Minories ètniques, associacionisme i integració sociocultural

Mino ies è niques, associacionisme
i in eg ació sociocul u al
Jo di Ga e a i Bochaca
Uni e si a de Lleida. Depa amen de Geog a ia i Sociologia
Complex de la Capa ella, s/n. 25192 Lleida. Spain
[email p o ec ed]
Resum
Les associacions, en eses com una o ma de e eb a la mino ia i de ensa -ne els in e es-
sos, és a di , com a base pe a l’acció col·lec i a, poden ac ua com a ca ali zado del p o-
cés d’in eg ació social i de la se a negociació, com ambé de la se a pa icipació polí ica.
Des d’aques plan ejamen es p esen a la sín esi d’un es udi de les associacions d’a icans i
gi anos de dues p o íncies (una de la comuni a au ònoma d’A agó i una al a de Ca alunya)
des acan -ne els objec ius, el uncionamen , els memb es, les di icul a s i els p oblemes
i si enen un pape impo an en el p océs d’in eg ació sociocul u al dels seus « ep esen-
a s». Al ma eix emps, u ili zan una enques a i en e is es en p o undi a a indi idus d’a-
ques s col·lec ius, ens ap oxima em al coneixemen , a l’accep ació, a la pa icipació… en
aques es associacions.
Pa aules clau: associacions, a icans, asià ics, gi anos, in eg ació.
Abs ac . E hnic mino i y, associa ions and sociocul u al’s in eg a ion
Associa ions, hese unde ood as a way o gi e he mino i y a s uc u e and de end i s in e-
es s, ha is, as a base o collec i e ac ion, can wo k as a ca alyze o he social in eg a-
ion p ocess and i s nego ia ion, and also o i s poli ical pa icipa ion. F om his app oach
we a e in oduced o he syn hesis o a esea ch on A icans and Gipsies associa ions in
wo p o inces (one in he A agon Au onomous Communi y and o he one in he Ca alan
Communi y), poin ing ou hei aims, unc ioning, membe s, di icul ies and p oblems
and whe he hey ha e an impo an ole in he p ocess o sociocul u al in eg a ion o hei
« ep esen ed». A he same ime, we shall app oach o he knowledge, accep a ion and pa -
icipa ion in hese communi ies, by means o a su ey and ho ough in e iews o indi i-
duals om hese g oups.
Key wo ds: associa ions, A icans, Asians, Gipsies, in eg a ion.
1. Mino ies è niques i associacionisme
2. L’associacionisme de les mino ies
è niques: pe il i si uació ac ual
3. Pa icipació i coneixemen de les
associacions en e les mino ies è niques
4. Conclusions
Bibliog a ia
Suma i
Pape s 56, 1998 197-230
198 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
1. Mino ies è niques i associacionisme
Mino ies es conside en aquells col·lec ius d’indi idus que es oben en in e-
io i a numè ica espec e a un al e col·lec iu —majo i a i—, pe ò que, alho-
a, enen un sen imen de pe ànye -hi, pa eixen si uacions de disc iminació i
es oben en gene al ísicamen i socialmen aïlla s de la comuni a més àmplia
(Giddens, 1994). La noció de mino ia no és necessà iamen una noció exclu-
si amen basada en el nomb e, sinó que ambé a e e ència al g au de pode
social de què es disposa: les majo ies numè iques poden se mino ies socials
(Walle s ein a Walle s ein i Baliba , 1991). Pe Emilio Lamo de Espinosa (1995),
en la si uació mul icul u al ac ual la mino ia es pe cep com a pa d’una al a
majo ia alho a que la majo ia es eu (o po eu e’s) com a pa d’una al a mi-
no ia.
Els mo imen s è nics no són, ni han es a , únicamen ins umen s d’in-
se ció i pa icipació de ca ego ies dominades i alienades: alho a són po ado s
d’o ien acions cul u als i socials mode ni zado es aplicables al conjun de la
socie a (Tou aine, 1995). Les associacions ep esen a ien dins aques con ex
la o ma isible de l’o gani zació de ipus comuni a i. A Espanya, dins el que
s’ha anomena mino ies è niques des aca íem un col·lec iu ins al·la de mol s
anys en aques s e i o is, els gi anos, i una he e ogeneï a d’è nies i naciona-
li a s que s’han ag upa so in so a ca ego ies més àmplies amb di e en s ni ells
de conc eció segons a qui ens e e im: «no es mig acions», ex acomuni a is1,
a icans, mag ebins i subsaha ians, e c. No o es aques es «no es mig acions»
han despe a l’in e ès d’in es igado s i, pe ci a un exemple, dels mi jans de
comunicació. La p esència dels p oceden s de l’anomena Te ce Món i en
especial, en el nos e cas, els d’À ica ens han du a edescob i una di e si a
cul u al que ja exis ia. A pa i d’aques es mig acions el eag upamen de amí-
lies o indi idus d’un ma eix o igen nacional o eligiós ha dona lloc a comuni a s
de e . Els Es a s han ajuda a passa les es uc u es in o mals a o mals —pe
exemple, a F ança i Alemanya—, c ean no es solida i a s on es combinen
in e essos econòmics, socials i polí ics amb l’a i mació d’iden i a . Les asso-
ciacions es con e eixen en el lligam en e l’acció conc e a i els can is es uc-
u als que a lla g e mini modi iquen les solida i a s. Alho a, la ep esen ació
dels e s nacionals, cul u als i eligiosos pels in e media is po a a la p esa de
consciència de les especi ici a s que cal ei indica (Kas o yano, 1994). Pe o
l’an e io conside em les associacions è niques com un elemen clau en l’a i-
culació de la ida social, cul u al i polí ica de les mino ies è niques. Pe Ri a
Kas o yano (1994), la negociació d’un g up o d’una comuni a depèn de la
se a o gani zació, del g au de pa icipació dels seus memb es i del seu impac-
e en el con ex .
1. El e me ex acomuni a is l’u ili za em en p esen a les nos es dades en un sen i es in-
gi , ja que a à e e ència a a icans i asià ics, uni a s de la nos a anàlisi. De la ma eixa
o ma, s’u ili za el e me en un sen i neu e, com ambé el de gi anos, subsaha ians…, e e-
in -nos simul àniamen an al gène e masculí com al emení. En el momen que sigui
necessà ia l’especi icació, aques a es eali za à.
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 199
Com assenyala Hepbu n (1992), ja el 1830 Alexis Tocque ille, anali zan
el plu alisme no d-ame icà, a des aca la endència a l’associacionisme —polí-
ic, social, eligiós i econòmic— com una o ma de ep esen ació dels in e es-
sos dels di e en s g ups exis en s en una socie a , i ambé com un mecanisme
d’in o mació i de pa icipació en la ida polí ica. Pe ò l’aïllamen es uc u al i
la mancança de béns ma e ials con ibueixen a la c eació d’associacions endò-
games pe a ini a è nica, lingüís ica o pe pa i si uacions de ma ginació. En
sen i -se exclosos i eu e limi ades les possibili a s d’in e acció, es c ea una
consciència de «col·lec iu ma ginal» que p odueix la pe cepció de l’exog up
com a «col·lec iu de ma ginado s». Sob e aques a base, pe exemple, d’iden i-
a è nica, es dóna un con ol de l’endog up i s’o e eix, a can i, una ce a segu-
e a , una in eg ació i un sen imen de pe inença (Ma in, 1993).
Si les immig és o iginai es de ce ains pays inissen pa acqué i une ce aine
cohésion sociale e pa c ée des ins i u ions e des o ganisa ions qui leu son
p opes, c’es sou en pa éac ion con e la disc imina ion qu’ils subissen dans
la socie é d’accueil. Ils doi en se do e de moyens de p ession pou dé end e
leu s in é ê s. Une elle si ua ion a o ise la ésu gence du sen imen d’iden i é
«e hnique», qui p end de nou elles signi ica ions dans le con ex e pa iculie
de la socié é d’accueil. (Richmond, 1984: 552)
És ca ac e ís ic dels eballado s immig an s, segons John Rex (1987)
—pe spec i a es uc u alis a—, que les o gani zacions è niques, eqüen men
amb la base en la comuni a esidencial, o min ocus al e na ius de lleial a i
de base pe a l’acció col·lec i a. Des d’aques plan ejamen , la classe i la comu-
ni a è nica es con e eixen, o poden e -ho, en base al e na i a d’o gani za-
ció dels immig an s. Aques a o gani zació cal que sigui en esa com a mani es ació
dels in e essos especials dels eballado s immig an s en la socie a me opoli-
ana i del pape que han de eni dins el can i de e e en s es uc u als. «Las
cul u as mino i a ias dan acogida psicológica a sus miemb os y, jun o con las
o ganizaciones p opias, c ean un ipo de solida idad que los habili a pa a lucha
mejo po sus de echos» (Rex, 1995: 210). Pe ci a -ne un exemple, a F ança
(René Gallisso , Nadi Boumaza i Ghislaine Clémen , 1994) els a o es ob e s
són ac ualmen el ea e de p ocessos en el qual les polí iques públiques d’in-
eg ació i d’inse ció social de les poblacions so gides de la immig ació han en-
di a a ossega els ac o s socials i les polí iques so gides del mo imen ob e .
Aques es accions, lligades di ec amen al mo imen social de les «segones gene-
acions», mos en la incapaci a del mo imen ob e en la llui a con a les si ua-
cions d’exclusió i seg egació, de mane a que aboquen els col·lec ius implica s
a l’au oo gani zació.
John Rex, a Race and E hnici y (1986), inicia el seu discu s so a el e e en
del que ha anomena quasig ups è nics. Es e e eix, u ili zan el concep e qua-
sig ups d’in e essos de Ral Dah endo i a ian -ne el con ingu (1979), a en i-
a s socials que p enen al es ca ac e ís iques que les associacions o comuni a s.
Les polí iques, cal que inguin en comp e que els g ups è nics són ambé g ups
d’in e ès quan a eballs, ocupacions i pe inences (Glaze i Moynihan, 1963).
200 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
Pe Ral Dah endo (1979), els quasig ups d’in e essos són ag ega s sense es uc-
u a ecognoscible, pe ò els componen s dels quals enen ce s in e essos comuns
i una o ma comuna de compo amen , cosa que po condui en qualse ol
momen a o gani za -se. Els in e essos la en s se ien la ca ac e ís ica o mal cons-
i u i a dels quasig ups d’in e essos. Les expec a i es inconscien s dels ols són
anomenades in e essos la en s que, en el momen de e -se conscien s, se an
in e essos mani es a s — o i això no és necessa i se conscien s dels in e es-
sos pe ac ua d’aco d amb aques s—. Dah endo conside a a que la eo ia
del con lic e, de la qual és un ep esen an , ha ia d’anali za la elació en e
aques s in e essos.
El con enido especial de los in e eses mani ies os sólo puede de e mina se en
elación con cie as si uaciones sociales exis en es y siemp e cons i uyen la o -
mulación de una pugna, es uc u almen e p oducida, del ipo de con lic o de
clases. En al sen ido, los in e eses mani ies os cons i uyen el «p og ama» de
g upos o ganizados cuyo ca ác e queda aún po de e mina . (Dah endo ,
1979: 219)
Mien as que los in e eses la en es cons i uyen un pos ulado pa a ines analí-
icos y en es e sen ido no «exis en», los in e eses mani ies os son simples ea-
lidades exis en es en las men es de los i ula es de unciones, nega i as o posi i as
de au o idad. La eo ía de la o mación de las clases iene la misión de es a-
blece una elación sis emá ica en e ambas ca ego ías cen ales, de in e eses
la en es y mani ies os. (Dah endo , 1979: 220)
La di e ència en e quasig up i g up d’in e essos au en les es uc u es d’au-
o i a de les associacions de dominació. To g up secunda i po se in e p e-
a com a g up d’in e essos, pe exemple: associacions p o essionals, clubs de
u bol… En el momen que exis eix un con lic e de g up e iden , aques s g ups
d’in e ès passa an a se g ups de con lic e.
G upos de in e eses son g upos en el sen ido más igu oso del concep o socio-
lógico. Tienen és os una es uc u a, una o ma dada de o ganización, un p o-
g ama u obje i o y un «pe sonal» in eg ado po sus componen es. […] Los
g upos de in e eses son siemp e «g upos secunda ios»; sus componen es sólo
es án en con ac o pe manen e a a és de su pe enencia común, es o es, po
medio de la ía indi ec a de los ep esen an es, elegidos o designados po ellos
mismos. (Dah endo , 1979: 222)
Els g ups d’in e essos són semp e empí icamen més eduï s que el seu
camp de eclu amen , és a di , els quasig ups. L’o gani zació d’un quasig up
d’in e essos necessi a la p esència d’uns capda an e s o gani zado s i di ec o s.
La ideologia és alho a una condició de l’o gani zació, així com ambé les con-
dicions polí iques —l’au o ho exempli ica amb un Es a o ali a i que impe-
deix la c is al·li zació dels quasig ups—, la mobili a social —pe exemple, si
el can i de classes socials es p odueix pe gene acions, exis eix una g an es abili a
que pe me la o mació de g ups d’in e essos— i la «psicologia» dels memb es
—mo ius pe què s’ac i i la pe inença a una classe en uns con ex os i no en
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 201
uns al es. El eclu amen , si es eali zés pe a za ind ia poques possibili a s de
c is al·li za com a g up d’in e ès o con lic e; en can i, si es a es uc u almen
de e mina , es delimi a el camp de eclu amen , el quasig up es con e eix en
la base de cons i ució del g up d’in e essos.
John Rex (1986) aplica el concep e a l’anàlisi de l’e nici a i dels quasig ups
è nics sense a iba a incula -ho a l’associacionisme. Pe Rex els quasig ups
è nics no són g ups en si ma eixos, pe ò alimen en d’una o ma de ida con-
c e a. On no hi ha p esència de ca ac e ís iques acials o cul u als, el econei-
xemen dels indi idus com a memb es d’un g up és lliga a la po enciali a de
econeixemen , que ajuda a cons ui el quasig up. Les elacions que s’es a-
bleixen en e un indi idu i el quasig up è nic no és alo en exclusi amen pe
la u ili a que li pugui dona , sinó ambé pel sen imen de pe inença, la his ò-
ia i el e i o i comú. Aques lligam —uni a è nica— immedia és un ecu s
pe a l’acció coope ado a. El quasig up è nic es po con e i en g up è nic en
el momen que es busca un objec iu i s’ac ua. To i això, no s’exclou que els
indi idus que in eg en aques s quasig ups compa eixin una posició en la je a -
quia de l’Es a o en l’es uc u a social, i uns in e essos comuns amb d’al es
que no hi pe anyin.
D’al a banda, F ede ick Ba h (1976) p esen a que els llinda s è nics pe -
sis eixen, és a di , no depenen de l’absència de mobili a , el con ac e i la in o -
mació, pe ò es inculen a p ocessos d’exclusió i inco po ació a a és dels quals
les ca ego ies es man enen, malg a els can is en les his ò ies de ida. Alho a,
ambé conside a que les elacions socials impo an s es man enen a a és d’a-
ques es on e es i es basen eqüen men en la dico omi zació è nica («nosal-
es»/«al es»). El plan ejamen de F. Ba h a aca els quasig ups p oposa s pe
John Rex (1986) u ili zan el e me g up è nic. Men e F ede ick Ba h eu
que un dels aspec es p incipals del g up è nic és iden i ica -se i se iden i ica
cons uin una ca ego ia, no es qües iona si la iden i icació po en a en con-
lic e amb la d’al es. Aques en ocamen se cen a en el llinda è nic del g up,
no an en la ma è ia cul u al que l’uneix, o conside an que el que in olu-
c a po can ia segons el emps i l’espai, pe ò el g up è nic pe du a2. Segons
John Rex (1986), el que aques p esen a com a g up è nic pod ia se is com
una classe, l’Es a … Hi ha menys es abili a en condicions è niques i ads-
c ipcions è niques que el que Ba h a i ma. To i això, al com anali za F. Ba h,
l’e nici a és impo an , sob e o en les p esc ipcions que pe me en l’a icula-
ció en sec o s o l’he ència d’ac i i a s i p osc ipcions d’in e acció de p e enció
—en un ni ell mic osocial—. El que li discu eix John Rex (1986) és l’ex en-
2. En aques con ex , les elacions p essuposen una es uc u a d’in e acció. Un conjun de
p esc ipcions go e na les si uacions de con ac e i pe me l’a iculació d’alguns sec o s o
l’he ència d’ac i i a s, i un al e conjun de p esc ipcions sob e si uacions socials que p e-
enen elacions in e è niques en al es sec o s i així pa de les cul u es. El ipus de si ua-
ció, so a aques plan ejamen , se ia una socie a plu al on els g ups, sepa a s pe llinda s,
o gani zen les se es ides eligioses o domès iques, pe ò les egles d’in e acció en el me ca
se ien ui de la in e acció en e els di e en s g ups è nics (Rex, 1986).

202 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
sió a un ni ell mac osocial i l ús pe explica les elacions en e els quasig ups
è nics: cal conside a ambé les classes, els Es a s i les cas es —que compo -
en dominació, subjecció i segu amen con lic e—. En sín esi, pe John Rex,
els g ups è nics es de ini ien pe :
1. Les « aces» poden se la base dels quasig ups è nics.
2. Es de ineixen com a indi idus que compa eixen una cul u a.
3. Em asi zen l’exis ència de models complemen a is de compo amen que
p o eeixen de po enciali a pe a la in e acció.
4. Els memb es s’iden i iquen i són iden i ica s de o ma que ambé poden
condui al con lic e.
Pe la se a banda F ede ick Ba h conside a impo an l’e nici a en les
socie a s complexes i classi ica els indi idus segons l’o igen, els an eceden s i,
de o ma gene al, el pa en iu. El pa en iu ex ens és danya se iosamen pe la
mig ació, i la sociali zació passa a depend e d’es uc u es a i icials com són
les associacions — e que no succeeix en e el col·lec iu gi ano—. La unió pe
una negociació amb el g up majo i a i, supe an l’aïllamen social, condueix
a l’a i mació dels alo s i les c eences. John Rex (1986) de ensa el llinda com
a ma cado que po a a o i els nos es in e essos en un con ex pa icula .
Conc e an més enllà de deba s sob e els llinda s i el pape de l’e nici a ,
l’o gani zació de la comuni a è nica, eligiosa, d’in e essos o de ci cums àn-
cies (Kas o yano, 1994) pe me la negociació de cada elemen de la iden i a
amb els pode s públics3. Els mili an s poden po a una iden i a col·lec i a
cons uïda. Segons l’expe iència mig a ò ia o la si uació de mino ia, an in e -
eni el món a ec iu —pels lligams p imo dials— i el acional —pels lligams
c ea s amb la socie a , l’Es a i les ins i ucions— pe du una acció més e icaç.
Si la iden i a és una es a ègia d’acció, la o mació d’una comuni a esde é
àc ica necessà ia pe e econèixe les pa icula i a s i la se a negociació amb
l’Es a .
Una condició necessà ia pe al so gimen de mo imen s és l’exis ència d’a-
ibu s cul u als objec ius compa i s pel g up è nic, o i no se ac o s p ou
explica ius, ja que alguns mo imen s s’han gene a dins g ups è nics ca ac e i za s
pe una debili a d’a ibu s cul u als. Cal, doncs, eni p esen s al es ac o s:
3. Els es udis de g ups è nics als Es a s Uni s i en al es països eu opeus posen de mani es
que les comuni a s apa eixen a pa i d’una si uació de mino ia —de e o de d e — i ixen
una iden i a de eacció a l’os en ada en la comuni a nacional. A F ança, la mobili zació
de la comuni a polí ica ha e o ça la iden i a eligiosa —islam—, en de la eligió una
o ça mobili zado a basada en l’oposició a la laïci a . En aques país es posa mol d’in e ès
des de l’o ganisme públic pe p o oca una solida i a en e eïns i allunya la emp ació d’una
solida i a è nica —amb la qual cosa s’e i a la negociació amb comuni a s que han con-
ibuï a o ma —. A Alemanya la solida i a è nica es mani es a en el «me ca è nic», que
ea i ma les elacions amb les es uc u es econòmiques i socials del con ex . Aques lligam
econòmic de les comuni a s els dóna pes pe negocia amb el pode local i ede al
(Kas o yano, 1994).
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 203
les xa xes de solida i a —pe me en més densi a de elacions socials in a-
g up—; una es uc u a d’in e essos compa ida i l’exis ència o el desen olu-
pamen d’un sis ema d’opo uni a s polí iques a o able que pe me i a les
o gani zacions del mo imen explo a el po encial de mobili zació. Com Po a
i Ma ina (1986) c euen, la combinació dels a ibu s cul u als, les xa xes cul-
u als i les es uc u es d’in e essos de e minen el po encial de mobili zació en
el qual poden con ia les o gani zacions del mo imen pe con igu a -se a si
ma eixes i pe indui la comuni a è nica a una implicació polí ica.
El es ablecimien o de asociaciones p e e enciales puede se el esul ado o de
una polí ica seg ega o ia, o de una olun ad de eunión, o incluso de los dos
supues os a un iempo[…]
La o mación de asociaciones é nicas olun a ias, a pesa de que juega un
papel cong egacional desde el pun o de is a de aquéllos que las cons i uyen,
educe necesa iamen e las opo unidades de apa ición de una in imidad in e -
é nica. Po o a pa e, e ue za las endencias seg egacionis as de los demás
g upos, o bien aca ea mul iplicación de o maciones del mismo ipo, con
idén ico esul ado global: la disminución de los con ac os in e aciales. (Douglass
i Lyman, 1994: 66)
Pe William A. Douglass i S an o d M. Lyman (1994), els con lic es en e
g ups è nics o acials man enen i e o cen la solida i a è nica. L’associacionisme
olun a i compo a un eplegamen è nic. La o mació d’encla amen s è nics
i d’associacions olun à ies és is a com a ine i able i com a mani es ació
necessà ia d’assen amen sob e la qual els g ups mino i a is es cons ueixen i es
de ineixen, cosa que els pe me una negociació de la se a in eg ació social i la
se a pa icipació polí ica (Cas les i Mille , 1994).
1.1. Immig ació i associacionisme
To i que b eumen , abans de cen a -nos en el cas espanyol, a o ga em especial
a enció a l’associacionisme dels immig an s a G an B e anya i a F ança, e que
ens pe me à ap opa -nos a la se a dinàmica de c eació i desen olupamen . El
p oblema de les mino ies è niques a ibades als anys cinquan a i seixan a a
G an B e anya (Rex, 1988) se cen a a en l’assolimen dels d e s com a pa ons
o emplea s dins un Es a de benes a i si en queda en exclosos alho a que sepa-
a s socialmen i econòmica. El esul a ou la c eació d’una unde class, sense
nega -los els d e s legals i o mals que es desp enen de la ciu adania. La si ua-
ció posa de mani es la es icció en unes indús ies i en uns eballs conc e s
i la seg egació esidencial —és in e essan obse a que la solida i a es queda a
la po a de la àb ica i, quan l’immig an a iba a la se a lla , es oba en una
comuni a o ça seg egada; a més, el mo imen ob e que es mobili za en la ei-
indicació de i endes pe al es ob e s, pe ell no ho a—. En o n dels anys
se an a, les condicions de gue o ha ien so gi , alho a que s’ana a pe pe uan la
si uació, ja que ambé els nous immig an s p e e ien à ees seg egades pe l’e-
xis ència d’ins al·lacions de la comuni a i pe la p o ecció que suposa en un
204 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
con ex hos il. Alho a, aques a seg egació es asllada a l’escola. John Rex p esen a
aques s col·lec ius no només com a seg ega s, sinó ambé com a e ingu s i op i-
mi s en les classes baixes. Aques a si uació, que no ha de se pas de ini i a, con-
dueix a l’o gani zació i el desen olupamen de o mes polí iques que modi iquen
la elació de les mino ies (asià ics i an illans, p incipalmen ) amb la socie a .
El desen olupamen de la ida associa i a de les mino ies è niques pe me
es uc u a les comuni a s a a o in l’exp essió i el man enimen de llu iden-
i a cul u al, pe ò no a iba a e ecula les disc iminacions socials, ni a asse-
gu a una e i able ciu adania. A F ança s’obse a com da e amen s’han
ac i a els ecu sos comuni a is, que pe me en mobili za « ecu sos è nics» a
ni ell econòmic, l’a i mació d’iden i a s lingüís iques i cul u als —associacions
de pa es d’alumnes, eligioses…—, o l’augmen d’in luència del g up pe a la
solució de p oblemes d’ocupació, de llogue , d’in eg ació local… Aques s di e-
en s aspec es no s’oposen, i donen lloc a la p oducció d’iden i a s col·lec i es
no es com la dels beu s(T ipie , 1989). El man enimen de les iden i a s col·lec-
i es s’ha cen a essencialmen , pe als g ups d’immig an s, en la ece ca d’un
comp omís en e la in eg ació social i el econeixemen de ce plu alisme
cul u al. Ma yse T ipie (1989), posan de mani es com el doble es a u
d’ob e i es ange segueix assignan a aques es comuni a s una posició de eble-
sa, ag upa en es línies les accions du es a F ança pels sindica s:
1. Accions en con a de les disc iminacions.
2. Exp essió de les aspi acions dels eballado s es ange s.
3. Agència de sociali zació de la cul u a ob e a i e o çamen de les comuni-
a s d’emp esa.
Els sindica s ac ua ien en el camp labo al, i les associacions negocia ien
qües ions escola s, d’hàbi a … man enin un equilib i. L’acció dels sindica s
no e o ça ia la iden i a pa icula , pe ò no la nega ia sis emà icamen . L’e icàcia
in eg ado a del sindica s’a u a en l’emp esa i no sembla pene a en les ela-
cions in e è niques gene als. Pe exemple, el desen olupamen de la ida asso-
cia i a i la c eació cul u al i ins i ucional dels jo es ills d’immig an s en l’espai
local ep esen a, po se , una ia de subs i ució a una sociali zació que no po
ope a dins/en la cul u a ob e a de eball (T ipie , 1989). Les associacions è ni-
ques so in o gani zen p ocessos de o mació comuni à ia: ensenyamen de la
llengua ma e na, o gani zació de es i als, i uals… La llengua i la cul u a enen,
a més a més d’un sen i de comunicació, un pape simbòlic de cohesió. El man-
enimen cul u al ajuda a c ea una base de segu e a que po a a la in eg ació
del g up en la socie a majo i à ia (Cas les i Mille , 1994). L’e ni zació dels p o-
duc es socials exp essa la p e e ència dels ac o s pe de ini -se pe e e en s de
ipus è nic (nacional, cul u al i lingüís ic), més que pe e e ències de ipus p o-
essional de classe o eïna ge, alho a que acili a la endència a elabo a ecu -
sos sob e base è nica i una in aes uc u a especí ica (escoles, associacions,
se eis…) més o menys comple a. Si inicialmen aques s ipus de ecu sos són
de na u a uncional, pos e io men és una elecció olun à ia pels a an a ges
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 205
simbòlics i ma e ials que compo a. To i això, hi ha un en all de ni ells o ga-
ni zacionals dels g ups è nics i ambé de consciència d’iden i a (Taboada-
Leone i, 1989).
A F ança s’obse a mol a he e ogeneï a en e els esponsables associa ius i
les se es o mes d’inse ció en l’espai públic. Un es udi d’aques s mili an s posa
de mani es l’exis ència de di e en s o e es polí iques en compe ició en l’es-
pai polí ic ancès pe la ep esen ació polí ica legí ima dels jo es immig an s.
L’es uc u a obeeix a la di e enciació en e Pa ís i p o íncia, i en e g ans asso-
ciacions nacionals i pe i es associacions de ba i. Ma ie Poinso (1991), que
ha eali za aques a anàlisi, pa eix de la hipò esi que les o ien acions ideològiques
i les es a ègies d’iden i a de les associacions són condicionades pels ecu sos
socials i polí ics que poden mobili za , i no a la in e sa.
Pe inali za aques es pinzellades e e ides a la pa icipació polí ica dels
immig an s, e o na em a la in es igació empí ica eali zada pe John Rex
(1995) sob e les elacions è niques a la G an B e anya que posa de mani es
com s’ha olgu aplica se ioses polí iques de p omoció de la igual a d’opo -
uni a s i el mul icul u alisme: «Más aún, es as polí icas con emplan la pa i-
cipación polí ica di ec a de las mino ías. Pa ece se que, p ecisamen e po que
exis e es a pa icipación, en la ac ualidad se conside a se iamen e la adopción
de medidas ins i ucionales pa a a a con las mino ías en o ma colec i a»
(Rex, 1995: 221). Pe ò aques es polí iques no es con e eixen de o ma imme-
dia a en una ha moni zació de les elacions è niques: el con lic e ambé po
so gi . El que sí és ce és que les mino ies es mobili zen pe aconsegui més
igual a en e els seus memb es i més espec e pe les cul u es — ole ància.
Cen a s a Espanya, Ra ael C espo (1995), anali zan les o gani zacions dels
immig an s neg oa icans esiden s a Ca alunya, obse a que les associacions
són nacionals i no è niques, pel eduï nomb e d’indi idus d’aques a da e a
ca ego ia. És més p àc ic l’ag upamen en ca ego ies nacionals o sup anacionals.
[…] el g ado de asociacionismo es bas an e pequeño en e los inmig an es del
Te ce Mundo y Po ugal en elación con o os países eu opeos. […]
Las asociaciones ienden a po encia la esis encia en e a los incon e-
nien es gene ados po la sociedad ecep o a y la solida idad en e los p opios
inmig an es. En cambio los cen os de acogida ponen el acen o en la in eg a-
ción social de es os colec i os, acili ando apoyo ju ídico, capaci ación labo-
al y, en gene al, asis encia ma e ial. […] Las asociaciones ienden a p ima el
papel de la en idad como luga de eunión y desa ollo cul u al en e a la o e -
a de se icios y apoyo de los cen os de acogida.
La exis encia (núme o) y la pa icipación (implicación eal) de los inmi-
g an es en cen os y asociaciones es di ícil de p ecisa . (P ada, 1992: 229)
El Colec i o IOE (1987) di e encia o gani zacions no go e namen als,
c eades pels i pe als immig an s. T es se ien els ipus d’o gani zacions no go e -
namen als que o e eixen els seus se eis als immig an s: les o gani zacions è ni-
ques —nascudes del p opi g up mino i a i i que ep esen en els seus in e essos—
o coo dinado es que les ag upen; les o gani zacions «gene alis es» de la socie-
212 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
o i que són p incipalmen dones de l’À ica neg a, ja que hi ha mol poques
dones mag ebines. Fins i o a Osca hi pa icipa alguna sud-ame icana, pe -
què diuen que és del ma eix colo i es oba en una si uació semblan .
To i que la majo ia d’associacions in en a ag upa el màxim d’indi idus,
segons el seu pe il, la pa icipació eal és mol baixa en o s els casos. Unes
poques pe sones, com ens han di els en e is a s, «han d’es i a i e unciona
l’associació». Aques és un discu s que es a epe in en les en e is es i que
exempli iquem amb la ansc ipció següen :
Hay que no, que no es án den o de la asociación, ya ienen sus idas, ienen
ya, hay que ienen miedo, noso os no es amos acos umb ados a las asocia-
ciones, yo pe sonalmen e nunca en A gelia. (ASAHO)
Aques e i la manca o limi ació dels ing essos ia quo es o sub encions
condicionen mol el eball associa iu, com ambé ho a la jo en u de mol es
d’elles. Respec e a l’any de c eació, s’obse a que p àc icamen o es les asso-
ciacions es udiades han inicia el seu camí du an els anys no an a, i mol es
d’elles desp és de mil nou-cen s no an a- es. Només una de les associacions,
la Asociación de P omoción Gi ana, a mol s anys que unciona (conc e a-
men , in -i-qua e), això, com eu em, compo a à més o gani zació, un nom-
b e més ele a d’ac uacions i el e de se més econeguda com a in e locu o a
pe l’Adminis ació.
Els mo ius pe c ea una associació d’immig an s es e lec eixen en els objec-
ius que olen assoli . Com a exemple ep esen a iu ens se eix la següen a gu-
men ació sob e els mo ius i el p océs de c eació d’una de les associacions:
[…] nos hemos jun ado un pa de a gelinos amigos, aquí, como hemos is o
que había muchos p oblemas, en España, no solamen e en A agón con el ema
de papeles. Con lo que es á pasando en A gelia y iene mucha gen e de A gelia,
hemos hecho una semana cul u al, una semana de exposición ema gas onó-
mico, cha las… odo lo que e iene son gen e que no iene abajo, gen e que
no iene papeles, gen e que no iene i ienda, gen e que no ienen pa a i de
iaje, muchos… (ASAHO)
Els p incipals objec ius que olen assoli aques es associacions d’ex aco-
muni a is són e lex de les mo i acions i inquie uds que han conduï a la se a
c eació. D’una o ma esquemà ica els p incipals objec ius que olen assoli
són:
1. C eació i po enciació d’una xa xa de elacions en e els esiden s que ac uï
com a p o ecció da an si uacions de necessi a .
2. Assesso amen adminis a iu (p incipalmen , aju a la ami ació dels docu-
men s pe la egula i zació).
3. Assesso amen dels d e s labo als.
4. Assesso amen social, p incipalmen sob e condicions d’habi a ge, disc i-
minació i acisme. Hi ha des d’aquells que només olen eballa sob e les

Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 213
condicions de l’habi a ge, ins als que ambé e lexionen sob e el que ep e-
sen a la in eg ació al ba i, als espais d’oci, e c.
5. E i a la pè dua de cos ums, adicions…, en de ini i a, de la cul u a p ò-
pia.
6. O gani zació d’alguns cu sos de o mació (aques objec iu és més una i a
que una eali a ).
7. T oba l’espai de la dona a icana en la socie a espanyola aien -la de la
in isibili a ac ual (objec iu conc e de les associacions de dones).
8. Aconsegui un espai pe euni -se; en la majo ia de casos, aques no exis eix,
o s’u ili zen espais en p és ec com a el CITE a Lleida amb els mag ebins i
l’Associació de Ba is amb els a icans, on es poden ana a euni i els a i-
lien.
En e els gi anos podem obse a que hi ha objec ius comuns als an e io s,
pe ò em asi zen el ema cul u al, o ma iu i de negociació amb l’Adminis ació
i dins el ma eix col·lec iu, i a o guen menys pape al eball i l’habi a ge8. La
negociació que es a necessà ia es e lec eix en el agmen següen :
[…] és un col·lec iu mol con lic iu, no o s, pe ò bueno hi ha un en a pe cen
que es an o a de les no mes. Viuen com poden i lla o es és allí on ens que
in e ind e. (ASGMIL)
Pe la se a banda, els p incipals objec ius de les associacions gi anes p e-
sen en di e ències, pe la si uació de la mino ia, pe ò sense allunya -se d’uns
plan ejamen s coinciden s:
1. P omoció i in eg ació del gi ano sense pè dua de la cul u a p òpia.
2. Men ali zació dels gi anos de la impo ància de l’escola.
3. P omociona socialmen els jo es del col·lec iu, sob e o a pa i de la base
educa i a i o ma i a.
4. Re alo i zació i ecupe ació de la iden i a gi ana a pa i de ansme e les
p òpies adicions a les no es gene acions.
5. Llui a con a el acisme i la disc iminació.
6. Ac ua com a mi jance amb l’Adminis ació i al es ins i ucions.
7. E adicació del ba aquisme i llui a con a la i enda deg adada.
8. Llui a con a la ma ginació, la d oga i la delinqüència.
De l’an e io cons a em com hi ha alguns objec ius que compa eixen els
dos col·lec ius i que es posen sob e la aula en la Pla a o ma In e cul u al de
Lleida. En e aques es ac uacions conjun es des aquem la idea de dona a
8. Aques s objec ius se ien mol impo an s pe una pa del col·lec iu, al qual es a à e e èn-
cia més enda an , que cons i ueixen una associació gi ana, no legali zada, i l’hem conside-
ada més un g up de p essió amb un io al cap i pe unes demandes conc e es que una
associació p òpiamen —es po eu e a l’en e is a (GH63CL).
214 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
conèixe les cul u es pa icula s o gani zan una jo nada in e cul u al, que
p e én augmen a la o ça dels col·lec ius uni s da an l’Adminis ació. Enca a
que ambé apa eixen c í iques pe conside a que no s’aconsegueixen gai es
coses, les elacions amb l’Adminis ació no són més luides, i les ac i i a s
o gani zades any e e any són les ma eixes (ASMAGHL). A l’A agó exis eix
la Coo dinado a de Inmig an es de A agón, que eali za aques es uncions
pe ò cen ades al col·lec iu d’es ange s (lla inoame icans, dones a icanes,
illencs de Cap Ve d…) sense elació amb els gi anos, que pe si ma eixos ja
enen un pape p ou signi ica iu, com hem mani es a , pel emps que a que
uncionen i pel eball que eali zen.
En e els ex acomuni a is una de les idees bàsiques, quan ens allunyem dels
objec ius més incula s a les condicions de ida, és dona a conèixe la se a cul-
u a i les se es adicions com a o ma de llui a con a el acisme i la disc imi-
nació pe mo ius cul u als, i ambé conèixe la cul u a dels au òc ons pe pode
iu e i eballa aquí9. Desg aciadamen , aques p ojec e s’aplica poc so in :
El año pasado es u imos las muje es bubis, po ejemplo, con o as muje es de
pueblos, explicando, con ando […] Sí, con ándoles y además es aban supe i-
ne e esadas, es una cosa que ambién eníamos en men e pe o que no ha habi-
do o ma de saca la adelan e, el pode i po los al ededo es que ya an yendo
más abajado es al campo, neg os con sus muje es y en onces pues explica -
les un poco de las cul u as… ui a un pueblo, bueno, que uimos a ias en
a ios días, cada cual ue a hace un abajo de cocina mien as ibas haciendo
el abajo pues ibas explicando y diciendo: «Mi a, pues en los pueblos de allí
como esul a que no hay es o, pues se u iliza… no hay acei e de oli a, pues se
u iliza acei e de palma», cosas de es e ipo, y es aba p epa ando con pollo y
me dice la seño a: «Anda, pues si la an el pollo igual que noso as», digo: «Pues
no amos a la a a escupi ajos». Que es que muchas eces desde luego es un
poco is e y lamen able lo lejana que es á la gen e a pesa de los medios de
comunicación, lo lejana que es á la gen e de la ealidad. (ASAFDO)
Si o a pe sona conoce mi cul u a y o a cul u a se a a en iquece más, de ahí
yo comp endo, yo en iendo, puede i i con la sociedad occiden al po que
conozco su cul u a, si no conocie a es a cul u a no puede i i aquí […], aquí
se oma ce eza, mi a las pu as po ahí… de cosas que ú no, no es de u cul-
u a, pe o conociendo de es a cul u a ú as a acep a que es a pe sona oma su
ce eza […], has a las pe sonas que son immig an es, que no conocen bien la
cul u a occiden al, le pa ece un poco ex año. (ASAFMIO)
Conèixe una al a cul u a no signi ica ole pe d e la p òpia. Els discu -
sos semp e apun en a la necessi a de man eni -la en la dis ància a a és de
les eunions i celeb acions que an, de l’ensenyamen a casa d’aques a cul u-
a…, pe ò ambé n’hi ha que són conscien s que hi ha una ce a acul u ació
en els més jo es:
9. En alguns casos de ec em com es p omociona el ca alà, pe què es c eu que acili a la in e-
g ació.
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 215
No es pa a no segui la cul u a de aquí, sino al e és, pa a lle a las dos cul-
u as pa a in eg a aquí en la sociedad pe o sob e… y espe ando a la nues a
ambién… ese ando cul u a siemp e. (ARIHL)
Son cul u as di e en es, muy di e en es, pe o hay lími e, no amos a en a al
cien po cien en la cul u a mayo i a ia, en la cul u a española. (ASAHO)
També els ep esen an s d’associacions gi anes olen man eni la cul u a
p òpia, pe ò aques s són més ag essius da an la possibili a d’inco po a e s
cul u als paios. En alguns casos es diu que la cul u a paia no po apo a es
de posi iu a la gi ana — alo s que ells enen mol p esen s com la i gini a ,
el espec e a les pe sones d’eda , la impo ància del io, el alo de la pa au-
la… que els paios els han pe du (ASGMIL)—. Pe ò alho a hi ha la cons-
ciència que s’es à pe den pa d’aques a cul u a pe l’assen amen , les opinions
dels jo es que diuen que no cal man eni de e mina s cos ums, la pene ació
del món de la d oga… Un ep esen an dels jo es gi anos ha explica que
da an aques a pè dua de la cul u a d’alguns jo es, amb els quals s’associen, hi
ha la necessi a de e alo i za la cul u a gi ana en o s els camps, ambé en
l’escola, ja que hi ha una si uació com la que desc iu a con inuació:
La si uación cul u al, hoy po hoy, en el pueblo gi ano hay dos ases. O sea,
hay dos escalas, po deci lo de alguna o ma: es á el gi ano encumb ado, ie-
nes Pe e , ienes los Chipen, ienes el Joaquín Co és, ienes los Que ama, ie-
nes los a is as g andes que ealmen e, pues los gi anos es un pueblo con sus
mani es aciones a ís icas, pues da unos a is as de muchísima alla, eso no lo
puede nega nadie […] Nos al a muchísimo más omen a la cul u a li e a ia,
po deci lo de alguna o ma, hoy en día enemos o óg a os gi anos y además son
bas an e buenos y es án econocidos, hay que da les un poco de p opulsión,
hay que da les un poco de p opaganda pa a que la gen e se haga eco de que los
gi anos no solamen e sabemos can a y baila , que sabemos hace muchísimas
cosas más […]. La si uación cul u al pues, hoy po hoy, la e dad es que es eal-
men e baja, en el es a o bajo. Hay gi anos que, como e digo, es án encum-
b ados, pe o la mayo ía del pueblo gi ano no ha enido una educación.
(ASGJMIO)
Com ens diu el ep esen an d’una al a associació gi ana, i com hem is
an e io men , l’escola gene a e icències i aques es són un e pe a la millo a
de la comuni a gi ana. Al ma eix emps, el e que les associacions inguin
com un dels objec ius ap opa els in an s a l’escola a que els seus ep esen-
an s siguin is os com a « aïdo s», ja que no es eu que ulguin ap opa l’es-
cola als gi anos sinó a l’in e és:
[…] [hi ha] po a… a que la in eg ació passi pe una pè dua de la p òpia essèn-
cia gi ana. Pe això que mol a gen é… pues, bueno, mol a e icència a que els
c ios con inuïn es udian , que les nenes agin a l’escola […] [cal] que pa es
d’aques os jo es i aques os c ios ealmen egin que la cul u a paia no abso -
bi à l’essència de la cul u a gi ana […] pe què si eu en que si els ills es u-
dien, no es casa an gi anos en e gi anos, sinó que ambé aspi a an a ind e
216 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
incles en d’al es ni ells, no?, de… de o mació i econòmics, i lla o es, què
queda à del gi ano? (ASGMIL)
Pe al a banda, la in e locució amb l’Adminis ació i al es ins i ucions
compo a eunions i obades amb alcaldes, assis en s socials, ep esen an s de
Benes a Social, e c. pe la ece ca de ecu sos, pe assoli o mació, pe mani-
es a queixes i pe dona -se a conèixe i que se’ls ingui en comp e. Pe ò el
esul a d’aques es obades so in no és sa is ac o i. En conc e pe als ep e-
sen an s de les associacions d’es ange s que eben, en conjun , poques ajudes,
els condiciona que es desen olupin i quallin:
[…] desde siemp e hemos enido un choque con la Dipu ación Gene al, con
el Ayun amien o po el ema de la asociación, que colabo an, pues po eso y más
ienen dine o del ema Ho izón que iene de la Comunidad Eu opea po
inmig an es aquí y siemp e hemos dicho: ¿Po qué? Si es amos abajando aquí
inmig an es, pues al menos ene un apoyo, locales, po ejemplo, o económi-
co, lo que sea, o cuando p esen amos cu sos de o mación p o esional que no
acep an, pe o po eso siemp e hay un choque, es que es algo polí ico po que
siemp e el dine o se a en e sindica os, Cá i as, lo mismo… Yo lo he dicho
y lo he dicho en sus ca as que no engo miedo a nadie, que eso po o o, se
pueda deci en las elecciones, das que piensas que ya es amos aquí no sólo
noso os, ya ienen nues os hijos. (ASAHO)
Es man enen elacions de les associacions d’immig an s amb l’Adminis ació
en els sen i s que hem is , pe ò ambé n’hi ha amb o gani zacions no go e -
namen als i sindica s. En o s els casos apa eix un p oblema: el que s’o e eix
com a o mació o millo a només a que pe pe ua -los en la si uació ac ual:
[…] es a gen e iene ni el, iene es udios, no se an a queda a abaja en
eso… la o mación que as a hace a a se un acaso, o sea, aho a piensan en
o as cosas, o mación p o esional mecánicos, lo que sea y ellos hacen lo que
les da la gana, piensan ellos, no quie en que les echemos una mano, nos echan
a gen e po ejemplo cuando hay una o mación p o esional […], es amos cola-
bo ando… con CCOO… más yo no digo CCOO, sindica o, odo el sindi-
ca o pe o la á ea de inmig ación emos que son alsos, abajan el ema de
inmig ación pe o no hay ningún inmig an e abajando con ellos, e c i ican
y es, pues un poco… eso, hablo en odos los sindica os, es que no hay una
colabo ación, e llaman, yo no he is o aquí ningún inmig an e abajando
con ningún sindica o, pa a noso os son alsos […]. Con lic o, no es un con-
lic o, po que an es ellos siemp e cuando hacían algo nos llamaban pa a pone
nues os nomb es, enemos que es a en el p oyec o, pe o es a . (ASAHO)
Aques a u ili zació ambé la mani es en les associacions de dones, que no
es an d’aco d amb se i de pan alla i que els al es o gani zin i ges ionin els
ecu sos:
Dipu ación, Ayun amien o alguna ez sí que nos han con ocado y al, a e
si que íamos pa icipa como la campaña es a po ejemplo de Ju en ud con a
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 217
el acismo y la xeno obia que igu amos en un p incipio en el ca el y al, pe o
después imos que noso as no enemos capacidad como pa a una mo ida de
es e ipo, end íamos que ene una ayuda, una inancie a pa a pode la lle a
a cabo. Sin emba go, como no exis ía esa ayuda que pa ecía se que eníamos
que pone noso as del p opio bolsillo que encima que no enemos, no e a
posible, pues dejamos de acudi a las euniones y demás, que a lo mejo que pue-
den deci que no nos gus a colabo a , pues cada cual lo puede en ende como
quie a, ampoco nos gus a discu i con nadie. (ASAFDO)
En e els gi anos, ambé es dóna la limi ació econòmica com un dels mo ius
que di icul a la asca quo idiana, i ambé es ep odueix la idea que són c ida s
i u ili za s pe « e la eina b u a de ca e ». Semp e que hi ha p oblemes els
c iden pe e de mi jance s en el con lic e i pode esold e’l (ASGMIL).
Simul àniamen , els jo es gi anos, mol més ei indica ius, conside en
l’Adminis ació com un obs acle que s’ha de supe a , pe què els ha c ea
dependència:
[…] llegas al Ayun amien o… es que hay una sección den o de Acción Social
que se llama «Mino ías é nicas», en esa sección de mino ías é nicas pa a nada
es á ep esen ado el pueblo gi ano, no hay ninguna pe sona que se haga ca go,
no hay ninguna pe sona gi ana que, no sé, lle a a cabo ac i idades con el pue-
blo gi ano […]. Nos han hecho casi escla os de esa sub ención, po que han,
po así deci lo de alguna o ma, han omen ado eso den o del pueblo gi a-
no… han p e endido que el pueblo gi ano sea un pa ási o social […], hay
muchísima más olun ad de hace lo a ni el eu opeo, po pa e del Consejo
de Eu opa, que las… que po pa e de las ins i uciones, po los ayun amien-
os y las dipu aciones. (ASGJMIO)
To i l’an e io , compa i pe la majo ia d’associacions, l’objec iu d’ac ua
com a mi jance amb l’Adminis ació i al es ins i ucions s’ha assoli en la que
a més anys que eballa (començà el 1971), la qual cosa li ha suposa eni
un pape des aca en pa la d’ac uacions conc e es i p ojec es de u u . S’ha
con e i en l’in e locu o més econegu pe a l’Adminis ació que hem de ec-
a , pe exemple, hi ha col·labo acions conc e es amb ajun amen s i la uni-
e si a pe l’al abe i zació d’adul s, i s’ha demana inançamen pe a p ojec es
conjun s10:
Ya enemos una pa e del Minis e io que nos ha mandado pa a comp a he a-
mien as y después en a el INEM, pe o p ime o iene que e la he amien a
el INEM, y el Minis e io pues ha pues o p ime o su dine o y el INEM pon-
d á o a pa e. Un cu so de albañile ía que e mina á con el del Fondo Social
Eu opeo que el gi ano mismo se ha á su i ienda. En onces el alcalde nos en-
d á que dona el e eno, a payos y gi anos, ¿eh? La o a pa e se enca ga la
Fede ación de Ba ios de aquí de Za agoza y se busca la ida pa a sus payos y
10. Resul a e iden , pe ò no pe això menys des acable, que aques a associació eballa en o
l’A agó i pe an Osca no gaudeix de o el que es de alla.

218 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
noso os pa a los gi anos, aunque lle e jun o el p og ama […] y lo pensamos
hace a ni el nacional, pa a que después lo cojan los demás. Y, como el segui-
mien o escola que lo hicimos desde aquí an es y después se ha ido ex en-
diendo […]
Uno de los p oyec os que enemos, enemos muchísimos p oyec os en
cabeza. Uno de los p oyec os que enemos es el de las subcon a as con el
Ayun amien o, así como los minus álidos ienen una cláusula po la cual ellos
se les pe mi e, hay cie o, un an o po cien o de los minus álidos que, que
abajan en las subcon a as del Ayun amien o po ley, es ipulado po ley, pues
así sí se podía hace una cosa simila con el pueblo gi ano, una disc iminación
posi i a. La disc iminación posi i a, hoy po hoy, es o almen e necesa ia pa a
el pueblo gi ano, es o almen e necesa ia po lo que e he con ado an es del
con ex o his ó ico, po la deuda his ó ica que hay. (ASGJMIO)
La pa icipació social i polí ica a a és de l’associació és semp e sugge ida
pe ins i ucions, pe ssociacions o pe l’Adminis ació. Aques es associacions
po en la inicia i a en ac i i a s mol conc e es, pe exemple la jo nada in e -
cul u al, an e io men ci ada, i an de compa sa, com ja es queixen, en la es a
de casos. Aques a obada és o gani zada pe la pla a o ma in e cul u al (a
Lleida) i es con e eix en un espai de con ac e de les di e en s mino ies amb
la majo ia (so in amb un sec o ja consciencia d’aques a11) i on els o gani -
zado s es oben còmodes:
[…] hay eces una ies a, amos, no hay acismo ni nada, odo el mundo se
di ie e, blancos, neg os, odo el mundo se di ie e. (GEH27SL)
Malg a que enen condicionades les ac uacions, pensen que s’hau ia de
pa icipa mol més socialmen , pe ò es an limi a s. D’al a banda, la pa ici-
pació polí ica ambé és desi jada, pe uns sense condicions i pe al es amb la
condició que hau ien de eni p è iamen el d e de o en les locals (ex a-
comuni a is), e que els a ia in e essa -se pels bene icis que els po suposa .
Amb el que coincideixen és que els polí ics men eixen so in , els enganyen
amb bones pa aules i desp és es més:
Aquí en España nos gus a ía mucho me e nos a abaja con pa idos polí icos,
hemos enido muchas, nos mandan de ez en cuando aquí y odo, pe o cada
uno enemos nues a ideología […]. Los polí icos, la mayo ía, e mien en y
11. To i que hi ha d’al es pe sones, la es a és un espai de obada dels in e essa s en la si ua-
ció de les mino ies è niques i de mol s p o essionals que hi eballen. En una d’aques es es-
es es a eali za un eball e nog à ic que pe me é obse a , en e d’al es aspec es
in e essan s, com les elacions que s’es abli en o en p incipalmen amb memb es de la
p òpia mino ia, o amb paios o au òc ons (no gi anos), segons el col·lec iu a què ens e e-
im. Això s’obse a en les ac i i a s o gani zades, espec acle, i en l’o e a dels di e en s
p oduc es que es poden consumi en el dina , sembla, i les dades de l’enques a ens ea-
i men en el con encimen que les elacions s’es ableixen p incipalmen amb la «majo-
ia» i exis eixen poques elacions en e mino ies. Al a egada es ep odueix la di e enciació
en e subsaha ians i mag ebins.
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 219
aquí en España oda ía no hemos llegado al pun o de me e nos di ec amen e,
has a pa a las elecciones municipales no enemos de echo, no enemos ías
abie as o pue as. (ASAHO)
De momen o c een que no es lo suyo, cambia ía si pudie an o a en las muni-
cipales, en onces in e esa ía es a al día, pe o aho a es algo independien e,
ajeno a ellas. (ASAFDO)
Els ep esen an s gi anos enen més cla que la llui a pel seu poble ha de
se en el ni ell social i en el ni ell polí ic (nacionalisme gi ano mol més mani-
es en e els ep esen an s dels jo es):
La lucha del pueblo gi ano debe se social y polí ica […], en Mad id hay un plan
[…] Plan de Desa ollo del Pueblo Gi ano, es á ges ionado po los ayun a-
mien os y las dipu aciones pe o es a ges ionado de al… de al… de una mane-
a an ne as a que nunca llega al pueblo gi ano. (ASGJMIO)
Aques jo e gi ano, mol més bel·lige an que la es a, inali za explican
que aques pla ce ca ambé ep esen an s polí ics en e el poble gi ano. Un
al e dels en e is a s (ASGMIL) ens jus i ica ambé aques a necessi a de ep e-
sen an s a ni ell polí ic pe de ensa llu s in e essos i no depend e de «paja-
acos in e media is, cal juga dins el sis ema».
3. Pa icipació i coneixemen de les associacions
en e les mino ies è niques
L’anàlisi de la pa icipació i el coneixemen es eali za à p incipalmen a pa -
i de les dades ob ingudes en l’enques a, les quals són complemen ades i en i-
quides pels discu sos de les en e is es en p o undi a . La p ime a conclusió
que podem ex eu e és l’ele a desconeixemen de les associacions que exis-
eixen (51,6%), i aques s’inc emen a en e els immig an s (71,8%). Les asso-
ciacions més mencionades de o ma espon ània són: l’associació Fu u de
Lleida —17,9% del o al i 39,6% dels gi anos, e iden men més conegu a
Lleida (26,5%)—, l’associació d’A icans de Lleida (7,8%, el 14,1% dels
es ange s i el 10,5% de Lleida), Camelamos (6,5% i 14,4% dels gi anos), la
Pla a o ma de Jó enes Gi anos (3,3% i el 7,2% dels gi anos) i l’Associació
Islàmica (3,1%, el 5,7% dels immig an s). Es ac a d’associacions p ope es,
de la ma eixa p o íncia o de l’al a p o íncia limí o ( ambé es udiada) i que
in e enen en el seu con ex més immedia . Alho a cada col·lec iu menciona
les p òpies i «oblida» da an la p egun a espon ània les associacions nacionals
o coo dinado es d’associacions. Al ma eix emps ambé hem obse a com el
coneixemen es elaciona amb els desplaçamen s, de mane a que apa eixen
en e els que han emig a (ex acomuni a is i gi anos) associacions d’al es
ind e s.
La cohesió associa i a o l’o gani zació que hi ha en cadascun dels dos
col·lec ius ha es a anali zada, en e d’al es qües ions, a pa i d’una ase u i-
220 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
li zada com a es ímul que a i ma a el següen : «Els gi anos o es ange s es em
uni s i o gani za s en aques a p o íncia». La espos a ob inguda se si ua en el
pun mi jà, en e poc i bas an d’aco d (mi jana: 2,54)12, i ambé es ca ac e-
i za pe una ele ada no- espos a (21,8%), e que ens ea i ma en el desco-
neixemen de les associacions exis en s. El que po esul a més in e essan és
la pe cepció d’o gani zació i unió que hi ha en e els gi anos que es edueix
en e els es ange s i que se si ua p ope a al poc aco d amb què es an o ga-
ni za s. In e namen els immig an s que conside en que el col·lec iu es à més
o gani za —que són els que desp és eu em que més c euen que de ensen
llu s in e essos— són els legals i els de l’À ica neg a; d’al a banda, són els
asià ics els que es conside en menys o gani za s. L’única signi icació obse a-
da en e els gi anos és que els emig a s a i men es a més o gani za s que els
nascu s a la p o íncia, ja que han de ecó e amb més eqüència a l’associa-
ció pe in o ma -se o pe ob eni -ne aju . La di e enciació en e aques s dos
g ups gi anos s’ha ana epe in en al es aspec es, com a a: posicionamen
labo al, ca ac e ís iques de l’habi a ge, la qual cosa posa de mani es que l’emi-
g ació, pe o el que compo a, els dis ancia in e namen (Ga e a, 1998a).
An e io men hem esmen a la possibili a que exis eixi dis ància en e
l’associació i els seus ep esen a s, pe aques mo iu s’ha anali za la u ili a
con e ida a les associacions: més de la mei a dels en e is a s conside a que
é una u ili a (55,6%), o i que el 25,4% no li’n oba cap. Seguin amb les
conc ecions eali zades, aques a idea d’u ili a és més p esen en e els gi a-
nos (69,5%) que en e els es ange s (44,2%), que se signi iquen pe la es-
pos a nega i a (32,3%). Un pas pos e io ou que jus i iquessin aques a
espos a. En e els que c euen que la asca és posi i a l’a gumen p incipal és
que ajuda i de ensa els seus in e essos (30,9%) i que euneix el col·lec iu
(29,2%)13 — o i que ambé n’apa eixen d’al es, com o gani za ac i i a s
(5%) i po encia la cul u a p òpia (4,3%)—. En e els que a i men que aques-
es associacions no són ú ils, la pe cepció que no an es (10,9%) és la c í i-
ca més nomb osa — o i que ambé hi ha els que p e e eixen a egla -se sols
(3,9%) i els que c euen que els líde s no són de ia (1,1%)14.
Les en e is es en p o undi a ambé ens han pe mès cons a a l’exis ència
de discu sos c í ics espec e a aques es associacions, mol palesos en e els alge-
ians. Vegem, pe exemple, un alge ià que diu que al més espa ila -se sol, o
i que alo a el pape que pod ia e a l’ho a de di ulga la se a cul u a:
12. La aducció a alo s de les espos es ob ingudes s’ha eali za amb l’escala d’u a qua e, on
l’u ep esen a cap aco d amb l’es ímul p esen a , men e que el qua e ep esen a mol
aco d amb aques .
13. Inc emen en espos a en aques es dues opcions els de l’À ica neg a, en e els quals, el 31,1%
c eu que euneix i el 31,1% que ajuda i de ensa els seus in e essos — ambé cal di que són
els que se signi iquen pe la poca espos a nega i a a la u ili a con e ida (27,3%)—. Alho a,
són els homes gi anos els que es an més d’aco d amb la u ili a (76,5%) i concen en espos a
que ajuda i de ensa els seus in e essos (43,9%) i euneix els gi anos (41,3%), men e que
les dones gi anes són les que menys coneixemen en enen (8,65%).
14. Les dues espos es pa eixen p incipalmen dels ex acomuni a is.
Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 221
In e eses, más ale que cada uno a su… po que yo soy así, po que hablando cla-
amen e, p e ie o negocia con uno de aquí que un paisano po que muchas
eces e dice es o, lo o o, enemos que hace es o o es o, el o o pe o al inal
nada. (AH32SO)
N’hi ha, com el José, p oceden de Guinea Equa o ial, que pensen que
abans enien una u ili a en la ami ació de documen s, pe ò ac ualmen no
cob eixen les necessi a s que é ell, ni an sols la d’al es immig an s que neces-
si en in o mació:
Había una asociación a icanos aquí que hacíamos siemp e euniones, yo e a,
bueno e a, enía pa icipa […] Bueno, es e momen o se ía pa a la gen e que
no iene papeles, la gen e que no iene abajo, la gen e que enía, acabo de
llega , odo es o, ¿no?, e daban consejos que e decían: «Bueno, si quie es los
papeles hace así, hace así a a és de la asociación ayudamos, hace así, hace así».
En ese momen o iba un poco bien… Po ejemplo es e momen o, cuando enía
a e al p esiden e de la asociación, explicabas us cosas a él… si e puedo hace
algo, ayuda e, habla e, cosas… a o ien a e… e a ese momen o un poco ú il,
aho a no, aho a ya no. (GEH27SL)
D’al es, com Sinayoko, p oceden de la República de Mali, conside en
que é u ili a pe ò que ambé és més limi ada que a uns quan s anys:
Si no hay dine o no se puede o ganiza nada… No hay dine o […] no hay
in e eses, uno que aya ahí, uno que iene, po que hay muchos que no saben
ni lee ni esc ibi . Pa a enseña le dónde iene que lle a los papeles, aquellos
iempos aquí y lle a , pe o aho a las cosas es án muy mode nizado, odo el
mundo sabe dónde iene que lle a los papeles, odo el mundo sabe dónde
iene que ecoge el papel. Di igemos a la asociación es habe un poco de com-
plicación de los papeles en el campo del 86, 87, 88, has a el 89. Aho a la
Adminis ación es á co ec o, la cosa un poco más ápido los papeles y no hace
al a. En onces la asociación na más que o ganiza la ies a cul u al. (MAH38CL)
D’al a banda, en e el col·lec iu gi ano hem oba discu sos mol més
a o ables en e s l’associacionisme:
El de la asociación… dio la ca a cuando enía que da la, y me gus ó. Sí, con-
ío en él, con ío en él po que se e se io […] Ya e digo, de momen o me saqué
el pe miso de conducción y mucha gen e es á ap endiendo a lee . O se iban a
po el ca ne de conduci y les dije on no, si no sabes lee , ¿cómo e as a saca
el ca ne de conduci ? y ya le empeza on a enseña a lee , y luego el ca ne de
conduci , o sea eso, una pasada a mi modo de e . (GH22COO)
I que es mani es a so in com a g up d’in e ès o de p essió pe a l’ob enció
de de e minades demandes del col·lec iu o de pa d’aques :
[…] Cuando quie en ellos ob ene algo pa a bene icia al pueblo gi ano, sea en
i iendas o en sub enciones, lo que sea, si hay un colec i o hay una ue za.
(GH71CL)
228 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
quals han es a c eades pe què a més emps que eballen i l’Adminis ació
els a o ga un pape més elle an com a po enciado es de la in eg ació del
col·lec iu. Pe ò ambé exis eix la pe cepció que són u ili zades pe les admi-
nis acions quan les necessi en i que no els a ibueixen la capaci a pe ges-
iona ecu sos p opis que els pe me ien eali za ac i i a s i assoli bona pa
dels seus objec ius.
En sín esi, a excepció d’algun cas mol conc e , l’associacionisme és emb io-
na i i no unciona com un impo an eix es uc u ado de la comuni a ni com
a ca ali zado del p océs d’in eg ació, especialmen en e els a icans, pe la
qual cosa les associacions es queden amb la inicia i a de poques ac uacions,
condicionades pe la p òpia limi ació d’es o ç i manca de ecu sos. L’ac i i a
més coneguda que o gani zen són jo nades in e cul u als, on assumeixen un
pape impo an .
Pe úl im, només olem menciona que l’associacionisme mix no és una idea
gai e accep ada, o i que unciona en una de les p o íncies i que o gani za
aques es jo nades. Són els gi anos (que com s’ha p esen a con ien més en l’as-
sociacionisme) els que més a a o s’hi mos en, ja que c euen que poden esol-
d e p oblemes que compa eixen (es ac a a p incipalmen dels gi anos que
han emig a , que han iscu un p océs semblan ). Pe pa dels immig an s,
els gi anos són au òc ons i cal que s’associïn amb aques s, men e que ells ho
han de e amb immig an s d’al es països pe què hi enen mol en comú ( o
i això p e e eixen associa -se pe zones, Mag ib i À ica neg a, i si ossin més
nomb osos, pe països de p ocedència). Pe ò, com ja hem cons a a , el e
d’associa -se no deixa de se una opció condicionada pe la dinàmica en què
es an imme sos, com ens ha di un in e locu o «cal juga segons les egles del
sis ema», e espec e al qual no hi ha consens.
Bibliog a ia
BARTH, F. (1976). Los g upos é nicos y sus on e as. La o ganización social de las di e-
encias cul u ales. México: Fondo de Cul u a Económica.
CALVO BUEZAS, T. (1993). «E olución de la mino ía é nica gi ana en España: pe s-
pec i a an opológica». Ponència p esen ada en el I Encuen o Es a al sob e el
P og ama de Desa ollo Gi ano. Za agoza: Minis e io de Asun os Sociales (no
publica ).
CASEY, J. (1995). «El papel de las o ganizaciones no gube namen ales en la elabo a-
ción de las polí icas públicas: el caso de la in eg ación de inmig an es ex anje os
en Ca alunya». Memò ia pel Doc o a en Ciència Polí ica. Ba celona: Uni e si a
Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Ciència Polí ica i de D e Públic (no
publica ).
CASTELLS, S.; MILLER, M.J. (1994). The age o mig a ion. In e na ional popula ion
mo emen s in he mode n wo ld. Lond es: The Macmillan P ess L d.
CEBRIÁN ABELLÁN, A. (1992). Ma ginalidad de la población gi ana española. Mú cia:
Uni e sidad de Mu cia.
CRESPO, R. (1995). «Neg o-a icans a Ca alunya. Els nous Ca alans?». A È nia i nació
als mons a icans. Ba celona: L’A enç, 251-272.

Mino ies è niques, associacionisme i in eg ació sociocul u al Pape s 56, 1998 229
DAHREBDORF, R. (1979). Las clases sociales y su con lic o en la sociedad indus ial. Mad id:
Rialp (p ime a edició, 1957).
DOUGLASS, W.A.; LYMAN, S.M. (1994). «La e nia: es uc u a, p oceso y comp omi-
so». A DOUGLASS, W.A.; LYMAN, S.M; ZULAIKA, J. Mig ación, e nicidad y e nona-
cionalismo. Bilbao: Uni e sidad del País Vasco, 53-78. (P ime a edició, 1976:
«L’e hnie: s uc u e, p ocessus e saillance». Cahie s In e na ionaux de Sociologie,
ol. 61, 197-220).
GALLISSOT, R.; BOUMAÑA, N.; CLEMENT, G. (1994). Ces mig an s qui on le p olé a-
ia . Pa ís: Mé idiens Klincksieck.
GARRETA, J. (1998a). «La in eg ació sociocul u al de les mino ies è niques». Es udi
compa a iu en e immig an s ex acomuni a is i gi anos esiden s a les p o íncies
de Lleida i Osca. Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona ( o ma mic o-
i xa).
— (1998b). «La cons ucció de la comunicació in e cul u al. Iden i a s col·lec i es,
mino ies è niques i in eg ació sociocul u al». Pe spec i a Social, núm. 39. Ba celona:
Ins i u Ca òlic d’Es udis Socials de Ba celona, 53-84..
GIDDENS, A. (1994). Sociología. Mad id: Alianza Uni e sidad Tex os.
GLAZER, N.; MOYNIHAN, D.P. (1963). Beyond he Mel ing Po . Massachuse s: The
Massachuse s Ins i u e o Tecnologie P ess.
HEPBURN, M.A. (1992). «El p oblema de mul icul u alismo y de la cohesión social
en una sociedad democ á ica: los Es ados Unidos ¿modelo o ejemplo?». Pe spec i as,
ol. XXII, núm. 1, 83-93.
IOE (1987). «Los inmig an es en España». Documen ación Social. Re is a de es udios socia-
les y sociología aplicada, núm. 66. Mad id: Ca i as.
— (1994). Ma oquins a Ca alunya. Ba celona: Ins i u d’Es udis Medi e anis.
KASTORYANO, R. (1994). «Cons uc ion de communau és e négocia ion des iden i és:
les mig an s musulmans en F ance e en Allemagne». A MARTÍN, D.C. Ca es d’i-
den i é. Commen di -on «nous» en poli ique? Pa ís: P esses de la Fonda ion Na ionale
des Sciences Poli iques, 229-244.
LAMO DE ESPINOSA, E. (1995). «F on e as cul u ales». A LAMO DE ESPINOSA, E. (ed.).
Cul u as, es ados y ciudadanos. Una ap oximación al mul icul u alismo en Eu opa.
Mad id: Alianza edi o ial, 13-79.
LIÉGEOIS, J.P. (1987). Gi anos e i ine an es. Da os sociocul u ales. Da os sociopolí icos.
Mad id: Asociación Nacional P esencia Gi ana.
— (1994). Roma, siganes, oyageu s. S asbou g: Conseil de l’Eu ope.
MARTÍN SERRANO, M. (1993). «Los e ec os sociales de la polí ica inmig a o ia». Polí ica
y Sociedad, núm. 12, 37-43. Mad id: Re is a de la Uni e sidad Complu ense,
Facul ad de Ciencias Polí icas y Sociología.
POINSOT, M. (1991). «L’in ég a ion poli ique des jeunes Magh ébins: deux s a égies
associa i es dans la égion lilloise». Re ue Eu opéenne des Mig a ions In e na ionales,
ol. 7, núm. 3, 119-137.
PORTA, D.; MATTINA, L. (1986). «Ciclos polí icos y mo ilización é nica: el caso asco».
Re is a Española de In es igaciones Sociológicas, núm. 35, 123-148. Mad id: Cen o
de In es igaciones Sociológicas.
PRADA, M.A. (1992). «España de país de emig ación a país de inmig ación». A ROQUÉ,
M.A. (ed.). Els mo imen s humans en el Medi e ani occiden al. Ba celona: Ins i u
d’Es udis Medi e anis, 209-241.
230 Pape s 56, 1998 Jo di Ga e a i Bochaca
REX, J. (1986). Race and e hnici y. Mil on Keynes: Open Uni e si y P ess.
—(1987). Race ela ions in sociological heo y. Lond es: Rou ledge & Kegan Paul (p i-
me a edició, 1970).
—(1988). The ghe o and he unde class. Essays on Race and Social Policy. Ve mon :
Gowe Publishing Company.
—(1995). «La me ópoli mul icul u al: la expe iencia B i ànica». A LAMO DE ESPINOSA,
E. (ed.). Cul u as, Es ados y ciudadanos. Una ap oximación al mul icul u alismo en
Eu opa. Mad id: Alianza edi o ial, 197-224.
RICHMOND, A.H. (1984). «Adap a ion e con lic s socio-cul u els dans les pays
d’immig a ion». Re ue In e na ionale des Sciences Sociales, ol. XXXVI, núm. 3,
551-568. Unesco.
SAN ROMÁN, T. (1994). La di e ència inquie an . Velles i no es es a ègies cul u als dels
gi anos. Ba celona: Fundació Se eis de Cul u a Popula . Edi o ial Al a ulla.
SOLÉ, C. (1981). In eg ación sociocul u al de los inmig an es en Ca aluña. Mad id: CIS.
TABOADA-LEONETTI, I. (1989). «Cohabi a ion plu i-e hnique dans la ille: s a égies
d’inse ion locale e phénomènes iden i ai es». Re ue Eu opéenne des Mig a ions
In e na ionales, ol. 5, núm. 2, 51-70. Poi ie s: Uni e si é de Poi ie s.
—(1991). «S a égies d’in ég a ion». In o ma ions Sociales, núm. 14, 11-19. Pa ís:
CEDEX, Publicacions de la Caisse Na ionale des Alloca ions Familiales.
TOURAINE, A. (1995). «¿Qué es el mul icul u alismo? Cla es de Razón P ác ica, núm. 56,
14-25. Mad id.
—(1996). «Faux e ais p oblèmes». A WIEVIORKA, M.: Une socié é agmen ée? Le
mul icul u alisme en déba . Pa ís: La Décou e e, p. 291-319.
— (1997). Pou ons-nous i e ensemble? Égaux e di é en s. Pa ís: Faya d.
TRIPIER, M. (1989). «Les associacions, l’en epise e la ie locale». Re ue Eu opéenne
des Mig a ions In e na ionales, ol. 5, núm. 1, 85-95. Poi ie s: Uni e si é de Poi ie s.
WALLERSTEIN, I.; BALIBAR, E. (1991). Raza, Nación y clase. Mad id: IEPALA. (P ime a
edició, 1988: Race, Na ion Classe. Les iden i és Ambigües. Pa ís: Edi ions La
Décou e e.)