Anàlisi sociològica dels assistents al XIX Congrès Nacional d'ERC (Barcelona, 1993)

Anàlisi sociològica dels assistents al XIX Congrès Nacional d’ERC (Barcelona, 1993) Jordi Argelaguet Jesús Maestro Moisès Amorós Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Aquest breu article mostra la composició sociològica dels militants d’ERC que van assistir al XIX Congrés Nacional que va tenir lloc a Barcelona el 1993. Es constata com aquest històric partit de Catalunya ha estat, a la pràctica, refundat. D’una banda, ha canviat part de la seva ideologia, ha assumit la tradició de l’independentisme i ha recuperat la posició esquerrana de 1931. De l’altra, es tracta d’un partit nou en la mesura que la majoria dels seus militants —i el seu nucli dirigent— ha entrat en els darrers anys i molts d’ells procedents d’altres organitzacions polítiques. Paraules clau: partits polítics, militants, ERC, Catalunya. Abstract. A sociological analysis of the participant at the 19th Nacional Congress of ERC (Barcelona, 1993) In this brief article it is analyzed the sociological dimensions of the militants of ERC that took part in the XIX Congrés Nacional, which was held in Barcelona in 1993. It shows how this historical Catalan party has been, de facto, refounded. On the one hand, it has partially changed its ideology: it has assumed the independentist tradition, and it has recovered the leftist tradition of 1931. On the other hand, it is a new party as long as the majority of its militants and leading elites came into ERC very recently, the majority of whom came from other political organisations. Key words: political parties, militants, ERC, Catalonia. 1. Presentació 2. Història recent d’ERC 3. El XIX Congrés Nacional d’ERC 4. Anàlisi de l’enquesta 5. Conclusions Sumari Papers 54, 1998 187-200 1. Presentació Aquesta nota de recerca té la finalitat de presentar algunes dades sociològiques dels assistents al XIX Congrés Nacional d’ERC, fruit d’una enquesta realitzada durant la celebració d’aquest Congrés. Si bé per a altres partits catalans ja es disposa d’una certa informació sobre la composició sociològica dels seus militants, en el cas d’ERC això encara no és així. Les dades d’aquesta enquesta pretén omplir aquest buit tot fomentant eventuals estudis sobre els partits polítics catalans actuals. 2. Història recent d’ERC El desembre de 1989, després d’un congrés nacional molt tens1, Àngel Colom és elegit secretari general d’ERC. Significa la victòria del sector independentista, el qual, a partir de l’entrada el 1987 d’un nucli d’exmilitants de la Crida i altres organitzacions independentistes; s’havia anat configurant per tal d’articular una nova proposta política i treure ERC de la situació que l’abocava a una desaparició quasi segura2. Immediatament, pateix una escissió del sector més moderat (liderat per J. Hortalà), però que és contrarestada per un cop d’efecte d’ERC, quan fa que el Parlament de Catalunya aprovi una moció en la qual es recull que Catalunya no renuncia a exercir el dret a l’autodeterminació. D’ençà d’aleshores, diversos sectors independentistes van entrant en el partit3. Simultàniament, la nova estratègia d’ERC va prenent cos, ja que el partit es va implantant al conjunt dels Països Catalans: Mallorca, País Valencià, Catalunya del Nord (a l’Estat francès). El març de 1992 se celebren les eleccions al Parlament i ERC presenta ja un missatge clarament independentista. Gràcies al fet d’aconseguir centrar la campanya electoral a l’entorn de la seva proposta política, ERC se situa com a tercera força política, amb 11 diputats i més de 200.000 vots4. L’expansió d’ERC continua amb força: a final d’any, tenia ja uns 6.000 militants en el conjunt del territori nacional. El mateix any, al març, ERC es presenta per primer cop a unes eleccions legislatives a l’Estat francès. És la primera vegada que un partit català amb seu a Barcelona participa activament als territoris catalans a l’Estat francès. Els resultats no són bons, però 188 Papers 54, 1998 Jordi Argelaguet; Jesús Maestro; Moisès Amorós 1. El XVI Congrés Nacional, celebrat a Lleida. 2. Entre els factors que explicarien aquesta situació, cal esmentar el fet que ERC va donar suport a CiU a la primera legislatura del Parlament de Catalunya, juntament amb la UCD; i, sobretot, el fet de formar part del Govern Pujol entre 1984 i 1987, quan CiU ja tenia la majoria absoluta al Parlament i ERC havia patit una davallada electoral important. Aquesta opció li enterbolí el missatge polític: un partit nominalment d’esquerres i nacionalista que donava suport a una opció de centre-dreta i tèbiament nacionalista. 3. Entre els quals es destaca l’ingrés, el 1991, d’una part important de Catalunya Lliure, braç polític d’una de les branques de l’organització Terra Lliure, autodissolta el juliol de 1991, quan, després de reflexionar sobre la unificació alemanya i la independència de les nacions bàltiques, arriba al convenciment que la via democràtica i no violenta és possible per aconseguir la independència de Catalunya. 4. ERC treu el 8% dels vots emesos. El Parlament de Catalunya té 135 diputats. treu poc més de l’1,5% dels vots. El 1993 ERC recupera la seva presència a Madrid, aconseguint un diputat per Barcelona. Com a novetat, ERC presenta també candidats a les Illes Balears. A partir d’aquests fets, pot ser interessant analitzar quines característiques sociològiques tenen els militants més actius d’aquesta històrica formació política, recentment renovada (quant a missatge polític, electorat i militància). 3. El XIX Congrés Nacional d’ERC El XIX Congrés Nacional d’ERC es va celebrar a Barcelona els dies 18 i 19 de desembre de 1993, amb el lema «L’esquerra». Amb l’arribada d’Àngel Colom a la secretaria general, ERC ha adoptat obertament com a objectiu polític la independència de Catalunya. Tot i que l’ha anat reiterant durant les campanyes electorals de 1992 i 19935, no és fins el 1993 quan s’aborda la reactualització de la Declaració de Principis fundacional de 1931 i s’aprova oficialment el canvi d’estratègia. Així, la importància del XIX Congrés rau en el fet que va servir per aprovar la nova Declaració Ideològica que ha d’emmarcar la lluita política en els propers anys. A més, significa el final d’una etapa de rellançament d’ERC, després d’una certa recuperació electoral el 1992 i el 1993, i després de l’aprovació de la nova estructura organitzativa. Al Congrés Nacional anterior (Vic, 1992), ERC havia aprovat uns nous estatuts que preveuen la implantació orgànica d’ERC al conjunt del territori català, l’establiment d’una nova estructura interna en quatre nivells (local, comarcal, regional i nacional), i el reforçament de la base democràtica del partit a través de l’eliminació dels vots delegats en els congressos de qualsevol nivell territorial del partit. Així, els assistents al XIX Congrés, el primer convocat amb els nous estatuts vigents, només es representen a ells mateixos, ja que no estan permesos els vots delegats, si bé és obert al conjunt de tots els militants, com era ja tradició dins d’ERC. En aquest sentit, els que responen l’enquesta que aquí s’analitza6són una part significativa dels militants més actius, i, per extensió, no és arriscat pensar que es tracta del nucli impulsor d’aquesta nova fase d’ERC. 4. Anàlisi de l’enquesta 4.1. Introducció El nombre d’enquestes contestades és de 669. Com que no disposem del nombre total d’assistents al Congrés, per tal de saber el nivell de resposta ens referirem als resultats de les votacions. La dada més indicativa que es pot fer servir Anàlisi sociològica dels assistents al XIX Congrés Nacional d’ERC Papers 54, 1998 189 5. Amb els lemes centrals «Cap a la Independència» i «Pels catalans, per Catalunya», respectivament. 6. L’enquesta anònima era un qüestionari de vuit fulls que constava de 38 preguntes (la majoria tancades) i que era lliurat als assistents juntament amb la documentació del Congrés. Un cop emplenada l’enquesta, els responents la tornaven a l’organització del Congrés. és el nombre de vots a la votació on va participar més gent: l’elecció del secretari general. Segons els escrutinis, hi va haver 678 vots a favor d’Àngel Colom, 88 a favor de Jaume Rodri, 62 en blanc i 3 vots nuls. Per tant, un total de 831 vots. Tot i que pot haver-hi gent que va participar en altres votacions del Congrés (i va respondre l’enquesta) però no votà en aquesta votació de referència, la xifra de 669 enquestes significa el 80,5% de resposta, un percentatge força elevat i que ens permet aproximar-nos prou bé al coneixement del nucli militant d’ERC. L’anàlisi ha estat dividida en dos apartats: les característiques socials (amb dades sobre el sexe, edat, estudis acabats, situació laboral, activitat, municipi de residència, sentiment religiós, associacionisme, lectura de premsa, pràctica lingüística, lloc de naixement) i la pràctica política (any d’entrada a ERC, militància prèvia, assistència a congressos previs, càrrecs de responsabilitat dins d’ERC, percepció dels altres partits del Parlament de Catalunya i autoubicació en els dos eixos de competència (nacional i social). 4.2. Les característiques socials La immensa majoria dels assistents7al XIX Congrés Nacional d’ERC eren homes. Per sexes, l’enquesta dóna els percentatges següents: homes el 82% (549 persones) i dones el 18% (120 persones). La mitjana d’edat és de 37,3 anys per al total de les persones que van respondre. Cal destacar que la de les que diuen tenir algun càrrec de responsabilitat dins d’ERC és una mica més baixa: 34,5 anys. La distribució dels assistents per grups d’edat es mostra a la taula 1. S’hi pot veure com ERC és un partit amb militància força jove, el grup més nombrós és el segon, amb el 34,8%. Cal assenyalar que prop de la meitat dels assistents tenen menys de 34 anys. Quant al nivell d’instrucció, la taula 2 ens mostra el repartiment dels assistents segons els estudis acabats. El grup predominant és, amb diferència, el 190 Papers 54, 1998 Jordi Argelaguet; Jesús Maestro; Moisès Amorós 7. Quan ens referim als «assistents» ens basem en les dades de l’enquesta, amb el benentès que hi ha un 20% dels assistents que no va respondre l’enquesta. Taula 1. Distribució dels assistents per grups d’edat (669 enquestes). Grups d’edat % 18-24 13,9 25-34 34,8 35-50 33,3 51-64 8,5 +65 6,0 No contesta 3,4 Total 100,0 d’universitaris (amb el 35,1%), seguit dels que tenen el batxillerat superior (molts dels quals són estudiants universitaris). Si al grup més nombrós hi afegim el 10,2% que són tècnics de grau mitjà, ens dóna que prop de la meitat dels assistents han passat per una facultat o escola tècnica. Quant a la situació laboral dels assistents (taula 3), cal remarcar que un 74,9% diu que treballa, un 9,1% que estudia (la majoria estudis superiors), i un 6,4% són jubilats. El percentatge d’aturats és molt baix: només un 5,1%. Sobre els 501 assistents que han contestat que treballen, s’ha fet la taula 4, on hi ha reflectides les ocupacions principals. El primer que cal ressaltar és que no hi ha un clar predomini de cap grup, si bé la majoria s’ubica en categories pròpies de les classes mitjanes del país. Així, un 15,8% són administratius, un 15,0% treballadors assalariats, un 12,4% són professors o mestres. Un grup que cal destacar és el dels funcionaris (10,8%). La quantitat d’habitants del municipi és també una dada significativa. El grup predominant és els que viuen en ciutats de més de 50.000 habitants, és a dir, sobretot a Barcelona. Com a dada que cal retenir és que un 21,1% viuen en municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants. La pràctica religiosa es mostra a la taula 6. Segons s’ha analitzat a bastament, és una variable bastant important en el moment de determinar el vot dels individus. ERC és un partit on una part significativa dels seus votants Anàlisi sociològica dels assistents al XIX Congrés Nacional d’ERC Papers 54, 1998 191 Taula 2. Nivell d’estudis acabats (669 enquestes). Nivell d’estudis % Primaris 8,8 Batxillerat elemental 9,4 Formació professional 8,8 Batxillerat superior 18,2 Tècnic s/títol 9,1 Tècnic de grau mitjà 10,2 Universitat 35,1 No contesta 0,3 Total 100,0 Taula 3. Situació laboral dels assistents (669 enquestes). Situació laboral % Treballa 74,9 Jubilat/da 6,4 Aturat/da 5,1 Busca 1a primera feina 0,6 Estudia 9,1 Feina de casa 1,2 Altra 1,5 No contesta 1,2 Total 100,0 (molt per damunt de la mitjana de Catalunya) es considera «indiferent» o «ateu». Aquesta categoria encara és més evident en el cas dels assistents al Congrés. Així, un 49% es declara indiferent i només un 8,5% es considera catòlic practicant. A l’enquesta hi havia un seguit de preguntes sobre la pertanyença a diferents tipus d’associacions. La intenció era tenir elements per veure el grau d’associacionisme dels militants d’ERC i la seva connexió amb organitzacions de la societat civil. A la taula 7 es recullen les respostes. Com que hom podia contestar més d’una associació, els percentatges no sumen cent. A tall d’exemple 192 Papers 54, 1998 Jordi Argelaguet; Jesús Maestro; Moisès Amorós Taula 4. Tipus d’ocupació en % sobre els que treballen (501 enquestes). Ocupació % Administratiu/va 15,8 Obrer/a-treballador/a 15,0 Professor/a-mestre/a 12,4 Professió liberal 11,2 Funcionari/a 10,8 Venedor/a-representant 6,6 Empresari/a-propietari/a 5,6 Botiguer/a-comerciant 3,6 Enginyer/a 3,4 Càrrec dins ERC 2,2 Pagès/a 1,4 Càrrec públic 1,4 Altres 10,2 No contesta 0,6 Total 100,0 Taula 5. Habitants del municipi de residència (669 enquestes). Habitants % –5.000 14,6 5.001-20.000 21,1 20.001-50.000 12,3 +50.000 51,4 No contesta 0,6 Total 100,0 Taula 6. Pràctica religiosa (669 enquestes). Pràctica religiosa % Catòlic practicant 8,5 Catòlic no practicant 32,6 Altra religió 2,4 No creient 49,0 Altres respostes 2,3 No sap/no contesta 5,1 significatiu, un 43,3% dels assistents és membre d’una associació cultural, un 30,9% d’una d’esportiva. En canvi, el nivell d’afiliació a un sindicat ja es troba una mica més per sota, un 21,1%. Si es té en compte que un 40% dels que treballen ho fan en categories on el sindicalisme és present (administratius, professors i mestres, treballadors), es dedueix que el nivell de militància és inferior al que es podria esperar. L’enquesta també es referia als hàbits de lectura de premsa i revistes, per veure quins són els mitjans de comunicació escrits que ajuden a conformar l’opinió dels militants d’ERC. Un 96,1% es declaren lectors de diaris. A la taula 8 es recullen els percentatges (sobre els 643 lectors de diaris) dels diaris més llegits (els percentatges no sumen 100 perquè hi ha respostes múltiples). Anàlisi sociològica dels assistents al XIX Congrés Nacional d’ERC Papers 54, 1998 193 Taula 7. Grau d’associacionisme. Associacionisme % Associació cultural 43,3 Associació esportiva 30,9 Sindicat 21,1 Col·legi professional 16,6 Associació de veïns 15,2 Associació ecologista 12,4 Cooperativa 4,9 Organització empresarial 4,0 Associació religiosa 2,4 Organització feminista 1,6 Altres 13,5 Taula 8. Hàbits de lectura de diaris. Diaris més llegits % Avui 55,1 Nou Diari 44,0 La Vanguardia 34,7 El Periódico 22,4 El País 14,9 El Punt 10,9 Esportius 4,0 Regió 7 3,7 Altres PV/Illes 3,4 Nou 9 3,3 Diari de Girona 3,3 Segre 2,6 Diari de Tarragona 2,3 La Mañana 2,0 Diversos locals 5,8 Altres 6,8 Així, cal destacar que més de la meitat llegeix l’Avui i el 44% el Nou Diari (en les seves diverses edicions). Els diaris en espanyol editats a Barcelona tenen menor acceptació: La Vanguardia (34,7%), El Periódico (22,4%) i El País (14,9%). Quant a les revistes, el percentatge de lectors baixa lleugerament, fins al 71,4% (478 persones). A la taula 9 es mostren les revistes més llegides, entre les quals destaca, sobretot, El Temps, amb el 67,4% dels lectors de revistes. Les altres categories estan molt per sota i es reparteixen bastant igualment, la qual cosa reflecteix la immensa diversitat d’interessos que hi ha entre els militants d’ERC. La taula 10 mostra la pràctica lingüística en tres dels àmbits fonamentals on es desenvolupa la vida de l’individu: a la família, a la feina i amb les amistats. Per àmbits, a casa, el català és la llengua més parlada (el 95,8%). Aquest percentatge baixa 10 punts quan es fa referència a la llengua a la feina, on augmenta l’ús de l’espanyol o d’altres llengües. El 6% que no contesta correspon, bàsicament, a la gent que està jubilada o que no treballa. Quant a la llengua usada amb els amics, el percentatge dels que opta pel català és del 91,5%, i un 3,7% fa servir el català i l’espanyol. Tot plegat ens indica que els militants d’ERC són bàsicament catalanòfons, però que part d’ells es veuen empesos a fer servir l’espanyol a la feina. Finalment, per tal de caracteritzar sociològicament els militants d’ERC, és útil referir-se al lloc de naixement seu i dels seus pares, segons si són nascuts a Catalunya (o els Països Catalans) o a fora. De la combinació d’aquests elements surten un seguit de categories, que es troben reproduïdes a la taula 11. 194 Papers 54, 1998 Jordi Argelaguet; Jesús Maestro; Moisès Amorós Taula 9. Revistes més llegides (478 enquestes). Revistes % El Temps 67,4 Política catalana 5,6 Ciència i tècnica 5,2 Ecologistes 4,6 Política espanyola 2,9 Esportives 2,9 Cor 0,4 Altres 42,9 Taula 10. Pràctica lingüística (en %). Casa Feina Amics Català 95,8 85,8 91,5 Espanyol 2,1 1,9 0,7 Totes dues 1,0 4,8 3,7 Una altra 0,3 1,3 1,5 Aranès 0,1 0,1 0,1 No contesta 0,6 6,0 2,4 El 79,5% dels assistents són nascuts a Catalunya de pares (tots dos) nascuts també a Catalunya. Deixant de banda el 4,3 de no resposta, un 16,2% dels assistents tenen alguna arrel immediata en la immigració, ja sigui perquè el seu pare o la seva mare o han nascut fora de Catalunya. Amb tot, els nascuts fora de Catalunya, de pares també nascuts fora de Catalunya, és una minoria claríssima, pràcticament anecdòtica. Tanmateix, però, el 93,9 dels assistents ha nascut a Catalunya. Com a conclusions d’aquesta descripció de les dades sociològiques dels assistents al XIX Congrés Nacional d’ERC, podem assenyalar que el nucli militant d’ERC està integrat per homes, joves, que treballen en diverses professions, sobretot en les pròpies de les classes mitjanes de Catalunya. Viuen o bé a grans ciutats o a les ciutats petites, i són menys els que viuen en ciutats intermèdies. Quant a creences religioses, es consideren majoritàriament indiferents. També són membres d’altres associacions, sobretot culturals o esportives. Els diaris més llegits són els dos escrits en català, així com la revista El Temps, tot i que hi ha lectors de pràcticament tot tipus de publicacions. Finalment, es constata que són majoritàriament catalanòfons i la immensa majoria són nascuts a Catalunya, tenint en compte que una petita minoria té algun dels seus progenitors o tots dos nascuts fora de Catalunya. A l’apartat següent farem una descripció de les variables que caracteritzen la pràctica política d’aquest nucli de militants. 4.3. La pràctica política La pràctica política ha estat descrita a través de diversos indicadors: l’any d’entrada en el partit, la militància prèvia, l’assistència a uns altres congressos d’ERC, els càrrecs de responsabilitats dins del partit i, finalment, la ubicació dels partits del Parlament de Catalunya al llarg dels dos eixos de competència bàsics (l’eix social i l’eix nacional) i la distribució dels assistents també al llarg d’aquests dos eixos. Anàlisi sociològica dels assistents al XIX Congrés Nacional d’ERC Papers 54, 1998 195 Taula 11. Per lloc de naixement (669 enquestes). Nascut a Catalunya (Països Catalans) % De pares nascuts a Catalunya 79,5 De pare nascut a Catalunya 4,6 De mare nascuda a Catalunya 7,3 De pares nascuts fora de Catalunya 2,5 Nascut fora de Catalunya % De pares nascuts fora de Catalunya 0,7 De pares nascuts a Catalunya 0,7 Diversos 0,1 No contesta 4,3 Total 100,0