i jo a Ba celona
La p oximi a ísica enca amb la
dis ància men al
Valen ina Bida , Joana Nadal, Inés Pé ez,
Be h Pozo, Pau Ribes i Ma ina Rubio
Tu a Te uan
Cu s 2025-26
Un dels exemples són les cases que
enen símbols de amílies
andaluses. Pe exemple, en aques a
po a obem un escu que pe any a
les amílies p eceden s d'al-Àndalus,
des de Ta agona ins a Algesi es. De
o s els escu s, és el que més es
epe eix. Les 5 pun es ep esen en
els 5 pila s de l’Islam.
Mig acions Península Ibé ica
- Te uan
1492: Expulsió dels mo iscos i jueus de la Península
Onada d’emig ació al no d d’À ica
<Ciudad andaluza en e i o io ma oquí=
Es calcula que milions de pe sones
an a iba a les cos es a icanes
po an amb elles les se es
adicions i cos ums. L’idioma ambé
a a essa el ma po an així
l’espanyol al Ma oc. Les p incipals
locali a s an se Mag eb i Te uan.
Una de les p o es d’aques a mig ació la podem oba
en l’àmbi més popula , com pe exemple en els
cognoms, que mos en els llaços amilia s en e les
dues cos es.
2
1912 - 1929
1929 - 1939
1939 - 1956
1956 -
A ec ació di ec a de la polí ica
colonial espanyola al Ma oc
La ciu a de Te uan a es a p o undamen in luenciada
pel con ex polí ic d’Espanya. Ho podem obse a en les
zones u banes, com és el cas del cons an can i de nom
de l’ac ual A inguda Mohamed V.
Ca e de Al onso XIII
(Mona quia).
Ca e de la República
(Segona República Espanyola).
Ca e del Gene alisimo
(Dic adu a anquis a, desp és
de la Gue a Ci il).
Desp és de la independència del
Ma oc (1956), el ca e can ia el
seu nom a A inguda Mohamed V
(nom del Sul à i pos e io Rei que
guia la independència).
3
Aques can i mos a la i de
l’e apa colonial i l’a i mació de la
sobi ania ma oquina.
Ubicació exac a
L’Es a anquis a a p odui un no able inc emen en
l’ac uació pública. Es ca ac e i za pe la disminució de
l'homogeneï a an e io i pe la disg egació, poden
eu e la in luència de l’eclec icisme espanyol, à ab,
classis a i acionalis a. L’a qui ec u a neohe e iana, del
gus de la p opaganda anquis a, apa eix en les g ans
ope acions públiques.
L’ARQUITECTURA
TRADICIONAL (1917-1931)
La p ime a e apa cons uc i a de l'Eixample a coincidi
amb una c isi cul u al a Espanya i gene à una a qui ec u a
de ca àc e his ò ic i conse ado . Es a emp a un
llengua ge noucen is a adicional i mol homogeni, que ha
acaba de inin la ima ge ac ual.
L’Eixample espanyol, si ua a la Medina, amb un
pe íode de 40 anys d’edi icació (1917 - 1956), es
ca ac e i za pe un p edomini de la in e enció pública,
una dinàmica que es po
elaciona amb l'explosió
u banís ica que es a iu e
a Espanya al momen .
L’ARQUITECTURA FRANQUISTA (1939 - 1956)
L’a qui ec u a
a Te uan
Els can is polí ics a
Espanya i l’e ec e
a Te uan.
4
A Espanya, majo i à iamen
c is ianisme, que cada egada es
elega més a l’àmbi p i a . A a
bé, es es pa onals, p ocessons
o els campana s sonan són una
mos a de què la p àc ica
segueix i a a l’espai públic.
Espanya i Ma oc, sepa a s
pe un es e i compa in
segles de con ac e eligiós,
diàleg i, ins i o , con lic e.
La eligió a l’espai públic; dues
mi ades
La his ò ia d’al-Àndalus, la Reconques a i el P o ec o a
espanyol al no d del Ma oc han deixa una emp em a en
la mane a com cada socie a en én la e i la se a
p esència a la ida col·lec i a.
Al Ma oc, l’islam sunni a. L’adhān, la
c ida a l’o ació, ma ca el i me del
dia i ompli l’ai e de les ciu a s. La e
és isible, compa ida i i a, ins i o
en com se saluden, <Salam aleikum=.
C ida a
l’o ació a
ambdós
països
5
Aques a si uació és un exemple
pa adigmà ic del dinamisme
ans on e e en e els dos
països.
Fluc uació cons an en e
Ma oc i Espanya
on e a amb Ceu a (el Ta ajal)
Du an el ia ge am iu e dues in e accions que, o i se
pe i es, mos en l’es e a elació en e les dues cos es.
L’Ishal, un enedo de
sama e es a la medina de
Tànge , ens a in e pel·la
amb un espanyol an pe ec e
que am suposa que e a
andalús.
En e iu es ens a di que ell e a ma oquí <de pu a cepa=
pe ò que ha ia es udia o a la ida en una escola <de las
ues as=, conc e amen al Colegio Español Ramón y Cajal
de Te uan.
Fen cua pe a essa la
on e a, una noia amb apun s a
la mà ens a demana si la
podíem deixa passa : enia un
examen a l’al a cos a.
6
La oba adicional e uaní é
pa al·lelismes amb la de
l’Andalusia u al: eixi s blancs,
els, b oda s i capes amples. En
o s dos llocs es combinen
o mes à abs amb elemen s
medi e anis.
El lamenc no és només espanyol:
és un ecosis ema de memò ies on
essonen eus à abs, jue es i
gi anes. El seu lamen p o und, la
se a imp o isació i el seu i me (el
compàs) compa eixen a els amb
les o mes musicals del no d
d’À ica. Relació músical,
à ab i lamenca
Simbiosi cul u al
Connexió a ís ica
Ves ua i
Gas onomia
Les simili uds culinà ies e elen
segles de con i ència, com a a:
cuscús i molles, e amb men a i
i dolç o ca è amb espècies,
són begudes socials i i uals.
7
Aques anzin és esul a de eball de co-c eació pe
es udian s de l’assigna u a de Geog a ia Humana del
G au d’Humani a s de la Uni e si a Pompeu Fab a
(cu s 2025/26): Més in o en aques codi QR:
Publicació amb llicència C ea i e Commons
Reconeixemen - Compa i Igual (CC-BY-SA)
Cad e en bois e boî es de conse es
(2000), Hassan Hajjaj
