L’es e com a me à o a de la
elació Ma oc-Espanya
San i Ma ínez 6-9 de no emb e
Quim Ma ínez
Ma í Gesa
Rubén González
Jan Mon oya
2
LA
IDEA
DE
¿POBRESA?
MARROQUINA
3
La F on e a de Gib al a
L’es e de Gib al a unciona a la
pe ecció com a me à o a pe ep esen a
l'al e i a i la complexa elació
Ma oc-Espanya. El pun més es e ,
14 quilòme es; enmig, un ma de sepa ació;
a l’al a banda, un món que espi a un ai e
di e en i, anma eix, ba ega en sin onia.
●El ma és una on e a na u al que es po e o ça o enca , segons
la elació en e els dos es a s. En el cas pa icula del Ma oc, la
on e a es concep com un espai de sepa ació i con lic e, on la agèdia
humana és palpable a a és de la ima ge de la pa e a.
●El ma és ac a p o undamen en la li e a u a d’occiden , que és en la
qual ens insc ibim nosal es, on s’hi ep esen a el ia ge i l’ambició
d’allò desconegu . A all d’exemple, Ulisses p oposa descob i món,
mo iu pel qual és cas iga a la Di ina Comèdia. D’al a banda, ambé és
una me a ò a pe ep esen a abundància, esplendo i g andiloqüència.
Cli emnes a a l’Agammèmnon: <El ma . Semp e hi ha el ma . Qui mai
l’eixuga ia?=.
●Espai d'unió i a iculació dels pobles que hi iuen a p op.
L'enc euamen , so in il·legal, es con e eix en una me onímia de la
immig ació clandes ina i de la se a c iminali zació, e lec in la ensió
en e el jo (Espanya/Eu opa, o d e apol·lini) i l'al e
(Ma oc/immig an , o d e dionisíac).
●Aques ac e de aspassa els lími s és, alho a, un qües ionamen de la
iden i a espanyola, ja que l'al e i a ma oquina s'en én com el
e o n del coloni za . Dins la na a i a de la immig ació, la pa e a
simboli za el ia ge, el nau agi i la mo , sub a llan la ulne abili a
del subjec e i la elació de desigual a neocolonial que pe sis eix en e
ambdues ibes. Pe an , l'enc euamen és una me à o a d'una elació
his ò ica ma cada pe l'ambi alència i la po mú ua.
4
Mi ades des del Ca è Ha a, un ebuig o desig cap a l'Es e
El Ca è Ha a, a la o a del penya-sega de Tànge , o e eix una is a
pano àmica de l'Es e de Gib al a , símbol d'una ba e a geog à ica i
e ida his ò ica plena d'ambi alències emocionals. Aquí ens p egun em:
com pe cebem nosal es aques es e , desp és d’ha e passa 3 dies
in eg an -nos en la ciu a de Tànge i la cul u a ma oquina? Com ho
pe ceben els eballado s del local, aquells que an a p end e un é,
aquells que passen pe la zona, …?
Un ma oquí, en can i, pod ia expe imen a ebuig cap a Espanya pe
dominació his ò ica i ma ginació pos colonial, ba ejada amb desig d'una
ida millo a Eu opa. Les pa e es e lec eixen aques a ambi alència, on
l'Es e com a p esó i po a d'espe ança, ans o man nos àlgia colonial
en c í ica a la co upció ac ual. En aques ma c, la on e a di ideix
subjec i i a s, con idan a una descons ucció adical pe a icula una
è ica de la di e ència que p omogui jus ícia i con i ència.
5
L'He ència In isible
El llega del P o ec o a espanyol al
no d del Ma oc és una he ència
in isible que alimen a una memò ia
ambi alen . L'es ima excessi a cap
als espanyols, no able en ciu a s com
Te uan o Tànge (i segu que mol
més), so geix d'aques a nos àlgia,
ope an so in com a c í ica a la
ma ginació i els p oblemes de
co upció expe imen a s desp és de la
independència. Pe an podem di : ●El cas ellà man é un p es igi
la en , is com a sinònim
d’opo uni a i p og és.
●Aques p es igi p o é de la se a
he ència colonial i del omen
d’una eli hispanò ila, amb uns
186.000 ma oquins
cas ellanopa lan s du an el
P o ec o a .
To i el econeixemen de
l’amazic com a llengua o icial,
el cas ellà con inua exe cin un
pode cul u al indi ec e.
L’Amazigh a se conside a
his ò icamen una llengua <de
segona= o només o al, e que ha
consolida el p edomini simbòlic
del cas ellà al segle XXI.
6
La Nos àlgia Colonial a Te uan
Aques a nos àlgia <endolcida= ac ua com una c í ica als p oblemes
pos e io s a la independència, com la co upció o la ma ginali a , i
exp essa una ce a g a i ud pel llega espanyol en l’u banisme i la
iden i a local.
De mane a pa al·lela, pe ò cla amen
a lune a l’es e , Te uan e lec eix
aques a ma eixa duali a de la me à o a:
El passa colonial espanyol no és
ebu ja , sinó que és is amb g a i ud
pe l’en iquimen cul u al que a
apo a . Així doncs podem conside a
que la cul u a de Te uan es cons ueix
sob e una isió <endolcida= del
colonialisme, conside an -lo una e apa
necessà ia cap a la se a so is icació
cul u al i en de ini i a del que és a a
Te uan.
La memò ia popula de
Te uan en e s el p o ec o a
espanyol és ambi alen : el
passa colonial no es eco da
com una e apa d’op essió,
sinó com un momen de
p og és i desen olupamen
cul u al.
7
La Coloniali a Econòmica
El colonialisme econòmic ac ual man é dependències i je a quies
his ò iques so a l’apa ença de mode ni a i globali zació. L’o d e
in e nacional, ma ca pe l’eu ocen isme, c ea una <línia de colo
global= on el acisme é conseqüències ma e ials i epis èmiques,
pe pe uan la coloniali a del sabe i del pode .
En aques ma c, l’es e de Gib al a po en end e’s com una me à o a
d’aques a elació econòmica desigual: una on e a que apa en men
connec a dos con inen s, pe ò que en eali a ma ca la sepa ació en e el
cen e i la pe i è ia, en e el pode i la dependència. L’es e simboli za la
ci culació asimè ica de capi als, ecu sos i pe sones una connexió que
bene icia un cos a men e man é l’al e subo dina .
Així, l’en iquimen global con inua depenen d’una es uc u a de domini
i explo ació, on la p omesa de p og és ocul a la pe sis ència d’un o d e
neocolonial que, com l’es e ma eix, uneix i di ideix alho a.
Publicació amb llicència C ea i e Commons
Reconeixemen - Compa i Igual (CC-BY-SA)
Aques anzin és esul a de eball de co-c eació pe es udian s
de l’assigna u a de Geog a ia Humana del G au d’Humani a s
de la Uni e si a Pompeu Fab a (cu s 2025/26): Més in o en
aques codi QR:
A all de conclusió, la nos a anàlisi e ela que la cons ucció de la
iden i a , an nacional com pe sonal, es onamen a en dico omies àgils
i oposicions binà ies. El llega eu ocèn ic, que p ojec a un o d e
acional uni e sal ehicula pe la clausu a mundana, as ixia la
mul iplici a i con e eix l'al e i a en objec e de con ol colonial o
" an asma" silenciós, ma ca pe l'ambi alència en e e alo ació i
denig ació.
Pe anscendi aques a i ania, cal una decons ucció adical que
qües ioni les essències inamo ibles. Les pe spec i es c í iques i
descolonials de ensen un pensamen de on e a que alo a la hib idació
i el mes issa ge, ein en an la subjec i i a en una no a è ica polí ica de
la di e ència. Així, la his ò ia es ans o ma en mosaic de pe spec i es
que p omoguin con i ència i jus ícia.
Aques a ansició in el·lec ual és un comp omís ac iu: cada eu
pe i è ica, en llengües subal e nes o mes isses, ea i ma la plu ali a com
a onamen de la eali a con empo ània.
Au o s: Gio anni Ba is a da Casino, Simona Du elli.
Lloc i any: Milà, 1712-1713. G a a de P o íncia Andal siæ ( 22×33
cm.) L’o iginal es oba a l’Ins i u Ca og à ic de Ca alunya (Ba celona)
En e mell la u a seguida al nos e ia ge.
