Relació de les ràdios amb les tecnològiques

© del text: dels autors, 2025 © d’aquesta edició: Servei de Publicacions de la UAB Edició: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona Edifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain Tel. 93 581 10 22 [email protected] https://publicacions.uab.cat ISBN (paper): 979-13-88031-00-7 ISBN (digital): 979-13-88031-01-4 Dipòsit legal: B 22473-2025 Aquest llibre està publicat amb una llicència Creative Commons CC-BY-NC-ND. El titular de l’obra autoritza a utilitzar els continguts sempre que se’n reconegui l’autoria. No se’n permet fer un ús comercial, ni la generació d’obres derivades. 73 2.6. Relació de les ràdios amb les tecnològiques Ponent: Alfonso Ospina (Caracol Radio, Colòmbia, Grup PRISA) Moderador: Raúl Terol (UPV) Integrants de la taula rodona: Jesús Gómez (Spotify); Daniel Karlsson (Triton Digital); Jorge Montero (Ábside Media) Relatora: Marta Narberhaus (UAB) El ponent, Alfonso Ospina, destaca l’aspecte humà de la ràdio i la necessitat d’explorar millors formes perquè les empreses tecnològiques i les emissores de ràdio es complementin, treballant juntes i fent concessions en benefici de la ciutadania. En aquesta relació, queda clar que la ràdio pot conviure amb les empreses tecnològiques: la ràdio pot reduir costos de producció de continguts, mentre que les tecnològiques poden ampliar el seu poder de distribució gràcies a la ràdio. La UNESCO subratlla el poder de la ràdio local, que pot sobreviure i expandir els seus horitzons adaptant-se a les noves circumstàncies. La ràdio no està condemnada a fer CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA RÀDIO 74 comunitarisme o hiperlocalisme; també ha de buscar altres camins per guanyar audiència, com ara crear i recrear grans històries. L’evolució de la inversió publicitària neta en ràdio (IPN Radio) mostra una caiguda del 37% des del seu màxim històric assolit el 2014 a Colòmbia, de 677 mil milions de dòlars, fins a 430 mil milions el 2023). La caiguda constant de la inversió publicitària bruta en ràdio (IPB Radio) entre 2014 i 2023 ha estat, de mitjana, d’un 3% anual, mentre que el creixement mitjà del PIB en el mateix període ha estat del 2,8% anual. Això suggereix que la relació entre ràdio i empreses tecnològiques ha de basar-se en xifres de negoci saludables. No es tracta de competència ni de cedir continguts de manera gratuïta, sinó d’una collaboració en la qual ambdues parts hi guanyin (publicitat, audiències, quota de mercat, etc.). La majoria de persones ja han fet el salt a l’entorn digital, cosa que fa que els models col·laboratius entre plataformes digitals i emissores de ràdio siguin eficients pel que fa a abast i sostenibilitat. Tot i això, encara queda molta feina per fer. Per exemple, els professionals dels mitjans necessiten formació per treure el màxim profit de les plataformes digitals existents. A més, la intel·ligència artificial (IA) ofereix enormes oportunitats per millorar la producció radiofònica i d’àudio. Tecnologia i periodisme al segle xxi La tecnologia està directament relacionada amb el periodisme. El SEO fa una tasca de curació de continguts, el que els periodistes han fet tota la vida. Per això, es necessiten grans reporters amb coneixements de SEO, que sàpiguen fer la curació de les dades i evitin la desinformació. El camí a seguir per la ràdio i les empreses tecnològiques és la col·laboració: posar-se d’acord per assolir objectius compartits. Per exemple, es pot considerar la coproducció de continguts, on les plataformes digitals poden aportar recursos per a projectes que tractin temes d’inclusió, diversitat i drets humans. En aquest escenari, les polítiques públiques són essencials en l’ecosistema mediàtic i s’han de centrar en: BLOC 2. DE LA RÀDIO A L’ÀUDIO 75 • Normes de transparència i equitat en la distribució dels ingressos públics • Protecció del contingut original • Incentius fiscals per a la col·laboració Adaptació als nous models de consum digital Les emissores de ràdio han sabut adaptar-se als canvis tecnològics i trobar els seus oients allà on són. Per exemple, a Espanya, el 20% del consum de ràdio ja és en streaming, mentre que als Països Baixos arriba al 40%. Els radiodifusors han entès que han de ser presents allà on els oients volen consumir els seus continguts. Així doncs, mentre les emissores se centren a proporcionar continguts d’àudio d’alta qualitat en l’ecosistema digital i coneixen bé els sistemes de difusió, les empreses tecnològiques aporten recursos de gran valor. No obstant això, és important trobar un equilibri en aquesta relació per garantir un accés adequat als continguts, cosa que requereix un marc normatiu que permeti als usuaris accedir-hi lliurement i gratuïtament. Avui dia, un periodista ha de tenir competències en diferents llenguatges digitals, i adaptar-se a cada plataforma. Els reporters han de treballar no només amb el contingut, sinó també amb els sistemes digitals. Quan es tracta de produir contingut dins d’una marca, el 90% de la inversió ha de ser en talent. I quines són les relacions actuals entre les empreses tecnològiques i la ràdio? Spotify té acords que inclouen: • Suport tecnològic (eines, coneixement de l’audiència, distribució, interacció) • Suport editorial (ajudar els continguts a trobar el seu públic a Spotify) A més, cal captar els ingressos que actualment es destinen a Amazon, Google i Meta. Els usuaris busquen continguts de qualitat i els anunciants cerquen audiències de qualitat. La regulació juga un paper clau en aquesta relació. La ràdio ha construït una relació de confiança amb l’audiència que Meta, per exemple, no té. El control editorial i la re- CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA RÀDIO 76 gulació ofereixen garanties, fet que converteix la ràdio en un entorn segur per a les marques, cosa que agrada als anunciants. La ràdio i el públic jove: el paper de les tecnològiques La ràdio convencional té una audiència envellida, mentre que la col·laboració amb les empreses tecnològiques permet acostar la ràdio als joves. Això es veu clarament en el format pòdcast, que crea comunitats d’oients compromeses, que interactuen més enllà del programa. S’ha demostrat que les plataformes digitals amplien l’audiència de les emissores de ràdio, i per això no poden renunciar a col·laborar amb les empreses tecnològiques. Ara bé, el gran repte d’aquesta col·laboració és que ha de basar-se en xifres de negoci saludables per a ambdues parts. TAULA RODONA CONFERÈNCIA