Geo g Simmel (1858-1918)
O hein Ramms ed ;
Na àlia Can ó i Mi l à
Un i e si a de Biele eld (Alemanya)
T aducció de l’anglès pe Na àlia Can ó i Milà. Biele eld, oc ub e de 2000
Re s u m
Aques a icle p esen a una isió gene al de la ida i el pensamen de Geo g Simmel des
de la pe spec i a de les Ciències Socials. Desp és d'una b eu in oducció biog à ica, una
discussió dels aspec es de la se a ob a p ope a a les CCSS, pa icula men a la biologia,
és el p incipal ocus del ex . Al cos a de Max Webe i Emile Du kheim, Simmel és un
dels g ans clàssics eò ics de la Sociologia, i al com es mos a a con inuació con ibueix
subs ancialmen al desen olupamen de la disciplina, allibe ada des de la necessi a
d'abas a l'es udi de la socie a com un o . D'aques a mane a, s'exposa à una isió dels
concep es eò ics onamen als de Simmel, amb la in enció de mos a la se a e l e a n ç a
cen al en el camp de les CCSS.
Pa aules clau: Simmel, sociologia, « o ma», u i jo.
Ab s a c
This a icle p esen s a gene al o e i ew o he li e and hough o Geo g Simmel o m
he pe spec i e o he social sciences. A e a b ie biog aphical in oduc ion, a discussion
o hose aspec s o his o e u ewhich enjoy close p oximi y wi h he social sciences, pa -
icula ly sociology, cons i u es he main ocus o he ex . Toge he wi h Max Webe and
Emile Du kheim, Simmel is one o he g ea classic heo is s o sociology, and, as show n
b e l ow, con ibu es subs an ially o he de elopmen o he discipline, eeing i o m
needing o be an all-encompassing s udy o socie y as a whole. Thus, an o e i ew o Si m-
m e l’s undamen al heo e ical concep s will be deli e ed, wi h he aim o illus a ing his
cen al e l e ance o he ield o he social sciences.
Key wo d s : Simmel, sociology, « o m», you and me.
Pape s 62, 2000 1 1- 2 4
Geo g Simmel. Un b eu e a
Geo g Simmel i les ciències socials
L'objec e de la sociologia
El concep e de « o ma»
Tu i jo
Una p opos a pe a es sociologies
Simmel i la sociologia mode na
Bi b l i o g a i a
Su m a i
Geo g Simmel. Un b eu e a
Geo g Simmel a néixe al co de Be lín, l’1 de ma ç de 1858. E a el ill pe i
de Flo a i Ed u a d Simmel, o s dos d’o igen jueu pe ò con e i s al c is ia-
nisme (ell al ca olicisme, ella al p o es an isme). Desp és de la p ema u a mo
d’ Ed u a d l’any 1874, la amília Simmel a pa i se ioses di icul a s econò-
miques. El jo e Geo g, pe ò, no en a ha e de no a les conseqüències, g à-
cies a la in e enció i ajuda de Julius F i e d l ä n d e , un amic de la amília i co-
undado de la coneguda edi o ial de música Pe e s. F iedlände sen ia una
o a simpa ia pel pe i dels Simmel i de seguida el a p e n d e com el seu p o-
egi . Així, aques a pode cu sa es udis supe io s (Gy m n a s i u m) i seguida-
men es udia iloso ia, his ò ia, his ò ia de l’ a i psicologia social (V ö l -
k e p s yc h o l o g i e ) a la Un i e si a de Be lín. To i que, desp és de o ça p o b l e m e s ,
a e b e el í ol de doc o en iloso ia l’any 1881. El seu p ime esbós de esi,
«Es udis psicològics i e nològics sob e els o ígens de la música», no a ésse
accep a , i, en el seu lloc, a ha e de p esen a un eball que ha ia esc i p è-
iamen sob e Kan , «So b e l’essència de la ma è ia: L’ésse de la ma è ia
segons la monadologia ísica de Kan », amb el qual ha ia guanya un p e m i
a o ga pel kàise 1. L’ h a b i l i a c i ó2 a a iba l’any 1885. Aques a ambé a aixe-
ca polsegue a a la acul a de iloso ia i no el a deixa en gai e bona posi-
ció da an ce s p o esso s de la casa3. La se a ca e a acadèmica començà
immedia amen desp és com a P i a d o ze n 4. No a se ins l’any 1901 que
a ob eni una cà ed a ex ao dinà ia sense d e a sala i i enca a a ha e d’ e s-
pe a ins l’any 1914 pe , inalmen , se c ida pe ocupa una cà ed a o d i n à-
ia a la acul a de iloso ia, no de Be lín, sinó a la Un i e si a d’ E s a s b u g ,
on hi a o m a n d e ins a la se a mo , el 26 de se emb e de 1918, poc abans
del inal de la P ime a Gue a Mu n d i a l .
Ja en ida de Simmel, aques ou una pe sona coneguda al món cul u al
de Be lín. No es a es ingi a a e s cien í ics o acadèmics, ans con ínuamen
mos à un g an in e ès pe la polí ica del seu emps, pels p oblemes socials
del momen i pel món de les a s. Va ce ca la p esència, el con ac e i el dià-
leg d’in el·lec uals i a is es de l’època. Es a casa amb la pin o a Ge u d
Kinel, amb la qual a eni un ill, Hans, i a man eni incles d’amis a amb
Raine Ma ia Rilke, S e an Geo ge i Augus e Rodin, en e al es. A casa se a ,
a Be lín, o gani za a obades i semina is p i a s (el seu anomena p i a i s -
s i m o), i n’escollia semp e pe sonalmen els pa i c i p a n s .
1 2 Pape s 62, 2000 O hein Ramms ed ; Na àlia Can ó i Mi l à
1 . GSG 1, 1999.
2 . [ N . T:. en alemany Ha b i l i a i o n, segona esi que a Alemanya es e q u e eix pe pode acce-
di a una plaça de p o esso e g u l a . ]
3 . [ N . T.: Pe més de all egeu Köhnke, 1996.]
4 . [ N . T.: És a di , com a p o esso sense sala i ix de la uni e si a , segons el nomb e d’ e s-
udian s i les se es con ibucions. Pe una idea més cla a de la si uació p ecà ia dels
P i a d o ze n e n de l’època (i d’a ui dia enca a), egeu La ciència com a o c a c i ó, de Ma x
We b e . ]
Geo g Simmel i les ciències socials
Les con ibucions de Simmel a les ciències socials són innomb ables. Ma l a u-
adamen , pe ò, la majo ia omanen malen eses o han es a sepa ades de les
in encions i de la mà del seu c eado o iginal; d’aques a mane a, els seus o í-
gens s’han oblida . No obs an això, des de la eo ia de sis emes ins a l’ i n e-
accionisme simbòlic, les di e en s eo ies sociològiques que s’han elabo a
pos e io men poden edescob i en Simmel un dels seus pa es undado s.
L’in e ès de Simmel pe les ciències socials, especialmen pe la sociolo-
gia, a despe a -se ben al p incipi de la se a ca e a acadèmica. Desp és de
p a icipa als semina is de Mo i z Laza us i Heymann S einh al ( undado s
de la V ö l k e p s yc h o l o g i e – ‘psicologia dels pobles’), du an els seus anys d’ e s u-
dian , Simmel a esde eni memb e del ce cle de Gus a Schmolle , on a
amilia i za -se amb els deba s al ol an de l’economia polí ica de l’època. En
aques ma c a p esen a la se a xe ada sob e «La psicologia del dine »5,
que més enda an cons i ui ia la p ime a ped a d’una de les se es ob es cab-
dals, La iloso ia del dine 6. En els dos ce cles (Schmolle i Laza u s - S e i n h a l )
Simmel a esde eni c e i xen men conscien i es a sensibili za espec e a les
qües ions socials. El comp omís de l’economis a Schmolle amb ai als p o-
blemà iques, l’èm asi de Laza us i S ein hal en el ni ell «sob e i n d i i d u a l »
(Ü b e i n d i i d u a l i ä ), jun amen amb la cosmo isió ela i is a de Simmel i la
s e a insis ència en la no alidesa uni e sal dels p incipis è ics, així com el seu
in e ès en la eo ia social de He b e Sp e n c e , an con ibui a o ma la se a
p e s p e c i a sociològica. Aques es di e ses in luències an amalgama -se amb
l’o ien ació ilosò ica de l’ a u o , especialmen amb el seu in e ès pe Kan , o -
man una no a i àmplia pe spec i a sociològica que, així i o , enca a ha ia
de desen olupa -se ex ensamen al lla g de la se a ida.
La p ime a ob a sociològica de Simmel, S o b e la di e enciació social (Ü b e
sociale Di e e n z i e u n g)7, esc i a ben a p incipis de la se a ca e a acadèmica,
a se p o undamen in luenciada pe la iloso ia de He b e Spence i les ide-
es de Gus a Schmolle i el seu ce cle. Len amen , de o a mane a, a mesu-
a que a ana passan la dècada de 1890, l’admi ació que Simmel ha ia sen-
i pe les eo ies d’ Spence a esde eni c e i xen e ús i es a dis ancia més
i més de o en ocamen e olucionis a o ganicis a de la sociologia. D’encà d’ a-
ques e ús, Simmel a inco po a els amplis coneixemen s que enia de l’ o-
b a eò ica de Kan al seu pensamen sociològic, i aques a a esde eni la base
pels seus pos e io s con ac es i el diàleg es able amb els memb es de l’ e s c o l a
noukan iana, amb els ilòso s Ricke i Windelband i amb el sociòleg que a
o m a n d e més p ope a les se es idees: Max We b e . Aques con ac e amb el
noukan ianisme a in lui en l’en ocamen de Simmel en e s les ciències
socials a les acaballes del segle X I X i p ime s anys del X X .
Geo g Simmel (1858-1918) Pape s 62, 2000 1 3
5 . GSG 2, 1989: 49-65.
6 . GSG 6, 1989.
7 . GSG 2, 1989.
G àcies a es imonis de l’època, sabem que Simmel ou un dels g ans
docen s a la Un i e si a de Be lín i que els seus semina is semp e e en plens
a essa d’ e s u d i a n s8. És di ícil, doncs, de comp e n d e pe què Simmel no
a eni una ca e a acadèmica més eeixida. Sabem, a a és de la co e s-
pondència ecupe ada i dels in en s de Gassen i Landmann de e c o n s u i
l’ob a i la ida de Simmel, que Geo g Jellinek a es o ça -se, enca a que sen-
se ob eni esul a s posi ius, pe ajuda Simmel a aconsegui una cà ed a
o dinà ia a la Un i e si a de Heidelbe g, l’any 1908. Seguidamen , als anys
1912 i 1915, desp és de la mo de Jellinek, nous in en s es an po a a e -
me pe inco po a Simmel al p o esso a de Heidelbe g; o s o en alli s. Ésse
d’o igen jueu, malg a enia d’una amília con e ida al c is ianisme i assi-
milada a la socie a alemanya, a eni de o es o es un ol decisiu en la
manca de e c o n e i xemen que a e b e pe pa del sis ema acadèmic. La se a
peculia i o iginal concepció de les ciències socials, que di e gia an dels
cànons es able s, així com el seu ca ac e ís ic es il, an pa la com esc i , i
el seu ús con inua de l’assaig en lloc de e c ó e a o mes més «acadèmiques»
i es anda di zades de p osa, a en con ibui ambé a la manca d’ a c c e p a c i ó
dins el ma cadamen o mal i clàssic en o n uni e si a i de l’Alemanya del
momen . Sis emà icamen , els in en s d’aconsegui una cà ed a pe Ge o g
Simmel a en se a u a s pe la bu oc àcia de Baden. En una ca a d’ a a l u a-
ció, esc i a pe l’his o iado be linès Schä e , en elació amb la possible cà e-
d a a Heidelbe g l’any 1908, des aca l’a gumen p incipal del seu au o que
nega l’ap i ud del po encial candida a esde eni un bon ca ed à ic, a esos els
seus o ígens jueus i el e que aques «ésse jueu», seguin Schä e , enyia el
ca àc e de Simmel i els seus es o ços in el·lec uals amb un o ela i isme i
un decons uccionisme que no podien se bons pe a cap es udian 9. Així,
Simmel a ha e de llui a al lla g de la se a ida con a aques a mena d’ a-
cusacions, men e in en a a a la egada cons ui un « ela i isme posi iu» i
c o n s uc iu, p ocu an mos a que no enia cap in enció de qües iona
«pila s absolu s», deixan -nos desp és amb les mans i les jus i icacions buides,
sinó de mos a que el sen i de l’«absolu » és ambé un p oduc e d’ a c c i o n s
i e ec es e c í p ocs (We c h s e l w i k u n g e n ) i no pas quelcom « onamen almen »
absolu . D’aques a mane a, malg a que Simmel, amb el pas del emps, a
enega de la se a ob a de jo en u In oducció a les ciències de la mo a l (Ei n -
lei ung in die Mo a l w i s s e n s c h a e n)1 0, on el seu ela i isme més c í ic i «nega-
iu» ha ia oba el seu zeni , o e e in -s'hi com a «un peca de jo e n-
u »1 1 , les se es cons uccions eò iques ana en més enllà d’allò que la socie a
i el medi cien í ic del seu emps podia assimila , accep a i pe d o n a .
Malg a els can is que la pe spec i a sociològica de Simmel a expe i-
men a al lla g dels anys, el seu in e ès pe la disciplina a o m a n d e iu ins
1 4 Pape s 62, 2000 O hein Ramms ed ; Na àlia Can ó i Mi l à
8 . Gassen & Landmann, 1958.
9 . Gassen & Landmann, 1958, Köhnke, 1996.
1 0 . GSG 3, 1989 & GSG 4, 1991.
1 1 . Köhnke, 1996.
al inal. Així, quan Simmel en la se a ca a a Céles in Bouglé del 2 de ma ç
de 1908 a esc iu e: «En aques s momen s es ic ocupa amb la publicació de
la me a S o c i o l o g i a, que inalmen ha a iba al seu inal»; i a a egi , ases més
e n d a an , que el eball en aques llib e «ha du a quinze anys», a indica que
el seu comp omís amb la sociologia e a an un p ojec e a lla g e mini com
un camp d’in e ès ja a ela en el pensamen de l’ a u o . Conside an que la
S o c i o l o g i a no a se publicada ins l’any 1908 i que, pe an , el eball en
aques a ob a hau ia d’ h a e comença cap a ol an s de 1893, en obem la
p ime a lla o en l’ a icle «El p oblema de la sociologia», publica l’any 1894.
Simmel deu ia pensa que aques a icle e a una con ibució signi ican a la
disciplina, a ès que a in en a dona -lo a conèixe a l’es ange an com li
ou possible. Així, la aducció ancesa d'«El p oblema de la sociologia» a
a p a è i xe el se emb e de 1894, a la egada que l’o iginal alemany. La aducció
ame icana a apa èixe als Annals de l’acadèmia ame icana de ciència polí ica
i social1 2 un any més a d i, al omban de segle, les aduccions i aliana i u s-
sa ja es a en al me ca . La aducció ame icana és de pa icula signi icació,
ja que, en una b eu no a a peu de pàgina, Simmel a assenyala que la socio-
logia és una ciència empí ica, que e q u e eix p axis, i que en cap cas no s’ h a
de conside a com una pa independen de la iloso ia, sinó com una cièn-
cia elacionada amb els p oblemes socials del momen (en el seu cas, de les
d a e ies del segle dinou). La aducció i aliana con é una e sió modi icada
del ex , en el qual Simmel a inclou e cla es e e ències a la se a polèmica
eò ica amb Emile Du k h e i m .
A a és d’una al a ca a a Céles in Bouglé, aques a egada del 15 de
eb e de 1894, sabem que desp és de la edacció d'«El p oblema de la socio-
logia» Simmel es a a cla amen eng esca amb aques a no a disciplina i que
no p e eia en un u u immedia un can i en la se a o ien ació en e s cap al a
à ea de ece ca. Du an aquells anys es a mou e i a eballa en la majo ia
d’à ees sociològiques pe excel·lència, a iculan els p oblemes socials consi-
de a s cen als del momen dins un ma c sociològic, pe exemple: els mo i-
men s ob e i eminis a, la eligió, amília, p os i ució, medicina i è ica, en e
d’al es. Sembla a que es a a ex ao dinà iamen in e essa a posa les se es
no es p opos es i el seu ma c eò ic pe a la cons i ució de la sociologia a la
p àc ica. També es a adona que la ins i ucionali zació d’aques a no a disci-
plina es eu ia e o çada pe la c eació d’ins i u s i e is es especiali zades i, així,
pa icipà a l’Ins i u In e na ionale de Sociologie, del qual a esde eni -ne el
i c e p esiden , a l’Ame ican Jo u nal o Sociology i ambé a col·labo a , o i que
només b eumen (a causa de di e ències amb Emile Du kheim) a l’An n é e
Sociologique13. Una al a ia que Simmel a eni en comp e a l’ho a d’in en-
a consolida el ol de la sociologia en el món cien í ic ou l’acadèmia, i am-
bé en aques a à ea a demos a el seu comp omís, o e in i o gani zan semi-
na is en el camp de la sociologia de o ma inin e ompuda des de l’any 1893
Geo g Simmel (1858-1918) Pape s 62, 2000 1 5
1 2 . [ N . T.: Annals o he Ame ican Academy o Poli ical and Social Science.]
1 3 . Ramms ed , 1992: 4.

ins a l’any de la se a ma xa de Be lín, el 1914. El 15 de juny de 1898 a
e s c i u e a Geo g Jellinek o dien : «Es ic absolu amen con ençu que el p o-
blema que he p esen a [...] ob e un nou i e l l e an camp de coneixemen , que
l’ensenyamen de les o mes de sociació com a als, abs e es dels seus con-
ingu s, ealmen e p esen a una p ome edo a sín esi, una uc í e a i immen-
sa asca i comp ensió»14. Malg a la se a in enció inicial, és ben cla que Sim-
mel no a eballa con ínuamen en la S o c i o l o g i a du an quinze anys: de l’ a n y
1897 a l’any 1900 a eballa gai ebé exclusi amen en La iloso ia del dine
i ambé a oba emps pe a la publicació del seu llib e sob eKan (1904);
la segona imp essió de la se a In oducció a la ciència mo a l (1904), que hagués
olgu eesc iu e, ja que, passa s els anys, no comb ega a amb mol es de les
se es opinions de jo en u ( asca que mai no a aconsegui po a a e me);
la no a e sió i edició dels P oblemes de la iloso ia de la his ò ia (1905), La ilo -
so ia de la moda (1905) i La eligió (1906/1912) ambé an se elabo ades
du an aques pe íode15. A «El p oblema de la sociologia» a qües iona pe
p ime a egada la manca d’un ben de ini objec e d’es udi pe a l’eme gen dis-
ciplina i a p oposa -se desen olupa una pe spec i a sociològica especí ica, que
pe me és de ini un objec e d’es udi dis in , pe al, en bona pa , d’assoli legi-
imi a i, a la egada, un o ma cien i icoacadèmic pe a una disciplina que
e s a a essen a acada des de di e en s, i més ben assen ades, línies de oc.
Conscien que aques a c ida no ha ia es a escol ada, Simmel a ca e g a
sob e les se es espa lles el p ojec e d’esc iu e un eball més ampli, on s’e-
xempli iquessin i es posessin en p àc ica les p incipals línies que ha ia p e s e n a
com a cen als pe l’eme gen disciplina. D’aques a mane a, a les gai ebé mil
pàgines de la S o c i o l o g i a, a ajun a miques i ossos, p o inen s d’assaigs i
ex s que ha ia ana esc i in al lla g dels anys ansco egu s en e 1894, any
de la publicació d'«El p oblema de la sociologia», i 1908. Simmel, com p o-
a el es imoni que ens han deixa les se es ca es, e a conscien del ca àc e
incomple d’aques a ob a, pe ò a in en a sal a -la, o a i man que només
ha ia es a un p ime in en de posa en p àc ica allò que ha ia sugge i quin-
ze anys abans i que no ha ia es a p es en su icien conside ació pe la comu-
ni a cien í ica. Simmel no desi ja a, en aquells momen s, igu a com a sociò-
leg. Di e ses aons ho expliquen: en aquell emps, la sociologia no e a una
disciplina es able a al món acadèmic i, pe an , no li podia pe me e ob e-
ni una cà ed a en aques camp (i o e ia poc e c o n e i xe m e n )1 6. De o a mane-
a, no la a abandona mai de o ma comple a, i a segui esc i in sob e
emes de eligió, cul u a emenina i amília. Pod íem di que, senzillamen , a
amplia la se a pe spec i a pe inclou e-hi la iloso ia de la ida (Lebensphilo -
sophie) i es udis cul u als en gene al. Simul àniamen , a con ibui a la un-
1 6 Pape s 62, 2000 O hein Ramms ed ; Na àlia Can ó i Mi l à
1 4 . Ramms ed , 1992: 5.
1 5 . Ramms ed , 1992.
1 6 . [ N . T.: Cal e c o da que, com s’ha des aca a algunes pàgines, Simmel no a aconsegui
una plaça amb sala i a la uni e si a —una cà ed a de iloso ia— ins qua e anys abans
de la se a mo , l’any 1914.]
dació de l’associació alemanya de sociologia (Deu sche Gesellscha ü So z i o-
logie), on hi a ocupa un al cà ec ins l’any 1913.
La S o c i o l o g i a , o i ab aça un lla g pe íode de la p oducció de Si m m e l ,
ambé ma ca el inal de l’època du an la qual a es a més in luencia pe
Kan i, alho a, e p esen a un gi del seu in e ès eò ic; a ès que, d’ençà de
la se a publicació, a e usa l’e ique a de «sociòleg» i a in en a e o n a
a la iloso ia. Així, desp és que la g an S o c i o l o g i a1 7 eiés la llum, no a o -
na a publica cap ex sociològic ins passa s nou anys ( o i que, com ja
s’ha menciona , a segui o e in semina is en sociologia ins l’any 1914)
i a di igi els seus es o ços en e s els camps de la iloso ia, la his ò ia i la
iloso ia de l’ a . En la p oducció eò ica de Simmel d’aques s anys hi
i g u en, en e al es ob es, Kan i Go e h e (1906/1916), Goe he ( 1 9 1 3 ) ,
K a n (1904/1913/1918), P incipals p oblemes de la iloso ia (Ha u p p o b l e m e
de Ph i l o s o p h i e , 1911), Cu l u a ilosò ica (1911/1918) i Re m b a n d ( 1 9 1 6 ) .
Aques a no a o ien ació a se acompanyada i, en pa , mo i ada pel conei-
xemen i e c o n e i xemen pe pa de Simmel de l’ob a de Hen i Be gson i pe
la se a inclinació cap a la L e b e n s p h i l o s o p h i e ( ‘ iloso ia de la ida’ )1 8. D’aques a
mane a, la « ida» a esde eni el ocus p incipal de la se a ob a eò ica i, con-
següen men , a elega el concep e de «socie a » a un ol secunda i. Du a n
aques s anys, Simmel a dedica -se a es udia a is es, la se a p oducció i
com, a a és de la se a imminen o iginali a , la elació en e la « ida» i la
s e a exp essió o mal s’ha ia ana c is al·li zan en les se es ob es. Se m b l a-
a que Simmel ha ia pe du l’in e ès pe la sociologia; des de eia anys no
hi ha ia dedica una sola línia. De cop i ol a, pe ò, l’any 1917, un any abans
de la se a mo , a esc iu e les Qües ions onamen als de la sociologia (G u n d -
agen de Soziologie), la «pe i a sociologia», com se la sol anomena en con-
as amb la S o c i o l o g i a de 1908. L’impuls pe esc iu e aques llib e a e n i
d’una edi o ial1 9, que enia la in enció de publica una in oducció a la
sociologia i que, g àcies a l’èxi de endes d’ a l es llib es de Simmel (publi-
ca s en pa pe la ma eixa edi o ial), a op a pe e -li l’ e n c à ec. A a,
pe ò, si Simmel hagués deixa de banda la se a e lexió sociològica, només
li hau ia es a necessa i e o na als seus ells llib es i e e s c i u e'n ossos en
una o ma més cu a. No a se pas així, i a les Qües ions onamen als de la
s o c i o l o g i a , cen pàgines escasses, a p esen a la conclusió de les se es e l e-
xions sociològiques, en les quals a amalgama els seus an e io s es udis de
les o mes de sociació amb una pe spec i a de la iloso ia de la ida. Aq u e s-
a és una pe spec i a sociològica que a cau e en l’obli desp és de la mo
de l’au o i que enca a espe a ésse e i ali zada; es ac a d’una o iginal
Geo g Simmel (1858-1918) Pape s 62, 2000 1 7
1 7 . [ N . T.: «La g an sociologia» (g osse Soziologie) és el sob enom amb el qual es dis ingeix la
sociologia de 1908 de la «pe i a sociologia» (o kleine Soziologie), que co espon a les Q ü e s -
ions p incipals de sociologia (G u n d agen de Soziologie) de 1917.]
1 8 . So b e aques ema, egeu Fi zi, 1998, 1999.
1 9 . « Sammlung Göschen», G.J. Göschen’schen Ve lagshandlung G.m.b.H., Be lín &
L e i p z i g .
p e s p e c i a que con é un ampli en all de possibili a s pe a les no es gene-
acions de sociòlegs2 0 .
L’objec e de la sociologia
En un emps en el qual la sociologia es a a enca a lluny d’ e s d e eni una dis-
ciplina es able a i o jus comença a a e els seus p ime s passos, Si m m e l
a in en a allibe a -la de la pesada cà ega d’ h a e d’ésse la «ciència de la
socie a ». Segons l’ a u o , aques a cà ega e a impossible de po a a les espa -
lles, sob e o pe una diciplina ecen men nascuda com la sociologia, ja que
ésse la ciència de la socie a implica a ha e de llui a con a disciplines ja
assen ades i es able es pe la legi imi a del p opi objec e d’es udi. El d e ,
la his ò ia, la psicologia i l’e nologia, o es podien a gumen a que enien la
socie a com a objec e, deixan així la sociologia amb la simple p e e n s i ó
d’ i n c l o u e-les o es. Des d’aques a pe spec i a, la «socie a » ó a un objec e
que ho engloba ia o , pe ò, al ma eix emps, escapa ia de la in e s i g a c i ó
cien í ica com so a en e els di s. Simmel, igual que Max Webe dues dèca-
des més enda an , a con ibui a la desmi i icació de «la socie a » com a en i-
a essencial (com apa eix a la sociologia del segle X I X i enca a hi oman, ins
a ce pun , a les sociologies de Tönnies i Du kheim) i a copsa -la com un
p océs dinàmic, com un esde eni con inua , que no és més que la suma de
les o mes de sociació exis en s2 1.
Els indi idus, així com la socie a o les socie a s, no són uni a s en ni pe
si ma eixos, o i que ens poden sembla uni a s au osu icien s segons la dis àn-
cia que, com a obse ado s, in e posem en e nosal es i els objec es obse a s .
En qualse ol cas, al com Simmel a a gumen a en les se es Qües ions ona -
men als de la sociologia2 2, si únicamen p enem els indi idus i p e enem, adop-
an dis ància, comp end e la «socie a », o un enomen social, no a iba em
mai al nos e i. Seguin aques au o , quan o mulem una p egun a sociolò-
gica, hem de pa i de les o mes de sociació, que es cons ueixen en accions
i e ec es ecíp ocs (Wechselwi kung). Aques concep e ou emp a pe Simmel
al lla g de la se a ob a, ja sigui com a sinònim d’in e accions, o bé, seguin la
de inició kan iana, pe ca ac e i za les mú ues elacions que en ellacen o s
els elemen s que coincideixen en un ma eix pun de emps i espai2 3. La di e èn-
cia en e els dos possibles signi ica s del concep e, o, més p ecisamen , la di e-
1 8 Pape s 62, 2000 O hein Ramms ed ; Na àlia Can ó i Mi l à
2 0 . La da e a ob a de Simmel a ésse una con ibució ilosò ica a la L e b e n s p h i l o s o p h i e a m b
el í ol de L e b e n s a n s c h a u u n g [una possibili a de aducció se ia Visió de ida, pe ò no m’ a-
e i ia pas a di -ne l’úl ima pa aula, NCM] (1918, GSG 16).
2 1 . Ésse la suma de les o mes de sociació exis en s no és sinònim d’ésse la suma dels indi-
idus que o men la socie a . Pe més de all, egeu el p ime capí ol de Les qües ions ona -
men als de la sociologia, GSG 16.
2 2 . GSG 16: 62-68.
2 3 . SI M M E L, Geo g, The Philosophy o Mo n e y, aduï i edi a pe Da id F i s by i Tom Bo o-
m o e, Rou ledge, Lond es, 1978.
enciació en e els dos concep es amaga s e e la ma eixa pa aula, ha es a
c o egida en la aducció anglesa de La iloso ia del dine . Fins alesho es, els a-
duc o s de l’ob a de Simmel ha ien caigu en el eqüen e o de adui , sen-
se més, Wechselwi kung pe ‘in e acció’. Seguin Simmel, allò que é lloc en e
els indi idus cons i ueix l’objec e de la sociologia; ni els indi idus en si ma ei-
xos, ni la socie a com a o . La socie a no és més que la suma de les o mes
de sociació24, un p océs con inua en el qual, i a a és del qual, aques es o -
mes s’en elliguen i es combinen pe o ma un o 25.
El concep e de « o m a »
P enen el concep e d’accions i e ec es e c í p ocs com a pun de pa ida, a i-
bem a una pe spec i a que, de e , és comuna a o es les ciències humanes i
socials: la sociologia com a mè ode. Pe al de cons ui la sociologia com una
disciplina independen , amb un objec e d’es udi especí ic, cal, segons Si m-
mel, dibuixa una línia analí ica en e o mes i con ingu s, essen les o mes
els canals, les mane es i els ipus d’in e acció en e els indi idus, g ups socials
o ins i ucions, i els con igu s allò que ens condueix a ac ua , les emocions o
les me es dels ésse s humans. D’aques a mane a, les o mes de sociació són
concebudes com l’objec e d’anàlisi d’una sociolgia cien í ica, i això, seguin
ben de p op Simmel, només po se possible d’una mane a empí ica. El s
con ingu s, pe al a banda, cons i ui an l’objec e d’anàlisi d’ a l es discipli-
nes, com la psicologia o la his ò ia.
Simmel conside à la sociologia o ien ada en e s les o mes de sociació com
la sociologia pu a, genuïna, al com podem obse a quan llegim el sub í ol
de S o c i o l o g ia2 6. Pe al que els indi idus puguin esde eni socials, necessi en
poden comp a amb o mes pe al de canali za (« o ma ») els seus con in-
gu s, i a a és d’elles la pa icipació i in e p e ació d’in e accions socials
esde é possible. Les o mes són independen s dels con ingu s i, a l’ho a d’ a-
nali za -les, han d’ésse abs e es dels con ingu s i dels indi idus pa i c u l a s
amb els quals apa e i xen indissolublemen lligades: la qües ió de les o mes
socials no inclou la qües ió de les elacions especí iques en e pa icipan s espe-
cí ics in oluc a s en in e accions conc e es; la nos a a enció s’ha de cen a
en o allò que succeeix e n eells. Així, pe a l’anàlisi de les o mes socials, els
indi idus conc e s que hi es iguin in oluc a s són i e l l e an s. Els ésse s
humans, amb els seus con ingu s pa icula s, només esde enen socials quan
in en en e a l i z a , po a a e me, ai als con ingu s, i, alesho es, s’adonen que
això només és possible dins un ma c social: pe al d’ e x p essa -se, ex e io i -
za -se en un medi social, necessi en o mes de sociació. Fo mes són, doncs,
Geo g Simmel (1858-1918) Pape s 62, 2000 1 9
2 4 . [ N . T.: És a di , la suma de o allò que esde é en e els indi idus i que es a c is al·li zan
en o mes conc e e s . ]
2 5 . GSG 11: 19.
2 6 . [ N . T.: O llegin el e ce capí ol de Qües ions onamen als de la sociologia, dedica a la socio-
logia pu a o o mal i basa en l’ e xemple de la sociabili a (Ge s e l l i g k e i ) . ]