El ma c ins i ucional de la in es igació
Jo di Po a
Fundació Jaume Bo ill
P o ença, 324, 1 . 08037 Ba celona. Spain
b o i ll@ b o i l l . o g
In en a é exposa algunes idees sob e la e c e ca en ciències socials p o m o g u-
da pe ins i ucions p i ades i, d'una mane a més especí ica, pe la Fu n d a c i ó
Jaume Bo ill que aquí ep esen o.
He de con essa , en p ime lloc, que quan em demanen que in e ingui en
una ac i i a d'aques a uni e si a com a pe sona ex e na a ella, em sen o una
mica es any, ja que les elacions en e la Fundació Jaume Bo ill i la Uni e si-
a Au ònoma de Ba celona enen una ajec ò ia de mol s anys i la majo ia
de p o esso s dels depa amen s de sociologia i ciència polí ica han ingu algu-
na elació amb la undació. I c ec que ha es a una bona cosa pe a les dues
ins i ucions.
Dins d'aques es ciències socials hem dedica mol s menys es o ços en el
camp de l'economia i el d e que a les al es ciències socials. D'una mane a
especial a la sociologia i a la ciència polí ica. Hem c egu que les en i a s exis-
en s al nos e país que p o m o c i o n a en els es udis de d e i, especialmen ,
econòmics, no eien an necessà ia la in e enció de la undació en aques s
camps. Pe an , exclou é de les me es conside acions les e c e ques en els camps
del d e i de l'economia.
La Fundació ha p omogu du an en a anys les ciències socials amb una
olun a no es ic amen acadèmica, és a di , limi ada a un augmen de conei-
xemen pe ell ma eix, sinó en unció d'uns objec ius conc e s. De e , ha í-
em de e s p o n d e a la p egun a de pe a què se e i x en les ciències socials. To h o m
sap més o menys que les ciències na u als i expe imen als poden millo a , pe
e x emple, la salu de les pe sones i millo a el ni ell de ida dels ciu adans. Pe ò
i les ciències socials, pe a què se eixen?
Els pode s públics an un ús de les ciències socials ela i amen limi a . A
p a de l'economia i el d e , les u ili zen bàsicamen pe al coneixemen i con-
ol de l'opinió pública. La Fundació ol ana més enllà, en el sen i que se e i x i n
pe anali za c í icamen el uncionamen de la socie a , i no an sols acin un
diagnòs ic dels p oblemes sinó que s'a en u in a p oposa mesu es pe e s o l d e ' l s .
En aques sen i , la nos a undació é una doble mane a d'ac ua : com una
undació clàssica que concedeix beques i aju s pe a p ojec es ex e ns que coin-
cideixen amb les p io i a s que é es able es, i com quelcom semblan al que
Pape s 59, 1999 17-19
a a s'anomena Think Ta n k, és a di , p omou deba s, enca ega anàlisis, a a l u a
polí iques públiques, ac uan com una mena de «g up de p essió ideològica».
Així doncs, els p incipis inspi ado s de la undació són els que segueixen:
— Anali za c í icamen la nos a socie a , les se es bases es uc u als, els seus
mecanismes de uncionamen i els p ocessos d'in eg ació i de ma ginació que
gene a.
— In e pel·la l'o d e es able amb el con encimen que no és ni l'únic pos-
soble ni ampoc el millo .
— Es udia i comba e amb els mi jans que li són p opis les desigual a s de
o a mena, exis en s en e pe sones, en e g ups i en e pobles.
— P o m o u e, sos eni i di ulga p opos es al e na i es an de pensamen com
d'o gani zació i d'acció social.
— Con ibui a l'a i mació nacional de Ca alunya en el ma c del espec e i
de la p omoció dels d e s dels pobles.
I més en conc e , pe al pe íode del 1997 al 2000, la undació é p e is es
qua e à ees p io i à ies d'ac uació:
— Pe eccionamen de la democ àcia: p a icipació ciu adana, e isió del un -
cionamen democ à ic, compo amen elec o al...
— Acollimen de la immig ació: aplicació de la Llei d'es ange ia, segones gene -
acions i escola, o mació de mediado s, in e cul u ali a ...
— Millo a de l'educació: aplicació de la e o ma educa i a, p omoció de no e s
eines didàc iques, educació è ica...
— De s e n olupamen cul u al: anàlisi de p oducció i consum cul u al, polí iques
cul u als eu opees, no es ecnologies i cul u a...
El ema de la u ili a de les ciències socials, a pa e meu, es po anali za a
pa i de qua e ni ells de possible mesu a de l'ús de la ece ca:
— Una e c e ca és ú il pe la ma eixa pe sona que la a, en la mesu a que aug-
men a la se a compe ència p o essional i millo a el seu cu ículum.
— Quan, a més, hi ha una comunicació amb els col·legues de la se a ma eixa
especiali a , po p o oca un deba uc í e a l'in e io de la se a discipli-
na.
— Si aconsegueix e a iba els esul a s de la e c e ca als agen s socials i polí-
ics, po in en a modi ica les polí iques e s p e c i es en unció dels e s u l a s
de la se a ece ca.
— Si, inalmen , po a iba als c eado s d'opinió dels mi jans de comunica-
ció, la se a ece ca po con ibui a la c eació d'opinió pública espec e al
ema.
C ec que és con enien obse a , en cada cas, el ni ell al qual ha a iba
la e c e ca pe al de mesu a -ne la u ili a social. No cal, e iden men , que
18 Pape s 59, 1999 Jo di Po a
es compleixin els qua e ni ells, pe ò sí que és con enien eni -los p e-
s e n s .
Aques a se ia una mane a d'equipa a la u ili a de l'ac i i a en les cièn-
cies socials amb al es ac i i a s. Si les emp eses me can ils poden mesu a l'e-
icàcia de la se a ac i i a amb c i e is de comp e de esul a s i de bene icis
econòmics i la e c e ca en ciències expe imen als amb c i e is d'aplicació pe
millo a les condicions ma e ials d'exis ència, les ciències socials hau ien de
guanya la con iança en la se a u ili a a pa i de la capaci a que enen de e
més anspa en el uncionamen de la nos a socie a i d'indica possibles
mesu es pe millo a -la.
El ma c ins i ucional de la in es igació Pape s 59, 1999 19