El gran misteri femení - Les dones a Tànger

ƒs conegut com en la religi— islˆmica hi ha una segregaci— important entre els dos g•neres, i que aquesta Žs palpable en la quotidianitat dels pa•sos musulmans. En el nostre viatge, hem volgut parar atenci— en quina Žs la realitat de les dones allˆ, per˜ tenint en compte, que serˆ des dÕuna perspectiva privilegiada, com a dones blanques, europees i de classe mitjana. Sempre hi haurˆ una limitaci— a lÕhora dÕentendre el seu m—n al complet, ja que nomŽs podem accedir a la realitat que nosaltres hem presenciat, una realitat que ignora lÕespai privat, i no permet creuar la frontera de la intimitat marroquina. Aix’ doncs, si bŽ Žs cert que majoritˆriament s—n els homes qui ocupen el sector laboral i pœblic, tambŽ hi ha pres•ncia femenina, encara que minoritˆria. Al nostre hotel, per exemple, de la recepci— se'n feia cˆrrec una dona, al mercat hi havia parades on eren les venedores, i als bars cambreres. Hi havia algunes dones pel carrer, per˜ no eren gaires, i mai anaven soles, sin— que sempre anaven acompanyades dÕaltres dones, nens o dÕun home. Alhora, Žs curi—s destacar que hi ha un sector ocupat œnicament per dones; el de la henna, potser perqu• estˆ relacionada amb un ˆmbit mŽs art’stic. De la mateixa manera, per˜, nomŽs hi ha homes taxistes.! Cal remarcar que tot aix˜ tambŽ dep•n en gran mesura de la geografia en la qual ens trobŽssim, ja que en allunyar-nos del centre tur’stic i comercial, pel carrer, les botigues i els bars, hi havia pres•ncia masculina quasi absoluta.! En definitiva, podem dir que la pres•ncia activa de les dones Žs menor que la dels homes, per˜ cada vegada hi s—n mŽs presents. TambŽ, cal recalcar que aquesta va ser la realitat que vam viure nosaltres, per˜ no Žs la global ni total de les dinˆmiques que existeixen, ja que nomŽs vam veure una petita part de la seva cultura i dels seus costums de Tˆnger i Tetuan, per˜ aquests, tant per la seva hist˜ria com per la seva proximitat amb occident, no engloben tot el panorama islˆmic. Sembla mentida - deia clarament llur mirada - que una dona europea, intel!ligent i instru•des, que els homes hem considerat digna dÕassistir a les nostres reunions i d'interessar-se perls nostres problemes, es preocupi ara dÕuna cosa tan lleugera, banal i mancada dÕimportˆncia com les nostres dones. - pp.27-28 En general, vaig observar - almenys en all˜ que a mi es refereix - que els perills, mol•sties i entrebancs al Marroc protegit pels francesos s—n menys bˆrbars i primitius, per a una dona sola, que al Marroc protegit pels espanyols. - p.19 Al Marroc, aquest saber navegar en mars inetrsexuals no us serveix de res, per tal com all’ la dona sola no trobarˆ zones navegables sin— en aigŸes purament sexuals. - p.19 La narraci— dÕAurora Bertrana del Marroc de 1936 reflexa la seva viv•ncia entre homes i dones musulmans. Sovint expressa la seva inaccessibilitat a aquestes œltimes, en general recloses als espais privats i subjugades a lÕhome.! En aquesta l’nia, autores com Fatima Mernissi han teoritzat sobre la feminitat i el feminisme musulmˆ. Mernissi relaciona lÕopressi— mis˜gina a un afany per part dels l’ders pol’tics de mantenir-se el poder i bloquejar el procŽs democrˆtic - i no nÕexclou de la responsabilitat a Occident: Ò(...) no podemos cambiar Wall Street si no logramos cambiar la fantas’a obsesiva de los emires. Porque los emires necesitan a Wall Street y Wall Street necesita a los emires. Y a ninguno de los dos les interesa tener mujeres independientes y autosuficientes, ni en tierras musulmanas ni en tierras del capitalismo herŽtico.Ó - El poder olvidado: las mujeres ante un Islam en cambio - Fatima Mernissi, p.23 Per aix˜ mateix Žs important no caure en judicis de superioritat euroc•ntrica i paternalista sobre la situaci— de les dones al Marroc.! Per altra banda, afegeix, quant a la qŸesti— del vel islˆmic o hijab sovint imposat, que aquesta necessitat de mostrar tan emfˆticament que s—n tradicionals, que les seves dones miraculosament escapen el canvi social i lÕerosi— del temps, sÕha dÕentendre en termes de la seva necessitat dÕautorepresentaci—, una necessitat psicol˜gica de mantenir un sentit dÕidentitat pr˜pia en una realitat canviant.! (Beyond the Veil, Revised Edition: Male-Female Dynamics in Modern Muslim Society - Muslim Women and Fundamentalism - Per Fatima Mernissi).! A El poder olvidado: las mujeres ante un Islam en cambio afirma que ÒEl ideal pol’tico del velo y del terror no son m‡s que dos reflejos extra–os y sexualmente distorsionados de la misma represi—n brutal de las voces de los ciudadanos y de su deseo de expresarse.Ó L'anˆlisi comparatiu a travŽs el qual sÕestudiarˆ la difer•ncia entre la dona espanyola i la marroquina, es farˆ a travŽs de lÕœs del vel i la importˆncia de lÕespai pœblic i espai privat. Representa una opci— social i personal (NO una imposici— legal, per˜ s’ una familiar o religiosa) Diversitat en el seu œs: Algunes no porten, son les mŽs modernes i poc vistes, altres utilitzen un mocador, dÕaltres un Hijab i menys recurrents per˜ tambŽ presents, el nicab.!! LÕœs del vel sÕimposa a partir dels 16 anys ÑÑÑÑ A Espanya: Ha passat de ser una norma a un s’mbol (dins la religi— islˆmica), passa de ser una imposici— a ser un s’mbol de minoria religiosa i •tnica Genera una doble reacci—: Mirada externa (islam˜foba) / Reafirmaci— interna (lluitar, defensar i reafirmar lÕarribada dÕuna nova religi—) Es converteix en un s’mbol de batalla, una lluita entre idees i religi—. LÕespai pœblic Žs plenament de domini mascul’, tot i aix˜, sÕestˆ produint un canvi amb lÕarribada de les dones a aquests espais, fora de la casa i lÕaparici— dÕaquestes a caf•s, mercatsÉ! El control social, el qu• diran i la reputaci— familiar, confronta lÕalliberaci— femenina al Marroc.! ÑÑÑÑ A Espanya el llegat postfranquista i la transici—, transforma lÕestatus de la dona, dÕama de casa i relegada a lÕespai privat a lÕalliberament i lÕarribada a lÕespai pœblic. Prendre el carrer, arribar de manera massiva al carrer, universitats, mercat laboral, vida social = modernitzaci— A Espanya lÕaparici— de dones en espais pœblics, per sort, no Žs cap novetat i sÕha convertit en recurrent, per˜ en contraposici— al Marroc, es viu una transformaci—, un procŽs per normalitzar la situaci— femenina en espais pœblics i no relegar-les a espais privats. Creus que les difer•ncies s—n notables? Qu• en penses de les reflexions que en fa Aurora Bertrana? Creus que els temps estan cambiant? Quin efecte nÕha pogut tenir la globalitzaci—? Estan les dones musulmanes a Tˆnger guanyant espais? Entra al f˜rum amb aquest QR i comparteix la teva resposta: Aquest fanzin Žs resultat de treball de co-creaci— per estudiants de lÕassignatura de Geografia Humana del Grau dÕHumanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26): MŽs info en aquest codi QR: Publicaci— amb llic•ncia Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA)