ini concep es i ins-
umen s la p ecisió dels quals és ex ao dinà iamen sugge ido a a l’ho a de
e e c e ca sociològica a la amília o a l’escola. Pe això hi ha una g an quan-
i a d’au o s que s’han se i de la se a eo ia pe ap oxima -se a l’es udi de
les elacions socials a la amília, a l’anàlisi de la ansmissió educa i a o a les
elacions de pode que es u c u en el discu s pedagògic. Les dis incions en e
codis de pa la elabo a s o es ingi s, en e classi icació i emma camen del
c o n e i xemen educa iu, o la de inició de egles dis ibu i es o de e c o n e x-
uali zació del disposi iu pedagògic, ens pe me en endinsa -nos en l’es udi del
ex sense pe d e la e e ència del con ex social que el sob e d e e m i n a .
Desp és de la publicació dels es olums de Classes, codis i con o l als anys
se an a, Be ns ein no e a p a eix en l’escena acadèmica ins als anys no an a pe
egala -nos dos llib es que comple en la se a ex ao dinà ia ob a. A La es u c -
u a del discu so pedagógico i a Pedagogía, con ol simbólico e iden idad ( a m b-
dós edi a s pe Mo a a), Be ns ein hi e isa di e sos aspec es del seu e b a l l
an e io pe a iba a una densa eo ia de les egles in e nes que con igu e n
el que ell anomena el disposi iu pedagògic. Aques disposi iu cons i ueix el
mi jà de ansmissió de la comunicació i es à o ma pe egles je à q u i q u e s
de ca àc e social. Be ns ein aconsegueix, així, comple a una eo ia de la
ansmissió cul u al que pa eix del ni ell de la p oducció i la dis ibució de
c o n e i xemen , passa pe les ins àncies de econ ex uali zació d’aques conei-
xemen , i acaba en la ma eixa p àc ica pedagògica. Amb aques s eballs, la
eo ia de Be ns ein s’es én més enllà de la amília i l’escola pe a iba a qual-
s e ol camp de con ol simbòlic. Ens o e eix, pe exemple, un ma c eò ic
i n n o ado pe es udia els p ocessos de e o ma educa i a, des del momen
de la plani icació i expe imen ació ins a l’ex ensió i l’ a aluació, i ens pe me
de ugi isions exc e s s i amen conspi a i es o massa ingènues sob e el can i
educa iu. I, po se el més impo an , ens p o p o ciona no es ies d’anàlisi que
poden ajuda la sociologia de l’educació a deixa l’ús de pa adigmes que poca
cosa més poden apo a .
1 8 6 Pape s 62, 2000 Xa ie Bonal