França i l'armament nuclear

QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM II 1997 168 FRANÇA I L'ARMAMENT NUCLEAR F ancesc X. Ba ca Salom VAÏSSE, Mau ice (di .) (1994) La F ance e l'a ome. É udes d'his oi e nucléai e, B uxelles, B uylan , 324 p.[ISBN 2-8027-0936-4]. Aques llib e és ui de les ece ques del G oupe d'É udes F ançais d'His oi e de l'A memen Nucléai e (GREFHAN), g up o ma pe his o iado s de di e ses uni e si a s anceses i pe mili a s elaciona s amb el Commissa ia a l'Ene gie A omique (CEA). Va cons i ui -se desp és de 1986 com la b anca ancesa d'un p og ama in e nacional de ece ca (Nuclea His o y P og am) que comp enia ambé els Es a s Uni s, G an B e anya i Alemanya. Amb la publicació d'aques llib e s'ha olgu o e i al lec o un a enç de les ece ques que alguns memb es d'aques g up es an duen a e me. Es compon d'onze capí ols que inclouen di e sos emes d'his ò ia de l'a mamen nuclea i de l'es a ègia mili a passada i u u a. O dena s en o d e c onològic, els capí ols cons i ueixen un bon ecob imen emà ic pe en end e el pape que F ança ha ingu en el món, desp és de la Segona Gue a, en el camps de la de ensa nuclea i de e uc, desc iu e ambé bona pa de les es a ègies dels Es a s Uni s en e s els països anomena s amics. Abans de la Segona Gue a, F ança es a a en e els països capda an e s en ece ca nuclea . Pe ò, a causa del con lic e bèHic, l'equip o ma pe Jolio , Halban i Kowa ski es a eu e obliga a exilia -se p ime a Angla e a i, més a d, als Es a s Uni s. Aques s cien í ics s'endugue en amb ells el ui dels seus eballs i els an pa en a successi amen en els dos països on omangue en. Aques es cinc pa en s i els àmi s pos e io s que el go e n ancés a ha e de eali za pe pode ecupe a -les cons i ueixen el nucli d'aques p ime capí ol elabo a pe Jacques Bounolleau i Jean Claude Le ain, bons coneixedo s de la emà ica pels cà ecs de esponsabili a que han ocupa en el CEA. Desp és de la Segona Gue a, la decisió d'inicia el p og ama nuclea no a se imminen . En els p ime s anys la CEA a es a di igida pe Jolio , el qual e a con a i que F ança ingués a mes nuclea s i enca a menys que en es ús con a la URSS. Alesho es, els deba s del pe íode 1945-1958 gi a en en o n de la de ensa eu opea espec e a un possible ea mamen d'Alemanya. Pe ò, els inciden s del Canal de Suez i el llançamen del sa èHi a i icial.Spu nik an c ea dub es sob e l'e icàcia dels sis emes de de ensa ame icana i an p opicia que el 1956 es p engués la decisió d'inicia un p og ama de cons ucció de àb iques d'en iquimen d'u ani, com la de Ma coule, i que el 1958 es eali zés la p ime a expe iència nuclea . Mau ice Vaïsse, p o esso d'his ò ia con empo ània de la Uni e si a de Reims i di ec o d'aques a ob a, en el segon capí ol, anali za aques s aspec es i des aca el ac e p e e en dels Es a s Uni s pe Angla e a en ma è ia nuclea . En el e ce capí ol, ]ean-Ch is ophe Sau age, doc o and de la Uni e si a de Reims, ecull les p ime es pe cepcions que enen sob e el ema nuclea els pa icipan s dels cu sos de l'Ins i u des Hau es É udes de Dé ense Na ionale en e 1948 i 1955. Aques cen e s'enca ega a de la p epa ació de les pe sonali a s que ha ien d'ocupa cà ecs en els o ganismes esponsables de p epa a i condui una possible gue a. L'es udi de les con e ències e es pels mili a s mos en dos emes de e lexió: la u ili zació selec i a de les a mes nuclea s i el concep e de neu ali a . Geo ge-Hen i Sou ou, p o esso d'his ò ia con empo ània de la Uni e si a Pa ís- QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM II 1997 169 So bonne, explica, en el qua capí ol, com la decisió del go e n ancès de e la bomba a òmica ja es a a p esa a l'època que ou p esiden del consell Mendès- F ance en e 1954 i 1955. Pe ò la decisió a se ajo nada espe an una opo uni a polí ica adequada. Aques p océs es a inicia amb el Pla quinquennal de 1952, que a au o i za l'inc emen de p oducció de plu oni, i amb la decisió de cons ui dos subma ins nuclea s al desemb e de 1954. Aques es decisions an eni in luenciades, en p ime lloc pel p og ama À oms pe a la pau, que impossibili a a la ans e ència de ma e ial issionable a països, com F ança, que pe sis ien en la olun a de disposa d'a mes nuclea s. I en segon lloc, un can i d'es a ègia mili a pe pa dels Es a s Uni s, consis en a usa aques es a mes des del p il)Cipi d'una possible con lag ació, cosa que con e ia F ança en el camp de ba alla. To i que la decisió de e subma ins nuclea s a F ança es emun a al go e n de Mendès-F ance, no a se ins al 1955, amb el go e n Fau e, que F ança es a do a del p essupos necessa i i es a au o i za la cons ucció del p ime subma í, el Q-244, amb un eac o d'u ani na u al com a combus ible i aigua pesada com a mode ado . Mau ice Vaïsse, en el cinquè capí ol, explica el can i que a compo a l'aplicació de la p opulsió nuclea als subma ins, ja que n'augmen a a la eloci a i n'inc emen a a el adi d'acció. En aquells anys, les discussions en e la CEA i els mili a s ancesos gi a en al ol an del ipus de eac o : u ani na u al o u ani en iqui . Enmig d'aques a polèmica in e na es p odueix un can i d'es a ègia dels Es a s Uni s que aco da en de lliu a u ani en iqui als països alia s amb la condició que l'emp essin pe a naus de gue a. Aques can i d'ac i ud a a a o i els pa ida is de l'u ani en iqui i a p odui la i dels eballs sob e el subma í Q-244. F ança a abandona l'OTAN el 1960 amb el go e n del gene al De Gaulle i el Q- 244 mai no a se equipa amb un eac o nuclea . Geo ge-Hen i Sou ou, en el sisè capí ol, si ua els p incipis de la coope ació eu opea en ma è ia nuclea en uns aco ds que es an p end e en e 1957 i 1958 en e F ança, Alemanya i I àlia. Es ac a d'uns aco ds bila e als de de ensa conjun a i un p o ocol sob e el inançamen d'una àb ica de sepa ació d'isò ops a Pie ela e. Pe ò les ac uacions de De Gaulle acaba en pa ali zan aques s aco ds a a o d'una independència nacional en ma è ia nuclea . Les es a ègies en e els Es a s Uni s i F ança en el pe íode de 1960 a 1965 enen un nom p opi: la Fo ça Mul ila e al (MLF). Amb aques nom es designa a una p opos a us ada dels Es a s Uni s de es abli la con iança dels alia s en ma è ia d'a mamen nuclea miijançan la coope ació. Conc e amen , la cessió de cinc subma ins nuclea s equipa s amb 16 míssils Pola is. L'assassina del p esiden Kennedy i l'ascensió de Johnson an po a al decli i aques a es a ègia al desemb e de 1964. La his o iado a Cole e Ba bie explica, ambé, en el se è capí ol les di e ses es a ègies que p engue en els pa i s ancesos i des aca la de F ançois Mi e and, que alesho es e a ep esen an del pa i Rassemblemen démoc a ique, pe ha e es a l'únic a in odui algunes lleuge es c í iques a la mane a com el go e n ha ia ebu ja aques a p opos a ame icana. El capí ol ui è hau ia de se el cen e neu àlgic del llib e, ja que ecull les expe iències eali zades sob e les bombes a òmiques. Y es Le Bau , o icial de la Ma ina i col-labo ado del CEA, di ideix el seu eball en apa a s que es an elaciona s amb el lloc on es an e aques es expe iències. En p ime lloc, en e 1956 i 1961 a Reggane (Saha a), desp és, en e 1961 i 1966 a In Ecke al sud d'Algè ia i, més a d, a pa i de 1966 a Mu u oa (Polinèsia). Explica com els aco ds in e nacionals an ana condicionan aques can is. Així, la mo a ò ia ence ada el 1958 a du com a conseqüència que les expe iències s'haguessin de e so a e a i QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM II 1997 170 que el go e n ancès decidís de asllada les p o es a una gale ia de i a In Ecke en el massís de Tan A ella (Algè ia). El següen aslla a eni a eu e amb la independència d'Algè ia que a condiciona que les p o es es po essin a la Polinèsia i que es o nessin a eali za a l'a mos e a. En la dècada dels se an a Aus àlia i No a Zelanda an inicia un segui de demandes al T ibunal de La Haia pe què F ança a u és les p o es a l'a mos e a, i el Pe ú i Xile an esponsabili za -la dels e a èmols de 1971. Com a espos a, F ança a enuncia als assajos a mos è ics i a aco da de cons ui una gale ia de i a Mu u oa i Fanga au a. A pa i de 1979 les p o es es an asllada a la zona cen al de l'a ol' Ió amb la in enció de edui l'impac e ambien al. En o al an eni lloc 192 assajos nuclea s en e 1960 i 1991. En e 1969 i 1973, les elacions en e F ança i els Es a s Uni s an ana millo an . Pie e Meland i, p o esso d'his ò ia con empo ània de la Uni e si a de Pa ís- Nan e e, en el capí ol no è, explica que Nixon e a de l'opinió que els ame icans ambé so ien bene icia s si ajuda en els alia s a esde eni po ències nuclea s i pe això a p opicia un segui de con e ses amb els ancesos o e in -los coHabo ació cien i ico ècnica en uns momen s de més bona p edisposició dels esponsables polí ics de F ança. A ia es an es abli uns canals de ci culació d'in o mació que mos en l'exis ència d'una no mali zació de les elacions en e ambdós països, malg a els dub es de Pompidou sob e el e que els ame icans a ibessin a compli les se es p omeses. En els dos da e s capí ols del llib e, Ma cel Du al, mili a e i a i p esiden del Comi é d'E udes de Dé ense Na ianale, a unes alo acions sob e la polí ica de F ança en ma è ia d'a mamen nuclea i dóna la se a opinió sob e el u u . C eu que en els p ope s anys s'hau à de p end e una pe spec i a conjun a de coope ació eu opea sob e o en e F ança i la G an B e anya, que són les dues po ències nuclea s d'Eu opa. Decla a se pa ida i de la dissuasió i p oposa d'expo a -la als països del sud. Finalmen , sob e el u u del ac a de no p oli e ació d'a mes nuclea s conside a nega iu que s'a u in els assajos nuclea s, donada l'exis ència d'una u u a o ça de dissuasió eu opea. Una p ime a conside ació sob e aques a ob a p o é del í ol escolli que ens sembla massa gene al pe a un ema an especí ic i mos a que alguns ancesos iden i iquen el e me nuclea només amb les se es aplicacions mili a s. El í ol del llib e F ançe e l'A ame sugge eix un es udi sob e les di e ses aplicacions de l'ene gia nuclea , an mili a s com pací iques i ambé el sub í ol É udes d 'his oi e nucleai e, en el qual no hi ha cap e e ència explíci a a les aplicacions mili a s. Tanma eix, aques llib e ome , amb o a na u ali a , els usos pací ics d'aques a on d'ene gia. Possiblemen , les jus i icacions d'aques a ac i ud les oba íem en el p es igi social que l'exè ci ancés ha acumula al lla g de les dues da e es cen ú ies. Una segona e lexió que aques llib e sugge eix és que la majo pa dels eballs enen majo endència a p io i za els es udis sob e es a ègia mili a i elacions in e nacionals, de conside able in e ès pe a la his ò ia en gene al, pe ò no an apa en men elaciona s amb la his ò ia de la ciència i de la ècnica. Tanma eix, és ú il que hi hagi aques ipus de eballs. En p ime lloc, pe què en se p oduc e de la coHabo ació en e sec o s an di e sos com els dels p o esso s d'his ò ia de les uni e si a s i els mili a s lle a e i s, pe me en que hi hagi un majo en all d'en ocamen s. I, en segon lloc, pe què ajuden els his o iado s de la ciència i de la ècnica a adqui i una isió més àmplia del con ex social en què es p odueixen el can is ecnològics i cien í ics.