El pe què de la ep oducció
Te esa To ns
Pila Ca asque
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Sociologia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Resum
L'objec iu del ex és con ibui al deba sob e el pe què, el què i el com de la e c e c a
sociològica al ol an d'una emà ica (el eball) i d'una pe spec i a (les desigual a s socials
que el p e s i d e i xen). La con ibució de les au o es desen olupa seguin una ajec ò ia em-
po al que pe me e u e com s'ha ana cons uin una de e minada mane a d'anali za o
el eball exis en i o s els col·lec ius que hi són implica s. Així es mos a, en p ime lloc,
l'inici de la p eocupació pel lema que encapçala aques es pàgines, el pe què de la e p o-
ducció. En segon lloc, es cla i ica el plan ejamen de ons que o ien a aques a ap ox i m a c i ó
al eball i, en e ce lloc, es de alla el con ingu d'algunes de les e c e ques eali zades so a
el pun de is a p oposa . Finalmen , s'a egeixen unes da e es e lexions sob e la a l i d e s a
i les di icul a s de l'en ocamen plan eja . Pe al de no con e i l'exposició en un apa a-
do del gène e disponible, cal e c o da que aques es e lexions s'inse e i xen en el con ex de
discussió sob e aques a emà ica inicia a a a poc més de quinze anys, pe les que esc iuen
aques ex , a les P i m e es Jo nades de Sociologia Ca alana, celeb ades el maig de 1981.
Abs ac
The objec i e o his ex is o make a con ibu ion o he deba e abou why, wha and
how is he sociological esea ch a ound one subjec (wo k) and a speci ic heo e ical pe s-
pec i e (social inequali ies ha su ound i ). This con ibu ion wan s o ollow a empo-
a y sequence o ien ed o show he way he au ho s ha e analysed he whole wo k ha
exis s in ou socie y and all he collec i es a ec ed. Tha means o explain, i s o all, he
beginning o he easons implied in he i le o hese pages, «why abou ep oduc ion».
A e ha , o cla i y he amewo k o he heo e ical app oach o his concep o wo k
and o de ail he esul s o some esea ch done using his pe spec i e. The ex poin ou
also some a gumen s a ound he di icul ies o his poin o iew. And inally, he au ho s
emembe ha hey only wan o pa icipa e on a deba e ha hey begun i een yea s
be o e in 1981 a he P ime es Jo nades de Sociologia Ca alana unless hey know ha
gende pe spec i e would be p esen ed in a mo e wide ision.
Pape s 59, 1999 99-108
El pun de pa ida
P opos a de e isió concep ual:
del eball als eballs i del sexe al géne e
Alguns exemples de l'aplicació d'aques s
plan ejamen s
Conclusions
Bibliog a ia
Suma i
1. El pun de pa ida1
El nos e in e ès pe la emà ica p oposada s'o igina a a a uns in anys, al si
d'un col·lec iu no acadèmic on es eali za en es udis sob e les elacions labo-
als, el eball i, en gene al, l'ac i i a labo al. En aques con ex , la nos a p e-
ocupació inicial se cen a en el e b a l l (de momen , assimila al que a ui
anomenem o c u p a c i ó) i, en conc e , en la si uació «e s p e c í i c a» (a ui en diem
d e s i g u a l ) d'un col·lec iu («la dona») en elació amb un al e («l'home») que
m o s en les xi es o icials de l'ac i i a labo al. Pe an , el pun de pa ida és el
eball, no la dona, el eminisme o el gène e (concep e d'in oducció mol més
ecen a Ca alunya i a Espanya). I ens hi ap opem des d'una pe spec i a «c í-
ica», d'a els ma xis es he e odoxes.
En aquell momen , les explicacions més habi uals en elació amb l'«espe-
ci ici a emenina al me ca de eball», p o enen de la adició que els expe s
en me ca de eball quali iquen de neoclàssica (capi al humà...) i de l'esmen-
ada adició ma xis a o c í ica, po se menys es esa en el món acadèmic que l'an-
e i o , pe ò «socialmen p esen » a l'època. Els concep es de cos d'opo u n i a s,
pe un cos a , i de di isió sexual del e b a l l i d'e x è ci de e s e a, pe un al e ,
suposen el p incipal baga ge eò ic pe al d'explica la dispa i a de si uacions
en elació amb el eball obse ades segons el s e xe. Aques ipus d'explicació
ens sembla insa is ac o i. Al nos e pa e , l'o igen de la dispa i a no au exc l u-
s i amen en la lògica de me ca , sinó jus amen « o a» del me ca de e b a l l :
en la « unció e p oduc o a» que les dones enen socialmen encomanada,
seguin la e minologia usada pe Bene ía (1981), en enen que aques a u n c i ó
e p o d u c o asuposa pe les dones una c à ega de e b a l l socialmen in isible
que incideix an en la possible pa icipació emenina en l'ac i i a p o d u c i a
(limi an -la, subo dinan -la...) com en la masculina ( acili an -la). La p o p o s-
a s'ad eça, pe an , a la e isió del ma eix concep e de eball, amplian el seu
con ingu de mane a que inclogui an les ac i i a s o ien ades a la p oducció
de béns i se eis que «passen pel me ca », independen men de la ó mula con-
ac ual que adop in, com aquelles o ien ades a la e p oducció biològica, social
i ideològica de la o ça de eball. En aques sen i , pa lem de eball p o d u c -
iu i de eball ep oduc iu, espec i amen 2.
La e isió del concep e de eball no es limi a a una ampliació del nomb e
i del ipus d'ac i i a s que anomenem com a al. Suposa una up u a concep-
ual amb aquelles pe spec i es que cen en la se a capaci a explica i a única-
men en el me ca i/o en les elacions socials de p oducció. I a eme gi el
eball de la e p oducció com a nou objec e d'es udi d'al in e ès pe a la socio-
logia del eball, al ma eix emps que de ineix uns lligams en e dos àmbi s (el
de la p oducció de me cade ies i el de la e p oducció de les pe sones), que
poden es a analí icamen sepa a s pe ò que man enen la capaci a explica i-
a del eball com a eix p imo dial de desigual a . Vegem-ho.
100 Pape s 59, 1999 Te esa To ns; Pila Ca asque
1. Vegi's Ca asque , Es i ill, Tomás i To ns (1985).
2. Aques és el plan ejamen p oposa a To ns i Ca asque (1983 i 1987).
2. P opos a de e isió concep ual: del eball als eballs
i del sexe al gène e
La e isió del concep e de eball p o é d'una doble insa is acció. Pe un cos-
a , la que es de i a de les anàlisis in e essades a explica la «si uació social de
les dones», pe usa una exp essió mol popula du an una època i, pe l'al e ,
la que so geix de les anàlisis in e essades a explica les p òpies ans o macions
en el eball p o d u c i u3, al ma eix emps que des de o s dos pun s de is a es a
palesa la necessi a de millo a les eines de mesu a d'allò que s'en én pe e-
b a l l4.
A a bé, pe ubica l'o igen del concep e de eball de la e p oducció cal e
esmen al deba e m i n i s m e - m a x i s m ede inals dels anys se an a, en elació amb
el eball domès ic. Aques deba so geix a an de la discussió sob e les ca ac e-
ís iques d'aques eball i la se a elació amb el p océs d'acumulació capi a-
lis a. Di d'una al a mane a, el deba es plan eja al ol an dels con ingu s i
de les elacions socials que en ol en el eball domès ic, d'una banda,i la ela-
ció en e aques eball i la es a d'ins i ucions i/o sis emes socials, d'una al a.
To plega , amb l'objec iu d'explica la di isió sexual del eball obse able, si
més no, als països capi alis es. Simpli icadamen , pod íem di que el deba es
esol amb un ce consens en elació amb la conside ació que el eball domès -
ic és dis in del eball p oduc iu, ja que el p ime es dóna so a unes elacions
socials que enen el seu o igen en la ins i ució amilia , men e que el segon es
d e s e n olupa so a unes elacions socials p esidides pe la desigual enda de o ça
de eball a can i d'un sala i. La p incipal di e gència es plan eja en mi a de
e s p o n d e pe què unes pe sones endeixen a es a més p esen s en un ipus
de eball que d'al es. En aques cas, la qües ió de ons que es plan eja és la
de la elació en e el ipus de p oducció capi alis a i l'exis ència o no d'al e s
sis emes, ins i ucions i/o p ocessos socials que gene en desigual a social en
e mes de sexe - g è n e e, i no nomès de clase. És a di , capi alisme e sus p a i a -
ca , onamen almen 5.
En pa de o ma pa al·lela i en pa ui d'aques deba , ambé el con-
cep e de «dona» és subjec e de e isió. Es «desna u ali za» la idea de dona,
e e man una cosa que a ui po sembla òb ia, com és la cons ucció socio-
El pe què de la e p o d u c c i ó Pape s 59, 1999 101
3. En aques da e cas, pensi's, pe exemple, en Pahl i la se a p opos a del concep e de « o -
mes de eball» (1983, 1986, 1990).
4. L'es o ç pe e isible an l'apo ació emenina al conjun de l'ac i i a (me can il i no
m e can il) com la se a p esència en al es àmbi s socials és p esen a nomb oses publica-
cions a pa i de mi jans dels anys se an es. Fins i o , o ganismes o icials com l'ONU e c o-
manen la millo a de les es adís iques o icials de mane a que pe me in copsa aques a apo a c i ó
i aques a p esència. En aques a línia, cal e c o da el Semina i sob e Indicado s So c i a l s ,
impulsa pel Semina i d'Es udis de la Dona de la UAB, celeb a l'any 1985.
5. Pe a una bona sín esi d'aques deba i de les emà iques i objec es d'es udi que en cada cas
se'n de i en, es po consul a el capí ol in oduc o i de Bo de ías, Ca asco i Alemany
(1994). Així ma eix, a la bibliog a ia que anca aques es pàgines s'inclou una selecció de
les au o es i ex os d'in e ès sob e la qües ió.
his ò ica d'allò associa al e de se dona o home. També es qües iona la capa-
ci a explica i a que po eni la a iable sexe i es pa la de la dimensió de gène-
e, seguin la adició anglosaxona que sembla acaba pe imposa -se, o de
elacions socials de sexe, segons la adició ancesa a ui menys p esen .
Aques ma c de discussió i de e isió concep ual cons i ueix el nos e pun
de pa ida pe a la de inició del eball de la ep oducció que hem ana u ili -
zan (i polin ) i pe a la cons ucció d'un model d'anàlisi del eball que ano-
menem model de p o d u c c i ó / e p o d u c c i ó , seguin la e minologia del g up de
Camb idge. Una de inició de eball que podem esumi amb la ci ació següen 6:
[…] el eball és el ac o que consolida la desigual a social emenina. Un a
desigual a que ac ua de mane a in e dependen a d'al es (les de i ades de la
classe social i de l'è nia, si és el cas) i que e les se es a els en el p océs de socia-
li zació. Tal com expliquen les especialis es en educació, aques p océs con-
e eix les emelles en dones i els mascles en homes, ixan l'o igen d'una
desigual a pe aó de gène e que condiciona à an la ma e iali a de la ida
com les ep esen acions simbòliques que s'edi iquin al seu damun .
Aques p océs sociali zado e e eix en l'àmbi del eball de la mane a
següen : les dones són educades pe eali za cen almen un eball no e c o n e g u
com a al, ni socialmen ni econòmicamen , el eball de cu a de la lla i de la
amília ( eball de la ep oducció), men e que els homes pod an cons ui el
seu p ojec e cen al de ida sob e el eball de la p oducció. Aques sí que és e c o-
negu socialmen , econòmicamen i acadèmicamen com a eball […] Qu a n
les dones aconsegueixen desen olupa aques segon ipus de eina han d'op-
a en e la «doble p esència» o la «masculini zació».
La di isió de asques a la qual condueix aques p océs sociali zado p o d u e i x ,
en les ac uals socie a s indus iali zades, una di isió sexual del eball que é el
seu escena i p i ilegia a la lla i a la amília. Al ma eix emps que in lueix en
les possibili a s de pa icipació emenina en l'ac i i a p o d u c i a, en no e c o-
n è i x e la incidència de les cà egues e p o d u c i es que solamen les dones enen
a ibuïdes. L'exis ència d'aques a di isió no solamen dibuixa di e ències en e
homes i dones, sinó que ambé con igu a desigual a s. Pe què a la socie a
p a i a cal, que ac ua com a ma c gene al de e e ència pe a al si uació, sola-
men es p es igia allò p oduc iu-masculí, de al mane a que les dones o e b a-
llen de mane a in isible o en si uació de mani es a desigual a […]
Aques es desigual a s enen un ca àc e es uc u al i són absolu amen
necessà ies pe man eni l'ac ual si uació de l'o gani zació p o d u c i a. D'aquí
la necessi a d'es udia -les i de e -les e iden s pe al de posa de mani es la se a
exis ència. La pe spec i a eò ica que pe me més bé la se a anàlisi és la que
combina el eball de la p oducció amb el de la e p oducció, pe què solamen
d'aques a mane a es poden anali za els dos eballs i mos a la impo ància de
la asca de la e p oducció en el me ca de eball […] [ inalmen , pensem que]
solamen una òp ica eò ica no p oduc i is a pe me l'anàlisi dels eballs de
102 Pape s 59, 1999 Te esa To ns; Pila Ca asque
6. To ns i Ca asque , El abajo como consolidación de la desigualdad, ponència p esen ada al
IV Cong eso de Sociología, Mad id, se emb e de 1992.
les dones (i dels homes) i de les desigual a s de gène e que les acompanye n .
Una necessi a eò ica que solamen aconsegueix el seu objec iu si a més hom
és capaç, en el momen de la mesu a, de enca amb els models habi uals, an
sols acos uma s a comp abili za les absències emenines en elació amb les
p esències masculines […]
3. Alguns exemples de l'aplicació d'aques s plan ejamen s
El con ingu de les e c e ques eali zades ins a a mos a aques doble es o ç:
pe un cos a , l'es o ç de e isió concep ual i de p opos a d'un model d'anàli-
si (o de conjun d'hipò esis més o menys es uc u ades) que ens pe me i enca-
a l'es udi del eball d'una mane a més sa is ac ò ia pe a nosal es. Pe l'al e ,
i en la mesu a que això és possible en el con ex ins i ucional en què ens mo e m ,
l'es o ç d'aplicació de la p opos a eò ica a l'anàlisi d'aquells aspec es que poden
mos a més bé les dis in es i desiguals o mes de plan eja -se i de se al el e-
ball en e homes i dones. Així, l'in e ès pel eball i les desigual a s de gène e
s'ha aduï en un conjun de e c e ques que compa e i xen un ma eix ma c eò-
ic de pa ida i que han es a dese olupades al si del G up d'Es udis sob e la
Vida Quo idiana i el T eball (QUIT), des de la se a c eació, l'any 1988.
A) Un p ime g up d'in es igacions enen com a il conduc o comú l'es udi
de la si uació labo al de les dones, p io i zan aquells aspec es i/o emà iques
habi ualmen menys is es, pe ò que, al nos e pa e , pe me en isuali za més
bé les desigual a s de gène e. C onològicamen són les següen s:
—L'es udi de l'absen isme labo al emení. L'absen isme ha es a un objec e d'es-
udi «maleï »: habi ualmen se'n des aquen els seus e ec es penali zado s
pel conjun de la mà d'ob a i solamen des d'una pe spec i a c í ica es mos-
a com ebuig al « eball» i/o exp essió indi idual de con lic e. Pe nosal-
es l'absen isme cons i ueix un bon exemple de les desigual a s de gène e .
Així, o i assumin la da e a dimensió assenyalada, l'absen isme po en-
cial de les dones només s'explica si enim p esen la se a dimensió de cos
social de e p oducció de la o ça de e b a l l, al com p o p o s à em l'any 19817.
Uns deu anys més a d podem aplica aques pun de is a en una ece ca
s o b e l'absen isme labo al en un col·lec iu de e b a l l a d o es del Pa c Ta u l í8.
En aques cas, acabem de pe ila el concep e d'absen isme, en enen -lo
com a exp essió dels lími s de la «doble p esència» de les dones: els e s u l a s
m o s en la bonda del plan ejamen , pe ò ambé apun en cap a un dels
aspec es sob e el qual desp és hem segui ap o undin , com és el de la di e -
El pe què de la e p o d u c c i ó Pape s 59, 1999 103
7. To ns i Ca asque , Algunas no as sob e el absen ismo de la muje a b a j a d o a, comunicació p e-
sen ada al I Cong eso de Sociología, Sa agossa, 1981, jun amen amb L. Bassols.
8. Re c e ca eali zada l'any 1990 pe T. To ns i P. Ca asque , so a con eni de col·labo ació
en e la UAB i el CHPT. També hi pa icipen J.A. Nogue a i F.J. Miguel Quesada.
si a de o mes que po adop a la «doble p esència»; di d'un al a mane-
a, les desigual a s de gène e, al com el seu nom indica, a ec en o el gène-
e emení, pe ò això no ol di que o es les dones siguin iguals, ja que les
desigual a s de gène e s o l a m e n són, al com hem is en l'apa a p e c e-
den , un dels eixos de desigual a que cal conside a .
—L'a u emení. Si es ablíssim una à io en e la impo ància quan i a i a del
enomen i la quan i a d'es o ços dedica s a explica -lo, el esul a endi ia
a mos a que el p oblema és inexis en . De e , l'a u an com p oblema
social com sociològic ha es a majo i à iamen de ini bé de mane a «neu-
e», bé com a qües ió que a ec a dis in s col·lec ius, bàsicamen segons l'eda .
No obs an això,, si alguna cosa ca ac e i za l'a u i especialmen l'a u de
lla ga du ada al nos e país és el seu impac e sob e les dones. Pa i d'una
anàlisi que combini el eball de la p oducció i el de la ep oducció ens ha
pe mès, en p ime lloc, pun uali za de què pa lem quan pa lem d'a u ;
en segon lloc, ens ha pe mès qües iona algunes de les explicacions més
habi uals en elació amb l'a u («les dones no olen eballa », no es an
p ou «quali icades» i/o no enen la «quali icació adien », pe posa -ne uns
e xemples). I, en e ce lloc, des d'una essan més aplicada, aques pun de
is a ens ha pe mès iden i ica dis in s col·lec ius d'a u ades, segons una
ipologia cons uïda so a dimensions que pe ilen di e en s si uacions de
eball, la qual cosa a a o eix enca amb el mi e de l'homogeneï a en e
les ma eixes dones9. Des d'aques a ma eixa essi u a, da e amen les nos-
es e lexions sob e l'a u emení i la manca d'exclusió social de i ada di e c -
amen d'aques ipus d'a u ens han po a a l'elabo ació d'hipò esis sob e
l'exis ència d'una o a ole ància social (en l'accepció d'hipoc esia) en e s
aques a u emení (To ns, 1997).
—L'asse jamen sexual1 0. L'any 1995, el De p a amen de T eball de la Ge n e-
ali a de Ca alunya i l'Ins i u Ca alà de la Dona a en enca ega -nos un
es udi sob e l'asse jamen sexual al món labo al. Les hipò esis i la p o-
blemà ica sob e la qües ió (assumida p incipalmen pels ju is es) ens a e n
po a a mos a la c eixen impo ància d'un ema ell amb un nom nou
que no a sinó indica l'exis ència de pode en les elacions labo als. Un
pode assumi amb una ce a mo bosi a pe ia de sexe quan hi ha una
j e a quia labo al explíci a, i un pode que és nega quan el e e ons pa ia -
104 Pape s 59, 1999 Te esa To ns; Pila Ca asque
9. To ns i Ca asque , e c e ca sob e l'a u de lla ga du ada al Vallès Occiden al, eali zada l'any
1991 so a con eni de col·labo ació en e la UAB i el Consell Coma cal del Vallés Oc c i -
den al, amb la pa icipació de X. Rambla i J.A. Nogue a. La ipologia d'a u ades que à e m
elabo a a se aplicada pos e io men a l'anàlisi de l'a u emení a Espanya, en una ece -
ca inançada pe l'Ins i u o de la Muje i eali zada pe les au o es d'aques es pàgines i
A. Rome o, en e 1993 i 1994 ( egi's To ns, Ca asque i Rome o, 1995).
10. Rece ca di igida pe T. To ns i eali zada jun amen amb A. Rome o , V. Bo às, A. Recio
i Laia Pallejà.
cal és la ia p incipal d'explicació. L'es udi de la seg egació ocupacional
del me ca labo al emení e pe Albe Recio i els g ups de discussió ea-
li za s en e eballado s i e b a l l a d o es a en se mane es de cons a a la
no consciència sob e aques a desigual a de gène e.
—La seg egació ocupacional11. Una de les egula i a s que es poden obse a
en la p esència emenina al me ca de eball és la se a endència a p o a-
goni za de e mina s ipus d'ocupacions i a ocupa els llocs més baixos de
la je a quia labo al. Un enomen que es coneix amb el nom de s e g e g a c i ó
o c u p a c i o n a lh o i z on al i e ical. L'aplicació del model de p o d u c c i ó / e p o-
ducció ens ha pe mès abo da aques enomen enin p esen els ac o s
«labo als» i «ex alabo als» que hi poden incidi i aquells elemen s simbò-
lics que con igu en dis in es mane es d'es a en el eball (p oduc iu i e p o-
duc iu). L'es a ègia de e c e ca u ili zada a e possible con as a les
di e en s i desiguals si uacions de eball en e homes i dones, pe ò ambé
la di e si a exis en en e el p opi col·lec iu emení, o di e en s models de
«doble p esència», com els à em anomena .
B) Pa al·lelamen a l'anàlisi de la si uació labo al de les dones, el nos e in e ès
ambé s'ha o ien a e s el p opi eball de la e p oducció. (Menys es udia
pe què no s'esme cen ecu sos pe eu e el que no és conside a com a neces-
sa i conèixe .)
—T eball i ida quo idiana1 2.Aques a e c e ca ens a pe me e e ina la de i-
nició de eball de la e p o d u c c i ó, en -la ope a i a pe a la se a anàlisi en
un escena i p i ilegia : el d'una mos a de lla s amília de l'À ea Me o p o-
li ana de Ba celona13. El nos e objec iu no e a an quan i ica les ac i i-
a s o mesu a el emps que les pe sones hi dediquen, com ipi ica les
ac i i a s, anali za les elacions socials i els col·lec ius que les p o a g o n i ze n .
I això an en elació amb el p opi eball de la e p oducció com amb l'ac-
i i a labo al o amb el emps de lliu e disposició pe sonal. El eball de la
e p oducció el de inim com aquell conjun d'ac i i a s o ien ades al man-
enimen i cu a de la lla i de la amília. En diem eball de la e p o d u c c i óp e
dis ingi -lo del eball de la p o d u c c i ó . I no usem el concep e de e b a l l
d o m è s i c pe e c o da que les ac i i a s que comp èn no es limi en a l'espai
ísic i simbòlic de la lla . Més de alladamen , el eball de la e p o d u c c i ó
cons a de les dimensions bàsiques següen s: la dimensió d'au omanu en-
El pe què de la e p o d u c c i ó Pape s 59, 1999 105
11. Re c e ca di igida pe P. Ca asque i eali zada jun amen amb R. Va ella i J.A. No g u e a ,
so a con eni de col·labo ació en e la UAB i la Fede ació de Banca i Es al i de CC.OO.
du an 1994 i 1995 ( egi's Ca asque , Nogue a i Va ella, 1996).
12. Re c e ca sob e les ans o macions al eball i a la ida quo idiana, eali zada pel QUIT en e
1991 i 1995, amb inançamen de la DGICYT. P oduc e d'aques a e c e ca és el núm. 55 de
la e is a Pape s, monog à ic i ula jus amen «T eball i ida quo idiana».
13. Es a u ili za la base de dades de l'Enques a Me opoli ana de Ba celona de l'any 1990.
ció, la e l a i a a les asques d'in aes uc u a de la lla , la d'a enció de les
c à egues e p o d u c o es passades, p esen s i u u es, la d'o gani zació del
conjun del eball de la e p oducció, la de les asques de mediació i la
c o esponen a les asques de e p esen ació conjugal. En el benen ès que
aques s con ingu s enen sen i a les socie a s capi alis es indus iali zades
i que no o s són igualmen e l l e an s o pe inen s en cada con ex , ni que
la se a ma e iali zació a ec a pe igual o es les dones. L'anàlisi an de la
«ma e iali a » d'aques eball com de les ep esen acions simbòliques que
l'en ol en ens a pe me e ap o undi en el signi ica que aques eball é
pe les pe sones. Un coneixemen que, a més, a con ibui a de ini di e-
en s i p u sde pe sones segons la se a ubicació a l'en ella p o d u c c i ó / e p o-
ducció. Així es pa la a, pe exemple, de c e n ali a p o d u c i a o e p o d u c i a .
Concep es i ipus que hem aplica pos e io men com a base d'al es anà-
lisis.
Finalmen , cal di que aques es o ç de e isió eò ica i concep ual ha es a
«sociali za » al si del g up on eballem habi ualmen , de mane a que la se a
pe jada s'ap ecia amb més o menys in ensi a a la e c e ca que, en gene al, es
a al QU I T. Especialmen a la e c e ca b à s i c aque es po a a e me so a el pa ai-
ga de la DGICYT, com la que ac ualmen ens ocupa sob e el e p a imen del e -
ball. En aques sen i , o i que les au o es acos umem a in es iga sob e
qües ions que enen les dones com a p o agonis es p incipals, cal assenyala
que ambé s'ha p ocu a aplica allò que sugge íem a l'inici, és a di , que la
possible bonda del plan ejamen no au exc l u s i amen en la se a capaci a pe
explica el eball de les dones, sinó en el pape que o el eball é en la ida
quo idiana de les pe sones.
4. Conclusions
Pe acaba , olem comen a que la p opos a p esen ada és una p opos a con-
cep ual i me odològica obe a i, pe an , semp e en e isió. Ja comen à em a
l'inici, que, pel que a al model que o ien a les nos es e c e ques, de e , p e e i m
pa la d'un conjun d'hipò esis es uc u ades que no pas d'un model anca .
No obs an això, la se a aplicació es à essen p o i osa, pe què ens pe me dis-
posa d'un ma c de e e ència p ou ampli i cohe en com pe abo da l'anàli-
si de o el eball socialmen necessa i pe a la supe i ència i e p o d u c c i ó
quo idiana de les pe sones, i les desigual a s que se'n de i en. El nos e ep e e s a
o b e , pe què la necessi a de millo a aques a p opos a inicial no espon només
a demandes de ipus epis emològic.
Finalmen , ambé cal di que aques ipus de p opos a es oba en un e e n y
«incòmode»: des del pun de is a de la disciplina(es) que s'ocupen del e b a l l
és di ícil enca la lògica que limi a eball a ocupació, o i l'es o ç d'acla i-
men concep ual que e ec i amen s'ha eali za . En can i, compa a i a m e n ,
s'ha p oduï una àpida ins i ucionali zació de o allò que é a e u e amb la
dona/les dones, el gène e, e c., especialmen pel que a a aquells plan ejamen s
106 Pape s 59, 1999 Te esa To ns; Pila Ca asque
que incideixen en l'especi ici a sociocul u al de les dones. No obs an això,
aques a ins i ucionali zació mol es egades es duu a e me en o ma d'à e a
eble o de calaix de sas e on s'inse e i xen p ospos es amb gène e pe ò sense que
l'en ocamen sob e les desigual a s sigui un equisi obliga . Tanma eix, no és
la nos a opció, malg a que sigui una opció possible.
5. Bibliog a ia
BALBO, L. (1979). «La doppia p esenza». Inchies a, núm. 32, Milà.
BETTIO, F. (1988). The sexual di ision o Labou . Ox o d: Cla endon P ess.
BORDERÍAS, C.; CARRASCO, C.; ALEMANY, C. (1994). Las muje es y el abajo. Rup u -
as concep uales. Mad id-Ba celona: Icà ia-FUHEM.
BO S E RU P, E. (1977). Woman's ole in economic de e l o p m e n . Lond es: Allen & Un w i n .
CA R R A S QU E R, P.; ES T I V I L L, J.; TO M Á S, J.; TO R N S, T. (1985). «La sociologia del e b a l l
a Ca alunya (1973-1980)». Ac es de les P i m e es Jo nades Ca alanes de Sociologia.
Ba celona: Ins i u d'Es udis Ca alans.
CARRASQUER, P.; NOGUERA, J.A.; VARELLA, R. (1996). El empleo emenino en el sec o
inancie o en España. Ba celona: Columna-CONC.
CA R R A S QU E R, P.; TO R N S, T. (1983). «Muje y T abajo». C ónica de In o mación Labo -
al, núm. 12.
CA R R A S QU E R, P.; TO R N S, T.; TE J E RO, E.; RO M E RO, A. (1998). «El abajo e p o d u c-
i o». Pape s, núm. 55.
CH A B AU D - RYC H T E R, D.; FO U G EY RO L LA S - SC H W E B E L, D.; SO U TO N N A X , F.(1985). Es p a -
ce e emps du a ail domes ique. Pa ís: Lib ai ie des Mé idiens.
COCKBURN, C. (1991). In he way o women. Lond es: Macmillan.
— (1983). B o he s: Male dominance and Thecnological Change. Lond es: Plu o P e s s .
DAUNE-RICHARD, A.M. (1986). «De la cons uc ion d'un obje “ a ail des emmes”
a une econcep ualisa ion du a ail». Comunicació p esen ada al col·loqui Wo k
and Poli ics: he emini a ion o de labo o ce. Ha a d Uni e si y.
DE L PH Y, C. (1987). «Modo de p oducción domés ico y eminismo ma e ialis a». AM O-
RÓS, C. (comp.) Muje es: Ciencia y p ác ica polí ica. Mad id: Deba e.
DEX, S. (1988). Women's A i udes owa ds Wo k. Lond es: McMillan.
— (1991). La di isión sexual del abajo. Mad id: Minis e io de T abajo y Segu idad
Social.
DURAN, M.A. (1987). La jo nada in e minable. Ba celona: Ica ia.
DURAN, M.A. (di .) (1988). De pue as aden o. Mad id: Ins i u o de la Muje .
FO U G EY RO L LA S- SC H W E B E L, D. (1995). «Le T a ail domes ique: économie des se i-
udes e du pa age». A HI R ATA, H.; SE N OT I E R, D. Femmes e pa age de a a i l.
Pa ís: Sy os.
GARDINER, J.; HARRISSON, J.; SECCOMBE, W. (1975). El ama de casa bajo el capi alis -
mo. Ba celona: Anag ama.
HARTMANN, H. (1981). «The amily as he locus o gende , class and poli ical s ug-
gle: he exemple o Housewo k». Signs, ol. 6, núm. 3.
—(1976). «Pa ia chy, capi alism and job seg ega ion by sex». Signs, ol. 1, núm. 3.
El pe què de la e p o d u c c i ó Pape s 59, 1999 107
