Conjuntura i desestabilitzacio del mercatun cas de l'impacte del cors en el comerç mallorqui del segle XVII

BSAL, 53 (1997), 425-430 CONJUNTURA I DESESTABILITZACIO DEL MERCAT: UN CAS DE L IMPACTE DEL CORS EN EL COMERÇ MALLORQUÍ DEL SEGLE XVII ANDREU BIBILONI* Aquest treball intenta destacar la importancia conjurttural que les captures corsàries conduidcs a Tilla poden tenir sobre el comerç convencional i, especialment, sobre el mercat interior. Altre tema és l'entrada dc capitals procedents de les preses venudes fora de l'illa. Les comparacions establides, excepcionals a la presa que cs presenta i en cap moment extrapolabas a la resta d'anys, prenen com a referència les dades aconseguides per 23 anys: 1635-36, 1656-57. 1660-61, 1672-73, 1676-77. 1678-79. 1680-81, 1683-84. 1684-85. 1687-91. 1697-1704, 1707-08, 1715-16 i 1717-18 [A. Bibiloni (1995), El comerç exterior de Mallorca. Homes, mercats i productes d'intercanvi. 1650-1720, Palma], Al respecte s'han de tenir en compte dues consideracions. Primera: l'eliminació d'aigun d'aquests anys en l'anàlisi (especialment 1635-36 i 1656-57) es deu a la manca dc dades sobre la valoració de les importacions. Segona: cn iots ets casos cl valor lolal de les importacions no inclou els cereals. Entre mitjans de setembre del 1676 i mitjans dc setembre del 1677 arriben al port de la Ciutat dc Mallorca un total de 111 embarcacions amb una càrrega eslimada en unes 166.000 lliures mallorquines.1 Durant cl mateix període es registra cl manifest d'altres onze vaixells en concepte de presa.2 Els deu primers aporten una càrrega total valorada en quasi 24.000 lliures (Taula l). Es una quantitat respectable. De fet, representa poc més del 14% del valor de tes importacions. La onzena embarcació, però, romp totes les mitges i dispara els termes de comparació. A 12 dc setembre del 1677 el comte de Montenegro presenta, davant els administradors del Victigal de Mar. la relació dc mercaderies de la nau Jerusalem que, procedent d'Esmirna, fou apresada per la companyia de cors en la que es troba integrat3 Universidad dc Sevilla La balança comercial i el niovimcnl portuari de Mallorca pel període 1661-1718 es troben reproduits cn valors mitjos anuals a A. BIBILONI: El comerç exterior... 195 i 197. Les dades puntuals de cada any es poden Irobara A. IIlliII.OM: (1994), Els filats del comerç exterior dc Mallorca, ¡650-1720 (inèdit), 14 i 430 (per a ¡a balança comercial amb cada un dels mercal s/ports vegi's 431-465). Les 160 preses de les que es declara manifest al Vicligal de Mar en el període 1657-1718 es troben relacionades a A. BIBILONI: Els ¡laxes.... 28-35. ARM. AH. 1370, ff. 118-119, Aquesta presa es transcriu a J. CIRERA: "Escuadra de Mallorca en corso en el siglo XVII". BSAL. XXVIII, 1942, 373-374 i a Ct, LÓPEZ NADAL: El corsarisme mallorquí a ¡a Mediterrània Occidental 1652-I69H: un comerç forçat. Palma,1986, 546-548. Ni aquestes dues transcripcions ni la del Victigal de Mar coincideixen entre si. També es tracta a P. MONTANER i A. LESENNE: "Nobleza, comercio y corso. Los 'Negocis per mar' de ¡os Sureda". Mayurqa, 19, 1979-1980, 233¬ 244 i a G, LÓPEZ NADAL: "Competències entre cl Consell d'Aragó i el Consell de Guerra pels judicis de les captures de cors a Mallorca. J;l cas de la presa 'la Nueva Hierusaleiu' (1677-1687)", Eoiilcs Rerum Balearium, III. 1979-1980, 203-226. 426 ANDREU BIBILONI La composició dc la càrrega (Taula 2). en lennes de volum i valoració, permet parlar d'un dels més grans lx>lins aconseguits pels depredadors insulars de l'època.4 La relació dc mercaderies cs pot resumir en quatre grans blocs: primer, pot ser sigui et més espectacular i s'identifica amb unes 97 lones de fibres tèxtils (64% del valor loial), entre les que es troben més de 2000 quintars dc cotó, uns 223 quintars dc seda dc diferents sorts, 135 quiniars de llana de camell i 20 quintars dc pel de cabra: segon, amb un 16% del valor cs troben unes 25300 unitats dc cuiram enire les que tenen un lloc privilegiat els més dc 12800 cordovans blancs i els 8700 cuiros adobáis, moll distants dels cuiros de brúfol i vaca cn pel, cis cordovans i vaquetes vermelles i les badanes: tercer, cl format exelussivament per cinc varietats dc teles (mocaials. ximcllots. indianes, demiles i escamites) on predominen Ics dc coló i que, en nombre proper a les 11700 peces representen al voltant d'un 13% dc la valoració: i quart, el formal per mercaderies diverses de menor repercussió com cera. adrogues, califes, estoracs. senct. almesc. boix i teles diverses.5 La incidència d'aquesta presa sobre cl comerç mallorquí cn general i pel mercat interior en particular és espectacular. Valen algunes comparacions: a) respecte a la valoració les 135.354 lliures mallorquines registrades pel Victigal de Mar signifiquen: que aquesta sola presa equival al 81% de les importacions dc l'any 1676¬ 1677 conduides pels 111 vaixells; significa cl 85% del valor de les preses del 1676-1677 declarades a la Ciutat de Mallorca; equival al 68% de les importacions mitges anuals del període 1661-1718; i supera cl valor dc les importacions totals d'anys com 1683-1684. 1689-1690 i 1690-1691. b) réspede a les mercaderies dels tres primers blocs esmentats cs poden extreure les conclusions següents: - en quan a les teles: les 11.692 peces atrobades a l'interior de la Jerusalem superen en quasi un 30% la importació mitja anual dels 23 anys dels que es tenen xifres en el període 1636-1718^; només quatre d'aquests 23 anys superen les dades dc la presa: 1698¬ 1699, 1702-1703, 1715-1716 i 1717-1718; i, a hores d'ara, no cs coneix que Mallorca hagi rebut, tant pel comerç de pau com de guerra, altra remesa parescuda dc teles de cotó anomenades demites (7862 peces). La més important dc la que cs té constància és del 1697¬ 1698 amb 1710 peces.7 La càrrega de la Jerusalem és exemple del grande conimercc desenvolupat per França amb el Llevant medilerrani. Al respecte vegi's P, MASSON: llistoirc da commerce ¡raneáis daus le Levanl au XVIIe siècle. París. 1896; F. ClIARI.IiS-ROUX: Us Eehclles de Syrie el de Palesüne au XVIIIe siècle. París, 1928: N. G. SVORONOS: Le eommerce de Salomqttc au XVIII siècle. París, 1956; R. PARIS: llislaire du commerce de Marseille, I. V. De IbbOà 1789. Le Levanl, París. 1957; M. MORINEAU: "Flolles de commerce et tràfic trancáis cn Meditcrranee au XVlle siècle (jusqu'en 1669)". XVIIe siècle. 86-87. 1970, 135-171; M. MORINEAU: "Naissance d'une dominalion. Marchands européens, el marchands el marches du Ixvanl aux XVIIIe et XIXc siècles", Commerce de gros. commerce de détait daus les /xiy.v médilerrancens (XVIcXIXe siècles), Niça, 1976, 145-184 i K. FUKASAWA: Toilerie ct commerce du Levanl d'Alep à Marseille, París, 1987. Pel cas català: E. MARTIN CORRALES:/:/ comercio de Cataluña ton el Mediterráneo musulmán <1680-1830). tesi doctoral inèdita, Barcelona. 1993. La més importan! d'aquesles daneres mercaderies és la cera, tant pel volum com la valoració, i lol i que supera la importació convencional de ta majoria dels anys, durant lula l'època constitueix un producte molt aprecial a l'illa i d'una nolable regularitat entre les importacions. A, DllilI.OM: Elsfluxcs... 247. Aquesl lipus de tràfic s'analitza a L:. MARTIN CORRALES: "[.a importación de telas de algodón levantino y los inicios del estampado cn Calaluña". Revista de Historia Industrial, 6. 1994, 47-73. Pel seu volum de la presa, l'arribada dc demiles. escamites i indianes signifiquen una fita de primer ordre atès que són aquestes leles de coló, enlre altres, les que durant la dècada dels anys vuitanta i fins cl ] 716 es consoliden com hegemòniques en les importacions de Mallorca. A. BlBlLONLCV comerç exterior.... CONJUNTURA 1 DES ES TA RILITZAC IÓ DEL MERCAT 427 - en quan a! cuiram: les 25.291 unitais ele diferents variclals i grau d'elaboració dc cuiros ¡ pells superen cn més de Ires vegades la impor-iació del mateix any 1676-1677. També superen en 3'7 vegades la impor-lació miija anual del període 1657-1718 i només s'hi aproxima cl 1715-1716 quan cs desembarquen uns 24.000 cuiros i pells. La resta d'anys oscil·la entre un 11 % i la meitat que la càrrega dc la Jerusalem. - cn quan a les libres lextils: entre 1657 i 1718 no hi ha cap any que ofereixi una importació anual semblant al volum de les matèries primeres tèxtils relacionades a la presa. La llana dc camell tan sots apareix un cop quan el 1715-1716 cs descarreguen 5*15 quinlars i la importació més voluminosa de seda és de 36 quintars del 1672-1673. En el cas del coló la mitja anual de tot el període és d'uns 86 quintars, part dels quals es reexporta, mentre la dada més quantiosa és del 1715-1716 amb uns 567 quinlars, menys d'un terç del que aporta la Jerusalem. Les conseqüències de remeses d'aquesta magnitud són bàsicament quatre: la saturació dc! mercat que, cn el cas específic del cotó es manifesta cn la necessitat de reexportar,8 una reacció dels importadors que restringeixen la demanda; l'aparició dc fortes oscil·lacions inieranuals cn cl volum dels productes desembarcáis; i l'existència d'una via d'acumulació dc capital, conjunturalmenl, espectacular. 145-164. Pel cas català vegi's i. FONTANA: "Sobte el comercio exterior de Barcelona cn la segunda mitad del siglo XVII. Ñutas para ta interpretación dc la coyuntura catalana", Estudios de Historia Moderna, V, 1955.210. El 1676-1677 Mallorca rep 4 bales dc cotó a traves del comerç convencional (uns 9b quintars) mentre via corsària entren altres 2014'12 quintars. En el mateix període l'illa reexporta 15'72 quintara i 36 bales de cotó (poc més de 100 quinlars. cn total), lie l'any següent (¡677-1678) no es disposa dc dades, però el 1678-1679, quan no entra cap remesa de cotó de cap procedència. Mallorca reexporta 52.35 quinlars, 177 bales i 3 boles (uns 478 quinlars) equivalents al 237% del cotó aportat per la Jerusalem, A. BIUILONbC/j fluxes...,254. 428 ANDREU BIBILONI Taula 1. Preses que declaren manifest al port de Mallorca: 1676-1677. Dala Apresador valoració cn lliures 07-11-1676 naus dels corsaris 5440 12-01-1677 P Joan Sasirc IK30 23-02-1677 P Pere Anticli 315 01-05-1677 P Pere Antich 7407 01-05-1677 P Pere Anticl·l 1942 03-06-1677 P Josep Pujol 2001 17-07-1677 -1640 21-07-1677 P Joan Saslre 1320 : 1-071677 patatxos Sant Josep i Sant Andreu 1232 04-09-1677 P Apusií Duran 700 12-09-1677 corsaris dc Mallorca 135354 TOTAL. 159181 Fonl: Elaboració personal. ARM, AH. 1370. CONJUNTURA I DESESTABILITZACIÓ DEL MERCAT 429 Taula 2. Manifest de la Jerusalem: 12-09-1677. Producte quantitat Valoració cn lliurcs(l) Valoració en lliures(2) cotó filat 173205 lliures ? 25980.750 cotó fluix 28207 lliures ' 1410,350 seda de 1' sort 13573 lliures -> 23077.500 seda de 2" sort 2824 lliures ? 3953,600 seda de 3' sort 4997 lliures ? 3595,500 seda de Messina 972 lliures ? 2579,800 pel de cabra 2005 lliures ? 802,000 llana de camell 13519 lliures .' 3379,000 calces seda home K67 parells •> 1 105,425 calces seda nin 210 parells •> 148.750 bocaials 842 peces > 4210,000 ximellots 44 S peces ? 3584,000 demites 7 86 2 peces ? 5963,900 escami les 657 pc CCS '.' incloses a demits indianes l KK3 peces •> 1883,000 tela de matalàs 1 5 1 canes •) 226.000 vànoves d'indiana 8 unitats ? 32.000 catifes petites 120 ? 360,000 catifes grans 1 no apareix lapits de seda 30 '.' 210,000 cordovans vermells 324 pells ' 162,500 vaquelcs vermelles 25 pe 11 s •> 62.500 cuiros adobáis 8700 '? 8700.000 cordovans blancs 1070 dotzenes '.' 5350,000 badanes 160 dotzenes ? 120,000 cuiros brúfols en pel 710 7 3675.000 cuiros dc vaca cn pel 772 ? 1560,000 cera eroga 42462 lliures > 12030.900 estoracs 176 lliures 73.200 sc net 367 lliures • 72.600 adro^ues 946 lliures 66.216 cavial 2X3 1 2 lliures 1415.600 ahuese SOI) vaxigas '? ¡ 3Í2.000 fusta de box 3 1333 lliures ? 313,329 nau no apareix nO apareix 3000.000 TOTAL 135.354 [204 15,420 Font: Elaboració personal. Per producte, quantitat i valoració (1): ARM, AH, 1370, ff. 118-119; per la valoració (2): G. López Nadal, El corsarixme..., pp. 546-548. J. Cirera, "Escuadra de Mallorca...", p. 374 afegeix 3300 peces de vuit alrobades a la nau i 876 lliures 6 sous i 4 pel valor dels esclaus. 430 ANDREU BIBILONI RKSUM De les diferents formes que adquireix cl comerç en temps de guerra el cors esdevé una manifestació de primer ordre. L'alteració de les rules i dels habituals titulars del transport afavoreix que els comerciants mallorquins accedeixin directament a uns productes que en època de pau aconsegueixen per mediació de tercers. La conducció de les captures a l'illa pot provocar, cn funció de la seva magnitud, la saturació del mercat, una reacció dels importadors que restringeixen la demanda, l'aparició de fortes oscil·lacions intcranuals en cl volum dels productes desembarcáis i l'existència d'una via d'acumulació de capital, conjunturalment, espectacular. AliS'l RAt ï Of the difieren! ways thai the commerce aequircs in war time the privalecring becomes and organization of first order. Tlie route and regular transport company change favours that Ihc some majorican traders enter dircctly producís thai in the pcacc time oblain wiih the help of intermediàries. The transport of eaplured producís to ihc island can cause, according to their amount, the flood of the markci, a reaciion of importers who limil Ihc demand, the aprearance of sirong inlcrannual flucluations in ihc amount of unload producís and Ihe cxislence of a way lo stock capital, rclalingly, espectacular.