L'espai dels morts: L'organitzacio de l'espai als cementiris del segle XVIII. El cementiri vell de Barcelona

L'ESPAI DELS MORTS: L'OR(:ANITZACIO DE L'ESPAI ALS CEMENTIRIS DEL SEGLE XVIII. EL CEMENTIRI VELL DE BARCELONA * Isabel Lobato i Franco Olga López i Miguel La Barcelona de finals del seglc XVIII no es va sostreure a la inquietud que, en el si dels cercles erudits, suscitaven els problcmcs dc salubritat que es derivaven de la practica de la sepultura "intra muros". La situaci6 de la Ciutat Comtal no diferia, doncs, de la que es manifestava com una problematica gcncral comuna a les grans ciutats europees. En aquest, com en els altres casos més significatius, aquesta situació i la tendkncia general de les autoritats, mogudes per l'interh de la higiene i la salut públiques, portaria a la construcció d'un nou cementiri, fora dels murs de la ciutat, en un intent d'implantar una nova practica d'enterrament "extra muros" que malgrat l'impuls oficial, no seria acceptada per la població fins molt després. D'altra banda, si bé la creació de nous cementiris fora de les ciutats responia a noves directrius en la sanitat publica, l'cstudi del Cementiri Vcll de Barcelona, el primer consuuit fora de la muralla de la ciutat, evidencia que el model adoptat respon encara a una visió de la mort ancorada en el Barroc, tant per la seva concepció com pel seu tractament material, malgrat les aparences d'adopció dc noves actituds col.lectives, propics de la societat vuitcentista. Barcelona, responent a aqucst moviment gencral, quc es deixaria entreveure a través de les normes legislatives posteriors que emanavcn de Ics autoritats, inaugurava el primer cementiri extra muros de la ciutat el 1775, abans que fos dictada la Reial Ckdula que fixaria els criteris de construcció de cementiris "extra muros" (I). Efectivament, a instancia del bisbe Josep Climcnt es van iniciar l'any 1773 les obres de construcció d'un cementiri situat en un tcrreny ubicat davant de la platja de la Mar Bella, per donar resposta a la preocupació de l'cclcsiastic, interessat en acabar amb * Aquest text, amb algunes modificacions posteriors, forma part d'una investigació realitzada durant un curs de doctorat dirigit pel Dr. Moracio Capel I'any 1986 a la Univcrsin~ de Barcelona I.- Novísima Recopilación de la Leyes de España, Madrid, 1805,I-lihre I. tkol 111, llei I. Aquesta Reial Cbdula, dictada per Carles I11 el 1785, establia com a norma general la construcció de cementiris fora de les ciutats, si no existien en aquestes llocs ventilats adients per la scva ubicació, sense posar perill la salut de la població. De la mateixa manera, un reglament incorporat a aquesta Reial Ckdula marcava els trets característics fonamentals del cementiri del Real Sitio de San Ildefonso, constituint-SC així en model a imitar en la construcció dc cementiris "extra muros". Ics sepultures dels fidels a les esglésies i als ccmcntiris dc Ics parroquies, per considcrarho insalubre i poc adient a les normes de I'Església, tal com ho afirmava el propi bisbe Climent el mateix dia de la benedicció dcl cemcntiri, cl 13 de marg del 1775 (2). Tots els testimonis documentals que han arribat als nostres dies coincideixen en afirrnar que la inauguració del nou ccmcntiri fou un acte extraordinari que congrega gran quantitat de persones (3). Aixo no significa, pcro, que la crida efectuada per les autoritats civils i eclcsiastiques respecte a la necessitat d'cntcrrar els difunts al cementiri tingués una acollida entusiasta entre la població, la qual es mostra reacia a sepultar els seus, lluny de les esglésies que els havien acollit durant segles. Tant és aixi que algunes persolialitats optaren per donar exemple i fer-se enterar al cementiri, com fou el cas del Dr. Salva o el bisbe Torres Amat, els quals pensaven aixi que la població reticent els imitaria. Caldria un esforg considerable pcr part de les autoritats i un llarg procés que afectaria a la mentalitat col.lectiva perqui: el cementiri "extra muros" de Barcelona tingués un funcionament normalitzat i es pugucssin suprimir els enterraments consuetudinaris en els petits cementiris parroquials. Malauradament, la vida del Cementiri Vell de Barcelona, tal com es va inaugurar el 1775, fou molt curta. Fins al 1814 el cementiri va romandre tancat, abandonat i destrui't. Fou el 1818 quan el bisbe Pere Sitjar sol.licid i obtení del govern una porció de terreny immediata a la platja que unida a I'antic cementiri forma un solar de 210 vares de llarg per 160 d'ample, situat a la part oriental i a una milla escassa de la porta de D. Carlos de la ciutat. L'any següent, el 1819, el cemcntiri cra bcnei't cn un acte amb assistkncia del Capita General de Catalunya, el Governador de la plaga, el Capítol de la Seu, els capellans i els rectors de les parroquies i molt públic. Des de la seva reinauguració fins al mcs d'abril del 1836, el cementiri fou regit i administrat exclusivament per una Junta composta pel Bisbc de Barcelona o el seu provisor, un canonge anomenat pel Capítol de la Seu, un rector d'una de les parroquies i un obrer elegit per les obres parroquials, amb un secretari, un comptador i un tresorer. Perb a partir de l'any 1836, el govern municipal scgons les lleis vigents es va constituir en el seu director i es va formar una nova Junta Administrativa composta per 1'Alcalde, el provisor, dos regidors, un síndic procurador i quatre obrers de les obres parroquials als quals posteriorment es va afegir un rector parroquial (4). 2.- "Deacíprovingue,AGM lo sentiment,opermillordir, lo horros quemecausaveure quelosossosdevostres avis,extrets de les sepultures de les Iglesies, se havien depositat, o Ilarisat a uns llochs profans, inrnundos, exposats a ser trpitjats y algunes vegades rosejats de les besties. Perso y per que el Gran Pare dela lglesia Sant Agustí escrigue de proposit un lliure, encarregant-nos, que conforme al sperit de nostra sagrada religió, tingan gran cuydado dels morts, resolguí construir est Cementiri: y dispondréque se trasladen aell los ossos que estanen eixos llochs profans y profanats y ahont aniran a para 10s vostres". Biblioteca de Catalunya, Follets Bonsoms, núm. 4.768: Platica que, en conformitat amb el que disposa 10 Pontifical Rod, feu 10 lllustrissim Senyor Bisbe de Barcelona en 10 die 13 de marG de est any 1775, antes de comensar la banedicciódel Cementiri, que de ordre y a costas de sa Illustrissma se ha construit, comúa toles les parroquies de la Ciutat. 3.- "Fue sin duda admirable que a una distancia de mis de media hora de la ciudad, en dia de trabajo, y para ver una función que no tenia otro atractiva que la piedad, se juntasen muchos millares de personas y se ciesen 10s arenales del camino tan llenos de gente como las calles mis frecuentadas". Breve relación de las exequias, que por el alma del Ilmo. Señor D. Josef Climent celebró su a&nte familia en el convento de predicadores de Barcelona, 10s dius 19 y 20 de diciembre de, 1781 con la oraciónfrinebre que dijo el Dr. Felix Amat ... Vid, igualment, .Arxiu Diocesi de Barcelona, Cimmunium, 1772=1775, Llibre 109, Benedicció del cementiri del litoral, fol. 426 vg. 4.- Cf. Informe dado a instancia de la llustre Jun~a Administrativa del Cernenferio Genral de Barcelona por 10s doctores Don Joaquin Gil y Don José de Letamendi, Don Francisco Domenech y Don José Amay, Barcelona, 1858 i Andres Pero si la histbria del Cementiri Vell de Barcelona b important, el seu aspecte parla més i millor del sentiment dels coetanis respecte a la seva prbpia irnportancia i a la visió de la mort. La tipologia del cementiri comcnga a fornlar part del repertori arquitectonic a partir de la segona meitat del segle XVIII, en el marc de la nova ordenació urbanistica, característica de l'arquitectura neoclhssica, a instancia, sobretot, dels arquitectes francesos. Dins l'arquitectura civil, que té una iniportancia cabdal en I'art neoclassic, la projecció de cementiris i hospitals prengué un paper impor~antissim. El cementiri devia satisfer les noves necessitats, ja plantejades per les autoritats en matkria d'higiene, a través d'una adient estructuració de l'espai destinat a les inhumacions. Entre 1700 i 1850, la imatge del cementiri fou sotmesa a una skrie de modificacions ben precises destinades a reflectir d'una banda el canvi de les actituds respecic a la dimensió de la mort i d'altra banda, la transformació de la complexa visió del món. Fins al 1785 aproximadament, els arquitectes francesos havien aplicat als projectes de cementiris una estructuració medieval, composta per una arca prove'ida d'arbres i distribui'da al voltant d'una ossera. Prototip d'aquest model arquitectbnic roman el cementiri dels Sants Innocents a París, que des de finals del segle XV havia estat cercat per unes arcades, cada arc de les quals corresponia a una capella privada col.locada damunt d'una tomba subterrania a disposició d'una família nobiliaris o d'una institució. La proposta de l'arquitecte francks Caprou, a la qual prestarem atenció més endavant, datada el 1782 apareix com típica de I'apr~xima~ió a la nova problemitica plantejada durant el segle; el projecte reflecteix la substancial preocupació higienista a través de la seva planta circular -característica dels establiments hospitalariscom a prototip de la solució ideal contra l'estecnació de I'aire contaminat per Ics "miasmes" en arees tancades o com a mínim substretes a la ventilació. Pero no és només a Franqa que hom pot trobar una serie de projectes que respongui a les noves inquietuds del segle. Dins l'ambit espanyol, existeixen també una skrie de documents que testimonien aquesta nova tendkncia no tan sols a la reforma urbanística sinó també a la concepció de l'espai idoni pels morts. Es tracta d'una skrie de projectes procedents de la Real Acadkmia de San Fernando, publicats el 1970 per Alicia González Díaz (S), cronolbgicament situats entre 1787 i 1845, i realitzats per diferents arquitectes. Encara que l'autora realitza una divisió del conjunt de documents en dos blocs ordenats cronologicament, el que sembla important ressaltar és que les característiques formals de tots els projectes guarden una gran coherkncia i malgrat les diferkncies en el temps, tots recullen una skrie de premisses arquitectoniques idkntiques: Compten amb una planta quadrada o rectangular, de vegades amb patis posteriors semicirculars. Excepcionalment, són de planta octogonal o de creu grega. L'entrada principal sol tenir un pbrtic tetrastil o exastil, generalment amb escales, combinant de vegades les columnes amb els pilars. En ocasions, es substitueixen Ics primeres per pilars cruciformes. Es manifesta una predilecció per l'ordre doric sense estries i pels triglifs del fris. Frontons rígids i severs. De vegades, el portic és substitui't per una porta principal monumental amb arc de mig punt. Els cementiris que 'tenen capella 'situada al centre de la faqana principal tenen pbrtics als extrems. Es freqüent l'existkncia d'alties enlrades més petites destinades a carruatges o altres usos. . .<. .., , '., Avelino y Arimón, Barcelona antigua y miderna, BarcPl~n?; 1.854, vol. I1 pp. 581-589. 5.-Alicia González Díaz,, "El cementeri0 cspañol de 10s sigla's XVIlI y XIX, a Archivo español de arle, vol. 43, 1970. Tots els cementiris tenen una tanca no massa alta constitui'da per murs nus o decorazs amb calaveres i inscripcions. L'interior del cementiri es troba voltat generalment d'una galeria porticada amb columnes o pilars, amb coberta "dintelada" o "abovedada", al fons de la qual es troben els nínxols. El campo-santo ocupa el nucli central recorregut per galeries de gran monumentalitat o pe simples .passeigs amb xiprcsos; entrc uns i altres s'ordenen les sepultures de les persones que no poden adquirir un nínxol. La capella esta situada a I'entrada del cementiri i al centre de la part posterior. Generalment, és de planta de creu grega inscrita en un quadrat o un rectangle; algunes són d,: creu llatina i escassament de planta rectangular. Els creuers són rectangulars o circuIz~rs, de vegades amb rotonda de columnes classiques; damunt s'al~a la cúpula i el seu intradós es decora amb casetons de gust roma. Els tambors són alts, proporcionals i de f!,nestres adintelades. \, Els diposits de cadavers es situen a la part posterior del cementiri o als angles. Al- @,uns són de gran monumentalitat amb sales per vetllar els cadavers fins a la seva inhurnació i sales especials pels morts per epidCmia a més de petits oratoris. Alguns cementiris tenen una planta de nínxols subterranis amb caracteristiques similars a les estudiades a les plantes principals. De tots aquests detalls arquitectonics es desprén que els cementiris projectats aparei- :(en com una ciutat ideal, tra~ada geomktricament, on els nínxols i les.tombes s'ordenen segons la seva monumentalitat, les bases formals de la qual es troben en una llarga gamma de renovacions urbanes, incorporant els nous pressupostos de I'arquitectura neo- ~classica. Així, I'estricta normalització a nivell acadkmic és la primera nota dominant; atenent-se a les regles classiques la major part d'aquests edificis arrenquen de I"'aut&ntica antiguitat" intentant recuperar valors estructurals essencials com esquema que té en si mateix la possibilitat de múltiples variants en relació a les necessitats plantejades; reaccionant contra la profusió barroca s'emfatitza l'esforq de sobrietat: apareixen, doncs, els frontons classics sense modular, la utilització de I'ordre tosca, les cúpules esferiques, i altres elements arquitectonics. Aquestes notes generals coincideixen basicament amb les característiques arquitectoniques del Cementiri Vell de Barcelona. El projecte original fou obra de I'arquitecte italia .4ntonio Ginesi, autor de la fa~ana del cementiri imitant I'ordre doric de la ciutat italiana de Pesto. També participaren en la construcció, amb posterioritat, els arquitectes José, Mestre i Espluga, els quals han deixat consdncia de la seva intervenció en un plano1 de la capella, aixecat el 1832 (6). Si s'accedeix a I'avant-cementiri semicircular, deixant enrera els dos obeliscs amb al.legories, que limiten la porta central, hom troba una mena de parc abandonat, amb un espai buit que durant el segle passat fou omplert amb dues fonts. Continuant, hom troba una fa~ana de parc abandonat, amb un espai buit que durantel segle passat fou omplert amb dues fonts. Continuant, hom troba una fa~ana en la qual es distingeixen diversos elements: en pfimer lloc, una fa~ana d'ordre doric deguda a Ginesi; a continuació una escultura representant 1' Angel del Judici Final, de Venanci Vallmitjana, amb una inscripció que diu: "Resurrectioni horam mortuorum specto"; seguidament, hom troba dues cases petites als laterals, destinades al capella i custodi, respectivament, amb forma de sarcofag piramidal (influkncia neoclassica de tendkncies orientals); 6.- Carmen Riera, Els cementiris de Barcelona, Barcelona, 1981, p. 50 després dos edificis més que són cls destinats a la Junta i al dipbsitde cadavers. A l'altre cxtrcm de la porta es troba la capella, amb dccorac~ci intcrior plana, scguint les normes de l'estil Impcri. El cementiri és un rectangle dividit cn quatrc parts quc convergeixen en una petita pla~a on s'aixeca una creu de pedra gravada. Al pcu hi ha una sCric dc liipidcs de marbre amb els noms de les persones il.lustres que morircn en I'cpidCmia dc febrc groga del 1821 a Barcelona. A part dels quatre carrers de nínxols que comcnccn a la pla~a i es creuen amb altres files de nínxols ubicades a la tanca, s'aixcca un petit recinte destinat a sepultar aquelles persones que per les seves creences religioses o per motius lcgals no podien estar junt amb els altres. Una altra característica del cementiri és quc Ics ossercs es situaven als racons i eren petites i de planta quadrada. No obstant aixb, s'han dctcctat algunes als carrers, entre els nínxols (7). Perb creiem que molt més important quc la caracterització arquitectonica del cementiri, és la seva distribució espaia1 a I'interior. La distribució "social" del cementiri csti cn relació directa amb una determinada visió del món. A partir de la segona meitat del segle XVIII, quan comenccn a generalitzar-se els projectes de cementiris, es dissenyen tres models bcn difcrcnki (8) El primer model s'articular a partir dc Ics propostes dels arquitectes francesos de I'Acadbmia d'Arquitectura, que realitzen amb vista a la construcció d'un nou cementiri per als suburbis de Paris. Aquest model es caracteritza per la continuitat clara respecte al sistema consuetudinari de sepultures, el tret característic dcl qual és la distribució social com aparametre organitzatiu. Així, aquest primer modcl dcstina als rics una sepultura individual i familiar, i als pobres sepultures massives, comunes. Aquest fet contrasta clarament amb alguna afirmació vessada arrel del problema de la jurisdicciódelscementirisirepresenta una clara continu'itat rcspccteal quehaviaestatfinsal segle XVIII la ubicació de les sepultures a l'interior de Ics esglésies, amb una distribució plenament jerarquitzada (9). En general, els projectes d'aquest període perpetuen la uadicio del Barroc com art funerari, i de la teologia catblica. L'única diferbncia que hom pot observar entre els antics cementiris i aquests que ara comencen a projectar-se és que si bé als primers les distincions socials encara que existeixen no són clarament marcades, els nous projectes presenten unes distincions socials tra~ades amb tota claredat topografica. En canvi, els antics cementiris presenten un caos espaial característic del tradicional cementiri "intra muros" que sera substituit per la regularitat arquitectbnica. Entre els nous projectes deguts a arquitectes francesos, cal destacar els de Capron (1782) i Jean Louis Desprez (1776). El primer d'aquests projectes articula I'espai intcrior dins la tradició barroca, de forma absolutament jerarquitzada. En aquest projecte han desaparegut tots aquells elements @rees privilegiades, capelles especials, altars i objectes religiosos) que a I'espai interior del cementiri es disposaven de forma absolutament desordenada. L'espai interior del cementiri es troba dividit en una sbrie d'anells concbntrics organitzats jerarquicament a partir de la tomba de major prestigi, situada a la banda més allunyada del centre fins arribar a la fossa comuna situada al centre; entremig una skrie d'anells acullen les tombes 7.- Per cpmpletar la visió arqitecthnica del Cementiri Vell de Barcelona, cf. Oriol Bohigas, "Los cementerios como cadlogos de arquitectura",^ CAU, gener-febrer, 1973, núm. 17. 8.- RichardEtlin, "Traduemondi. Cementery dessing 17.50-1 850, a lotus Internacional, núm. 38,1983; del mateix autor, "Landscapes of Eternity: Funerary Architecture and thc cementery, 1793-1881", Opposifions, núm. 8, 1977. 9.- Rafael Leante, Tratado de cementerios, Lleida, 188 1, p. 19. dcstinades a personatges d'un prestigi mitja. Lleus diferkncies al nivell del terreny dels diferents anells garanteixen una més precisa articulació formal de la zona, que d'aquesta manera esdevé una clara representació de l'ordre social del ccmcn tiri. El projecte de Desprez (1776) ve cnriquit d'enlrada per un clar missatge sobre la mort. Cloherentment amb els ensenyaments de Jacques Fran~ois Blondel qui suggeria construir el cementiri sota el nivell del terreny, Desprez projecta una drie de camins descendents per simbolitzar visiblement el caire mateix del nostre destí mortal. Les arcades de l'exterior estan destinades a albergar les tombes dels personatges insignes simb capella coberta amb una cúpula, distribui'des al llarg del cercle. En definitiva, el projecte de Ilesprez representa una reinterpretació neoclassica del Campo Santo de Pisa, construi't a finals del segle XVIII. Pocs anys després de l'aparició d'aquests projectes, Etienne-Louis Boullé presenta un projecte que trenca substancialment amb el model explicat. Aquest disseny, que preveu un cementiri com un gran desert egipci en el qual l'edifici central, de forma piramidal, és l'ocasió per la celebració panteista amb dimesió infinita de l'espai i com resultat primigeni de l'univers, la vida, que s'al~a com un element triomfal. La idea originaria de l'arquitectura funeraria de Boullé neix de la imatge dels arbres il.luminats per la llum de la lluna, que sembla encarnar el món dels morts. La decisió de construir aquesta imatge a través del llenguatge de l'arquitectura, porta a Boullé a desenvolupar un diccionari deformes diametralment oposades al del llenguatgede I'arquitectura dels vius. Aquest model que es pot situar cronologicament en un període de transició (1783-1787), representa un pas intermig entre la recreació del model "antic" i la nova projecció del cementiri, emmarcat en el paisatge, imposada per primera vegada a partir de la influkncia dels estudiosos de la natura i dels jardins. A partir de la Revolució Francesa va prenent consistkncia la imatge del cementiri com a lloc de repbs etern, on els elements dels jardins estaran destinats a distreure l'observador del trist pensament provocat pels aspectes més trhgics de la mort. El cementiri de Pkre Lachaise, inaugurat el 1804, representa un nou model de projecte en arquitectura funerhria. D'una banda, és el primer cementiri municipal efectiu de París, i com a tal, un símbol de triomf del moviment de reforma de l'estructura urbanística del segle XVIII. D'altra banda, com a primer cementiri projectat a partir dels esquemes formals del jardí, sera pres com a model sobretot per construccions posteriors als Estats Units i a Gran Bretanya durant el segle XIX. Els projectes espanyols, així com el Cementiri Vell de Barcelona, malgrat la seva cronologia dispar es poden incloure perfectament en el primer grup que s'ha definit en base al model de cementiri de Desprez i Capron. Aquesta identificació pot establir-se no tan sols partint de les característiques arquitectoniques, sinó també per I'organització i la concepció de l'espai interior. Malgrat els diferkncies estructurals en les formes arquitectbniques que hom pot apreciar als diferents projectes espanyols, persisteix una concepció de l'espai identica. Aquest espai d'articula de forma plenament jerhrquica: generalment, l'espai interior, definit pels murs del cementiri i ocasionalment dividit en carrers, camins, passeigs, etc. es destina a albegar les sepultures generals i les dels grups amb menys recursos economies. En canvi, les galeries laterals, situades als murs del cementiri i sovint protegides per un portic i compostes generalmenl per capelles i nínxols estan destinats a acollir les sepultures de clergues, militars o' personatges importants. Es reprodueix, doncs,-un esquema de sepultures molt similar al sistema barroc, encara que traslladat a una nova ubicació dins l'espai urba. Aquest sistema continua definit per una situació jerarquitzada de les sepultures en raó a la distinció social del difunt. La diferkncia primordial que suposa el cementiri a aquest nivell és que aquesta jerarquització esta tracada dins el seu espai amb una claredat topografica; així, doncs, apareixen separacions entre les tombes de persones de diferents categories socials no tan sols n1itjanc;ant una ubicació distant i diferent sinó també mitjancant barreres arquitectoniques (camins, carrers, diferents nivells del terreny, etc.). Perb si aixo és important, cal afegir que la cronologia diferent es revela, en aquest cas, com un element distintiu primordial. El model de cementiri que es plasma en la construcció del Cementiri Vell de Barcelona i en els projectes presentats a la Real Academia de San Fernando poden integrar-se, com ja s'ha dit, en el grup definit pels projectes de Desprez i Capron; all6 que els fa singulars és la seva pervivtncia en el temps. Aixi com a Franca o Gran Bretanya s'implanta molt aviat un altre model representat. pel cementiri de Pbre Lachaise, que ja respon a nous criteris, al nostre país el model setcentista subsisteix durant garan part del segle XIX. Mentre a altres pai'sos es desenvolupa ja un model basat en la intenció de distreure als familiars dels difunts del trist pensament de la mort, ací els cementiris projectats adapten la seva configuració, de forma progressiva, a la nova situació marcada per la política sanitiria impulsada des del poder, i per la nova estructura urbanística de les ciutats; pero la distribució interna respon encara en gran mesura a la idea barroca de la mort; no existeixen, doncs, elements que distreguin l'atenció del món dels difunts, alhora que tots els seus components es conjuguen per donar testimoni de la preskncia dels morts i la seva proximitat al món dels vius. En segon lloc, als cementiris espanyols del segle XVIII i gran part del segle XIX roman una estructura jerhrquica semblant a la implantada a l'interiors de les esglésies quan aquestes encara albergaven sepultures: els llocs preminents són ocupats pels personatges més importants i es segueix un ordre preestablert en l'organització de l'espai del cementiri. Aixi doncs, l'espai "barroc" del cementiri acollira les primeres manifestacions d'una nova visió de la mort que s'anira afirmant progressivament al llarg del segle XIX, conjuntament amb altres valors morals. Aquestes primeres manifestacions es materialitzen en els epitafis d'una banda, i en l'escultura funeriria de l'altra. Ambdós elements representen la plasmació d'un fenomen basic en el transcurs del segle XIX: la substitució del cos per la memoria, responent a l'aparent paradoxa dels morts absents-presents que ja els mateixos coetanis van detectar. Així l'allunyament dels morts, segons alguns teorics de l'kpoca, especialment eclesiastics, tenia com a objectiu final, no l'oblit sinó la revalorització del record, devaluat per la proximitat dels difunts. En definitiva, no es tractara més que de la recerca d'una nova relació entre vius i morts, adaptada a una nova visió de l'altra vida, del més enlla (10). 10.-Michel Vovelle, La mort el ['Occidenl de 1300 a nos jours, Paris, 1983, p. 167.