De la família a les polítiques familiars : vicissituds d'un recorregut

De la família a les polítiques familiars. Vicissituds d'un recorregut Lluís Flaquer Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain [email protected] Resum En aquest article l'autor tracta d'identificar alguns elements crucials que han influenciat el seu itinerari intel·lectual i que, per tant, han contribuït a la gènesi de les seves orientacions teòriques i de les seves pràctiques de recerca. Comenta diverses menes de recerca en les quals ha participat, el principal interès de les quals era un millor coneixement de l'estructura de la família, de l'organització de l'esfera privada i de la seva evolució en les societats modernes. En els darrers anys ha incorporat al seu discurs les nocions de gènere, patriarcat i individualització, i destaca el paper de l'Estat de benestar i la importància de les polítiques familiars en la mesura que tendeixen a conformar la matriu de limitacions i oportunitats de la qual sorgeixen els valors familiars. Abstract In this article the author tries to identify some crucial elements that have influenced his intellectual life and have therefore contribued to the genesis of his thoretical orientations and research pratices. He discusses different kinds of research in which he was involved whose central concern was a better knowledge of family structure, of the organization of the private sphere and of their evolution in modern societies. In recent years he has introduced into his discourse the notions of gender, patriarchy and individualization and stresses the role of the welfare state and the importance of family policy in so far as they tend to shape the matrix of constraints and opportunities from which family values arise. 1. Una formació pluridisciplinària En primer lloc, voldria agrair sincerament la invitació feta pel De p a rt a m e n t de Sociologia de la Un i versitat Autònoma de Ba rcelona a presentar la meva a p o r tació a aquestes jornades de re c e rca. Aquest oferiment m'ha permès de portar a terme un exercici de recapitulació vital, força útil quan hom ja passa de la ratlla dels cinquanta, però que sovint no ens sol va g a r, enfeinats com estem en un munt de projectes. Aquest balanç crític m'ha servit per dotar re t ro s p e c t i vament de coherència i de sentit la pròpia trajectòria acadèmica i investigadora i descobrir-hi continuïtats que jo mateix ignorava. Per començar, voldria dedicar uns breus paràgrafs a comentar la meva forPapers 59, 1999 57-70 mació acadèmica. Sens dubte, moltes de les orientacions que han marcat les m e ves línies de re c e rca arrenquen dels interessos que vaig desenvolupar durant els meus anys d'estudiant. Si hagués de qualificar d'alguna manera les característiques de la meva formació, diria que aquesta fou sobretot pluridisciplinària. Si els joves d'avui tenen l'oportunitat d'ingressar des de primer a les facultats de Sociologia, els de la meva generació no vàrem poder gaudir d'aquest privilegi. Quan jo vaig iniciar els meus estudis a principis dels anys seixanta, a causa de la situació d'anormalitat democràtica que es vivia aleshores, a Ba rcelona no hi havia cap facultat de Sociologia, i les úniques opcions eren cursar la carrera a Madrid o a l'estranger. Però, per a un jove de l'època, el problema no era tant on podia cursar la disciplina, sinó més aviat tenir un coneixement de la seva existència. Jo, personalment, vaig haver de fer un llarg recorregut per tal d'arribar a la sociologia, tot passant pel dret, per la ciència política i l'antropologia. Després d'estudiar Dret a la Un i versitat de Ba r celona, vaig gaudir d'una de les primeres beques concedides per la Fundació Jaume Bofill, que em permeté fer una estada a París (1967-69) i obtenir la llicenciatura en Ciències Polítiques a l'Institut d'Études Politiques. Fou allí on vaig entrar en contacte amb la sociologia per primera vegada, ja sia a través de companys que estudiaven a Na n t e r r e, ja sia a través d'assignatures cursades a l'Institut, on impartia la matèria el professor Henri Mendras. De retorn a Barcelona, vaig prendre la determinació de cursar estudis de postgrau en sociologia a Anglaterra, però per diverses raons alienes a la meva voluntat no vaig poder portar a terme aquest p r ojecte fins al curs 1974-75, quan Sa l vador Giner em va acollir al De p a rt a m e n t de Sociologia de la Un i v ersitat de Lancaster. Els tres cursos acadèmics següents els vaig passar a la Un i versitat d'East Anglia, on hi havia un gran interès per la re c e rca pluridisciplinària sobre la família. Fou allí on, a través de la meva s u p e rvisora Marie Corbin, vaig poder ampliar els meus coneixements sobre l ' a n t ropologia social, que em serv i ren per tal d'orientar la primera fase de la m e va re c e rca. Voldria reivindicar aquest itinerari, que a primera vista pot re s u ltar tortuós i re p resentar una marrada, com un enriquiment de la meva persp e c t i va sociològica, que d'alguna manera s'ha vist reflectit en els meus tre b a l l s de recerca. A continuació, voldria tractar de presentar les meves línies de re c e rca principals, ja que és a través d'elles que s'ha desenvolupat la meva reflexió teòrica i la meva pràctica com a investigador. 2. Els canvis en la família troncal Començaré el meu re c o r regut evocant l'inici de la meva carrera com a inve s t igador a Besalú i al seu entorn, una vila de la Ga r r otxa que vaig escollir per tal de fer-hi una monografia sobre l'evolució de la família catalana sota l'impacte de la industrialització. Aquest poble oferia una bona ocasió per comprovar sobre el t e r reny els canvis que s'esdevenen en un sistema familiar arran de la transformació d'altres dimensions del conjunt de la societat. El procés d'industrialització hi fou autogenerat a partir de la inversió de capitals locals, i els tre b a l l a d o r s 58 Papers 59, 1999 Lluís Flaquer que s'incorporaven a la indústria eren antics jornalers o camperols empobrits pel pas de l'agricultura de subsistència a la de mercat. Per tant, era possible examinar les pautes de canvi en el procés de formació familiar quan els campero l s a b a n d o n a ven els seus masos i es veien sotmesos a noves demandes a mesura que es dedicaven a noves ocupacions en un context urbà. Fins a finals dels anys seixanta la família troncal era el sistema pre valent entre els propietaris rurals, però també entre els aparcers que vivien a la zona de poblament dispers, mentre que al nucli urbà hi pre d o m i n a ven les famílies nuclears entre els jornalers i els obre r s . En aquella època exe r cí sobre mi una certa influència Peter Laslett, amb qui jo havia entrat en contacte a Cambridge. Laslett ens havia brindat una metodologia per a l'estudi de la incidència de les formes familiars a Eu ropa en períodes històrics, però alhora havia posat en dubte l'existència de la família tro n c a l com una fantasia de Le Play (Laslett and Wall (eds.), 1972). Les meves dades contradeien aquesta apreciació i la meva primera intenció fou re b a t re els re s u ltats de Laslett utilitzant la seva pròpia metodologia. A Besalú i comarca era possible consultar els censos i padrons municipals de les darre res dècades, i aquesta c i r cumstància facilitava l'estudi del procés de nuclearització. Més tard, em va i g adonar de les insuficiències d'aquest enfocament, ja que els canvis en els paràm e t res demogràfics inflaven artificialment la incidència de llars multigeneracionals, indicatives de l'existència de família troncal, i vaig decidir combinar el t r eball de camp antropològic amb l'anàlisi d'una mostra de decisions re s i d e n c i a l s postnupcials d'unes cinc-centes parelles. Les principals modalitats re t i n g u d e s f o ren la virilocal, la uxorilocal i la neolocal. La selecció de la mostra es féu de la manera següent: vaig incloure-hi només aquells individus que el 1975 vivien a la comarca de Besalú, i en vaig excloure, en canvi, els solters, els que es casaren abans de 1941 o després de 1975, així com els que es casaren entre 1941 i 1975 però posteriorment emigraren. Aquest procediment de mostreig no aleatori em permeté obtenir una selecció força re p re s e n t a t i va de les pautes evo l u t i ves de formació familiar. Les dades f o ren obtingudes mitjançant diversos procediments, tant personals com impersonals, des de la consulta de padrons i re g i s t res parroquials fins a la re a l i t z a c i ó d ' e n t revistes en profunditat sobre històries de vida, complementades per la recollida d'informacions i de dades secundàries sobre el terre n y. D'aquesta manera, tot combinant el treball de camp antropològic amb pro c e d i m e n t s d'anàlisi quantitativa, fou possible establir quins eren els principals determinants associats amb les decisions de formació familiar en cada un dels períodes de recerca (1941-1960 i 1960-1975). Els resultats d'aquesta recerca, en la qual vaig treballar entre 1977 i 1983, a p a re g u e ren en diverses publicacions (Fl a q u e r, 1978, 1979a, 1984a, 1986b, 1995b). Durant la primera part del període estudiat (1941-1960) gairebé quat re cinquenes parts dels matrimonis contrets a la zona de poblament dispers p o rt a ren a la formació de famílies troncals, encara que aquesta característica la trobem més sovint entre els propietaris rics que entre els pobres i més entre els terratinents que entre els masovers o els jornalers. En el nucli urbà de Be s alú, en canvi, durant aquest període només un 56% dels matrimonis conduïre n De la família a les polítiques familiars Papers 59, 1999 59 a la formació de famílies troncals, encara que resulta difícil valorar la significació sociològica de la formació d'aquesta mena de llars multigeneracionals en una època caracteritzada per fortes privacions econòmiques i escassetat d'habitatge. On trobem més tendència a la formació de famílies troncals és entre les categories de la població amb ocupacions autònomes (botiguers, industrials, a rtesans i masovers), tot i que la forma típica de matrimoni dels jornalers sense terra, en general fadristerns, era la nuclear. A la segona part del període estudiat (1961-1975) l'augment del nombre d ' o b rers i en general d'assalariats al nucli urbà de Besalú contribuí a la difusió de la família nuclear. En aquest període més de la meitat dels matrimonis (55,5%) conduïren a la formació de famílies nuclears. Però, tanmateix, les famílies troncals es mantenen prou bé després d'experimentar un pro c é s d'adaptació a les noves circumstàncies econòmiques i socials. No tan sols les t r obem entre els autònoms com a base d'una cooperació econòmica entre p a res i fills, sinó que també sorgeix una nova forma de matrimoni uxo r i l o c a l que mena a la formació d'una mena de família troncal basada en l'associació e n t re una filla —que no necessàriament és pubilla— i els seus pares, amb la finalitat d'incrementar el seu benestar mutu. A la zona de poblament dispers observem que la família troncal no tan sols és manté, sinó que la seva presència fins i tot es reforça —el 86,3% dels matrimonis conduïren a la formació de llars troncals—, en haver desaparegut d'aquesta demarcació les categories de la població no directament vinculades amb les explotacions agràries. Paral·lelament al meu estudi de la família troncal, la realització de treball de camp a Besalú em permeté explorar altres línies de re c e rca connexes. En primer lloc, el seguiment de les primeres eleccions democràtiques del postfranquisme en una comunitat rural en un intent de desenvolupar un enfocament que aleshores vaig anomenar «antropologia electoral» (1984c, 1991c). En segon lloc, la meva presa de contacte amb la vida rural em féu reflexionar sobre la import à n - cia de la dimensió comunitària i sobre l'estructuració de les relacions entre el públic i el privat en els contextos premoderns i moderns. Per últim, el meu estudi dels canvis en la família troncal em portaria a altres re c e rques sobre el procés de nuclearització des d'una perspectiva més macrosociològica. 3. Privacitat, comunitat i identitat En aquest apartat hi voldria incloure un conjunt de re c e rques desenvo l u p a d e s des dels inicis dels anys vuitanta i que arriben fins a l'actualitat, el fil conductor de les quals és la divisió de la vida social en les esferes pública i privada i l'anàlisi de les formes de regulació que prevalen en cada un d'aquests àmbits. El focus d'atenció d'aquestes re c e rques és més la vida privada que la pública, en la mesura que constitueixen estratègies per tractar d'entendre millor la natura i la dinàmica de l'univers familiar. En aquest apartat l'interès pel canvi social continua essent una dimensió primordial, així com els efectes que els processos de modernització tenen en la constitució de la vida privada. Hi podríem distingir tres línies diferents però associades entre si: 60 Papers 59, 1999 Lluís Flaquer 1. Anàlisi dels distints models de públic-privat i estudi teòric de la sociogènesi de la vida privada i dels processos socials de privatització. Aquests estudis corresponen a l'època en què vaig treballar en la meva tesi de doctorat, p resentada l'any 1981 i que em permeté obtenir el títol de doctor en Dre t per la Un i v ersitat Autònoma de Ba rcelona. Val a dir que, si bé formalment es tracta d'una tesi jurídica, el seu contingut teòric té una orientació clarament sociològica, com també ho són les publicacions a què ha donat lloc aquesta línia de re c e rca (Fl a q u e r, 1982a, 1982b, 1984b, 1986a, 1986c i 1988). En la meva tesi doctoral, intitulada Alguns aspectes teòrics de la priva c i - t at, exploro diverses qüestions re l a t i ves a la constitució dels espais públic i privat en la societat moderna. En primer lloc, examino les diverses teoritzacions clàssiques formulades per tal d'explicar el naixement i l'evo l u c i ó de l'esfera privada. En segon lloc, estudio la significació de la vida priva d a en la societat d'avui, com a refugi i font d'identitat en un món públic cada vegada més privat de sentit. En tercer lloc, analitzo les formes de re g u l ació de l'esfera privada, caracteritzades per un feble control normatiu, per un perill d'anomia i per un cert pluralisme i flexibilitat de models. 2. Com a complement de la línia anterior, vaig empre n d re l'estudi d'alguns clàssics del pensament social i de la seva contribució a la conceptualització de la dicotomia públic-privat. En t re ells cal destacar especialment els següents: Fe rdinand Tönnies, J.S. Mill i Adam Ferguson (Flaquer y Gi n e r, 1979; Flaquer i Giner, 1984; Flaquer, 1983; Flaquer, 1989). 3. Anàlisi dels processos de construcció de la identitat cultural a Catalunya. Ja durant els anys noranta, aquesta línia pren un nou caire. L'èmfasi passa de la reflexió teòrica sobre la societat moderna a l'anàlisi empírica d'un cas p a rt i c u l a r, el de Catalunya, centrat especialment en la construcció de la nostra identitat cultural i lingüística. A La cultura catalana: el sagrat i el pro f à (Gi n e r, Fl a q u e r, Busquet i Bu l t à , 1996), els autors exploren les potencialitats d'una concepció ve rtical de la cultura a còpia de dissenyar una metodologia que permeti analitzar els episodis de conflicte més significatius que marquen la construcció de la nostra identitat cultural. La conclusió és que el procés recent de gerencialització que podem detectar en la cultura catalana —el seu aspecte profà— no exclou la re n ovellada insistència en els debats sobre la identitat nacional —el seu aspecte sagrat—, de tal manera que aquestes dues cares de la nostra cultura poden reforçar-se mútuament. D ' a l t res publicacions se centren específicament en la temàtica de la llengua (Fl a q u e r, 1991b, 1994c, 1994d, 1998e). La publicació més import a n t d'aquest apartat és El català, ¿llengua pública o privada? (Flaquer, 1996c). En aquest treball analitzo el resultat de cent entrevistes en profunditat fetes a cent ciutadans barcelonins sobre les vivències re l a t i ves a la socialització lingüística. De la família a les polítiques familiars Papers 59, 1999 61 La tesi que defenso és que les dificultats amb què es troba el català són degudes al fet que la socialització lingüística dels nouvinguts té lloc cada ve g a d a menys en contextos primaris i comunitaris, per la qual cosa el seu apre n e ntatge sovint resulta associat amb motivacions instrumentals. D'altra banda, en les interaccions entre estranys que tenen lloc a l'espai públic el castellà tendeix a predominar a causa de la indiferenciació cre i x ent de rols i estils de vida associats amb les identitats lingüístiques. Aleshores, el castellà tendiria a imposars'hi en virtut del principi d'economia d'esforços. 4. El procés de nuclearització L'estudi sobre la família troncal a Besalú obrí la via a noves incursions en el camp de la família. Cal assenyalar especialment un treball de recerca realitzat al final de la dècada dels anys vuitanta, en el qual aflora una vegada més el meu interès pel procés de nuclearització a través de l'evolució de les formes familiars. L'experiència adquirida en l'explotació de dades centrals i padro n a l s durant l'època de Besalú re velà la seva utilitat en aquest projecte de re c e rc a , fet en col·laboració amb Joan Soler i finançat pel Centro de In ve s t i g a c i o n e s Sociológicas (Flaquer i Soler, 1990; Flaquer, 1990). Ja feia temps que havia constatat la importància de les bases de dades censals per a l'estudi dels fenòmens familiars (Fl a q u e r, 1979b; Conte i Fl a q u e r, 1983). L'anàlisi de la composició de les llars a través de les dades censals pot constituir un instrument de primera magnitud per a l'estudi de l'evolució de les formes familiars. Permanencia y cambio en la familia española és un estudi comparatiu de la composició de les llars fent servir el resultat dels censos de 1970 i 1981. Els autors va ren efectuar una anàlisi de correlacions amb 165 indicadors relatius a diferents aspectes de l'estructura de la família i a altre s variables socioeconòmiques i socidemogràfiques corresponents a 1970 i 1981, que permeté detectar les principals tendències de canvi de les formes familiars. Entre els resultats cal destacar la difusió de la nuclearització en tot el territori espanyol ensems amb una relativa persistència de formes tradicionals, la qual cosa és deguda, en part, a la inèrcia demogràfica però també al caràcter familiar de la nostra societat. 5. Noves formes de convivència: treballs de sociografia de la família A principis dels anys noranta l'estudi de la nuclearització es re vela insuficient. D'una banda, la família nuclear ja s'havia imposat com a model dominant en tot el territori espanyol, per bé que poguessin subsistir algunes formes tradicionals a les zones rurals. De l'altra, començaven a entre ve u re's els signes de la crisi del sistema nuclear. L'aparició de nous models i formes familiars, com ara la cohabitació, les llars monoparentals o les unipersonals evidenciava l'existència de canvis en profunditat. Es tractava de continuar amb la línia de re c e rca anterior sobre l'evolució de les formes familiars al nostre país, però parant una atenció especial al cre i xement i a la difusió de les noves llars. En 62 Papers 59, 1999 Lluís Flaquer aquest sentit, cal destacar l'anàlisi de les dades de la segona edició de l'En q u e s t a Metropolitana de Barcelona (1990) (Flaquer, Masats i altres, 1992), la redacció del capítol de família del darrer Informe FOESSA (Iglesias de Ussel, Fl a q u e r i altres, 1994), un treball sobre la situació de la família a Ba rcelona encarre g a t per l'Ajuntament (Flaquer i Solsona, 1995) i l'estudi de la família catalana en el marc d'una recerca sobre l'estructura social finançada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Fl a q u e r, 1998b, 1998c, 1998d). D'entre aquests estudis en voldria comentar només un de sol, fet en col·laboració amb altres sociòlegs: Parejas y matrimonios: Actitudes, comportamientos y experiencias (Alberdi, Flaquer i Iglesias de Ussel, 1994). Aquest llibre fou el resultat de l'explotació d'una enquesta realitzada per CIRES l'octubre del 1990. L'èmfasi de l'anàlisi se centrà en els processos de formació de la parella i de la família. La generació de noves variables permeté descobrir interessants associacions que fins aleshores havien estat escassament explorades. En part i c u l a r, cal citar l'anàlisi del grau d'homogàmia educativa en relació amb les experiències de cohabitació, l'ús d'anticonceptius i l'evolució dels rols conjugals. Completen aquest apartat un estudi empíric sobre la monopare n t a l i t a t (Almeda y Fl a q u e r, 1995), en el qual els autors tracten d'avaluar la seva incidència a través de diverses fonts i metodologies, i d'altres treballs empírics sobre les transformacions de l'estructura social espanyola i catalana (Flaquer y Gi n e r, 1982; Flaquer, Giner i Moreno, 1990; Giner, Flaquer, Homs i Sarasa, 1998). 6. Gènere i mercat: família i individualització En aquest apartat incloc un seguit de treballs teòrics sobre les transformacions del sistema familiar en els quals s'inicia la línia de re c e rca que condueix dire ctament a les meves re c e rques actuals. El que és característic d'aquesta etapa és la introducció pro g re s s i v a de les nocions de gènere i patriarcat. Avui re s u l t a difícil concebre una sociologia de la família que prescindeixi de les re c e rques fetes en el camp del gènere, però també costa imaginar una sociologia del gènere que no fixi la seva atenció pre f e rent en el camp familiar. Per tant, és comp rensible que en els darrers anys haguem assistit a una convergència teòrica entre aquestes dues especialitats. Una de les nocions que apareix amb força als meus discursos d'aquesta època és la d'individualització. En un conjunt de treballs (Fl a q u e r, 1991, 1993a, 1993b, 1994a, 1994b, 1995c, 1995e, 1995f, 1995g, 1995h i 1996a, 1996b, 1997 i 1998a) vaig perfilant el meu pensament teòric sobre els canvis en el sistema familiar que acompanyen la segona transició demogràfica. La idea és que la mirada que projecten els demògrafs sobre el canvi familiar és insuficient, p e rquè la seva anàlisi se centra més en les conseqüències que en les causes dels p rocessos que ens interessa compre n d re. Per tant, cal introduir variables que tinguin una significació sociològica, com ara la d'individualització. Amb l'accés cada vegada més gran de les dones al mercat de treball i el seu ingrés prog ressiu a l'esfera pública s'incrementa el grau d'individualització dins la família. Però l'emancipació de la dona no és l'única causa de l'augment de la indiviDe la família a les polítiques familiars Papers 59, 1999 63 dualització intrafamiliar. En general, una de les fonts d'individualització és l'acció del mercat, i la penetració de les forces del mercat dins la família potencia aquesta tendència. Així, algunes de les tasques tradicionals de la llar, com ara la preparació del menjar, poden ser parcialment confiades al mercat (menjars preparats, fast food, etc.) i l'organització del temps de lleure entorn de la pantalla del televisor evidencia també el cre i xement de l'entreteniment pro g r a m a t en forma de consum cultural. L'accés al consum massiu d'aquelles categories de la població —dones, joves, gent gran— que en certa manera re s t a ven al marge del mercat, fa que els seus membres tendeixin a individualitzar-se. Però la individualització no tan sols és resultat de l'acció del mercat, sinó també de l'Estat. Si els membres d'aquestes categories socials es constitueixe n en individus no és tan sols perquè esdevenen consumidors. En la mesura que els Estats de benestar els confere i xen drets socials de ciutadania, que els donen accés a determinades prestacions socials, també els ajuden a constituir-se com a individus. 7. Família i Estat de benestar: les polítiques públiques sobre la família Aquesta darrera etapa de la meva re c e rca re p resenta la introducció d'elements radicalment nous ensems amb la recuperació de certes línies ja estroncades o que havien quedat en segon terme. El capgirament d'alguns dels meus interessos de re c e r ca coincideix amb l'inici de la meva col·laboració en un projecte d'investigació internacional. Des de 1994 assumeixo la direcció de l'equip espanyol del projecte Fa m i l y Change and Family Po l i c y, codirigit per Peter Flora (Mannheimer Ze n t ru m für Eu ropäische Sozialforschung, Mannheim, Alemanya), Sheila Kamerman i Alfred Kann (Columbia Un i v ersity School of Social Wo r k, Nova Yo rk ) . Aquest projecte, que estudia comparativament la situació de la família en re l ació amb les polítiques de l'Estat de benestar en una vintena de països, donarà lloc a la publicació de vuit volums editats per una editorial anglesa. L'equip e s p a n yol, format per Te resa Jurado (Istituto Un i versitario Eu ropeo, Fl o r è ncia) i Elisabet Almeda (Un i versitat Pompeu Fabra), s'encarrega de la re c o p ilació de les dades, de la seva anàlisi i de la redacció d'un informe de síntesi s o b re les polítiques familiars a Espanya, que s'integrarà en un dels volums de la publicació general: Peter Flora (ed.), Family Change and Family Policy in S o u t h e r nEu rope, L o n d res: Clarendon Pre s s (Fl a q u e r, Almeda; i Jurado, en p re m s a ) . El Mannheimer Ze n t r um für Eu ropäische Sozialforschung, està constituint a Mannheim (Alemanya) una base de dades sobre família i Estat de benest a r, i el 1996 inicià un ambiciós programa de formació i mobilitat d ' i n vestigadors, finançat per la Unió Eu ropea, que jo gestiono a nivell espan yol. Aquest programa, que comporta l'intercanvi d'uns trenta-cinc inve s t igadors entre diversos centres de re c e rca europeus, té per objecte la formació d'un conjunt d'investigadors de diverses disciplines que treballin seguint línies de recerca semblants. 64 Papers 59, 1999 Lluís Flaquer La integració en aquest projecte de recerca internacional comportà diverses novetats. En primer lloc, representà el descobriment de la dimensió europea en l'anàlisi comparativa, que en els darrers anys està prenent una import a n t embranzida sota la impulsió del finançament de la Unió Europea. Tenir present en els estudis familiars el marc europeu suposa la constatació de la gran d i versitat de sistemes familiars, de règims de benestar i de polítiques familiars, cosa que resulta molt enriquidora a l'hora de generar problemàtiques i hipòtesis de re c e rca. Com Du rkheim ja va mostrar en El suïcidi(1897), el contrast entre les pautes de suïcidi en països amb tradicions culturals i religioses diverses disposa d'una força heurística considerable en l'explicació sociològica. En segon lloc, aquesta nova línia de re c e rca suposa la re p resa de la problemàtica públic-privat, mig abandonada en els darrers anys. Tanmateix, la seva recuperació exigeix sotmetre l'etapa anterior a una autocrítica: 1. Cal abordar aquesta qüestió en clau política. No es poden explicar els canvis en el món privat sense explorar les mutacions de l'esfera pública. La regulació del món privat s'ha d'examinar a partir de determinades i n t e r vencions, ja sia a través de l'acció del dret de família, ja sia a través de la influència de les prestacions socials en la constitució de l'unive r s f a m i l i a r. L'estudi de la política familiar comparada esdevé primordial per e n t e n d re l'evolució dels diversos sistemes familiars a escala europea. No tan sols la política familiar referma i modifica determinades pautes familiars, sinó que la variació en les demandes efectuades a l'Estat de benestar per part dels partits polítics i dels moviments socials sovint és funció dels diversos sistemes de valors que constitueixen la base de les re l a c i o n s f a m i l i a r s . Els actors familiars formulen les seves estratègies en funció de certs determinants estructurals que alhora permeten i/o estimulen determinats comp o rtaments i en limiten o en coarten d'altres. Aquests determinants són especialment les forces del mercat, les disposicions legals i les pre s t a c i o n s de l'Estat de benestar. Quan alguns d'aquests determinants s'alteren, es modiquen els comportaments dels actors familiars i, de re t o p, es forgen nous valors. Aquesta és la tesi que he estat seguint en diverses publicacions (Fl a q u e r, 1995a i 1995d). La col·laboració recent amb Cristina Brullet (Flaquer i Brullet, 1999) m'ha permès posar a prova la pertinència d'aquestes idees pel que fa al nostre país. Fent una primera aproximació en l'anàlisi de les polítiques familiars a Catalunya, examinem la influència soterrada del concepte de família que s'evidencia en la dificultat per a la formulació d'un projecte de política familiar per al nostre país. El record negatiu del franquisme i la prevalença de la concepció catòlica de repartiment de responsabilitats entre família i Administració han contribuït al manteniment d'un sistema de benestar que ja no correspon als temps actuals, basat en la força de les obligacions de parentiu, en el qual les dones resulten ser les primere s perjudicades. De la família a les polítiques familiars Papers 59, 1999 65