White paper on Assistive Robotics

Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 2 Autoria i agraïments Direcció Guillem Alenyà, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC Autoria Guillem Alenyà, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC Cristian Barrué, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC Mercè Gamell, Casiopea Consulting Carles Soler, Casiopea Consulting Contribucions Lorena Villa García, Grup de recerca REFiT Bcn del Parc Sanitari Pere Virgili i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Jordi Serratosa, Ajuntament de Barcelona Versions 1.0 Juny 2023, 1.1 Setembre 2023, 1.2 Desembre 2023 Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 3 LabORA-LlibreBlanc-2023-12 Drets reservats. Aquest treball està disponible sota la llicencia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0). Segons els termes d’aquesta llicència, podeu copiar, redistribuir i adaptar l’obra amb fins no comercials, sempre que l’obra sigui citada adequadament, tal com s’indica a continuació. En qualsevol ús d’aquest treball, no s’ha de suggerir que el LabORA doni suport a cap organització, producte o servei específic. No es permet l’ús del logotip LabORA. Si adapteu l’obra, heu de llicenciar-la amb la mateixa llicència Creative Commons o equivalent. Si creeu una traducció d’aquest treball, heu d’afegir la següent exempció de responsabilitat juntament amb la cita suggerida: “Aquesta traducció no la va crear el Laboratori Obert de Robòtica Assistencial (LabORA). LabORA no es fa responsable del contingut ni de l’exactitud d’aquesta traducció. L’edició original en català serà l’edició autèntica i vinculant”. Qualsevol mediació relacionada amb disputes derivades de la llicència es durà a terme d’acord amb les normes de mediació de la World Intellectual Property Organization. Cita suggerida. LabORA-LlibreBlanc-2023-12 // Llibre blanc de la robòtica assistencial LabORA, 2023. Llicencia: CC BY-NC-SA 4.0. Seguint les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans1, emprarem el masculí genèric al llarg del document. 1 EL LLENGUATGE INCLUSIU: COMPATIBILITAT DELS RECURSOS ESTILÍSTICS DELS USOS NO SEXISTES AMB LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA https://sf.iec.cat/wp-content/uploads/2024/07/El-llenguatge-inclusiu.pdf 1. Resum executiu 7. Robots assistencials 11. Conclusions 3. Tecnologies aplicades a l’assistència 2. Atenció sociosanitària: cap a una cura assistida amb robots 4. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia 5. Robòtica assistencial 6. Projectes de robòtica assistencial 8. Barreres i facilitadors per a l’adopció de la robòtica assistencial Annexos 9. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària 10. Panorama del sector de la robòtica assistencial a Catalunya • Envelliment de la població • Despesa social no sostenible • Manca de professionals de la salut i recursos socials • Creixement de l’assistència ambiental per a la vida independent • El robot assistencial com a solució escollida • Cura respectuosa amb els drets humans • Iniciatives EU i governamentals • Programes de finançament • Informes i guies • Panorama de la robòtica assistencial • Consideracions generals dels robots assistencials • Aplicacions dels robots assistencials • Tipologia d’interacció home-robot • Anàlisi quantitativa • Aprenentatges i recomanacions • Barreres • Facilitadors • Annex 1. Projectes de robòtica assistencial • Annex 2. Robots assistencials • Annex 3. Congressos i jornades en robòtica assistencial • Annex 4. Centres de recerca en àrees robòtiques • Annex 5. Índex de Versions • Reptes • Oportunitats • Mercat esperat de la robòtica assistencial • Fortaleses • Entitats de la robòtica assistencial • Recomanacions per promoure la robòtica assistencial en l’ecosistema sociosanitari català 1. Resum executiu Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 61. Resum executiu Inicia la reflexió analitzant en el capítol 2 l’àmbit de l’atenció sociosanitària. La població mundial envelleix a un ritme sense precedents, i aquest canvi demogràfic comporta enormes reptes per als sistemes sanitaris i socials. La cura assistida amb robots és un camp de recerca en efervescència que està guanyant terreny i una tendència que sembla que continuarà en el futur. El capítol 3 mostra que l’assistència a les persones inclou una gran varietat de tecnologies i dispositius que tenen com a objectiu ajudar les persones en les seves necessitats, millorant la seva qualitat de vida i facilitant l’accés a serveis i suport. A partir de la consideració de que la tecnologia és una eina fonamental per afrontar els reptes de l’envelliment, governs nacionals, la Unió Europea i organitzacions de la salut d’arreu del món han elaborat diversitat de programes, iniciatives i directives per promoure l’ús de la tecnologia en l’atenció sociosanitària. Les més rellevants es presenten en el capítol 4. El capítol 5 introdueix la robòtica assistencial com la branca de la robòtica dirigida a ajudar les persones a mantenir la seva autonomia, a continuar vivint a les seves cases i a participar en les seves comunitats, amb la millor qualitat de vida possible. En el capítol es presenten el panorama de El present Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial té per objectiu analitzar la realitat de la robòtica assistencial i extreure’n lliçons que ens ajudin a comprendre les dificultats que han suposat una barrera per a la seva proliferació. Resum executiu la robòtica assistencial, un seguit de consideracions generals a tenir en compte en el disseny del robots assistencials, quines són les seves aplicacions i com interaccionen amb la societat. Els darrers anys s’han dut a terme un nombre molt significatiu de projectes en l’àmbit de la robòtica assistencial. Una selecció representativa dels projectes de recerca es recullen en l’annex 1. En el capítol 6 es presenta una valoració quantitativa i els principals aprenentatges i recomanacions que se’n poden extreure. El capítol 7 introdueix una classificació dels robots assistencials a partir de les seves funcions. Un llistat detallat es presenta en l’annex 2. El capítol 8 és un capítol central del Llibre Blanc. A partir de tota l’anàlisi feta fins el moment, identifica les principals barreres i els elements facilitadors per a l’adopció de la robòtica assistencial de manera àmplia en la societat. L’altre capítol central és el 9, on es presenta el paper de la robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària, identificant els principals reptes i oportunitats, així com una visió sobre el mercat esperat de la robòtica assistencial. El capítol 10 es focalitza en el panorama del sector de la robòtica assistencial a Catalunya, amb la identificació de fortaleses, quines entitats existeixen en l’àmbit i un seguit de recomanacions per promoure la robòtica assistencial en l’ecosistema sociosanitari català. El capítol 11 presenta les conclusions de tota l’anàlisi feta en el document. Finalment, els annexes presenten els llistats ja esmentats de projectes de robòtica assistencial (annex 1) i robots assistencials (annex 2), així com un seguit de congressos i jornades en robòtica assistencial (annex 3) i de centres de recerca en àrees robòtiques (annex 4). 2. Atenció sociosanitària: cap a una cura assistida amb robots Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 8 La disminució de la taxa de natalitat i l’augment de l’esperança de vida són els principals responsables de l’envelliment accelerat de la població, un fenomen de gran abast a tot el món amb poques excepcions. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que entre el 2015 i el 2050, el percentatge dels habitants del planeta majors de 60 anys es duplicarà, passant del 12% al 22%2. Garantir que els sistemes de salut i assistència social puguin donar resposta a aquest canvi demogràfic és l’enorme repte que afronten ara molts països. La OMS ha fet incidència en el concepte d’Envelliment Saludable en els seus darrers informes3,4, com el procés de desenvolupar i mantenir una capacitat funcional que permeti el benestar en la vellesa. A Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el procés d’envelliment de la població catalana continua5. El percentatge de població de 65 anys o més ha passat del 19,0% el 2021 al 19,3% el 2022. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,9 el 2021 a 17,1 el 2022. 2 https://salutweb.gencat.cat/ca/departament/ambits-estrategics/atencio-sociosanitaria/ cronicitat/index.html 3 https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/186471/WHO_FWC_ALC_15.01_spa.pdf 4 https://www.who.int/publications/i/item/9789240017900 5 https://www.idescat.cat/novetats/?id=4418 Atenció sociosanitària: cap a una cura assistida amb robots 2.1 Envelliment de la població 2. Atenció sociosanitària: cap a una cura assistida amb robots La població mundial envelleix a un ritme sense precedents, i aquest canvi demogràfic i epidemiològic comporta enormes reptes per als sistemes sanitaris i serveis socials i comunitaris. Per fer front a la pressió demogràfica i epidemiològica, molts països estan realitzant reformes en les cures a llarg termini. Hi ha un desajust entre les necessitats de cura de la ciutadania i la prestació de serveis que fa necessari explorar solucions innovadores per proporcionar a les totes les persones serveis eficients i assequibles. En aquest escenari, la cura assistida amb robots és un camp de recerca en efervescència que està guanyant terreny i una tendència que sembla que continuarà en el futur. Seguidament identifiquem algunes de les raons. Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 92. Atenció sociosanitària: cap a una cura assistida amb robots Les dades a l’Estat espanyol registren igualment el creixement de l’índex d’envelliment de la població, amb un màxim històric del 125,7% registrat el 20206. Això significa que hi ha 125 persones més grans de 64 anys per cada 100 persones menors de 16 anys. Es preveu que per al 2050 un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys i més de 5,3 milions de persones tindran 80 anys o més. Cal tenir en compte que també hi ha un aspecte demogràfic diferencial a nivell de gènere en l'envelliment poblacional. Malgrat l'augment de l'esperança de vida, no tots els anys de vida guanyats es viuran amb bona salut, especialment en el cas de les persones molt grans. L’envelliment de la població porta associada la reducció de les capacitats intrínseques i el creixement dels casos de dependència. El Consell d’Europa defineix7 la dependència com “L’estat en què es troba una persona que, per falta o pèrdua d'autonomia física, psíquica o intellectual, precisa de l’atenció d'altres persones o ajuda important, per realitzar activitats de la vida diària, com ara: la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial i d’altres actes relacionats". Aquesta tendència requerirà, doncs, una major necessitat de serveis sociosanitaris, alhora que el nombre de professionals disponibles per oferir i finançar aquests serveis està disminuint8. 6 https://fundacionadecco.org/notas-de-prensa/ano-2020-el-envejecimiento-avanza-imparabley-alcanza-su-valor-maximo-en-espana-125-se-contabilizan-125-mayores-de-64-anos-por-cada100-menores-de-16/ 7 https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/portal_social/import/vodafone/vodafone0001.pdf 8 Becker P, Schütz J, Zimmermann A (2018) Ageing Workforce, Social Cohesion and Sustainable Development: Political Challenges con la Baltic Sea Region. Población Europe Discussion Paper.p. 61: https://population-europe.eu/research/discussion-papers/discussion-paper-no-9-ageingworkforce-social-cohesion-and-sustainable Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 16 Plataformes d’informació i suport Aplicacions i llocs web que proporcionen recursos d’informació, educació i suport emocional, incloent comunitats en línia per a pacients, cuidadors i professionals de la salut. Realitat virtual (RV) i realitat augmentada (RA) Tecnologies immersives que poden ser utilitzades per a teràpia, rehabilitació, formació o entreteniment, proporcionant experiències personalitzades i adaptades a les necessitats dels usuaris. Robòtica Dispositius robòtics assistencials dissenyats per ajudar les persones en diversitat de funcions com ara la mobilitat, la manipulació d'objectes, els recordatoris, el suport emocional i la companyia. Sensòrica portable Dispositius, detectors i sensors corporals o portables en la roba per a diversitat de monitoritzacions i mesures. Tecnologies per a la comunicació Dispositius i programari que faciliten la comunicació per a persones amb dificultats d'expressió o audició, com ara sintetitzadors de veu, dispositius d'entrada alternativa i programari de subtitulació. També càmeres, tabletes, i aplicacions de videoconferència que fan possible la comunicació a través de telepresència. Tecnologies per a la mobilitat Dispositius que ajuden les persones amb discapacitats o dificultats de mobilitat a moure's i desplaçar-se, com ara cadires de rodes, exoesquelets, bastons intel·ligents i altres. Tecnologies de monitorització de la salut Dispositius que permeten als usuaris i als professionals supervisar la salut de les persones, com ara tensiòmetres, glucòmetres, dispositius de monitorització del son i de constants vitals i aplicacions de seguiment de la salut. Telemedicina Serveis sociosanitaris a distància que permeten als pacients i professionals comunicarse i compartir informació a través de videoconferències, aplicacions mòbils i altres plataformes en línia. La robòtica es considera una de les tecnologia clau en l'assistència a les persones, en especial per a les persones grans, i esdevindrà cada vegada més important en la nostra societat que envelleix, amb una gran varietat d’aplicacions23. Per ella mateixa, i combinada amb altres tecnologies per a l’assistència, el futur de la robòtica assistencial és prometedor i ofereix moltes possibilitats per millorar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones24. 23 Shuai Yuan, Simon Coghlan, Reeva Lederman, and Jenny Waycott. 2022. Social Robots in Aged Care: Care Staff Experiences and Perspectives on Robot Benefits and Challenges. Proc. ACM Hum.-Comput. Interact. 6, CSCW2, Article 329 (November 2022), 23 pages. https://doi. org/10.1145/3555220 24 Reza Kachouie, Sima Sedighadeli, Rajiv Khosla & Mei-Tai Chu (2014) Socially Assistive Robots in Elderly Care: A Mixed-Method Systematic Literature Review, International Journal of Human– Computer Interaction, 30:5, 369-393, DOI: 10.1080/10447318.2013.873278 3. Tecnologies aplicades a l’assistència 4. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 18 Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia La tecnologia es considera una eina fonamental per afrontar els reptes exposats en el capítol 2 i per millorar l'atenció sociosanitària en molts aspectes, incloent-hi la qualitat de la pròpia assistència, els costos derivats i l'accessibilitat. És per això que els governs nacionals, la Unió Europea i organitzacions de la salut d’arreu del món han elaborat diversitat de programes, iniciatives i directives per promoure l'ús de la tecnologia en l'atenció sociosanitària, algunes de les quals es presenten a continuació. 4.1 Iniciatives EU i governamentals Digital Health Europe (2020-)25 Iniciativa que pretén assolir diversos objectius, com ara l'accés segur dels ciutadans i l'intercanvi de dades de salut a través de les fronteres, millors dades per avançar en la investigació, la prevenció de malalties i la cura i l'atenció personalitzades, eines digitals per a l'apoderament dels ciutadans i l'atenció centrada en la persona. Digital Health Germany (2019-)26 Iniciativa liderada per la Societat Alemanya de Medicina Digital (DGMI) que promou la innovació i la implementació de solucions digitals en el sector de la salut alemany, treballant en col·laboració amb els actors del sector i fomentant la recerca i el desenvolupament de tecnologies sanitàries innovadores per millorar l'atenció sanitària i reduir els costos del sistema de salut. 25 https://digitalhealtheurope.eu/ 26 https://www.gtai.de/en/invest/industries/healthcare/digital-health-64408 4. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 19 eHealth Action Plan (2012-2020)27 Pla d'acció de la UE que té com a objectiu promoure l'ús de les tecnologies digitals en l'assistència sanitària a tota la UE, centrant-se en l'atenció centrada en el pacient, la interoperabilitat i la telemedicina. Estrategia de Salud Digital (2021-)28 Estratègia del Sistema Nacional de Salud del Gobierno de España per contribuir al manteniment d'un bon nivell de salut a la població espanyola i a enfortir el sistema sanitari públic mitjançant la capacitat transformadora de les tecnologies digitals adreçada a persones, professionals de la salut, organitzacions proveïdores de serveis sanitaris i resta d’agents relacionats. EU4Health (2017-2021)29 Programa centrat en la digitalització de l'assistència sanitària mitjançant l'adopció d'eines i tecnologies digitals. Entre els seus objectius està reforçar la resposta a les crisis i els reptes de salut a tot Europa, incloses les tecnologies emergents, així com reforçar l'ús i la reutilització de dades de salut per a l'atenció sanitària i la recerca i la innovació, juntament amb la introducció d'eines i serveis digitals. NHS Long Term Plan (2019-)30 Pla a llarg termini per al Sistema de Salut Pública (NHS) d’Anglaterra. Té com a objectius principals millorar l'accés als serveis de salut, optimitzar l'ús dels recursos sanitaris i impulsar la innovació en el sector. Programma Operativo Nazionale Ricerca e Innovazione (2014-2020)31 Instrument pel qual Itàlia contribueix a la millora de la qualitat de l'educació superior i a la millora de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, aconseguint els objectius de la política de cohesió de la Unió Europea a les zones desfavorides del país. Region Digital Health (2023-2030)32 La salut digital regional es refereix a l'ús de la tecnologia digital per millorar l'assistència sanitària en una regió específica. La Regió Europea de l'OMS ha llançat un esborrany de pla d'acció regional per a la salut digital per al període 2023-2030, amb l’objectiu de donar suport als països per potenciar i augmentar la transformació digital per millorar la salut i alinear les decisions d'inversió en tecnologia digital amb les necessitats del seu sistema de salut. The European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing (EIP on AHA)33 Iniciativa nascuda de l’associació entre la Comissió Europea, la indústria, els investigadors i els proveïdors sociosanitaris, amb l'objectiu de promoure l'envelliment actiu i saludable mitjançant l'ús de tecnologies innovadores. Together with Innovation Programme (2020-2026)34 Programa del Ministeri Federal d'Educació i Recerca alemany per finançar la investigació orientada a aplicacions per a una millor salut i una millor qualitat de vida. S’acompanya d’un “tour” de recerca en el que es reflexionarà amb investigadors i usuaris i es debatrà de manera interdisciplinària amb formats interactius. 27 https://epha.org/ehealth-action-plan-2012-2020-more-equality-less-fragmentation/ 28 https://www.sanidad.gob.es/areas/saludDigital/doc/Estrategia_de_Salud_Digital_del_SNS.pdf 29 https://health.ec.europa.eu/funding/eu4health-programme-2021-2027-vision-healthiereuropean-union_en 30 https://www.longtermplan.nhs.uk/ 31 http://www.ponricerca.gov.it/pon-ricerca/programma/ 32 https://www.who.int/europe/news/item/13-09-2022-countries-in-the-european-region-adoptfirst-ever-digital-health-action-plan 33 https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/policies/eip-aha 34 https://miteinander-durch-innovation.de/ 4. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 204. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia 4.2 Programes de finançament En les últimes dues dècades la Unió Europea ha obert diferents programes de finançament35 que han comptat, entre els seus objectius, la promoció de la recerca en digitalització i tecnologies aplicables a la salut. Nombrosos projectes relacionats amb la robòtica assistencial han estat finançats per aquests programes. Programa AAL Europe AAL Europe (Active and Assisted Living Program Europe) és un programa de finançament llançat per la Comissió Europea per donar suport al desenvolupament de solucions innovadores de tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) que puguin millorar la qualitat de vida de les persones grans i promoure la seva vida activa i independent. Iniciat al 2008, i inicialment previst fins al 2013, ha estat ampliat diverses vegades, sent l’última convocatòria de projectes al 2021. Competitiveness and Innovation Framework Programme (CIP)36 Programa finançat per la Unió Europea que va funcionar de 2007 a 2013. L'objectiu del CIP era fomentar la competitivitat i la innovació a Europa per impulsar el creixement econòmic i la creació d'ocupació. Una de les àrees d’acció del CIP va ser el programa "Intel·ligència Competitiva i Innovació" per a l'adopció de tecnologies de la informació i comunicació (TIC). El CIP va ser substituït pel Europe’s programme for small and medium-sized enterprises37 en el període 2014-2020, amb una continuïtat en les iniciatives destinades a promoure la competitivitat i la innovació en el marc de la UE. 35 https://cordis.europa.eu/ 36 https://ec.europa.eu/cip/ 37 https://single-market-economy.ec.europa.eu/smes/cosme_en Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 21 Programa CHIST-ERA Programa de col·laboració entre diverses agències de finançament nacionals de diferents països europeus, incloent França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Finlàndia, Suïssa, Estònia, República Txeca, Turquia i Eslovàquia. El seu objectiu és promoure la recerca innovadora d'alta qualitat que aborda els reptes a llarg termini en el camp de les TIC. L'abast de CHIST-ERA no es limita específicament a l'àmbit social o de la salut, però alguns dels seus temes de recerca hi tenen connexió, com ara els relacionats amb dispositius portables, la interacció humà-ordinador o els enfocaments basats en dades per comprendre i gestionar sistemes complexos. El programa es va iniciar el 2010. Programa ECHORD++ ECHORD++ (European Coordination Hub for Open Robotics Development) va ser un projecte finançat per la Unió Europea entre el 2013 i el 2017, com a segona fase del projecte ECHORD, que havia començat el 2009 i acabat el 2013. Amb un pressupost de 63 milions d'euros, tenia com a objectiu donar suport al desenvolupament de tecnologies robòtiques a Europa fomentant la col·laboració entre les institucions de recerca i la indústria. Programa FP7 El Setè Programa Marc per a la Recerca i el Desenvolupament Tecnològic va ser el principal programa de finançament de la recerca i la innovació de la Unió Europea del 2007 al 2013. Va comptar amb un pressupost de 55.000 milions d'euros i va finançar una àmplia gamma d'activitats de recerca i innovació en diferents camps. Programa Horizon 2020 Horizon 2020 és un programa de finançament de la Unió Europea (UE) per a la recerca i la innovació que cobreix el període del 2014 al 2020. És el programa de recerca i innovació més gran de la UE que s'ha creat mai, amb un pressupost d'aproximadament 80.000 milions d'euros. Programa Horizon Europe Programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea (UE) per al període 2021-2027. Successor del programa Horizon 2020, té com a objectiu donar suport a les activitats de recerca i innovació a tot Europa i més enllà mitjançant el finançament de projectes de recerca col·laboratius i la promoció del desenvolupament de noves tecnologies i solucions. Programa Next Generation EU Pla de recuperació de la Unió Europea (UE), anunciat al 2020, dissenyat per abordar l'impacte econòmic i social de la pandèmia de la COVID-19. Inclou un focus en la promoció de la transició digital als estats membres que pretén donar suport a projectes que fomentin la innovació digital i millorin l'accés a les tecnologies digitals. Un estudi recent38 de l’Alan Turing Institute ha examinat les diferències en les polítiques, el finançament, la recerca i les aplicacions comercials dels robots assistencials entre la Unió Europea i el Japó. L’estudi destaca que el Japó ha invertit significativament en la recerca i desenvolupament de robots assistencials, mentre que a la Unió Europea, el finançament i l'enfocament en aquesta àrea, comparativament, han estat limitats. La il·lustració 2 i la il·lustració 3, provinents del mateix estudi, mostren la comparativa entre els projectes més rellevants de robòtica assistencials finançats a la UE en les etapes 20072013 i 2014-2020. Es suggereix que la Unió Europea podria millorar el seu posicionament en la comercialització i adopció de la robòtica assistencial analitzant l’experiència d’un país líder en aquest camp com ho és el Japó. L’apartat 9 d’aquest Llibre Blanc, “La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària” contempla aquestes i d’altres recomanacions recollides al llarg de la nostra investigació. 38 WWright, James. (2020). Comparing the Development and Commercialization of Care Robots in the European Union and Japan: https://www.researchgate.net/publication/343933973_ Comparing_the_Development_and_Commercialization_of_Care_Robots_in_the_European_ Union_and_Japan 4. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 224. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia ACCOMPANY €4.8m 2011-14 Care-O-Bot HOBBIT €2.8m 2011-15 Hobbit GIRAFF+ €3m 2012-14 Giraff SILVER €2.8m 2012-15 Lea DALI €3m 2011-14 C-Walker ALIAS €4.0m 2010-13 KSERA €3.9m 2010-13 ROBOTERA €6.5m 2012-15 Companionable €10.7m 2008-12 MOBISERV €3.6m 2009-13 Kompaï DOMEO €2.4m 2009-13 Kompaï Victorya Home €2.2m 2013-16 Florence €5.6m 2010-13 Il·lustració 2. Projectes de robots assistencials finançats per la Comissió Europea en el marc FP7 (2007-2013) (Fonts: Comissió Europea: Cordis; AAL Programme) Multipurpose assistant Companion Communication Telepresence Telehealth Smart walker Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 234. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia GrowMe Up €2.7m 2015-18 SALIG++ €4.2m 2014-17 ACANTO €4.3m 2015-18 FriWalk SOCRATES €3.9m 2016-20 Vizier €3.7m 2017-19 ENRICH ME €3.9m 2015-18 RAMCIP €3.9m 2015-17 CAMI €2.7m 2015-18 ACCRA €2.0m 2016-19 Astro/Buddy AgeWell €2.0m 2019-22 Sanbot Elf ReMind €2.0m 2018-21 RADIO €1m 2018-18 CARESSES €2.1m 2017-20 Pepper INCARE €2.2m 2018-21 TIAGO eWARE €2.2m 2017-20 Tinybot LIFE OTS €0.8m MARIO €3.3m 2015-18 Kompaï Training Network building Telepresence Telehealth Il·lustració 3. Projectes de robots assistencials finançats per la Comissió Europea en el marc FP8/Horizon 2020 (2014-2020) (Fonts: Comissió Europea: Cordis; AAL Programme) I-SUPORT €3.5m 2015-18 Washing Bathing Smart walker Multipurpose assistant Companion Communication Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 24 4.3 Informes i guies A mesura que els avenços tecnològics faciliten l'ús de la intel·ligència artificial i la robòtica en àmbits que afecten les persones, la Comissió Europea, les Nacions Unides i altres organitzacions han elaborat informes i guies per considerar els principis ètics i els drets humans en els nous desenvolupaments. Aquestes recomanacions apliquen a la robòtica assistencial, pel seu impacte directe en les persones. • Analysis of the legal and human rights requirements for AI and robotics in and outside the EU, SIENNA Project, European Commission, 201939 L'informe documenta i fa una avaluació crítica dels requisits legals, inclosos els drets humans, aplicables a les tecnologies d'intel·ligència artificial i robòtica. Inclou una anàlisi de les normes de la UE i internacionals i els ordenaments jurídics regionals. A més, ofereix una anàlisi de les normes de drets humans i de les maneres en què aquests es poden veure afectats per les tecnologies d'IA i robòtica. • Artificial Intelligence, Human Rights, Democracy, and the Rule of Law, Council of Europe and The Alan Turing Institute, 202140 L'informe és una introducció a la IA, els drets humans, la democràcia i l'estat de dret. Introdueix els principals conceptes i principis presentats a l'informe del Consell d'Europa sobre IA i ofereix una visió general dels reptes i oportunitats que planteja la IA. Destaca la necessitat d'un enfocament de la IA basat en els drets humans que es guiï per principis ètics. • Asilomar Conference on Beneficial AI - Set of guidelines for AI research, 201741 La Asilomar Conference on Beneficial AI va ser una conferència organitzada pel Future of Life Institute al gener de 2017. Més de 100 líders de pensament i investigadors en economia, dret, ètica i filosofia es van reunir per abordar i formular principis d'IA beneficiosa. El seu resultat va ser la creació d'un conjunt de directrius per a la investigació en IA: els 23 principis d'IA d'Asilomar42. • Ethics guidelines for trustworthy Artificial IntelligenceI, High-Level Expert Group on AI, European Commission, 201943 Conjunt de principis i recomanacions desenvolupats per abordar els reptes ètics associats a la intel·ligència artificial (IA). Aquestes directrius busquen establir un marc ètic per al desenvolupament i ús de la IA, garantint que aquesta tecnologia sigui utilitzada de manera responsable i respectuosa amb els valors humans i els drets fonamentals. Es va publicar un any després del primer esborrany de les directrius, sobre les que es van rebre més de 500 comentaris mitjançant una consulta oberta. • Report of the Independent Expert on the enjoyment of all human rights by older persons, United Nations, 201744 Informe que examina l'impacte de la robòtica assistencial, la intel·ligència artificial i l'automatització en els drets humans. Destaca la necessitat d'un enfocament de la digitalització i la robòtica s'hauria de guiar per principis ètics. També demana un marc normatiu integral que garanteixi la rendició de comptes, la transparència i la participació en els processos de presa de decisions. Subratlla que les persones grans són especialment vulnerables als efectes negatius de la digitalització i la robòtica, com l'aïllament social o la discriminació, i recomana que es tinguin en compte les seves necessitats a l'hora de dissenyar polítiques relacionades amb aquestes tecnologies. 39 Analysis of the legal and human rights requirements for AI and robotics in and outside the EU (2019). Trilateral Research Ltd. 40 Artificial Intelligence, Human Rights, Democracy, and the Rule of Law (2021). Council of Europe and The Alan Turing Institute 41 Asilomar Conference on Beneficial AI 42 Set of guidelines for AI research 43 Ethics guidelines for trustworthy AI 44 Report of the Independent Expert on the enjoyment of all human rights by older persons (2017). Human Rights Council, United Nations 4. Directives, programes i iniciatives per millorar l’atenció sociosanitària usant tecnologia 5. Robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 32 ment d'activitats, i sensors i algorismes de vigilància de la salut. Els sensors proporcionen consciència i activadors per a què el robot proporcioni assistència. • Intel·ligència artificial i programari Tecnologies com l'aprenentatge automàtic i el modelatge d'usuaris són crucials per adaptar les capacitats, interfícies i interaccions del robot a les habilitats, necessitats i entorn de cada persona. Així doncs, les tecnologies clau per a la robòtica assistencial estan relacionades amb el moviment, la manipulació, la comunicació i interacció social, el seguiment i la personalització. La combinació d'aquestes capacitats permet als robots ajudar en una varietat de tasques i proporcionar suport segons sigui necessari. Cal destacar la rellevància de la capacitat d'integrar els robots assistencials als sistemes d'informació existents als centres sociosanitaris, per tal de poder compartir la informació recollida dels seus usuaris i que pugui ser rellevant pel seguiment del seu procés de cura. 5.2.3 Consideracions ètiques Els robots assistencials interactuen directament amb persones vulnerables, especialment en el cas de les persones grans, i cal garantir que es dissenyin, desenvolupin i utilitzin d’una manera èticament responsable i beneficiosa per a les persones a les que proporcionen l’assistència i per a la societat en general. Les consideracions ètiques s'han tornat cada vegada més rellevants a mesura que la robòtica s'ha anat fent més present en tots els sectors, donant lloc a una nova disciplina , la Roboètica, la qual proporciona recomanacions per guiar el disseny, el desenvolupament, la implementació i l’ús dels robots, entre ells els assistencials, de manera coherent amb els valors i els drets humans. Els investigadors han identificat diferents riscos48, 49 que cal abordar. Entre ells, els següents. • La seguretat És crucial garantir que els robots assistencial no facin mal a les persones per a les quals estan dissenyats. Això requereix un disseny, proves i seguiment acurats per minimitzar els riscos de problemes o errors mecànics. • La privadesa Els robots assistencials poden monitoritzar els usuaris o recopilar dades personals. Aquesta informació s'ha de mantenir privada i només s'ha d'utilitzar per beneficiar l'individu. Les persones han de mantenir el control i el consentiment sobre les seves dades. • La parcialitat Les dades i els algorismes que alimenten els robots assistencials podrien reflectir biaixos o beneficiar-se de manera desproporcionada a determinats grups sobre d'altres. Els dissenyadors haurien de treballar per evitar aquests biaixos i garantir la igualtat d'accés i oportunitats. • La dependència Tot i que els robots assistencials poden proporcionar més autonomia, també podrien augmentar la dependència de la tecnologia o reduir les relacions i interaccions humanes. Els dissenyadors haurien d'intentar complementar les relacions/ interaccions humanes en lloc de substituir-les. 48 Pareto Boada, Júlia & Roman, Begoña & Torras, Carme. (2021). The ethical issues of social assistive robotics: A critical literature review. Technology in Society. 67. 101726. 10.1016/j. techsoc.2021.101726. 49 Preferències i reticències de la gent gran sobre els robots de cura (2021). Anuari de l'envelliment. Illes Balears 5. Robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 33 • Els costos Els robots d'assistència poden ser cars de desenvolupar i utilitzar. Això podria limitar l'accés només a determinats grups. Els investigadors haurien d'explorar maneres de reduir costos i augmentar l'assequibilitat per proporcionar un accés equitatiu als beneficis d’aquestes tecnologies. • El propòsit És important dissenyar robots d'assistència per satisfer les necessitats i desitjos humans reals. En lloc de centrar-se en les capacitats tècniques, els robots s'han de dissenyar amb una bona comprensió de com millorar la qualitat de vida i la independència de la persona. El disseny centrat en l’usuari i tenir en compte les seves opinions és necessari per determinar propòsits i experiències significatives. • L’explicabilitat És condició necessària en robots que assisteixen persones vulnerables i que poden prendre decisions i efectuar moviments, fins i tot sobre la pròpia persona. Cal poder saber, amb transparència, per què el robot actua com actua. El nombre i rellevància de les consideracions ètiques a abordar en el disseny i l'ús dels robots assistencials, així com una constant evolució de la societat en les consideracions ètiques, requereix una avaluació i una reflexió contínua sobre tots aquests aspectes. 5. Robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 34 5.3 Aplicacions dels robots assistencials Ja hem vist que la robòtica assistencial és un camp molt ampli i divers, tal com pot ser entès el propi concepte d’assistència. Per centrar l’abast d’aquest Llibre Blanc, considerarem robots assistencials aquells que ajuden a millorar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones a les seves llars o en centres sociosanitaris, desenvolupant una o més de les funcions que hem definit anteriorment; és a dir, ajudant en termes de mobilitat, suport domèstic, informació, cura personal, comunicació, acompanyament i monitoratge. En els marges d’aquest nucli de robots assistencials, existeixen altres robots i dispositius robòtics que, si bé també ajuden a l’usuari i/o la tasca del professional de la cura, representen categories pròpies i no els considerarem en la nostra aproximació. Així, queden exclosos: • Els robots quirúrgics i de suport a la cirurgia. • Els exoesquelets per millorar les capacitats físiques de persones sanes o la comoditat de la posició de treball en entorns industrials, o amb finalitat militar. • Els exoesquelets de rehabilitació. • Les pròtesis i ortesis robòtiques. • Els robots per a l’educació especial. Els robots assistencials, tal com els hem definit, tenen la seva aplicació principal en el suport a les anomenades tasques de la vida diària (ADL, per les sigles Activities of Daily Leaving). 5.3.1 Tasques de la vida diària Les activitats de la vida diària fan referència a les capacitats fonamentals necessàries per gestionar-se un mateix de manera independent.50 Les ADL són indicadors de l'estat funcional d'una persona i són importants per predir la necessitat d'ingrés en residències, hospitalitzacions o l'ús de serveis d'atenció domiciliaria. Les ADL es classifiquen en bàsiques i instrumentals. Es consideren ADL bàsiques: • Caminar: la capacitat d'una persona per moure's d'una posició a una altra i caminar de manera independent. • Alimentar-se: la capacitat d'una persona per menjar i beure per ella mateixa. • Vestir-se: la capacitat de seleccionar roba apropiada i posar-se-la. • Higiene personal: la capacitat de banyar-se i arreglar-se, així com mantenir una higiene dental, cuidar les ungles i el cabell. • Continència: la capacitat de controlar les funcions de la bufeta i l'intestí. • Anar al lavabo: la capacitat de desplaçar-se fins al vàter, utilitzar-lo adequadament i netejar-se. Les ADL instrumentals són activitats que requereixen capacitats d’organització i pensament més complexes. Inclouen: • Transport: la capacitat per desplaçar-se en l’entorn, conduint o amb altres mitjans de transport. • Gestió financera: la capacitat de pagar factures i gestionar els actius financers. • Compres i preparació de menjars: comprar aliments i preparar àpats. També cobreix la compra de roba i altres articles necessaris per a la vida quotidiana. • Neteja i manteniment de la llar: netejar la cuina després de menjar, mantenir les àrees de convivència raonablement netes i ordenades, etc. • Gestió de la comunicació amb altres: la capacitat de gestionar trucades telefòniques, correus o altres mitjans. • Gestió de la medicació: la capacitat per obtenir medicaments i prendre'ls segons les indicacions. 50 Edemekong PF, Bomgaars DL, Sukumaran S, et al. Activities of Daily Living. [Updated 2022 Nov 19]. In: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2023 Jan-. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK470404/ 5. Robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 355. Robòtica assistencial 5.4 Tipologia d’interacció home-robot Amb independència dels seus àmbits funcionals i aplicacions a la vida diària, els robots assistencials també han estat classificats segons com interaccionen amb la persona51 52, donant lloc a tres categories: • Robots PAR (Physically Assistive Robots) Són robots que realitzen la seva funció responent a la instrucció de l’usuari a través de botons o altres interfícies, sense comunicar-se de forma social amb ells. En aquesta categoria es troben la majoria de robots de suport a la mobilitat o a la manipulació. Entre ells, culleres i guants robòtics, caminadors i cadires de rodes robòtiques, exoesquelets de cadera, i dispositius robòtics per a la higiene: rentacaps, vàters i dutxes. • Robots SAR (Socially Assistive Robots) Són robots que han estat dissenyats per interactuar amb les persones d'una manera socialment acceptable, seguint comportaments i regles socials53. Poden utilitzar tecnologies com la intel·ligència artificial i el reconeixement de veu o facial per reconèixer estats d’ànim, mantenir converses i adaptar la seva resposta, proporcionar suport emocional i social o telecomunicació amb familiars o professionals sanitaris. En aquesta categoria trobem els robots socials assistents fixes o mòbils, els robots per a la comunicació, i els robots companys i per a teràpia emocional. • Robots PSAR (Physical-Socially Assistive Robots) Són robots que combinen les funcions dels robots assistencials físics i els robots interactius socials. Això significa que poden ajudar les persones amb tasques quotidianes i també comunicar-se amb l’usuari de forma social. Els SARs estan dissenyats per interactuar amb les persones d'una manera que sigui còmoda i natural. En aquesta categoria s’inclouen molts dels projectes de robòtica assistencial en curs, amb diversitat de robots mòbils multi-propòsit. 51 Canal, G., Alenyà, G., Torras, C. (2017). A taxonomy of preferences for physically assistive robots. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) DOI:10.1109/ROMAN.2017.8172316 52 Fong, T. & Nourbakhsh, I. & Dautenhahn, K. (2003). A Survey of Socially Interactive Robots. Robotics and Autonomous Systems. 42. 143-166. 10.1016/S0921-8890(02)00372-X. 53 Cano, S.; González, C.S.; Gil-Iranzo, R.M.; Albiol-Pérez, S. Affective Communication for Socially Assistive Robots (SARs) for Children with Autism Spectrum Disorder: A Systematic Review. Sensors 2021, 21, 5166. 6. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 37 Projectes de robòtica assistencial Els darrers anys s’han dut a terme un nombre molt significatiu de projectes en l’àmbit de la robòtica assistencial. Una selecció representativa de la tipologia i qualitat dels projectes de recerca en robòtica assistencial que han estat finançats i desenvolupats a la Unió Europa en l’última dècada es detalla en l’Annex 1. Per a confeccionar-lo s’han utilitzat múltiples fonts d’informació: • Extracció de la base de dades de Cordis54 • Extracció de la base de dades d’AAL Europe55 • Extracció RIS3MCAT56 • Recull de grups de recerca - Applied Assistive Technologies, TU Wien57 - Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC - Projectes amb robot Care-O-Bot58 - Projectes en curs PAL Robotics59 El mateix estudi, realitzat des d’un àmbit geogràfic diferent i partint d’altres fonts d’informació locals mostraria projectes que no apareixen en el llistat, però pensem que la mostra recollida és vàlida per exemplificar la casuística de la majoria de projectes i els aprenentatges que se’n deriven. 6.1 Anàlisi quantitativa De l’anàlisi dels projectes presentats en l’Annex 1 en podem extreure diverses reflexions. • Número de projectes actius A partir de l’any 2010 es produeix un creixement continuat en el número de projectes finançats, fins l’any 2018, moment en el que es comença a reduir. 54 https://cordis.europa.eu/search?q=contenttype%3D%27project%27%20AND%20(%27assistive%27%20AND%20%27robotics%27)&p=1&num=10&srt=Relevance:decreasing 55 https://www.aal-europe.eu/projects-main/ 56 https://fonseuropeus.gencat.cat/ca/ris3cat/ 57 https://www.aat.tuwien.ac.at/en/project.html 58 https://www.care-o-bot.de/en/related-projects.html 59 https://pal-robotics.com/collaborative-projects/ 6. Projectes de robòtica assistencial Il·lustració 5. Número de projectes actius per any 2023 2018 2013 2008 2022 2017 2012 2007 2021 2016 2011 2006 2020 2015 2010 2005 2019 2014 2009 2004 2003 2002 30 25 20 15 10 5 0 Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 38 • Import de la despesa agregada El finançament de projectes en l’àmbit de la robòtica assistencial va incrementar-se de manera significa i continuada a partir de l’any 2010 fins l’any 2020, moment a partit del qual hi ha un lleuger retrocés. La xifra acumulada està al voltant dels 300 milions d’euros, quantitat realment significativa. • Despesa mitjana per projecte La despesa mitjana per projecte es manté relativament estable, amb un salt significatiu l’any 2019. Com a valoració global, es pot concloure que els finançadors públics han començat a retirar el generós suport que han dedicat a la Robòtica Assistencial, concentrant els recursos en menys projectes, però més ambiciosos. Il·lustració 7. Despesa mitjana per projectes i any (milions d'euros) 6. Projectes de robòtica assistencial Il·lustració 6. Import de la despesa agregada (milions d'euros) 2023 2023 2018 2018 2013 2013 2008 2022 2022 2017 2017 2012 2012 2007 2021 2021 2016 2016 2011 2011 2006 2020 2020 2015 2015 2010 2005 2019 2019 2014 2014 2009 2004 2003 2002 2010 35M€ 1,6M€ 1,4M€ 25M€ 1M€ 30M€ 1,2M€ 20M€ 0,8M€ 15M€ 0,6M€ 10M€ 0,4M€ 5M€ 0,2M€ 0 0 Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 39 6.2 Aprenentatges i recomanacions Després de més de dues dècades de recerca i projectes en robòtica assistencial és adequat analitzar quins són els aprenentatges a partir d’analitzar què ha funcionat i què no. Analitzar els projectes que porten anys finalitzats és una tasca complexa donat que bona part d’ells no disposen d’informació de resultats fàcilment accessibles. Dels objectius inicials fins a la finalització, anys després, la realitat dels projectes pot haver estat una altra. En molts casos, els espais web que es van crear mentre el projecte estava actiu estan ja discontinuats i els resultats es troben dispersos en diversitat de documents i informes, sovint més tècnics que qualitatius o de síntesi. Malgrat això, del conjunt d’experiències podem extrapolar una sèrie d’aprenentatges i recomanacions a tenir en compte per a futurs desenvolupaments. 6.2.1 En relació a l’escenari general • Pot no existir una necessitat real significativa Molts projectes han demostrat una acceptació inicial dels robots durant les proves pilot, tant per part dels usuaris com dels cuidadors i professionals de salut, però no una implementació en la pràctica de rutina. En els últims anys ha estat qüestionat60 que les persones grans o els professionals de la salut tinguin realment una necessitat de robots assistencials, si més no en l’estat tecnològic actual. Aquest corrent i els grans recursos invertits en la recerca podrien respondre, més aviat, a lògiques discursives de les polítiques d’innovació de la Unió Europea que es centren en tecno-solucions per abordar l’envelliment demogràfic i no afronten la complexitat que implica la crisi en la cura de les persones. • Cal una perspectiva holística de l’assistència En el cas de les persones grans, és important tenir una visió holística de la persona i comprendre que les seves necessitats poden ser, i sovint són, alhora, de mobilitat, cognitives, sensorials i comunicatives. Intentar solucionar un aspecte sense tenir en compte el conjunt de les necessitats pot portar a l’abandonament de les solucions. És el cas, per exemple, del robot de suport emocional PARO al Japó, on han estat descrites61 actuacions no esperables inicialment per part de les persones grans amb demència. • Cal concentrar la dispersió d’esforços Molts grups diferents treballen en el camp de la robòtica assistencial, repartits en centres de recerca, hospitals i empreses, habitualment sense coordinació, amb duplicitat d’esforços i dedicats en una gran varietat d'aplicacions i enfocaments. Aquesta diversitat d'enfocaments augmenta la innovació, però també fragmenta els esforços i els recursos, limitant el seu impacte. 6.2.2 En relació a la definició del projecte • Focalitzar en la continuïtat de la recerca limita la comercialització La majoria de projectes que hem revisat tenen un enfocament acadèmic i de progrés en la recerca. És a dir, el resultat del projecte no pot entendre’s com un èxit o un fracàs, com un producte o com un punt i apart, sinó com a una base i una porta oberta a seguir avançant en la recerca tecnològica o a evolucionar els prototips i millorar les seves funcionalitats. És el cas del projecte MARIO, una continuació del projecte DOMEO, o el projecte ROGER com a continuació del projecte ROREAS. Si bé la recerca és necessària, és més complex que aquest enfocament acabi en productes comercialitzables. 60 Maibaum, A., Bischof, A., Hergesell, J. et al. A critique of robotics in health care. AI & Soc 37, 467–477 (2022). https://doi.org/10.1007/s00146-021-01206-z 61 https://www.technologyreview.com/2023/01/09/1065135/japan-automating-eldercare-robots/ 6. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 40 • L’assoliment tècnic no és tan important com resoldre la necessitat real Un projecte de robòtica assistencial pot generar impacte quan resol una necessitat real dels usuaris, no quan es centra en els assoliments tècnics, és a dir, la tecnologia per la tecnologia. Si bé la majoria de projectes s’expliquen com a “centrats en l’usuari”, aquests no solen participar en el desenvolupament fins a les proves pilot. Així, poden avaluar les solucions robòtiques que se’ls proposen, la facilitat de l’ús de la tecnologia, la interacció amb els dispositius, i fins i tot millores en el seu benestar, però no hi ha seguretat que aquestes solucions responguin a necessitats reals dels usuaris, i si no es perceben com a prou importants per a ells, no existirà la demanda. • La co-creació i implicació de tots els agents des de l’inici és clau Relacionat amb el punt anterior, és necessari implicar, no només els usuaris, sinó també els cuidadors i professionals sociosanitaris al llarg del procés. Un veritable disseny centrat en l’usuari és sempre co-dissenyat. La implicació de tots els agents és necessària per garantir que els robots assistencials satisfaran les necessitats del món real i seran utilitzables i útils. Per aconseguir la seva participació i dedicació en temps caldrà explicar-los molt bé el projecte, així com el seu propòsit i interès. En aquest sentit el projecte ACCRA ja va desenvolupar una metodologia de 4 fases que incloïa la cocreació i el projecte AI-EAT la contempla, també en el seu procés. 6.2.3 En relació a les tecnologies implicades • Expectatives no realistes porten a resultats decebedors És important no comunicar ni prometre capacitats i beneficis dels robots per sobre de la realitat esperable, però el finançament públic és competitiu i valora positivament els objectius ambiciosos. Així, hi ha projectes que poden definir objectius més enllà del raonable i proposen robots assistencials que poden acabar obtenint resultats decebedors. Aquests projectes, en arribar a termini, solen concloure que s’ha detectat potencial interès de la solució, però que cal madurar les tecnologies implicades i seguir experimentant. Una tecnologia no suficientment robusta no permet experimentar de forma exhaustiva en entorns reals ni els usuaris poden incorporar-la en la seva rutina, raó per la qual els resultats no són mai concloents ni extrapolables. • Cal tenir present els costos de la tecnologia per a un desplegament massiu De vegades els projectes usen robots complexos o multi-propòsit amb tecnologies encara no prou madures, el que encareix en extrem el dispositiu i impossibilita pensar en la seva adopció per part dels usuaris o un desplegament massiu. Per exemple, el robot desenvolupat en el projecte NURSEBOT estava valorat en 100.000 $. Per la seva banda, en dispositius més senzills, com els exoesquelets del projecte EXO-LEGS, sí que és factible una evolució que permeti imaginar el producte en el mercat. En aquest cas es va simplificar el dispositiu, el que va permetre reduir el cost del model original de 11.500 € a 1.700 €. 6.2.4 En relació a la comercialització • El model de negoci s’ha de dissenyar a priori, amb visió de mercat Els projectes que es defineixen clarament com a comercials són minoritaris. Alguns dels projectes enfocats a la recerca, com GIRAFFPLUS, van elaborar models de negoci cercant socis i inversors per poder arribar al mercat, però les tecnologies no estaven prou madures i eren extraordinàriament cares per ser comercialitzades. Els projectes que han arribat a portar productes al mercat ho han fet amb una visió de mercat des de l’inici, resolent necessitats molt concretes, amb productes tecnològicament madurs i amb models de negoci que inclouen opcions per facilitar l’accés als usuaris. És el cas del model de subscripció i micropagaments de la plataforma INCARE o del sistema modular escalable i personalitzable en serveis d’ITOILET. 6. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 41 • Tenir els socis industrials en el grup de treball facilita la comercialització És un estratègia intel·ligent incorporar al consorci organitzacions que no només aporten coneixement tècnic i complementen les capacitats del grup, sinó que tenen la capacitat de desenvolupar les solucions i portar-les al mercat. Aquestes empreses i corporacions, ja implicades, aporten pragmatisme al projecte, com per exemple Hewlett-Packard en el cas del projecte SRS. • Incorporar la contractació precomercial com a estratègia El projecte SILVER és un exemple de com la contractació precomercial pot ajudar a portar noves solucions al mercat. En aquest projecte es van rebre més de 30 propostes que van ser avaluades per un panel d’experts. Finalment va quedar només una, el robot LEA, que es va comercialitzar. 6.2.5 En relació a la col·laboració i la cooperació • La robustesa dels socis garanteix la sostenibilitat del projecte En projectes que duren anys, la planificació per a la sostenibilitat en el llarg termini és crucial per evitar que els projectes acabin prematurament per manca de finançament o recursos per continuar la tasca. Això inclou la sostenibilitat de les pròpies empreses o grups que formen part del consorci del projecte. Quan, a mig projecte, una empresa fa fallida i cal substituir-la, queda alterada la planificació i fins i tot pot caldre revisar els objectius del projecte i resultats previstos. Un exemple és el projecte SACRO, en el que el coordinador inicial, Rose BV, va cessar operacions, havent de ser substituït, a mig projecte, pel Heemskerk Innovative Technology. • El futur de la robòtica assistencial és col·laboratiu Especialment en els últims anys, hi ha diferents projectes que promouen la col·laboració i l’intercanvi. Un exemple és el projecte LIFEBOTS EXCHANGE, l’objectiu del qual era la creació d’un centre de coneixement per a la robòtica social involucrant el món acadèmic, la indústria i els usuaris. Aquest projecte ha evolucionat involucrant també PIMEs i municipis. Un altre model de xarxa és el del projecte DIH-HERO, que té com a objectiu la connexió entre empreses i parts interessades per desenvolupar productes i serveis per a la salut, reduint el temps de comercialització. Encara en curs i fins al 2026, el projecte EUROBIN té com a objectiu crear una xarxa d’excel·lència que reuneixi l’experiència europea en robòtica i intel·ligència artificial, possibilitant la recerca conjunta dels laboratoris més prestigiosos en aquest camp de recerca. Anteriorment, el projecte INBOTS ja havia generat una plataforma per crear debat i establir ponts entre experts tecnòlegs, empreses, experts en aspectes ètics, jurídics i socioeconòmics, usuaris finals, responsables polítics i públic en general. Sens dubte la cooperació i la col·laboració en xarxes, hubs i comunitats serà cada vegada més important i necessària a tots nivells. 6. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 488. Barreres i facilitadors per a l’adopció de la robòtica assistencial En l’horitzó de la robòtica assistencial cal introduir el debat sobre el seu finançament. Tant un document65 publicat pel Parlament Europeu al 2018 com un estudi66 realitzat als països nòrdics al 2020 han iniciat la reflexió per identificar formes de finançament de la provisió de tecnologies d'assistència. Es plantegen diverses opcions: • Si l’ús de robots proporciona una reducció de la despesa econòmica pública, la primera opció de finançament hauria de venir de la sanitat pública. • Si l’ús de robots proporciona un clar impacte positiu en les persones, el finançament també hauria de ser públic. Això obre el debat sobre quines necessitats assistencials es poden considerar de nivell bàsic. • Les asseguradores sanitàries poden posar a disposició dels seus clients robots assistencials. És necessari fer un càlcul adequat de costos per analitzar si el servei és assumible sense un increment de quotes. • Finalment, si ni la sanitat pública ni la privada proporcionen robots assistencials però els usuaris se’ls poden pagar, aquests haurien de poder comprar el seu propi robot. Evidentment aquesta alternativa planteja qüestions sobre l’augment de la desigualtat social en funció dels diferents nivells econòmics. En paral·lel al finançament i en línia amb la tendència econòmica de l’ús compartit de recursos, una alternativa poden ser les "roboteques", bases de robots assistencials destinats a la cobertura de necessitats de manera compartida. 8.1.3 Atribució de responsabilitats L’atribució de responsabilitat pels problemes que es puguin generar amb els robots assistencials és una qüestió complexa. No hi ha una resposta directa sobre qui és el responsable si un robot causa danys o no ofereix l'assistència adequada. Diverses parts, inclosos dissenyadors, fabricants, proveïdors de serveis i usuaris, podrien compartir la responsabilitat. La determinació de la responsabilitat es complica encara més per les dificultats d'identificar les causes dels problemes que sorgeixen de les interaccions entre robots i usuaris o entorns. 8.1.4 Confiança tecnològica Els robots han de ser segurs i fiables per ser acceptats per la societat, i les persones han de poder confiar en la tecnologia i estar segures que no suposaran afectacions negatives. Òbviament, les tecnologies robòtiques han de ser dissenyades, desenvolupades i fabricades segons els estàndards de seguretat adequats per garantir la seva fiabilitat però, a més, cal donar als usuaris potencials l'oportunitat d'experimentar els robots assistencials de primera mà a través d'esdeveniments de demostració o instal·lacions en espais reals. Això ajuda rà a superar l’escepticisme i a crear comoditat amb la tecnologia. La facilitat d'ús, les interfícies intuïtives i el progrés de la comunicació amb les màquines a través del llenguatge natural faran que els robots assistencials siguin més acceptables i usables per a les persones grans o amb discapacitats. 8.1.5 Manca de coneixement i experiència La manca de coneixement i experiència en el camp crea un escepticisme inicial de la societat cap als robots assistencials, però informar i formar les persones sobre els beneficis pot ajudar a superar aquest escepticisme. Existeixen diferents grups d’agents als que cal informar i formar: els pro65 https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/IDAN/2018/603218/EPRS_ IDA(2018)603218(ANN4)_EN.pdf 66 Johansson-Pajala, RM., Thommes, K., Hoppe, J.A. et al. Care Robot Orientation: What, Who and How? Potential Users’ Perceptions. Int J of Soc Robotics 12, 1103–1117 (2020). https://doi. org/10.1007/s12369-020-00619-y Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 498. Barreres i facilitadors per a l’adopció de la robòtica assistencial pis usuaris dels robots, els seus familiars que poden ser cuidadors informals, els cuidadors professionals, treballadors socials, el personal sanitari en residències geriàtriques, centres de dia i hospitals, i els responsables d’aquests centres, que han de prendre decisions sobre l’ús o no de robots assistencials i gestionar els problemes que puguin sorgir. La introducció de la robòtica requereix una formació multidisciplinària i contínua d’aquests grups. També cal disposar d’informació de qualitat sobre quins robots assistencials estan disponibles, les seves característiques i les tasques que poden realitzar. Són necessaris casos d’ús en entorns reals i exemples específics de beneficis relacionats amb les necessitats individuals. 8.1.6 Indefinició del marc normatiu Els organismes reguladors no tenen encara coneixement i experiència en un camp tan emergent com el de la robòtica assistencial. Si bé és fonamental que la política segueixi el ritme dels desenvolupaments tecnològics, els reguladors també han de tenir cura de no precipitar-se sense entendre completament les tecnologies i les consideracions ètiques implicades. Les polítiques deficients podrien sufocar la innovació o no abordar problemes reals. Les regulacions, directrius, i altres polítiques que donin suport a l'ús de robots assistencials poden augmentar-ne l'adopció proporcionant legitimitat, recursos i incentius, però es necessita més treball i dades d’ús per determinar com garantir una governança i una responsabilitat adequades a mesura que s'amplia l'ús de robots assistencials. 8.2 Facilitadors 8.2.1 Compromís i inversió en aquesta àrea La inversió en robòtica assistencial continua sent important a través dels programes de finançament, el que denota una disponibilitat econòmica significativa per seguir avançant en la recerca i experimentació en aquest camp. Els governs dels països, la Unió Europea i resta de món que pateix els efectes de l’envelliment de la població estan compromesos en el desenvolupament de tecnologies que ajudin a les persones en situacions de dependència o vulnerabilitat, i la robòtica assistencial entra de ple en aquests esforços. 8.2.2 Percepció de la robòtica com a solució vàlida Tal com les xifres d’inversió en recerca corroboren, i malgrat no existir encara un sector de mercat per als robots assistencials, en el nostre imaginari els percebem com una tecnologia vàlida, útil i versàtil en l'assistència a les persones i per a la millora de la seva qualitat de vida. La integració dels robots amb altres tecnologies assistencials, augmenta les seves funcions per adaptar-se millor a les necessitats específiques de cada persona, el que els pot fer més útils i efectius en el futur. 9. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 519. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària 9.1 Reptes 9.1.1 Manca d’estudis comparatius Les afirmacions sobre els beneficis reals de l'assistència robòtica només es poden corroborar mitjançant estudis controlats que comparin directament els serveis d'assistència basats en robots amb enfocaments assistencials convencionals. Ara per ara, no disposem de dades comparatives que avalin aquests beneficis. Tampoc disposem, en la robòtica assistencial, de dades d’avaluació de l’usuari, PREMs (Patient Reported Experience Measures) o PROMs (Patient Reported Outcome Measures) a diferència d’en altres àrees robòtiques, com la quirúrgica67. 9.1.2 Enfocament pragmàtic al mercat Un enfocament pragmàtic al mercat significa centrar-se en les necessitats reals de les persones i dels sistemes d'atenció sociosanitaria lloc de desenvolupar tecnologia per sí mateixa. Un enfocament així és crucial per l'adopció de la robòtica assistencial perquè permet identificar les necessitats concretes del mercat, els prospectes de valor més prometedors i les barreres reals que cal superar. Alhora, assegura que la tecnologia desenvolupada és pertinent i viable des d'un punt de vista comercial. Si es ba sa en les necessitats reals dels usuaris potencials, té més probabilitats d'obtenir el seu suport i d'adoptar-se amb èxit. 9.1.3 Seguretat i fiabilitat Atès que els robots assistencials estan interactuant amb persones vulnerables i realitzen tasques crítiques, qualsevol error podria tenir conseqüències greus. Hi ha molts desafiaments tècnics complexos a superar per garantir que els robots siguin segurs, fiables i capaços de gestionar de manera eficaç situacions imprevisibles del món real. La interacció home-robot és dinàmica i diferent amb cada persona, comporta incerteses i és difícil de modelar completament. Els robots han de respondre adequadament a totes les situacions i accions humanes, i no fer-ho suposa un risc per a la seguretat de les persones. Per altra banda, els entorns reals on aquests robots han d’operar poden ser molt diversos, tant com ho són les llars, i cal garantir que els robots poden adaptar-se a ells i personalitzar la seva actuació. Però, fins i tot amb estàndards rigorosos i proves exhaustives, no és possible eliminar tots els riscos. El programari que alimenta els robots és complex i sempre hi ha la possibilitat d'errors o comportaments imprevistos. 67 Richards JA, Williams MD, Gupta NA, Kitchen JM, Whitaker JE, Smith LS, Malkani AL. No difference in PROMs between robotic-assisted CR versus PS total knee arthroplasty: a preliminary study. J Robot Surg. 2022 Oct;16(5):1209-1217. doi: 10.1007/s11701-021-0 Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 52 9.1.4 Acceptació social La robòtica assistencial, com tot allò robòtic, pot ser vista amb desconfiança per part de la població. La introducció de la robòtica en l'assistència ha de comptar amb l'acceptació dels professionals, els usuaris, els cuidadors formals i informals i la societat en general. Cal informar adequadament sobre els beneficis potencials en matèria d'autonomia, qualitat de vida i eines terapèutiques que proporciona. També s'han de resoldre els dubtes ètics i de destrucció de llocs de treball per evitar possibles resistències. Cal aclarir que aquesta visió des de la desconfiança és pròpia de la mentalitat occidental, en la que tradicionalment els robots han estat més vistos com enemics de l’espècie humana, com a “Terminators”. En la mentalitat oriental, especialment al Japó, els robots han estat tradicionalment vistos com a figures positives, justes i companyes dels humans, com a “Astro Boys”, de manera que l’acceptació dels robots en els entorns domèstics és total. 9.1.5 Integració en el sistema sociosanitari Si pensem la robòtica assistencial com a element transformador, aquesta ha de ser integrada dins del sistema de salut i social per aconseguir una atenció coordinada i eficient. Això implica establir protocols per al seu ús, establir una formació adequada per als professionals, i assegurar que la tecnologia estigui disponible per a tothom que la necessiti. Tecnològicament, els sistemes i dispositius robòtics de diferents fabricants hauran de poder intercanviar dades i integrar-se amb les tecnologies d'informació clíniques i socials existents (història clínica electrònica, sistemes d'informació, etc.) per aprofitar sinergies, reduir la fragmentació i millorar la coordinació assistencial. Es necessitaran estàndards oberts que facilitin aquesta interconnexió i interoperabilitat. 9.1.6 Cobertura i accessibilitat L'accés a les solucions robòtiques d'assistència ha de tendir a ampliar-se progressivament per cobrir la totalitat de la població que les necessiti, amb independència de factors socioeconòmics, geogràfics o de tipus d’assistència. Això suposa continuar investigant i desenvolupant per incloure col·lectius cada vegada més diversos, democratitzar-les per tal que esdevinguin una eina assistencial habitual i universal, i contemplar mecanismes de finançament públics que en permetin la implantació a gran escala. 9.1.7 Privacitat i ciberseguretat Els robots assistencials recullen dades de les persones que atenen. Aquestes dades poden ser sensibles, incloent antecedents de salut, socioeconòmics, hàbits d'alimentació o comportament. A més, els robots poden estar connectats a xarxes que els permetin intercanviar informació amb altres dispositius o amb els professionals de la salut. Cal garantir la confidencialitat, integritat i disponibilitat d'aquestes dades i adoptar mesures de seguretat física, digital i lògica per evitar l'accés, divulgació o modificació no autoritzats. La possibilitat de que les dades puguin veure’s compromeses o que el sistema pugui ser vulnerable a l’acció de hackers i a ciberamenaces fa desconfiar d’aquestes tecnologies i són elements dissuasius per a les organitzacions i per als usuaris potencials. Els episodis de robatori i publicació de dades68, 69 que hem viscut recentment en el sector de la salut reforcen la idea que la ciberseguretat és una qüestió crítica que cal abordar per promoure l'adopció de la robòtica assistencial. 9. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària 68 Publiquen dades robades al Clínic, amb informació personal de pacients i treballadors 69 https://www.vilaweb.cat/noticies/hospital-clinic-pirates-ransomhouse-infeccioses/ Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 53 9.1.8 Contractació precomercial Els processos de contractació precomercial (PCP) han estat fins ara una eina poc utilitzada per promoure la innovació, però poden ser molt útils per desenvolupar i desplegar solucions tecnològiques que responguin a les necessitats reals dels serveis sociosanitaris. A través de l'adquisició pública d'innovació, els PCP permeten identificar sistemes innovadors que millorin l’assistència i validar-los a petita escala, reduint riscos i costos. Poden estimular el desenvolupament d'innovacions personalitzades i interoperables, facilitar l'accés a finançament i garantir la seva escalabilitat. 9.1.9 Implicacions socials i ètiques Hi ha múltiples preocupacions sobre les implicacions socials i ètiques de l'ús de robots en entorns humans70: preocupacions sobre la privadesa de les dades, la dignitat i l'estigma potencial, l’ús de la força en les interaccions físiques dels robots amb els humans, el control humà dels robots, etc. En un document informatiu71 del Parlament Europeu, publicat al 2018, s’assenyala que s'han d'abordar els problemes ètics relacionats amb les tecnologies assistencials. Per fer-ho, caldran polítiques i regulacions que garanteixin la implementació responsable i ètica d’aquestes tecnologies. En general, el document demana una acció concertada entre sectors per tal d'aprofitar el potencial de les tecnologies assistencials per millorar la inclusió i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat a la UE. 9. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària 70 Youssef, K.; Said, S.; Alkork, S.; Beyrouthy, T. A Survey on Recent Advances in Social Robotics. Robotics 2022, 11, 75. https://doi.org/10.3390/robotics11040075 71 Assistive technologies for people with disabilities. Legal and socio-ethical perspectives. European Parliament (2018) Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 54 9.2 Oportunitats Les tecnologies del benestar, aquelles que milloren la vida de les persones, es consideren una solució per afrontar els reptes del sector sociosanitari. Entre les tecnologies del benestar, la robòtica serà cada vegada més un complement necessari per proporcionar una cura de qualitat i augmentar l'eficiència assistencial. Això obre la porta al desenvolupament de tot tipus de robots assistencials i sistemes de monitorització que ajudin les persones a mantenir l’autonomia a casa seva. Així, la necessitat és un gran impulsor del futur creixement del sector, en el que s’albiren importants oportunitats gràcies a factors com els següents. 9.2.1 Avenços en intel·ligència artificial Els avenços significatius en intel·ligència artificial són clau en el desenvolupament del robots assistencials. Aquests es beneficien dels algoritmes d'aprenentatge que els permeten adaptar-se i aprendre de les seves interaccions amb les persones. És a través de l'entrenament amb dades que els robots assistencials poden aprendre a reconèixer patrons, a identificar objectes i a realitzar tasques específiques amb més eficiència i precisió. Especialment, els avenços en la capacitat de les màquines per processar i respondre el llenguatge natural representen una important oportunitat per a l'adopció de la robòtica assistencial. Els primers robots que reconeixien la veu humana usaven un diccionari intern que calia actualitzar. Ara, però, la possibilitat d'interactuar de forma fluida amb els robots mitjançant una interfície de llenguatge natural farà que siguin molt més usables i acceptables per als usuaris. 9.2.2 Inici de disponibilitat de patrons generals de comportament L'anàlisi agregada de dades anònimes recollides pels sistemes de monitoratge a les llars obre oportunitats per millorar, de forma progressiva, el seguiment de la salut a distància. Analitzant grans volums de dades procedents de sensors connectats, es poden identificar patrons de conducta generals i canvis subtils que indiquin modificacions en l'estat de salut abans fins i tot que es manifestin símptomes. Això permetrà una detecció primerenca de malalties, un seguiment precís de les condicions cròniques, l'ajustament ràpid del tractament i un suport personalitzat per a la gestió de la salut a llarg termini. El mateix patró seria aplicable en la vessant social. 9.2.3 Enfocament a solucions humanotecnològiques Les solucions de robòtica assistencial que augmenten les capacitats dels professionals sociosanitaris i faciliten la seva feina, en lloc de substituir-los per purs automatismes, són més probables que obtinguin l'acceptació dels usuaris i la societat en general. Aquestes solucions permeten als professionals continuar proporcionant una atenció centrada en la persona, personalitzada i terapèutica, alhora que es beneficien de les dades i les alarmes dels sistemes robòtics per a una supervisió millorada i una acció més ràpida i precisa. 9. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 55 9.3 Mercat esperat de la robòtica assistencial El mercat global de la robòtica assistencial és important i creixent. Es va valorar en 6.020 milions de dòlars el 2020 i s'espera que arribi als 26.160 milions de dòlars el 2027, amb un CAGR del 23,34% durant el període de previsió72. Estudis experts73 pronostiquen que la mida del mercat de la robòtica assistencial creixerà de 4.100 milions de dòlars el 2019 a 11.200 milions de dòlars el 2024, amb un CAGR del 22,3% durant el període de previsió i amb un CAGR del 21% el 202774. Tot i que no hi ha xifres específiques per als robots assistencials per a tasques ADL, és evident que la robòtica assistencial pot donar suport a les necessitats sanitàries en un futur amb una creixent escassetat de professionals sanitaris i una població creixent de persones que necessitaran assistència personalitzada75. Sí que es disposa de dades més concretes pel que fa als robots interactius socials. Un informe recent76 de Future Market Insights preveu que el mercat dels robots de companyia en l'àmbit de la salut creixi a un valor del 18% CAGR durant el període de previsió 20232033. L'any 2033, el mercat global podria arribar a una valoració de mercat de 11.730 milions de dòlars. 9.3.1 El model japonès El Japó lidera actualment el mercat de la robòtica assistencial, amb un índex d’acceptació social molt elevat gràcies a que la cultura japonesa té una visió positiva dels robots i està més predisposada a acceptar i adoptar la tecnologia robòtica en la vida quotidiana, incloenthi en l'àmbit de l'atenció mèdica. Més enllà de l’acceptació cultural, que facilita la comercialització i l'adopció de robots assistencials al país, de l’estudi comparatiu de James Wright77 per a l’Alan Turing Institute s’identifica que l’èxit japonès també s’explica per: • Les polítiques governamentals. El Japó ha implementat polítiques que promouen el desenvolupament i comercialització de robots assistencials per abordar el problema del seu envelliment demogràfic i la manca de personal sanitari. Això inclou el Pla Nacional de Robòtica, que estableix objectius i estratègies per a la indústria de la robòtica, inclosa l’assistencial. • La inversió en recerca i desenvolupament. El Japó ha invertit significativament en la recerca i desenvolupament de robots assistencials, amb empreses i centres de recerca que treballen en col·laboració per crear tecnologies innovadores en aquest camp. • L’enfocament en les necessitats dels usuaris. Les empreses japoneses han centrat esforços en comprendre les necessitats i expectatives dels usuaris finals i dels professionals de la salut, dissenyant robots de cura que són pràctics, fàcils d'utilitzar i que proporcionen un veritable valor afegit a la vida de les persones i als entorns assistencials. • La col·laboració entre sectors. El Japó ha fomentat la col·laboració entre el sector públic, el sector privat i la comunitat acadèmica, creant una xarxa de suport per a la recerca, el desenvolupament i la comercialització de tecnologies de robòtica assistencial. 72 https://brandessenceresearch.com/technology-and-media/assistive-robotics-market-industryanalysis 73 https://www.marketsandmarkets.com/Market-Reports/assistive-robotics-market-37247851.html 74 https://www.mordorintelligence.com/industry-reports/assistive-robotics-market 75 https://www.washington.edu/doit/programs/accessengineering/adept/adept-accessibilitybriefs/assistive-robotics-activities-daily 76 https://www.pharmiweb.com/press-release/2023-05-22/geriatric-population-to-procure-40-marketshare-for-healthcare-companion-robots-market-fmi-study 77 Wright, James. (2020). Comparing the Development and Commercialization of Care Robots in the European Union and Japan. 10.13140/RG.2.2.30615.60320. 9. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 569. La robòtica assistencial com a factor transformador de l’atenció sociosanitària Tot i que Japó podria semblar el model a imitar, no ha donat els resultats esperats: la realitat és que els robots tenen escassa presència en la vida diària de les persones, també en l’àmbit assistencial. En el llibre Robots Won't Save Japan: An Ethnography of Eldercare Automation.78, James Wright detalla que sovint, un cop els robots assistencials estan operatius en centres sanitaris i residències (degut a l’elevat preu no es troben en domicilis particulars) els robots no compleixen les expectatives i acaben sent abandonats al cap de poc temps. En alguns casos són robots complexos de maniobrar, requereixen atenció i manteniment, i poden acabar fent que els professionals dediquin temps a manipulant el robot en detriment de la interacció amb la persona. També s’ha trobat que els robots socials no proporcionen el suport esperat en els usuaris, persones grans, que moltes vegades pateixen demència i requereixen de tracte humà. És a dir, l’estat actual de la robòtica assistencial mostra les limitacions del tecnosolucionisme per abordar problemes complexos com la cura de les persones, que requereixen un esforç social, polític i econòmic compartit que en última instància es basa en les relacions humanes. Finalment, Wright alerta que l'ús generalitzat de robots assistencials podria portar a treballadors amb menys habilitats i salaris més baixos, així com a instal·lacions més grans i estandarditzades per fer que els robots siguin assequibles. La tecnologia podria acabar generant llocs de treball, però en posicions de baix nivell. Malgrat la experiència negativa presentada per Wright, cal contextualitzar-la. El seu estudi es basa en tres casos d'ús molt específics amb robots que o bé no estaven prou madurs per estar al mercat i per tant no podien oferir el suport necessari (Pepper, que va ser discontinuat com a producte al 2020), o bé eren prototips experimentals no preparats per un desplegament comercial (Robear). L'altre robot avaluat per Wright (Paro) compta amb nombrosos estudis positius que contradiuen la visió de Wright79, 80. No podem esperar de robots que es troben en fase experimental el suport i robustesa que tenen els productes comercials finals, que han estat provats de forma exhaustiva i tenen un suport continu i actualitzacions amb millores. Per poder dissenyar i avaluar de forma robusta i efectiva robots assistencials per obtenir el seu màxim potencial, cal en primer lloc ajustar les expectatives que sovint culturalment estan per sobre de les capacitats actuals de la tecnologia. Són necessaris equips multidisciplinaris, no només tecnòlegs, que co-dissenyin els robots amb els usuaris finals, pacients i cuidadors, per tal d'identificar aquelles funcions que afegeixin valor a l'assistència i siguin tècnicament implementables de forma robusta. També és necessària la participació de la indústria en aquest co-disseny, per ajustar l'enginyeria al que sigui viable com a producte final econòmica i tècnicament accessible tant per a usuaris finals com per a les administracions. Tornant al inici d'aquest informe, el problema de l'envelliment de la societat continua sobre la taula i la manca de personal assistencial requereix una solució. La recent revolució de la intel·ligència artificial generativa ha suposat un canvi de paradigma singular que transformarà la societat i la intel·ligència artificial, incloent la robòtica segons els experts81. Podem esperar que en els propers mesos veurem com aquests avenços permeten en el camp de la robòtica assistèncial, per exemple, oferir capacitats de interacció home-robot mai vistes fins ara. 78 Wright, James. Robots Won't Save Japan: An Ethnography of Eldercare Automation, Ithaca, NY: Cornell University Press, 2023. https://doi.org/10.1515/9781501768064 79 https://www.bbvaopenmind.com/articulos/innovacion-para-la-vida-con-robots-terapeuticos-paro/ 80 https://bmcgeriatr.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12877-019-1244-6 81 https://tailor-network.eu/wp-content/uploads/2023/06/v3-eurogpt-press-release-A4-Document.pdf 10. Panorama del sector de la robòtica assistencial a Catalunya 11. Conclusions Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 65 Conclusions L'objectiu d'aquest Llibre Blanc ha estat analitzar la realitat de la robòtica assistencial i extreure'n lliçons que ens ajudin a comprendre les dificultats que han suposat una barrera per a la seva proliferació. A partir d'aquestes lliçons, aspirem a impulsar la implantació de robots assistencials a la societat i a crear noves solucions que ajudin les persones. Al mateix temps, volem fomentar el desenvolupament d'un nou teixit empresarial a Catalunya en aquest àmbit. La robòtica assistencial tindrà un paper rellevant en la transformació de la vida de les persones, i així ho han vist múltiples organismes internacionals, des de la Comissió Europea fins les Nacions Unides. És per això que fa més de 15 anys que s’inverteixen diners i esforços en investigar i produir tecnologies que permetin que els robots puguin a ajudar a les persones en les seves activitats diàries. En aquest llibre hem recollit i analitzat una gran quantitat d’iniciatives, públiques i privades, que malauradament en la gran majoria dels casos no han resultat en un producte que hagi arribat al mercat. La realitat és que avui encara no tenim un sector econòmic basat en la robòtica assistencial que ens pugui donar serveis. Això és un problema, però a la vegada és una oportunitat. El problema de la baixa implantació de la robòtica assistencial rau en que encara no s’ha trobat quin és el servei que els robots poden fer amb un cost raonable i una eficàcia i robustesa suficients. L’anàlisi que hem fet ens permet veure que en molts casos les expectatives no eren realistes, i que no s’ha fet un enfocament prou pragmàtic de les necessitats del mercat i els costos implicats. Des del punt de vista tecnològic, encara no es tenen robots robustos que es puguin fer servir sense supervisió. Les interaccions dels robots amb l’entorn encara són lentes i fallen sovint. Les interaccions socials són rígides i sovint poc agradables. Cal millorar tant la seguretat física com la ciberseguretat. Altres qüestions com l'acceptació, la privacitat de les dades de les persones, i altres consideracions ètiques tampoc estan resoltes. Per altra banda, cada vegada som capaços de produir robots més robustos i econòmics, i l’explosió de la intel·ligència artificial està revolucionant la robòtica amb noves i més complexes capacitats de raonament i aprenentatge. La conclusió més important del llibre blanc és que cal el treball coordinat dels diferents actors. Els grups que desenvolupen innovació tenen el rol de crear aquelles tecnologies habilitadores que manquen i millorar les existents per a que siguin útils. Per trobar aquestes necessitats reals cal comptar amb els usuaris: les persones que reben el servei, i els cuidadors informals i professionals que se’n poden servir. Però també amb la indústria que ha de produir els robots. Finalment, cal comptar des de l’inici amb les administracions que han d’integrar aquests robots al sistema de salut i social, ja sigui als domicilis o als espais d’atenció i cures. A Catalunya estem en una posició d'avantatge que cal mantenir: el nostre sistema de salut és un referent en recerca i implantació de noves tecnologies; Catalunya és un pol d’atracció internacional d’innovació tecnològica i comptem amb instal·lacions de primer nivell; participem en nombrosos consorcis i hubs d’innovació; tenim un teixit emprenedor molt dinàmic amb capacitat de captació d’inversió, on les startups de salut i tecnologia són majoria; i tenim centres de recerca i transferència que són referents internacionals. Sembla doncs que el moment és propici i que les condicions de partida són molt bones. 11. Conclusions Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 66 Annexos Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 67 Annex 1. Projectes de robòtica assistencial ACANTO Objectiu Desenvolupar una cartera de solucions tècniques per estimular la gent gran a un nivell sostenible i regular d'exercici físic sota la guia i la supervisió dels seus cuidadors. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 4.295.755 € Àmbit Acadèmia Participants University of Trento (coordinador), Università di Siena, Northumbria University, Hospital Universitario de Getafe, Forth, Inria, Telecom Italia, Atos, Siemens. Comentari Assistent per caminar robòtic (FriWalk) que actua com a entrenador personal i es comunica a través d’una interfície audiovisual (FriTab). Tecnologia de detecció de l’entorn i planificar un curs d’acció adaptable a l'usuari. Usuaris Proves amb prototips per avaluar la solució a Itàlia i Regne Unit. Estat Projecte tancat. Resultats N/A Enllaç web http://www.ict-acanto.eu/index.html ACCOMPANY - Acceptable robotiCs COMPanions for AgeiNg Years Objectiu Centrat en les tecnologies d'acompanyament domèstic, avançant en l'estat de l'art en àrees com ara la interacció empàtica i social home-robot, l'aprenentatge visualització de la memòria del robot, i el seguiment de persones i tasques a la llar. Programa FP7-ICT Dates 2011-2014 Finançament rebut 3.653.929 € Àmbit Acadèmia Participants University of Hertfordshire Higher Education Corporation (coordinador), Centre Expert en Technologies et Services pour le Maintien en Autonomie a Domicile des Personnes Agees, Fraunhofer Gesellschaft Zur Forderung Der Angewandten Forschung Ev, Stichting Zuyd Hogeschool, The University of Birmingham, The University of Warwick, Universita Degli Studi di Siena, Universiteit Twente, Universiteit van Amsterdam. Comentari Integració tecnològica en una plataforma robòtica existent, Care-O-Bot3 en el context d'un entorn domèstic intel·ligent que utilitza multitud de matrius de sensors. Usuaris Proves realitzades a Regne Unit, Països Baixos i França. https://www.youtube.com/watch?v=Z1MJPdhniXc https://www.youtube.com/watch?v=1CD9Gxz6qBw Estat Projecte tancat. Resultats Document de conclusions: https://ieeexplore.ieee.org/document/6577882 Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/287624/results Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 68 ACCRA - Agile Co-Creation of Robots for Ageing Objectiu Permetre el desenvolupament de solucions avançades basades en robòtica TIC per estendre l'envelliment actiu i saludable mitjançant la definició, desenvolupament i demostració d'un procés àgil de co-creació. Aquest és una metodologia de quatre passos (estudi de necessitats, co-creació, experimentació, anàlisi de sostenibilitat) en tres aplicacions (suport a caminar, tasques domèstiques, rehabilitació de la conversa). Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4 Dates 2016-2020 Finançament rebut 1.999.711,25 € Àmbit Acadèmia Participants Trialog (coordinador), Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Erasmus Universiteit Rotterdam, Universite Paris Dauphine, Blue Frog Robotics, Fondazione Casa Sollievo Della Sofferenza Comentari Aplicacions basades en una plataforma FIWARE que integra habilitadors que inclouen funcions d'universAAL i que admeten dues solucions de robòtica, els robots Astro i Buddy. Usuaris Avaluació amb usuaris a França, Itàlia, Països Baixos i Japó. Estat Projecte tancat. Resultats Metodologia, handbook i vídeo: https://www.accra-project.org/en/1570-2/ Enllaç web https://www.accra-project.org/en/life/ ACTIVAGE (ACTivating InnoVative IoT smart living environments for AGEing well) Objectiu Pilot europeu multicèntric a gran escala sobre entorns de vida intel·ligents. L'objectiu és construir el primer ecosistema europeu d'IoT en 9 llocs de desplegament (DS) a set països europeus, reutilitzant i ampliant les plataformes, tecnologies i estàndards d'IoT obertes i patentades subjacents, i integrant les noves interfícies necessàries per proporcionar interoperabilitat entre aquestes plataformes heterogènies. que permetrà el desplegament i el funcionament a gran escala. Programa H2020-EU.2.1.1. / H2020-EU.3.1.4 Dates 2017-2020 Finançament rebut 19.922.451,13 € Àmbit Empresa Participants Medtronic Ibérica (coordinador), STMicroelectronics Grenoble 2, STMicroelectronics, STMicroelectronics Rousset, Televes, Mysphera, Universidad Politecnica de Madrid, Fraunhofer Gesellschaft zur Forderung der Angewandten Forschung EV, Commissariat a l Energie Atomique et aux Energies Alternatives, Federation Francaise de Domotique, Minalogic Auvergne-Rhone-Alpes, Ethniko Kentro Erevnas kai Technologikis Anaptyxis, IBM Research GmbH, Lepida Scpa, Universitat Politecnica de Valencia, HOP Ubiquitous, National University of Ireland Galway, MEDEA, Fundacion Tecnalia Research & Innovation, Centre Expert en Technologies et Services pour le Maintien en Autonomie a Domicile des Personnes Agees, Fundacion Vodafone España, Cruz Roja Espanola, Fundacion Tecnologias Sociales, CSEM Centre Suisse d'Electronique et de Microtechnique SA - Recherche et Developpement, Samsung Electronics (UK), Tercera Edad Activa, Fundacion de la Comunitat Valenciana para la Promocion Estrategica el Desarrollo y la Innovacion Urbana, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Azienda USL di Parma, Universita degli Studi di Parma, I-Cubo, Aurora Domus Cooperativa SocialeONLUS, Wind Tre Spa, Technosens Evolution, Departement de l'Isere, Technopole Alpes Sante a Domicile et Continua a la pàgina següent > Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 69 Autonomie, Inter Mutuelles Assistance, L'Institut du Bien Vieillir Korian, Servicios de Teleasistencia SA, AJT Wohnund Quartierzentrum Weiterstadt GmbH & Co. KG, SageLiving GmbH, Servizo Galego de Saude, Gestio Sociosanitaria al Mediterrani SL, Anaptyxiaki Diadimotiki Eteria Psifiakes Polis Kentrikis Elladas AE OTA (Intermunicipal Development Company Digital Cities of Central Greece SA), Gnomon Pliroforikis AE, Dimos Metamorfoseos, SWARCO Hellas Systimata Kykloforias Anonymi Etaireia, Dimos Pylaias Chortiati, Erevnitiko Panepistimiako Institouto Systimaton Epikoinonion kai Ypolgiston-EMP, SE Innovations Oy, GoodLife Technology Oy, Eseteli Palveluverkko Oy, Turun Ammattikorkeakoulu Oy, Leeds City Council, University of Surrey, Iniciativa Social Integral per al Benestar SLU. Comentari Sensors domèstics intel·ligents, dispositius portables i plataforma de serveis. Utilitza una arquitectura de programari oberta i interfícies estandarditzades per a la interoperabilitat. La monitorització inclou indicadors d'activitat, entrenament cognitiu i connectivitat social. Usuaris Avaluació en assaigs amb 278 usuaris persones grans de cinc països. Estat Projecte tancat. Resultats Plataforma AIOTES (Activage IoT Ecosystem Suite) https://github.com/AIoTES Enllaç web http://www.activageproject.eu/ https://cordis.europa.eu/project/id/732679 < Ve de la pàgina anterior AgeWell Objectiu Proporcionar un coach virtual basat en un avatar i un robot per donar suport a les persones grans en la seva transformació cap a la jubilació i suport a les empreses perquè mantinguin els seus empleats motivats durant més temps per compartir coneixements i experiència després de la jubilació. Programa AAL Programme Dates 2019-2021 Finançament rebut 1.400.000 € Àmbit Acadèmia / Empresa. Participants WPU GmbH (coordinador), AIT Austrian Institute of Technology GmbH, ProSelf Int. AG, University of Applied Sciences Wiener Neustadt, MedRecord BV, Gouden Dagen, National Institute of Health and Science on Aging. Comentari Tecnologies de reconeixement de veu, aprenentatge automàtic, així com mètodes i models de psicologia provats científicament per abordar les necessitats i preferències personals. App d’avatar per a mòbil, plataforma robòtica Jibo i plataforma robòtica mòbil sense capacitat de manipulació. https://www.youtube. com/watch?v=xs2YrhswNZY Usuaris Usuaris de Gouden Dagen als Països Baixos i National Institute of Health and Science on Aging a Itàlia. Estat Projecte tancat. Resultats L’última publicació conclou que cal més recerca i desenvolupar i provar la tecnologia DHC (Digital Health Coach) amb persones grans per tal de dissenyar una eina que pugui satisfer les necessitats i expectatives dels usuaris. Enllaç web https://web.archive.org/web/20201205222325/https://agewellproject.eu/publication https://web.archive.org/web/20201205222325/https://agewellproject.eu/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 70 AI Accelerator – A Smart Hospital Care Pathway Engine Objectiu Demostrar l'escalabilitat de les solucions d'IA que ofereix el Smart Hospital Care Pathway Engine per a diferents tipus d'usos sanitaris. S’oferirà un concepte provat i escalable, a partir del qual els hospitals podran seleccionar les eines necessàries i la gestió de dades per als seus casos d'ús. Programa H2020-EU.2.1.1. Dates 2021-2024 Finançament rebut 9.195.162 € Àmbit Acadèmia Participants Helsinki University Hospital (coordinador), Oulu University Hospital, Chino.io, Symptoma, Eurecat, Sant Joan de Déu Research Foundation, Nurmoedia GmbH, NEC Laboratories Europe GmbH, Bambino Gesù Children’s Hospital, SRDC Corp, Evondos, Ticbiomed, NeuroPath, Erasmus School of Health Policy & Management, University of Padua, Innofactor. Comentari Intel·ligència Artificial i la robòtica. Robot Evondos, dispensador de medicaments que controla el progrés de la farmacoteràpia. Robot social SIMA, per millorar l’assistència a la llar de pacients de pediatria crònics. Usuaris 3 pilots que se centraran en la gestió del flux de pacients per a unitats d’urgències i quirúrgics, en l’establiment d’una ruta d’atenció digital per a malaltia de Parkinson i en la prestació de serveis a pacients pediàtrics. Estat Projecte en curs. Resultats N/A Enllaç web https://aiccelerate.eu/ https://cordis.europa.eu/project/id/101016902 AI EAT Objectiu Millorar el suport a l'autonomia de les persones amb dependència facilitant un mètode per que puguin menjar per si sols sense la necessitat d'una persona auxiliar. Programa Barcelona Aging coLLaboratory (BALL) Dates 2022Finançament rebut Àmbit Acadèmia / Comercial Participants Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC, Hospital Pere Virgili (pilot) Comentari AI EAT és un robot comercial de suport a l'alimentació al que l'Institut de Robòtica Industrial de la UPC-CSIC, en col·laboració amb el PSPV, està afegint característiques per donar resposta a les necessitats de les persones grans durant el procés d'alimentació. Usuaris Estat Projecte en curs. Inici pilot al setembre 2022. Fases previstes: - Identificació de l’evidència existent. - Co-creació amb professionals assistencials para identificar les necessitats d’un robot que dona de menjar. - Desenvolupament de prototips de robots. - Pilotatge i validació amb usuaris finals. - Implementació en entorn assistencial i comunitari. - Avaluació d’efectivitat i seguretat. Resultats Enllaç web https://ballaginglab.org/portfolio/ai-eat/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 71 AIDE - Adaptive Multimodal Interfaces to Assist Disabled People in Daily Activities Objectiu Desenvolupar i validar pre-clínicament una interfície multimodal home-màquina, modular i adaptativa, que permeti que les persones amb discapacitat moderada i severa interactuïn amb dispositius intel·ligents per realitzar activitats diàries i participar plenament en la societat. Programa H2020-EU.2.1.1 / H2020-EU.2.1.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 3.409.430,75 € Àmbit Acadèmia / Empresa Participants Universidad Miguel Hernandez de Elche (coordinador), Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Universita Campus Bio Medico di Roma, Universitat Politecnica de Valencia, Eberhard Karls, Universitaet Tuebingen, The Cedar Foundation, Zed Worldwide S.A. Fraunhofer Gesellschaft zur Forderung der Angewandten Forschung EV, B & J Adaptaciones, Robotnik Automation Comentari Exoesquelet de braç connectat a una cadira de rodes robotitzada. Interfície multimodal modular i adaptativa personalitzable. https://cordis.europa.eu/article/id/241028-daily-choresmade-easy-with-the-right-aide Usuaris Prototip AIDE validat amb 17 usuaris finals que pateixen diverses afeccions neurològiques a la Fundació Cedar al Regne Unit i 2 sessions d'avaluació d'usuaris finals mitjançant diferents interfícies a la Universitat Campus Bio-Medico de Roma. Estat Projecte tancat. Resultats Comercialització i personalització futura. Enllaç web Web del projecte discontinuada. https://cordis.europa.eu/project/id/645322 ALIAS - Adaptable Ambient LIving ASsistant Objectiu Desenvolupament de producte d'un sistema de robot mòbil que interactua amb usuaris grans, supervisa i proporciona assistència cognitiva en la vida diària, i promou la inclusió social creant connexions amb persones i esdeveniments en l'àmbit més ampli. Programa AAL Programme Dates 2010-2013 Finançament rebut 2.529.165 € Àmbit Acadèmia Participants Technische Universität München (coordinador), Technische Universität Ilmenau, MetraLabs GmbH, Cognesys GmbH, Eurecom, G-tec medical engineering GmbH, Fraunhofer IDMT, pme Familien Service GmbH, Youse GmbH. Comentari Plataforma de robot mòbil amb capacitat per monitoritzar, interactuar amb i accedir a la informació dels serveis en línia, sense capacitats de manipulació. Usuaris Proves amb partner d’usuari final: pme Familien Service GmbH Estat Projecte tancat. Resultats Es detecta potencialitat de mercat però maduresa de la tecnologia encara insuficient. https://www.youtube.com/watch?v=xcRwMdqnpf4 https://www.aal.fraunhofer.de/content/dam/aal/en/ doc/2012_ambient_adaptable_living_asistant_meeting_ users_aal_forum.pdf Enllaç web http://www.aal-europe.eu/projects/alias/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 72 ARI - Assistent Robòtic Intel·ligent Objectiu El projecte va sorgir en el marc de l’aliança 5G Barcelona i la convocatòria del repte ‘Com millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant la tecnologia’ llançada per la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Fins ara la primera versió del robot ARI s’ha provat en una desena de llars de persones grans o dependents que vivien soles. Els resultats preliminars obtinguts mostren la capacitat d’aquest giny per millorar la qualitat de vida de les persones usuàries que, sense reduir el suport o els serveis personals que puguin estar rebent, incorpora elements d’intel·ligència artificial configurables segons les necessitats específiques de cada persona. Programa Fundació Mobile World Capital Dates 2021-2024 Finançament rebut 125.000 € primera fase, 275.000 € segona fase Àmbit Empresa/Sector públic Participants Fundació MWC, Ajuntament de Barcelona, Group Saltó Comentari La nova versió és capaç de desplaçar-se per tota la casa, amb una autonomia de vuit hores aproximadament. A banda està dissenyat per fer un seguiment de la persona, detectar i esquivar obstacles, reconeixement facial i de veu, una pantalla interactiva tàctil i la possibilitat de carregar el mòbil sense endoll. Igualment, incorpora una major capacitat d’interacció amb la persona usuària (en català o castellà) i es pot integrar amb d’altres aplicacions, com per exemple la possibilitat de subministrar notícies d’interès, ser dirigit de manera remota pels familiars o persones cuidadores, o bé fer videotrucades. Usuaris Usuaris seleccionats per l'Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament Estat Primera fase de projecte tancat, segona en curs (2024) . Resultats Es detecta potencialitat de mercat https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2021/11/17/la-prova-pilot-del-robotsocial-arisampliara-a-un-centenar-de-llars-durant-els-propers-tres-anys/ https://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/noticia/robotsque-fan-companyia-a-les-persones-grans_1042357 Enllaç web https://groupsalto.com/ca/2021/02/24/el-robot-assistencialde-grup-salto-inicia-les-proves-amb-gent-gran/ ASSAM – Assistants for Safe Mobility Objectiu Compensar la disminució de les capacitats físiques i cognitives de les persones grans mitjançant el desenvolupament d'assistents de navegació modulars per a diverses plataformes de mobilitat, com ara caminador, cadira de rodes i tricicle. Programa AAL Programme Dates 2012-2015 Finançament rebut 2.039.942 € Àmbit Acadèmia Participants DFKI GmbH (coordinador), Budelmann Elektronik, Johanniter-Unfall-Hilfe e.V., neusta mobile solutions GmbH, Universitat Politécnica de Catalunya, Centre de vida independent, Utrecht School of the Arts, Stichting Bartiméus, Ecobike, Lifante Vehicles. Comentari Sistemes d'assistència modulars robòtics que ofereixen suport a la mobilitat física per augmentar la capacitat de caminar, assistència cognitiva per a la disminució de les capacitats visuals i mentals mitjançant el reconeixement i l'evitació d'obstacles, orientació i ajuda a la navegació, i seguretat per connexió permanent al centre d'atenció en cas de situacions d'emergència. Usuaris Proves fetes a Alemanya, Països Baixos i Espanya. Estat Projecte tancat. S’han desenvolupat prototips i el caminador i-Walker es troba en procés de ser transferit a l’empresa TOPRO per a la seva comercialització. https://www.topromobility.co.uk/ Resultats Vídeos descarregables: https://www-cps.hb.dfki.de/assam/videos/index.html Enllaç web https://www-cps.hb.dfki.de/assam/index.html Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 73 ASTROMOBILE - Assistive SmarT RObotic platform for indoor environments: MOBILity and intEraction Objectiu Demostrar la utilitat per a l’usuari d’una plataforma mòbil robòtica intel·ligent multipropòsit per a entorns interiors amb una interfície per a la comunicació interna i externa. Programa FP7 – Projecte ECHORD Dates N/A-2012 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants Scuola Superiore Sant’Anna (coordinador), Simon Listens. Comentari Robot mòbil Astro amb sistema de reconeixement de veu i accés a telèfon i multimèdia. Incorpora dispositiu físic per ajudar com a caminador. Usuaris N/A Estat Projecte tancat. https://www.youtube.com/watch?v=PDkEe4G4PX4 https://www.youtube.com/watch?v=2ZxWOmP_4D8&t=7s Resultats Es va concloure l'arquitectura de programari d'ASTRO i la seva integració en l'entorn intel·ligent amb totes les funcionalitats definides. http://www.echord.info/blogs/astromobile/public-summarymonth-5-2012.html Informació addicional darrere paywall. Enllaç web http://www.echord.info/wikis/website/astromobile.html AXO-Suit Objectiu Analitzar les necessitats de mobilitat, abast i força de les persones grans per continuar gestionant les seves activitats diàries relacionades amb l'ocupació voluntària i la participació a la comunitat. Es dissenyaran, desenvoluparan i validaran productes bàsics que inclouen exoesquelets de suport de la part superior, inferior i del cos sencer. Programa AAL Programme Dates 2014-2018 Finançament rebut 1.641.470 € Àmbit Acadèmia Participants Aalborg University (coordinador), University of Gävle, University of Limerick, Welldana A/S, Bioservo Technologies AB, MTD Precision Engineering, COMmeto bvba, Hjälpmedelsteknik Sverige Comentari Exoesquelets equipats amb sensors de detecció d’intenció de l’usuari. Usuaris Proves amb 20 usuaris. Menors de 50 anys per a les proves de nivell-1 i d’entre 50 i 55 anys per a les proves de nivell 2. Estat Projecte tancat. Resultats Prototips dissenyats. Al 2020 es crea la start-up Biox per portar al mercat exoesquelets intel·ligents còmodes i fàcils d’usar. https://www.bioxgroup.dk/ Enllaç web https://www.axo-suit.eu/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 80 ENRICHME - Enabling Robot and assisted living environment for Independent Care and Health Monitoring of the Elderly Objectiu El projecte proposa una plataforma integrada d'Ambient Assisted Living (AAL) amb un robot de servei mòbil per a la supervisió i la interacció humana a llarg termini, que ajuda a les persones grans a romandre independents i actives durant més temps. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 3.990.002,50 € Àmbit Acadèmia Participants Althea Italia SpA (coordinador), University of Lincoln, Kontor 46 di Bonasso Matteo SAS, Robosoft Services Robots, Association pour la Recherche et le Developpement des Methodes et Processus Industriels, Ecole Nationale Superieure de Techniques Avancees, Stichting Smart Homes, Fondazione Don Carlo Gnocchi Onlus, Uniwersytet Medyczny im Karola Marcinkowskiego w Poznaniu, Lace Housing Limited, Aktios Ypiresies Ygeias kai Perithalpsis Ilikomenon kai Chronos Paschonton Anonymi Etaireia, PAL Robotics SL. Comentari Plataforma robòtica TIAGo. Usuaris Provat en tres laboratoris AAL labs a Itàlia i Països Baixos. Validat durant 2,5 mesos a dos centres per a persones gran a Regne Unit i Grècia i a una comunitat a Polònia. Estat Projecte tancat. Resultats ENRICHME va trobar que hi ha potencials beneficiaris de la interacció amb el robot entre les persones grans amb deficiències cognitives múltiples (MCI) que volen viure de manera independent. En aquests casos va augmentar l'activitat cognitiva, física i social, i es va millorar la nutrició. https://www.youtube. com/watch?v=gGOqzk1BvDk Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/643691 euROBIN Objectiu euROBIN és la Xarxa d'Excel·lència que reuneix l'experiència europea en robòtica i intel·ligència artificial (IA). Establirà una plataforma paneuropea unificada per a la recerca i el desenvolupament. Per primera vegada, un gran nombre de laboratoris de recerca distingits a tot Europa estan investigant conjuntament la robòtica basada en IA. Els objectius inclouen tant avenços científics significatius en qüestions bàsiques de la robòtica basada en IA com l'enfortiment de la comunitat de robòtica científica a Europa proporcionant una plataforma comunitària integradora. La xarxa està oberta a tota la comunitat de robòtica i ofereix mecanismes de finançament en cascada per duplicar el seu nombre de membres durant els propers anys. Programa HORIZON.2.4. / HORIZON.2.4.5. Dates 2022-2026 Finançament rebut 11.499.999 € Àmbit Acadèmia Participants Deutsches Zentrum Fur Luft - und Raumfahrt EV (coordinador), Karlsruher Institut Fuer Technologie, Institut National de Recherche en Informatique et Automatique, Commissariat a L Energie Atomique et aux Energies Alternatives, Teknologisk Institut, Ceske Vysoke Uceni Technicke v Praze, C.R.E.A.T.E. Consorzio di Ricerca per l'Energia l'Automazione e le Tecnologie dell'Elettromagnetismo, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, Kungliga Tekniska Hoegskolan, Sorbonne Universite, Orebro University, Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, IST-ID Associacao do Instituto Superior Tecnico para a Investigacao e o Desenvolvimento, Universita di Pisa, Universidad de Sevilla, Fondazione Istituto Italiano di Tecnologia, Technische Universitaet Munchen, Fundacion Tecnalia Research & Innovation, Universiteit Twente, Institut Jozef Stefan, ASTI Mobile Robotics SA, DHL Express Spain SL, PAL Robotics SL, Volkswagen Aktiengesellschaft, Universitaet Bremen, Fraunhofer Gesellschaft zur Forderung der Angewandten Forschung EV, Fundingbox AcceAnnex 1. Projectes de robòtica assistencial Continua a la pàgina següent > Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 81 lerator SP Zoo, Siemens Aktiengesellschaft, Matador Industries AS, Ecole Polytechnique Federale de Lausanne, Eidgenoessische Technische Hochschule Zurich. Estat Projecte en curs. Enllaç web Web del projecte: https://www.eurobin-project.eu/ Instruments de finançament: https://eurobin-project.fundingbox.com/ < Ve de la pàgina anterior eWare - Early Warning (by Lifestyle Monitoring) Accompanies Robotics Excellence Objectiu Donar suport a l'autonomia i la salut de les persones grans afectades per demència i els seus cuidadors informals, mitjançant l'ús d'un sistema basat en un robot social i una infraestructura ambiental sensoritzada. Nou parelles usuaricuidador es van inscriure per testejar el sistema durant 6 mesos. Programa AAL Programme Dates 2017-2020 Finançament rebut 1.300.000 € Àmbit Acadèmia Participants Vilans, national expert enter for the long-term care for The Netherlands (coordinador), Sensara B.V., Tinybots B.V., ZZG Zorggroep, INRCA, Universita Politecnica Delle Marche, JEF S.r.l., terzStiftung, NTNU, ASCOM, Stjørdal Kommune. Comentari La tecnologia i els serveis que s'utilitzen a eWare consisteixen en un seguiment de l'estil de vida existent o un seguiment dels patrons de vida, connectats i integrats amb nous robots de suport (Tessa de Tinybots). Usuaris Assaig de camp a Itàlia amb 9 persones majors de 65 anys amb un deteriorament cognitiu diagnosticat d'estat lleu a moderat i els seus cuidadors informals. L'estudi s'ha realitzat durant el primer confinament pel COVID. Això va representar tant un repte com una oportunitat per als investigadors i va permetre entendre el paper potencial de la robòtica social i la tecnologia de monitoratge de l'estil de vida en un context real de necessitat d'assistència i connexió social. https://www.youtube.com/watch?v=PA-gPDYlRZg Estat Projecte tancat. Resultats Els resultats mostren un impacte positiu del sistema en el suport a l'assoliment dels objectius personals dels participants, així com en el suport a la qualitat de vida dels cuidadors Continua a la pàgina següent > Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 82 informals. No obstant això, cal investigar a fons l'impacte del sistema en la reducció de la càrrega dels cuidadors. Aquesta investigació posa de manifest el potencial del sistema eWare però caldrà fer modificacions, especialment en les capacitats d'interactivitat, per tal de satisfer les necessitats i desitjos peculiars de les persones grans amb demència i afavorir l'ús a llarg termini del sistema. https://www.mdpi.com/1660-4601/19/20/13334 Enllaç web http://aal-eware.eu (web del projecte no accessible) < Ve de la pàgina anterior ExCITE - Enabling Social Interaction through Objectiu Avaluar les necessitats dels usuaris d'interacció social que permeti la plasmació mitjançant la telepresència robòtica. Un prototip existent es desplega als usuaris finals i es perfecciona mitjançant la implicació estreta amb ells en els cicles de desenvolupament del prototip al llarg del projecte. Programa AAL Programme Dates 2010-2013 Finançament rebut 1.448.430 € Àmbit Acadèmia Participants Örebro University (coordinador), Giraff AB, Consiglio Nazionale delle Ricerche ISTC, RatioConsulta SpA, University of Malaga, Örebro City Council. Comentari El projecte utilitza el robot Giraff, un dispositiu de telepresència que permet a qualsevol persona (cuidadors professionals, familiars i amics) visitar virtualment una llar, moure's lliurement i comunicar-se amb els residents mitjançant la tecnologia de videoconferència. Usuaris Avaluació realitzada a diferents espais (residències privades, centres de rehabilitació, centres geriàtrics i centres sanitaris) a Suècia, Espanya i Itàlia. Estat Projecte tancat. Resultats Es va analitzar la resposta dels usuaris a la interacció amb Giraff en el curt i mig termini, en termes d’usabilitat, qualitat de la comunicació, resposta emocional, aspecte físic, acceptació, presència social i presència espaial. Les conclusions s’usarien per evolucionar el prototip. http://www.aal-europe.eu/wpcontent/uploads/2019/12/ ExCITE_D2.3_M24_User_Evaluation.pdf Enllaç web http://www.aal-europe.eu/projects/excite/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 83 EXO-LEGS Objectiu Desenvolupar exoesquelets de mobilitat inferior del cos per ajudar les persones a moure's per realitzar les tasques normals de la vida diària: aixecar-se, asseure's, caminar recte per un terreny pla, trepitjar objectes, caminar per terreny suau i irregular, pujar i baixar escales, etc. Es desenvoluparà marcs teòrics i modulars per a diferents prototips de dispositius. Programa AAL Programme Dates 2012-2015 Finançament rebut 2.776.346 € Àmbit Acadèmia Participants University of Gävle (coordinador), Karlsruhe Institute of Technology, Universidad Politécnica de Cartagena, Chas A Blatchford & Sons Limited, Hocoma AG, GIGATRONIK Technologies GmbH, MRK Systeme GmbH, Proyecto Control Montaje S.L., Mobile Robotics Sweden AB, Gävle kommun i altres partners de Gävleborg. Comentari Imatges dels prototips: https://web.archive.org/web/20150419220019/http://exo-legs. org/about.html Usuaris Proves amb usuaris a Suècia, Alemanya, Espanya, Suïssa i Regne Unit. https://www.youtube.com/watch?v=Noxu6Zh12EI Estat Projecte tancat. Resultats Al 2018 es presenta un projecte per portar al mercat un producte més senzill i assequible, baixant el preu dels EXO-LEGS de 11.500 euros a 1.700 euros. https://www.mynewsdesk.com/ se/hogskolan_i_gavle/pressreleases/hoegskolansforskningom-axo-suit-prisad-i-italien-2723269 Enllaç web http://www.aal-europe.eu/projects/exo-legs/ http://www.exo-legs.org/ (web del projecte no accessible) FATE - Fall Detector for the Elder Objectiu La detecció correcta de les caigudes que es produeixen amb les persones grans. A part de la identificació de les caigudes, els objectius principals complementaris de FATE són contribuir a la reducció de la por a caure i prevenir el síndrome de la permanència prolongada a terra. El sistema FATE serà capaç de detectar les caigudes tant a casa com a l'exterior. Programa CIP - Competitiveness and innovation framework programme Dates 2012-2015 Finançament rebut 2.205.000 € Àmbit Comercial (Angel4 Fall Detector comercialitzat a través de Sense4Care) https://accent-systems.com/project/sense4care/ Participants Universitat Politècnica de Catalunya (coordinador), Hospital Clinic i Provincial de Barcelona, Fundacio TicSalut, FlowLab Projectos de Innovacion SL, Sistema d'Emergencies Mediques, Gema Active Business Solutions S.L., Ateknea Solutions Hungary Kft, National University of Ireland Galway, Emergency Response Limited, Cooperativa Sociale COOSS Marche ONLUS Societa Cooperativa per Azioni, Fondazione Santa Lucia. Comentari El sistema consisteix en un detector de caigudes altament sensible basat en acceleròmetres i un algoritme de detecció específic. Aquest element principal està complementat per una capa de telecomunicacions basada en tecnologies sense fils per enviar alarmes i ubicació en cas de caigudes. En cas de dificultats de marxa importants, es pot complementar amb l'i-Walker, un caminador intel·ligent. Usuaris Provat i validat en 3 estudis pilot que involucraven escenaris reals a Espanya, Itàlia i Irlanda. En estreta col·laboració amb les autoritats públiques rellevants a cada país. Per a una validació eficient i significativa, la prova pilot va seleccionar 175 persones amb un alt risc de caigudes. Estat Projecte tancat Resultats https://cordis.europa.eu/article/id/188519-eu-funding-helpsbring-fall-detector-tomarket Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/297178 Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 84 Florence - Multi Purpose Mobile Robot for Ambient Assisted Living Objectiu Mantenir la independència de la gent gran durant molt més temps proporcionant diferents serveis amb el suport de robots: connexió social a xarxes i web 2.0, coaching sobre activitats específiques com els exercicis físics, assessorament sobre activitats de la vida diària, suport assistencial i seguretat d’ús. Programa FP7-ICT Dates 2010-2013 Finançament rebut 5.554.933 € Àmbit Acadèmia Participants Philips Electronics Nederland BV (coordinador), Offis EV, Fundacion Fatronik, Agencia de Servicios Sociales y Dependencia de Andalucia, Fundacion Tecnalia Research & Innovation, Telefonica Investigacion y Desarrollo SA, Fundacion Andaluza de Servicios Sociales, Wany SA, Stichting Novay, NEC Europe Ltd. Comentari Robot de telepresència KEETOU, servei de gestió de caigudes FALHAN, servei de coaching per a millora de l’estil de vida LIFIMP, servei de recordatoris AGEREM i sistema d’integració a la llar HOMINT. Usuaris Proves prèvies desenvolupades als laboratoris experimentals Philips Home Lab i OFFIS IDEAAL Lab. La prova d'usuari final de es va realitzar amb 5 participants que vivien sols al seu apartament, com a Living Lab reals. Estat Projecte tancat. Resultats La combinació de serveis en una plataforma va ser molt ben apreciada. Els serveis també es podrien proporcionar per separat, però la integració i la facilitat d'utilitzar-los contribueix a l'acceptació. Caldria més claredat sobre el benefici produït pels diferents serveis; en cas contrari el robot no es considera útil. https://cordis.europa.eu/ docs/projects/cnect/0/248730/080/deliverables/001D66FlorenceFinalEvaluationoftheFlorenceSystemv10.pdf Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/248730 GATEKEEPER - Smart Living Homes - Whole Interventions Demonstrator for People at Health and Social Risks Objectiu Pilot europeu multicèntric a gran escala sobre entorns de vida intel·ligents. L'objectiu és permetre la creació d'una plataforma que connecti proveïdors d'atenció sanitària, empreses, emprenedors i persones grans i les comunitats on viuen, per tal d'originar un àmbit obert i basat en la confiança per fer coincidir idees, tecnologies, necessitats i processos dels usuaris, per així garantir una vida independent més saludable per a les poblacions envellides. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4.1. / H2020-EU.2.1.1.3. Dates 2019-2023 Finançament rebut 19.598.327,19 € Àmbit Plataforma Participants Medtronic Iberica SA (coordinador), Engineering - Ingegneria Informatica SPA, Samsung Electronics (UK) Limited, Hewlett Packard Italiana SRL, Universidad Politecnica de Madrid, Ethniko Kentro Erevnas kai Technologikis Anaptyxis, STMicroelectronics (Alps) SAS, Mysphera SL, GEIE ERCIM, HL7 International Fondation, ECHAlliance Company Limited by Guarantee, UDG Alliance, Mandat International Alias Fondation pour la Cooperation Internationale, Universiteit Utrecht, Consorcio Centro de Investigacion Biomedica en Red M.P., Panepistimio Ioanninon, Fundacion Tecnalia Research & Innovation, The University of Warwick, Fondazione Politecnico di Milano, Multimed Engineers SRL, Medisante AG, Open Evidence, Funka Nu AB, Regione Puglia, Agenzia Regionale per la Salute ed il Sociale, Innova Puglia SPA, Servicio Aragones de Salud, Servicio Vasco de Salud Osakidetza, Asociacion Instituto de Investigacion Sanitaria BioBIZZKaia, Sense4Care SL, Technische Universitaet Dresden, Carus Consilium Sachsen GmbH, The Open University, Charokopeio Panepistimio, Anaptixiaki Diadimotiki Eteria Psifiakes Polis Kentrikis Elladas AE OTA (Intermunicipal Development Company Digital Cities of Central Greece SA), Panepistimio Patron, Stegi Evgirias Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Continua a la pàgina següent > Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 85 Archaggelos Michael Kaimaklioy, Pagkyprios Syndesmos Karkinopathon kai Filon 1986, Ibermatica SA, Instituto Ibermatica de Innovacion SL, Asociacion Instituto de Investigacion en Servicios de Salud-Kronikgune, EIP on AHA Reference Sites Collaborative Network, BioBeat Technologies Ltd, Fondazione Casa Sollievo della Sofferenza, Bioassist SA, Universytet Medyczny w Lodzi, Orthokey Italia SRL, The University of Hong Kong, Institut Mines-Telecom, ASUS Cloud Corporation, Medisante Group AG. Usuaris Els participants pertanyen a 4 grups: Institucions acadèmiques i de recerca, Proveïdors de serveis per a la salut, Indústries grans i petites, i ecosistema ampliat per a l’estandarització i l’impacte. Estat Projecte tancat. Resultats Han estat publicats diferents casos d’ús col·laboratiu a la web del projecte, que serveix com a hub de continguts. Gatekeeper també manté una comunicació continuada a xarxes. https://www.gatekeeper-project.eu/blog/successful-twinningsharing-knowledge-between-greece-and-the-basque-contry-2/ Enllaç web https://www.gatekeeper-project.eu/ < Ve de la pàgina anterior GiraffPlus Objectiu Desenvolupar un sistema de detecció precoç i suport adaptatiu a les necessitats canviants de les persones, relacionades amb l'envelliment. El sistema consisteix en una xarxa de sensors domèstics que mesuren dades fisiològiques i de moviment. Les dades d'aquests sensors són interpretades per un sistema intelligent en termes d'activitats, salut i benestar. Es poden activar alarmes o recordatoris a la persona o als seus cuidadors, i les dades generades poden ser analitzades al llarg del temps per un professional de la salut. Programa FP7-ICT Dates 2012-2014 Finançament rebut 3.042.000 € Àmbit Acadèmia Participants Orebro University (coordinador), Universidad de Malaga, Servicio Andaluz de Salud, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Azienda Unita Sanitaria Locale Roma/A ASL RM/A, Intellicare - Intelligent Sensing in Healthcare Lda, Orebro Lans Landsting, Malardalens Universitet, MAX IV Laboratory - Lund University, Giraff Technologies AB, Xlab Razvoj Programske Opreme in Svetovanje DOO, Tunstall Healthcare (UK) Limited. Comentari Sistema de sensòrica domèstica i robot mòbil de telepresència Giraff, que es pot ser conduit a distància per un cuidador.Giraff és una plataforma de comunicació mòbil, amb càmera de vídeo, pantalla, micròfon i altaveus. Usuaris Avaluació del sistema a 15 llars reals a Suècia, Itàlia i Espanya. https://www.youtube.com/watch?v=9pTPrA9nH6E Estat Projecte tancat. Resultats Es va demostrar que el sistema podia identificar amb anticipació un problema potencial, avisant un familiar i actua en conseqüència a les particularitats de l'usuari. Es va concloure que es podia aconseguir un compromís entre la Continua a la pàgina següent > Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 86 independència de l'usuari i la seva atenció sanitària. https://cordis.europa.eu/docs/projects/cnect/3/288173/080/ deliverables/001GiraffPlusD54Final.pdf Al 2013 va ser redactat un pla de negoci per cercar partners i inversors que permetéssin portar la solució al mercat. https://cordis.europa.eu/docs/projects/cnect/3/288173/080/ deliverables/001GiraffPlusD81final.pdf Enllaç web https://www.giraffplus.eu/ (web no accessible) < Ve de la pàgina anterior GrowMeUp Objectiu Proporcionar un sistema robòtic assequible que aprèn les necessitats dels usuaris amb el temps i millora la seva funcionalitat per donar-los suport perquè visquin de manera independent a casa seva durant més temps. El sistema robòtic proporcionarà assistència personalitzada i vinculació social per motivar i capacitar les persones grans a continuar portant a terme activitats diàries significatives i rols socials, mantenint així la independència i una millor qualitat de vida. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 2.790.430 € Àmbit Acadèmic Participants Universidade de Coimbra (coordinador), Universite de Geneve, Stichting Zuyderland Zorg, University of Cyprus, PAL Robotics SL, Probayes, Citard Services Ltd, Caritas Diocesana de Coimbra. Comentari Robot GrowMu que pot adaptar-se als canvis i comportaments de les persones grans per capturar la seva rutina i així fer recomanacions i detectar potencials situacions perilloses. Les funcions de GrowMu es sincronitzen al núvol. Usuaris Proves amb usuaris finals als Països Baixos i Portugal amb 60 persones grans durant un període de sis mesos. També es va demanar als usuaris, mitjançant qüestionaris, que reflexionessin sobre els seus hàbits i patrons de vida diària i les seves expectatives i idees per ser recolzats per un sistema robòtic de servei. Estat Projecte tancat. Resultats El resultat del projecte va incloure el desenvolupament d'una plataforma robòtica i un conjunt d'algorismes per a la interacció home-robot. S'esperava que aquests contribuïssin al desenvolupament de noves tecnologies per a la gent gran. Enllaç web https://cordis.europa.eu/article/id/231133-grownups-withsupportive-robots https://www.youtube.com/channel/UCU0zLoDKj7SJBiQei5DlfZg Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 87 GUARDIAN Objectiu Desenvolupar un robot company amb el qual el professional sanitari del districte i el cuidador informal puguin fer seguiment del seu pacient, familiar o veí de forma remota. Programa AAL Programme Dates 2020-2023 Finançament rebut 1.171.197 € Àmbit Comercial Participants Vilans (coordinador), ConnectedCare, smartrobot.solutions, JEF, Eindhoven University of Technology, University of Geneva, Hospital University of Geneva, Università Politecnica delle Marche, INRCA, Zorggroep Noordwest-Veluwe Comentari El robot pot crear una imatge precisa de la casa a través dels seus sensors. D'aquesta manera, el cuidador informal sap des de la distància on ha caigut el seu familiar, i pot dirigir el robot cap a la ubicació i establir una connexió veuimatge. Estat En beta-testing a Itàlia i Suïssa. https://vimeo.com/631922959 Inicar sessió per a reproduir el vídeo Resultats N/A Els resultats inclouran estudis de cost-efectivitat i reduccions de temps i costos en l'atenció a llarg termini. Aquests estudis són essencials per garantir el finançament estructural a través dels municipis, les assegurances mèdiques i/o els governs nacionals. Enllaç web https://guardian-aal.eu/ HOBBIT - The Mutual Care Robot Objectiu Els principals actors de la robòtica assistencial tendeixen a centrar-se en sistemes pragmàtics d'una sola funció (EUA) o robots humanoides (Japó, Corea). HOBBIT amplia la interacció entre el robot i el propietari/usuari amb un nou concepte més centrat en l'usuari anomenat "Atenció mútua". Permet i atrau a les persones a "cuidar" el robot com si fos un companys, perquè puguin desenvolupar sentiments reals. Per a les persones és més fàcil acceptar l'assistència d'un robot quan ells mateixos també poden assistir la màquina. En estreta col·laboració amb els cuidadors institucionals, es mesurarà i millorarà l'acceptació i usabilitat dels robots. Programa FP7-ICT Dates 2011-2015 Finançament rebut 2.830.000 € Àmbit Acadèmia Participants Technische Universitaet Wien (coordinador), Akademie fur Altersforschung am Haus der Barmherzigkeit, Hella Automation GmbH, Metralabs GmbH Neue Technologien und Systeme, Otto Bock Mobility Solutions GmbH, Idryma Technologias kai Erevnas, MAX IV Laboratory, Lund University. Usuaris Proves a centres i cases reals a Àustria, Grècia i Suècia. https://www.youtube.com/watch?v=iliIPj5T8pA Estat Projecte tancat. Resultats Els resultats finals del projecte aborden diversos impactes: a nivell social, l'acceptació dels robots a les cases de gent gran augmentarà gràcies al concepte de la cura mútua. L'impacte socioeconòmic esperat és presentar un prototip de robot de cura mútua com a únic argument de venda per a la indústria europea, per augmentar l’acceptació de l'usuari mitjançant la vinculació home-màquina. https://cordis.europa.eu/docs/projects/cnect/6/288146/080/ reports/001HOBBITD103PRPublishableSummary.pdf Enllaç web http://hobbit.acin.tuwien.ac.at/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 88 I-DONT-FALL - Integrated prevention and Detection sOlutioNs Tailored to the population and Risk Factors associated with FALLs Objectiu Desplegar, pilotar i avaluar una sèrie de solucions innovadores de TIC per a la detecció i prevenció de caigudes. La plataforma es configurarà de manera flexible segons les necessitats de grups específics d'interès i factors de risc associats als incidents de caigudes. Basat en la plataforma integrada I-DONT-FALL: (a) els usuaris finals gaudiran de solucions tecnològiques adaptades per a caigudes, mentre que (b) els experts mèdics i professionals de la salut tindran a la seva disposició una àmplia gamma d'eines que els permetran personalitzar les solucions per a caigudes segons les necessitats dels usuaris finals. Programa CIP - Competitiveness and innovation framework programme Dates 2012-2015 Finançament rebut 2.633.995 € Àmbit Acadèmia. Objectius de comercialització a través d’entitats públiques i Docobo (https://www.docobo.co.uk/) Participants Engineering - Ingegneria Informatica Spa (coordinador), Hermanas Hospitalarias Sagrado Corazón de Jesús Benito Menni Complejo Asistencial en Salud Mental, Universitat Politecnica de Catalunya, Fundacion Privada Hospital Asil de Granollers, Servicio Madrileño de Salud, Aphoi Koumanakou & Sia Ee, Social Policy Center of the Municipality of Kifissia, SingularLogic Anonymi Etaireia Pliroforiakon Systimaton Kai Efarmogonpliroforikis, Elettronica Bio Medica Spa, Tesan S.p.A., Fondazione Santa Lucia, Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Fondazione Salvatore Maugeri Clinica del Lavoro e della Riabilitazione, Azienda Usl di Forli, Technische Universiteit Delft, Stichting Nationaal Ouderenfonds, Docobo Ltd. Comentari El sistema de solucions inclou una plataforma de rehabilitació cognitiva; un caminador robòtic, l'iWalker, per a donar suport als pacients en la rehabilitació física; una unitat inercial portàtil per a fer el seguiment de la marxa i detectar caigudes, i un dispositiu mòbil basat en Android connectat a l'iWalker que envia dades a un registre mèdic electrònic, així com un sistema de detecció de caigudes amb monitoratge remot. Usuaris Pilots en diferents països, cultures, grups d'edat i factors de risc de caiguda amb més de 500 usuaris/pacients de la tercera edat. Es desplegaren diverses configuracions del sistema integrat per aconseguir la personalització i habilitar els pilots rellevants. Al mateix temps, es va avaluar l'efectivitat de les solucions mitjançant un estudi controlat aleatori. Estat Projecte tancat Resultats Els assajos del projecte d'aquestes innovacions en llocs seleccionats van demostrat una impressionant reducció del 43% en les caigudes respecte a l'any anterior, un augment de 4 punts a l'Índex de BARTHEL, que mesura el rendiment en les activitats diàries, i un augment de dos punts a l'Índex de Qualitat de Vida. Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/297225 https://cordis.europa.eu/article/id/188520-high-tech-help-forelderly-to-prevent-falls Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 89 I-DRESS – Assistive interactive robotic System for suport in dressing Objectiu Desenvolupar un sistema que doni assistència proactiva en el vestir a usuaris amb discapacitat o usuaris com els sanitaris d'alt risc, el contacte físic dels quals amb les peces s'ha de limitar per evitar la contaminació. El sistema robòtic proposat consta de dos braços robòtics molt hàbils, sensors per a la interacció multimodal home-robot i funcions de seguretat. Programa CHIST-ERA.eu Dates 2015-2018 Finançament rebut 740.000 € Àmbit Acadèmia Participants Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC (coordinador), Bristol Robotics Lab, University of the West of England, IDIAP Research Institute. Comentari El sistema consta de tres components principals: (a) algorismes intel·ligents per al reconeixement d'usuaris i peces de roba, dissenyats específicament per a la interacció humana-robot física i propera, (b) funcions cognitives basades en l'entrada multimodal de l'usuari, modelització de l'entorn i seguretat, que permeten el robot per decidir quan i com ajudar l'usuari, i (c) una interfície d'usuari avançada que facilita la interacció física i cognitiva intuïtiva i segura per donar suport en el vestit. El sistema interactiu desenvolupat s'integrarà en braços robòtics WAM comercials. Usuaris Validació mitjançant l'experimentació amb usuaris i l'anàlisi del factor humà en dos escenaris de vestimenta assistencial. Estat Projecte tancat Resultats Resultats de l’estudi en termes de la interacció humà-humà, l’adaptació mitjançant la interacció multimodal, l’aprenentatge de robots i planificació de tasques, i l’anàlisi de seguretat. Integració final i demostració d’escenari jaqueta/bata al 2018. https://www.chistera.eu/sites/www.chistera.eu/files/CHISTERA%2 0Call%202014%20-%20RTCPS%20Topic%20-%20I-DRESS%202018.pdf Enllaç web https://www.iri.upc.edu/project/show/154 I-Support - ICT-Supported Bath Robots Objectiu Una mesura important de la qualitat de vida és la capacitat d'una persona per realitzar activitats diàries com banyar-se, vestir-se, utilitzar el vàter i menjar amb dignitat. La iniciativa I-SUPPORT desenvolupa un sistema robòtic per ajudar les persones grans a banyar-se i dutxar-s, ajudant en tasques com rentar, fregar, esbandir i arribar a les parts del cos de difícil accés. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 3.563.198 € Àmbit Comercial Participants Robotnik Automation SLL (coordinador), Erevnitiko Panepistimiako Institouto Systimaton Epikoinonion kai Ypologiston-Emp, Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Institut National de Recherche en Informatique et Automatique, Centralesupelec, Karlsruher Institut fuer Technologie, Theofanis Alexandridis kai Sia EE, Fondazione Santa Lucia, Bethanien Krankenhaus - Geriatrisches Zentrum - Gemeinnuetzige GmbH, Frankfurt University of Applied Sciences. Comentari El sistema avançat combina la cognició, la percepció, la consciència del context, l'aprenentatge automàtic i l'actuació. Es va integrar aquest sistema en una plataforma que s'adapta a les necessitats d'una persona gran i fràgil amb ordres fàcils d'utilitzar mitjançant la veu i els gestos intuïtius. Usuaris Pilots a dos hospitals: Bethanien Hospital a Heidelberg (Alemanys) i Fondazione Santa Lucia a Roma (Itàlia). Estat Projecte tancat Resultats Sistema disponible autònom i semi-autònom. En mode autònom, el robot funciona prenent decisions pel seu compte sense cap intervenció de la persona. En mode semi-autònom, la persona interactua amb el robot i controla la seqüència de tasques de rentat com ara l'inici, la terminació i la repetició. Es menciona la potencialitat de fer-ne un producte comercial. https://cordis.europa.eu/project/id/643666 Enllaç web https://robotnik.eu/projects/i-support/ https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/ S0921889019304968 Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 96 MOVEMENT – Modular Versatile Mobility Enhancement Technology Objectiu Crear un nou sistema robòtic per donar suport a la mobilitat de la gent gran i de les persones amb discapacitat. La innovació clau d'aquest projecte de recerca és l'ús del concepte de “Mobilitat Modular”. Segons aquest concepte, el sistema consta d'una plataforma mòbil (robòtica) com a sistema central i diversos "mòduls d'aplicació" dedicats. A demanda, la plataforma s'assigna a una tasca concreta i es connecta automàticament a un mòdul d'aplicació adequat per dur a terme la tasca donada. Programa FP6-IST Dates 2004-2006 Finançament rebut 1.800.000 € Àmbit Acadèmia Participants Technische Universität Wien (coordinador), ARC Seibersdorf Research GmbH, BlueBotics SA, Katholieke Universiteit Leuven, Otto Bock Healthcare GmbH, Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento Sant'Anna, Stichting Wetenschappelijk Onderzoek Revalidatievraagstukken, Technische Universitaet Muenchen. Comentari El projecte també inclou el desenvolupament de noves solucions per a la navegació de sistemes de robots mòbils que inclouen un sistema de sensors "de baix cost", així com components HMI adaptables. Estat Projecte tancat. Resultats https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-540-70540-6_187 Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/511670 NHoA – Never Home Alone Objectiu Co-disseny d'un robot assistencial socialment intel·ligent com a clau per a la robustesa, adaptabilitat, acceptació i compromís del pacient. El robot NHoA ha de ser un actor assistencial que senti l'entorn social i emocional i intervingui proactivament per construir una relació afectiva amb l'usuari. La visió a llarg termini del projecte és el desenvolupament d'un robot assistencial social per ajudar les persones grans a viure de manera independent a casa seva i prevenir la solitud i l'aïllament. Programa Next Generation EU Dates 2021-2024 Finançament rebut 904.030,64 € https://www.aei.gob.es/sites/default/files/convocatory_ info/2021-10/ESEDE_PRP_PLEC2021.pdf Àmbit Acadèmia Participants Eurecat (coordinador), Universidad Pablo de Olavide (UPO), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), PAL Robotics, LIGHTHOUSE Disruptive Innovation Group Europe, S.L., FUNDESALUD, Fundació Sant Joan de Déu (FSJD). Comentari Robot SAR sobre plataforma TIAGo. Usuaris N/A Estat Projecte en curs. Resultats N/A Enllaç web https://nhoa-project.eu/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 97 NurseBot – Personal Robotic Assistants for the Elderly Objectiu Desenvolupar robots mòbils i de servei personal que ajudin les persones grans que pateixen trastorns crònics en la seva vida quotidiana. El NurseBot és un robot mòbil autònom que "viu" en una casa particular d'una persona gran amb malaltia crònica. El robot ofereix una plataforma d'investigació per provar una sèrie d'idees per ajudar les persones grans. Programa N/A Dates 2002-2005 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants Carnegie Mellon University, University of Pittsburgh School of Nursing, Stanford University, University of Michigan, Art Institute of Pittsburgh. Comentari Robot sobre plataforma Pearl. Combina recerca d'avantguarda en robòtica, intel·ligència artificial, disseny d'interaccions, assistència sanitària i ciències socials i psicologia per oferir funcions com recordatoris intel·ligents, telepresència, recollida de dades i vigilància, manipulació i interacció social. Usuaris Prototip provat a la comunitat residencial per a jubilats de Longwood a Oakmont, PA. Estat Projecte tancat. Resultats El projecte va determinar que aquest tipus de servei té un gran potencial per reduir l'aïllament social i millorar el benestar dels ancians. Els residents van reportar sentir-se menys depressius, ansiosos i sols després de rebre els serveis d'acompanyament. Es conclou que els serveis d'acompanyament són una estratègia prometedora per promoure l'envelliment actiu i amb suport, però cal més investigació i madurar les tecnologies per poder reduir costos. A la finalització del projecte, el cost calculat per a Pearl era de 100.000 $. Enllaç web https://theindexproject.org/post/nursebot PHArA-ON - Pilots for Healthy and Active Ageing Objectiu Donar suport a l'envelliment de la població europea mitjançant la integració de serveis, dispositius i eines digitals en plataformes obertes que es puguin desplegar fàcilment, mantenint la dignitat de les persones grans i millorant la seva independència, seguretat i capacitats. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4.1. / H2020-EU.2.1.1.3. Dates 2019-2023 Finançament rebut 18.835.551,25 € Àmbit Acadèmia Participants Universita degli Studi di Firenze (coordinador), Hewlett Packard Italiana Srl, Hewlett-Packard Global Delivery Bulgaria Center Eood, Fondazione Casa Sollievo della Sofferenza, UP Umana Persone Impresa Sociale R&S, G. Di Vittorio-Societa' Cooperativa Sociale - Onlus, Il Quadrifoglio Societa Cooperativa Sociale Onlus, Progetto 5 Societa' Cooperativa Sociale, Coop 21 Cooperativa Sociale, Societa Cooperativa Sociale Sintesi-Minerva, Pane&Rose Societa Cooperativa Sociale, Societa Cooperativa Sociale GiovaniValdarno, Zelig Sociale Societa Cooperativa Sociale Onlus, Uscita di Sicurezza Societa Cooperativa Sociale Onlus, CoRobotics Srl, Orthokey Italia Srl, Medea Srl, Asociacion Empresarial de Investigacion Centro Tecnologico del Mueble y la Madera de la Region de Murcia, Servicio Murciano de Salud, Fundacion para la Formacion e Investigacion Sanitarias de la Region de Murcia, Universidad Politecnica de Cartagena, My Energia Oner SL, Universidad de Jaen, Fundacion Ageing Social Lab, Robotnik Automation Sll, Indra Soluciones Tecnologias de la Informacion SL, Irmandade da Santa Casa da Misericordia da Amadora Ipss, Universidade da Beira Interior, Caritas Diocesana de Coimbra, Universidade de Coimbra, Maastricht Instruments, Roessingh Research and Development BV, Stichting Nationaal Ouderenfonds, Universiteit Twente, Adsysco BV, Innorenew Coe Center Odlicnosti za Raziskave in Inovacije na Podrocju Obnovljivih Materialov in Zdravega Bivanjskega Okolja, Nacionalni Institut za Javno Zdravje, Dom Upokojencev Izola - Casa Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Continua a la pàgina següent > Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 98 del Pensionato Isola, Ericsson Nikola Tesla d.d., Ascora GmbH, Stelar Security Technology Law Research UG (haftungsbeschrankt) GmbH, GIP Gerontopole Nouvelle-Aquitaine, Information Catalyst for Enterprise Ltd, Information Catalyst SL, AGE Platform Europe, Minds & Sparks GmbH, Domalys, Glintt Healthcare Solutions SA, Glintt Inov SA, HLTsys - HealthySystems Lda, Senlab Druzba za Informacijsko Tehnologijo Doo, Sentab Estonia OU, Tallinna Tehnikaülikool, DIN Deutsches Institut fur Normung EV, Uninfo Associazione, Tartu Ulilookool, Diputacion Provincial de Jaen, Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Engineering - Ingegneria Informatica Spa. Comentari El projecte utilitza una sèrie d'eines digitals que inclouen dispositius connectats, intel·ligència artificial, robòtica, computació en núvol i d’avantguarda, dispositius portàtils intel·ligents, big data i anàlisi intel·ligent. Usuaris Pilots a Andalusia, Itàlia, Múrcia, Països Baixos, Portugal i Eslovènia. Estat Projecte en curs. Resultats N/A Enllaç web https://www.pharaon.eu/ < Ve de la pàgina anterior RAADiCal Objectiu L'objectiu del projecte és ajudar les persones grans o amb discapacitat a mantenir una vida física i mental saludable mitjançant sistemes robòtics intel·ligents. Això inclou mantenir i millorar les relacions socials, tenir àpats saludables i executar rutines diàries d'exercicis físics i mentals. Per aconseguir-ho, proposem un sistema robòtic intel·ligent capaç d'ajudar a les persones a comunicar-se, supervisar la persona i motivar-la mentalment i físicament. Un operador remot humà pot ajudar en cas d'esdeveniments no gestionats o situacions de risc en temps real. Programa Ministerio de Ciencia e Innovación + Next Generation EU Dates 2021-2024 Finançament rebut 796.168,43 € https://www.aei.gob.es/sites/default/files/convocatory_ info/2021-12/ESEDE_PLEC21_RC_f.pdf Àmbit Acadèmia Participants LEITAT (coordinador), Fundación Instituto de Robótica para la Dependencia, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC, PAL Robotics. Comentari Robot SAR sobre plataforma ARI o TIAGo. Usuaris Totes les funcionalitats seran testejades en entorns reals. Estat Projecte en curs. Resultats N/A Enllaç web N/A Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 99 RADIO – Robots in Assisted Living Environments Objectiu Definició d’un nou enfocament de monitorització on l'equip de detecció no és discret, sinó una part òbvia i acceptada de la vida quotidiana de l'usuari. Mitjançant l'ús del sistema de robot assistent/ domèstic intel·ligent integrat com a equip de detecció per al control de la salut, desviem l'atenció dels usuaris de la funcionalitat dels sensors en lloc dels mateixos sensors. D'aquesta manera, els sensors no necessiten ser discrets i distants o emmascarats i feixucs d'instal·lar; Tanmateix, s'han de percebre com un component natural de les funcionalitats del robot assistent/domèstic intel·ligent. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 3.805.625 € Àmbit Acadèmia Participants National Centre for Scientific Research "Demokritos" (coordinador), Technological Educational Institute of Western Greece, Ruhr Universitaet Bochum, Robotnik Automation SLL, Sensing & Control Systems S.L., AVN Innovative Technology Solutions Ltd., Fondazione Santa Lucia, Fundació Hospital Asil de Granollers, Frontida Zois. Comentari Robot mòbil sobre plataforma Kobuki. Usuaris Proves realitzades a Grècia (AAL Lab a Nafpaktos) i Espanya (Hospital General de Granollers). Estat Projecte tancat. Resultats Per mesurar el nivell d'acceptació de la tecnologia RADIO, els investigadors van distribuir un qüestionari estructurat, tant abans com després d'una demostració de RADIO a la celebració pan-europea de la Nit dels Investigadors i altres fires de ciència. Més de 200 qüestionaris van confirmar que la gent tenia una opinió esbiaixada en relacionar l'ús de càmeres de monitorització amb la seguretat. Després de la demostració, hi va haver un canvi significatiu en l'opinió de la gent sobre permetre un sistema com RADIO. La comercialització del sistema en el seu conjunt es considera financerament inviable en aquests moments. https://github.com/RADIO-PROJECT-EU https://vimeo.com/264989948 Enllaç web http://www.radio-project.eu/ RAMCIP - Robotic Assistant for MCI patients at home Objectiu Desenvolupament d’un robot de servei domèstic dirigit a ajudar pacients MCI (Mild Cognitive Impairment) i AD (Alzheimer's disease) en el seu dia a dia. El robot RAMCIP tindrà funcions cognitives d'alt nivell, impulsades per l'activitat humana avançada i el modelatge i el seguiment de l'entorn domèstic, que li permetran decidir de manera òptima quan i com ajudar. El robot proporcionarà un entrenament subtil d'habilitats físiques i cognitives de l'usuari, mantenint un equilibri òptim entre la prestació d'assistència física i l'estimulació de l'usuari per actuar. Programa H2020-EU.3.1. / H2020-EU.3.1.4. Dates 2015-2018 Finançament rebut 3.981.178 € Àmbit Acadèmia Participants Ethniko Kentro Erevnas Kai Technologikis Anaptyxis (coordinador), Technische Universitaet Muenchen, Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Idryma Technologias Kai Erevnas, Stanczyk Bartlomiej, Uniwersytet Medyczny w Lublinie, Fundacio ACE, The Shadow Robot Company Limited. Comentari Robot mòbil autònom amb braç manipulador RAMCIP. Usuaris La Fundació ACE ha estat l'encarregada de realitzar les proves pilot del robot RAMCIP a llars de pacients amb deteriorament cognitiu lleu i demència lleu a Barcelona. Estat Projecte tancat. Resultats Es van desenvolupar i demostrar diferents capacitats del robot: reconeixement de l’activitat humana, comunicació multimodal i capacitats de manipulació en l’entorn domèstic. https://cordis.europa.eu/article/id/240840-advanced-robotprovides-assistance-at-home-to-older-persons-in-need https://www.youtube.com/watch?v=xB1uq3IOdEg Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/643433 https://www.ramcip-project.eu/ (web no accessible) Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 100 ReMeDi – Remote Medical Diagnostician Objectiu El projecte ReMeDi aborda el telediagnòstic en entorns clínics. Es desenvolupa un dispositiu robòtic multifuncional que permetrà realitzar un examen físic i ultrasonogràfic (USG) real a distància. Treballant com un consorci multidisciplinari (metges, investigadors d'interacció home-robot com psicòlegs i científics socials i enginyers), volem possibilitar exàmens remots que s'aproximin el més possible als exàmens directes i, per tant, segueixen les tècniques mèdiques més naturals i habituals. L’objectiu és fer que el robot ReMeDi sigui fàcil d'utilitzar per als metges i acceptable per als pacients, millorant la (tele)presència amb funcions autònomes intel·ligents. Programa FP7-ICT Dates 2013-2017 Finançament rebut 3.079.995 € Àmbit Acadèmia Participants University of the West of England Bristol (coordinador), Paris-Lodron-Universitat Salzburg, Eidgenoessische Technische Hochschule Zuerich, Technische Universitaet Muenchen, Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna, Stanczyk Bartlomiej, Uniwersytet Medyczny w Lublinie, Politechnika Wroclawska. Usuaris N/A Estat Projecte tancat. Resultats Al 2017 el prototip estava en un hospital de Polònia i havia estat mostrat prototip en conferències mèdiques arreu del món. Metges d'Austràlia i Canadà s’havien interessat, doncs poden trigar diverses hores a traslladar pacients rurals a un consultori mèdic o hospital. https://cordis.europa.eu/article/id/122560-remote-medicaldiagnostics-and-treatment-can-help-to-ease-pressure-oneuropes-healthcare-syst https://www.youtube.com/watch?v=UOMyE8pf09k Enllaç web https://cordis.europa.eu/project/id/610902 http://www.remedi-project.eu/ (web no accessible) ReMember-Me Objectiu Sistema intel·ligent per abordar la prevenció i detecció del deteriorament cognitiu, promoure la funció cognitiva i la inclusió social entre les persones grans. El sistema inclou: avaluació del son, activitat i estat d'ànim, orientació en el temps, exercicis d'avaluació breus i alternatius diaris, i socialització mitjançant l'intercanvi de coneixements. https://www.youtube.com/watch?v=Wfg7rVuVnJ0 Programa AAL Programme Dates 2020-2023 Finançament rebut 867.699,80 € Àmbit Comercial (suposem mateixa intenció que projecte anterior ReMIND). Participants Materia (coordinador), Universitatea Tehnica Romania, Ana Aslan International Foundation, Fondazione Santa Lucia, Escalable, Art of Info, Sense-Garden, Sjberchmans Rusthuizenz. Comentari Robot James de Zora Robotics. Usuaris Es realitzaran més de 447 sessions a 4 països europeus amb usuaris de diferents característiques per ajudar a desenvolupar, provar i ajustar la solució segons les necessitats dels usuaris. Testimonials: https://www.youtube.com/watch?v=z--oUl1S42A Estat Projecte en curs Resultats N/A Enllaç web https://www.rememberme-aal.eu/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 101 ReMIND - Robotic ePartner for Multitarget INnovative activation of people with Dementia Objectiu Millorar la qualitat de vida dels pacients amb deficiències neuro-cognitives lleus estimulant l'activitat cognitiva i física mitjançant música, imatges i exercicis físics, per evocar estats d'ànim i emocions positives i per donar suport a les interaccions socials. La solució holística ReMIND és una combinació interactiva de robot i tauleta que integra mòduls existents: (1) exercicis físics en combinació amb música (robot James), (2) una aplicació bibliogràfica per augmentar la memòria (Keosity) i (3) una plataforma per a cuidadors. Programa AAL Programme Dates 2018-2021 Finançament rebut 1.379.554 € Àmbit Comercial Participants Zora Robotics (coordinador), Universiteit Gent, Technical University of ClujNapoca, University of Medicine and Pharmacy “Victor Babes” Timisoara , Ovos Media GmbH, University of Applied Sciences - FH Campus Wien, Medizinische Universität Wien. Comentari Robot James de Zora Robotics. Usuaris Robot/tauleta provar a tres centres de proves diferents durant 2 anys amb uns550 pacients i cuidadors. S’avalua, abans i després d’aplicar ReMIND, l'estat físic i mental, l'estat d'ànim, l'activitat social i la qualitat de vida. https://www.youtube.com/watch?v=2FG9LBZYMIM Estat Projecte tancat. Resultats Formen part de l’equip dues pimes que ja tenen productes al mercat i un grup d'usuaris finals terciaris que inclou organitzacions de pacients i responsables polítics. El coordinador del projecte ja ven robots a Europa a hospitals, centres d'atenció a la gent gran i escoles. L'objectiu és ampliar el mercat existent a tots els països europeus mitjançant la venda o el lloguer de la solució de robot/tauleta. Enllaç web https://zorabots.wixsite.com/remind RESPECT - Secure and Privacy-preserving Indoor Robotics for Healthcare Environments Objectiu La IA i la robòtica són claus per a la transformació del sector sanitari. Al mateix temps, però, els seus avenços obren la porta a nous tipus de ciberamenaces, fent que moltes organitzacions siguin reticents a adoptar-les en el lloc de treball. RESPECT té com a objectiu dissenyar i desenvolupar estratègies de defensa per a l'operació segura i que preservi la privadesa a les solucions de robòtica mòbil en interiors a la sanitat. El centre de les activitats previstes és la creació d'una xarxa europea i intersectorial d'organitzacions implicades en un programa de recerca col·laboratiu, treballant conjuntament per assolir els objectius. Programa H2020-EU.1.3. / H2020-EU.1.3.3. EXCELLENT SCIENCE - Marie Skłodowska-Curie Actions Dates 2021-2024 Finançament rebut 1.094.800 € Àmbit Acadèmia Participants Universite d'Orleans (coordinador), Stream Vision, Joanneum Research Forschungsgesellschaft mbH, University of Cyprus, 3ae Health Ltd, Sphynx Analytics Limited, Universitat Politecnica de Valencia, Alias Robotics S.L., Robotnik Automation Sll, Erevnitiko Paneptimiake Institouto Systimaton Epikoinonion kai Ypologiston-EMP, SingularLogic Anonymi Etaireia Pliroforiakon Systimaton kai Efarmogonpliroforikis. Estat Projecte en curs. Resultats No publicats encara. Enllaç web https://www.project-respect.eu/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 102 ROB-IN – Robot for continual personalized assistance able to explain itself Objectiu ROB-IN pretén desenvolupar noves tecnologies habilitadores per als robots assistencials en tres aspectes fonamentals: personalització, comprensió contínua del diàleg i explicabilitat. Personalització perquè els robots han de prendre decisions que s'adaptin a les necessitats i preferències de l'usuari i del cuidador; comprensió contínua del diàleg perquè les interaccions més naturals són converses on el robot pot extreure informació útil sobre l'usuari tant fent preguntes com mantenint diàlegs de conversa; explicabilitat perquè els usuaris han de generar confiança entenent per què el robot pren decisions particulars i quines dades està recopilant, proporcionant mecanismes de control de la privadesa. Programa Next Generation EU Dates 2021-2024 Finançament rebut 507.483,91 € Àmbit Acadèmia Participants Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC (coordinador), Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP) - UPC, Suara Serveis, Datision Comentari Plataforma robòtica TIAGo. Estat Projecte en curs. Enllaç web https://projecte-robin.github.io/ https://www.iri.upc.edu/project/show/278 Robot-Era Objectiu Robot-Era desenvolupa, implementa i demostra la viabilitat general, l'eficàcia científica/tècnica i la plausibilitat social/legal i l'acceptabilitat d'una pluralitat de serveis robòtics avançats complets, integrats en entorns intel·ligents. Aquests serveis robòtics treballen activament en condicions reals i cooperen amb persones reals i entre elles, per afavorir la vida independent, millorar la qualitat de vida i l'eficiència de l'atenció a la gent gran. Programa FP7-ICT Dates 2012-2015 Finançament rebut 6.470.000 € Àmbit Acadèmia Participants Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna (coorddinador), MetraLabs GmbH Neue Technologien und Systeme, Youse GmbH, Universitaet Hamburg, Robotech Srl, STMicroelectronics Srl, Comune di Peccioli, TechnoDeal Srl, Istituto Nazionale di Riposo e Cura per Anziani INRCA, Lansgarden Fastigheter Aktiebolag, Orebro University, University of Plymouth. Comentari Es desenvolupen les plataformes robòtiques Domestic, Condominium i Outdoor, i es defineixen els serveis Robot-Era. Aquestes plataformes treballen de manera col·laborativa per oferir diversos serveis, com ara transport, compres, eliminació d'escombraries i neteja, per donar suport als usuaris grans en el seu entorn de vida. Usuaris Durant 6 mesos, 70 persones grans van utilitzar i provar el sistema Robot-Era en entorns interiors i exteriors realistes a Itàlia i Suècia. Estat Projecte tancat. Resultats Robot-Era va integrar robòtica avançada, intel·ligència artificial, navegació i tecnologies de sensors per crear un sistema d'assistència robòtica adaptable i sense problemes. Es va demostrar l'eficàcia d'un sistema integral d'assistència robòtica per millorar la vida de la gent gran, establint una base sòlida per a desenvolupaments futurs en el camp de la robòtica d'assistència: disseny centrat en l’usuari, escalabilitat i reproductibilitat, impacte en les polítiques i els estàndards, i sensibilització i acceptació. https://www.youtube.com/watch?v=lv43z8YVQkY https://eeas.europa.eu/archives/delegations/japan/wp-content/ uploads/21_Cavallo_ROBOT-ERA.pdf Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 103 Robot Maid Objectiu Robot mòbil multi-propòsit per a la realització de tasques domèstiques. Dates 2008 Participants Tokyo University Comentari El centre de recerca pronosticava que caldria una dècada per a la producció en massa d’un robot d’aquestes característiques. Resultats https://www.youtube.com/watch?v=G5Vd9k3-3LM ROGER - RObot-assisted Gait training in orthopedic rehabilitation Objectiu Desenvolupar un tipus completament nou de robot d'entrenament personal que ajudi els pacients després d'una cirurgia ortopèdica al peu, genoll o maluc en rehabilitació ambulatòria o hospitalària amb exercicis de marxa personalitzats per restablir un patró de marxa fisiològic normal. Programa TMWWDG - Thuringian Ministry of Economics, Science and Digital Society Funding Dates 2016-2019 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants MetraLabs GmbH (coordinador), Waldkliniken Eisenberg GmbH, TU Ilmenau - Department of Neuroinformatics and Cognitive Robotics, Barmer Thuringia. Comentari Continuació del projecte ROREAS. Usuaris N/A Estat Projecte tancat. Resultats N/A Enllaç web https://www.roger-projekt.de/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 104 ROREAS - Interactive RObotic REhaASsistent for the walking and orientation training of patients after strokes Objectiu Desenvolupar un assistent de rehabilitació robòtic per a la marxa i l'exercici d'orientació en autoentrenament durant el seguiment clínic de l'ictus. L'assistent de rehabilitació acompanya els pacients hospitalitzats durant els exercicis de caminar, practicant tant la mobilitat com les habilitats d'orientació espacial. També abordarà la inseguretat i l'ansietat dels pacients ("Sóc capaç de fer-ho", "Trobaré el camí de tornada?"), que són possibles motius de fracàs de l'autoentrenament. Programa BMBF – Bundesministerium für Bildung und Forschung Dates 2013-2016 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants MetraLabs GmbH (coordinador), TU Ilmenau, Fachgebiet Neuroinformatik und Kognitive Robotik, m&i-Fachklinik Bad Liebenstein, SIBIS Inst. für Sozialforschung & Projektberatung GmbH, Barmer GEK, Wuppertal. Comentari Plataforma robòtica Cora. L'assistent també supervisa els exercicis i emmagatzema els registres clínics per comptabilitzar i compensar amb fons d'assegurances, combinant així capacitats de formació millorades per als pacients i eficiència organitzativa per a la instal·lació d'atenció o tractament. Usuaris Avaluació del sistema en 3 etapes: 1) habilitats i comportaments en un entorn controlat i amb tècnics de laboratori; 2) amb personal sanitari a l’entorn clínic, imitant els pacients d’ictus; 3) amb pacients amb ictus reals. Estat Projecte tancat. Resultats https://www.tu-ilmenau.de/fileadmin/Bereiche/IA/neurob/ Publikationen/journals/Gross-AR-2017.pdf Enllaç web https://www.roreas.org/ https://www.tu-ilmenau.de/en/university/departments/ department-of-computerscience-and-automation/profile/ institutes-and-groups/institute-of-computer-andsystemsengineering/group-for-neuroinformatics-and-cognitiverobotics/research/finished-projects/roreas SACRO - Semi Autonomous Care Robot Objectiu Desenvolupar un robot assistencial per donar suport a la gent gran a casa seva, realitzant tasques d'ADL a petició de l’usuari, de manera autònoma o sota control manual des d'un centre d'atenció a distància, operat pel mateix usuari o un cuidador. El robot és capaç de realitzar una varietat de tasques que permet a les persones viure de manera independent durant més temps i mantenir el control en mans privades. Programa Ministerio de Economía y Competitividad – Eurostars-2 Dates 2015-2017 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants Heemskerk Innovative Technology (HIT), PAL Robotics. A l'inici del projecte a l'abril també formava part de l'equip l'empresa holandesa Rose. Rose BV ha cessat les seves operacions. El paper de Rose dins del projecte SACRO ha estat assumit per HIT. Comentari Plataforma TIAGo. Estat Projecte tancat. Resultats Resum al 2016: https://www.rvo.nl/files/file/2016/06/HiT-Semi-Autonomous-Care-Robot-SACRO.pdf https://www.youtube.com/watch?v=TolaWtmNA3M&t=2s Enllaç web https://pal-robotics.com/projects/sacro/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 105 SANDRo – Semi Autonomous Night and Day Robot Objectiu La teleoperació i la telepresència ajuden a oferir una oportunitat per a la col·laboració home-robot per dur a terme tasques cooperatives en entorns que poden ser dinàmics o no estructurats. SANDRo ofereix serveis d'assistència a persones amb dificultats en les activitats de la vida diària a través d’un robot mòbil que pot ser teleoperat per un operador remot quan sigui necessari (per exemple, de guàrdia o quan s'activa una alerta). L’operador, situat en un centre de suport, pot comunicar-se amb els usuaris a través de veu i vídeo, cosa que permet una inspecció visual remota segura i detallada. Programa H2020-ICT-2018-2020 a través del Digital Innovation Hubs (DIH) in Healthcare Robotics. Dates 2021-2022 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants Heemskerk Innovative Technology (coordinador), PAL Robotics. Comentari Plataforma TIAGo. https://www.youtube.com/watch?v=7GsxvWh-c0M Usuaris Avaluació en diversos centres assistencials i instal·lacions de proves als Països Baixos, Paris i Barcelona. Estat Projecte en curs. Resultats No publicats encara. Enllaç web https://dih-hero.eu/sandro/ https://www.hisparob.es/en/robot-assistance-teleoperationand-telepresence-inproject-sandro/ SeRoDi - Service Robotics for Personal Services Objectiu Desenvolupar dues solucions robòtiques per a l'atenció hospitalària: un carret de transport intel·ligent i un assistent de servei. Aquest navega de manera autònoma a les sales comunes, reconeix les persones i els ofereix i serveix begudes o snacks. Programa BMBF – Bundesministerium für Bildung und Forschung Dates 2014-2018 Finançament rebut N/A Àmbit Acadèmia Participants Fraunhofer IPA (coordinador), Institute for Control Engineering of Machine Tools and Manufacturing Units (ISW), Institute of Human Factors and Technology Management (IAT) - University of Stuttgart, University of Greifswald, Altenpflegeheime Mannheim (care homes), University Hospital Mannheim. Comentari L’assistent de servei robòtic va ser ben rebut a la residència, atraient la curiositat i interès dels residents. Aquests podien seleccionar entre les begudes disponibles, que els robots els servia. Un cop esgotats tots els subministraments, el robot tornava a la cuina per ser carregat de nou. Usuaris Proves en entorns reals a un hospital, The University Clinic, i dues residències, Seniorenzentrum Waldhof i Ida Scipio Heim. Estat Projecte tancat. Resultats https://www.youtube.com/watch?v=dQ5p0h_-p4M Enllaç web https://www.ipa.fraunhofer.de/en/reference_projects/serodi.html Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 112 Strategic Research Program on Human-Centered Robotics Objectiu Recerca en 7 objectius específics que apliquen a la robòtica centrada en la persona: 1) Interacció i col·laboració robothumà natural i empàtica; 2) Localització i mapeig sòlids; 3) Manipulació tèxtil destre; 4) Aprenentatge de robots mitjançant la comunicació natural; 5) Subministrament i optimització energètica; 6) Supervisió i control de sistemes dinàmics complexos, i 7) Aspectes ètics, reguladors i filosòfics de la robòtica social. Programa Unitat d’Excel·lència María de Maeztu – Ministerio de Ciencia e Innovación Dates 2017-2021 Finançament rebut 2.000.000 € Àmbit Acadèmia Participants Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC Usuaris N/A Estat Projecte tancat. Enllaç web https://www.iri.upc.edu/project/show/184 SYMPARTNER - SYMbiose by PAUL and RoboTer CompaNion for an emotion-sensitive support Objectiu Simbiosi innovadora de dues solucions complementàries per donar suport a la gent gran en el seu entorn domèstic: el sistema d’assistència domiciliària intel·ligent PAUL de l’empresa CIBEK i el robot assistent social mòbil SCITOS, desenvolupat per la empresa MetraLabs en col·laboració amb la TU Ilmenau. La combinació d’ambdós enfocaments permet ampliar la gamma respectiva de funcions i serveis i combina els avantatges d’ambdós sistemes d’una manera única: PAUL ofereix una àmplia gamma de funcions, des de la informació fins al control de la casa i la comunicació; SCITOS té opcions de comunicació emocional-social amb les persones. Programa BMBF – Bundesministerium für Bildung und Forschung Dates 2015-2018 Finançament rebut 2.400.000 € Àmbit Acadèmia Participants TU Ilmenau (coordinador), FG Neuroinformatik und Kognitive Robotik, MetraLabs GmbH, CIBEK technology + trading GmbH, Universität Siegen, Fakultät III, Ubiquitous Design, SIBIS Inst. Für Sozialforschung & Projektberatung GmbH, AWO Thüringen, Ajs gGmbH. Comentari Projectes relacionats anteriors: SERROGA i ROREAS. Usuaris Proves amb 20 persones grans, a casa seva, al llarg de 20 setmanes i sense supervisió. Estat Projecte tancat. Resultats La visió és un robot company que viu amb l’usuari en el llarg termini I se sent emocionalment vinculat a ell, però caldrà disposar de tècniques d’aprenentatge I retroalimentació immediata de l’usuari (com la realimentació hàptica) per personalitzar el comportament del robot. Cal més investigació per determinar quins serveis de suport són els més útils I com els rols instrumentals i emocionals del robot poden combinar-se a llarg termini. Igualment cal evolucionar en diferents aspectes tècnics del robot: interacció persona-robot, navegació flexible, i el disseny per superar obstacles. https://www.tu-ilmenau. de/fileadmin/Bereiche/IA/neurob/Publikationen/conferences_ int/2019/Gross-ICRA-2019.pdf Enllaç web https://www.sympartner.de/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 113 TEXWEAROTS Objectiu Les tecnologies portables estan de moda, i una de les últimes tendències és la robòtica suau. Les seves morfologies adaptables són possibles gràcies als materials flexibles utilitzats per fabricar-les. Tot i que els elastòmers i els teixits són econòmics i eficients, són voluminosos, no es poden escalar i tenen una portabilitat i mobilitat limitades. TEXWEAROT intentarà desenvolupar dispositius assistencials robòtics suaus, teixits sense cables, per superar les limitacions actuals. Especialment, es desenvoluparà un guant robòtic teixit amb funcionalitats d’activació, detecció i autopropulsió perfectament integrades. Els avanços en teixit digital amb màquines permetran fabricar actuadors 3D amb les funcionalitats integrades de manera monolítica. Gràcies a les tecnologies i tècniques noves, el guant suposarà una fita en la robòtica suau portable. Programa European Research Council (ERC) Dates 2022-2027 Finançament rebut 1.479.262,50 € Àmbit Comercial Participants Istanbul Teknik Universitesi. Usuaris N/A Estat Projecte en curs. Resultats N/A Enllaç web N/A VictoryaHome Objectiu Desenvolupar un sistema per a l’atenció integral a domicili de les persones grans amb un robot social i una aplicació per a telèfons intel·ligents que inclouen el seguiment de l’activitat, la detecció de caigudes i un dispensador automàtic de medicaments. El robot pot identificar situacions de risc i contactar els cuidadors. Així, l’atenció no depèn totalment de les funcions automatitzades, sinó que les augmenta amb presència humana immediata quan ho necessiti o ho desitgi l’usuari. El projecte promou l’autocura i permet als cuidadors saber que tot està bé. https://www.youtube.com/watch?v=o2VhThCzFwg Programa AAL Programme Dates 2013-2016 Finançament rebut 1.310.000 € Àmbit Acadèmia (comercialització possible) Participants Quatre proves a Noruega, Suècia, Holanda i Portugal, on els adults grans a casa i els cuidadors informals a distància interactuaran amb el producte desenvolupat. Comentari Robot Giraff. Usuaris Stichting Smart Homes, FFO Funksjonshemmedes Fellesorganisasjon, SOS International, Envida Care, Norwegian Centre for Integrated Care and Telemedicine – University Hospital of North Norway, Bluecaring, Giraff Technologies AB, Tromsø Telemedicine Consult As, R&D Council – Sörmland County. Estat Projecte tancat. Resultats Projecte guanyador del premi AAL 2015. https://www.youtube.com/channel/UC1pZHeIimsTaOnwcJ34dAg Enllaç web N/A Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 114 VIZIER – The Elderly Friendly Interface to Modern Online Services and Internet of Things Appliances Objectiu Dissenyar i desenvolupar una solució innovadora per als usuaris grans per tancar la bretxa digital i capacitar les persones perquè es beneficiïn plenament de les últimes innovacions tecnològiques per millorar la gestió de la seva vida diària i mantenir-se actius físicament, mentalment i socialment. Mitjançant una interfície d’usuari intuïtiva i natural, la solució de sistema intel·ligent prevista té com a objectiu donar suport a les persones grans en la seva vida diària i promoure canvis de comportament. Programa AAL Programme Dates 2017-2020 Finançament rebut 1.800.000 € Àmbit Acadèmia (comercialització possible) Participants University of Geneva, Dublin City University, Servisource Healthcare Ltd T/A Myhomecare, NetUnion sàrl, Verhaert New Products & Services NV, Acapela Group S.A., Familiehulp vzw, VIVA Association, Salaso Health Solutions Ltd. Comentari Arquitectura oberta per facilitar el desenvolupament d’un ecosistema en col·laboració amb les empreses que ofereixen els productes i serveis, fent més viable i escalable la solució comercial. Usuaris Es van crear 10 persona representant les casuístiques dels usuaris finals: homes i dones de totes les edats, que viuen autònoms o que necessiten algun suport domèstic o persones dependents d’altres per a activitats domèstiques, higiene personal o condicions mèdiques. Algunes persones prenen classes d’informàtica, utilitzen un telèfon intel·ligent, i altres són reàcies. Les 3 organitzacions de cura del consorci, Viva, Familiehulp i Myhomecare van treballar amb aquests persona i els viatges d’experiència d’usuari. https://www.aal-europe. eu/wp-content/uploads/2020/01/D1.2a-Use-Case-ScenariosSpecification-V1.1.pdf Estat Projecte tancat. Resultats https://www.aal-europe.eu/projects/vizier/ Informe final no disponible. Enllaç web https://www.aal-europe.eu/projects/vizier/ Annex 1. Projectes de robòtica assistencial Anàlisi de participants A continuació es descriuen les organitzacions que han participat en 5 o més dels projectes detallats en l’apartat anterior. En parèntesi, al costat del nombre de participacions en projectes, el nombre de vegades que han estat coordinadors de projecte. ORGANITZACIÓ N. PROJ. ÀREES DE RECERCA ROBÒTICA PAL Robotics 12 Desenvolupament de plataformes robòtiques per a servei i recerca. Àrees: Robòtica mòbil, manipulació robòtica, intel·ligència artificial, visió per computador i interacció home-robot. Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento S Anna 12 (2) Centre d’excel·lència d’investigació i ensenyament avançat. En l'àmbit de la robòtica, col·labora en projectes de recerca en robòtica mòbil, robòtica mèdica, manipulació robòtica i intel·ligència artificial. Fraunhofer Gesellschaft zur Foerderung der Angewandten Forschung EV 10 (1) La major organització de recerca aplicada a Europa. Les àrees de recerca en robòtica inclouen els robots de mobilitat personal, d'assistència domiciliària, de rehabilitació i teràpia, de suport emocional i social, i mèdics i quirúrgics. MetraLabs GmbH Neue Technologien und Systeme 7 (2) Empresa especialitzada en el desenvolupament de solucions robòtiques intel·ligents per a diferents aplicacions. Àrees: robòtica mòbil, navegació i localització, interacció home-robot, visió per computador, Intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic. Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 115 ORGANITZACIÓ N. PROJ. ÀREES DE RECERCA ROBÒTICA Örebro University 7 (2) Dins de l'àmbit de la robòtica i la IA, la universitat és coneguda pel seu Centre for Applied Autonomous Sensor Systems (AASS). AASS realitza recerca interdisciplinària en àrees com la robòtica mòbil, la robòtica cognitiva, la visió per computador, la intel·ligència artificial i els sistemes de sensors. Technische Universitaet Ilmenau 7 (2) Especialització en les ciències de la enginyeria i naturals. En el camp de la robòtica, realitza recerca en àrees com la robòtica mòbil, la manipulació robòtica, la visió per computador, la interacció home-robot i la intel·ligència artificial. Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR) 6 (1) Organisme públic de recerca més gran d'Itàlia. En el camp de la robòtica s’especialitza en: sistemes de percepció, mecatrònica, intel·ligència artificial, control i dinàmica de robots, interacció home-robot, simulació i modelat de robots i microsistemes electromecànics. Erevnitiko Panepistimiako Institouto Systimaton Epikoinonion kai YpolgistonEMP 6 L’Institut de Recerca Interuniversitari de Sistemes d'Informació, Cooperació i Subministrament té un enfocament multidisciplinari i una bona experiència en investigació robòtica avançada, centrada principalment en la intelligència artificial i la percepció amb visió per computador i sensors. Fundación Tecnalia Research & Innovation 6 Està posicionada com un dels principals actors en la investigació en robòtica a Espanya. Compta amb una àmplia experiència i capacitat en tecnologies relacionades amb la robòtica: visió per ordinador, intel·ligència artificial, interacció home-robot, control de robots, electrònica i mecatrònica avançada, entre altres. Annex 1. Projectes de robòtica assistencial ORGANITZACIÓ N. PROJ. ÀREES DE RECERCA ROBÒTICA Technische Universitaet Muenchen 6 (1) Centra la seva recerca robòtica en: robots mòbils autònoms, robots col·laboratius, interacció homerobot mitjançant tècniques de reconeixement gestual, orientació compartida i seguretat, desenvolupament de sensors i intel·ligència artificial aplicada, com visió artificial, processament del llenguatge i aprenentatge automàtic. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC 5 (3) Les principals àrees de recerca robòtica inclouen: robots col·laboratius i cobots, robòtica mèdica, robots mòbils autònoms, intel·ligència artificial amb aprenentatge automàtic, processament del llenguatge natural i raonament, i implementació de sistemes electromecànics. Institut National de Recherche en Informatique et Automatique (NRIA) 5 (1) L'INRIA és líder en recerca robòtica a França amb èmfasi en: robots autònoms mòbils, robòtica humanoide i cobots, disseny i control intel·ligents de robots mitjançant modelatge mecànic, i robòtica mèdica, incloses pròtesis intel·ligents i robots quirúrgics. Universiteit Twente 5 (1) La recerca robòtica se centra principalment en: cobots i robòtica col·laborativa, robòtica sensorial, visió artificial i processament d'imatges, intel·ligència artificial i control i dinàmica de robots. Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 116 Annex 2. Robots assistencials Robots comercials Dispositiu Aeo Tipus Robot mòbil multi-propòsit Fabricant Aeolus Estat Fabricant tancat. Disponible a través de distribuïdors. Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://aeolusbot.com/solutions/Care_ Monitoring Dispositiu Bestic Eating Assistive Device Tipus Cullera robòtica Fabricant Bestic AB Estat Fabricant tancat. Disponible a través de distribuïdors. Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://gies2020.hkcss.org.hk/en/expo/ exhibition-products/detail/168.html Dispositiu Aido Tipus Robot social mòbil Fabricant Aido Robot Estat Disponible al 2n trimestre 2023 Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://aidorobot.com/ Dispositiu BRO Power wheelchair Tipus Cadira de rodes robòtica adaptada a escales Fabricant Scewo Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.scewo.com/en/ Dispositiu Companion Pet Cat Tipus Robot de companyia i teràpia emocional Fabricant Joy for All Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://joyforall.com/products/companioncats Annex 2. Robots assistencials Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 117 Dispositiu CarbonHand Tipus Guant robòtic Fabricant Bioservo Technologies AB Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.bioservo.com/healthcare Dispositiu Cutii Tipus Robot social mòbil Fabricant Cutii Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://web.archive.org/ web/20240830065833/https://www.cutii.io/ Dispositiu HOSPI-Rimo Tipus Robot social mòbil Fabricant Panasonic Estat No disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://web.archive.org/web/ 20241204163833/https:/news.panasonic. com/global/press/en110926-2 Dispositiu ElliQ Tipus Robot social fixe Fabricant Intuition Robotics Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.intuitionrobotics.com/ Dispositiu Hug Tipus Robot per ajudar a moure i desplaçar l’usuari Fabricant Fuji Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.fuji.co.jp/en/about/hug/ Dispositiu Gita Tipus Robot mòbil acompanyant Fabricant Piaggio Fast Forward Estat Disponible (versions mini i plus) Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://mygita.com/ Annex 2. Robots assistencials Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 118 Dispositiu iToilet Tipus Vàter robòtic Fabricant Desenvolupat al projecte iToilet Estat Comercialitzat a través d’Attris Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.attris.de/en/ Dispositiu Ibot Tipus Cadira de rodes robòtica Fabricant 2Kerr Mobility Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.2kerr.com/en/products/ibotpersonal-mobility-device/ Dispositiu Jibo Tipus Robot social fixe Fabricant NTT Disruption Estat Discontinuat al març 2023 Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://web.archive.org/ web/20190322023327/https:/www.jibo.com/ Dispositiu James Tipus Robot social mòbil Fabricant Zora Robotics Estat Comercial Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.zorarobotics.be/robots/james Dispositiu LEA Lean Empowering Assistant Tipus Caminador robòtic Fabricant Spark Design Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.sparkdesign.nl/projects/leacare-robot Dispositiu Jennie Tipus Robot de companyia i teràpia emocional Fabricant Tombot Estat Pre-comanda (març 2023) Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://tombot.com/ Annex 2. Robots assistencials Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 119 Dispositiu Mabu Tipus Robot social fixe Fabricant Catalia Health Estat Comercialitzat a través d’Attris Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://robotsguide.com/robots/mabu Dispositiu Misty Tipus Robot social mòbil Fabricant Misty Robotics Estat Disponible (en llista d’espera) Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.mistyrobotics.com/ Dispositiu Paro Tipus Robot de companyia i teràpia emocional Fabricant Parobots Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web http://www.parorobots.com/ Dispositiu Robin Tipus Robot social mòbil Fabricant Expeer Technology Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.expper.tech/ Dispositiu Obi Tipus Cullera robòtica Fabricant Obi Robotics Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://meetobi.com/ Dispositiu Model Ci-Whill Tipus Cadira de rodes robòtica Fabricant Whill Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://web.archive.org/web/ 20240524013901/https:/whill.inc/us/model-ci/ Annex 2. Robots assistencials Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 120 Dispositiu Temi Tipus Robot social mòbil i de telepresència Fabricant Roboterly Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.roboterly.com/robots/temi-robot Dispositiu Tessa Tipus Robot social fixe Fabricant Tinybots Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.tinybots.nl/ Dispositiu Zenbo Tipus Robot social mòbil Fabricant ASUS Estat Disponible (versió normal i Junior) Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://zenbo.asus.com/ Dispositiu Walking Assist Tipus Exoesquelet Fabricant Honda Estat Disponible Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://global.honda/en/newsroom/ news/2008/c081107-eng.html Annex 2. Robots assistencials Dispositiu AgeWell Tipus Robot social mòbil Fabricant Desenvolupat en el projecte AgeWell Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://robo-explorer.github.io/ Dispositiu ALAN Tipus Braç robòtic Fabricant Robo-Explorer Estat Prototip. Presentat a ICRA 2023 Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://robo-explorer.github.io/ Prototips Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 121 Dispositiu Concept 3E-B18 Tipus Cadira de rodes compacta Fabricant Presentada al CES 2018 Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://global.honda/innovation/ CES/2018/004.html Dispositiu ELMo Tipus Robot social fixe Fabricant Norwegian University of Science and Technology Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.dlr.de/rm/en/desktopdefault. aspx/tabid-11670/20388_read-47709/ Dispositiu EDAN Tipus Cadira de rodes robòtica amb braç manipulador Fabricant DLR Institute of Robotics and Mechatronics Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://www.dlr.de/rm/en/desktopdefault. aspx/tabid-11670/20388_read-47709/ Dispositiu c-Walker Tipus Caminador robòtic Fabricant Desenvolupat al projecte DALi Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://cordis.europa.eu/article/id/164931dali-robot-walker-for-elderly-people-inpublic-spaces/es Annex 2. Robots assistencials Dispositiu Hobbit Tipus Robot mòbil multi-propòsit Fabricant Desenvolupat per a projecte Hobbit Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web http://hobbit.acin.tuwien.ac.at/ Dispositiu Hair Washing Robot Tipus Rentacaps robòtic Fabricant Panasonic Estat Prototip Funcions MOB DOM CUR INF COM ACO MON Enllaç web https://web.archive.org/ web/20240919143022/https:/news.panasonic. com/global/stories/600 Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 128Annex 3. Congressos i jornades en robòtica assistencial International Conference on Robotics and Intelligent Systems (IROS) https://ieee-iros.org/ Detroit, MI 1–5 octubre 2023 Closing The Gap Annual Conference https://www.closingthegap.com/conference/ Minneapolis, MN, 11–13 octubre 2023 International Exhibition and Conference on Human Augmentation Robots https://www.exo-berlin.de/ Berlin, 24–25 octubre 2023 International Conference on Ubiquitous Computing and Ambient Intelligence (UCAml) https://www.ucami.org/ Riviera Maya, México, 28–30 novembre 2023 IEEE-RAS International Conference on Humanoid Robots https://2023.ieee-humanoids.org/ Austin, TX, 12–14 desembre 2023 Assistive Technology Industry Association Conference (ATIA) https://www.atia.org/conference/ Orlando, FL, 25–27 gener 2024 (presencial i virtual) XPatient Barcelona Congress https://xpatientbcncongress.com/ [Dates propera edició no publicades en el moment d’editar aquest document.] Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 129Annex 4. Centres de recerca en àrees robòtiques Annex 4. Centres de recerca en àrees robòtiques Centre d’Enginyeria de Microsistemes per a Instrumentació i Control (CEMIC) – UB https://www.cemic.ub.edu/ CITCEA-UPC https://www.citcea.upc.edu/ CVC Centre de Visió per Computador https://www.cvc.uab.es/ Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya https://eurecat.org/ GILAB Laboratori de Gràfics i Imatge, UdG https://gilab.udg.edu/ IIIA Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial, CSIC https://www.iiia.csic.es/ Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) CSIC-UPC https://www.iri.upc.edu/ Institut de Robòtica per a la Dependència (IRD) https://institutorobotica.org/ Institute of Industrial and Control Engineering (IOC) – UPC https://ioc.upc.edu/en IRIS Technology Group https://www.iris-eng.com/ LaSalle, Universitat Ramon Llull https://www.salleurl.edu/ Leitat https://www.leitat.org/ Vicorob – UdG https://vicorob.udg.edu/ Catalunya Espanya Tecnalia – Laboratorio de Robótica flexible y colaborativa https://www.tecnalia.com/ Universidad de Alicante - Robotics and Tridimensional Vision Research Group (RoViT) https://rovit.ua.es/ Universidad de Almería - Automatic Control, Electronics, And Robotics R&D Group https://arm.ual.es/arm-group/ Universidad de Extremadura - The Robotics And Artificial Vision Laboratory (RoboLab) https://robolab.unex.es/ Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 130Annex 4. Centres de recerca en àrees robòtiques Universidad de Jaén - Group Of Robotics, Automation And Computer Vision https://grav.ujaen.es/ Universidad de Málaga - Higher Technical School Of Telecommunications Engineering https://www.uma.es/etsi-de-telecomunicacion/ Universidad de Oviedo - Multisensor Systems And Robotics Laboratory (SIMUR) https://simur.dieecs.com/portada_alternativa Universidad Miguel Hernandez de Elche (UMH) - Departamento de Ingeniería de Sistemas y Automática https://disa.umh.es/ Universidad Miguel Hernandez de Elche (UMH) - Neuroengineering Biomedical Group (nBio) https://nbio.umh.es/ Universitat de les Illes Balears - Systems, Robotics And Vision Group (SRV) https://srv.uib.es/ Universitat Jaume I (UJI) - The Robotic Intelligence Laboratory https://www.robot.uji.es/ Universitat Politècnica de València (UPV) - Instituto de Automática e Informática Industrial (AI2) https://www.ai2.upv.es/ Europa École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL) - Learning Algorithms and Systems Laboratory, França https://lasa.epfl.ch/ Eindhoven University of Technology, Països Baixos https://www.tue.nl/en/research/institutes/eindhoven-artificial-intelligence-systemsinstitute/robotics ETH Zürich - Robotic Systems Lab, Suïssa https://rsl.ethz.ch/ Fraunhofer IPA - Robot and Assistive Systems, Alemanya https://www.ipa.fraunhofer.de/en/expertise/robot-and-assistive-systems.html Friedrich-Alexander-Universität - Assistive Intelligent Robotics Lab, Alemanya https://www.airob.tf.fau.de/research/the-laboratory/ Imperial College London - Personal Robotics Lab, Regne Unit https://www.imperial.ac.uk/personal-robotics/ Institute of Cognitive Science and Technology (ISTC-CNR), Itàlia https://www.cnr.it/en/institute/078/institute-of-cognitive-sciences-and-technologies-istc iRosa, TU Darmstadt, Alemanya https://irosalab.com/ KTH Royal Institute of Technology - Robotics, Perception and Learning Lab, Suècia https://www.kth.se/is/rpl PRISCA Lab (Projects of Intelligent Robotics and Advanced Cognitive Systems), Itàlia https://www.prisca.unina.it/ Robotdalen, Suècia https://robotdalen.se/ Robotics by Design Lab, França https://www.roboticslab.design/ Roessingh Research Development (RRD), Països Baixos https://www.rrd.nl/en/ Scuola Sant'Anna - The Biorobotics Institute, Itàlia https://www.santannapisa.it/en/institute/biorobotics Technische Universität München (TUM) - Geriatronics Lab, Alemanya https://geriatronics.mirmi.tum.de/en/what-is-geriatronics/ Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 131Annex 4. Centres de recerca en àrees robòtiques Technische Universität München (TUM) - Smart Robotics Lab, Alemanya https://srl.cit.tum.de/ The Bremen Ambient Assisted Living Lab (BAALL), DFKI GmbH, Alemanya https://www-cps.hb.dfki.de/research/baall The Hamlyn Centre, Imperial College London - Assistive Robots, Regne Unit https://www.imperial.ac.uk/hamlyn-centre/ Trinity College Dublin - Robotics & Innovation Lab, Irlanda https://www.tcd.ie/mecheng/research/robotics-and-innovation-lab/ TU Eindhoven - Social Robotics Lab, Països Baixos https://www.tue.nl/en/research/research-areas/humans-and-technology/socialrobotics-lab/ TU Ilmenau - Neuroinformatics and Cognitive Robotics Lab, Alemanya https://www.tu-ilmenau.de/en/university/departments/department-of-computerscience-and-automation/profile/institutes-and-groups/institute-of-computer-andsystems-engineering/group-for-neuroinformatics-and-cognitive-robotics/research TU Wien - Applied Assistive Technologies Group, Àustria https://www.aat.tuwien.ac.at/index_en.html TU Wien - Institute of Visual Computing and Human-Centered Technology, Àustria http://igw.tuwien.ac.at/hci/ Université Paris-Saclay - ENSTA ParisTech, França https://www.ensta-paris.fr/ University of Oxford - Robotics Research Group, Regne Unit https://ori.ox.ac.uk/ University of Twente - Robotics and Mechatronics Lab, Paisos Baixos https://www.ram.eemcs.utwente.nl/ UWE Bristol - Robotics Laboratory, Regne Unit https://www.bristolroboticslab.com/ Resta del món Australian Centre for Robotic Vision (ACRV), vàries universitats, Austràlia https://www.roboticvision.org/ Carnegie Mellon University - The Robotics Institute, EUA https://www.ri.cmu.edu/ Clemson University - Assistive Robotics Laboratory, EUA https://cecas.clemson.edu/~glv/research/ Georgia Institute of Technology - Healthcare Robotics Lab, EUA http://healthcare-robotics.com/ Griffith University, Queensland - Menzies Health Institute QLD, Austràlia https://www.griffith.edu.au/menzies-health-institute-queensland Hosei University - Assistive Robotics Laboratory, Japó http://assistrobotics.ws.hosei.ac.jp/ Indian Institute of Technology Madras (IITM) - Healthcare Robotics Lab, Índia https://www.iitm.ac.in/ Intelligent Assistive Technology and Systems Lab (IATSL), Canadà https://iatsl.org/ Johns Hopkins University - Laboratory for Computational Sensing and Robotics, EUA https://lcsr.jhu.edu/ Korea Advanced Institute of Science and Technology (KAIST), Corea del Sud https://www.kaist.ac.kr/en/ MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory (CSAIL) - Robotic Assisted Living Group, EUA https://www.csail.mit.edu/ Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 132Annex 4. Centres de recerca en àrees robòtiques Nanyang Technological University Singapore - Rehabilitation Research Institute (RRIS), Singapur https://researchdata.ntu.edu.sg/dataverse/RRIS National Center for Geriatrics and Gerontology - Assistive Robot Center (ARC), Japó https://www.ncgg.go.jp/research/lab/robot/ National University of Singapore - Advanced Robotics Centre, Singapur https://arc.nus.edu.sg/ Stanford University - Assistive Robotics & Manipulation Laboratory, EUA https://arm.stanford.edu/ Stanford University - Collaborative Haptics and Robotics in Medicine Lab (CHARM), EUA https://charm.stanford.edu/ Tsinghua University – Smart Sensing and Robotics Group, Xina https://ssr-group.net/ University of California, Berkeley - Berkeley AI Research (BAIR) Lab, EUA https://bair.berkeley.edu/ University of South Florida - Center for Assistive, Rehabilitation and Robotics Technologies (CARRT), EUA http://carrt.eng.usf.edu/ University of Southern California - Robotics and Autonomous Systems Center, EUA https://rasc.usc.edu/ University of Tokyo - Intelligent Systems and Informatics Lab, Japó https://www.isi.imi.i.u-tokyo.ac.jp/ University of Toronto - Assistive Robotics and Technology Lab, Canadà http://asblab.mie.utoronto.ca/research-areas/assistive-robotics USC Viterbi School of Engineering - Assistive Robot Center, EUA https://uscinteractionlab.web.app/research/areas Vanderbilt University - Rehabilitation Engineering & Socially Assistive Robotics, EUA https://www.vanderbilt.edu/cseo/services/broader-impacts/zelik-lab-forbiomechanics-assistive-technology-bat-lab/ Virginia Tech - Assistive Robotics Laboratory, EUA https://autonomyandrobotics.centers.vt.edu/groups/arlab.html Washington University - Personal Robotics Lab, EUA https://personalrobotics.cs.washington.edu/ Yale University - Social Robotics Lab, EUA https://scazlab.yale.edu/ Llibre Blanc de la Robòtica Assistencial - 133Annex 5. Índex de Versions Annex 5. Índex de Versions V1.0 Juny 2023 V1.1 Desembre 2023 V1.2 Febrer 2024