Projecte d’inclusió del Bicing al sistema de transport públic integrat de Barcelona

T eball de Fi de G au G au d’enginye ia en ecnologies indus ials P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona MEMÒRIA Au o : Jo di Juanico i Ca ió Di ec o : Joaquín Fe nández Con oca ò ia: 06/2020 Escola Tècnica Supe io d’Enginye ia Indus ial de Ba celona Pàg. 2 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 3 Resum La següen memò ia plasma el p ojec e de i de g au elabo a pe un es udian de l’Escola Tècnica Supe io d’Enginye ia Indus ial de Ba celona. El p ojec e consis eix en la inclusió del se ei de bicicle es compa ides, el “Bicing”, dins del sis ema de anspo in eg a de Ba celona. El p ime pas consis eix en indica l’objec iu p incipal del p ojec e que és demos a si és possible o no la inclusió d’aques se ei en la xa xa ac ual in eg ada. Pe assoli aques p ime , s’han de compli uns objec ius secunda is que són eali za un es udi de l’ac ual sis ema de mobili a , es udia al es sis emes de mobili a semblan s i e un es udi de mobili a comple . To segui s’anali za l’ac ual uncionamen del anspo públic a la capi al ca alana pe desp és pode e una p opos a sob e aques ma eix sis ema que ja ha queda obsole i necessi a d’una mode ni zació u gen . A més a més, ambé s’es udia el nou p ojec e que es é p e is implemen a du an aques any 2020 anomena T-Mobili a i sob e el qual ambé s’ha adap a la p opos a. A més a més, s’anali zen aquells sis emes de la es a de països que s’assemblen al p oposa pe eu e què se’n po ex eu e i en quin pun es oben la es a de ciu a s del món. Es cons a a que ninguna ciu a é un sis ema an in eg a de la bicicle a o i que algun s’assembla en g an mesu a i ha unciona mol bé du an els anys que s’ha implan a . Pe pode pe ila la p opos a es an es es udis que de e mina an la iabili a del p ojec e i les se es ca ac e ís iques. El p ime consis eix en un es udi de me ca en el qual s’obse a que hi ha una g an in e modali a en e els usua is del Bicing, que compo a à una g an mig ació de clien s de Bicing a clien s de a ge es in eg ades. També s’obse a una demanda ele ada d’usua is que busquen més comodi a a l’ho a de combina els anspo s ac uals amb la bicicle a. Amb aques es dades es passa a e l’es udi logís ic mi jançan el qual es calcula l’augmen del p essupos des ina a ges iona el se ei del Bicing degu a l’augmen dels ia ges anuals. Pe acaba i u ili zan o es les dades an e io s es a l’es udi econòmic que es o ma à de dues pa s impo an s. La p ime a, un es udi del nou sis ema de epa imen de bene icis en e els ope ado s de anspo , amb el qual es demos a que el nou sis ema unciona ia de mane a equi a i a i semblan a l’an e io . La segona, un es udi del p essupos del Bicing enin en comp e els augmen s de ia ges anuals i els nous ing essos, que conclou que el Bicing segui ia sen ac ible si l’Ajun amen de Ba celona segueix en la ma eixa apo ació que ins a a. En úl im lloc, la memò ia cons a d’una p opos a de p ojec e d’implan ació, on es ma quen els objec ius p incipals i on es ecullen o es les decisions p eses du an els es udis pe comple a una p opos a uni icada i conc e a. Pàg. 4 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 5 Suma i SUMARI ______________________________________________________ 5 ÍNDEX DE TAULES, IL·LUSTRACIONS I GRÀFIQUES _________________ 7 Taules ...........................................................................................................................7 Il·lus acions ..................................................................................................................7 G à iques ......................................................................................................................8 GLOSSARI ____________________________________________________ 9 1. PREFACI ________________________________________________ 10 1.1. O igen del p ojec e i mo i ació ........................................................................ 10 2. INTRODUCCIÓ____________________________________________ 11 2.1. Objec ius del p ojec e ...................................................................................... 11 2.2. Abas del p ojec e ............................................................................................ 12 3. ANÀLISI DEL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC DE BARCELONA 13 3.1. Ope ado s ........................................................................................................ 13 3.1.1. Au o i a del T anspo Me opoli à de Ba celona (ATM).................................... 13 3.1.2. T anspo Me opoli à de Ba celona (TMB) ........................................................ 14 3.1.3. RENFE ope ado a .............................................................................................. 15 3.1.4. À ea Me opoli ana de Ba celona ....................................................................... 15 3.1.5. Fe oca ils de la Gene ali a de Ca alunya (FGC)............................................ 16 Di ecció Gene al de T anspo i Mobili a (DGTM) ........................................................... 17 3.1.6. TRAM .................................................................................................................. 17 3.2. BICING ............................................................................................................. 18 3.2.1. O igen del se ei ................................................................................................. 18 3.2.2. Dades olumè iques dels inicis a l’ac uali a ..................................................... 19 3.2.3. Ta i es .................................................................................................................. 20 3.3. Sis ema a i a i in eg a .................................................................................... 21 3.3.1. P ojec e T-MOBILITAT ........................................................................................ 22 4. COMPARATIVA AMB ALTRES SISTEMES ESTATALS I EUROPEUS 23 4.1. El sis ema de anspo públic ......................................................................... 23 4.1.1. Mad id .................................................................................................................. 23 4.1.2. Lond es ............................................................................................................... 24 4.2. Llogue de bicicle es ........................................................................................ 25 4.2.1. Mad id .................................................................................................................. 25 4.2.2. Lond es ............................................................................................................... 26 Pàg. 6 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona 4.3. Relació de la bicicle a amb el anspo públic en al es llocs d’Eu opa ........ 27 4.3.1. Bicicle es a l’o igen .............................................................................................. 27 4.3.2. Bicicle es dins del anspo al e na iu ................................................................ 28 4.3.3. Bicicle es a des inació ......................................................................................... 28 4.3.4. Solució més semblan al p ojec e ....................................................................... 29 5. ESTUDI DE VIABILITAT DEL PROJECTE ______________________ 30 5.1. Es udi de me ca .............................................................................................. 30 5.1.1. Quins g ups d’usua is poden es a més in e essa s en aques se ei? ............ 31 5.1.2. Anàlisi de les dades ............................................................................................ 32 5.1.3. Resum de l’es udi ................................................................................................ 36 5.2. Viabili a del se ei ........................................................................................... 39 5.3. Viabili a econòmica ......................................................................................... 41 5.3.1. P opos a de ges ió .............................................................................................. 41 5.3.2. Viabili a de la p opos a ....................................................................................... 43 6. SOLUCIÓ FINAL __________________________________________ 47 CONCLUSIONS _______________________________________________ 49 BIBLIOGRAFIA _______________________________________________ 52 Re e ències bibliog à iques....................................................................................... 52 BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA ______________________________ 53 ANNEX ______________________________________________________ 54 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 7 Índex de aules, il·lus acions i g à iques Taules Taula 1: Dades gene als de l'ATM.......................................................................................14 Taula 2: Resum de l'anàlisi...................................................................................................17 Taula 3: Dades olumè iques ex e es de l’in o me anual de l'emp esa OV- ie s………..29 Taula 4: Dades sob e ipologia de mobili a ac i a ex e es de l'Enques a de Mobili a en dia Feine (EMEF)..................................................................................................................32 Taula 5: Dades sob e cadenes modals ex e es de l'Enques a de Mobili a en dia Feine (EMEF)........................................................................................................................32 Taula 6: Dades sob e el ipus de eco egu ex e es de l'EMEF…………………………...36 Taula 7: Dades sob e el emps pe ipus de eco egu ex e es de l'EMEF.......................36 Taula 8: Resum es udi de me ca ………………………………………………………..……38 Taula 9: Dades p essupos à ies del Bicing ex e es del Plec de Condicions.....................40 Taula 10: Dades p essupos à ies del Bicing. Con ecció p òpia..........................................40 Taula 11: Dades sob e el càlcul del nou sis ema de e ibució p oposa . Con ecció p òpia.....................................................................................................................................44 Il·lus acions Il·lus ació 1: Ima ge dels 36 municipis que o men l'AMB…………………………………..15 Il·lus ació 2: Linia Ba celona – Vallès dels FGC……………………………………………..16 Il·lus ació 3: Ima ge de les a i es del Bicing........................................................................20 Il·lus ació 4: Ima ge de les co ones a i a ies de la egió de Ba celona.............................21 Il·lus ació 5: Mapa de zones a i à ies de la Comuni a de Mad id.....................................23 Il·lus ació 6: Mapa de zones a i à ies del me o de Lond es.............................................24 Pág. 8 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Il·lus ació 7: Ta i es del se ei BiciMAD………………………………………………………25 Il·lus ació 8: Es ació de bicicle es del San ande Cycle……………………………………..26 Il·lus ació 9: Ima ge de l’apa camen de bicicle es de l'es ació de Del .............................27 Il·lus ació 10: Apa camen de bicicle es de l’emp esa OV-Fie s.........................................29 G à iques G à ica 1: G à ica ex e a de la pàgina web de l'Ajun amen de Ba celona........................19 G à ica 2: G à iques sob e l'ús del Bicing ex e a de l'Enques a de Mobili a en dia Feine (EMEF)..................................................................................................................................33 G à ica 3: G à iques sob e el ipus de desplaçamen s en bicicle a ex e es del Ba òme e de la Bicicle a……………………………………………………………………………………33 G à ica 4: G à iques sob e usua is que no usen la bicicle a ex e es del Ba òme e de la Bicicle a…………………………………………………………………………………………..34 G à ica 5: G à ica de la p egun a sob e les di icul a s pe mou e’s en bicicle a pe Ba celona ex e a del Ba òme e de la Bicicle a..................................................................35 G à ica 6: Dades sob e el olum de ia ges del Bicing ex e es de la se a web……….....39 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 9 Glossa i ATM: Agència del T anspo Me opoli à. TMB: T anspo s Me opoli ans de Ba celona. FGC: Fe oca ils de la Gene ali a de Ca alunya. RENFE: Red Nacional de Fe oca iles Españoles. DGTM: Di ecció Gene al de T anspo i Mobili a . EMEF: Enques a de Mobili a en dia Feine . Pág. 16 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona En l’àmbi del anspo i la mobili a , aques a adminis ació é compe ències en ges ió i plani icació de xa xes de anspo públic, sob e o d’au obús; o denació del se ei del axi; ap o ació del Pla Me opoli à de mobili a u bana; p omoció del anspo sos enible i ges ió de les ondes de Ba celona. Dins d’aques es compe ències, les que a ec en di ec amen a aques p ojec e són aquelles de ges ió i plani icació d’una xa xa d’au obusos majo i à iamen in e u bans que connec en o es les ciu a s i municipis de l’à ea me opoli ana. Conc e amen aques a xa xa ep esen a el 9,3% dels ia ges dins del se ei de ique in eg a , pe an és el e ce ope ado , pe da e a de TMB i RENFE amb més ia ges del sis ema. Conc e amen s’e ec uen 95,8 M de ia ges amb una ecap ació o al de 91,83 M d’eu os. Aques es dues dades pe me en calcula l’apo ació dels usua is pe cada ia ge e amb aques mi jà de anspo i conc e amen és de 0,96 € pe ia ge en au obús, donan un p eu més al que els au obusos de TMB ja que es ac a d’au obusos in e u bans. 3.1.5. Fe oca ils de la Gene ali a de Ca alunya (FGC) Fe oca ils de la Gene ali a de Ca alunya és una emp esa que ges iona e oca ils, unicula s i c emalle es pe o el país. Conc e amen a Ba celona i que o min pa del sis ema in eg a : la línia Ba celona-Vallès, que connec a la capi al amb ciu a s com San Cuga , Te assa, Sabadell; i ambé la línia Llob ega -Anoia. Aques es dues línies gene en un o al de 87,2 M de ia ges que suposen un 8,5% dels ia ges o als e s dins del sis ema. Amb aques es xi es FGC es col·loca com a qua a ope ado a amb més ia ges, gene an una ecap ació o al de 80,83 M€. Aques es dues dades pe me en calcula l’apo ació dels usua is pe cada ia ge e amb aques mi jà de anspo i conc e amen és de 0,93 € pe ia ge en e oca il. Il·lus ació 4: Linia Ba celona - Vallès dels FGC P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 17 Di ecció Gene al de T anspo i Mobili a (DGTM) Di ecció Gene al de T anspo i Mobili a que és una en i a de ges ió pública del anspo disposa d’una lo a d’au obusos in e u bans i ambé algunes línies de anspo es acional (ae opo , po ) o línies noc u nes, que o men pa del sis ema in eg a i pe an ambé apo en ia ges i ecap ació que s’ha de eni en comp e. Conc e amen , apo en un o al de 39,2M de ia ges que suposen un 3,8% del o al de ia ges del sis ema. Aques ipus de ia ge gene a una ecap ació de 50,09 M€. Aques es dues dades pe me en calcula l’apo ació dels usua is pe cada ia ge e amb aques mi jà de anspo i conc e amen és de 1,28€ pe ia ge eali za des d’aques ope ado . 3.1.6. TRAM T am ia de Ba celona és l’ope ado que ges iona els 3 am ies de Ba celona, el am ia blau que enia un us his ò ic i ja no es à en uncionamen , el T ambaix i el T ambesós que són els que connec en la capi al ca alana amb les ciu a s eïnes, an de la pa del iu Besós com de la pa del iu Llob ega . Els dos am ies es an posa en uncionamen el ma eix any 2004. Aques a ope ado a és la que ges iona un olum més baix de ia ges, de e només ep esen a el 2,8% que conc e amen són 29,1M de ia ges, amb una ecap ació o al de 14,96 M€. Aques es dues dades pe me en calcula l’apo ació dels usua is pe cada ia ge e amb aques mi jà de anspo i conc e amen és de 0,51€ pe ia ge eali za des d’aques ope ado . T anspo Via ges % Via ges Ing essos P eu/ ia ge TMB Me o 407,5M 40% 274,73M€ 0,67 € Bus 207,5M 20% 149,85M€ 0,72 € RENFE T en 116,2M 11,30% 145,26M€ 1,25 € AMB Bus 95,8M 9,30% 91,83M€ 0,96 € FGC Fe oca il 872,M 8,50% 80,83M€ 0,93 € DGTM Bus 39,2M 3,80% 50,09M€ 1,28 € TRAM T am ia 29,1M 2,80% 14,96M€ 0,51 € Taula 7: Resum de l'anàlisi Pág. 18 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona 3.2. BICING També se à bàsic pe a l’òp ima eali zació del p ojec e, conèixe a la pe ecció el sis ema públic de anspo en bicicle a que es ol inclou e en el sis ema a i a i in eg a de l’À ea de Ba celona. El Bicing és un sis ema de mobili a en bicicle a c ea pe l’ajun amen de Ba celona, que consis eix en el llogue de bicicle es compa ides que es oben es acionades pe o a la ciu a , en es acions especials que an d’aques , un se ei còmode i accessible pe a o s els ciu adans. Aques se ei es a c ea l’any 2007 pe a e una e olució en el anspo públic de la ciu a i aconsegui incen i a la mobili a en bicicle a que an es a a c eixen en aquella època. Aques a modali a de anspo públic és en la que es basa el p ojec e i pe això a con inuació es de alla un es udi del sis ema comple . 3.2.1. O igen del se ei El se ei del Bicing a se c ea amb l’objec iu p incipal d’augmen a el anspo en bicicle a de la ciu a de Ba celona, l’ajun amen p e enia gene a un can i de pa adigma en el anspo en bicicle a, c ean un se ei en oca comple amen a l’usua i pe e -li més còmode la u ili zació d’aques ipus de anspo sos enible, que an s bene icis apo a a les g ans ciu a s: - Desconges ió del ànsi - Reducció de la con aminació - Millo a de la salu ísica dels usua is - Millo a de la salu de la socie a Pe assoli aques a comodi a que necessi en mol s usua is pe decidi -se a u ili za aques mè ode de anspo , el se ei ha ia de eni un segui de ca ac e ís iques indispensables basades en els mo ius pels quals la socie a no ia a la mobili a en bicicle a. To segui s’exposen els mo ius que g àcies al nou se ei queden soluciona s: - Po a oba o is o Amb el nou se ei aques a p oblemà ica desapa eix ja que l’usua i no és p opie a i de la bicicle a que u ili za pe desplaça -se P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 19 - Di icul a de oba apa camen pe bicicle es - Espai insu icien pe gua da -la a casa - Ha e de ca ega amb la bicicle a en al es anspo s o Aques s es p oblemes desapa eixen g àcies a les més de 400 es acions epa ides pe la ciu a on les bicicle es descansen. 3.2.2. Dades olumè iques dels inicis a l’ac uali a El se ei del Bicing es a ob i al públic pe p ime cop al ma ç de l’any 2007. Aquell any es a di idi en 3 ases en les quals s’ana a augmen an el nomb e d’es acions i de bicicle es ins a a iba a la p ima e a de l’any següen amb 400 es acions i 6000 bicicle es. La implemen ació del sis ema a se o un èxi , ja que es an supe a amb esc eix les p e isions d’abona s del p ime any 2007. Es p e eien 15.000 abona s a inals d’any i inalmen an a iba ins als 101.575, un èxi sense p eceden s que mul iplica a quasi pe 7 les p e isions e es pe al p ime any. Aques èxi es a a ibui a la a i a de p omoció de 6 €/any que es a o e i de ma ç a juliol de 2007. L’úl im dia d’aques a a i a el se ei enia més de 80.000 abona s i els p ope s mesos es a es abili za l’augmen d’abona s a 100 dia is [2]. Els 2 anys consecu ius de la inaugu ació an se un èxi amb més de 180.000 abona s pe ò pos e io men es a iu e una c isi que a es abili za els abona s amb xi es en e 90.000 i 120.000 usua is. Això a p o oca que l’any 2012 l’ajun amen decidís posa publici a a les bicicle es. Aques a es a e e ec i a l’any 2014 a nom de Voda one, ap o i an ambé pe inco po a bicicle es elèc iques al se ei. Ac ualmen la pàgina web indica que hi ha 113.000 abona s i que al 2018 n’hi ha ia uns 102.000. G à ica 1: G à ica ex e a de la pàgina web de l'Ajun amen de Ba celona [2] Pág. 20 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona 3.2.3. Ta i es Ac ualmen les a i es del Bicing són un 100% més ca es que als seus inicis. Aques augmen pe ò, es a p odui en e els anys 2012 i 2014. A di e ència d’aquella època, el Bicing a a comp a amb més bicicle es elèc iques i ambé cons a de dues a i es. S’ha a egi la a i a d’ús, en ocada a pe sones que an un ús menys eqüen de la bicicle a. Amb un càlcul àpid podem obse a a pa i de quin nomb e de ia ges su a comp e e el can i de a i a. - En el cas de la bicicle a mecànica, su a comp e con ac a la ‘Ta i a Plana’ a pa i dels 43 ia ges anuals, que equi al a 0,83 ia ges a la se mana - En el cas de la bicicle a elèc ica, la ‘Ta i a Plana’ su a comp e a pa i dels 75 desplaçamen s anuals, que equi al a 1,44 desplaçamen s a la se mana. Il·lus ació 3: Ima ge de les a i es del Bicing. P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 21 3.3. Sis ema a i a i in eg a Aques sis ema a se implan a l’any 2001 com s’explica a l’apa a 4.1.1. Va se una e olució impo an íssima dins del sec o del anspo i la mobili a pe a la egió de Ba celona. Va aconsegui uni ica les a i es de la g an majo ia de anspo s que la població u ili za a pe a desplaça -se, i no només això, sinó que a aconsegui que es poguessin e ia ges amb a ies modali a s de anspo sense un cos ex a en el ique . Pe pode ga an i aques s a enços es a c ea el sis ema de co ones, que pe me ia cob a més pels eco egu s més lla gs. En el següen g à ic es po obse a la mane a com es an sepa a els di e en s municipis, ins a a iba a 6 co ones a i à ies, el sis ema unciona a de mane a que com més co ones a essessis, du an el ajec e, més al e a el p eu a paga pel ia ge. Aques sis ema a se mol inno ado al 2001 i ha unciona mol bé, duen a e me la e olució del anspo espe ada, pe ò des de a ja 5-10 anys, és un sis ema que é mol es ca ències pe al món an mode ni za en el que i im. El p oblema p incipal és el sis ema de ique s, que consis eixen en a ge es de ca ó, que es an malbé cons an men i a més a més no cons en d’una aplicació on pode ges iona els í ols de anspo de mane a in o ma i zada. To s aques s a enços ja s’es an p og aman en el p ojec e de T- MOBILITAT. Il·lus ació 4: Ima ge de les co ones a i a ies de la egió de Ba celona Pág. 22 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona 3.3.1. P ojec e T-MOBILITAT La T-MOBILITAT hau ia d’ha e sigu implan ada l’any 2015 pe ò ha ingu mol s p oblemes i inalmen la da a d’inaugu ació e a a l’ab il de 2020. Pe aques mo iu, és impo an conèixe aques nou sis ema amb p ou de all pe pode adap a el p ojec e sob e el Bicing a les no es ca ac e ís iques del sis ema de anspo ca alà. El p ojec e de la T-MOBILITAT és el nou pas que a à el sis ema de anspo públic de Ca alunya, pe esde eni un sis ema compe i iu amb la es a de me òpolis eu opees i del món. Aques p ojec e consis eix en la c eació d’una a ge a amb xip i única des d’on es pugui ges iona qualse ol í ol de anspo que l’usua i necessi i, assolin ambé una in o ma i zació mol més g an del sis ema i de la ecopilació de dades pe aconsegui així un sis ema a i a i més jus . A més a més, amb la ecopilació de dades exhaus i a, es pod à e una ges ió logís ica del anspo públic mol més e icien , que es al ia à dine s an als usua is com a l’adminis ació pública i gene a à una con iança mol més g an en el se ei dona . A pa dels enda e imen s en la so ida al me ca , ambé ha hagu algunes polèmiques de anspa ència del p ojec e. Hi ha queixes pe què l’any 2017 es a e una ac uali zació del con ac e i no es an p esen a alguns annexos impo an s [3]. Això p o oca que no quedi mol cla ins a quin pun can ia à el sis ema a i a i, de momen es man enen les co ones, o i que es a di que es olia e un sis ema a i a i pe kilòme e. Pel que sembla, aques nou sis ema queda posposa , a l’espe a de pode anali za les p ime es dades de i ades del nou sis ema de ecopilació de la T-MOBILITAT. Pe an , es basa an o es les anàlisis del eball en el sis ema a i a i pe co ones, ja que el sis ema u u no es coneix com unciona à. Una dada impo an que si que es à publicada en el con ac e de l’any 2014 és la mane a com es e ibui à a cada ope ado el nomb e de alidacions que inguin du an cada mes. Aques a in o mació es oba a l’annex 2 del con ac e pe la T-MOBILITAT de l’any 2014 i ambé s’ha a egi com a annex 1 en aques eball. P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 23 4. Compa a i a amb al es sis emes es a als i eu opeus 4.1. El sis ema de anspo públic Pe e un p ojec e com el que es plan eja és mol impo an conèixe al es sis emes que puguin dona idees o deixa cla quines accions no s’han de du a e me pe assoli una mobili a més e icien . Pe aques mo iu s’han anali za sis emes de anspo públic d’al es ciu a s de l’es a i ambé d’al es ciu a s eu opees. 4.1.1. Mad id El sis ema de anspo públic de Mad id unciona de mane a mol semblan al de Ba celona i ambé cons a d’una en i a , la qual ges iona i egula o s els anspo s col·lec ius d’aques a comuni a . Aques a és una socie a pública que depèn di ec amen del go e n de la Comuni a de Mad id. Com a Ba celona ambé s’enca ega de ges iona o es les a i es i í ols de anspo s. La comuni a de Mad id, com la p o íncia de Ba celona, han u ili za un sis ema de di isió del e i o i pe zones pe al d’es abli les di e en s a i es de anspo i així equipa a el p eu a la dis ància eco eguda. Pe al a banda, espec e als al es aspec es ac a s a l’es udi de la mobili a Ba celonina, com el ipus de a ge es u ili zades i el sis ema de ecopilació d’in o mació, Mad id passa pe sob e de la capi al ca alana. To es les a ge es expedides en aques a comuni a són sense con ac e i eca egables, a més a més poden con eni a is ipus de í ol di e en dins de la ma eixa a ge a. Amb aques es a ge es s’assoleix una comodi a i sos enibili a que ac ualmen no é la xa xa ba celonina a pa d’una ecopilació d’in o mació òp ima.[4] Il·lus ació 5: Mapa de zones a i à ies de la Comuni a de Mad id Pág. 24 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona 4.1.2. Lond es En aques a eno me ciu a el sis ema unciona de mane a di e en que a les dues ciu a s es udiades an e io men . De e ambé cons a d’un o ganisme, el qual és l’enca ega de ges iona o allò que es igui elaciona amb la mobili a , pe ò només dins de la p òpia ciu a . A més a més ambé cons a d’un sis ema a i a i in eg a pe a o s els ipus de anspo . Una al a semblança del sis ema londinenc és que ambé es à delimi a pe zones i els p eus augmen en en unció del nomb e de zones que eco is. Pe al a banda, en el sis ema de a i ació hi ha dues opcions, la u ili zació del sis ema adicional, en el qual s’u ili zen bi lle s de pape i ca ó, o el sis ema ac ual que u ili za a ge es de plàs ic amb una du ació de 10 anys. Si s’u ili za el p ime sis ema, les a i es augmen en de mane a mol signi ica i a, e que p o oca que sigui mol bene iciós pe l’usua i e se i el sis ema ac ual. [5] Il·lus ació 6: Mapa de zones a i à ies del me o de Lond es. P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 25 4.2. Llogue de bicicle es Quasi o es les ciu a s impo an s del món s’es an posan les piles amb el ema de les bicicle es de llogue , de e , mol s ja disposen d’un sis ema públic de bicicle es amb el qual o e eixen als ciu adans més opo uni a s i comodi a s pe u ili za aques ipus de anspo an ecològic i e icien . 4.2.1. Mad id A la capi al espanyola es a implan a l’any 2014 un sis ema de bicicle es públiques anomena BiciMAD. Aques sis ema é mol íssimes simili uds amb el Bicing de Ba celona. El sis ema a i a i unciona exac amen igual en els dos sis emes, hi ha una a i a anual que els usua is habi uals han de paga i a pa , semp e que s’u ili za el se ei, depenen de l’es ona d’u ili zació, es paga una a i a o una al a. La di e ència es oba en que la quo a anual és la mei a que la del Bicing pe ò la p ime a mi ja ho a d’u ili zació no és g a uï a. A més a més, aques sis ema cons a d’uns descomp es pe a usua is que aga en bicicle es d’es acions amb més d’un 70% d’ocupació i pe a pe sones que deixen la bicicle a en es acions amb menys d’un 30% de bicicle es. És una idea mol in e essan que ajuda a epa i les bicicle es de mane a equi a i a en e o es les es acions. Una al a pa icula i a del BiciMAD i que é una elació bas an es e a amb el p ojec e que s’es à duen a e me, és la se a in eg ació dins de la a ge a de anspo pública de Mad id. Com s’ha explica abans el anspo públic mad ileny cons a d’una a ge a única i eu ili zable on s’hi poden inclou e a is í ols de anspo . Doncs aques a ma eixa a ge a ambé se eix pe u ili za el BiciMAD, e que acili a la u ili zació d’aques se ei pe pa dels usua is del anspo públic. To i aques a millo a enca a no s’ha a iba a l’objec iu que pe segueix aques p ojec e que consis eix en e una in eg ació comple a, és a di , ambé del sis ema a i a i. [6] Il·lus ació 7: Ta i es del se ei BiciMAD Pág. 32 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona - Usua is de Bicicle a pa icula : aques ipus d’usua i és el menys in e essan , inclús po eni a ec acions nega i es pel medi ambien . Po augmen a el seu p opi ni ell de con aminació i ambé po a iba a sa u a més el anspo públic. To i així, semp e és posi iu dona més comodi a s als ciu adans i més opcions pe ia . - Usua is de anspo p i a mo o i za : aques s són els usua is que més in e essa, amb di e ència, a au e cap al anspo públic, ja que deixa an de con amina amb co xes p i a s pe passa a una mobili a pública i sos enible. Sob e o es po oba una bossa de clien s impo an a les ciu a s de les a o es de Ba celona que g àcies a la combinació de e oca il i bicicle a pod ien assoli l’objec iu desi ja . 5.1.2. Anàlisi de les dades Pe abo da la segona asca, és essencial e una ece ca exhaus i a de dades amb les quals ecolza o e u a les hipò esis e es ins al momen . To es les pàgines, es udis i enques es consul ades es oben a la bibliog a ia degudamen e e enciades. Com és habi ual s’anali za an dades d’enques es, e es du an l’any 2018 i 2019, an pe la gene ali a com pe al es en i a s p i ades o públiques. S’ha decidi u ili za enques es ex e nes pe què la mos a se à mol més signi ica i a i s’ha oba en g an pa les p egun es que es necessi a en pe a e aques a ap oximació del me ca de la bicicle a. L’es a ègia de l’es udi consis i à en ana anali zan una pe una quina bossa de clien s é cada g up p oposa an e io men i així eu e si la hipò esi plan ejada és eal pe a eballa en el p ojec e amb ella. G up 1 Pe al p ime g up s’ha d’anali za el ni ell d’in e modali a dels ciu adans de Ba celona a l’ho a de desplaça -se. Pe a aques cas s’ha oba que hi ha un 12.5% de desplaçamen s dia is mul imodals, dels quals un 60%, pe an 370.436 ia ges combinen el anspo públic amb la mobili a ac i a. De o s aques s es po dedui quan s són en bicicle a, si sabem que dins de la mobili a ac i a un 5% es conside a mobili a en bicicle a i l’al e 93.7% mobili a a peu, es po cons a a que ap oximadamen uns 18.521 ia ges dia is combinen la bicicle a amb el anspo públic. Taula 9: Dades sob e ipologia de mobili a ac i a ex e es de l'Enques a de Mobili a en dia Feine (EMEF).[1] Taula 10: Dades sob e cadenes modals ex e es de l'Enques a de Mobili a en dia Feine (EMEF).[1] P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 33 Dins de la gen que es mou en bicicle a a la ciu a de Ba celona podem dis ingi aquells que enen una bicicle a p òpia o els que u ili zen el Bicing. Segons l’enques a un 31.7% u ili za bicicle es compa ides i pe an dels 18.521 ia ges, 5.871 són d’aques ipus i els 12.650 es an s són en bicicle es p òpies. Amb aques es dades es demos a que la p ime a casuís ica del G up 1 és eal i que hi ha un nomb e ele a de ia ges que es bene icia ien del p ojec e ja que a a ma eix, 5.871 ia ges dia is es an pagan els dos se eis pe sepa a quan amb el p ojec e implemen a , només hau ien de paga pe al se ei de anspo públic in eg a . Pe a la e ce a i la qua a casuís ica del p ime g up, s’ha anali za una al a enques a, on s’ha oba una espos a que encaixa a pe ec amen amb la necessi a d’aques ipus d’usua i. De o s els enques a s que u ili zen la bicicle a pe a algun ipus de desplaçamen (40.3%), un 37.8% decla a e desplaçamen s quo idians i un 66.1% decla a no combina la bicicle a amb el anspo públic. D’aques es pe sones un 50.1% assegu a que si ingués més acili a s pe e aques a combinació, a ia un ús més ele a de la bicicle a pe als seus desplaçamen s. Pe úl im, com a espos a a la p egun a, un 11,3% han espos que si el anspo públic es igués combina amb un sis ema de bicicle a pública, se ia la solució a les se es e icències pe mou e’s en bicicle a. G à ica 2: G à iques sob e l'ús del Bicing ex e a de l'Enques a de Mobili a en dia Feine (EMEF)[1] G à ica 3: G à iques sob e el ipus de desplaçamen s en bicicle a ex e es del Ba òme e de la Bicicle a.[8] Pág. 34 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pe passa o s aques s pe cen a ges a dades, se sap que l’enques a es à e a en e pe sones de 12 a 79 anys, pe an , s’ha consul a el cens o icial de pe sones que iuen al Ba celonès i hi diu que hi ha 1.871.193 d’aques a eda . Pe an , segons l’enques a 750.090 són usuà ies de bicicle a, 298.534 l’u ili zen pe e desplaçamen s quo idians, 187.415 no combinen la bicicle a amb el anspo públic, 93.895 assegu en que amb més acili a s ho combina ien i pe úl im 10.610 ho combina ien si inguessin àcil accés a un sis ema de bicicle a pública a p op de l’es ació. Pe an , aques és el nomb e de po encials clien s del nou se ei del Bicing. G up 2 Pe a aques segon g up, s’ha de demos a si ealmen exis eix la molès ia de la gen pe no pode ia ja amb la bicicle a en el anspo públic i ambé, quan a se ia aques a bossa de clien s que pod ien o ma pa en un u u del se ei que es ol o e i amb aques p ojec e. P ecisamen en una de les enques es consul ades, es p egun a sob e quines són les p incipals di icul a s pe desplaça -se en bicicle a. Aques a p egun a se li a a aquelles pe sones que decla en u ili za la bicicle a pe el nucli u bà, que són un 55.3% de les pe sones usuà ies de bicicle a, pe an un 22.3% del o al. La espos a a aques a p egun a és mol a iada, pe ò majo i à iamen els p oblemes són la in e acció amb els ehicles de mo o , el isc de oba o i i la manca d’espais pe ci cula amb bicicle a. To i així, una de les espos es és la manca de acili a s pe a po a les bicicle es en el anspo públic i un 4,2% dels enques a s l’han posa com a p ime a opció. G à ica 4: G à iques sob e usua is que no usen la bicicle a ex e es del Ba òme e de la Bicicle a.[8] P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 35 Com abans, pe calcula el nume o de po encials clien s, saben que uns 750.090 habi an s del Ba celonès són usua is de bicicle a, es po calcula que 17.419 es an moles os pe la poca acili a pe po a les bicicle es en el anspo públic. Aques a úl ima xi a, és la de po encials clien s pe al nou se ei del Bicing. G up 3: Pe a aques e ce g up, el més in e essan de cap a pe ò sembla que ambé el més di ícil, l’es udi que s’ha p oposa és un es udi del emps de desplaçamen de o es aquelles pe sones que iuen a les a o es de Ba celona, i de si el nou sis ema pe me ia millo a aques a si uació. Pe a pode e aques s càlculs, es poden anali za les dades d’una de les dues enques es de mobili a , la qual indica els emps mi jans dedica s a cada ipus de desplaçamen . Pe exemple, indica que els desplaçamen s de connexió amb Ba celona ciu a són d’uns 46.6 minu s de mi jana, en can i els desplaçamen s in e ns són d’uns 19.6 minu . Pe úl im, una al a dada elle an d’aques a enques a són els 17 minu s de mi jana que es iga pe als desplaçamen s en bicicle a. S’obse a que la bicicle a és una de les 3 o mes de mobili a més àpides, pe da e a “d’al es o mes de mobili a ac i a”, que es e e eix a pa ine s i o ipus de Vehicles de Mobili a Pe sonal, i de la mobili a amb mo o. G à ica 5: G à ica de la p egun a sob e les di icul a s pe mou e’s en bicicle a pe Ba celona ex e a del Ba òme e de la Bicicle a.[8] Pág. 36 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Amb aques es dades no es po demos a que el nou se ei p oposa edueixi els emps de desplaçamen pe a aques e ce g up de ciu adans. Ja que si sumem les mi janes dels desplaçamen s en au obús o e oca il amb els 17.6 minu s de mi jana de la bicicle a no assolim mai un nomb e in e io als 46.6 minu s dels ia ges de connexió amb Ba celona. To i així, el nou se ei no només p opo ciona millo connexió i pe an , possiblemen més eloci a , sinó que ambé p opo ciona més comodi a que sumada als bene icis ecològics i de salu del anspo en bicicle a, poden a iba a con ènce a gen que enca a es mou en anspo mo o i za . Malau adamen no s’ha aconsegui quan i ica aques s aspec es, pe an aques e ce g up no apo a à clien s po encials a l’es udi de me ca . 5.1.3. Resum de l’es udi Les conclusions d’aques es udi no només són impo an s pe cons a a que hi ha un me ca disposa a u ili za aques se ei i que li doni sen i . Sinó que ambé són imp escindibles pe desp és pode e una hipò esi amb l’es udi econòmic i el logís ic que s’assembli al màxim a la eali a . Du an l’es udi s’han anali za els es g ups plan eja s pe sepa a i a a és momen de eu e les dades eals o als d’usua is que són po encials clien s de la in eg ació de se eis. En p ime lloc, és impo an a alua l’es a ègia que s’ha segui pe a aques anàlisi de les dades. Fe una p opos a p è ia de quins podien se els po encials clien s, podia p o oca que s’in en i busca en les dades el que un ha pensa p è iamen , pe ò du an o el p océs s’ha ingu en comp e aques possible e ec e i no s’ha pe mès, aconseguin que les dades siguin objec i es i e icien s pe als pos e io s es udis. Això es demos a, no només en que una de les hipò esi ha esul a se alsa, sinó ambé en que Taula 6: Dades sob e el ipus de eco egu ex e es de l'EMEF.[1] Taula 7: Dades sob e el emps pe ipus de eco egu ex e es de l'EMEF.[1] P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 37 o es les dades es an degudamen jus i icades inclús es po comp o a acudin di ec amen a les enques es anali zades, que a més a més són les dues més comple es i ac uali zades sob e aques a emà ica. A pa i d’aquí, en el p ime g up es oben aquells usua is que ja u ili za en Bicing i anspo públic i que pe an , aques p ojec e els bene icia en una educció del cos anual També aquells clien s que u ili zen només el anspo in eg a ac ual pe ò exp essen que els ag ada ia u ili za la bicicle a si inguessin més acili a s pe e -ho. En el segon g up, obem o es aquelles pe sones que ac ualmen ia gen en bicicle a p i ada i anspo públic i que pe la no a comodi a del se ei passa ien a u ili za la bicicle a pública. Finalmen en el e ce g up, la possibili a de cap a habi an s de les ciu a s p ope es a Ba celona pe una hipo è ica millo a de la eloci a de desplaçamen , s’ha is di uminada pe la eali a de les dades que exp essen que es iga un emps semblan . E iden men poden ha e casuís iques di e en s que apo in més clien s al se ei, pe ò es c eu que les p incipals s’han abo da i pe an que no hi hau à un p oblema de dimensionamen e oni de l’impac e d’aques a mesu a, o i que no es po desca a al 100% pe què semp e poden ha e ac o s que no s’han ingu en comp e i una de les conclusions és que s’ha de se conscien d’això i es a p epa a pe a qualse ol cosa. Pe úl im, el ecomp e de l’impac e és el següen : - Ap oximadamen la mesu a a ec a à sob e 5.871 ia ges dia is que deixa an de paga la a i a habi ual del Bicing i passa an a paga només la a ge a in eg ada. - Ap oximadamen 10.610 usua is s’uni ien a aques ipus de anspo amb més acili a s pe combina la bicicle a pública amb el anspo públic. - Ap oximadamen 17.419 usua is es a ien moles os pe la poca accessibili a al anspo públic amb bicicle a p òpia, e que po a a o i la inclusió al nou se ei segons les conside acions de l’inici de l’es udi. Pág. 38 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Usua is que passen de quo a anual a a ge a in eg ada 5.871 Usua is que s’uni ien si enen més acili a s 10.610 Usua is de bici p i ada moles os amb la al a d’accessibili a al anspo públic 17.419 Suma de po encials usua is nous 28.029 Taula 8: Resum de l’es udi de me ca La p ime a conclusió a ec a a un 15% dels ia ges en bicicle a dia is, pe cen a ge que sembla aonable. Aques a xi a indica quin se ia el pe cen a ge ap oxima d’usua is que deixa ien de paga la quo a anual de Bicing. La segona i la e ce a conclusió a ec en a la possible pujada del nomb e d’usos del Bicing, pe ò es po conside a que el nomb e de pe sones calcula di ec amen passa à a se usuà ia del Bicing. Pe eni en comp e aques e , els p ope s es udis es a an pe duplica , una Opció A amb un 20% del o al, que són un o al de 5.605 usua is i una Opció B amb un 80% dels possibles usua is, pe an 22.423 usua is. P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 39 5.2. Viabili a del se ei Aques apa a de l’es udi se i à pe a la comp o ació que el se ei ac ual del Bicing és capaç d’abso bi el possible augmen en el nomb e d’usua is i de ia ges. És indispensable que el se ei no pe di e ec i i a i que pugui cob i o es les necessi a s. Com s’ha explica an e io men es ind an en comp e dues opcions sob e el u u olum d’usua is, ja que l’es udi an e io no po de e mina amb exac i ud aques a xi a. Pe an , en l’Opció A es ind an en comp e 5.605 usua is nous i en l’Opció B 22.423. Opció A: Ac ualmen el se ei del Bicing e ec ua 1.062.448 ia ges mensuals. Si es conside a el c i e i de ia ges dia is mi jà de 0.5, ex e de la web del Bicing, i se sap que l’augmen d’usua is és de 5.605, es conclou que l’augmen de ia ges mensuals del Bicing se à de 5.605*0.5*30=84.075, pe a iba a la xi a mensual o al de 1.146.523. Amb aques es dades, el o al de ia ges anuals a iba ia ins un o al de 13.758.276. Opció B: Els ma eixos càlculs pe a la opció B donen els següen s esul a s:  Augmen de ia ges mensuals: 22.423*0.5*30= 336.348.  Nou o al de ia ges anuals: (1.062.448+336.348)*12= 16.785.552. Amb aques s càlculs s’ha pogu e una g à ica compa a i a dels nous olums amb o s els olums his ò ics del Bicing. G à ica 6: Dades sob e el olum de ia ges del Bicing ex e es de la se a web. Pág. 40 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Anual Ac ual Anual Opció A Anual Opció B P es ació del se ei 15.085.659 € 15.628.743 € 19.007.931 € Vandalisme 947.505 € 947.505 € 947.505 € Roba o i de bicicle es 167.547 € 167.547 € 167.547 € P essupos lici ació 16.200.000 € 16.743.796 € 20.122.983 € Com es po obse a en el g à ic, el nomb e de ia ges anuals semp e s’ha man ingu amb una mi jana de 13.277.760. Pe an , en el cas de l’opció A només ha augmen a un 3.62% i no hi hau à un can i signi ica iu en la ges ió del Bicing, ja que al es anys ja s’ha hagu d’abo da un olum d’aques es magni uds. Pe con a a l’opció B, el olum anual es eu à augmen a un 26%. Aques e implica à un can i en la ges ió del Bicing pe què implica augmen a el nomb e de bicicle es i la capaci a de dis ibui -les pe la xa xa d’es acions. Ac ualmen no hi ha cons ància pública del con ac e i ma en e l’ac ual emp esa explo ado a del se ei i l’Ajun amen de Ba celona, pe ò si del plec de condicions ècniques que es a publica pe a pode e el concu s d’adjudicació. En aques plec s’hi explica de alladamen la logís ica del sis ema i s’hi po oba un p essupos de l’explo ació del Bicing. Aques p essupos és una p ime a base sob e la qual an eballa les emp eses que es an p esen a al concu s. Finalmen l’emp esa con ac ada a gene a un p essupos de 16,2M€, conegu a a és de la p emsa. Amb aques es dades s’ha pogu gene a un p essupos ac ual ap oxima . Amb aques s núme os s’ha ingu en comp e que si el olum de ia ges del Bicing augmen en un 3.62% a l’Opció A i un 26% a l’Opció B, la p es ació del se ei ambé augmen a à en aques a magni ud i acaba esul an un p essupos o al de lici ació de 16.743.796€ i 20.575.553€ espec i amen . Taula 9: Dades p essupos à ies del Bicing ex e es del Plec de Condicions.[9] Taula 10: Dades p essupos à ies del Bicing. Con ecció p òpia. P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 41 5.3. Viabili a econòmica L’economia del se ei de anspo públic de Ca alunya ha millo a en els úl ims anys i es à començan a ecupe a la da allada de la c isi econòmica de l’any 2008 on an ha e d’endeu a -se i comença a puja els p eus dels ique s de anspo . Aques p eu s’ha in en a man eni els úl ims anys sense gai e èxi , pe ò aques 2020 s’ha e un pas impo an eno an el sis ema a i a i pe comple en un in en pe a a o i el clien habi ual i puja el p eu al clien espo àdic. Enca a no se sap com a ec a an aques s can is pe què amb la c isis del co ona i us aques a implemen ació s’ha is in e ompuda. Pe en end e com unciona exac amen l’economia d’aques se ei és essencial ha e en ès el uncionamen de l’ATM. Aques a en i a és l’enca egada de ges iona o s els í ols in eg a s de anspo públic de Ca alunya, es à di idida en 4 egions que co esponen a les 4 p o íncies de Ca alunya. En e aques es 4 egions no hi ha elació, és a di , no es po ia ja amb el ma eix bi lle en un anspo de la egió de Ba celona i amb un anspo de la egió de Gi ona. A més a més, aques ò gan és l’enca ega de ecap a o s els bene icis dels í ols in eg a s i desp és epa i -los. I no només això, ambé a la ma eixa unció amb les apo acions públiques, an impo an s pe a la subsis ència del anspo públic Ca alà. Pe eu e si el p ojec e és iable, s’hau à de comp o a que aques sis ema és capaç d’abso bi la ges ió del Bicing, que ac ualmen ges iona l’Ajun amen de Ba celona. 5.3.1. P opos a de ges ió En aques apa a es segui à una es a ègia semblan a l’apa a de l’es udi de me ca , de mane a que p ime es plan eja à la p opos a del p ojec e i pos e io men s’a alua à la se a iabili a econòmica. Aques a p opos a s’ha decidi que es igui adap ada al u u sis ema de la T-Mobili a . Com s’ha explica en apa a s an e io s el epa imen dels bene icis en e ope ado s dels í ols in eg a s es an explica s a l’Annex 1 d’aques eball i a pa i d’ells s’ha gene a la p opos a de ges ió del p ojec e. [3] Aques sis ema é un p oblema de dis ibució de bene icis, que a à que s’hagin de pensa alguns can is que pe me in in odui el Bicing. La p oblemà ica és que el sis ema no é en comp e en quin ipus de anspo es eali za el desplaçamen , sinó que només e en comp e el nomb e de zones. Pe so , sabem que el Bicing només ope a à a la zona 1 i això acili a mol els càlculs com es eu à a con inuació. Pág. 48 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Bases del p ojec e d’implan ació Desp és de l’es udi de iabili a el p ojec e é uns nous objec ius i una mane a de ini i a d’implemen ació, els següen s són els pun s onamen als pe pode du a e me el p ojec e i an e e ència a apa a s an e io s on s’expliquen conc e amen els can is o inno acions necessa is. 1. Pac e amb l’o ganisme ATM sob e la inclusió de l’ús de bicicle es dins del sis ema de anspo in eg a , ap o i an l’a ibada de la T-Mobili a , nou p ojec e que es comença à a implan a l’any 2020. 2. Can i en la mane a de e ibui als ope ado s de anspo públic que eballen so a l’o gani zació de l’ATM, pe així inclou e el pagamen al sis ema de bicicle es públiques de Ba celona. 3. Pac e amb l’Ajun amen de Ba celona pe al de man eni la ma eixa e ibució pe ia ge en bicicle a que es aci. 4. Augmen de la despesa en l’es udi logís ic del se ei del Bicing, pe pode con ola possibles inc emen s sob a s del olum. 5. E ec ua una campanya de come ciali zació del nou se ei pe al d’in o ma a o a la socie a . P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 49 P essupos Aques p ojec e ha es a e ec ua pe un enginye i o s els ecu sos necessa is pe pode e una ce ca adequada i comple a. Pe aques mo iu ha necessi a de supo s in o mà ics i de connexió, a pa de l’espai on ha es a duen a e me la se a eina. El p ojec e s’ha execu a du an 300 ho es epa ides en qua e mesos, pe an pe al p essupos ha sigu necessa i: la con ac ació del se ei d’in e ne pe a 4 mesos i el sou de 300 ho es d’un enginye que é una alo ació de 30€ l’ho a. En la següen aula queda el p essupos desglossa . Wi i 4 mesos 25€/mes 100€ Sou 300 ho es 30€/h 9.000€ To al 9.100€ Pág. 50 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Conclusions La conclusió p incipal de l’es udi és que és possible gene a un nou se ei de mobili a in eg ada que inclogui la bicicle a pública de Ba celona. Tenin en comp e que un desplaçamen en bicicle a semp e se à més ba a que un desplaçamen amb qualse ol al e ipus de anspo , sembla cohe en pensa que aques nou sis ema se à bene iciós pe a la socie a , ja que si s’aconsegueix un ans asamen de ia ges de me o i au obús a ia ges en bicicle es, po se mol bene iciós an pe l’economia com pe el medi ambien . Desp és de l’es udi de l’ac ual sis ema de mobili a , s’ex eu la conclusió cla a que és un sis ema obsole i que necessi a mol es millo es an a ni ell logís ic com a ni ell ecnològic. S’in ueix que la inclusió de la T-Mobili a se à un g an a anç en els dos aspec es i dona à un sal quali a iu eno me a la xa xa de anspo públic ca alana. Respec e al anspo en bicicle a a al es països, alguns enen més expe iència a l’ho a de combina la bicicle a p i ada amb el anspo e o ia i pe ò es posa de mani es que combina la bicicle a, i que sigui compa ida, é mol íssimes a an a ges com la educció dels espais d’apa camen i l’augmen d’usos dia is pe ehicle. To segui , du an l’es udi de me ca s’ha cons a a que hi ha di e ses bosses de clien s in e essa s en aques nou se ei. El p ime g up són clien s que ja usen els dos se eis i es a an encan a s de paga menys pe ia ja , en segon lloc o s aquells clien s de me o i au obús que es an descon en s amb la connexió amb la bicicle a i amb el can i old à suma -se a aques nou p ojec e. Pe úl im, els ciclis es de bicicle a p i ada que se sen en incòmodes al combina -la amb el anspo públic ambé és possible que p e e eixin passa -se a la bicicle a pública pel ma eix p eu. En aques apa a ambé es oba la conclusió més nega i a pel p ojec e, i és que o i les millo es, el anspo públic segueix sense se p ou compe i iu pe se més òp im que el anspo mo o i za i no es p e eu una mig ació de gen que es can iï d’un se ei a l’al e. Finalmen es an aconsegui dades bas an conc e es de l’augmen d’usua is i ia ges, això ha suposa pode con inua amb el p ojec e i segui es udian la iabili a d’aques en els següen s apa a s. G àcies a les dades de l’es udi an e io s’han pogu e els dos següen s, el logís ic i l’econòmic. En el p ime es a a iba a la conclusió que si s’augmen a a mol el olum de ia ges anuals, el se ei necessi a ia més ing essos pe pode subsis i i es a de e mina quina e a la quan i a a pa i del p essupos de l’any 2018. En segon lloc, l’es udi econòmic es a e des de dos pun s de is a: el de l’ATM, on es demos a que el nou se ei és bene iciós g àcies al baix cos de ia ja en bicicle a; i el del Bicing, que ind à els nous ing essos de l’ATM pe ò pe d à clien s que paguen la quo a anual, o això enin en P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pàg. 51 comp e l’augmen del cos logís ic i que l’Ajun amen de Ba celona segui à apo an la ma eixa p opo ció de dine s, dóna un esul a posi iu mol espe ançado pe pode eali za el p ojec e d’implan ació, que a més a més p e eu un c eixemen del bene ici a mesu a que c eixen el nomb e de ia ges. To es aques es dades cons a en que els es udis han es a un èxi i que plasmen de mane a acu ada quin se ia el esul a d’implan a aques nou sis ema i a més a més demos en la iabili a d’aques . Desp és de o s els càlculs i deduccions, es dóna iabili a al p ojec e d’implan ació que si inalmen es eali za, apo a à mol es a an a ges pe a la socie a Ba celonina i se à un sal eno me cap a aconsegui una mobili a e dade amen ecològica, e icien i in eg ada. També se à un p ime pas gegan pe assoli la desapa ició del ehicle p i a de les ciu a s i aconsegui posa el ianan al cen e i no el co xe, com passa ac ualmen . Pàg. 52 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Bibliog a ia Re e ències bibliog à iques [1] AGENCIA DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT. Obse a o i de la mobili a . Ba celona, 2019. [h ps://www.a m.ca /web/ca/obse a o i-de-la-mobili a .php] [2] ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Dades obe es. Abona s al se ei del Bicing. Ba celona, 2019 [h p://www.amb.ca /s/web/a ea-me opoli ana/dades- obe es.h ml] [3] AGENCIA DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT. T-Mobili a . Con ac es de col·labo ació público-p i ada. Ba celona, 2014 i 2017. [h ps://www.a m.ca /web/es/ - mobili a .php] [4] CONSORCIO REGIONAL DE MADRID. Pàgina web. Mad id, 2020. [h ps://www.c m.es/] [5] TRANSPORT OF LONDON. Pàgina web. Lond es, 2020. [h ps:// l.go .uk/] [6] BiciMAD. Pàgina web. Mad id, 2020. [h ps://www.bicimad.com/] [7] EMPRESA OV-FIETS. Pàgina web. Holanda, 2020. [h ps://www.ns.nl/deu - o - deu /o - ie s] [8] DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. Depa amen d’es adís ica. Ba òme e de la bicicle a. Ca alunya, 2019. [h p:// e i o i.genca .ca /web/.con en /home/01_depa amen /es adis ica/publicacion s_es adis iques/ e i o i_i_mobili a /Ba ome e_de_la_Bicicle a/enques a-ba ome e- bicicle a-2019.pd ] [9] AJUNTAMENT DE BARCELONA. Web de con ac ació pública. Plec ècnic del Bicing. Ba celona, 2017. [h ps://con ac aciopublica.genca .ca /eco in_pscp/AppJa a/no ice.pscp? eqCode= i ewCn&idDoc=23935714] [10] BARCELONA SERVEIS METROPOLITANS. Memò ia p essupos 2018. Ba celona, 2018. [h ps://www.bsmsa.ca / anspa encia/in o macio-economica/p essupos /] [11] AJUNTAMENT DE BARCELONA. Open da a. Se ei del Bicing. Ba celona, 2019. [h ps://openda a-ajun amen .ba celona.ca /es/us-se ei-bicing] P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pág. 53 Bibliog a ia complemen a ia AGENCIA DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT. Finançamen del sis ema. Ba celona, 2018. [h ps://www.a m.ca /web/es/ inanciacion-sis ema.php] INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Cens població de Ba celona, 2020. BICING. Pàgina web. Ba celona, 2020 [h ps://www.idesca .ca / ema/xi po?lang=es] Pàg. 54 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona ANNEX P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pág. 55 Pàg. 56 P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona P ojec e d’inclusió del Bicing al sis ema de anspo públic in eg a de Ba celona Pág. 57