Necrològica : Basil Bernstein

Ne c ro l ò g i c a : Basil Be r n s t e i n Xavier Bonal Un i versitat Autònoma de Ba rcelona. De p a r tament de So c i o l o g i a 08193 Bellaterra (Ba rcelona). Sp a i n La mort de Basil Bernstein (1924-2000) ens ha deixat orfes d’un dels més grans teòrics de la sociologia de l’educació. El seu treball mostra, sens dubte, una trajectòria professional coherent i consistent, centrada en una sòlida línia d’ i n vestigació, on cada treball demostra de sobra el valor afegit que incorpora. Des de la seva incorporació l’any 1963 a la Un i versitat de Londre s , Bernstein va centrar la seva re c e rca teòrica i empírica a mostrar les formes en què les relacions de poder i control social són configuradores i estru c t u r a d o re s de les identitats i experiències individuals en les relacions de comunicació pedagògica. La seva re c e r ca contribueix, així, a omplir un dels buits més significatius de la sociologia de l’educació contemporània, especialment en l’ à mbit de les teories de la re p roducció: c o m les relacions socials externes a les institucions de comunicació pedagògica estru c t u ren les diverses formes de transmissió cultural i configuren les micro relacions socials en la interacció quotidiana. És secundari el fet que aquesta transmissió tingui lloc a les institucions de la família, l’escola o qualsevol altre camp de control simbòlic, tot i que se sap que Bernstein va estudiar a bastament les dues primeres. El que realment és re l l e vant per a ell és esbrinar la gramàtica intrínseca del missatge, una gramàtica que respon a relacions socials i és portadora de formes de poder i principis de contro l . La seva hetero d o xa obra el duu a servir-se d’autors tan diversos com Du rkheim, Mead, Ma rx, Chomsky o Piaget, per citar-ne només alguns. És el seu treball el que dóna coherència a autors de naturalesa tan diversa. Be r n stein se serveix de Du rkheim per esclarir la relació entre els ord res simbòlics, les relacions socials i l’ e s t ructuració de l’experiència. Concretament, a part i r de l’obra de Du rkheim, Bernstein pot relacionar els canvis en la divisió social del treball amb les estru c t u res i formes d’organització de les institucions, basant-se en formes de solidaritat mecànica i orgànica, i distingir, així, entre orientacions posicionals o personals en les relacions socials. En Ma rx tro b a la base explicativa del desenvolupament i canvi de les estru c t u res simbòliques i de la importància social del sistema productiu. Re c o r re a Mead per entend re com aquestes estru c t u res de poder són configuradores del «jo social» i, per tant, de l’ e s t ructuració de l’experiència. De Chomsky, tot i les seves desaviPapers 62, 2000 1 8 51 8 6 nences, pren la distinció entre el sistema de regles de la llengua i les re g l e s socials que en determinen l’ús, aspecte fonamental per entendre la seva teoria dels codis sociolingüístics. En l’obra de Piaget, d’altra banda, identifica les bases d’unes formes de transmissió cultural que seran apropiades per la nova classe mitjana per impulsar les pedagogies invisibles en el sistema educatiu. És precisament aquesta heterodòxia de la seva obra el que ha impossibilitat la classificació de Bernstein entre els diversos corrents dominants de la sociologia de l’educació, o el que ha generat l’aparició de crítiques sobre la s e va orientació funcionalista, marxista o globalment estructuralista. Aq u e s - tes crítiques, al meu entendre, infrava l o ren la lucidesa de la seva anàlisi i la s e va capacitat per establir un conjunt de conceptes útils per a la classificació de les pràctiques escolars sense desvincular-les de la base social que les re g ula. En efecte, un dels mèrits de Bernstein és aconseguir definir conceptes i inst ruments la precisió dels quals és extraordinàriament suggeridora a l’hora de fer re c e rca sociològica a la família o a l’escola. Per això hi ha una gran quantitat d’autors que s’han servit de la seva teoria per aproximar-se a l’estudi de les relacions socials a la família, a l’anàlisi de la transmissió educativa o a les relacions de poder que estru c t u ren el discurs pedagògic. Les distincions entre codis de parla elaborats o restringits, entre classificació i emmarcament del c o n e i xement educatiu, o la definició de regles distributives o de re c o n t e xtualització del dispositiu pedagògic, ens permeten endinsar-nos en l’estudi del text sense perd re la referència del context social que el sobre d e t e r m i n a . Després de la publicació dels tres volums de Classes, codis i contro l als anys setanta, Bernstein no re a p a reix en l’escena acadèmica fins als anys noranta per regalar-nos dos llibres que completen la seva extraordinària obra. A La estru c - t u ra del discurso pedagógico i a Pedagogía, control simbólico e identidad ( a m bdós editats per Morata), Bernstein hi revisa diversos aspectes del seu tre b a l l anterior per arribar a una densa teoria de les regles internes que configure n el que ell anomena el dispositiu pedagògic. Aquest dispositiu constitueix el mitjà de transmissió de la comunicació i està format per regles jeràrq u i q u e s de caràcter social. Bernstein aconsegueix, així, completar una teoria de la transmissió cultural que parteix del nivell de la producció i la distribució de c o n e i xement, passa per les instàncies de recontextualització d’aquest coneixement, i acaba en la mateixa pràctica pedagògica. Amb aquests treballs, la teoria de Bernstein s’estén més enllà de la família i l’escola per arribar a quals e vol camp de control simbòlic. Ens ofereix, per exemple, un marc teòric i n n ovador per estudiar els processos de reforma educativa, des del moment de la planificació i experimentació fins a l’extensió i l’ a valuació, i ens permet defugir visions exc e s s i vament conspiratives o massa ingènues sobre el canvi educatiu. I, potser el més important, ens pro p o rciona noves vies d’anàlisi que poden ajudar la sociologia de l’educació a deixar l’ús de paradigmes que poca cosa més poden aport a r. 1 8 6 Papers 62, 2000 Xavier Bonal