L'espai dels morts: els cementiris i el pensament higienista il.lustrat

L'ESPAI DELS MORTS: ELS CEMENTIRIS I EL PENSAMENT HIGIENISTA 1L.LUSTRAT." Isabel Lobato Franco Olga López Miguel Al llarg de gairebé tota 1'Edat Moderna els llocs c<collits per donar sepultura als cadavers eren, de forma exclusiva, els petits cementiris adosats a les esglésies i el mateix interior dels temples, situats dins els murs de les ciutats. Aquestapractica fou comunament acceptada al nostre país almenys fins al darrer terG del segle XVIII i ancaixa perfectament dins una religió com el catolicisme que admet la immortalitat dc I'anima i la vida futura. És per aixo que es fa ben palesa la preocupació de la societat d'aquesta &poca per la ubicaci6 dels seus cossos difunts, com bé ho demostren recents treballs sobre les actituds col.lectives davant la mort (1). Malgrat l'exclusivitat de la sepultura dins els recintes eclesiistics, aquest costum no comen~a amb el cristianisme mateix sinó que neix amb el cultc als mhtirs, el lloc d'enterrament dels quals, situats fora de les poblacions, es convertí en destí de les pclegrinacions dels fidels, provocant una acumulació de sepultures en els templcs edificats damunt els túmuls dels primers sants martirs (2). Dins les disposicions legals medievals jacs trova recollit aquest fet, si bé s'observa com un dret reservat només adeterminants individusen funció del seu rang, dels seus mérits o dels serveis prestats a la Monarquia o a la comunitat: "Soterrar non deben ninguno en la Eglesia si non á personas ciertas, que son nombradas en esta ley, asi como a 10s Reyes, é á las Reynas, C á sus fijos, é a 10s Obispos, C a 10s Priores, é a 10s Maestros, é a 10s Comendadores que son Prelados de las Ordenes, é de las Eglesias Conventuales, é a 10s Ricos-omes honrados que ficiesen Eglesias de nuevo (...) é á todo ome que fuese clereco ó lcgo, quc 10 meresciere por santidad de buena vida 6 de buenas obrasV.(3) 1 .- Vegeu~6p~z MIGLEL, 0.Actitudcol.lective. a 1 mor idiscurs testamentorialMatarÓdelsegleX1/1. Mataró 1987 pp. 63-70 i DE LA PASCUA, M.J. Actitudes colectivar anre la muerte en el Cádiz de la primera mitad del siglo XVIII. Cádiz, 1984 p. 123 i SS. 2.- ARIES, Ph. "Contribution B I'étude du culte des morts i I'époquc contetnporaine" a Essaissur I'Histoire de la mort en Occident du Moyen Age a nos jours, Paris, 1975. 3.- "Las Paridas" Llei I Tit. 13 Partida I Fou d'aquesta maneracom comcnc;i i arrela amb forc;a el costum de les sepulturcs dins cls tcmples, que I'Església pcrmeté i fins i tot Somcnti -malgrat la prohibició dels drct canbnic-, n~antenint, en aquesta qucstió, una postura ambigua i contradicti~ria. Aqucsta actitud csdcvingué n~olt adient per mantenir cl control idcologic dc la socictiat ja quc cl contacte entrc vius i morts rcxordava sempre als primers el cadclcr fugiscr dc la seva cxistCncia i la ncccssital, pcr tant, dc penedir-se dels pecats i preparar-se pcr a bcn morir (4). La unanimitat en quant al lloc de sepultura no és rcflcx, pcro, d'una uniformitat en quant a les tombes. La mort tampoc no iguala els homes i, dins la socictat fortament jerarquiuada dels segles moderns, és de preveure que les classes privilcgiadcs assoliran les sepultures de més gran preeminbnciadins els murs del templcs, mentre que Ics classes populars no poden aspirar més que un enterrament dins els petits cementiris parroquials junt a les esglésies. L'acumulació secular de cadivers sepultats a l'interior dels recintes eclesiastics provocava una situació d'evident insalubritat dins les grans poblacions, éssent a l'origen de nombroses malalties i bbits ocasionats per les més variades infeccions que la descomposició dels cossos dels difunts trasmetien als vius; els cementiris, amb el temps, esdevenen terribles femers que empudeguen les ciutats. Els testimonis són contundents: "( ...) es perjudicial para la salud humana y temple de 10s Pueblos el fetor y efluvios corrompidos que exhalan continuamente las sepulturas (...)"(5) A la Barcelona de la segona meitat del segle XVIII la contaminació pervinent de letrines, clavegueres i, sobretot, dels cementiris parroquials esdevenia insuportable i contra ella s'alcen les veus més autoritzades. Tant a nivell institucional com a nivell privat s'intenta trobar solucions per la situació de insalubritat de la ciutat a I'hora que donar-ne explicacions científiques sobre aquest procés. Una de les veus que s'alcen amb més forca contra questa situació es la de 1'Acadkmia Medico-PrBctica de Barcelona, fundada el 1770, societat que recull clarament els supbsits del pensament higienista de la Il.lustració, els quals constitueixen un aspecte particular dins el marc de la política de foment general impulsada pels governs il.lustrats. Observació, experimentació, pragmatisme, racionalisme cartesii, és la metodologia que deu guiar tots els metges acadbmics per tal d'aconseguir el principal dels objectius de I'Acadbmia: "la maior instruccion y la publica saludV.(6) Així doncs, 1'Academia es mostra plenament d'acord amb un dels topics favorits de la Il.lustraciÓ com és aquell que proclama que la cikncia ha d'6sser Útil als Estats i que aquests han d'ésser els encarregats de difondre els seus efectes beneficiosos a la totalitat de la societat. A instincies de la Junta de Sanitat de ]'Ajuntament de Barcelona, 1'Acadbmia MkdicoPractica elabora un Dictamen en el qual responia a la preocupació que mostraven les autoritats 4.- LEANTE, F. Tratado de cementerios. Lerida, 1887 Aquest autor defensa I'Església de les acusacions que se li fan d'ambigüitat i contradicció sobre aquesta qüestió tot dient que I'Església "siempre fue partidaria del enterramiento en cementarios y solo por consideraciones a determinadas personas y por una tolerancia general después, pudo permitir que se realizasen en 10s templos." p. 9 5.- ANONIM. Historia y poesias que manifiestan la utilidad de 10s cementerios, por el bien de la humanidad, salud publicar y beneficio de 10s que concurrimos al tempo a orar. Barcelona. Fullet sense data Fol. 1 exemplar a I'Arxiu Histhric Municipal de Barcebna A.H.M.B.. 6.- Estatutos de la Academia Medico-Practica de Barcelona erigida en la ciudad de Barcelona con permiso del Real Acuerdo de 4 de mayo de 1770. Carlos Gibert Tutó, Barcelona, 1779 p. 3 Alguns autors s'han dedicat ja a l'estudi de I'Acadhmia com a institució il.lustrada. Vegeu, per exemple PI I ARIMON, A. Barcelona antigua y moderna, Barcelona, 1854 Vol. I1 pp. 190-196 i també RIERA I TUEBOLS, S. Cihncia i tecnica a 1aIl.lurfraciÓ: Francesc Salvci i Carnpillo 1751-1828.-, Barcelona, 1985 pp, 94-96 sanitarics sobre l'augment de Ics morts rcpcnlincs, i quc avui constitucx un valuós document referit a la siluacio sanitlia barcclonina en cl darrer terc; dcl segle XVIII (7). Una de Ics possibles causes dc mortalitat dins la ciutat, scgons el memorial de 1'Acadkmia és la manca de ventilació dels carrcrs, estrcts i amb cascs molt altes, on s'acumulen els vzpors pudents pervinents de Ietrines, claveguercs i, naturalment ccmcntiris: "( ...) la poca ventilacion de Barcelona, por la estrcchcz de sus calles y la elevacion de sus casas y 10s vapores corrompidos que despidcn 10s lugares comunes, las alcantarillas y 10s cementerios, que todas se pueden reducir a una causa, es á saber, la infeccion de la Atmosfcra."(8) Com es desprén d'aquest paragraf, 1'Acadkmia accepta plenament la teoria, molt vigent en aquesta época, dels "miasmes" o vapors perjudicials que exhalen les tombes i tots els detritus biolbgics en general i també les partícules que es formen en cremar-se els taüts i barrejar-se en l'aire de l'atmosfera, essent aquest vapors o "miasmes" els causants de bona part de les malalties. Són, en definitiva, "( ...) 10s cfluvios corrompidos que despiden (...) las letrinas, 10s albañiles, 10s corrales, 10s muladares, 10s mataderos y 10s cementerios"(9). Aquesta teoria dels vapors podrits que dimanen els cadavers i enverinen l'aire esta perfectament descrita pel matematic B. Bails el qual manifesta, el 1785, ésser contrari a l'enterrament dels difunts dintre de les esglésies: "Siempre que el ayre calentado obra en 10s cadaveres, esto es, en curpos que privados de su calor propio, adquieren un calor extraño, muy pronto crece su volumen, el texido celular y 10s vasos se hinchan, y se hace con rapidez la putrefaccion. (...) El ayre lleno de efluvios putridos seria indefectiblemente mortal a no ser que las exhalaciones varias de algunos cuerpos embotan su malignidad, y 10s vientos disipan 10s principios de su corrupcion"(l0). Així, aquest aire enverinat "(...)debilita, relaja y corroe las fibras, irrita 10s nervios, disminuie la transpiracion, hace larespiracion dificil y ansiosa, corrompe 10s alimentos, comunica por varios caminos 10s humores sus malas calidades y perturba las secreciones y excreciones"(l1). 7.- Dictamen de 1aAcademia Medico-Practica de Barcelona sobre las frecuencia de las muertes repenlinas y apoplejias que en ella acontecen. Carlos Gibert Tutó, Barcelona, 1784. Aquest Dictamen ... des del punt de vista de la sanitat en general dins la ciutat de Barcelona ha estat estudiat per GARC~A FUEXTES, G. "El panorama sanitari0 de Barcelona a finales del siglo XVIII". Actes del Primer Congrés d'Histdria Moder~la de Catalunya. Vol I1 pp. 657-666 En aquest treball s'utilitzen només les informacions referides als cementiris que apareixen en el Dictamen ... pp. 61.32 8.- Dictamen ... p.21 9.- Dictamen ... p.23 10.- BAILS. B. Pruebas de ser contrario a la practica de todos las naciones y a la disciplina eclesiastica y perjudicial a lasaludde 10s vivos, enterrar losdifintosen las iglesias ypoblados, Madrid, 1785 p. 158 Engeneral sobreaquest teme veure pp. 155166 Il.- Dictamen ... p.26 Per tant, és imprescindible, per al manteniment d'una bona salut pública, que l'aireestigui riet d'aquests agents contaminants: "Es el ayre, por el qual vivimos, un agente que debe tener cierta elasticidad, y pureza para mantenernos sanos"(l2). La situació dels cementiris parroquials barcelonins, especialment el de Santa Maria del Mar, el de Nostra Senyora del Pi i, sobretot, el de 1'Hospital General de la Santa Creu, és motiu de greu preocupació pel acadkmics i les descripcions que d'ells al fan expressen amb tota fidelitat la repugnancia que aquests llocs els hi causaven. Les causes són que "( ...) las fosas estan mui juntas, y que en cada una se entierran muchos cadaveres quedando 10s ultimos casi a la superficie de la tierraW(l3). Pero no tant sols són els petits cementiris parroquials els que es troben en unes condicions higikniques lamentables, sinó que també I'Acadkmia fa kmfasi sobre la situació de les sepultures a l'interior dels recintes eclesiastics. Els enterraments dins les esglésies, convents o monestirs suposen un triple perill per la salut del barcelonins: en primer lloc, I'existbncia de bovcdes profundes, I'humitat de les quals provoca una corrupció mCs accelerada dels cossos que hi són enterrats; en segon lloc, el sistema de lloses per a cobrir les sepultures no impedeix que a traves de les seves juntes puguin sortir els vapors de la putrefacció del cadavers i, en tercer lloc, el gran perill d'infección que suposa l'obrir les tombes per donar lloc a nous enterraments. Aquest darrer és un fet molt arriscat ja que s'ha comprovat que pot suposar la mort instanhia de I'operari: "El P. Cotté es testigo de la muerte repentina de un sepulturero que abriendo una fosa en el cementeri0 de Montmorenci dio con el azadon contra un cadaver, que havia un año que estaba alli sepultado, y al golpe se levanto un vapor tan pestifero que al instante le sufocó"(14). Naturalment davant d'aquesta situació dels cementiris 1' Acadkmia dóna solucions de les quals es despren novament l'esperit pragmatic i racional característic de la 1l.lustraciÓ. No pot deixar de concloure que "10s cementerios no pueden dexar de ser nocivos dentro de qualquiera población", recomanant vivament la construcció de cementiris fora de les ciutats. Els nous recintes hauran de tenir unes dimensions adequades i seguir mesures higibniques relatives a la construcció i a la conducció dels cadavers que impedexin la reproducció de les condicions poc saludables dels vells cementiris. A tal efecte proposa una fórmula matematica que calcula l'extensió idonia dels cementiris en funció del nombre de cadavers, el terreny precís pels enterraments i el temps de corrupció dels cossos a una profunditat determinada (15). Seguint aquesta mateixa línia racional de la nova cikncia espanyola B. Bails dóna una fórmula molt semblant a la que proposen els acadkmics barcelonins, seguint, un i altres, les directrius científiques europees del moment: 12.- PONS, F. Memroia practica sobre las calenturas putridas del Ampurckan. Eulalia Piferrer, Barcelona, 1790 13.- Dictamen ... p.62 14.- Dictamen ... p.64 15.- Dictamen ... pp.61-63 G. GARC~A FUENTES ja haexplicat suficientment aquestafbtmulamatemPticaper laqual cosa no es reprodueix en aquestes planes. Veure d'aquesta investigadora, "El panorama sanitari0 ..." p. 660 "Un adulto necesita una hoya de treinta y seis pies en quadro; multiplicando, pucs, por 36 el numero de 10s muertos de un año comun, y el producto que saliere por tres, quando las hoyas tengan quatro pies de hondo, o por quauo si fueran hondas seis pies, se sacaran 10s pies que ha de coger la extension del Cementerio correspondiente al numero de muertos en que en 61 se hubieran de enterrar, de modo que tengan 10s cadaveres tiempo de consumirs"(l6). Altres solucions proposades per 17AcadCmia són la neteja de la boveda de 1'Hospital General de la Santa Creu, malgrat que sigui una operació arriscada, l'exuacció de letrines i altres diposits de residus organics i, finalment, l'adopció de mesures legals urgents i efectives que prohibexin els enterraments a les esglésies i fomentin la construcció de cementiris, amples i suficients, fora de les ciutats. Les disposicions legals reclamades per I'Academia Medico-Practica no triguen en arribar. Una Reial Cedula dicta& el 1787 per Carles 111 ordena la construcció de cementiris fora dels nuclis urbans quan no existexi la possibilitat de trobar dins les muralles de lesciutats espais amplis i ventilats, distants de les cases dels verns, per a instalar-hi els cementiris (17). Malgrat que aquesta disposició legal recull les aspiracions dels higienistes il.lustrats en quant a la construcció de cementiris fora de les ciutats i poblacions, no contempla la prohibició de continuar les sepultures dins esglksies i recintes religiosos en general ja que en casos excepcionals de virtud i santedat dels difunts és permesa la continu'itat d'aquesta practica consuetudinaria. Aquesta llei, característica de la política reformista que es va dur a terme durant el regnat deCarles 111, fou ben acollidaen els mitjans religiosos barcelonins. El bisbedeBarcelona,Gavino Valladares i Mesia publica rapidament un edicte en el qual es dirigia a tots els vicaris, rectors, beneficiats i totes les comunitats eclesiastiques notificant les disposicions reials "para que llegue la noticia a todos y nadie puede alegar ignorancia" i perque es procedexi a I'aplicació immediata del decret (18). També és ben acollida la normativa per un capella de l'església reial de Madrid que dedica aquestes octaves a l'elogi de la llei, tot fent referkncia al poc saludable ambient que es respirava dins les esglésies a conseqii&ncia de les sepultures i a les malalties, i fins i tot a la mortalitat, que els morts provocaven als vius: "Viva la providencia saludable, que a Dios da culto, y a 10s hombre vida; Huya la corrupcion abominable De su sagrada casa esclarecida: Respirese en el Templo el agradable Aromarico olor que a orar convida Triunfen ya 10s inciensos primitivos, Y no maten 10s muertos a 10s vivos"(l9). 16.- BAILS, B., Pruebas de ser contrario ... p.176 17.- Recollida a la Novisima Recopilación de Leyes de Espatia Llib. I Tit. 111 Llei I lmprenta del B.O.E., Madrid, 1976 18.- Biblioteca de Catalunya. Arxiu de la Junta de Corner9 B.C., A.J.C. F;ullets Bonsoms núm. 3291, Edictodel obispode Barcelona, Gavino Valladares y Mesia sobre la Real Cedula que prohibe 10s enferramienfos enlglesias y sobre hacer cementariosfiera de las ciudades. 11 de maig 1787. 19.- AN~NIM. Ocfavasen elogiodelas Reales Providencias para la com~ruccion de cernenferiosen que sean sepulfados 10s cadaveres de losfieles a beneficio de la salud publica y myor decoro de 10s sagrados femplos. Fullet sense data. Exemplar a 1'A.H.M.B. Com acostuma a succeir, les disposicions legals marxen enrera de les realitats perquC el 1775 a Barcelona s'havia efectuat la benedicció del primer cementiri extra muros de la ciulat, situat prop de la platja del Poble Nou i construit gracies als esfor~os personals del bisbe Josep Climent. També, dos anys abans de la proclamació de la Llei, el 1785, s'havia fet un cementiri al Reial Sitio de San Ildefonso, compendi de normatives urbanístiques i higikniques que hauria tie servir com a model pels futurs cementiris edificats després de la normativa del 1787. A aquests dos cementiris seguiren d'altres manats. construir per Carles 111: "(...)el Rey Nuestro Señor como tan anante de la salud de sus Vasallos, y de que se guarde exactamente la Disciplina Eclesiastica, ya ha mandado por si mismo construir varios cementerios fuera Poblado, como son 10s de 10s Reales Sitios de San Ildefonso y el Pardo y el de Yebenes de San Juan, agregandose a estos el de Urgel, el de Cartagena de Levante, el de Sisante, 10s de Lucena y otros diferentes mandados erigir por varios Prelados y Magistrados en 10s pueblos de su jurisdicciÓ"(20). Malgrat la legislació i les iniciatives, tant civils com eclesibtiques, encaminades a la construcció de cementiris fora de les poblacions, la progressiva implantació d'aquesta topa deseguida amb dos tipus de dificultats principalment. D'una banda la construcció de cementiris fou molt més lenta d'allo que era desitjat pel govern i aixo degut, sobretot, als problemes economics que plantejava; en efecte, trobar un espai adequat i sufragar les obres de construcció foren dos factors de rkmora en la dpida evolució que desitjaven les autoritats. Bona prova d'aixb és que el llarg del segle XIX i en successives Reials Ordres, dictades els anys 1833,1857,1867 i 1868, els governs ordenen, sobretot als municipis, que s'acceleri la construcció de cementiris i que les despeses vagin a ckec del Ajuntaments. Més encara, I' Acadkmia Medico-Farmackutica de Barcelona, en un Dictamen publicat I'any 1876 continua reclamant de les autoritats la construcció de nous cementiris per a la ciutat per tal d'evitar els problemes sanitaris que la saturació dels cementiris provocaven (21). D'altra banda, topa amb les resistkncies psicologiques de la societat davant una imposició des de dalt, ja que la majoria de la població no es manifest8 instanthniament favorable a I'inhumació en cementiris allunyats de les seves parroquies i dels seus familiars ja difunts. L'eleccio de sepultura en el discurs testamentari continua anant dirigida cap als recintes sagrats en una proporció suficientment elevada durant gairebé tot un segle com per aque I'any 1849 una Reial Ordre recordés la vigkncia de la Reial Ckdula del 1787, ordenant que continués indefinidament la prohibició dels enterraments dins les poblacions (22). Si bé les realitzacions practiques resten només esbo~ades a la fi del segle XVIII, aquestes són, pero, reflex evident de la preocupació per I'higienisme que tenien les autoritats espanyoles, tant polítiques com científiques i religioses, sobretot al llarg de la segona meitat d'aquest segle. La prevenció de tota mena de malalties, tant endkmiques com epidkmiques, era imprescindible per aconseguir la "salut" i la "felicitat" públiques dels súbdits. Aquests termes foren reiteradament emprats per governants i monarques il.lustrats i amb ells designaven la finalitat darrera de la seva política com a un objectiu cap al qual pretenien dirigir tores les seves accions de govern. 20.- AN~NIM. Historia y poesias que manifiestan la utilidad de 10s cernenterios, por el bien de la humanidad, salud publica y beneficio de 10s que concurrimos al templo a orar. Barcelona, fullet sense data. Exemplar a 1I.H.M.B. 21.- Dictamen emilido por la Academia Medico Farmaceutica de Barcelona para el estudio del emplazamiento y numero de cementerios de esta capital, Barcelona, 1876 Exemplar a I'A.H.M.B. 22.- Vegeu L~PEZ MIGUEL, O. Actituds col.lectives ... pp.68-69 i Reial Ordre de 12 de maig del 1849 Til. I Especial preocupació merexia la situació sanitaria dels grans nuclis urbans. Les ciutats requerien mesures higikniques urgents perquk el gran nombre de letrines, aigües residuals, clavegueres, escombraries, cementiris, etc. que proliferen dins les grans concentracions humanes esdevenen focus d'infecció permanent que provoquen als ciutadans les més variades malalties. La caotica situació higiknica de Ics ciutats era ben coneguda per part de les autoritats gracies als informes que, com el Dictamen de 1'Academia medica barcelonina, els hi arrivaven. La política santiaria s'orienti, doncs, a través de tot un conjunt de disposicions legals com les dictades pel cas dels cementiris, cap a un intent de solucionar els problemes de la manca de salubritat de les ciutats. Malgrat que les disposicions legals foren patrocinades pels Borbons il.lustrats, cal no oblidar que les primeres veus d'alerta sobre la precaria situció sanikia que suposaven els cementiris dins la ciutat de Barcelona foren donades pel grup de metges il.lustrats integrats dins I 1'Acadkmia MWico-Practica de la ciutat (23). Científics com ells, imbuits del racionalisme i del gust per I'experimentació propi del segle de les llums, varen ésser els precursors d'aquells altres metges que, al segle XIX i degut a les repercusions de la Revolució Industrial, iniciaren un corrent de pensament anomenat "Higienisme", el qual considera la gran influkncia de I'entorn ambiental i del mitja social en el desenvolupament i trajectoria de les malalties, tot criticant la manca de salubritat de les ciutats (24). Perb els homes són fruit del seu temps i aquest, la segona meitat del segle XVIII, estava dominat a Espanya pels valors ideolbgics del Despotisme 1l.lustrat que es desenvolupen durant tot el segle al socaire de la dinastia borbonica i dels quals Carles 111 en resta com a maxim exponent. 23.- Sobre la situació dels cementiris al segle XVIII a la ciutat de Madrid vegeu el recient estudi de GALAN CABILLA, J.L. "Madrid y 10s cementerios del siglo XVIII: el fracaso de una reforma" a EQUIPO MADRID, Carlos III, Madrid y la Ilustración, Madrid, 1988 pp.255-295 24.- Vegeu URTEAGA, L., "EI Higienismo en Espafia durante el siglo XIX y el paradigma de las topografias médicas". Tesi de llicenciatura, Barcelona, 1980