Tú a Tetuan i jo a Barcelona

i jo a Barcelona La proximitat física trenca amb la distància mental Valentina Bidart, Joana Nadal, Inés Pérez, Beth Pozo, Pau Ribes i Marina Rubio Tu a Tetuan Curs 2025-26 Un dels exemples són les cases que tenen símbols de famílies andaluses. Per exemple, en aquesta porta trobem un escut que pertany a les famílies precedents d'al-Àndalus, des de Tarragona fins a Algesires. De tots els escuts, és el que més es repeteix. Les 5 puntes representen els 5 pilars de l’Islam. Migracions Península Ibérica - Tetuan 1492: Expulsió dels moriscos i jueus de la Península Onada d’emigració al nord d’Àfrica <Ciudad andaluza en territorio marroquí= Es calcula que milions de persones van arribar a les costes africanes portant amb elles les seves tradicions i costums. L’idioma també va travessar el mar portant així l’espanyol al Marroc. Les principals localitats van ser Magreb i Tetuan. Una de les proves d’aquesta migració la podem trobar en l’àmbit més popular, com per exemple en els cognoms, que mostren els llaços familiars entre les dues costes. 2 1912 - 1929 1929 - 1939 1939 - 1956 1956 - Afectació directa de la política colonial espanyola al Marroc La ciutat de Tetuan va estar profundament influenciada pel context polític d’Espanya. Ho podem observar en les zones urbanes, com és el cas del constant canvi de nom de l’actual Avinguda Mohamed V. Carrer de Alfonso XIII (Monarquia). Carrer de la República (Segona República Espanyola). Carrer del Generalisimo (Dictadura franquista, després de la Guerra Civil). Després de la independència del Marroc (1956), el carrer canvia el seu nom a Avinguda Mohamed V (nom del Sultà i posterior Rei que guia la independència). 3 Aquest canvi mostra la fi de l’etapa colonial i l’afirmació de la sobirania marroquina. Ubicació exacta L’Estat franquista va produir un notable increment en l’actuació pública. Es caracteritza per la disminució de l'homogeneïtat anterior i per la disgregació, podent veure la influència de l’eclecticisme espanyol, àrab, classista i racionalista. L’arquitectura neoherreriana, del gust de la propaganda franquista, apareix en les grans operacions públiques. L’ARQUITECTURA TRADICIONAL (1917-1931) La primera etapa constructiva de l'Eixample va coincidir amb una crisi cultural a Espanya i generà una arquitectura de caràcter històric i conservador. Es va emprar un llenguatge noucentista tradicional i molt homogeni, que ha acabat definint la imatge actual. L’Eixample espanyol, situat a la Medina, amb un període de 40 anys d’edificació (1917 - 1956), es caracteritza per un predomini de la intervenció pública, una dinàmica que es pot relacionar amb l'explosió urbanística que es va viure a Espanya al moment. L’ARQUITECTURA FRANQUISTA (1939 - 1956) L’arquitectura a Tetuan Els canvis polítics a Espanya i l’efecte a Tetuan. 4 A Espanya, majoritàriament cristianisme, que cada vegada es relega més a l’àmbit privat. Ara bé, festes patronals, processons o els campanars sonant són una mostra de què la pràctica segueix viva a l’espai públic. Espanya i Marroc, separats per un estret i compartint segles de contacte religiós, diàleg i, fins i tot, conflicte. La religió a l’espai públic; dues mirades La història d’al-Àndalus, la Reconquesta i el Protectorat espanyol al nord del Marroc han deixat una empremta en la manera com cada societat entén la fe i la seva presència a la vida col·lectiva. Al Marroc, l’islam sunnita. L’adhān, la crida a l’oració, marca el ritme del dia i ompli l’aire de les ciutats. La fe és visible, compartida i viva, fins i tot en com se saluden, <Salam aleikum=. Crida a l’oració a ambdós països 5 Aquesta situació és un exemple paradigmàtic del dinamisme transfronterer entre els dos països. Fluctuació constant entre Marroc i Espanya frontera amb Ceuta (el Tarajal) Durant el viatge vam viure dues interaccions que, tot i ser petites, mostren l’estreta relació entre les dues costes. L’Ishal, un venedor de samarretes a la medina de Tànger, ens va interpel·lar amb un espanyol tan perfecte que vam suposar que era andalús. Entre riures ens va dir que ell era marroquí <de pura cepa= però que havia estudiat tota la vida en una escola <de las vuestras=, concretament al Colegio Español Ramón y Cajal de Tetuan. Fent cua per travessar la frontera, una noia amb apunts a la mà ens va demanar si la podíem deixar passar: tenia un examen a l’altra costa. 6 La roba tradicional tetuaní té paral·lelismes amb la de l’Andalusia rural: teixits blancs, vels, brodats i capes amples. En tots dos llocs es combinen formes àrabs amb elements mediterranis. El flamenc no és només espanyol: és un ecosistema de memòries on ressonen veus àrabs, jueves i gitanes. El seu lament profund, la seva improvisació i el seu ritme (el compàs) comparteixen arrels amb les formes musicals del nord d’Àfrica. Relació músical, àrab i flamenca Simbiosi cultural Connexió artística Vestuari Gastronomia Les similituds culinàries revelen segles de convivència, com ara: cuscús i molles, te amb menta i vi dolç o cafè amb espècies, són begudes socials i rituals. 7 Aquest fanzin és resultat de treball de co-creació per estudiants de l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26): Més info en aquest codi QR: Publicació amb llicència Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA) Cadre en bois et boîtes de conserves (2000), Hassan Hajjaj