El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna: el cas de l'Eixample

XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 *Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló* Resum La comunicació que p oposem ol examina la o mació del eixi esidencial de Ba celona en el cas de l’Eixample de Ce dà i en el pe íode comp ès en e els anys inals del segle XIX i la Gue a Ci il Espanyola. Dins d’aques con ex , olem mos a la g adual de inició i di e si a dels edi icis d’habi a - ges que con igu a en l’Eixample. En el seu in en d’esde eni una me òpoli mode na a pa i de mi jan segle XIX, Ba celona a ha e d’e ec ua un conjun d’es a ègies di e en s i complemen à ies en el que la de inició del seu eixi esidencial a eni un pape mol signi ica iu. La necessi a de do a Ba celona d’uns edi icis esidencials adequa s a les dinàmiques de la ciu a mode na i als eque imen s dels seus habi an s (o almenys a les d’uns sec o s p ou di e sos i signi ica ius) a e necessa i que s’hagués d’ana plan ejan de mane a inin e ompuda l’o gani zació gene al d’aques s edi icis, les ipologies dels habi a - ges que ha ien de con eni , les in aes uc u es i se eis amb què ha ien d’es a equipa s i l’adien ela- ció que ha ien de man eni amb una ama ià ia acionali zada i uncional. Sens dub e, la o mació del eixi esidencial de Ba celona a obei a impulsos, idees i models simila s als que es oben en mol es de les ciu a s occiden als. Així i o , c eiem que posa de mani es les pa icula i a s que es poden de ec a en el eixi ba celoní és un dels camins que ens pe me en d’en end e, d’una banda, la mane a especí ica amb què la ciu a s’ha inse i en el p océs de o mació de les me òpolis mode nes, i de l’al a, les con- nexions que man é amb els plan ejamen s eò ics i les es a ègies a les quals esponen aques es me òpo- lis. El nos e examen ol con ibui a la e lexió sob e les es a ègies d’inse ció i in e connexió de Ba celona com a me òpoli mode na que plan eja el Cong és, i alho a, ajuda a comp end e com, pe sob e de les mani es acions es ilís iques, a l’Eixample es eali zà un eball pacien i con inu, el esul a del qual és un eixi esidencial mol cohe en que pe me de dona una espos a lexible a eque imen s mol di e encia s. Resumen La comunicación que p oponemos quie e examina la o mación del ejido esidencial de Ba celona en el caso del Ensanche de Ce dà y en el pe iodo comp endido en e los años inales del siglo XIX y la Gue a Ci il Española. Den o de es e con ex o, que emos mos a la g adual de inición y di e sidad de los edi icios de i iendas que con igu a on el Ensanche. En su in en o de con e i se en una me ópoli mode na a pa i de mediados de siglo XIX, Ba celona u o que desa olla un conjun o de es a egias di e en es y complemen a ias en el que la de inición de su ejido esidencial u o un papel muy signi ica- Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló2 i o. La necesidad de do a Ba celona de unos edi icios esidenciales adecuados a las dinámicas de la ciu- dad mode na y a los eque imien os de sus habi an es (o al menos a las de sec o es bas an e di e sos y signi ica i os) hizo necesa io que se u ie a que i plan eando de mane a inin e umpida la o ganización gene al de es os edi icios, las ipologías de las i iendas que debían con ene , las in aes uc u as y se i- cios con que habían de es a equipados y la adecuada elación que debían de man ene con una ama ia ia acionalizada y uncional. Sin duda, la o mación del ejido esidencial de Ba celona obedeció a impulsos, ideas y modelos simila es a los que se encuen an en muchas de las ciudades occiden ales. Sin emba go, c eemos que pone de mani ies o las pa icula idades que se pueden de ec a en el ejido ba - celonés es uno de los caminos que nos pe mi en en ende , po una pa e, la mane a especí ica con que la ciudad se ha inse ado en el p oceso de o mación de las me ópolis mode nas, y po o a, las conexio- nes que man iene con los plan eamien os eó icos y las es a egias a las cuales esponden es as me ópo- lis. Nues o examen quie e con ibui a la e lexión sob e las es a egias de inse ción e in e conexión de Ba celona como me ópoli mode na que plan ea el Cong eso, y al mismo iempo, ayuda a comp ende cómo, po encima de las mani es aciones es ilís icas, en el Ensanche se ealizó un abajo pacien e y con- inuo, cuyo esul ado es un ejido esidencial muy cohe en e que pe mi e da una espues a lexible a eque imien os muy di e enciados. En el seu in en d’esde eni una me òpoli mode na a pa i de mi jan segle XIX, Ba celona a ha e d’e ec ua un conjun d’es a ègies di e en s i complemen à ies en el que la de inició del seu eixi esidencial a eni un pape mol signi ica iu. La necessi a de do a Ba celona d’uns edi icis esidencials adequa s a les dinàmiques de la ciu a mode na i als eque imen s dels seus habi an s (o almenys a les d’uns sec o s p ou di e sos i signi ica ius), a e necessa i que s’hagués d’a- na plan ejan de mane a inin e ompuda l’o gani zació gene al dels edi icis, les ipologies dels habi a ges que ha ien de con eni , les in aes uc u es i se eis amb què ha ien d’es a equipa s i la elació que ha ien de man eni amb una ama ià ia acionali zada i uncional. La nos a comunicació ol dona comp e d’alguns p ocessos d’aques gène e que hem pogu conèixe a an dels eballs de ece ca que es em eali zan en el ma c del p ojec e L’habi a ge a la Ba celona con empo ània.1 En una p ime a ase dels nos es es udis, am examina la o mació del eixi e- sidencial a l’in e io del casc an ic de Ba celona en el pe íode comp ès en e els anys 1840 i 1880, ap oximadamen . Aques es udi ens a pe me e cons a a que la cons- ucció d’edi icis d’habi a ges en aquell pe íode, ja os ap o i an zones ma ginals enca a no edi icades o mi jançan p ocessos de subs i ució del eixi u bà p eexis en dins de mu alles, a dona lloc a o mes d’ac uació, o gani zacions dels edi icis i ipologies que sabien dona una espos a lexible a les a iades demandes d’habi- a ge que plan eja a una població u bana mode na i di e si icada. També am pode cons a a com, en de e minades ac uacions, s’a iba a a solucions ipològiques i d’o gani zació de l’edi ici que sembla en an icipa el que es p odui ia a l’Eixample. XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 1. Aques a comunicació s’emma ca en el p ojec e de ece ca inança pel MEC: La a qui ec u a de la i ienda en Ba celona. 3El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample Una segona e apa de la nos a ece ca –en la qual es basa la p esen comunicació– se si uà en plena con inuï a amb l’an e io i examinà la o mació del eixi esiden- cial que es donà en algunes zones de l’Eixample de Ba celona en e inals del segle XIX i 1930. Cal ad e i , pe ò, de bon començamen , que la nos a comunicació no p e én dona una isió global del p océs de o mació de l’Eixample de Ba celona, sinó, es ic amen , mos a unes explo acions en sec o s ben di e encia s d’ell amb la in enció d’ap ecia la lexibili a i capaci a d’adap ació d’un eixi u bà apa en - men mol homogeni i ígid a les ci cums àncies que de e mina en les pa icula i- a s de cada un dels sec o s es udia s. Me odologia de eball El p ime pas del nos e eball ha consis i anali za la ca og a ia de Ba celona eali zada al lla g del pe íode es udia . Aques a anàlisi ens ha pe mès “ isuali za ” els p ocessos d’ocupació de l’Eixample i de ec a uns sec o s on g an pa de la se a o mació sembla a ha e -se p oduï en un pe íode ela i amen cu i en el ma c d’un espai cla amen de ini i aco a . Aques es ci cums àncies ens pe me ien c eu e que cada un d’aques s sec o s ha ia es a ela i amen homogeni i do a d’unes ca- ac e ís iques especí iques. Un cop eali zada l’anàlisi de la ca og a ia, hem olgu comp o a si la homo- geneï a que ens sembla a que es podia p esumi a pa i dels documen s g à ics enia co obo ada pe les pa icula i a s del eixi esidencial de cada una de les zones. Amb aques objec iu, am p ocedi a ecó e -les a i de eu e si el seu aspec e ac ual con i ma a els indicis de cohe ència que ens sembla a ha e ad e i a pa i de l’examen de la ca og a ia i, en cas a i ma iu, mi a de de ec a els edi i- cis que omanien dempeus d’ençà de l’època de o mació del eixi esidencial ini- cial. Desp és de l’examen isual de cada zona, am p ocedi a consul a els expedi- en s de llicència d’ob es de cons ucció dels edi icis que ha íem ana de ec an al lla g dels nos es eco egu s. El nos e eball a l’A xiu Municipal Adminis a iu de Ba celona ens a pe me e conèixe , d’una banda, els plànols con ingu s en un nom- b e mol signi ica iu d’expedien s, i, de l’al a, ob eni un es imoni p ecís de l’o ga- ni zació global, la ipologia, les dis ibucions, els sis emes cons uc ius i les ins al·lacions dels edi icis de cada una de les zones. Així, el ma e ial g à ic con ingu en els expedien s es a cons i ui en la on documen al bàsica d’un eball que gi a- a p ecisamen a l’en o n de les ca ac e ís iques p òpiamen a qui ec òniques i u banís iques del eixi esidencial ba celoní. A i de sis ema i za la in o mació g à ica que es desp enia dels expedien s con- sul a s i de pode compa a amb acili a les ca ac e ís iques dels edi icis escolli s, am p ocedi a dibuixa les plan es a una ma eixa escala i a si ua -les conjun amen sob e un plànol gene al –a escala 1:500– de cada una de les zones. Això ens a pe - me e ju ja el g au de cohe ència del eixi esidencial de cada una d’elles, es abli les compa acions en e les di e en s zones i, pe an , descob i les simili uds que p esen a en i les especi ici a s que les di e encia en com a conseqüència de la di e - XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló4 si a del momen de la se a o mació, del ni ell econòmic i social dels habi an s que la an ocupa i de la si uació de la zona en el Pla de Ba celona i en el ma c de la ama Ce dà. Com a conclusió del eball, la sín esi dels esul a s ob ingu s i la compa ació –o almenys la e e ència– amb p ocessos del ma eix cai e que es an dona en al es ciu a s eu opees ens han pe mès ap ecia alguns aspec es signi ica ius de la dinàmi- ca de o mació del eixi esidencial de Ba celona i acos a -nos, així, a la comp en- sió d’una de les es a ègies seguides pe la ciu a a l’ho a d’adap a -se a les sol·lici uds que ha d’a on a una me òpolis mode na. Els sec o s d’es udi Els sec o s d’es udi han es a escolli s en unció de l’examen de la ca og a ia ea- li zada en e els anys 1877 i 1943. L’examen sis emà ic dels successius plànols de Ba celona disponibles acaba donan una seqüència gai ebé “cinema og à ica” del p og és d’ocupació del Pla de Ba celona. En el ma c d’aques p og és, hem de ec- a qua e zones que ens han sembla especialmen cohe en s i ep esen a i es. El p ime d’aques s sec o s, que anomena em “zona de San An oni”, és el que s’a icula en o n del me ca de San An oni i es à delimi a pe les ondes de San An oni i de San Pau, l’a inguda del Pa al·lel i els ca e s de Calàb ia i de Sepúl eda. L’inici de la o mació del eixi esidencial d’aques a zona ja es po de ec a al Plano de Ba celona con pa e de su ensanche omado en is as de los di e en es abajos adqui idos sob e el mismo, da a el 24 de no emb e de 1874. Aques a o mació apa eix mol més de inida al Plano gene al de Ba celona, su ensanche y pueblos con- iguos en 1877 ( igu a 1). El 1891, al i com ho exp essa el Plano del é mino munici- pal de Ba celona ( igu a 2), la zona apa eix consolidada i quasi o almen edi icada en el sec o comp ès en e les ondes, el Pa al·lel i els ca e s de Calàb ia, Manso, U gell i la G an Via. El Plano de Ba celona p opiedad de su Ayun amien o Cons i ucional de 1903 no pe me de ec a can is subs ancials en elació al plànol de 1891. Això ens deixa en end e que el p océs de o mació accele ada del eixi u bà de la zona es p oduí en e 1870 i 1890, ap oximadamen , i que aques c eixemen es donà en una à ea mol aco ada que, o seguin el aça de les ondes amb una p o- undi a de dues o es illes, enia com a cen e la can onada que o men les ondes de San An oni i de San Pau i l’espai que ocupa el me ca de San An oni; és a di , el pun pe on el ca e de San An oni –con luència dels ca e s del Ca me i de l’Hospi al– ob ia cap a o a mu alles el casc an ic de Ba celona. El segon dels sec o s, que anomena em “zona de la onda de San Pe e”, s’a - icula a l’in e io de l’à ea de inida pels ca e s de Roge de Llú ia, Casp, Bailèn i la onda de San Pe e. La o mació del eixi esidencial d’aques a zona sembla, en p incipi, una mica indes iable del p océs de o mació del eixi de la pa baixa de la d e a de l’Eixample comp ès en e el passeig de G àcia i el de San Joan. To i així, la o mació d’aques a zona é unes pa icula i a s que énen donades pe la se a si uació de con ac e amb el casc an ic i pe la p esència, ins a inals del segle XIX, de la ie a d’en Malla, la qual a ec a a en majo o meno g au ben bé la mei- XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 5El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample a de les illes d’aques a zona. En el Plano gene al de Ba celona, su ensanche y pue- blos con iguos de 1877 es po de ec a una inicial i lleuge a ocupació de la zona, la qual es p oduí onamen almen en el seu pe íme e: a la banda de ma de la onda de San Pe e, en e la onda i el ca e de T a alga (una anja que sembla a e de coixí en e l’Eixample i els alle s i àb iques èx ils que omplien el cos a de ma del ca e de T a alga ); a la banda esque a del ca e de Llú ia, pe p oximi a amb el passeig de G àcia; a la banda de mun anya del ca e de Casp, pe in luèn- cia de la G an Via; i a la d e a del ca e de Bailèn, pe la p oximi a amb el pas- seig de San Joan. L’ocupació d’aques es zones limí o es sembla eni ca ac e ís iques simila s a les de les pa s de l’Eixample que els e en con igües. Tan el Plano de Ba celona y sus al ededo es en 1890 ap obado po el Excelen ísimo Ayun amien o en 1891,com el Plano de la U banización de Ba celona e pe Ga cía Fa ia l’any 1891, semblen co obo a allò que hem is al plànol an e io : l’ocupació de la zona es a ana en de o a cap endins. Les illes pe ime als es an cons ui , pe ò les illes més a ec ades pe la ie a –si uades a la pa in e io de la zona– apa eixen poc o gens ocupades. Aques a ma eixa si uació es mos a sense a ia- cions subs ancials al Plano de Ba celona p opiedad de su ayun amien o cons i ucional de 1903. No a se ins el plànol de la Ciudad de Ba celona con su llano y al ede- do es, posa al dia en e 1915 i 1920, pe ò eali za a començamen de segle pe Fede ico A men e de Monas e io ( igu a 3), que la zona apa eix de ini i amen acabada i consolidada. La seqüència de plànols i la da ació dels edi icis donada pels expedien s semblen indica que les illes si uades l’in e io de la zona cons i uïen una mena de pe i a ese a de sòl u bà –a dins de la pa baixa de la d e a de l’Eixample, una à ea mol quali icada– en la qual s’edi icà amb apidesa un cop es a esold e el p oblema de la ie a d’en Malla. El e ce dels sec o s es udia s, que anomena em “zona de l’Hospi al Clínic”, s’es én des del ca e de Cò sega ins a la Diagonal i en e el ca e de Casano a i el d’A ibau. Aques a zona apa eix du an mol de emps com una mena d’espai bui que a expe imen an una cons ucció mol pa simoniosa de pa cel·les aïllades si- uades en el seu cos a d e . Aques a si uació es po cons a a al Plano de Ba celona y sus al ededo es de 1891, al Plano de Ba celona p opiedad de su Excmo Ayun- amien o Cons i ucional de 1903 i al plànol de la Ciudad de Ba celona con su llano y al ededo es, edi a en e 1915 i 1920. Com hem di , el que més es eu en aques a seqüència de plànols és la len a ocupació des de la banda de Mon ane i A ibau i pel ca e de Cò sega. La Diagonal enia mol poca in luència. Al plànol de 1891 s’hi euen unes pe i es ope acions que aga en la pa de mun anya del ca e de Lond es en e A ibau i Casano a, o man el passa ge de Pellice . Aques es edi i- cacions apa eixen sense cap a iació a la es a dels plànols esmen a s, men e que en cap d’ells s’assenyalen cons uccions no es pe la banda de la Diagonal. La si uació a ia adicalmen al plànol Ba celona. Plano o mado con da os del Plano de la Ciudad de 1943 ( igu a 4), un plànol en el que onamen almen apa eix exp es- sada l’edi icació a Ba celona p è ia a la gue a ci il, en el qual la zona apa eix gai ebé plenamen ocupada ins el ca e de Casano a. Aques e i la da ació dels expedien s de llicència d’ob es dels edi icis de la zona ens mos en una àpida o - mació del eixi esidencial al lla g del pe íode comp ès en e la mei a dels anys in i la segona mei a dels anys en a. XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló6 Finalmen , el da e sec o escolli és el que anomenem “de la Sag ada Família”, delimi a pels ca e s de Roge de Flo , Cò sega, Sa denya i València, en una zona que ha ia es a si uada en el lími en e els e mes municipals de Ba celona i San Ma í de P o ençals. En el plànol de 1877 es po ap ecia com en aques ind e s’ha ia p e is la cons ucció d’un hipòd om, de mane a que apa eix lliu e d’edi i- cacions. Al ol an , hi obem algunes cons uccions que se si uen sob e una pa - cel·lació mol accionada i simila a la que es oba a la pe i è ia de G àcia i al Clo . La di e ència més elle an que apa eix en el plànol de 1891 és la desapa ició de l’hipòd om i la p esència de la Sag ada Família. Apa en men , aques can i pe - me é que, en aques a zona abans ese ada, apa eguessin un segui d’edi icis que ambé s’aixeca en sob e una pa cel·lació p òpia d’habi a ges uni amilia s en ile a, amb p oli e ació de passa ges que pe me ien un ap o i amen ex ensiu del sòl. Aques a p ime a o ma d’ocupació es pe pe uà en els anys successius, sense que es pugui descob i cap in en de conciliació en e la ama ià ia i la pa cel·lació. De o a mane a, l’ocupació de la zona es a e len amen i de o ma ex ensi a ins els anys in , deixan mol s espais bui s i ma ginals, al i com es po cons a a en el plànol de 1915-1920. El plànol de 1943, en can i, ens pe me de ec a com a pa i dels anys in s’ocupa en amb apidesa els sola s lliu es i es cons uí de bell nou en pa cel·les edi icades amb an e io i a . To això eia que les no es cons uccions inguessin de e minades pe les pa icula i a s de la pa cel·lació p eexis en . Podem di , en esum, que du an o el pe íode es udia , el sec o de la Sag ada Familia es con igu à a pa i d’una u ili zació del sòl, una pa cel·lació i una ocu- pació di e en s a les que es dona en a l’en o n del casc an ic de Ba celona i més a ins a les que obem a la pe i è ia de G àcia, més p ope a, i al Clo . En el pe íode que hem es udia , el sec o de la Sag ada Família apa eix, doncs, com una zona “ma ginal”, excèn ica espec e del nucli de la ciu a i amb o es simili uds amb els nuclis pe i è ics del Pla de Ba celona. El eixi esidencial de cadascuna de les zones A i de de e mina les ca ac e ís iques del eixi esidencial de cada un dels sec o s, hem anali za els aspec es següen s: 1. Les pa icula i a s de la pa cel·lació; a i d’en end e la elació que es ablien la o ma i dimensions de les pa cel·les amb els ipus i supe ícies dels habi a ges p esen s en els edi icis que les ocupa en. 2. Tipologia dels edi icis. La ipologia dels edi icis queda exp essada en les igu es 5 i 6. Les ipologies en què hem classi ica els edi icis es udia s a l’Eixample pe pe uen i amplien la gamma ipològica que ja ha íem de ec a en es udia els habi a ges cons uï s dins del casc an ic en la segona mei a del XIX. 3. Les supe ícies dels habi a ges. XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 7El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample 4. La di e si a , disposició i pa icula i a s de les es ances que cons i uïen els habi a ges. 5. L’equipamen de l’edi ici i de l’habi a ge; en enen com equipamen s an els se eis (mecànics i higiènics) amb què es a en do a s com la p esència i si uació de les es ances especiali zades. Des del pun de is a es uc u al i cons uc iu, els edi icis de o el pe íode es udia esponen a un ma eix model: són de cons ucció amb pa e s de cà ega, de quinze cen íme es de g uix en les pa e s in e io s i en a en les de açana, i sos es de bigues amb e ol ons. No malmen , les pa e s de cà ega co en pa al·leles a aça- na i les llums màximes a iben a sis me es. Les inno acions ècniques es dona en, onamen almen , en l’equipamen de l’habi a ge: llum elèc ica, banys, à e ino- do , ascenso , e cè e a. Un cop e es aques es p ecisions, de allem el que hem pogu cons a a en cadas- cun dels sec o s es udia s. SECTOR DE SANT ANTONI La pa cel·lació e a mol di e sa. Mol es pa cel·les –almenys a la zona comp esa en e Villa oel, Flo idablanca, Viladoma i Pa lamen – enien dimensions simila s a les que es oba en a la pa p ope a del casc an ic. Les amplades que hem locali - za són: de 5 a 9 me es en el 37,5% dels casos; de 9,1 a 12 me es en un al e 37,5%; de més de 12,1 me es en un 25%. La p o undi a edi icable e a mol a iable, i o i que en un p incipi sembla a eni donada pe la dimensió de la pa cel·lació, so in es po comp o a un ap o i amen de p o undi a in e io al que la pa cel·la possi- bili a a. La pa cel·lació sembla p odui -se des de les pa s cen als de l’illa cap els xam ans, de mane a que les pa cel·les dels xam ans e en esiduals i a egades di í- cilmen edi icables. Els ipus dels habi a ges ambé són mol di e sos: si obse em la igu a 7 com- p o a em que el ipus B es dóna en un 12,5% dels casos, el ipus C en el 8,33%, el ipus D en el 12,5%, el ipus E en el 29,17%, el ipus F en el 33,3% i el ipus G en el 4,17%. Les supe ícies dels habi a ges s’ag upen de la següen mane a: el 16,7%, dels casos enen una supe ície comp esa en e 30 i 60 m2, el 45,8% en e 61 i 90 m2, el 25% en e 91 i 120 m2i el 12,5% dels casos enen més de 121 m2. Pel que a a la di e si a , disposició i pa icula i a s de les es ances, el menjado és ex e io en el 25% dels casos. A la es a, el menjado és in e io i so in ac ua ambé com a ebedo o dis ibuïdo , en ilan a pa i o sense en ila . El nomb e d’es ances de més de 6 m2de supe ície és de dos a ui pe habi a ge ( es en el 37,5% dels casos). El nomb e d’es ances no en ilades és d’una a cinc; una o dues en el 45,8% dels casos. Les dependències p incipals a açana són: la sala amb alco- a en 21 casos, la sala en 5 i el menjado ambé en 5. El 54% dels habi a ges enen gale ia pos e io . El 28% disposen de ebedo . Pel que a a l’equipamen de l’habi a ge, hem cons a a que la cuina a la açana pos e io de l’edi ici es dóna en un 11,7% dels casos. En o s els habi a ges, el sani- a i es edueix a una comuna o inodo . No es cons a a la p esència de cap bany. XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló8 Com a esul a d’aques es dades, podem a i ma que l’ocupació de la zona apa eix com un momen inicial i de p o a de la dialèc ica en e pa cel·lació, supe ície i ipus de l’habi a ge que s’ani à desen olupan a l’Eixample. La pa cel·lació i les supe ícies i ipus dels habi a ges d’aques sec o so in es elacionen amb la si uació que es dóna a les zones p ope es del casc an ic. En gene al, a la zona de San An oni hi obem habi a ges de baixa supe ície, baix equipamen , mala en- ilació i es uc u a de dependències a caica (sala amb alco a, menjado in e io , poca independència de les comunes). ZONA DE SANT PERE La pa cel·lació e a egula , di ec amen elacionada amb els ipus d’habi a ges que s’hi edi ica en. Les amplades de les pa cel·les que hem locali za són les següen s: en e 8 i 12 me es en el 16, 6% dels casos; en e 12,1 i 15 me es en el 16,6%; en e 15,1 i 18 me es en el 43,7%; en e 18,1 i 20 me es en el 14, 6%; i de més de 21,1 me es en el 8,3%. Les amplades comp eses en e 15,1 i 18 me es són les p edomi- nan s. Les p o undi a s de l’edi ici més es eses són les comp eses en e 24 i 29 me es (72%). Les ipologies es an mol uni icades: ipus D en el 20,7% dels casos, ipus F en el 27,6% i ipus G en el 51,7% ( igu a 8). Com es po ap ecia , hi ha un cla p edo- mini de les ipologies que possibili en els habi a ges més complexos. En o s els edi- icis, l’habi a ge co esponen al pis p incipal és cla amen di e en de la es a. En alguns casos (27,6%) s’hi accedeix pe una escala di e enciada, o esponen a una o gani zació ípica amb el pa i p incipal de en ilació si ua abans de l’escala. Aques a disposició olia ep odui la del palau gò ic. Mol es egades, els xam ans e en especialmen alo a s pe a si ua -hi edi icis en els quals l’habi a ge de la plan- a p incipal accen ua a les ca ac e ís iques de palau u bà. Els habi a ges enen supe ícies mol g ans, que podem ag upa de la següen mane a: de 91m2a 120 m2en el 20,68% dels casos; de 121 m2a 150 m2en el 13,79%; de 151 m2a 180 m2en el 31,05%; de 181 m2a 210 m2en el 20,68%, de 221 m2a 240 m2en el 10,35%; més de 240 m2en el 3,45%. Les ipologies a les que co esponen els habi a ges són mol lexibles i s’adap en o ça bé a les di e en s supe ícies que es donen al sec o . Pel que a a la di e si a , disposició i pa icula i a s de les es ances, el menjado és ex e io en o s els casos (només n’hi ha un si ua a la açana de ca e , la es a es an si ua s a la açana d’in e io d’illa). Hi ha sala en o s els casos i sala amb alco- a en el 17,24% dels habi a ges. Amb eqüència apa eixen dependències especial- i zades: despa x, es ido , ocado , e cè e a. El nomb e d’es ances de més de 6 m2de supe ície a ia en e sis i onze pe habi a ge i la mi jana és de nou. Les dependèn- cies no en ilades són una o dues pe habi a ge. El ebedo com a espai di e encia apa eix en o s els casos. T obem ebos en el 79,16% dels habi a ges, i el 95,8% enen gale ia. Si pa lem de l’equipamen dels habi a ges, podem di que la cuina semp e és obe a a un pa i de en ilació; hi ha comuna en el 91,66% dels casos i bany en el 16,66% (alguns enen bany i comuna alho a). També apa eix un sa a eig di e en- cia en el 8,33% dels habi a ges. XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 9El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample Pel que a a l’exis ència d’ascenso , només n’hem locali za un en el p ojec e inicial: en el p ojec e d’un dels edi icis da a el 1904. Tenin en comp e la ca ego ia del ba i, aques a dada po se enganyosa, ja que po dona -se el cas que no es ep e- sen i un possible ascenso en el plànol de la llicència d’ob es. Podem cons a a que en aques sec o es donen les ca ac e ís iques que o en les p òpies de les zones de més al a quali icació de l’Eixample: habi a ges de g an supe ície, p og ama ampli i complex, bona en ilació, educció de la di e si a ipològica. Es an pe den els e s ca ac e ís ics d’una disposició a caica de les dependències de l’edi ici (sala amb alco a), o donan pas a dependències ep esen- a i es si uades a les açanes, com són la sala i el menjado . Comencen a apa èixe ímidamen algunes no e a s d’equipamen : banys, sa a eig, e cè e a. ZONA DE L’HOSPITAL CLÍNIC La pa cel·lació e mol de e minada pels ipus i supe ícies dels habi a ges que s’ha ien de cons ui i es po de ec a una endència cap a l’es anda di zació de la pa cel·lació. Les amplades es an comp eses en e 9 i 9,9 me es en el 9,52% dels casos; en e 10 i 11,9 me es en el 42,86 %; en e 12 i 13,9 me es en el 42,86% i més de 14 me es en el 4,76%. Veiem, pe an , que el 85,72% de les pa cel·les enen unes amplades comp eses en e 10 i 13,9 me es. En la majo ia dels edi icis (76,16 %) la p o undi a edi icada es à si uada en e els 22 i els 27,9 me es. Els ipus d’habi a ges locali za s s’ag upen de la següen mane a: ipus C en el 23,81% dels casos, ipus E en el 23,81%, ipus F en el 47,62%, ipus G en el 4,76% ( igu a 9). Si deixem de banda el ipus G (un sol edi ici), eiem que els habi a ges que hem locali za pe anyen a es ipus, dels quals el C co espon a l’o gani zació de qua e habi a ges pe eplà i els E i F a dos. La posició dels pa is de en ilació dels edi icis apa eix mol acionali zada i pe me una en ilació quasi comple a de o es les dependències dels habi a ges. Les supe ícies dels habi a ges s’o gani zen p e e en men en dos g ups mol s cla s i di e encia s: habi a ges de supe ície comp esa en e 50 i 70 m2en el 23,88% dels casos (que en la se a o ali a co esponen al ipus C), i habi a ges de supe í- cie comp esa en e 100 i 130 m2en el 52,38% ( ipus E i F). Pel que a a la es a dels habi a ges, el 9,52% é una supe ície comp esa en e 80 i 90 m2i el 14,28% é una supe ície comp esa en e 130,1 i 150 m2. En aques sec o s’ap ecia una cla a di e- enciació del “p oduc e” habi a ge en dos g ups, segu amen co esponen s a dues demandes di e enciades del me ca . En elació a la di e si a , disposició i pa icula i a s de les es ances, el menjado és ex e io en o s els casos. El 57% dels habi a ges disposa d’una sala, men e que no ens apa eix cap cas de sala amb alco a. No hi ha dependències especiali zades. El núme o d’es ances supe io s a 6 m2és de es a se ; la majo ia de cinc a sis. P àc icamen o es les es ances són en ilades, només en dos casos apa eix una es ança sense en ila . To s els habi a ges disposen de ebedo . Pel que a a l’equipamen de l’edi ici, es po cons a a que en el 38,1% dels casos ( ui edi icis) apa eixia p e is a en els plànols de llicència d’ob es la ins al·lació de l’ascenso . En al es ui edi icis, o i que l’ascenso no apa eix dibuixa en els plànols, la dimensió de l’ull de l’escala i la disposició dels pa is an pensa que la ins al·lació de l’ascenso ambé es a a con emplada. Pel que a a l’equipamen de XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló16 XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 4. Ba celona 1943 Plano o mado con da os del Se icio del Plano de la ciudad po el o icial geóme a F ancisco Vall Ve dague ... (AHCB, I.G, 6249/15.3(1) / R. 80/90). 17El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 5. Exemples ipològics. Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló18 XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 6. Exemples ipològics. 19El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 7. Sec o de San An oni. Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló20 XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 8. Sec o de San Pe e. 21El eixi esidencial en la o mació de la me òpoli mode na. El cas de l’Eixample XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 9. Sec o de l’Hospi al Clínic. Alba Colell, Pe e Cuad ench, Pe e He eu, Jo di Oli e as, Ca me Rod íguez i Ma ibel Rosselló22 XI Cong és d’His ò ia de Ba celona – La ciu a en xa xa A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona, Ins i u de Cul u a, Ajun amen de Ba celona 1-3 de desemb e de 2009 Figu a 10. Sec o de la Sag ada Família.