Sara Llorens i el seu Rondallari. Una dona fent treball de camp a començaments de segle

©Universitat de Barcelona Sara Llore ns i el seu Ronda ll ari. Una dona fent treba ll de camp a comen~aments de segle El paper de les dones, com a folkloristes ha estat poc estudiat, malgrat els exemples magnífics que mereixen estar en primera fila de tota historia d'aquest moviment d'estudi I recerca de la cultura popular. Voldríem reflexionar des d'ací sobre l'obra i la personalitat de Sara Llorens (Lobos, Argentina, 1881-Perpinya, 1954), que destaca sobre el panorama del seu temps i , encara avui, la seva obra ens comunica la gran tor9a intel-lectual i humana amb que va ser teta. Sara Llorens va néixer a Lobos, Argentina, de pares catalans. Va tornar de molt jove a Barcelona on va estudiar Magisteri, Música, Selles Arts i també a l'Escola d'lnstitutrius i altres carreres per a la dona. Allí va conéixer a Rossend Serra i Pagas del qual seria deixebla i continuadora. A 1900 Sara Llorens coneix el que després sera el seu marit, Manel Serra i Moret, el gran polític socialista. Més tard, a 1902, contrau una greu malaltia que derivara en tuberculosi i que l'acompanyara fins el final deis seus dies. Aq uests seran els seus eixos vitals. La malaltía amb la que conviura pero amb la que lluítara com una veritable heroi"na de rondalla, per • Universidad de Barcelona. 79 Josefina Roma* D olors Marin* l'amor de la seva vida, Manel Serra i Moret. El seu Mestre, Rossend Serra i Pages, 11 obrira uns camins de recerca i de comprensió de la cultura popular, i el poble de Pineda, en el que passaría tantes temporades es va convertir en el laboratori i en el treball de camp. Quan el folklorista Rossend Serra i Pages(1863-1929), va iniciar el seu ensenyament de la «nova disciplina» del Folklore a 1901, en l'Escola d'lnstitutríus de Barcelona, ja feia 8 anys que impartia classes de geografía, !lengua i literatura catalanes en la mateixa institució. El cert és que va obrir un camf nou i una sensibilitat nova entorn d'aquests estudis I tota una escola entre les seves deixebles. R.Serra i Pages va impressionar desseguida tot aquel! estol de noies benestants, pertanyents a famílies que tenien cura de les inquietuts intel-lectuals de les seves tilles. En tates les seves declaracions i memorias destaquen la figura del mestre amb carisma, que les va entusiasmar en una tasca de recerca a la que elles podien accedir coma dones. R. Serra i Pagas diría més tard, que u na noia era la persona ideal ©Universitat de Barcelona per a fer recerca de camp, perque tenia obertes les cases que es barraven a la vista d'un «senyor desconegut». Podien preguntar a les mestresses de les cases sense aixecar sospites d'intromissió, i degut al seu sexe, i al seus suposats sentiments maternals, podien preguntar a la mainada. Fins i tot, els homes no gosarien en negar-loshi una resposta. Aixó no era una suposició, ho havia experimentat des deis primers treballs que va fer fer a les seves deixebles en els dies de vacances. Serra i Pages va arribar a dir, que conseguien més informació en uns dies que ell en mesas. Tant valor va donar a la tasca de la dona com a folklorista, que en les seves conferéncies hi havia sempre una crida a les noies per a que es comprometessin en aquesta recerca. No hem de pensar, pero, en una actitud reivindicativa o feminista com a guia d'aquesta apertura en el camp del folklore. En tot cas, vindria més per la professionalització que no pas per la recerca, que va ocupar sovint un paper d'auxiliar en el treball central com a mestres i educadores. Es simptomatic i incita a la reflexió com un col-lectiu marginat fins feia poc en les files academiques és elogiat per la seva tasca en un camp de recerca també marginal, el del folklore, al que molts veien com la germana pobra de les branques del saber. Els mateixos folkloristes masculins estaven lluitant per un reconeixement a nivel! d'ensenyament reconegut oficialmen t. S'ha dit moltes vegades que el folklore no va entrar a la Universitat de Barcelona fins que 80 T.Carreras i Artau el va introduir amb J. Mª. Batista i Roca pels voltants de 191 O. Aixó no és del tot cert, ja que des del primer moment, el folklore el van conrear mo l ts universitaris, adhuc catedratics: Pau Piferrer, M. Mila i Fontanals, Marian Aguiló, P'au Bertran i Bros i un llarg etc. pe ro sempre a l'ombra d'una altra disciplina academica, mai com ensenyament propi. En aquest sentit, R. Serra i Pages va ésser el primer en anomenar un ensenyament «Folklore». Als ulls de molts intel-lectuals, encara era més un divertiment patriota fruit d'un sentimentalisme romantic i autodidacta. El que es recollia no eren grans peces artístiques, sino cans;onetes, errors i ignorancia popular, sovint magnificats com a saber popular. R. Serra i Pages, se'n queixa moltes vegades d'aquest menyspreu deis que identifiquen l'objecte d'estudi amb els estudiosos. Ja que estudiaven classes marginats, ells també ho eren. 1 és en aquest punt que hem de veure la bona acollida del Folklore entre les deixebles de R. Serra i Pages. Aquest mestre no era realment un autodidacta encara que havia encetat aquest i molts altres ensenyaments de manera alternativa en el Centre Excursionista de Catalunya o en ta ja esmentada Escala d'lnstitutrius. Havia arribat per dues vies als seus coneixements de Folklore. Per una part, ,des del Centre Excursionista havia contactat I continuat la recerca folklorica com a tasca de recuperació patriotica, pero el seu contacte amb la bibliografía europea I les grans escales europees de Folklore l'havien posat en una tí- ©Universitat de Barcelona nia d'homologació amb els aven9os d'aquests estudis. Per altra part, el seu contacte amb l'Antropologia entesa per ell com una conseqüencia deis estudis de Geografía, li va proporcionar un marc teoric general de referencia pels seus estudis locals. Més enlla del carisma de Mestre, reconegut en tots els escrits de les seves i seus deixebles, hi ha !'apertura a un camp nou, el Folklore, la recerca del qual repercutía directament en el coneixement del pais que la seva tasca pedagogica els demanava. Com deiem ades, un camp marginal, pero que a través del mestre havien copsat en tot el seu rigor científic, era el camí per on podien manifestar-se com a investigadores les dones que eren relegades també a un saber marginal. Serra i Pagas els mostrava com no es tractava sois de recollir materials, com havien fet tants folkloristes catalans, sino de contribuir amb la recerca local a la ciencia universal. Les llegendes o les rondalles locals, a més de ser importants pels propis actors, ho eren en la mida que contribui'en a esclarir problemes científics sobre la Humanitat i els estudis socials. Sara Llorens ho reconeix així en la introducció al seu Can9oner de Pineda: «I en remerciar a tots, no podem deixar d'evocar la noble figura de primer terme: el gran folklorista que per sí sol, pot dir-se, va omplir durant anys en nostra terra el camp del folklore científic. En Rossend Serra 1 Pages, perdut malauradament per a Ca.talunya fa poc més d' un any. EII va ésser el nostre Mestre, i per tant l'inspirador de nostra tasca». El Can9oner de Pineda. Barcelona, 1931, pp . 6. Una de les característiques metodologiques deis ensenyaments de R. Serra í Pages que diferencien el seu treball del d'altres fo lkloristes, és que per primera vegada, els informants tenen un lloc destacat en el mateix treball. La personalitat deis informants queda retratada en els quaderns de camp així com la marxa i dificultats de la recerca. Sara Llorens seguira aquesta línia plenament, afegint-hi a més, una gran sensibilitat en el tracte. Les descripcions i fotografíes deis informants apareixen de forma exhaustiva, en la seva obra El Can9oner de Pineda, i les !listes d'informants per !'obra inédita de El Rondallari de Píneda estan escrupulosament detallades en els seus manuscrits. A diferencia d'autors anteriors, com Pau Bertan i Bros (1853-1891), que tot i estimar el poble on feia la recerca, cosa que traspúa en totes les seves descrípcions, s'escusava de no recordar el nom deis cantors, perque segons ell, tothom hi participava en les cantades i aixó reflectia que era el poble el subjecte del folklore i no l'individu1• Sara Llorens com el seu mestre, pertanyen a un moment en que molts deis tapies del Folklore cauen davant de !'evidencia del treball de camp. Així es dedica una atenció creixent a l'individu com a 1. Bertran I Bros. Can9ons I Follies popufars inedltes recolfides al peu de Montserrat. Barcelona, 1885, pp . 34 1 ss. 81 ©Universitat de Barcelona locus de la creació I la innovació. El poble delxaria dones d'ésser aquel! subjecte cof.lectiu que rebia la inspiració de la mateixa terra en la que estava arrelat. Al mateix temps, pero s'inicia un respecte per a la gent de la que es treu la informació, que deixen d'ésser uns simples I a vegades indignes portadors deis tresors de la tradició, per a convertir-se en col-laboradors entusiastas fins i tot en la reflexió sobre la propia cultura. En aquest sentit, els descendents d'aquells informants m'han parlat de Sara Llorens com d'una persona de sensibilitat exquisida ambla que col-laboraven tot disfrutant de vetllades culturals inoblidables per el poble de Pineda. Sara Llorens descriu així a una de Rita Bagó, una de les seves in formants sobre la cultura de Pineda, sobretot, de la seva mú - sica: «Rita Bagó, més ben dit, Rita Basart de Bagó o Rita de cal Sort.- Espardenyera, d'uns 60 anys. Dona de molt caracter i serietat. Pesava sobre ella per viduatge el carrec d'un obrador d'espardenyería, i el desempenyava amb notable encert. Cantava molt, i quan algú n'hi feia esment, ella contestava que 'no sabia pas que estigués cantant'. El cantar li era una necessitat i un alleujament». (1902). El Can9oner de Pineda, Barcelona, 1931, p. 14. Una altra característica ens fa veure la modernitat metodologica de Sara Llorens que l'allunya d'aquells prímers reculls folklorics del s. XIX i de molts deis seus coetanis. En la introducció es dedica a posar de manifest tot el seguit d'entrebancs pel que ha passat el seu treball de camp i el seu plantejament. D'aquesta manera adverteix de les possibles mancances pero també sabem el que podem esperar. No tracta d'amagar les dificultats de la transcrlpció etnomusicologica, i per aixó no es conforma amb la transcripció simplement musical que tracta de reduir a la normativa de Conservatori tot el que sent, de manera que deixa perdre per a sempre les peculiaritats del patrimoni musical atribuint-ho tot a defectes del cantant. Sara Uorens no para fins que troba el músic amb la sensibilitat necessaria per a seguir la seva metodologia.2 El llarg temps transcorrecut entre els primers treballs de camp i la elaboració de les seves obres, degut a la seva malaltia no van ser mai obstacle per anar completant les informacions que tenia en el lloc on es trobés, així inclou entre els seus manuscrits del rondallari un treball comparatiu amb les rondalles de Canaries on va anar per motius de salut. l'objectiu frinal de la seva obra no era la literatura oral, o el can~o2. 1 nosaltres, encara que incapa9os de fer la feina d'ells, compreníem que no n'hl havia prou amb interpretar i grafiar les notes I els ritmes, sinó que, absent en !'anotador l'esperit de comprensió, quedaven les tonades Interpretadas molt deficienlment, i fldhuc, a voltes (cal dir-ho), falsejades: de bona fe, alxo sí, 1 amb interpre\acló legal I tot, pero falseJades. El Can9oner de Pineda. Barcelona, 1931, p. 1 O 82 ©Universitat de Barcelona ner, com a peces independents sino que es proposava fer una monografia de la cultura total de Pineda (Maresme, comarca ve'ina de Barcelona). Amb aixó tractava tant de fer una obra útil a l'estudiós, contribuint a la construcció de la teoria general, com d'ésser útil al mateix poble que se li va entregar al seu projecte.3 En aquest sentit, Sara Llorens actúa de manera molt semblant a un altre folklorista anterior, Cels Gomis (1841-1915). Ambdos estaven compromesos en una acció pedagógica de les classes subalternes per la seva ideología política. Cels Gomis era anarquista i Sara Llorens participava d'una militancia socialista, tot fent costat al seu marit, el polític Serra i Moret. Aquests dos folkloristes comparteixen una actitut activa envers la cultura popular. Per una part defensen la fidelltat del recull de la totalitat de la cultura amb finalitat científica. 4 Al tres autors barrejaven el seu interés pedagogic amb el treball científic i així no enregistraven o disfressaven i manipulaven tot el que els semblava incorrecte, escandalós o sense qualitat, al seu criteri, de manera que ja no es podía reconstruir. Fins i tot Pau Bertran i Bros, ja esmentat, quan pel seu taranna científic es veu obligat a recollir canºons carnavalesques, un poc pujades de to, només en dona una petita mostra perque es conegul com són, pero no les vol transcriure totes i dona un seguit d'excuses ais lectors, no fos cas que el prenguessín per inmoral.5 Sara Llorens tenia molt ciar que calia fer un arxiu total de la cultura, sense manipular-la ni silenciar-la, pero també era conscient de que no es podia idealitzar la cultura popular, pel sol fet de ser popular, perqué era un reflexe de les contradicions en que havia de viure el poble. « Hem de separar acuradament la part perpetuable de la indesitjable (rutines, privílegís, trabes del pensament, banalitats, etc.) per arreconar absolutament aquesta i utílítzar la primera, injectant-la amb amor a !'ideal de la societat que esta neixent». El Can9oner de Pineda , Barcelona, 1931, p. 8. El seu concepta de tradició tampoc l'acosta als folkloristes del seu temps. Ben al contrari, recull llegendes contemporanies i canºons que no haurien figurat en cap antologia folklorica, per massa recents: «Hi ha algunes cangons que estaven en boga entre 1860 i 1870... N'hi ha que tenen no sois la !letra d'aquella epoca recent, sino la tonada i tot. Hem dubtat molt sobre si valía o no la pena de que figuressin en 3. El Folklore .. . ha d'ésser considera! balx dos aspectes: 1er, coma material d'estudl cientffic ... 2n, com a element cultural etnic dins les noves nlvelladores ldeologies socials. El Folklore de Pineda. Barcelona, 1931, p. 8. 4. Jo cree que nlngú te dret a alterar ni poch ni gens las produccions populars, si las vol donar com a tals, pulg no es adulterantla com arribarem a coneixer la !literatura oral del nostre poble. L/iteratura Oral Catalana. L'Avens, 1884, p. 244 5. Bertran I Bros, op . cit. p. 43 83 ©Universitat de Barcelona aquest Can~oneret: i al capdavall hem decidit posar-les-h i, no sois perque han estat populars, i qui sab si també seran perpetuables, sinó perque en ell hi hagi mostra de la musa popular pinedenca de totes les epoques». El Can9oner de Pineda, Barcelona, 1931 , p. 13. La publicació del seu Canc;oner de Pineda, la primera part del que havia d'ésser el conjunt de la recerca monografica de Pineda, ens és avui dia d'una gran utilitat perque ens explica molt més que les notes inedites, on esta contingut el seu treball. En aquestes, fa observacions i relaciona sobretot, de forma erudita els temes universals amb la peculiaritat local, pero el seu pensament, les seves reflexions no estan redactades en les seves notes, les reservava per a la redacció definitiva. Per aixó hem de fer referencia contínua a aquella obra, perque ens il-lumina els objectius i la metodologia emprada en el Llegendari inedit. L'obra del Llegendari, era tilla di - recta deis ensenyaments del seu mestre R. Serra i Pagas, que vela en les llegendes una historia popular paral-lela a la historia oficial i que va dedicar molts anys a la recerca del corpus llegendari de Catalunya. Sara Llorens recollira un fons que avui és un testimoni de la gran riquesa de llegendes i rondalles locals, moltes oblidades i negligides per l'aculturació rondallística que ha sofert Catalunya, com tants altres pobles d'Espanya davant del prestigi deis reculls deis germans Grimm, de Perrault, de les antologies europees que des del segle XIX ens han desprestigiat les nos84 tres versfons locals de rondalles universals, comparables en la seva riquesa i complexitat a afguns deis reculls d' Afanasiev en Rússia. La manipulació ideologica deis llibres de rondalles destinades a infants i finalment les pel-tícules de Walt Disney han acabat per silenciar aquest patrimoni. L'obra de Sara Llorens ens descobreix un món que altrament no hauriem sapigut de la seva existencia. Va fer d'anella entre la tradició viva i unes generacions que han callat per a no !lastrar els seus fills amb una carrega pera la memoria que consideraven que no els serviría pera la vida moderna. Avui, quan descobrim aquesta part del nostre patrimoni, comprenem fins a quin punt tenim de modificar la opinió general sobre el conservadurisme i parcialitat de la tradició oral. L'equilibri i complementaritat del rondallari se'ns presenten com una troballa que hem de donar a conéixer. Potser on es fa més evident és en la participació d'ambdos generes en el protagonisme i en les qualitats d'heroi. Les rondalles on una noia pren les decisions correctes f guia tota la narració amb valentía tan costat a altres histories en que el príncep posa el final f elic; a les peripecies de l' heroYna. Ens agradaría destacar el paper de la minyona que s'enfronta als lladres i assassins aixf com les varietats de Ventafocs recollides en el mateix poble de Pineda entre les que s'inclou una, la del Gegant, en que el que fa de Ventafocs és un noi, «el tinyos». ©Universitat de Barcelona El cicle de fa minyona valenta esta representat per «L 'home de la ma de goma» i «Els dos germans í els lladres». En ambdúes, la hero 'i na arriba a matar tots els !ladres i no sois mostra astúcia sino valentía . En «L 'home de la ma de goma» tres noies són advertidas per fa seva mare de que no delxin entrar a ningú mentres ella és fora. Dos d'elles, contra el parer de la tercera recullen una velleta que demana almoina. Aquesta els dóna una fíga a cada una que conté una substancia adormidora. Mentre les dúes imprudents se la mengen i cauen adormidas, la tercera només ho fa veure i veu com la falsa vella, que és un lladre crida als seus nou companys. Abans que aquestos intentin matar-les, ella els matara i al seu capita II tallara la ma que havia ficat per la gatera. El capita jura venjan9a i al cap d'un temps apareix com a pretendent de la noía. El pare, que no fa cas a les advertencias de la tilla que l'ha reconegut per una ma postissa, de goma, la hi dóna en matrimoni. El capita la porta a un mas on vol matarla, pero ella, ajudada per una dona, fa veure que va a rentar la roba al safareig i per a simular el soroll de la pala de rentar, lliga una gallina que bat les ales sobre de l'aígua, mentres ella aprofita per fugir fins el camí ral on demana ajut a un traginer de carbó per a que l'amaguin dins d' un deis sacs. Finalment es casa amb el traginer, pero a la nit de noces, el capita deis !ladres s'amaga sota el llit per a matar la noia, que el descobreix i el mata. En « Efs dos germans i els · 11a - dres», que s'assembla a «Alí Baba 85 i els 40 !ladres», un deis germans presencia com els lladres entren a una cova amagada pronunciant unes paraules magiques. D'ací en vindra la seva fortuna i la desgracia del seu germa més ambíciós que es trobat pels lladres dins de la cava i esquarterat. Quan els lladres voldran trabar a l'altre germa i pinten una creu blanca a la porta de la seva casa, la minyona recelara i pintara creus iguals a tates les cases ve'ines. Quan finalment el capita sap la casa, hí portara els seus homes amagats en bucois. La minyona, que veu com un bucoi es mou, mana al amo que tírin entre els dos, oli bullent en els bucois, matant així tots els lladres. Finalment, el capíta jura venjan9a í se'n va a America, pero torna i traba la minyona, aquesta vegada servint en un café, ja que !'amo (primer protagonista, substitu'it per la veritable hero'ina) ha mort. El capita in - vita la minyona, tot planejant matarla. Pero la minyona el reconeix í aprofitant que ell aixeca el brac; per a beure, ella li arrenca el punyal i el li clava. En ambdúes rondalles el paper de la noia és el de defensar tata la comunitat. En ella hi ha malta astúcia, pero també una valentía que no li fa dubtar a l'hora d'enfrontarse ella sóla a mort amb el !ladre, davant de la ignorancia o la incomprensió deis homes del seu entorn. Sense rondallas com aquestes, el nostre patrimoni, no sois s'empobreix, sino que es desvirtúa i desequilibra, parque ens falten models de referencia femenins unes vegades, altres, de qualsevol aspecte de la nostra cu ltura tradicio- ©Universitat de Barcelona nal a la que és facil titllar de conservadora i immobilista quan se'ns han silenciat els seus aspectes contestataris en els seus testimonis alternatius. Voldríem cridar l'atenció sobre la necessitat de divulgar i publicar l'exte ns treball manuscrit realltzat per Sara Llorens. A partir d'entrevlstes orals, Sara va recollir bona part deis testimonis d'alguns segments de la vida quotidiana de la vila de Pineda de Mar I els va confrontar amb d'altres informants i amb les seves lecturas que abasten una amplia bibliografía, no tant sois de l'Estat espanyol, sinó també de la resta d'Europa. La validesa del seu treball rau en que ens permet evocar tot un món desconegut als nostres ulls d'homes i dones contemporanis. Les transcripcions de Sara Llorens, fidels als narradors, ens apropen a !'experiencia deis nostres avantpassats gracies al seu metode de treball que reflecteix tot el seu entorn a mode de mosaic, ja que les rondallas i llegendes es superposen i complementen i abasten bona part deis actes quotidians de la col,lectivitat. Fem aquesta reflexió parque el que valorem aquí és no tant sois el seu esfor9 en ter un repertori rondall ístic -ja prou ric i engrescador per ell mateix-, sinó que Sara ens permet copsar formes del viure del nostre passat més remot. Als ulls de !'investigador desfilen oracions, dites, can9ons, noms d'animals -especialment peixos-, les diferents tipologies de les arts de pescar, els vestits mariners de Pineda 1 un llarg etcetera. Sara Llorens ens pinta un excepcional f resc del seu temps escoltant i reprodu'int les veus deis seus ve'ins i amics. Aquestes veus són enormement repectades, la seva dicció senzilla apareix amb originalitat i Sara no transmuta les paraules ni vol donar als relats una qualitat literaria afegida. Així apareixen amb tota la seva vivacitat i espontanei'tat les veus de Francisca de Ca la Ferrara, la Manuela de Ca la Sileta, el Sisó de la Costa o l'Emília Llorens i tants altres personatges de Pineda. Hem pogut constatar que bona part deis informants de Sara Llorens són dones. Sara demostra una especial sensibilitat per valorar el discurs femení i !'incorpora com a pe9a fonamental dins del seu treball. Els espais femenins apareixen i es reconeixen en les transcripcions de Sara, atenta a la veu de les dones, especialment en narracions com les diferents verslons de «La Ventafocs»6, la inquietant vissió de «La Mora» o laja classica «Les estisoretes, el cabdell de fil i la pelleta» i les seves variants. En tots ells es descriuen les feines tradicionals de les dones com rentar, escombrar, cuidar el foc, cosir i treballar al bosc. Les hero'ines de les rondallas tenen poc a veure amb les modernas visions deis contes actuals, ja que 6. No en va les diferents verslons de «La Ventafocs», també anomenada la Sucosts, la culdolla o el gat cendrós, !oren toles elles narradas perdones entre 1902 11904 (Matilde Calabruchs, Agneta Bassar, Rita Bagó I Pepela Bagó). 86 ©Universitat de Barcelona no sempre acaben en casoris. En una de les versions de «la Culdolla» la madrastra i la germanastra maltracten tant a la protagonista que la deixen cega i abandonada pel món, fins que gracíes a una velleta recobra la vista i es casa amb el reí; en una altra versió el fill del reí la veu tan bruta i despentinada que dubta de casar-se amb ella, tot i que a la fi manté la seva promesa. En cap versió el final és feli9 per a tothom: el algunes la ventafocs te una tilla que és embruixada per l'avia, que la fa desapareixer; en adonar-se'n, el rei fa cremar la bruixa. El pare de la protagonista, si aparelx ho fa com a ésser passiu. Sovint la fada no és tal sinó la Mare de Déu o una velleta que ajuda la noia a fer la neteja de la casa, la pentina I li dóna una nou o una avellana d'on sortira un vestit. Són també les dones qui reciten a Sara Llorens oracions i dites sagrades i profanes. Els relats van des d'aquells lligats a les creences sobre els fenomens naturals (la Huna, les estrelles, la mar, les seves influencies sobre les collites i els animals í els embarassos) a les profecies sobre la fi del món. També apareixen les oracions als sants, les que serveixen per retrobar objectes, per anar al llit, per les animes o per entrar al cementiri. La mar forma part integrant del món de Pineda, amb rondallas propies, que barregen la historia real de les famílies marineres i les llegendes. Així trobem relats de piratas moros «amb el tallant a la ma» que realment assolaven les costes catalanes i segrestaven els mariners i les seves famílies i els feien captius. Apareixen els noms de les diferents embarcacions, els relats de contrabandistas, com aquell descregut que li clava una unglada a la imatge de la mare de déu del Vilar de Blanes, í que fou durament castigat. Hi ha també relats de pobles submarins o de tresors de galiots com 1' «Or deis pirates». Els manuscrits de Sara Llorens reprodueixen algunas llegendes pseudo-religioses com les que tan referencia a Sant Pere «quan anava pel món». Aquestes llegendes, amb un taranna festiu com «les Quinquellades de coca» o «Com a Sant Pere se ll va pelar el cap», s'apropen a dl'altres com «Tres classes d'homes» o «L'estatge de Nostre Senyor i Sant Pere», francament divertides. En d'altres com «El Rei David" la narradora proposa anacronismes de temps i d'espai i el relat es converteix ara en una historia «D'un pastoret molt trempat que lluitava contra el gegant Tolício».7 7. La narradora, Llúcia Ferrer, dóna una visló angular al 1902, de la que extreaiern aquest fragment del dialeg entre el pastor l el gegant: «-Alxecat, hern de pelaia, hem de pelala. -No ern vuy rnourer par pelaiar arnb un xicot tan paquenyo. -Au aixecat-fela el nol.» Anacronlcament, a la rondalla, ernrnarcada en el relat bfblic, no hl tenen cabuda «!'escopetada que 11 venten" al soc de llenya que la seva dona havla posat al llit, ni tampoc «el somatén» que acompanya els soldats del rel Saül. 87