Consideracions sobre la reforma de l'estructura de l'Estat

La e o ma de l’es uc u a de l’Es a és una asca bàsicamen de e o ma cons i ucional i no de e o ma es a u à ia. La delimi ació de la posició de l’Es a i de les comuni a s au ònomes es à ixada i no po se modi icada mi jançan la e o ma dels es a u s d’au onomia. Això exigi ia la e o ma de la Cons i ució. La e o ma dels es a u s únicamen po eni com a objec iu el pe eccionamen de la p òpia ó mula d’au ogo e n, pe ò no la ó mula de go e n es a al. Malau adamen , el bloqueig de la e o ma cons i ucional ha du a que s’hagi eco egu a la ia de la e o ma es a u à ia pe mi a d’ac i a -la. P oposa -se com a objec iu allò que hom no po assoli duu ine i ablemen a la us ació. Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a Ja ie Pé ez Royo INTRODUCCIÓ El e que el cons i uen no a de ini amb p ecisió l’es uc u a de l’Es a és un e àmpliamen conegu . Una idea cla a sob e aques a no és ni an sols disce nible a pa i de l’es udi de l’i e cons i uen . Millo di , inicialmen sí que a exis i una idea cla a de l’es uc u a de l’Es a al si de la Ponència Cons i ucional cons i uïda al Cong és dels Dipu a s, o conside an una e i- o iali zació de l’Es a en uni a s des descen ali zació d’aques que ind ien la ma eixa na u alesa, que ind ien accés a l’exe - cici del d e a l’au onomia pe la ma eixa ia, que segui ien el ma eix p ocedimen pe a l’elabo ació dels seus es a u s d’au- onomia, que ind ien la ma eixa a qui ec u a ins i ucional, el ma eix ni ell compe encial i el ma eix sis ema de inançamen . Aques e a el disseny de l’es uc u a de l’Es a que apa eixia en el p ime A an p ojec e de Cons i ució publica el 5 de gene de 1978 en el Bole ín O icial de las Co es. Pe an , inicialmen , el cons i uen sembla a inclina -se pe una es uc u a de l’Es a de ipus ede al, una es uc u a que es pe ila a al Tí ol VIII amb p ou cla eda , que s’ha ia inicia amb una o mulació de la decisió polí ica cons i ucio- nalmen con o mado a a l’a icle 2 en e mes més simples i dià- ans que els que es an acaba imposan a l’a icle 2 de ini iu, i que es comple a a amb la con igu ació d’un Sena ambé de ipus ede al, in eg a pe senado s elegi s pe les assemblees legis- la i es dels que en aquell a an p ojec e s’anomena en « e i o is au ònoms». Aques a cla eda inicial es a pe d e gai ebé immedia a- men desp és de la publicació de l’A an p ojec e. En la eela- bo ació d’aques que la Ponència Cons i ucional a e ec ua desp és de l’es udi dels o s pa icula s i de les esmenes p e- 112 IDEES 27 - 2005 sen a s a aques , es a en a en una ase de con usió de la qual ja no es a so i . Aques ànsi de la cla eda a la con usió es à pe ec amen documen a en les ac es de les Co s Cons i uen s. Pe comp o a -ho només cal compa a l’A an p ojec e del 5 de gene amb el del 17 d’ab il, i amb o s aquells ap o a s en les di e ses ases de l’i ine a i cons i uen : Comissió Cons i ucional i Ple del Cong és, Comissió Mix a Cong és-Sena . El cons i uen a enuncia a de ini l’es uc u a de l’Es a en el ex cons i ucional i a eme e al p océs polí ic que ha ia de comença desp és de l’en ada en igo de la Cons i ució pe què s’acabés oban una de inició d’aques a. L’a icle 151 de la Cons i ució és un p oduc e d’aques a con usió, de la incapaci a del cons i uen pe decidi -se, un cop abandonada l’opció ede al, pe una opció nacionalis a, pe bé que en un p i- me momen sembla a que ha ia de se així. Pe què, e ec i a- men , un cop abandonada l’opció ede al, sembla a que el cons i uen op a a pe una de inició nacionalis a de l’es uc u a de l’Es a , o conside an la possibili a d’un exe cici del d e a l’au onomia pe a les nacionali a s, no exp essamen de inides així en l’a icle 2 de la Cons i ució, pe ò sí conside ades de o ma inequí oca a a és de la que acaba ia sen la Disposició T ansi ò ia Segona, i un al e comple amen di e en pe a les egions. En la p ime a eelabo ació de l’A an p ojec e, la que es a publica en el Bole ín O icial de les Co es el 17 d’ab il de 1978, aques a opció apa eix de o ma p ou cla a. Pe ò aques a opció no es a man eni amb o es les se es con- seqüències. Ans al con a i. Malg a que s’a a o ia que aques a opció os la que s’acabés imposan desp és de l’en ada en igo de la Cons i ució, s’o e ia la possibili a que no os així. Aques a manca de cla eda es e lec eix de o ma inequí oca en la edac- ció de ini i a de l’apa a p ime de l’a icle 151 de la Cons i ució, que diu: «No se à necessa i dei- xa ansco e el e mini de cinc anys al qual a e e ència l’apa a p ime de l’a icle 148, quan la inicia i a del p océs au onòmic sigui aco dada dins del e mini de l’a icle 143.2, a banda de pe les dipu acions o els ò gans in e insula s co esponen s, pe les es qua es pa s dels municipis de cadascuna de les p o íncies a ec ades que ep esen in, com a mínim, la majo pa del cens elec o al de cadascuna, i aques a inicia i a sigui a i icada mi jançan e e èndum amb el o a i - ma iu de la majo ia absolu a dels elec o s de cada p o íncia en els e mes que es ableixi una llei o gànica». En aques apa a p ime de l’a icle 151 CE es aça a una passa el·la que pe me ia el ànsi de l’a icle 143 al 151 de la Cons i ució, i, consegüen men , es deixa a obe a una po a pe la qual les egions es podien inco po a a l’exe cici del d e a l’au onomia en les ma eixes con- dicions que les nacionali a s. En p incipi, el cons i uen op a a pe una in e p e ació nacionalis a de l’exe cici del d e a l’au onomia, pe ò adme ia la possibili a que es pogués imposa un exe cici di e en pel qual les egions s’equipa essin a les nacionali a s. I així a se desp és del esul a del e e èndum de a i icació de la inicia i a au onòmica a Andalusia. El 28-F de 1980 Andalusia es a escó e pe la po a que ha ia deixa obe a aquell apa a p ime de l’a icle 151, i a a ossega o es les al es comuni a s a un exe cici del d e a 113 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a L’a icle 151 de la Cons i ució és un p oduc e de la incapaci a del cons i uen pe decidi -se, un cop abandonada l’opció ede al, pe una opció nacionalis a, pe bé que en un p ime momen sembla a que ha ia de se així l’au onomia subs ancialmen simila al que ha ien exe ci les nacionali a s ca alana i basca, pe bé que no la gallega, que ambé es a eu e bene iciada amb el esul a del e e èndum andalús. A pa i d’aquell momen , mi jançan pac es au onòmics subsc i s el 1981 i el 1992 pels go e ns de la Nació en cadascuna d’aques es da es, la UCD i el PSOE, espec i amen , i pel pa - i del go e n en l’oposició, el PSOE i el PP, espec i amen , queda ia de inida l’es uc u a de l’Es a en uns e mes que s’assemblen mol més als que igu a en en el p ime A an p ojec e de la Cons i ució que als que igu en en el ex so mès a e e èndum el 6 de desemb e de 1978. L’es uc u a de l’Es a no a queda de inida mi jançan una decisió cons i uen en la qual hi hau ia hagu una pa icipació immedia a i di ec a de les Co s Cons i uen s i del poble espan- yol mi jançan e e èndum, sinó que l’es uc u a de l’Es a es a clou e mi jançan pac es polí ics i la aducció d’aques s en els di e en s p ocessos d’ap o ació dels es a u s d’au onomia. Pe ò el e que es es d’aques a mane a no signi ica pas que l’es uc u a de l’Es a quedés obe a, com s’ha di eqüen - men i enca a se segueix dien . L’es uc u a de l’Es a es à an- cada. L’es uc u a de l’Es a es à de inida a a és de no mes ígides que con enen clàusules de e o ma, que exigeixen majo- ies quali icades pe què s’hi puguin in odui modi icacions. L’ins i u de la e o ma és l’ins umen que es coneix en les socie a democ à iques pe clou e una ó mula de go e n, i aques ins i u es à p esen a la Cons i ució i als es a u s d’au onomia. L’es uc u a de l’Es a no es à a disposició del legislado es a al o del legislado de les di e en s comuni a s au ònomes, sinó que únicamen es à a disposició del legislado que e o ma la Cons i ució, o d’aquell que e o ma els es a u s d’au onomia, i, pe an , es à p o egida de l’única mane a en què ho po es a en una socie a democ à ica. C ec que és opo ú obse a aques a ob ie a pe què, eqüen men , endim a igno a -la. L’Es a espanyol é una es uc u a de inida no ma i amen pe no mes ígides que in eg en el que s’ha acaba denominan «el bloc de la cons i ucionali a ». Pe an , no és ce que exis eixi ambigüi- a pel que a a l’es uc u a de l’Es a . Hi ha ia ambigüi a en el ex cons i ucional, pe ò ha dei- xa d’ha e -n’hi desp és de l’ap o ació dels es a u s d’au onomia en els e mes en què ho han es a . Ac ualmen , l’es uc u a de l’Es a es à pe ec amen de inida. Hom pod à es a -hi d’aco d o no, pe ò sí que es à de inida. I si hom ol e o ma -la, sap quin és el p ocedimen que cal segui pe e -ho. No ens obem da an d’una mena de bui o de llimb cons i ucional, sinó al da an d’un complex no ma iu, la Cons i ució més els disse es a u s d’au onomia que de ineixen un Es a polí icamen descen ali za en disse uni a s que enen la ma eixa na u alesa, la ma eixa a qui- ec u a ins i ucional, el ma eix ni ell compe encial i, excep e el País Basc i Na a a, el ma eix sis- ema de inançamen . A més, es ac a d’un Es a polí icamen descen ali za que no an sols exis eix, sinó que ha unciona amb una e icàcia més que no able. L’Es a au onòmic cons uï sob e la base de la Cons i ució mi jançan l’ap o ació dels es a u s d’au onomia ha es a l’Es a més legí im i e icaç 114 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a El cons i uen op a a pe una in e p e ació nacionalis a de l’exe cici del d e a l’au onomia, pe ò adme ia la possibili a que es pogués imposa un exe cici di e en pel qual les egions s’equipa essin a les nacionali a s de o a la nos a his ò ia cons i ucional. Si bé inicialmen hom podia conside a que l’Es a au onò- mic es a a manca d’una ce a legi imi a d’o igen a ès que no e a el esul a d’una decisió cons i uen s ic o sensu, desp és de més de dues dècades ansco egudes des de la se a impo- sició e ec i a, podem di que aques a mena de mancança de legi imi a d’o igen ha queda compensada pe una legi imi a d’exe cici més que no able. Since amen , no c ec que ningú pugui posa en qües ió la legi imi a de l’Es a espanyol pe la o ma en què s’ha imposa a la p àc ica el p océs de descen ali zació polí ica. Més a ia cald ia di el con a i. Això ampoc s’ha de pe d e de is a. Si a ui pa lem de e o ma -lo és pe què ha es a un èxi . Si no ho hagués es a , no pa la íem de e o ma, sinó de quelcom di e en . Ens podem plan eja la e o ma i ens la podem plan eja amb se eni a pe què dis- posem d’una es uc u a de l’Es a que unciona, que dóna es- pos a als p oblemes que es plan egen en la socie a espanyola en gene al, i a cadascuna de les socie a de les disse comuni a s au ò- nomes en pa icula de o ma sol en . Aques a és la aó pe la qual, ins i o quan hom impugna la igència d’algun es a u d’au onomia, com ha succeï al País Basc des de a una mica més d’una legisla u a pels pa i s nacio- nalis es i pel p opi go e n de la comuni a au ònoma, no es p odueix una si uació de desgo e n, sinó que els ciu adans poden segui exe cin els seus d e s sense més condiciona- men s que els que p o enen del e o isme e a a, i els se eis públics segueixen uncionan amb no mali a . P obablemen no hi ha cap p o a millo que demos i que l’es uc u a de l’Es a és una bona es uc u a que l’expe iència basca d’aques a úl ima legisla u a. Malg a l’eno me ensió in e na exis en al País Basc com a conseqüència de la di isió dels ciu adans en dos blocs gai ebé iguals, i malg a l’en- on amen obe en e el go e n basc i el go e n de la Nació, de la Mesa del Pa lamen Basc amb el T ibunal Sup em, i del Pa lamen Basc amb el Cong és dels Dipu a s, no hi ha hagu una c isi de go e nabili a que a ec és de o ma pe cep ible la ida dels ciu adans. En aques a úl ima legis- la u a o es les p o íncies basques han ecupe a posicions en la classi icació de les p o íncies espanyoles pel que a a la enda amilia disponible, així com en al es indicado s socioeconòmics. Pe an , això ol di que ens obem en una si uació p opícia pe comença una ope ació de e o ma, la qual, en con a del que no malmen es diu, és una ope ació conse ado a que es a pe què hom conside a que es disposa d’una bona ó mula de go e n que hom desi ja man eni de o ma inde inida. Un cop ansco egu s més de in -i-cinc anys des de l’en ada en igo de la Cons i ució i gai- ebé in -i-cinc anys de l’en ada en igo dels es a u s d’au onomia, és un bon momen pe e le- xiona sob e el que hem e i plan eja -nos quins e ocs cald ia in odui en l’es uc u a de l’Es a pe p ese a -la en el u u . En e al es aons, pe què la majo pa de la socie a espanyola no a pa icipa di ec amen en el p océs cons i uen i és bo que pugui mani es a de o ma exp es- sa la se a adhesió al model de con i ència que es a decidi alesho es. Les cons i ucions 115 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a L’es uc u a de l’Es a no a queda de inida amb una pa icipació di ec a de les Co s i del poble espanyol mi jançan e e èndum, sinó que es a clou e mi jançan pac es polí ics i la se a aducció en els di e en s p ocessos d’ap o ació dels es a u s d’au onomia 116 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a democ à iques han de basa -se en una solida i a in e gene acional que únicamen es po exp essa a a és de l’ins i u de la e o ma. Així ha succeï en o s els països au èn icamen democ à ics del món. I així cal que succeeixi a Espanya. ¿PER ON COMENÇAR? C ec que la e o ma de l’es uc u a de l’Es a hau ia de comença pe la e o ma de la Cons i ució. Com ja hem di , el cons i uen no a pode de ini l’es uc u a de l’Es a i es a ha e de limi a al econeixemen del d e a l’au onomia i a la egulació de les condicions d’exe cici d’aques pe pa dels i ula s d’aques d e , quali ica s com a nacionali a s i egions. Malg a que el cons i uen no a iden i ica exp essamen les nacionali a s o dis ingin -les de les egions, sí que a eni en comp e unes condicions d’exe cici del d e a l’au onomia di e en s pe a les p ime es que pe a les segones, pe bé que deixa a obe a la possibili a que es an- si és de les segones a les p ime es si es complien de e mina s equisi s es able s en l’apa a p ime de l’a icle 151 de la Cons i ució. Aques a és la aó pe la qual la Cons i ució no a pode deixa de inida l’es uc u a de l’Es a . Calia espe a els p ocessos es a- uen s pe al de eu e quin ús s’acaba a en del d e a l’au o- nomia pe pa de o es les nacionali a s i egions, a ès que únicamen quan això hagués succeï es pod ia sabe exac a- men quina e a l’es uc u a de l’Es a espanyol. To es les singula i a s cons i ucionals pel que a a l’es uc u a de l’Es a p o enen d’aquí: la doble ia d’accés, la del 143 i la del 151 CE, comple ada amb els es supòsi s p e is os en l’a icle 144 CE, el doble sis ema d’elabo ació dels es a u s d’au onomia, el del 146 i el del 151, la doble llis a dels a icles 148 i 149 pe a la dis- ibució de compe ències en e l’Es a i les comuni a s au ònomes, la no cons i ucionali zació del sis ema de inançamen i la se a emissió a la Llei O gànica de Finançamen de les Comuni a s Au ònomes. I la con igu ació con adic ò ia del Sena , de ini com a «Camb a de ep esen ació e i o ial» (a . 69.1 CE), pe ò in eg a mol majo i à iamen pe senado s p o incials, la qual cosa el con e eix de o ma gai ebé exclusi a en una camb a de segona lec u a. Les impe eccions de la Cons i ució pel que a a l’es uc u a de l’Es a són nomb oses. Realmen , esul a so p enen que a pa i d’una no ma an impe ec a s’hagi pogu cons ui un Es a au onòmic que hagi es a an e icaç. El esul a del desen olupamen no ma iu de la Cons i ució ha sigu mol millo d’allò que la lec u a del ex cons i ucional p esagia a. Una es uc- u a de l’Es a de ec uosamen concebuda pel cons i uen ha gene a un Es a au onòmic sòlid i ope a iu. Resul a es any, pe ò ha es a així. Jus amen pe això, la e o ma cons i ucional que s’hau ia de e é lími s. Desp és de la in e - p e ació que s’ha acaba imposan de la Cons i ució pel que a a la e i o iali zació de l’Es a , es à cla que hau ia es a mol millo man eni l’opció ede al que igu a a en el p ime A an p ojec e El e que es es d’aques a mane a no signi ica pas que l’es uc u a de l’Es a quedés obe a, com s’ha di eqüen men i enca a se segueix dien . L’es uc u a de l’Es a es à ancada de Cons i ució, pe ò això ja no és possible. L’Es a au onòmic ja es à cons i uï i no es po o na a inicia el seu p océs cons i uen . Les ies d’accés a l’au onomia i els p ocedimen s d’elabo ació dels es a u s an se els que an se . Els p ecep es que els egula en pod ien se conside a s com a p ecep es his ò ics, que ja hau- ien esgo a la se a unció, si no os pe què d’aques s depenen els p ocedimen s de e o ma dels es a u s, que són di e en s segons la ia pe la qual es a accedi a l’au onomia i del p ocedimen pel qual es an elabo a els es a u s. Els a icles 143, 144, 146 i 151 CE pe iuen en les clàusules de e o ma dels es a u s del 143 CE, d’una banda, i en els del 151 CE, de l’al a. Pe an , es ac a d’a icles que esul en in ocables. Únicamen mi jançan una e o ma que ixés uns elemen s comuns pe a la e o ma de o s els es a u s d’au onomia es pod ien e desapa èixe del ex cons i ucional les no mes ela- i es a les ies d’accés i als p ocedimen s d’elabo ació dels es a- u s. C ec que es ac a d’una ope ació de e o ma que se ia desi jable que es pogués e , pe ò, en aques momen , in en a e - la se ia una imp udència ex ao dinà ia. Cal un pe íode més lla g d’a i mació en la p àc ica de l’Es a au onòmic pe què una ope- ació d’aques mena es pugui du a e me. Quelcom semblan succeeix amb les no mes ela i es a la dis- ibució de compe ències en e l’Es a i les comuni a s au òno- mes. El sis ema de doble llis a, conside a en els a icles 148 i 149, amb les possibili a s que es pugui ansi a del p ime al segon pe pa de les comuni a s au ònomes, pe ò amb la possibili a que, a a és de la in e p e ació de de e mina s í ols compe encials o de la ex ensió de ce es a i- bucions ( onamen almen , la legislació bàsica), l’Es a pugui ocupa el e i o i compe encial de les comuni a s au ònomes, no és la millo o ma de esold e el p oblema d’un Es a polí icamen descen ali za . Pe ò sob e la base d’aques sis ema s’ha cons uï l’Es a au onòmic, i di ícilmen podem pensa que a a ma eix es pogués posa en p àc ica un sis ema al e na iu. Es pod an e alguns e ocs, pe ò in en a imposa un nou sis ema de dis ibució compe encial no és possible. No és que els a icles 148 i 149 siguin in ocables, pe ò, bàsicamen , el sis ema de dis ibució com- pe encial que hi apa eix sí que ho és. En la me a opinió, les e o mes cons i ucionals ealmen possibles espec e a l’es uc u a de l’Es a se ci cumsc iu ien als es emes següen s: 1. La iden i icació o no amb noms i cognoms de les nacionali a s i egions en el ex cons i u- cional ma eix, en el cas que es decidís inco po a el mapa au onòmic al ex cons i ucional. 2. La e o ma del Sena , pe al de con igu a un ò gan a a és del qual les comuni a s au ò- nomes puguin pa icipa com a als en el p océs de o mació de la olun a de l’Es a . 3. El inançamen de l’Es a au onòmic. 117 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a L’es uc u a de l’Es a únicamen es à a disposició del legislado que e o ma la Cons i ució, o d’aquell que e o ma els es a u s d’au onomia, i, pe an , es à p o egida de l’única mane a en què ho po es a en una socie a democ à ica ¿IDENTIFICACIÓ CONSTITUCIONAL DE LES NACIONALITATS I REGIONS? La inclusió del mapa au onòmic en la Cons i ució és un dels objec ius de la e o ma cons i ucional p oposada pel go e n p esidi pe José Luis Rod íguez Zapa e o. Sembla lògic que es aci. El cons- i uen espanyol, seguin el de 1931 en aques pun , no a iden i ica quines e en les uni a s de descen ali zació polí ica de l’Es a , sinó que a deixa a la inicia i a de les p o íncies en el seu p océs de cons i ució com a comuni a au ònoma la con igu ació del mapa au onòmic. Coneixen la nos a his ò ia polí ica i cons i ucional, és comp ensible que es p ocedís d’aques a mane a, pe ò no és menys comp ensible que, un cop o es les p o íncies cons i uïdes en comuni a s au ònomes, i o es amb més de dues dècades de ida, es comen- ci la inclusió de o es en el ex cons i ucional. La Cons i ució ha d’esmen a exp essamen quines són les uni a s de descen a- li zació polí ica de l’Es a espanyol. A a bé, la Cons i ució, en inco po a les comuni a s au ò- nomes, ¿ha d’iden i ica cadascuna com a nacionali a o com a egió, o no ha de e -ho? ¿Ha de conc e a e i o ialmen el sen i dels e mes nacionali a s i egions inclosos en l’a icle 2 CE o no ha de e -ho? ¿Ha d’inco po a una no a exp essió, com a a «comuni a nacional», pe iden i ica de e minades comuni a s au ònomes i di e encia -les d’aques a mane a de les al es? Pe dona una espos a a aques s in e ogan s, s’han o mula dues p opos es di e en s, apa- d inades cadascuna pel p esiden de la Gene ali a de Ca alunya i pel p esiden de la Jun a d’Andalusia. D’aco d amb la p ime a, en el ex ma eix de la Cons i ució s’hau ia de di e encia de o ma exp essa la na u alesa di e sa d’uns e i o is espec e d’al es, quali ican -los de mane a di e en . La denominació de cadascuna de les comuni a s au ònomes en el ex cons i- ucional hau ia d’ana acompanyada de la quali icació de la se a na u alesa com a nacionali a , com a comuni a nacional o com a egió. Con à iamen , la segona p opos a man é que la decisió polí ica cons i ucionalmen con- o mado a de l’es uc u a de l’Es a con inguda a l’a icle 2 de la Cons i ució ha de omand e com es à. La Cons i ució no ha de quali ica de o ma indi iduali zada cap comuni a au ònoma de nacionali a i de comuni a nacional o de egió, a ès que aques a qües ió s’ha de esold e únicamen i exclusi a a a és de la e o ma dels es a u s d’au onomia. En el seu es a u d’au onomia, cada comuni a au ònoma s’ha d’au ode ini de la mane a que li sembli opo ú; òb iamen , sem- p e que aques a au ode inició es man ingui dins els lími s que la Cons i ució imposa. La p opos a del p esiden de la Gene ali a ca alana é la se a lògica. Si la Cons i ució dis ingeix en e nacionali a s i egions, ¿pe què no iden i ica les unes i les al es? ¿Quin sen i é ha e inclòs aques a di e enciació si desp és no es adueix en la con igu ació del mapa au onòmic? O, dien -ho amb les se es pa aules, si «la Cons i ució de 1978 es à dien de o ma innominada pe ò incon usible que hi ha es nacionali a s his ò iques, les es que ha ien plebisci a el seu es a- u en el passa », ¿pe què no acla i -ho? (El País, diumenge 3 d’ab il de 2005). 118 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a L’Es a au onòmic cons uï sob e la base de la Cons i ució mi jançan l’ap o ació dels es a u s d’au onomia ha es a l’Es a més legí im i e icaç de o a la nos a his ò ia cons i ucional Si es ac és exclusi amen d’un p oblema de quali icació, és possible que es pogués assoli un aco d. El que succeeix és que no és així. La dis inció en e nacionali a s i egions pel cons i- uen es a a inculada, com ja hem ingu ocasió de posa de elleu, a un exe cici po encial del d e a l’au onomia de na u alesa i con ingu di e en s pe pa de les p ime es i les segones. A la p àc ica, aques exe cici po encial dis in no es a pode imposa . Ans al con a i. La igual a en l’exe cici del d e a l’au onomia, an pe pa de les nacionali a s com pe les egions, ha es a el mo o de l’Es a au onòmic. To s els passos que s’han e en la cons ucció d’aques han ana en aques a di ecció. Consegüen men , la iden i icació del e me nacionali a amb un exe cici di e encia del d e a l’au onomia ha desapa egu a la p àc ica de l’Es a au onòmic. La in e p e ació que es podia ha e e del ex cons i ucional ap o a el 1978 no és la in e - p e ació que se n’ha e . A ui, els e mes nacionali a i egió son i elle an s pel que a a l’exe cici eal i e ec iu del d e a l’au onomia. Aquells que p oposen que la Cons i ució iden i iqui o di e encian -les les nacionali a s de les egions accep a ien aques- a eali a , ¿o hom p e én al con a i ob eni d’aques a mane a un í ol a a és del qual ei indica un exe cici di e encia del d e a l’au onomia? Men e no hi hagi una espos a cla a i inequí oca a aques in e ogan , se à impossible a i- ba a un aco d. Cap comuni a au ònoma accep a à que es quali iqui a una al a de nacionali a i a ella de egió, si d’aques a quali icació hom dedueix no solamen una desigual a immedia a en l’exe cici del d e a l’au onomia sinó ni an sols un í ol amb el qual aspi a e en ualmen a aques exe cici di e encia en el u u . Aques a és la aó pe la qual la p opos a del p esiden de la Jun a d’Andalusia de deixa l’a icle 2 de la Cons i ució com es à a a, d’inco po a al ex de la Cons i ució la denominació de cada comuni a au ònoma sense cap quali ica iu de cap mena, i de deixa que, mi jançan la e o - ma del seu es a u d’au onomia, cada comuni a au ònoma es de ineixi de la mane a que li sem- bli opo ú, sigui l’única que sembli iable ac ualmen . No sembla pas que es pugui ana més enllà pe al d’assoli el consens que s’exigeix cons i ucionalmen pe a la ope ació de e o ma cons- i ucional, i pe al qual, pe bé que no s’exigeixi no ma i amen , aques esul a polí icamen imp escindible en les e o mes es a u à ies. REFORMA DEL SENAT Es ac a sens dub e de la e o ma més impo an pel que a a l’es uc u a de l’Es a . El Sena és una peça incohe en amb l’es uc u a de l’Es a que s’ha acaba imposan . Hagués sigu incohe en amb qualse ol de les es uc u es de l’Es a que s’haguessin pogu imposa a la p àc ica dins de les possibili a i els lími s conside a s en la Cons i ució, pe ò és absolu amen incohe en amb la que s’ha imposa de o ma e ec i a. El Sena espanyol és una ins i ució cons i ucionalmen desba a ada, que únicamen s’explica 119 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a Si a ui pa lem de e o ma -lo és pe què ha es a un èxi . Si no ho hagués es a , no pa la íem de e o ma, sinó de quelcom di e en pe la con usió del cons i uen espanyol espec e a l’es uc u a de l’Es a a la qual ens hem e e- i epe idamen . Aques a és la aó pe la qual algunes eus es an aixeca con a la se a con i- gu ació abans que la Cons i ució os so mesa a e e èndum, i mol es més un cop que la Cons i ució a en a en igo . No hi ha p àc icamen ningú, ni an sols aquells que s’oposen a la e o ma cons i ucional de mane a onamen alis a, que de ensi el Sena al com es à de ini cons- i ucionalmen . Abans he di que l’es uc u a de l’Es a es à ancada, en la mesu a que es à de inida amb no - mes ígides. I sens dub e això és així des d’una pe spec i a ju ídica o mal. Pe ò ma e ialmen no es à ancada. I bàsicamen no ho es à degu a la composició i uncions del Sena . A més, es ac a d’un de ec e ana òmic que no s’ha compensa isiològicamen . En les al es peces de l’es- uc u a de l’Es a s’ha p oduï aques a compensació isiològica. Un Es a no ben cons i uï ha unciona de o ma més que accep able. Els p ocessos de legi imació de les ins i ucions au onòmiques han ope a de o ma sa is ac ò ia. La dis ibució de compe ències en e l’Es a i les comuni a s au ònomes ha pe mès dona una espos a aonable als p oblemes als quals s’ha- ia de e on . Fins i o en el e eny del inançamen , sob e el qual pa la é més enda an , s’ha oba un agençamen . Pe ò, pel que a al Sena , no ha succeï el ma eix. Ans al con a i. Amb el emps, la se a con igu ació ana òmica de icien ha ana aien la ca a isiològicamen amb més in ensi a . El Sena és una ins i ució p o undamen dis uncional. No podem di es posi iu sob e el Sena i sí que li hem de e eu e mol es coses nega i es. El ancamen ma e ial de l’es uc u a de l’Es a exigeix doncs la e o ma del Sena . Un cop l’Es a s’ha descen ali za en disse comuni a s au ònomes que enen la ma eixa na u alesa, la ma eixa a qui ec u a ins i ucional, el ma eix ni ell compe encial i el ma eix sis ema de inança- men , el Sena no po omand e cons i ucionalmen al com es à a a. Amb la in e p e ació de la Cons i ució que s’ha imposa a la p àc ica i, pe an , amb la Cons i ució ealmen exis en , l’a - icle 69 ha esde ingu una no ma ma e ialmen an icons i ucional, pe bé que o malmen no ho sigui. És cu iós, pe ò, cons i ucionalmen , les comuni a s au ònomes gai ebé no exis eixen pe a l’Es a , pe al p océs a a és del qual es cons i ueix i exp essa la se a olun a . Com els pe - sona ges de Pi andello, es an ce can un au o que inco po i la se a eno me i ali a a la ida de l’Es a , al p océs a a és del qual es mani es a la se a olun a . Aques a és una exigència de la in e p e ació que els es a u s d’au onomia han e de la Cons i ució. Si s’hagués e una in e p e ació di e en , és possible que l’exigència de e o ma del Sena no os an pe emp ò ia i an ineludible, pe ò amb la in e p e ació que s’ha imposa sí que ho és. El Sena ha de se una camb a de les comuni a s au ònomes i es més que això. I això ha de se així an des d’una pe spec i a o gànica com uncional. Pod em discu i sob e el model de Sena e i o ial i sob e quines uncions conc e es i en quins e mes se li hau ien d’a ibui , pe ò no sob e la na u alesa d’aques a segona camb a i sob e la posició que ha d’ocupa en l’Es a au onò- mic ealmen exis en . Amb mol a di e ència, aques a és la de o mi a més g an de l’es uc u a 120 Conside acions sob e la e o ma de l’es uc u a de l’es a P obablemen no hi ha cap p o a millo que demos i que l’es uc u a de l’Es a és una bona es uc u a que l’expe iència basca d’aques a úl ima legisla u a