Nec ològica
Jean-F ançois Lyo a d
Ca lo a Solé
Jean-F ançois Lyo a d (Ve salles, 1924-Pa ís, 1998), ilòso i pensado social,
a mo i el 20 d’ab il passa . Fundado del Col·legi In e nacional de Filoso ia,
ou p o esso a les Uni e si a s de la So bona, Nan e e i Vincennes, com ambé
a la uni e si a no d-ame icana d’Emo y. De la se a ex ensa ob a des aquen:
A pa i de Ma x y F eud (1973), Economía libidinal(1974), La condición pos -
mode na (1979), La pos mode nidad (explicada a los niños) (1982), Le di é en
(1983). Les se es ú imes ob es o en Chamb e sou de (1998) i Con ession
d’Agus in, penden s de publicació en el momen del seu aspàs. In luï pe
Me leau-Pon y, començà els seus eballs de e lexió ilosò ica en el camp de
la enomenologia. Coneixedo i c í ic del pensamen ma xis a, ou ac iu en el
g up Socialisme o Ba ba ie, de an a in luència en el pensamen d’esque a
an i o ali a is a, i indi ec amen , en el mo imen e oluciona i del Maig del 68
a F ança i al es països eu opeus. Jun amen amb al es pensado s ancesos
con empo anis, com a a: Co nelius Cas o iadis, Jacques De ida, Michel
Foucaul , Baud illa d, Deleuze, Lipo e sky i Vi ilio, dóna emb anzida al pen-
samen ilosò ic i social a la F ança de les da e es dècades.
Pa icipà en el polèmic deba a inals de la dècada dels se an a sob e la supe-
ació i i de l’e a de la mode ni a i l’en ada a la pos mode ni a . La discussió
eò ica amb Jü gen Habe mas, e lec ida en el llib e de Lyo a d: La condición
pos -mode na (In o me sob e el sabe ) (1979), el dugué a in en a des ui la c e-
ença subjacen a bona pa de l’ob a del pensado alemany sob e la humani-
a com a subjec e col·lec iu (uni e sal) que pe segueix la se a p òpia
emancipació a a és de la egula i zació dels dis in s mo imen s o païssos,
pe mesos en o s els jocs de llengua ge (en el sen i de Wi gens ein); i que la
legi imació de qualse ol enuncia adica en la se a con ibució a aques a eman-
cipació.
Pe a Lyo a d, el consensus en les ciències mode nes no és una inali a sinó
un es adi en la discussió cien í ica. La inali a del sabe o ciència mode na és
la pa alogia. La ciència pos mode na s’ocupa de qües ions que no són sepa a-
bles dels lími s del con ol ex em, de con lic es que es ca ac e i zen pe la se a
in o mació incomple a, « ac a», pe ca às o es, pe pa adoxes p agmà iques.
En el seu eo i za segueix una e olució discon ínua, ca as ò ica, no ec i ica-
Pape s 56, 1998 273-274
ble i pa adòxica (Lyo a d, J.-F., 1984 (1979): 13-19). Al ons, es à a gumen an
sob e si man eni o no la con aposició en e «consensus e ade » i « als con-
sensus», o bé, en e « alidesa» i «pode » pe explica el que és « e ade » o « àlid».
Habe mas es esis eix a subs i ui la idea de «el millo a gumen » com oposa
a l’«a gumen que con enç un de e mina públic, en un de e mina momen ».
Cau e en aques ipus de c í ica aï ia els «elemen s de aó en la mode ni a
cul u al que es an con ingu s… en els ideals bu gesos», és a di : «la dinàmica
eò ica in e na que impulsa cons an men les ciències i l’au o e lexió de les
ciències, més enllà de la c eació d’un coneixemen me amen explo able o apli-
cable ecnològicamen ». (J. Habe mas, 1982: 18)1.
Lyo a d anali za la ans o mació que ha expe imen a el sabe en les socie-
a s a ançades: el sabe es basa en la in o ma i zació. Es oba en con as amb
el sabe com a p og és, que ha dona lloc als discu sos ípics i p opis de la
«mode ni a » del Segle de les Llums. Es e e eix als me a ela s següen s: l’ilu-
minis a (el sabe és legí im ja que con ibueix a l’emancipació de la socie a
ci il), l’idealis a (el sabe , desin e essa , no é ins de e mina s), i el ma xis a
(el sabe a a o i ia l’emancipació del p ole a ia , dis ingin -se objec i amen
de ciència i ideologia). El sabe , a ui, esde é en can i me cade ia medià ica,
un ehicle ècnic d’in e can i, de comunicació, de aducció, d’in o mació.
En l’època pos mode na no exis eix pe a Lyo a d connexió possible en e
els o d es de l’es è ica, la mo al i la polí ica, com en l’època de la mode ni a
de la Il·lus ació. Hi ha, al con a i, incomunicació en e aques es es di e-
en s « amílies de ases», ja que exis eix una he e ogeneï a de jocs de llen-
gua ge, seguin la amosa exp essió de Wi gen s ein. Així, la c isi del sabe
cien í ic no p o é d’una p oli e ació o uï a de les ciències que ó a l’e ec e
del p og és de les ècniques i de l’expansió del capi alisme, sinó que p ocedeix
de l’e osió in e na del p incipi de legi imi a del sabe . Ac ualmen , el c i e i
de legi imi a és, pe a Lyo a d, pe o ma i i a . L’inc emen de pode i la se a
au olegi imació es basa a a en la p oducció, memo i zació, accessibili a i ope-
acionali a ; l’objec iu inal és l’op imi zació o augmen de l’ou pu (in o ma-
cions o modi icacions de les ebudes) i disminució de l’inpu (ene gia in e ida
o gas ada pe ob eni -les).
Aques es e lexions despe a en i despe en polèmica, o i que Lyo a d
s’a ança en in anys a posa èm asi en les comunicacions i la in o mació com
a gene ado es de coneixemen i com a eix cen al en les no es o mes de p o-
ducció (de se eis) que en aeixen p og essi amen els àmbi s p i a , pe sonal
i àdhuc ín im dels indi idus memb es de les socie a s a ançades. La in luència
del pensamen ilosò ic de Lyo a d en la discussió sob e la mode ni a i el p o-
cés de mode ni zació deixa de nou palès el pape cabdal de la iloso ia com a
b anca del sabe que alla ans e salmen di e ses de les discussions eò iques
d’al es disciplines socials, com a a la sociologia.
274 Pape s 56, 1998 Ca lo a Solé
1. HABERMAS,J. (1982). «The En noinemen o My h and Enligh enmen . Re- eading Dialec ic
o Enligh enmen ». New Ge man C i ique, 24.
