Taula odona:
Què és in es iga ?: del ma c ins i ucional
a les p àc iques
Mode ado a: Te esa To ns
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Sociologia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
La e c e ca és allò que l'o gani zació uni e si à ia ha si ua dins els depa a-
men s, és a di , el depa amen é esponsabili a en la e c e ca. Pa icipen de
la aula e p esen an s de g ups i de mane es de e e c e ca dis in es dins el
d e p a amen , no hi són o s pe què al públic ambé n'hi ha. El que olem mos-
a a a no és an el que em i com ho em, sinó què ol di in es iga en aques
m a c ins i ucional conc e , la uni e si a en gene al, i quines són aques es p àc-
iques.
La Taula
M. Jesús Izquie do. Depa amen de Sociologia
En p ime lloc, cal e unes conside acions inicials sob e in es iga a la uni-
e si a , és a di , si ua allò que es a en el con ex gene al. Aques s dies s'ha
pa la dels p oblemes i de les necessi a s d'a a l u a , en de ini i a, nosal es e-
ballem a la uni e si a i no podem e allò que ens doni la gana. El ma c bàsic,
doncs, se ia el següen : el p o esso uni e si a i és: a) un e b a l l a d o , és a di , una
pe sona que en la se a o ça de eball pe sob e i u e, b) un eballado públic,
és a di , al se ei de la socie a que inança i paga la se a eina; en al es pa au-
les, el comp ado de la se a eina és la socie a , no és l'Es a . Així, si el com-
p ado és la socie a i no és l'Es a , com obeeixo la socie a —pe què el e b a l l
és un ac e d'obediència—? L'ac e d'obediència, en p ime lloc, es p ac ica ia pe
la ia de e allò que se' diu a la comuni a de la qual es o ma pa , i aquí
es a íem equipa an els pode s p àc ics amb el pode que dóna o igen a aques s
pode s p àc ics. M'explico: Si pa lem de democ àcia hem de pa la de la o l u n-
a de la majo ia i en aques momen la majo ia al nos e país, el pa i més
o a , és l'abs enció, la qual cosa gene a una g an di icul a pe es abli si se -
e i xes a la socie a quan obeeixes allò que e diuen que has de e dins d'una
de e minada ins i ució. Com he esol aques p oblema? Pe la ia de e c o -
da que sóc eballado a, i això signi ica que obeeixo en els lími s i obeeixo a
consciència, d'allò que se'm demana explíci amen , pe ò no accep o o d e s
que no siguin explíci es ni o mali zades. En el eball d'in es igació les o -
Pape s 59, 1999 117-128
d es no són explíci es ni es an o mali zades, pe la qual cosa no inc cap obliga-
ció d ' o b e i . No p e enc no obei , inc cla que he enu la me a o ça de e b a l l
i, a més, pe mi és un o gull se uncionà ia pública, i pe an encan ada de
e b e o d es de la comuni a ; el que passa és que no les sen o, pe més que pa i
l'o ella, i men es an sob e isc amb l'obediència a unes ce es o d es que són
mol explíci es i de les que depèn que cob i cada mes. Això del que depen que
cob i cada més ho aig de co i an bé com puc, obeeixo pe ò a més a cons-
ciència, dins els lími s de les me es capaci a s, en allò que sóc capaç de e .
Així doncs, en l'àmbi de la in es igació, ins que a mi no em diguin cla amen
que se'm mana in es iga un ce ema, no ho a é, pe ò si se'm mana ho a é,
si se'm mana ol di , si hi ha elemen s de coacció que em o cin a e -ho. De
momen no n'hi ha.
Pe al a banda, ealmen em c ea p oblemes de con usió el p opi ma c en
què es desen olupa la in es igació. Qui mana el p o esso a uni e si a i? En
p incipi depenem de depa amen s, pe ò esul a que els p o esso s dels depa -
amen s hem mani es a la necessi a de e un eball in e disciplina i, ans-
disciplina i i plu idisciplina i. Com es esol això? És aquí on si ua ia els ins i u s
d ' i n es igació, amb la inali a de sal a aques a ba e a de les disciplines, c e a n
un en o n uni e si a i on un p o esso pogués in es iga en un e eny d'in-
e can i immedia amb p o esso s d'al es llocs. El p oblema que es c ea, és
que els ins i u s es an con igu a s de mane a au ònoma, així que quan el p o-
esso in es iga pe a l'ins i u , això li suposa una cà ega de eina, i in e s a-
men el depa amen , pe al de cob i aques a mancança, ep un p o e s s o
subs i u que en p incipi é menys expe iència i es à menys quali ica que el
p o esso que es à abso bi o almen o pa cialmen pe pa de l'ins i u . Aq u í
hi ha ensions que són u gen s, pe exemple, una ensió u gen espec e de
l'en o n in es igado ó a la p egun a sob e «qui in es iga?»; en p incipi, in e s-
iguen beca is, p o esso s con ac a s o unciona is i pe sonal ex e n; c ec que
es à poc egula , malg a que s'ha e un es o ç se iós, no s'ha posa en p àc i-
ca un ma c labo al cla sob e l'es a u de les pe sones que in es iguen. Ta m b é
cal eni p esen què s'in es iga: ¿podem conside a in es igació un in o me
ècnic e mi jançan un con eni amb una ins i ució pública o amb una emp e-
sa p i ada?
D'al a banda, abans de pa la de la me a mane a de eballa , ull deixa
cla que no p e enc implíci amen de ensa una mane a de eballa ; pe q u è
quedi cla que no en de enso cap, assenyala é que els di e en s es ils d'in e s i-
gació compo en ce s a an a ges pe a les uni e si a s. No hi ha un es il bo i
un al e de dolen , cadascun é els seus a an a ges, i n'hi ha alguns que són
simplemen il·legals, aquells que eali za un p o esso que es à con ac a a
emps comple i eballa pe a en i a s de o a de la uni e si a que impliquen
algun ipus de elació con ac ual p o essional. Hi ha una ole ància espec e de
pe i es in e encions com a a con e ències, e c. Em e e e i xo a p ojec es d'en-
i a inance a, i en g au de dedicació in ens. Els bene icis de la in e s i g a c i ó
del p o esso a so a «comanda», i pe an pe seguin el e de eni ing essos,
118 Pape s 59, 1999 Mode ado a:Te esa To ns
poden se l'adquisició de coneixemen s, l'ob enció d'ing essos que es poden
adui en in aes uc u a pe a la uni e si a (llib es...). En de ini i a, que una
u n i e si a ingui p esència social no és poc impo an , i aques ipus de ies de
eball donen o s aques s a an a ges. Els pe ills que això p esen a són que, en
la mesu a i en el g au que s'ha ana de aluan l'es a u del p o esso en an
que docen , el p o esso (pe ac o s d'au oes ima, de pode , de dine s...) en-
deixi a sen i -se cada egada més a e pe coses que no enen a eu e amb la
docència i que enen a e u e amb ac i i a s que li donen més p esència social,
i c ec que això és un p oblema, pe què pod ia signi ica que pe sones mol
aluoses, amb àlua econeguda in e nacionalmen o a ni ell au onòmic, s'anes-
sin allunyan de la docència i s'anessin dedican només a la in es igació. Pe ò
no m'a e eixo a di que hi hagi models millo s o pi jo s.
So b e la me a mane a o model d'in e s i g a , cal di que he in es iga de
di e ses mane es i l'espec e és an ampli que ins i o he eballa pe a una
mul inacional passan pe la uni e si a , he cob a , no he cob a , he e p o-
jec es pe a l'Adminis ació pública, « u i colo i». He sen i que en o ns mol
amplis són poc con olables, i a mi m'ag ada el pode ; pode ol di que si l'es-
pí io l'he espi ia jo i que si es à bé, ho e bé jo. Quan e bellugues en en o ns
mol amplis s'escapen mol es coses i pe una pe sona a qui l'in e essa sob e o
la in es igació onamen al i el eball eò ic (com és el meu cas), és necessa i
el con ol, ja que l'au o ia in el·lec ual és d'una pe sona. Es po discu i amb
els al es, ob i camins i in e c a n i a , pe ò el eball in el·lec ual d'aques ipus
em sembla que no es po e en equip, cosa que no ol di no in e c a n i a .
Quan no eballes en equip po s no es abli una elació en e pa ells, la e i-
a és que al eball que enim a a en ma xa, que és sob e l'acudi , no hi ha
una elació en e pa ells, i p ou que m'en e s s e n e i xo, pe què, pe una pa ,
pod íem di que no inc uns ad e sa is o s de les coses que dic i, pe al a
p a , he de di que les me es expe iències de descobe a in enses s'han p o d u ï
en elació amb alumnes p ecisamen pe què la gen no es à an con igu ada
men almen com pe què no sigui impe inen , i la impe inència és u ilíssi-
ma. S'ap èn més dien bes ieses que o mali zan co ec amen , i a mi això
m'ha po a a la elació amb pe sones que pod íem di que, des del pun de
is a de o mació, no són pa ells. El ema d'en on a -se de ca a amb pa ells, que
en la me a mane a de eballa és una absència, l'he esol a a és de epa i
a icles que he esc i , mi o de busca gen llunyana espec e de l'àmbi on e-
ballo, pe e b e les se es c í iques. A egades ebo c í iques àmplies; pe exe m-
ple, del eball que he ebu una c í ica més sis emà ica i àmplia, ha es a d'una
pe sona que suposadamen no és un pa ell, en la mesu a que ha en a desp és
al depa amen , que no és un unciona i, e c... Un a icle meu sob e el « incle
social» a se c i ica pe J.A. Nogue a de mane a onamen ada i cu osa, i ull
ag ai -li públicamen l'es o ç que ha e . En can i, cos a eno memen es abli
un incle de deba , de c í ica i és més àcil que les elacions en e nosal e s
siguin enses, enca a que sigui implíci amen , pe en eges, suscep ibili a s i
a anys de pode . I això di icul a mol el deba uni e si a i, pe què és una comu-
ni a massa ancada, pe ò si passem més emps jun s que amb la pa ella, pe
Què és in e s i g a ? :del ma c ins i ucional a les p àc iques Pape s 59, 1999 119
què no con i im més? Pe què enim coses no esol es i que no són de ca àc e
in el·lec ual.
Faus o Miguélez. Depa amen de Sociologia
Inicio l'exposició amb el ma eix ema que la M. Jesús: in es iga a la uni e s i a
signi ica dues coses, s'in es iga com a eballado o com a unciona i i es é l'o-
bligació d'in e s i g a . Se ia ú il que a la uni e si a hi hagués gen que només
i n es iga, gen que a docència i in es iga... o di e ses g aduacions. De e , l'única
cosa que enim a a és una combinació, di ícil de man eni a egades, pe ò que se
suposa que s'ha de man eni , i aques a di icul a és g eu quan eballes, pe exe m -
ple, amb gen d'al es països que é més lexibili a de la que enim aquí. La sego-
na unció del p o esso és la d'es udiós, una l'obligació pe exigències de la ciència,
o d'al es que in e pel·len el que as, alho a que ambé pe exigències del cu í-
culum, malau adamen pe als jo es, pe què sense cu ículum de la in e s i g a c i ó
que de i i en publicacions, poca cosa es po e a la uni e s i a .
Què he in es iga ? En aques pun hi ha un p incipi onamen al que és el de
l'au onomia de l'in e s i g a d o , nosal es hau íem de eni només les limi acions
que de i en del deba , de les exigències cien í iques, de la eo ia, del que se sap,
mai imposicions que siguin ni de la uni e si a , ni del minis e i, ni de la UE,
ni de cap ipus d'emp esa, i en aques sen i els poso o s dins del ma eix calaix.
La uni e si a l'única cosa que ha de dona als in es igado s és supo , i si de
cas posa mecanismes d'a aluació. Com po e -ho? No s a l es enim aspec es
mol pau a s, a ni ell legal i, en e mes d'e icàcia de la e c e ca i de eball, hi
hau ia d'ha e un aco d pel qual cada any es edac és una espècie d'in o me
d ' a aluació de cada g up o in es igado que es à en e c e ca —pe què ho a
amb mi jan s públics o amb inali a pública—. Pe què han de se ocul es o
semiocul es aques es coses? I no ho dic només en e mes de deba dels bonics
esul a s eò ics que hem oba , sinó ambé de la «cuina» de la in es igació.
Com és possible es abili za la ece ca? Segu amen hi ha aons pe pode
i n es iga sol o en g u p, això depèn de la p òpia olun a , pe ò c ec que, com
a en i a pública que és la uni e si a , hau íem de demana que la uni e si a
donés el màxim supo a aquells que olen coo dina -se. La uni e si a , ia
c e n es, ins i u s o g ups, hau ia de dona supo als que olen coo d i n a - s e ,
com a o ma de supe a les limi acions de l'excessi a especiali zació, o als que
olen supe a en ocamen s sec o ials o pa cials. Pa al·lelamen la gen que ul-
gui e ece ca indi idualmen , òb iamen ambé ho ha de pode e , i po se
millo , amb la llibe a que dóna no eni cap p essió de pa ells o d'impa ells,
pe ò di a a des del pun de is a ins i ucional, la uni e si a hau ia de eni
l'obligació de omen a al màxim el supo , els ecu sos, pe què la e c e ca és
pogués e més en coo dinació, en g u p, u ili zan ecu sos de mane a com-
pa ida i po encian els ecu sos de ece ca que é la uni e si a .
L ' a aluació que a a exis eix en la e c e ca en aques país és p àc icamen
indi idual, es a una mica d'a aluació col·lec i a o a aluacions conjun es de
g u p, pe ò majo i à iamen és una a aluació indi iduali zada. De egades e s -
120 Pape s 59, 1999 Mode ado a:Te esa To ns
pon a la eali a , pe què s'ha e la e c e ca indi idualmen , pe ò de egades no,
pe què s'ha e ece ca de mane a col·lec i a i hi hau ia d'ha e ambé meca-
nismes d'a aluació en aques s casos. S'a alua sob e o pel lloc on es publiquen
les coses que es publiquen, i segu amen és un c i e i d'in e ès, pe ò en les
publicacions passa el ma eix que amb al es ipus de elacions, si ens una xa x a
de bones elacions amb de e minades pe sones acabes publican més àcilmen
en de e minades e is es que si en ens amb al es pe sones o no en ens. Pe pa
de la uni e si a o d'ins àncies públiques hi hau ia d'ha e mecanismes d'a a-
luació an e io s a la publicació que donessin la possibili a de e u e la quali-
a de la e c e ca en e mes de con ingu s, d'a enç eò ic, de ècniques u ili zades,
de can is in oduï s, i en unció d'aques a a aluació, la uni e si a pod ia po en-
cia mol més les capaci a s de publicació. L'a aluació és mol impo an i po
se es imulan , si no es a només amb c i e is adminis a i is es, sinó pe dona
s u p o als in es igado s. Així, inalmen , la in es igació o els esul a s de la
i n es igació passa ien a o ma pa del capi al de o hom si e ec i amen la
uni e si a ingués mecanismes de publicació del que s'in es iga. Així s'e i a-
ia que mol es ece ques quedessin al calaix del comi en o clien , i si es que-
den coses sense publica pe exemple pe què no in e essen a la pe sona que ho
ha enca ega , és en pa pe què els in es igado s no som su icien men a l e n s
pe e a l d e la nos a au o ia. Si el clien no ol publica , l'in es igado sí que
po , i si no, en el momen de i ma el con ac e cal mi a que no hi hagi cap
clàusula, de mane a que si hi és, aquella in es igació no s'ha de e , ja que pe
de inició qualse ol e c e ca ha de se pública. No ind ia sen i una e c e ca que
no pogués se con as ada, cosa que ol di que ha de se pública, que s'ha de
p u b l i c a . I si un con ac e impedeix la publicació, la mane a més àcil de e s o l -
d e el p oblema és no e -la. Es em en una posició bona pe e això, pe q u è
com que ens paguen igualmen , si em e c e ca almenys que inguem la llibe -
a i l'au onomia d'ha e e el que c eiem que s'ha de e .
Úl ima qües ió sob e els ecu sos: c ec que hi ha un p oblema mol impo -
an a la uni e si a , i és que, en p ime lloc, no calen an s ecu sos pe e
e c e ca en ciències socials, onamen almen els ecu sos són necessa is pe eni
una ce a in aes uc u a, que ga an eix que no ens hem de dedica a asques
que si es iguéssin e es o ga an ides dona ien més emps pe e el pas d'in-
e s i g a . S'han de eni alguns ecu sos mínims, ja que ambé calen dine s pe
a aques s ecu sos mínims, i el mecanisme ac ual a la uni e si a segons el qual
s ' i n es iga si es é un p ojec e de la DIGICYT, o de la UE, o de la conselle ia,
o d'ajun amen s, o de minis e i... alla en una cosa onamen al, i és que la uni-
e si a hau ia de eni dine s, i això ho lligo amb el ema de l'a aluació, pe dedi-
ca -los a la e c e ca bàsica o a aquella que no enca ega ningú, i ja sé que é
dine s, pe ò en é mol pocs. Pa lo del ipus de ece ca que no paga cap ajun-
amen , ni minis e i, ni conselle ia, pe ò que la comuni a cien í ica o un g u p
c o n c e c eu since amen i con as adamen que és impo an . Si no enim
aques ipus de ecu s o aques ipus de ga an ies, és més àcil que ens decan-
em pel ipus de con oca ò ies que hi ha, on po se in encionadamen es oquen
emes que no es olen.
Què és in e s i g a ? :del ma c ins i ucional a les p àc iques Pape s 59, 1999 121

Sal ado Ca dús. Depa amen de Sociologia
De e , la me a expe iència en el e eny de la e c e ca és ins i o p è ia a la
de la uni e si a , pe què abans d'acaba la ca e a em aig inco po a a l'ISOR
i, pe an , al món de la ece ca.
L'ISOR a néixe a in -i-cinc anys i o a del ma c acadèmic, g àcies a una
undació que a a ha desapa egu . Ha es a una pla a o ma ex ao d i n à i a m e n
p ima, és a di , ha es a més un sos e, una cobe u a o mal que no pas un e i-
able cen e de e c e ca, ha se i de cobe u a de mol a eina pe ò no ha sigu una
ins i ució sòlida. Ha sigu una es uc u a olun à iamen an p ima com ens
ha con ingu o com hem aconsegui que os pe què es la se a eina, pe ò mai
que os una es uc u a més g uixuda del que necessi à em i, en aques sen i ,
ambé ha es a lexible: al lla g del emps hi ha hagu momen s com en els p i-
me s anys que ins i o hi a ha e una pe sona con ac ada ixa, pe ò quan no
ha sigu necessa i o quan això ens podia compo a unes se i uds que no es à-
em disposa s a assumi , ha desapa egu . Al cap de mol pocs anys d'ha e - s e
c ea l'ISOR ja am in en a inco po a -lo a la uni e si a ísicamen , i així que
a se possible am oba un local on hi ha el ma e ial que du an aques s in -
i-cinc anys s'ha ana inco po an a a és del esul a de la p òpia eina. Aq u e s
ca àc e p eca i, des del pun de is a o mal, de l'ISOR ol di que ha sigu
una es uc u a mol ba a a, que ha iscu en el p ime emps d'una mane a
egula amb els aju s d'aquella undació, pe ò desp és ha ana i in amb pe i s
aju s in e mi en s de ca àc e públic o semipúblic (Fundació Jaume Bo ill, Fu n-
dació Juan Ma ch, Un i e si a de Bos on...), semp e hem oba alguns e c u -
sos que mai no han es a aplica s a una emune ació dels p opis in e s i g a d o s ,
sinó a adqui i ma e ial, pe paga algun eball de camp... Aques a es u c u a
p ima ha compo a ambé la impossibili a d'es abli equips amplis i es ables de
eball, semp e hem c escu i hem disminuï en unció dels eballs i dels p o j e c e s
que hi ha ia, seguin una es a ègia d'aco dió, pe ò mai no ha a iba a es abi-
li za -se es. Hi ha dues pe sones que hi som des del p ime dia, el Joan Es u c h ,
ell hi és des del p ime dia, i jo, que hi sóc des del segon, i desp és hi ha hagu
gen que ha ap o i a aques a ma eixa es uc u a p ima pel que li ha con ingu ;
hi ha hagu gen que ha es a en la se a esi a dins de l'ISOR, ja que hi hem
encabi o el que ha con ingu sense cap mena de condició de e s .
Da e amen ambé ha se i de cobe u a pe què en algun cas apa eixien
alguns encà ecs mol pe i s i mol ma ginals pel que e en les línies onamen-
als de l'ISOR. Els hem accep a , pe què ha sembla que podien se un am-
polí d'iniciació pe a alguns es udian s que s'ha ien acaba de llicencia , i si un
consell coma cal demana a de e un es udi sob e alguna cosa, es busca a algú
que s'hagués llicencia que pogués e aquella eina, i nosal es èiem pu amen
una eina de u o ia.
Hem ingu consciència des del p ime dia, des de l'any 74, que els nos-
es in e essos in el·lec uals e en uns in e essos e l a i amen o a del me c a .
Ja ho e en lla o s, a ès que l'any 74 es a in e essa s pe emes de eligió no e a
p ecisamen el momen més adequa , pe ò semp e han es a o a del que són
122 Pape s 59, 1999 Mode ado a:Te esa To ns
les p io i a s del me ca o del que són les p io i a s del me ca acadèmic, no
o a del que és l'in e ès acadèmic, pe què, d'al a banda, hem pogu comp o-
a al lla g dels anys, que en el ma c in e nacional del que és el món acadè-
mic, allò que èiem enia algun ipus d'in e ès. Hem ingu mol es i mol bones
elacions amb uni e si a s es ange es, pe ò en o cas no o ma a pa de les
p io i a s públiques de e c e ca i, pe an , això ho hem accep a no només amb
«c is iana» esignació, sinó ambé accep an que aques a e a la condició de
pode man eni -nos en aques s in e essos, que són més a ia eò ics, di íem
en el millo sen i de la pa aula, emà icamen d'apa ença ma ginal, pe ò que
això é un p eu i el p eu e a no en a en de e minades compe icions legí i-
mes de ipus acadèmic. Jo c ec que això no ens ha gene a cap mala conscièn-
cia ni cap i i ació, pe què ens hem mi a amb una placidesa absolu a el e
de no disposa de g ans p ojec es, po se és que som poc ambiciosos. No hem
llegi enlloc unes ins uccions p ecises que diguessin que això no es po e . No s a l -
es hem in es iga . Quan us e p a im la memò ia d'aques s in -i-cinc anys
eu eu què és el que hem publica , quan es coses hem publica , hem o gani -
za i hem e , és a di , hem eballa mol pe ò accep an que això no o ma a pa
de les p io i a s del momen . Jo c ec que és de ensable l'exis ència d'aques i p u s
de eball acadèmic, d'allò que no o ma pa del que és el me ca més po en ,
de la ece ca que inco po a aspec es ma ginals pe ò impo an s pe nosal es.
Pe exemple, am pensa que e a una esponsabili a acadèmica nos a, i que a
més di ia que ens n'hem pogu ap o i a o s, el e de pode disposa de bones
aduccions al ca alà de ex os onamen als pe a la nos a docència o pe a la
ece ca: la aducció de l'Es uch de L'è ica p o es an i l'espe i del capi alisme
jo c ec que és un eball acadèmic de p ime o d e, així com les aduccions
del Be g e , o de La cons ucció social de la e a l i a . To s aques s llib es, que e e n
els que nosal es necessi à em, es eien des d'aques ma eix ma c, sense g ans
so olls, pe ò ens sembla a que podia se in e essan , i això és el que hem ana
en , hem ana adequan el nos e eball, i jo inco po o les aduccions dins del
balanç de eina de ece ca.
A egades un ambé queda o a del me ca , no només pe què els seus emes
són ma ginals o mol eò ics, sinó ambé pe aons poc democ à iques. Les
a aluacions a egades són mol opaques, de egades enen onali a s polí i-
ques, e c. Hi ha mol es al es aons pe les quals un queda o a del me ca més
compe i iu, pe ò ja dic que ni ens n'hem queixa . Pe pa me a ambé he en ès
que o ma a pa de la me a eina, ja que e a un ce ipus de inculació amb
la es a de la socie a . El que ull di és que mol es egades que es pa la de les
elacions en e uni e si a i socie a —i mol es egades se'n pa la pe e u e
què és el que paga la socie a a la uni e si a , o quins p ojec es po e n d e la
u n i e si a a la socie a — hi ha un ipus de elació més obe a i més pública
que a mi em sembla que ambé és impo an . Jo no sé si queda o a o no queda
o a del que és legí im que em, pe ò col·labo a en un de e mina momen
amb uns p og ames de ele isió, o esc iu e a icles a la p emsa, o dona con-
e ències en algun lloc, o eni inicia i es edi o ials, com di igi una col·lecció
de llib e uni e si a i com he e pe l'edi o ial P oa i d'al es eines de di ul-
Què és in e s i g a ? :del ma c ins i ucional a les p àc iques Pape s 59, 1999 123
gació, ja sé que no és es ic amen e ece ca, pe ò és un ipus d'ac i i a que
es po inco po a pe ec amen a allò que em.
Aques a mane a de e b a l l a , jo no em eig amb co de e n d e-la, no només
pe la mane a, sinó ins i o no em eig amb co de e -ne i u . Sé que é
mol es pegues, i no pe nosal es, pe què subjec i amen isc mol con o a-
blemen ins al·la en la me a eina, no inc mala consciència de no ha e e
eina, pe ò sí que en enc que é p oblemes, pe exemple, pel que a a la ma ei-
xa línia d'especiali zació. Sé que en pa la eblesa quan i a i a, i no sé si qua-
l i a i a —espe o que no— del que és l'especiali zació en cul u a, p o b a b l e m e n
é a e u e amb una mane a de eballa que ha e que no poguéssim p e s s i o-
na p ou el De p a amen , ni acadèmicamen , pe pode c éixe d'una mane a
més no able, pe eni més p o esso s especiali za s en aques e e n y, o bé pe -
judica di ec amen els es udian s, de egades acaben aques es línies d'especia-
li zació i es qües ionen sob e el que es po e , i als quals no es po di que hom
é una mane a de e b a l l a , que di ícilmen po o e i -los es. És una mane a
de e que é mol es limi acions. Pe an , no em eig amb co de e -ne i -
u , sé que é mol s lími s, que és pe judicial, pe ò de o es mane es no hem
sabu e una al a cosa, hem oba una mane a de e , un ipus de eball, al
qual ambé s'ha inco po a al a gen , pe ò que ha sigu el que e a possible pel
ipus d'objec ius que ens p oposà em.
Ca lo a Solé. Depa amen de Sociologia
In en a é explica b eumen , què és pe mi in e s i g a , com in e s i g a , quins
ecu sos es poden oba , i desp és pa la é de les endències ac uals en les o -
mes d'in es iga i els a an a ges que é in es iga a la uni e si a , a di e ència
de les emp eses o d'al es en i a s. In es iga espon a una decisió indi idual
o pe sonal, que po se é causes inconscien s que po se des d'una pe spec i-
a eudiana pod íem explica , pe ò que, en i, és quelcom que espon a una
p edisposició pe sonal que de egades es dóna i de egades no es dóna an o
gens. En aques sen i , si el e d'in es iga a la uni e si a es p ojec a a la docèn-
cia, com a inali a ú ima i legí ima més cla a, po mol bé dona -se el cas de
pe sones que combinin les dues ac i i a s in el·lec uals: in es iga i explica el que
s'ha in es iga , pe al de ansme e els coneixemen s que ha adqui i . A la
u n i e si a , doncs, exis eixen dos ipus de p o esso s, aquells que in es iguen i
an docència i aquells que únicamen an docència. Això es dóna en al es uni-
e si a s es ange es enca a més, on es po encia la in es igació i es econeix ins-
i ucionalmen aques a asca, i cal di que aques e c o n e i xemen ha es a inicia
a la nos a uni e si a des de a poc. Conside o que els p o esso s uni e s i a i s
com a eballado s o unciona is som uns p i ilegia s, pe què enim un g au
d'au onomia mol al en el desen olupamen de la nos a ac i i a —a pa de
e u e gen jo e cada dia da an nos e, la qual cosa és més ag adable que e u e
cada dia les ma eixes ca es—, i en el que em en els g ups de ece ca, i a més,
com di ia Collin-W i e, ens si uem en els in e s icis de les classes socials, així
que mai ens sen i em subo dina s o explo a s pe un al e g up social. Un a
124 Pape s 59, 1999 Mode ado a:Te esa To ns
al a qües ió sob e què és in es iga és l'elecció del ema, això ambé espon a
in e essos, ideologies i c eences que mo i en i incen i en pe ana a un can ó
o a l'al e. És una elecció inconscien , que es plasma en una asca mol acio-
nali zada, pe no di acional, amb uns mè odes mol eballa s.
Com in es iga ? Es po in es iga indi idualmen o a a és d'equips de
e c e ca. Indi idualmen , es po o s'ha d'in es iga quan el ema és eminen -
men eò ic, la e lexió eò ica és p ime amen mol indi idual, desp és en una
segona ase apa e i xen els deba s, es discu eix pe al d'en iqui -se pe sonal-
men , pe ò l'ac e de pensa , e lexiona i d'a gumen a -se a si ma eix és un ac e
mol indi idual. A a bé, en sociologia la e lexió eò ica i l'ac i i a empí ica
an mol lligades, aques a p ime a o ma d'in es iga , bàsicamen eò ica, en
alguna pa semp e s'ha de combina amb e c e ca empí ica. Pe la me a expe-
iència en emes de mode ni zació, pe exemple, am e un es udi sob e no e s
ecnologies i mode ni zació, es a necessi a un equip d'in es igació que es
e n e is es en p o undi a , e c. Pe an sí que semp e hi ha una combinació
de e c e ca empí ica en emes eò ics, e que es ac in emes més de iloso ia
social que no pas p òpiamen sociològics. Una al a o ma d'in es iga ó a a
còpia d'equips de e c e ca con igu a s en unció del que s'in es iga. Això a que
es p odueixin de egades di isions de asques, pe ò hi ha semp e una coo di-
nació cen ali zada i di e sos equips que eballen di e sos apec es: aquí de
nou la e lexió eò ica i el eball empí ic hi són ben p esen s. Una e c e a
o ma d'in es iga ó a a a és d'equips de e c e ca que han ana uncionan
al lla g del emps, això espon a la c eació de g ups consolida s, com exis ei-
xen al nos e depa amen , g ups o equips de e c e ca que s'impliquen en di e -
sos p ojec es d'in es igació. Són g ups cohesiona s que combinen el eball de
e lexió amb el eball empí ic de camp, i poden es a eballan amb un p o-
jec e o en di e sos, amb una con inuï a al lla g del emps.
Pel que a als ecu sos, aques a és una asca bu oc à ica i adminis a i a ,
con usa i pesada, pe què ealmen un cop s'ha escolli el ema, que gene al-
men a la uni e si a no és en unció de qui el ol paga , s'ha de busca un
mínim de inançamen . Es deia que es podia in es iga sense dine s i em sem-
bla una mica di ícil, cal un mínim de inançamen . Hi ha dues o mes de
inançamen , en p ime lloc el públic, al meu pa e més p e e ible, ja que pe -
me e e c e ca sob e emes bàsics que no enen una aplicabili a immedia a. To
i que pugui se indi ec amen condicionada, ga an eix l'au onomia de l'in-
e s i g a d o , la possibili a d'in es igació, pe què no hi ha els condicionan s que
an que una in es igació es quedi en un calaix, sinó que es é mol a més lexi-
bili a i pode de decisió pe di ond e-la, ja que la in es igació no només es a
de ca a a la docència, sinó ambé de ca a a dona -la a conèixe , i això se eix a
a l es in es igado s pe es abli no es línies de e c e ca. Són pe i s g ans de so a
que o s anem apo an al coneixemen de la eali a social. En segon lloc, el
inançamen p i a p esen a condicionamen s més di ec es, sob e o en l'elec-
ció del ema, pe ò mol menys en la me odologia, ja que mol es emp e s e s
donen mol a llibe a en l'ap oximació al ema que p oposen, o i que po
ha e -hi condicionamen s a l'ho a de publica -lo.
Què és in e s i g a ? :del ma c ins i ucional a les p àc iques Pape s 59, 1999 125