Las estructuras emocionales de la sociabilidad

― Revista de cultura, poder i societat Vol.135/1 2021 Monogràfic Les estructures emocionals de la sociabilitat Articles d’Eduardo Bericat, Victoria Cubedo Pinazo, Alberto Martín Pérez, José Antonio Rodríguez Díaz, José Luis Condom Bosch, Aitor Domínguez Aguayo, Javier García-Martínez, María Cascales Mira, María Carmen Bericat Alastuey, José Luis Antoñanzas Laborda, Eva María Tomás del Río, Vanesa Saiz Echezarreta, Cristina Peñamarín i Lluís Català Oltra 1 — DEBATS · Volum 134/1 · 2020 DEBATS · Volum 134/1 · 2020 DEBATS — Revista de cultura, poder i societat Vol.135/1 2021 President de la Diputació de València Antoni Francesc Gaspar Ramos Vicepresidència Maria Josep Amigó Laguarda Director de la Institució Alfons el Magnànim. Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació Vicent Flor Les opinions expressades en els articles i altres escrits publicats a Debats. Revista de cultura, poder i societat són responsabilitat exclusiva dels seus autors/es i no expressen l’opinió de Debats o de la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Alhora, els autors es comprometen a respectar les normes d’ètica en la publicació de la revista, així com a assegurar la veracitat en la declaració d’autoria, l’originalitat en la publicació, el no enviament a altres revistes i la declaració de conflictes d’interessos en relació amb els articles. Per tant, malgrat que Debats fa tots els esforços possibles per assegurar les bones pràctiques en la publicació de la revista i detectar males pràctiques o plagi, la revista Debats declina qualsevol responsabilitat sobre els possibles conflictes derivats de l’autoria dels treballs que s’hi publiquen. Els autors poden trobar les normes per als autors i una guia de bones pràctiques i ètica al final de la revista i a la seua pàgina web. Tots els articles de la secció monogràfica (Quadern) i de la secció d’articles de recerca (Articles) han passat un filtre inicial de l’editor i, posteriorment, un rigorós examen d’avaluació d’experts amb cegament doble d’almenys dos acadèmics especialistes en la matèria. Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat: Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials. Correspondència, subscripció i venda / Send correspondence, subscription and orders Debats. Revista de cultura, poder i societat Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació C/ Corona, 36 / 46003 València / Tel. 963 883 169 [email protected] www.revistadebats.net www.alfonselmagnanim.net Subscripció anual en format imprés (dos números a l’any, preus amb IVA i despeses d’enviament incloses). Pagament per transferència bancària a nom de Debats. Revista de cultura, poder i societat / Institució Alfons el Magnànim. Subscripció anual: 10 euros Número solt: 6 euros Distribució / Distribution Sendra Marco, distribució d’edicions, SL C/ Taronja, 16 / 46210 Picanya / Tel. 961 590 841 [email protected] Impressió / Printing ISSN 0212-0585 (imprés) ISSN 2530-3074 (digital) Dipòsit legal: V-978-1982 Volum 135, Número 1 2021 Aquesta revista és membre d’ARCE Debats. Revista de cultura, poder i societat La revista Debats va nàixer el 1982 com una revista de la Institució Alfons el Magnànim (i, tot seguit, de la IVEI, Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació) de la Diputació de València amb la voluntat de promoure i actualitzar els grans debats de les ciències socials a València, donant peu a la participació d’importants figures en aquests camps. Actualment, la revista Debats és una revista semestral i té l’objectiu d’aglutinar les reflexions actuals en el camp intel·lectual entorn de la cultura —en el sentit ampli de pràctiques culturals i també en el sentit restrictiu de les arts— i la seua relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. El marc de referència de la revista se situa en les temàtiques que són rellevants en la societat valenciana i el seu entorn, però amb intenció de convertir-se en un referent a nivell europeu i internacional. La revista parteix de la perspectiva de les ciències socials, però pretén al mateix temps connectar amb les anàlisis i els debats contemporanis de les humanitats així com dels estudis de comunicació i dels cultural studies. Així mateix, es reclama metodològicament plural al mateix temps que pretén incentivar la innovació en l’adopció de noves tècniques de recerca i de comunicació dels resultats a un públic ampli. És a dir, pretén convertir-se en un instrument d’anàlisi de les problemàtiques emergents al voltant de la cul tura i la societat contemporànies des d’una perspectiva àmplia i multidisciplinar combinant una voluntat d’incidència social amb el rigor científic de les publicacions i els debats científics a nivell internacional. Director / Chair of the Editorial Board Joaquim Rius Ulldemolins (Universitat de València / Institució Alfons el Magnànim) Equip Editorial / Editors Verònica Gisbert (Universitat de València) Ricardo Klein (Universitat de València) Consell de redacció / Editorial Board Luis Enrique Alonso (Universidad Autónoma de Madrid) Antonio Ariño (Universitat de València / Institució Alfons el Magnànim) Lluís Bonet (Universitat de Barcelona) Maria del Mar Griera (Universitat Autònoma de Barcelona) Anacleto Ferrer (Universitat de València / Institució Alfons el Magnànim) Pedro García (Universitat de València) Ana M. González (Universitat Oberta de Catalunya) Gil-Manuel Hernández (Universitat de València) Carlos Jesús Fernández (Universidad Autónoma de Madrid) Albert Moncusí (Universitat de València) Dafne Muntanyola (Universitat Autònoma de Barcelona) Sandra Obiol (Universitat de València) Vicent Olmos (Universitat de València) Arturo Rubio (Universidad Antonio de Nebrija) Igor Sádaba (Universidad Complutense de Madrid) Ismael Saz (Universitat de València / Institució Alfons el Magnànim) Comité científic / Scientific Committee Ana Aguado (Universitat de València) Macià Blázquez Salom (Universitat de les Illes Balears) Salvador Cardús (Universitat Autònoma de Barcelona) Enric Castelló (Universitat Rovira i Virgili) Josepa Cucó (Universitat de València) Dolors Comas d’Argemir (Universitat Rovira i Virgili) Jaume Franquesa (SUNY: University at Buffalo) Alain Gagnon (Université du Québec à Montréal) Ernest García (Universitat de València) Clive Gray (University of Warwick) David Inglis (University of Helsinki) Omar Lizardo (University of California Los Angeles - UCLA) Jordi López-Sintas (Universitat Autònoma de Barcelona) Michel Martínez (Université Toulouse I Copitole 2) Matilde Massó (Universidade da Coruña) Joan Francesc Mira (Universitat de València) Emmanuel Négrier (Université de Montpellier) Montserrat Pareja (Universitat de Barcelona) Tomás Peters (Universidad de Chile) Alain Quemin (Université Paris 8) Adrian Scribano (Universidad de Buenos Aires - CONICET) Philip Schlesinger (University of Glasgow) Joan Subirats (Universitat Autònoma de Barcelona) Joan-Manuel Tresserras (Universitat Autònoma de Barcelona) Ramon Zallo (Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco) Disseny / Design Estudio Juan Nava gráfico Il·lustracions / Illustrations Paulapé Administració / Management Enric Estrela (Subdirector) Mary Luz Ivorra (Publicacions) Robert Martínez (Publicacions) Toni Pedrós (Publicacions) Xavier Agustí (Publicacions / Difusió) Altea Tamarit (Difusió) Luis Solsona (Distribució) Consuelo Viana (Cap de Negociat d’Administració) María José Villalba (Administració i subscripcions) Trini Martín (Administració) Coordinació i assessorament lingüístic / Coordination and language consulting Aglaia Montoya Melià, Eva Peñarrocha Centelles, Neus Crisol Milian, Joan Marco Perales, Belén Ariadna Fermín Cabrera (Leyenda Traducciones) GLAS Gabinet Lingüístic Maquetació / Layout Fàbrika Gràfika Coop V Bases de dades i directoris / Databases and directories — Compludoc — Dialnet — Directory of Open Access Journals (DOAJ) — Emerging Sources Citation Index — ERIH PLUS — ISOC – Revistas de CC. Sociales y Humanidades — Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) — Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científico (REDIB) — Periodical Index Online Sistemes d’avaluació / Evaluation systems — Scopus — CARHUS+ 2014 — CIRC (Clasificación Integrada de Revistas) — DICE. Difusión y Calidad Editorial de las Revistas de Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas — IN~RECS (Índice de Impacto de Revistas Españolas de Ciencias Sociales) — Latindex — MIAR (Matriz de Información para el Análisis de Revistas) — Revistas Españolas de Ciencias Sociales y Humanidades (RESH) 4—DEBATS · Volum 135/1 · 2021 Sumari/Contents UADERN Monogràfic: Les estructures emocionals de la sociabilitat Special Issue: Sociability’s emotional structures Coordinat per / Guest Editor Eduardo Bericat, Universidad de Sevilla Victoria Cubedo Pinazo, Universitat de València Presentació del monogràfic. «Les estructures emocionals de la sociabilitat» Introduction to the Special Issue. Sociability’s emotional structures — 06 / 11Eduardo Bericat i Victoria Cubedo Pinazo Receptes per a la felicitat: una proposta per a l’anàlisi de l’orientació moral d’accions i emocions Recipes for happiness: a proposal for the analysis of the moral orientation of actions and emotions Definir la depressió: materialitats endògenes, immaterialitats exògenes Defining depression: Endogenous materialities, exogenous immaterialities La gestió emocional en el treball de la població espanyola. Anàlisi quantitativa a través de la construcció d’un índex de qualitat emocional del treball i la seua vinculació amb l’estructura social Emotional Management in the Spanish Workplace. Quantitative analysis through the construction of an Index of Emotional Quality at Work and its link with the social structure Anàlisi del discurs afectiu en el procés de canvi de model de relació laboral: la gestió de l’entorn per mitjà de la negociació col·lectiva Analysis of affective discourse in the change process of the employment relationship model: environment management through collective bargaining Confrontació emocional i deliberació pública sobre sexe de pagament. La pugna entre fàstic i vergonya Emotional Confrontation over and Public Deliberation on Paid Sex. The struggle between disgust and shame Alberto Martín Pérez, José Antonio Rodríguez Díaz, José Luis Condom Bosch i Aitor Domínguez Aguayo Javier García-Martínez María Cascales Mira — 13 / 30 — 47 / 60 — 31 / 46 —61 / 76María Carmen Bericat Alastuey, José Luis Antoñanzas Laborda i Eva María Tomás del Río Vanesa Saiz Echezarreta i Cristina Peñamarín — 77 / 93 5 — DEBATS · Volum 135/1 · 2021 Entrevista a Ivan Miró Interview with Ivan Miró NTREVISTA — 119 / 125 Joan Canela Barrull UNTS DE VISTA Cossos i emocions solitàries en l’art plàstic contemporani occidental Solitary Bodies and Emotions in Western Contemporary Plastic Art Interseccionalitat i polítiques públiques d’igualtat. Elements per al debat Intersectionality and public policies of equality. Elements of discussion — 95 / 108Juan A. Roche Cárcel L’objectivació de la identitat europea en els tractats i en les declaracions de les institucions europees The objectification of European Identity in the treaties and in European institutions’ declarations — 127 / 143 Lluís Català Oltra RTICLES — 109 / 117Alícia Villar-Aguilés i Vicenta Tasa Fuster POLANYI, Karl La naturaleza del fascismo — 145 / 149 Fernando Gil Sánchez ESENYES 6—DEBATS · Volum 135/1 · 2021 DEBATS · Volum 135/1 · 2021 Aquest monogràfic, compost per una selecció de propostes discutides en les I Jornades del Comité d’Investigació de Sociologia de les Emocions, de la Federació Espanyola de Sociologia (FES), celebrades a València en 2018, vol ser una invitació a la comunitat de científics socials, i especialment als sociòlegs, perquè incorporen en totes les seues investigacions les anàlisis de l’afecte, el sentiment, els estats d’ànim, les passions i, en resum, les emocions que experimenten els éssers humans durant les seues intervencions socials. El monogràfic conté cinc investigacions que analitzen, respectivament, el discurs ideològic de la felicitat, les controvèrsies al voltant del concepte de la depressió, el paper que tenen les emocions als debats públics sobre la prostitució, la dinàmica emocional present en la negociació col·lectiva d’una gran empresa i la qualitat emocional dels llocs de treball en societats postindustrials. LES ESTRUCTURES EMOCIONALS DE LES EXPERIÈNCIES HUMANES El concepte d’«experiència», proposat pel filòsof pragmatista John Dewey, tal com exposa en el tercer capítol del seu llibre Art as experience, pot servir-nos com a catalitzador a l’hora d’imaginar la manera com les emocions participen en la vida social i, per tant, a l’hora de concebre formes per a integrar els sentiments en les nostres investigacions. Quan solem dir que hem tingut una «experiència»? Què pot ser considerat una «experiència»? Imagineu –diu Dewey– una pedra que es desploma des del cim d’una muntanya, segueix rodant avall pel pendent fins que es deté en alguna part del peu de la muntanya. Aquest procés podria constituir una experiència. Les experiències estan compostes per fets externs: alguna cosa ha provocat que el bloc de pedra s’esqueixara de la roca; pel camí s’ha trobat amb moltes condicions (altres roques, arbres, etc.) que potser han alterat la seua trajectòria o velocitat de caiguda. Finalment, en algun lloc ha trobat Presentació del monogràfic «Les estructures emocionals de la sociabilitat» Coordinat per Eduardo Bericat UNIVERSIDAD DE SEVILLA Victoria Cubedo Pinazo UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 7 — DEBATS · Volum 135/1 · 2021 DEBATS · Volum 135/1 · 2021 un nou estat d’equilibri i repòs. Però les experiències també estan compostes per fets interns. Imaginem que la pedra desitja un desenllaç determinat; que s’interessa per les coses que troba pel camí; que sent les condicions segons l’efecte que generen en el resultat i que el final del procés, és a dir, l’estat de repòs, està relacionat amb totes les condicions i fets que han succeït prèviament i aquesta n’és, per tant, la culminació. Si així fos, conclou Dewey, aleshores diríem que la pedra ha tingut una experiència. Una experiència constitueix un procés vital concret entés com una unitat i, per tant, li podem i li solem atribuir un nom. Les nostres experiències contenen aspectes intel·lectuals, pràctics, emocionals i volitius, però tots configuren una qualitat única que el subjecte pot reconèixer en el procés de la seua existència. Per exemple, poden considerar-se experiències la primera cita amb la nostra parella actual, eixa tempesta impressionant de l’estiu passat, l’entrevista laboral que férem per a obtindre una feina, el dia que ens barallàrem amb els nostres veïns, la final del campionat que va jugar el nostre equip, una separació o un divorci, el fet d’haver cursat una carrera universitària, l’assistència a una manifestació pública multitudinària o aquell atemptat terrorista. Totes les experiències humanes són concretes, recognoscibles i úniques. Constitueixen processos vitals de l’existència limitats en el temps, amb un inici i un final. A més a més, estan vinculades a un significat o sentit que consuma la pròpia experiència. Ens presentem a l’entrevista laboral amb algunes expectatives i ens hi enfrontem amb certes emocions. Els sentiments inicials poden ser d’esperança o desesperació, ansietat o assossec, temor o confiança. Segons com es desenvolupa l’entrevista, les emocions se succeeixen, varien, canvien, muten, es transformen. Tot això en funció del desig i del futur o benestar de la persona que busca feina. Quan l’experiència acaba, amb la comunicació del resultat, pot haver-hi una felicitat immensa o una profunda decepció, acompanyada d’un intens desassossec. Cada experiència, per tant, conté una complexa «estructura emocional», així com una «dinàmica emocional» que evoluciona pas a pas i que intenta alternar el curs dels esdeveniments simultàniament (Bericat, 2016).