Gestió de la prevenció de riscos laborals en l'exercici de la professió de treballador/a sexual

MÀSTER UNIVERSITARI EN SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS TREBALL DE FI DE MÀSTER GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ DE TREBALLADOR/A SEXUAL Projectistes: Judith Herrada i Beatriz Narbón Director/s: Manuel Luque Convocatòria: Abril/Maig 2021 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l'exercici de la professió de treballador/a sexual RESUM L’objectiu principal del present estudi és poder conèixer les mesures preventives més adients a adoptar per l’exercici de la prostitució en condicions de seguretat.! Per tal dur-ho a terme, es va contactar amb un conjunt de professionals i associacions els quals intervenen directament amb el col·lectiu o han tingut una postura marcada front el debat que hi ha envers la problemàtica. ! Després de la presa de contacte amb els professionals i les associacions que van voler participar en el projecte, amb la seva opinió i la bibliografia trobada, es va decidir elaborar una avaluació de riscos basant-nos en el mètode del INSST, en el qual s'exposaven tots aquells riscos vinculats amb les branques de la higiene industrial, l’ergonomia i psicosociologia, la seguretat laboral i per últim, la vigilància de la salut, part clau en aquesta tipologia laboral. ! Una vegada realitzada la valoració dels riscos associats a l’exercici i establertes les seves mesures corresponents, es va decidir elaborar una guia de bones pràctiques en la que es descriuen els elements informatius claus a adoptar. ! Finalment, en les conclusions, es va fer una recopilació de controvèrsies i opinions trobades durant el projecte, exposant la gran complexitat del tema i la dificultat d’aplicar les mesures proposades. ! Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l'exercici de la professió de treballador/a sexual ÍNDEX 1. Introducció ......................................................................................................................... 1 2. Concepte. Tipologia de l’exercici ....................................................................................... 2 2.1. La prostitució. Origen i evolució ..................................................................................... 2 2.2. Introducció del concepte immigració ............................................................................. 3 2.3. Impacte econòmic del sector a l’economia .................................................................... 4 3. Marc jurídic de la prostitució .............................................................................................. 5 3.1. Tipus d’exercicis ............................................................................................................ 5 3.2. Models de regulació ....................................................................................................... 6 3.3. Situació actual a Espanya. Legislació ........................................................................... 8 3.4. Normativa Internacional ............................................................................................... 10 3.4.1. Països baixos ........................................................................................................... 10 3.4.4. Suècia ...................................................................................................................... 12 3.4.5. Noruega ................................................................................................................... 13 3.4.6. França ...................................................................................................................... 13 4. Metodologia ..................................................................................................................... 14 4.1. Objectius ...................................................................................................................... 14 4.2. Tècniques emprades ................................................................................................... 14 5. Prostitució. Perspectiva des de la vessant de la PRL ..................................................... 15 5.1. Aspectes jurídics de la prostitució i la prevenció de riscos laborals ............................ 15 5.1.1. Definició del risc laboral ........................................................................................... 15 5.1.2. Accident laboral , malalties professionals ................................................................ 15 5.2. Riscos vinculats a l’exercici de la professió ................................................................. 16 5.2.1. Riscos físics ............................................................................................................. 16 5.2.2. Riscos psíquics/mentals ........................................................................................... 19 5.2.3. Riscos socials .......................................................................................................... 20 6. Estudi de Camp ............................................................................................................... 21 6.1. Entrevistes amb associacions i col·lectius ................................................................... 21 6.1.1. Entrevista amb Núria Moreno - Genera ................................................................... 21 6.1.2. Visió de Mar Serna - Exconsellera de Treball .......................................................... 23 6.1.3. Visió Joan Agustí - Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ......... 24 6.1.4. Visió Arsenio Valbuena - Sociòleg i Tècnic de PRL ................................................. 24 6.2. Avaluació dels riscos associats al treball ..................................................................... 25 6.2.1. Mètode d’avaluació .................................................................................................. 26 6.2.2. Descripció del lloc de treball a avaluar ..................................................................... 27 6.2.2.1. Exercici a l’exterior ................................................................................................... 28 6.2.2.2. Exercici a l’interior .................................................................................................... 33 6.3. Guia de bones pràctiques ............................................................................................ 38 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l'exercici de la professió de treballador/a sexual 7. La influència de la pandèmia COVID19 al sector ............................................................ 41 8. Conclusions ..................................................................................................................... 43 9. Bibliografia ....................................................................................................................... 46 10. Annexos .......................................................................................................................... 51 10.1. Preguntes realitzades a Nuria Moreno: Associació Genera .................................... 51 10.2. Transcripció entrevista amb associació Genera ...................................................... 51 10.3. Preguntes i respostes a Joan Agustí ....................................................................... 64 10.4. Preguntes i respostes a Mar Serna .......................................................................... 67 10.5. Preguntes i respostes a Arsenio Valbuena .............................................................. 69 1 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 1. Introducció La prostitució pot definir-se com l’activitat a la qual es dedica la persona que manté relacions sexuals amb altres, a canvi, generalment, de diners. Aquesta pot ser ofertada per dones o homes. Podríem dir que és una activitat amb uns límits bastant imprecisos, donat que abasta un rang d’activitats que poden anar des d’una relació sense contacte físic a relacions afectives i sexuals (Meneses Falcón, 2007). A nivell mundial, es calcula que 40 milions de persones es troben en una situació de prostitució, el 80% son dones i nenes i la majoria dels casos menors de 25 anys (Médicos del Mundo, 2018). Melissa Farley, l’any 2003, va estudiar de forma extensa els efectes de la prostitució en les dones i els seus resultats van ser sorprenents: el 68% de les treballadores sexuals pateixen un síndrome d’estrès post-traumàtic, el 71% ha sigut agredida físicament i el 63% ha sigut violada (Farley M, 2003). Espanya és el tercer país a nivell mundial amb més demanda de sexe pagat i pren la primera posició a nivell europeu. Espanya no és tan sols el primer país en consum de prostitució, si no que també és una de les principals destinacions de tràfic de persones d’arreu del món (Médicos del Mundo, 2018). La prostitució es classifica com una activitat que presenta una sèrie de riscos per a les persones que exerceixen, riscos que sovint no són producte de decisions personals, sinó que estan intervinguts per diversos factors circumstancials (Castellanos, Ranea y Burgos, 2013). Front tota aquesta informació, per part de l’administració pública, si s’ha declarat públicament la necessitat d’intervenció, però tot i així, les discrepàncies d’actuació continuen sent la primera font del debat (Castellanos, Ranea y Burgos, 2013). L’objectiu principal d’aquest treball és presentar els riscos que implica la prostitució i els factors de vulnerabilitat que posen a les persones que exerceixen l’activitat en desavantatge en la societat, des de la perspectiva preventiva. Les afectacions de l’exercici son variades, per una banda, per les conseqüències que pot tenir per la salut en quant a malalties de transmissió sexual i per altra banda, podem incloure la violència que comporta, ja sigui la violència contra les persones que són prostituïdes, com la criminalització i delinqüència organitzada que sorgeix de l’activitat. Per poder tractar el tema des de la vessant de la prevenció, ens centrarem en la vessant de seguretat i salut i sobretot, en la percepció del col·lectiu. La metodologia emprada durant aquest projecte és una combinació de tècniques quantitatives i qualitatives. Amb les primeres es mostrarà una amplia imatge sobre la situació actual i amb la segona part es farà una proposta des del punt de vista preventiu, realitzada mitjançant la col·laboració de les associacions, entitats afectades i una posterior avaluació de riscos. 2 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 2. Concepte. Tipologia de l’exercici 2.1. La prostitució. Origen i evolució Tal com marca Ferrando Castro (2014), la prostitució és una activitat que es remunta a l’antiga Mesopotàmia (segle XXXVIII - XXI a.C), en el Codi d’Hammurabi 1 podem trobar “lleis” que protegien a les dones que la practicaven, regulant els drets d’herència de les prostitutes. A Babilonia (Segle XX - V a.C), a diferència de l’antiga mesopotàmia on trobem lleis que recolzen a col·lectiu, hi havia una norma que obligava a totes les dones a prostituir-se, com a mínim una vegada a la vida amb un estranger com a mostra d’hospitalitat. A canvi d’aquest acte, la dona rebia un pagament. Il·lustració 1. Línia temporal. Elaboració pròpia. A Fenícia (segle XII - VI a.C) la situació de la prostitució donava resposta a les creences religioses de la civilització. S’hi feien cerimònies en honor a la deessa de la fertilitat. Aquelles dones que no volien perdre la seva fertilitat havien de lliurar-se a homes estrangers la quantitat de vegades que fossin requerides en una mena de mercat. Aquests actes eren remunerats i amb el que es recaptava s’adquirien ofrenes per la deessa. A la Grècia Clàssica (segle V - IV a.C) exercien la prostitució tant dones com homes, aquests podien ser independents i lliures, l'únic requisit que havien de complir era utilitzar una vestimenta diferent a la resta. El que podem destacar és que les persones que practicaven l’activitat havien de pagar impostos. Al segle VI a.C, es va crear el primer bordell per ordre de Soló 2 . A Grècia també, s’hi diferencien 3 categories de prostitució: 1 El Codi d'Hammurabi és un dels conjunts de lleis més antics que s'han trobat i un dels exemplars més ben conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. 2 Soló va ser un poeta, reformador polític, legislador i estadista atenès, considerat un dels Set Savis de Grècia. 3 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual - Chamaitypaì: Referit a l’exercici en l’exterior. - Gephyrides: Referit a l’exercici a prop dels ponts. - Perepatetikes: Referit a l’exercici en l’interior. Roma (segle I a.C - V d.C) es caracteritza per una època amb una gran llibertat sexual. És en aquest punt en el que apareix per primera vegada el terme "Prostitutere", el que volia dir “exhibir per la venda”, referint-se al cos. A l’Edat Mitjana (segle V - XV d.C), varen existir grans controvèrsies envers a l’activitat, degut a la gran influència de l’Església. Malgrat això, existia una gran tolerància cap a les persones que l’exercien. Al igual que a la Grècia Clàssica, es demanava un codi de vestimenta diferent i l’abonament d’impostos. El Renaixement (segles XV - XVI d.C) és conegut per la seva nova concepció del món, on es reprenen antics valors perduts durant l’Edat Mitjana. Malgrat això, el fort lligam amb l’Església fa que la sexualitat segueixi sent un tema “tabú”. Durant aquest període la prostitució s’entenia com “un mal necessari” ja que satisfeia les necessitats bàsiques de les persones, generalment homes. Durant l’Època Moderna (segles XV - XVIII d.C) desapareix el concepte prostituta i pren força el concepte cortesana. Inicialment cortesana es referia a un membre del seguici del Rei i no hi havia relació estrictament sexual. A ciutats Italianes es va regular la situació, creant la figura d’una “reina” que era l’encarregada de fer complir les reglamentacions policials. En l’actualitat hi ha una altra realitat, segons un càlcul realitzat per la Policia espanyola, el percentatge de dones que exerceixen lliurement a Espanya està al voltant d’un 10% 3 , mentre que el 90% restant són persones provinents de xarxes de tracta. 2.2. Introducció del concepte immigració L’exercici de la prostitució normalment es relaciona amb la prostitució femenina, però s’ha d’assenyalar que existeixen altres tipus com es la masculina, homosexual i transsexual. Al ser un exercici menys conegut, és més difícil trobar estudis sobre aquestes. Per aquest motiu, es farà plena investigació de la prostitució femenina. Cal destacar que, un percentatge elevat són persones immigrants els quals es troben en una situació administrativa d’irregularitat, que els hi impedeix accedir al sistema sociosanitari. Més d’un 90% prové del tràfic sexual migratori, controlat per màfies del sexe, que mantenen a les dones en condicions infrahumanes i cada any es calcula que s’incorporen unes 500.000 noves esclaves sexuals (Muruaga, s.d). Tot i no poder parlar d’una homogeneïtat en el col·lectiu, les persones prostituïdes tenen característiques comunes com son la marginació per estigmatització a causa per dur a terme 3 Dades extretes de ONGD Anesvad, 2014. 10 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 3.4. Normativa Internacional La legalitat de la prostitució, tant a Europa com arreu del món varia depenent del país, així com les lleis que regulen la matèria, que poden variar depenent de la regió o ciutat en la que ens trobem. En el següent quadre trobem un petit resum dels diferents models que trobem a Europa, amb classificació segons els països que l’han adoptat. Il·lustració 3. Models de regulació europeus. Elaboració pròpia. Per tal de fer un petit anàlisi dels diferents models que trobem al panorama internacional, hem escollit analitzar sis països, tres d’ells en els que sembla que l’aplicació no ha funcionat, bastant-nos exclusivament en les dades presentades pels propis governs i, per altra banda, tres països en les que les dades presentades arrel de la implantació dels models, demostren que han arribat a aconseguir els objectius previstos. 3.4.1. Països Baixos Als Països Baixos la prostitució està considerada una activitat legal i regulada des de la tardor de l’any 2000, tot i començar als anys 80 a prendre les primeres passes cap a la legalització de l’activitat per part dels ens locals. En aquest país, els bordells també estan permesos i l’Ajuntament de la ciutat d'Amsterdam l’any 2007 va començar una reforma del “districte vermell” convertint els bordells en immobles residencials i comercials (Ferrer, I. 2007). Es calcula que hi ha entre 20.000 i 30.000 7 dones que es prostitueixen al país, de les quals dues terceres parts son estrangeres. 7 Dades extretes del portal ONUSIDA per l’any 2011 Il·lustració 4. Model Països Baixos. Elaboració pròpia. 11 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Un dels principals objectius de la llei de regulació de la prostitució era acabar amb la tracta de persones amb finalitat d’explotació sexual. No obstant això, la problemàtica ha augmentat després de l’entrada en vigor de la llei. Aquest fet esdevé de la dificultat de distinció entre l’exercici voluntari de la professió i l’exercici forçat o involuntari. Hi ha un gran nombre de prostitutes que es troben en situació d'il·legalitat, per les quals els aspectes regulats a la llei no operen. Això afavoreix la marginalitat d’aquest col·lectiu i es relaciona estretament amb la delinqüència i les drogues. 3.4.2. Alemanya A Alemanya es va legalitzar la prostitució l’any 2002. En l’actualitat l'activitat factura al voltant de 22.000 milions de dòlars anuals, 8 el que correspon a aproximadament 18.300 milions d’euros (UNODC, s.d). L’aprovació va ser per part del govern socialdemòcrata del canceller Gerhard Schröder i pretenia millorar les condicions laborals de les persones que exerceixen l’activitat, donar accés a la seguretat social i ajudes per obtenir una pensió. Des de l’any 2002 les prostitutes alemanyes tenen dret seguretat social i a pensió. Malgrat això, poques prostitutes han optat per aquest règim, doncs ha suposat un descens en els ingressos mensuals. La Llei en qüestió buscava reduir el trànsit de proxenetes i la violència que comporta la pròpia activitat. (Raymond J, 2019). 3.4.3. Nova Zelanda A Nova Zelanda es va legalitzar la prostitució l’any 2003, mitjançant la reforma de la Llei de Prostitució. Curiosament, aquesta va ser impulsada pel Col·lectiu Nacional de Prostitutes de Nova Zelanda i es centra en el benestar de les persones que realitzen l’activitat, en quant a la vessant laboral, la vessant de la sanitat i per últim, la seguretat. 8 Dades extretes de l’informe de l’oficina de les Nacions Unides contra les drogues i el delicte. Il·lustració 5. Model Alemanya. Elaboració pròpia. 12 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Un fet característic de la Llei establerta a Nova Zelanda és que aquesta reconeix el dret del treballador/a a retirar el consentiment a mantenir relacions sexuals en qualsevol moment, imposant sancions per als consumidors/es que es neguin a acceptar aquest desistiment. Malgrat això, la realitat és molt distant, ja que la regulació de l'activitat ha causat un gran augment del trànsit de la prostitució i, per tant, de la competència en el mercat, esdevenint en un descens dels preus. (Rubio Juan, M. 2018). 3.4.4. Suècia A Suècia l’any 1999 es va aprovar la llei Kvinnofrid, que castiga a aquells que compren els serveis sexuals. Aquesta, va ser presentada per legisladores feministes que al·legaven que la prostitució és, si més no, una forma de violència masclista. Aquestes legisladores eren defensores de la idea de que no hi ha ni dones ni homes que venguin sexe de forma voluntària. Donant un cop d’ull a les idees que promou la llei, podem trobar molt èmfasis en la igualtat de gènere. Com hem comentat anteriorment, la majoria de les persones que exerceixen la prostitució són dones. Per aquesta raó, la llei reforça la idea de que al prostituir-se s’està donant la opció al consumidor de comprar un cos. Arrel l’aplicació de dites mesures, s’ha reduït el trànsit en l’activitat així com la tracta i el proxenetisme, hi ha estudis que parlen d’una disminució del 80% (UGT, 2005). La reducció del consum va lligada a una pèrdua de l’anonimat per part del consumidors. (Raymond J, 2019). Il·lustració 6. Model Nova Zelanda. Elaboració pròpia. Il·lustració 7. Model Suècia. Elaboració pròpia. 13 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 3.4.5. Noruega El model Suec va ser un bon punt de partida pel desenvolupament del model Noruec. A Noruega, l’any 2009 es va formalitzar la llei Sexkjøpsloven que penalitza la compra de sexe. Els resultats obtinguts arrel de la entrada en vigor del model van ser sorprenents. A Noruega els prostíbuls van ser tancats l’any 2010 i les sancions cap als consumidors es van veure durament enfortides. Un dels objectius de la llei era la reducció del trànsit a la indústria del sexe, fet que s’ha assolit, reduint la prostitució als carrers en més d’un 50% i d’entre un 30 % a un 40% de reducció en la prostitució a porta tancada. (Kingston, S, 2018). No tan sols s’ha aconseguit reduir el trànsit si no, també la tracta i el proxenetisme. (Raymond J, 2019) 3.4.6. França França, al igual que Noruega promulga el model Suec. L’abril de 2016 el país va enfortir la lluita contra la prostitució, defensant un model abolicionista. Aquest fet situa a França en el primer país de l’Europa continental en posicionar-se a favor de la penalització de la prostitució. (Le Monde, 2016). En el model que presenten els nostres veïns francesos s’inclou l’assistència per les persones prostituïdes, donat que consideren que la prostitució és una violació contra les dones. En aquesta llei s’enforteixen les sancions cap al proxenetisme i la tracta de persones. Il·lustració 8. Model Noruega. Elaboració pròpia. Il·lustració 9. Model França. Elaboració pròpia. 14 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual En tot moment es penalitza al consumidor i s’advoca per la protecció social de les persones en situació de prostitució, entre aquestes mesures, trobem l’atorgament d’un permís de residència temporal per aquelles persones que volen sortir del sector. 4. Metodologia 4.1. Objectius Com ja avançàvem a la introducció del treball, l’objectiu principal entorn al que s’estableixen els eixos d’estudi d’aquest projecte són: Objectiu 1: Conèixer i analitzar els riscos que comporta l'exercici de la prostitució. Objectiu 2: Conèixer els factors de vulnerabilitat esdevinguts arrel els perills exposats. 4.2. Tècniques emprades Amb la finalitat de poder complir els objectius establerts, inicialment es va contactar amb les següents entitats que treballen amb el col·lectiu: a) Sindicat OTRAS: Institució que vetlla pels drets dels treballadors i treballadores sexuals) b) Col·lectiu HETAIRA: Organització que vetlla pels drets de les dones que exerceixen la prostitució. c) Lloc de la dona: Institució catalana que contribueix a la millora de la qualitat de vida de les dones que exerceixen o han exercit la prostitució, així com afavoreixen l’autonomia personal i la inserció socio-laboral. d) Associació GENERA: Treballen temes sobre prostitució i tracta una vessant feminista i dels drets humans. e) APRAMP: Associació que treballa per prevenir i eradicar l’explotació sexual i la tracta d'éssers humans. f) Fundació àmbit prevenció: institució estatal que opera generalment a Catalunya i que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones que pertanyen a col·lectius vulnerables. g) APROSEX: Associació que defensa els drets dels treballadors/es sexuals. h) Traductoras por la abolición de la prostitución: Col·lectiu encarregat de traduir texts abolicionistes que lluiten i informen sobre les condicions i la situació actual del col·lectiu. i) Arsenio Valbuena Ruiz: Director General i expert en Prevenció, professor NEBOSH HSE. Consultoria i Formació en Seguretat i Salut i riscos especials, INVAC, E+PS. Cultura de Seguretat i Empreses Saludables. j) Mar Serna: Magistrada del jutjat del Social número 23, consellera de treball de la Generalitat de Catalunya des de novembre de 2006 fins novembre de 2010. k) Joan Agustí: Magistrat del jutjat del Social número 33 de Barcelona. 15 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Malgrat la insistència, de la gran majoria d'aquestes no hem obtingut resposta. En el punt 6.1. Entrevistes amb associacions i col·lectius, s’exposa la visió de les entitats i persones que han col·laborat en el projecte. De la mateixa forma, s’han emprat tècniques quantitatives i qualitatives: Tècniques quantitatives - Anàlisis de fonts secundàries, és a dir, una recerca dels estudis precedents de l'àmbit espanyol, les dades en quant a impacte econòmic, social, etc. Tècniques qualitatives - Entrevistes a membres de les Associacions i entitats que actuen i tenen relació directa amb el col·lectiu. - Avaluació dels riscos associats al treball exercit. - Guia de bones pràctiques: Propostes per l'àrea d’intervenció a nivell informatiu, sensibilització, assessorament, salut, seguretat, entre d’altres. 5. Prostitució. Perspectiva des de la vessant de la PRL 5.1. Aspectes jurídics de la prostitució i la prevenció de riscos laborals 5.1.1. Definició del risc laboral S’entén com a risc laboral, la possibilitat que un treballador pateixi un dany derivat del treball. Partint d’aquesta base, podem considerar com a risc totes aquelles eventualitats a les que s'enfronten en quant a riscos de la salut per l’exercici de la pròpia activitat de l’ofici o altres riscos derivats com són les amenaces per part dels clients, agressions o qualsevol altre risc. A l’hora de qualificar el risc, s’ha de valorar la probabilitat que succeeix i la seva severitat front a la treballadora. (Arias Fernández R, 2015). 5.1.2. Accident laboral, malalties professionals Accident laboral Un accident laboral és tota aquella lesió corporal que el treballador pateix en ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte aliena. Així mateix, és necessari que el treballador pateixi una lesió corporal i que l’accident sigui per ocasió i per conseqüència del treball, que existeixi una causa directa que hagi provocat l’accident, com per exemple un esquinçament uterí per l’activitat sexual. 16 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Malalties professionals El concepte malaltia en ocasions ha generat controvèrsia, tant en l’àmbit d’actuació mèdic com en l’àmbit jurídic, del qual aquesta problemàtica queda reflectida en la pròpia definició recollida en l’article 157 del la Llei General de la Seguretat Social. Per tant, extraiem de l’article mencionat la següent definició: “És la malaltia contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en la normativa i que sigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en aquesta normativa s’indiquin per a cada malaltia professional” Tenint en compte el marc hipotètic en el que es planteja el projecte, en el cas de reglar l’activitat, seria necessària una modificació del quadre de malalties professionals per tal d’afegir malalties de transmissió sexual, ja que compleixen amb els requisits establerts prèviament. 5.2. Riscos vinculats a l’exercici de la professió Quan parlem de salut en la prostitució, no només estem fent referencia a la salut física, sinó que s'entén el concepte de salut com una visió integral formada per tres components: física, psíquica i social. L’activitat presenta un major nombre de conductes que posen en risc la salut de les treballadores. Per una part, moltes de les persones que exerceixen la prostitució, estan desinformades sobre el risc que conté la pràctica i per altra banda, els clients demanden sexe sense protecció. Així mateix, no sempre conten amb total autonomia o llibertat d’acceptar o no les pràctiques sense la protecció adequada. Tot i tenir la necessitat específica de cobrir i prevenir riscos associats al treball, actualment, no existeix una cobertura d’atenció psicosocial ni sanitària adequada des dels serveis públics. Des dels serveis públics, no hi ha possibilitat d’intervenció dins de l'àmbit preventiu, ni tan sols per cobrir les necessitats més bàsiques com son la prevenció i el tractament de les infeccions de transmissió sexual, o les conseqüències a nivell de salut mental (Metges del món, s.d). 5.2.1. Riscos físics Basant-nos en l’estudi establert per Brufao (2008) el perfil de les treballadores, són dones joves entre 26-29 anys, immigrants amb estudis primaris i pocs recursos econòmics, càrregues familiars i la majoria d’elles en situació irregular. De la mateixa forma, les condicions de l'exercici de la prostitució, crea múltiples contactes sexuals que exposen a la treballadora a una gran quantitat de pràctiques sexuals de risc i, juntament amb consum de substàncies fa que les dones prostituïdes siguin doblement vulnerables a certs problemes sanitaris com el contagi per diferents ITS, embarassos no desitjats, esquinçaments vaginals o anals, dolors pèlvics crònics, carcinoma d’úter, addicció a substàncies, síndrome d'estrès posttraumàtic, entre d’altres. 17 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Com es pot observar, no sempre l'ús del preservatiu és el remei per evitar malalties sinó que l’exercici de la prostitució produeix riscos que afecten a la salut de la treballadora difícils d’evitar. Il·lustració 10. Identificació trastorns. Elaboració pròpia. Il·lustració 11. Identificació trastorns. Elaboració pròpia. 18 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Per dimensionar la gravetat dels riscos físics produïts per l’exercici de la prostitució, l’Institut Balear de la Dona, juntament amb la col·laboració del govern espanyol, i altres entitats de l’illa, l’any 2020 van elaborar una enquesta sobre els tres principals problemes de salut en diferents ambients: Dolències Lloc de treball abans de la Covid-19 Total Carrer Club Pis Sortides Sang, al·lèrgies, sistema immunològic 1 5 11 3 20 2,1 % 18,5 % 8,3 % 9,1 % 8,4 % Aparell digestiu bucodental 4 - 5 - 9 8,5 % 3,8 % 3,8 % Ulls - 1 - 1 0,8 % 0,4 % Aparell circulatori 4 4 3 11 8,5 % 14,8 % 2,3 % 4,6 % Aparell locomotor 2 3 5 1 11 4,3 % 11,1 % 3,8 % 3,0 % 4,6 % Sistema nerviós 2 4 7 3 16 4,3 % 14,8 % 5,3 % 9,1 % 6,7 % Problemes psicològics, salut mental 6 7 7 1 21 12,8 % 25,9 % 5,3 % 3,0 % 8,8 % Consum, dependències de drogues 1 - 3 - 4 2,1 % 2,3 % 1,7 % Aparell respiratori 1 - 4 - 5 2,1 % 3,0 % 2,1 % Sistema endocrí 3 1 8 2 14 6,4 % 3,7 % 6,1 % 6,1 % 5,9 % Ginecològics 3 - 11 5 19 6,4 % 8,3 % 15,2 % 7,9 % 19 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Infeccions: VIH, ITS cronificades... 3 1 7 1 12 6,4 % 3,7 % 5,3 % 3,0 % 5,0 % Problemes dermatològics - 1 - 4 5 3,7 % 12,1 % 2,1 % Cap 1 3 22 2 28 2,1 % 11,1 % 16,7 % 6,1 % 11,7 % NS/NC 27 9 54 18 108 57,4 % 33,3 % 40,9 % 54, 5 % 45,2 % Total 47 27 132 33 239 100,0 % 100,0 % 100,0 % 100,0 % 100,0 % En aquesta taula es pot observar que el 45,2% de les persones en situacio de prostitució ( enquestades) desconeixen els problemes de salut associats al ambient del treball , seguit d’un 11,7% que argumenta que es el mal del cap el principal problema, problemes de salut mental amb un 8,8% .sistema immunològic, sang i al·lèrgies (8,4%), ginecològics, aparell genital femeníx i mames (7,9%). 5.2.2. Riscos psíquics/mentals Tal com marca Soledad Muruaga, la pràctica sexual consisteix en un contacte corporal i un intercanvi de fluids. Tot i així, cada persona transmet aspectes positius i negatius de si mateix. En el cas de les relacions sexuals en el que una de les parts involucrades és tractada com un objecte, es depositarà els aspectes més negatius; pors, traumes, angoixes, violència, misogínia etc. Aspectes que afectaran considerablement la salut mental (Muruaga, s.d). Soledad Muruaga, marca una sèrie causes traumàtiques que creen conseqüències perjudicials a la treballadora sexual: - Número de clients: El fet d’haver d’exercir des de molt jove i la necessitat de vendre serveis de forma habitual. Aquest perfil de dona està més exposat a les conseqüències derivades. - Grau d’elecció: Aquelles persones que no hagin pogut negociar les condicions del servei. - Quantitat de violència suportada tant per part dels proxenetes com per part del client. - Alt grau de dependència: El fet de no poder triar un canvi de vida i la violència patida, causa que moltes d’elles pateixin falta d’autoestima i un pobre autoconcepte d’elles mateixes. - Sensació constant de fracàs, frustracions afectives, rebuig, amenaces . - La insatisfacció o sensació de fracàs, provoca una passivitat, agressivitat en elles. - Sensació de “Cosa”, anhelen sentir-se acceptades per la societat i lliures. 26 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Per aquesta raó, és fonamental examinar amb detall tots els aspectes del treball que puguin causar qualsevol tipus de dany a les treballadores. No obstant, cal remarcar la importància de la participació dels treballadors en les avaluacions de riscos, doncs són els que millor coneixen el lloc de treball i els riscos que pot suposar per la seva salut i seguretat. En aquest cas, no ha estat possible conèixer de primera mà l’opinió d’una treballadora sexual, però hem pogut fer-nos una lleugera idea gràcies a l’ajuda de les entrevistes i testimonis. 6.2.1. Mètode d’avaluació Per tal de poder dur a terme l’avaluació, aquesta es farà emprant el mètode simplificat de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. Aquest mètode es basa en la severitat del dany causat, la probabilitat de que es produeixi el dany i el grau d’exposició del treballador o treballadora. 1. Identificació dels perills Per tal de dur a terme la identificació dels perills inherents al lloc de treball, és necessari plantejar una sèrie de preguntes: a) Existeix una font de danys? b) Qui o que pot ser danyat? c) Com pot ocórrer aquest dany? A part, es poden establir més preguntes que ajudin a acorar i a afinar la identificació. 2. Estimació del risc Per tal d’estimar aquest risc haurem de conèixer la severitat del dany que provoca. Per això, serà necessari identificar: a) Parts del cos que es veuen afectades b) Naturalesa del dany (de nociu a extremadament nociu) Estimació del risc Lleugerament nociu Nociu Extremadament nociu Probabilitat Baixa Risc Trivial Risc Tolerable Risc Moderat Mitja Risc Tolerable Risc Moderat Risc Important Alta Risc Moderat Risc Important Risc Intolerable 27 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual El grau de perillositat va associat al risc i segons aquest grau, els riscos es classifiquen en 5 tipus diferents: Tipus de risc Acció Trivial No es requereix una acció específica Tolerable S’han de considerar solucions o millores i fer comprovacions periòdiques per assegurar que les mesures de control són eficaces. Moderat S'ha de fer esforços per tal de disminuir el risc. Les mesures que asseguren que es disminueixen els riscos s'ha d'implementar en un període de temps determinat. Important Els treballs no s’haurien de dur a terme fins que no s'ha aconseguit reduir el risc que la seva pràctica suposa pel treballador o treballadora. Intolerable En aquest cas, els treballs no poden continuar ni començar fins que no es redueix el risc que causen per la salut dels treballadors o treballadores. En el cas de no ser possible, s’hauria de prohibir el treball. 6.2.2. Descripció del lloc de treball a avaluar Lloc de treball: Treballadora sexual Ubicació de l’exercici Exterior Automòbil Descampats Carrer Interior Pensions Clubs Pisos Horari laboral No existeix regulació Amb descans per menjar a les 14:00h i per sopar a les 23:00h. Durada del servei Temps variable Normalment 15 minuts 28 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Organització del treball Temps d’espera El temps entre serveis és circumstancial, depèn de la demanda. Negociació Condicions del servei. Prestació del servei Normalment amb pagament per avançat. Tipologia de servei Servei complet Inclou sexe oral, penetració vaginal i/o anal. Servei parcial Masturbació i sexe oral. Servei especial Sadomasoquisme, transformisme, sexe en grup i altres filies. 6.2.2.1. Exercici a l’exterior El lloc de treball que avaluarem primerament és el d’una treballadora sexual que exerceix al carrer, concretament en un polígon industrial. Normalment l’horari és el següent: Dilluns - Divendres De 17:00 h a 2:00h Cap de setmana De 12:00h a 3:00h Descripció de les tasques a realitzar: - Sexe oral. - Sexe amb penetració vaginal. - Sexe amb penetració anal. - Altres pràctiques. Eines de treball emprades: - Es desconeix. EPI’s utilitzats: - Preservatiu. - Gel hidroalcohòlic en època COVID. - Mascareta en època COVID. - Neteja intima: tovalloletes humides. 29 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Riscos identificats Origen del risc Probabilitat Estimació del risc Tipus de risc Mesures preventives proposades Riscos ergonòmics Causats per l’adopció de postures incòmodes o repetitives per la realització de certes pràctiques. Poden comportar trastorns múscul-esquelètics. Alta Nociu Risc Important Promoure el descans entre serveis. Exercicis d’estiraments per evitar lesions. Sobreesforços Certes pràctiques poden causar dolències musculoesquelètiques. Les pràctiques continuades i repetitives, així com la masturbació repetida. Alta Nociu Risc Important Limitar pràctiques extremes. Prendre consciència de les dolències patides i consultar a l’especialista mèdic. Desconfort tèrmic causat per l’exposició a temperatures extremes Al practicar-se a l’aire lliure, les temperatures extremes poden causar desconfort a les treballadores. Al practicar-se a l’aire lliure estan exposades al calor, al fred, a pluges i altres inclemències meteorològiques. Alta Lleugerament nociu Risc Moderat En el cas de temperatures elevades, assegurar una correcta hidratació. En el cas de baixes temperatures, begudes calentes i roba adequada. Exercir en llocs resguardats. Manca d’il·luminació Els espais on s'exerceix sovint són foscos per garantir la discreció i no cridar l’atenció de la policia. Alta Nociu Risc Important No es defineixen. 30 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Això fa que en ocasions, les treballadores tinguin problemes per distingir l’estat dels clients. Cops i/o talls causats per objectes immòbils Degut a que no hi ha un espai establert per la pràctica de l’exercici, en ocasions es practica en llocs on la treballadora pot prendre mal. Alta Lleugerament nociu Risc Moderat Coneixement i/o formació en primers auxilis. Riscos derivats del tracte amb altres persones (aquests es veuen agreujats quan intervé l’alcohol o altres substàncies) Agressions verbals: amenaces verbals potencialment perilloses Alta Nociu Risc Important Tanteig del caràcter del client i de l’estat d’aquest. Veure si està sota els efectes de l’alcohol o els estupefaents. Agressions físiques indirectes: Esquinçaments, fissures, esgarrapades i hematomes causats per l’acte sexual Alta Extremadamen t nociu Risc Intolerable Tanteig del caràcter del client i de l’estat d’aquest. Veure si està sota els efectes de l’alcohol o els estupefaents. Agressions físiques directes: Amenaces físiques, agressió, ús d’arma blanca, ús d’arma de foc, violacions... Alta Extremadamen t nociu Risc Intolerable Tanteig del caràcter del client i de l’estat d’aquest. Veure si està sota els efectes de l’alcohol o els estupefaents. Contactes químics Causats per l’ús de lubricants i altres substàncies que faciliten la penetració Mitja Nociu Risc Moderat Promoure la distribució de productes testats ginecològicament 31 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Contactes biològics Possible contagi d’infeccions de transmissió sexual Alta Extremadamen t nociu Risc Intolerable Ús de preservatiu Possible contagi de malalties de transmissió sexual Alta Extremadamen t nociu Risc Intolerable Ús de preservatiu Risc d’embaràs no desitjat per la pràctica en condicions no segures Alta Extremadamen t nociu Risc Intolerable Ús de preservatiu + mètodes anticonceptius (píndola, DIU..) Risc contacte amb positiu covid-19 Alta Nociu Risc Moderat Evitar tècniques de contacte, com petons i carícies. Ús de postures sexuals amb menor contacte facial. Ús d’EPI’s com mascareta Riscos Psicosocials Rebuig social / estigma Mitja Nociu Risc Moderat Educació des d'edats primerenques Depressió: Els riscos associats, així com l’estil de vida associat a l’exercici de l’activitat, pot portar a patir trastorns psicosocials com l'estrès i/o la depressió. Alta Nociu Risc Important Campanya gratuïta d’ajuda psicològica per aquelles treballadores que ho desitgin. 32 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Addiccions: En ocasions les treballadores acaben patint addiccions a estupefaents i/o alcohol. Alta Nociu Risc Important Campanyes de sensibilització amb les drogues. Programes per detectar addiccions i opcions per desintoxicar-se. Suport psicològic gratuït. Doble vida: Sovint les treballadores no volen reconèixer el seu treball i porten una doble vida per tal de no caure en l’estigma de la societat cap a les treballadores sexuals. Alta Nociu Risc Important Campanya gratuïta d’ajuda psicològica per aquelles treballadores que ho desitgin. 33 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 6.2.2.2. Exercici a l’interior El lloc de treball que avaluarem seguidament és el d’una treballadora sexual que exerceix la prostitució en un local. Normalment l’horari és el següent: Dilluns - Divendres De 17.00h a 4.00h Cap de setmana De 17.00h a 5.00h S’ha de contemplar la variació horària a causa de la situació d’estat d’alarma actual, on han de respectar els horaris establerts pel Decret 127/2020, 25 d’octubre ( citar) Descripció de les tasques a realitzar: - Sexe oral. - Sexe amb penetració vaginal. - Sexe amb penetració anal. - Altres pràctiques. Eines de treball emprades: Es desconeix. EPI’s utilitzats: - Preservatiu. - Mascareta en època COVID. - Gel Hidroalcohòlic. - Neteja intima: sabons, tovallola. 34 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Riscos identificats Origen del risc Probabilitat Estimació del risc Tipus de risc Mesures preventives proposades Riscos ergonòmics Causats per l’adopció de postures incòmodes o repetitives per la realització de certes pràctiques. Poden comportar trastorns múscul-esquelètics. Alta Nociu Risc Important Promoure el descans entre serveis. Exercicis d’estiraments per evitar lesions. Sobreesforços Certes pràctiques poden causar dolències musculoesquelètiques. Les pràctiques continuades i repetitives, així com la masturbació repetida. Alta Nociu Risc Important Limitar pràctiques extremes. Prendre consciència de les dolències patides i consultar a l’especialista mèdic. Falta de sala de descans Sovint les treballadores necessiten disposar d’un espai on poder-se sentir segures i poder descansar entre servei i servei. D’aquesta manera es garanteix el compliment de les pauses reglamentàries. Mitja Lleugerament nociu Tolerable Creació d’un espai segur per les treballadores. Manca d’il·luminació Els espais són foscos per garantir l'anonimat i la discreció. Això fa que en ocasions, les treballadores tinguin problemes per distingir l’estat dels clients, així com problemes de salut: mals de cap, trastorns oculars i fatiga. Mitja Lleugerament nociu Tolerable Millora de les instal·lacions. Cribratge preventiu dels clients a l’entrada dels clubs. 35 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Manca de ventilació Els espais es troben poc ventilats, ja bé per la manca de finestres (derivada de la protecció de l'anonimat de clients i treballadores) o per la falta de ventilació després de cada ús. Mitja Lleugerament nociu Tolerable Assegurar una correcta ventilació dels espais comuns, garantir la ventilació a les estances després de cada ús. Evacuació en cas d’incendi o emergència En ocasions, els espais on es practiquen els serveis compten amb indicacions deficients d’evacuació. No compten amb senyalització lumínica ni recorreguts d’evacuació. Mitja Nociu Risc Moderat Adequar els espais adaptant-los a les normatives vigents en matèria d'emergència. Riscos derivats del tracte amb altres persones (aquests es veuen agreujats quan intervé l’alcohol o altres substàncies) Agressions verbals: amenaces verbals potencialment perilloses. Alta Nociu Risc Important Tanteig del caràcter del client i de l’estat d’aquest. Veure si està sota els efectes de l’alcohol o els estupefaents. Agressions físiques indirectes: Esquinçaments, fissures, esgarrapades i hematomes causats per l’acte sexual. Alta Nociu Risc Important Tanteig del caràcter del client i de l’estat d’aquest. Veure si està sota els efectes de l’alcohol o els estupefaents. Agressions físiques directes: Amenaces físiques, agressió, ús d’arma blanca, ús d’arma de foc, violacions... Alta Nociu Risc Important Tanteig del caràcter del client i de l’estat d’aquest. Veure si està sota els efectes de 42 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Il·lustració 13. Ajuts Països Baixos. Elaboració pròpia. Per tant, en base al document anterior extraiem el següent: Ajuda Tipologia Condicions 1500 € Treballador/a sexual autònom inscrit/a a la cambra de comerç amb fills al seu càrrec. Ciutadà EU o permís de residència. Fins a 3 mesos. No ha de ser retornat Possibilitat d’avançament. 1050 € Treballador/a sexual autònom/a inscrit/a a la cambra de comerç sense fills al seu càrrec Ciutadà EU o permís de residència. Fins a 3 mesos. Ha de ser retornat Possibilitat d’avançament. 999,70 € Treballador/a sexual assalariat/ada Ciutadà EU o permís de residència. Fins a 3 mesos. Ha de ser retornat Possibilitat d’avançament. Cap destacar que no totes les persones que es prostitueixen als Països Baixos ho fan de forma legal, pel que aquestes ajudes econòmiques no han arribat a aquest col·lectiu. 43 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 8. Conclusions Voluntarietat de la prostitució La premissa inicial del nostre projecte es basa en la voluntarietat de la persona prostituïda en l’exercici de la prostitució. Tot i així, compartim la visió de l’autor Lamas (2014), en la qual defensava que triar no implica una total autonomia, si no preferir no un bé, si no un menor mal. Considerem que la línia existent entre la voluntarietat i la necessitat econòmica està molt desdibuixada, doncs és molt difícil definir si la persona que exerceix ho fa de forma voluntària o creu que ho fa de forma voluntària, donat que les condicions individuals en ocasions poden arribar a condicionar la resposta. Gestió de la Prevenció Pel que fa a la gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’activitat, considerem que aquesta no és possible sense que existeixi un vincle de relació laboral, ja que l’estat de benestar sense cap mena de regularització, no pot actuar ni vetllar pels interessos de les persones que l’exerceixen. Aplicació de la Prevenció Front l’exposició de les activitats dutes a terme per les treballadores sexuals, la primera branca de la prevenció per la qual s’ha d’actuar és la Vigilància de la salut, ja que tal com hem pogut extreure de la nostra avaluació de riscos, és on es situa la tipologia de risc més intolerable. Actualment, tot i que existeixen xarxes de suport sanitari pensades pel col·lectiu, la majoria d’elles han de fer front amb els seus propis recursos de les despeses esdevingudes d’una bona salut sexual i reproductiva. Així mateix, aquesta situació s’ha agrejat davant la pandèmia Covid-19, minvant els recursos ja que l’activitat s’ha vist molt colpejada per la situació. Contradiccions del col·lectiu Tot i que una part del col·lectiu opta per la legalització de l’activitat, moltes de les mesures preventives propostes en aquest projecte, no serien ben percebudes pel propi col·lectiu, donat que les restriccions que això comportaria, lligat a la vigilància imposada per part de les institucions comprometria les llibertats amb les que compten en l’actualitat, minvant el poder de decisió tant del client, com del propi / la pròpia treballador/a. Utopia En el cas de centrar-nos en els models de regulació de l’exercici, hem de ser conscients que cap d’ells és completament efectiu, doncs creure el contrari, es viure una utopia. 44 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual De fet, els propis professionals que han participat en el projecte, tot i defensar una postura, són conscients de la complexitat del fenomen, doncs tant la regulació com la abolició de l’activitat no són processos d’immediata aplicació i adaptació per part de la societat. Incertesa entre professionals Després d’haver observat amb deteniment el debat actual envers la prostitució, hem pogut comprovar que ambdues posicions (tant la part regulacionista com l’abolicionista), perceben que l’impacte de l’aplicació del model defensat tindrà un impacte positiu en la societat. No obstant, aquesta percepció es basa en hipòtesi o opinions personals, sense realitzar un estudi empíric sobre l’impacte de la seva aplicació en l’Estat Espanyol. En el cas de realitzar un estudi sobre la contextualització del problema en l’Estat Espanyol, aquest afavoriria a definir les mesures preventives a aplicar en el cas que s’optés per regular l’activitat. Impacte de l’activitat a la societat Durant l’elaboració del projecte ens hem adonat que l’estigma que hi ha envers l’activitat és un dels punts compartits per tots els entrevistats. El fet de ser prostituta comporta unes conseqüències negatives per la societat i per la persona, que disminueixen les possibilitats de decisió de la persona que exerceix la prostitució. La societat en al qual vivim afavoreix aquest estigma, són es propis medis de comunicació i el llenguatge adoptat els que perpetuen la visió negativa i la culpabilitat de la pròpia treballadora sexual. Part de la prevenció que es proposa és la formació en edats primerenques de la salut reproductiva i sexual, així com el coneixement corporal i el respecte pels cossos aliens. Desprotecció del personal estranger Donat que existeix un alt percentatge de persones migrades que exerceixen la prostitució a Espanya, en concret, un 90%, creiem oportú recalcar la necessitat de regularització del seu estat en el país. La mencionada regularització permetria tenir accés a totes les pràctiques que recomanem durant el projecte, que en l’actualitat s’estan duent a terme per part del tercer sector. Valoració final Per concloure, ens agradaria aportar la nostra opinió personal al respecte. Hem pogut observar el debat des de les vessants amb més representació, tot i així la nostra posició no ha variat respecte l’inici del treball, però si que hem afegit matisos. 45 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Considerem que la legalització actualment front la situació del país, agreujaria les condicions de les dones que exerceixen, donat que no s’aplicaria cap mena de mesura reactiva al procés de legalització a causa de la manca de recursos actuals. A més a més, es necessitaria una Llei integral en referència a la tracta, per fer que la primera Llei plantejada fos efectiva. De la mateixa manera, som conscients, des de la vessant prevencionista, que no es podria aplicar cap mena de mesura sense la legalització de l’activitat. Així mateix, aquestes mesures possiblement no serien ben acceptades pel propi col·lectiu. Després de fer aquest estudi, opinem que el millor curs d’acció a seguir és l’abolicionisme. Tot i així, les condicions socio-econòmiques actuals del país i la contribució d’aquesta activitat al PIB nacional, fan que l’opció més probable, a curt termini, sigui la legalització de l’exercici. Per tant, tot i no ser la primera opció per nosaltres, creiem que les mesures que es proposen en aquest treball podrien servir de punt de partida en un possible escenari regulacionista. 46 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 9. Bibliografia ADOS CONSULTING (2008). "Diagnóstico y propuestas preliminares en el ámbito de la prostitución en Euskadi". Dialnet. Zerbitzuan 43. (Consulta: 4 de novembre de 2020). Disponible: http://ww16.dialnet.uniroja.es/?sub1=20210403-2015-5452-8f40-a600e744db41 ANESVAD (2014). “Anesvad advierte que 4,5 millones de persones son víctimes de la explotacion sexual forzosa”. Departamento de Comunicación de Anesvad. (Consulta: 7 de novembre de 2020). Disponible: https://www.anesvad.org/descargas/notas/dia-contra-laexplotacion-sexual.pdf ARIAS FERNANDEZ, R (2015-2016). “Hacia una regulación laboral de la prostitución”. Trabajo final de máster. Facultad de ciencias del trabajo. Universidad de León. (Consulta: 22 de novembre de 2020) Disponible: https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/9813/Arias%20Fernández%2c%20Roc%C 3%ADo.pdf?sequence=1&isAllowed=y ART. 188. Código penal LO 10/1995, de 23 de novembre de 2015. Libro II: Delitos y sus penas. Titulo VIII: delitos contra la libertad e indemnidad sexual. Capitulo V: De los delitos relativos a la prostitución y a la explotación sexual y corrupción de menores. (Consulta: 25 de gener de 2021). Disponible: https://www.boe.es/buscar/pdf/1995/BOE-A-1995-25444-consolidado.pdf BALLESTER, L; ORTE, C; PERELLÓ, J Y JORDÀ, M. (2003). “Estudi sobre la prostitució femenina a Mallorca”. En: Aparisi, Elvira et al. La prostitució femenina a les Balears. Palma: Lleonard Muntaner. (Consulta: 9 de desembre de 2020) BERAN K.(2012). “Revisiting the Prostitution Debate: Uniting Liberal and Radical Feminism in Pursuit of Policy Reform”. Law & Ineq., Vol. 30 [e-journal] p 19. (Consulta: 8 de gener de 2021) Disponible a través de: Librería Universidad Pompeu Fabra. BRUFAO CURIEL,P.(2008).”Prostitución y políticas públicas: entre la reglamentación, la legalizacióon y la abolición”. Estudios de Progreso. Fundación Alternativas 33/2008. (Consulta: 21 de noviembre de 2020) Disponible: http://www.fundacionalternativas.com/public/storage/estudios_documentos_archivos/xmlimp ort-jPZHqj.pdf BRUFAO, P. (2008). “Prostitución y políticas públicas: entre la reglamentación, la legalización y la abolición.” España: Fundación Alternativas. (Consulta 11 de gener de 2021). Disponible: https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=290918. CASTELLANOS TORRES, E., RANEA TRIVIÑO B. Y BURGOS PARRA,I. (2013) “Explotación sexual de mujeres. Investigación sobre prostitución y trata de mujeres.” [pdf] Madrid: Asociación de Promoción de Servicios Sociales. (Consulta 11 de novembre de 2021) Disponible: https://fundadeps.org/wpcontent/uploads/eps_media/recursos/documentos/629/Investigacion%20sobre%20prostitucio n%20y%20trata%20de%20mujeres%20APROSERS.pdf 47 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual DEPARTAMENT DE SALUT (2020). “RESOLUCIÓ SLT/2782/2020, de 19 d'agost, per la qual es modifica la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d'agost, per la qual s'adopten mesures extraordinàries al territori de Catalunya per a l'aplicació de l'Acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 14 d'agost de 2020, sobre la declaració d'actuacions coordinades en salut pública per a la contenció de la pandèmia de COVID-19.”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8205 - 20.8.2020. CVE-DOGC-A-20232027-2020. (Consulta 4 de gener de 2021). Disponible: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8205/1810132.pdf EL MUNDO (2020). “El brote obliga a cerrar un prostíbulo y a realizar pruebas a trabajadores y clientes”. Alicante. (Consulta: 22 de novembre de 2020) Disponible: https://www.elmundo.es/comunidadvalenciana/2020/08/18/5f3beb83fc6c8361348b45ee.html EGARSAT (2020). "Què és una malaltia professional?". Mutua colaboradora de la seguretat social. Suma (Consulta: 25 de gener de 2021). Disponible: https://www.egarsat.es/ca/que-esuna-malaltia-professional/ FARLEY, M., (2003). Prostitution and the Invisibility of Harm. Women & Therapy 26(3-4), pp 247-280. (Consulta: 21 de gener de 2021). Disponible: https://doi.org/10.1300/J015v26n03_06 FERNÁNDEZ, M. J. (2012). “Calidad de vida y salud de las mujeres que ejercen la prostitución”. Tesis Doctoral, Universidad de Oviedo.(Consulta: 30 de gener de 2021). Disponible: https://digibuo.uniovi.es/dspace/bitstream/handle/10651/12712/TD_MariaJesusFernandezOll ero.pdf?sequence=1 FERRANDO CASTRO. M (2014). " Prostitutas en la Historia e historia de la prostitución" REDHISTORIA. (Consulta: 2 de novembre de 2020). Disponible: https://redhistoria.com/putas-en-la-historia FERRER, I. (2007). EL PAÍS. “Amsterdam apaga la luz roja”. Sociedad. La Haya. (Consulta: 11 de novembre de 2020) Disponible: https://elpais.com/diario/2007/12/23/sociedad/1198364405_850215.html FOLCH C, CASABONA J, SANCLEMENTE C, ESTEVE A., GONZALEZ V (2014)”.Tendencias de la prevalencia del VIH y de las conductas de riesgo asociadas en mujeres trabajadoras del sexo en Cataluña”. Gaceta sanitaria.Scielo. ISSN 0213-911. Gac Sanit vol.28 no.3 Barcelona may./jun. 2014. (Consulta: 8 de febrer de 2021). Disponible: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112014000300004 HAXIA M. i LOKE, A.Y. (2019). A qualitative study into female sex workers’ experience of stigma in the health care setting in Hong Kong. International Journal for Equity in Health.( Consulta: 2 de desembre de 2020). Disponible: https://equityhealthj.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12939-019-1084-1 48 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual INE(2004). "Encuesta de salud y hábitos sexuales. Resultados". INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Ministerio de sanidad. Servicios sociales e igualdad. (Consulta: 25 de gener de 2021). Disponible: https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176785 &menu=resultados&idp=1254735573175 INSTITUT BALEAR DE LA DONA. (2020). “Estudi sobre la prostitució, la tracta i la explotació sexual a les Illes Balears, 2020”. Universitat de les Illes Balears. Ministeri de Igualtat. (Consulta: 3 de març de 2020). Disponible: JULIANO D. (2007), “El pánico moral”, Estudios de derecho judicial, (131), 41-54. (Consulta: 3 de novembre de 2020) . Disponible: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2554026 KINGSTON, S. THOMAS T. (2018). “No model in practice: a 'Nordic model' to respond to prostitution?”. Crime, Law and Social Change. (Consulta: 25 de noviembre de 2020). Disponible: https://d-nb.info/1173482989/34 LAMAS M. (2014). ”Prostitución, ¿trata o trabajo?”. Nexes. Septiembre 2014. (Consulta: 11 de novembre de 2020). Disponible: http://www.multimedia.pueg.unam.mx/lecturas_formacion/relaciones_genero/modulo_1/m1_ s4_l3.pdf LE MONDE. (2016). “Prostitution : le Parlement adopte définitivement la pénalisation des clients”. Societé. (Consulta 14 de desembre de 2020). Disponible: https://www.lemonde.fr/societe/article/2016/04/06/prostitution-le-parlement-adoptedefinitivement-la-penalisation-des-clients_4897216_3224.html MAQUEDA ABREU, Mª L (2009). "prostitución, feminismo y derecho penal" Ed. Comares, Granada. Espéculo. (Consulta: 3 de gener de 2021) Disponible: https://webs.ucm.es/info/especulo/numero44/proderpe.html MEMBRADO Z. (2017). Diario El Mundo: “ La presidenta del sindicato de prostitutas de Holanda; lo que más odio es que nos consideren víctimas. FCINCO. (Consulta: 27 de novembre de 2020) Disponible: https://www.elmundo.es/f5/comparte/2017/03/12/58c2dd4ce2704efc198b463b.html MENESES FALCÓN C. (2007). Riesgo Vulnerabilidad y prostitución. Universidad P. Comillas Madrid. Documentación social 144. (Consulta: 21 de gener de 2021) Disponible: https://www.researchgate.net/publication/285927003_Riesgo_vulnerabilidad_y_prostitucio MESA DE PROSTITUCIÓN DE SEVILLA (S.D). “ Guía formativa para las mujeres que ejercen la prostitución en Sevilla”. (Consulta: 3 de març de 2021). Disponible: https://www.sevilla.org/servicios/mujer-igualdad/guias-de-recursos-municipales-para-lasmujeres/guia-informativa-sobre-prostitucion.pdf METGES DEL MÓN (S.D). “Prostitución y Salud”.Universitat de les Illes Balears. Unitat didáctica 5. (Consulta: 25 de novembre de2021) Disponible: 49 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual https://gepibbaleares.files.wordpress.com/2012/03/ud_05-prostitucic3b3n-y-salud.pdf MURUAGA S. (S.D ).”Prostitución y Salud”. AMS mujer para la salud. Instituto de las Mujeres. (Consulta: 11 de noviembre de 2020). Disponible: https://www.mujeresparalasalud.org/prostitucion-y-salud/ PARLAMENTO EUROPEO (2014). Explotación sexual y prostitución y su impacto en la igualdad de género: Resolución del Parlamento Europeo, de 26 de febrero de 2014 sobre explotación sexual y prostitución y su impacto en la igualdad de género (2013/2103(INI)). (Consulta: 30 de gener de 2021) Disponible: https://violenciagenero.org/sites/default/files/ res_europarl_20140226.pdf. RAYMOND J. (2019). “Modelos fallidos y exitosos de legislación de la prostitución”. Traductoras por la abolición de la prostitución. (Consulta: 21 de novembre de 2020) Disponible: https://traductorasparaaboliciondelaprostitucion.weebly.com/blog/modelosfallidos-y-exitosos-de-legislacion-de-la-prostitucion RED2RED CONSULTORES.(S.D).” El abordaje de la prostitución y la trata de seres humanoos con fines de explotación sexual”. Guía de recursos para periodistas. Comunidad de Madrid. (Consulta: 28 de març de 2021). Disponible: https://www.apmadrid.es/wpcontent/uploads/2019/03/Guia_para_periodistas_prostitucion_y_trata.pdf RETORTILLO GRACIA R. (2008), “Convivencia ciudadana, prostitución y potestad sancionadora municipal. El caso de Barcelona”. Estudios QDL, Fundación y Democracia Local. (Consulta: 4 de desembre de 2020) RUBIO, A. (2008). “La teoría abolicionista de la prostitución desde una perspectiva feminista.” En I. Holgado (Ed.), Prostituciones: diálogos sobre sexo de pago. Barcelona: Icaria. (Consulta: 8 de març de 2021). Disponible: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6702831 RUBIO JUAN, M. (2018).” Influencia de las relaciones de poder de genero en el diseño de las politicas publicas: el caso de los modelos de regulacion de la prostitución.” Trabajo fin de grado (21868). Universidad Pompeu Fabra. (Consulta: 15 de novembre de 2020). Disponible: https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/42294/TFG1819CPISMariaRubio.pdf?sequ ence=1&isAllowed=y SOBRINO C (2018).”Prostitución callejera y regulación jurídica española. Estado de la cuestión”.Universitat Pompeu Fabra. Barcelona. InDret Revista para el análisis del derecho 4/2018. Consulta: 8 de novembre de 2020. Disponible: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6697668 UGT (2006): “La prostitución, una cuestión de género”. Madrid. (Consulta: 12 de novembre de 2020). Disponible: http://portal.ugt.org/informes/prostitucion.pdf UNODC (s.d). “Trata de èrsonas hacia Europa con fines de explotación sexual”. Oficina de Naciones Unidas contra la droga y el delito. (Consulta: 12 de noviembre de 2020). Disponible: https://www.unodc.org/documents/publications/TiP_Europe_ES_LORES.pdf 50 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual WIDDOWS, H (2013): “Rejecting the Choice Paradigm: Rethinking the Ethical Framework in Prostitution and Egg Sale Debates”, en Gender, Agency and Coercion, editado por S. Madhok, A. Phillips y K. Wilson, London, Palgrave, Macmillan. (Consulta: 2 de desembre de 2020). VILLACAMPA C.(2012), “Políticas de criminalización de la prostitución: análisis crítico de su fundamentación y resultados”, Revista de Derecho Penal y Criminología. (Consulta: 15 desembre de 2020) Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4047848 51 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual 10. Annexos 10.1. Preguntes realitzades a Nuria Moreno: Associació Genera 1. Tal com indiqueu a la vostra pàgina web, Genera es crea a partir d’un col·lectiu d'activistes que va anar creixent, ¿com va ser aquest procés? 2. Quines intervencions directes impartiu en els espais de l'exercici de la prostitució? 3. Quines funcions impartiu des de l'associació? 4. Hem pogut veure que feu assessorament a institucions, quines son les més comunes? 5. Quin és el perfil de persones que assisteix a genera? 6. Quin és el nivell de desconeixement de les persones que demanen ajuda? 7. Quina és la xifra aproximada de treballadores que acudeixen a la vostra institució i quin és el percentatge al que podeu assistir? 8. Heu col·laborat amb institucions públiques com l’Ajuntament de Barcelona? 9. Com definiríeu les situacions personals de les persones a les que ajudeu? En general, es troben en situació precària? 10. Com ha afectat la pandèmia causada per la Covid19 al sector? S’ha incrementat la demanda del vostre servei¿ 11. Front la vostra funcionalitat i des de la vostra experiència, ¿quin serien els aspectes de prevenció actuals que existeixen en el negoci de la prostitució? 12. Quins creieu que serien els aspectes de millora? 13. Per quin model de regulació aposteu? 14. Quin control preventiu a nivell governamental creieu que s’hauria de fer sobre l’exercici de la prostitució? 15. Creieu que és una bona opció tractar a la treballadora sexual com una treballadora autònoma? 16. Quines son les conseqüències tant a nivell físic, psíquic i social us trobeu amb les persones que acudeixen a l’associació? 17. A nivell preventiu quins serien les mesures que des de la vostra associació defenseu? Exposa-ho a nivell primari, secundari, terciari 10.2. Transcripció entrevista amb associació Genera Gravació de 55:55 minuts Beatriz: Vale, perfecte, ja està gravant, nosaltres hem preparat unes preguntes, però per començar volíem saber una mica que és el que feu perquè a la web, tampoc ens sortia una pestanya explicant que fèieu una mica més concretament. Nuria Moreno (GENERA): Vale.. Nosaltres fem intervenció directa en espais d’exercici de prostitució a Barcelona i a algunes comarques de Girona. Aleshores, a Barcelona sobretot ehh… fem intervenció directa en espais tancats, o sigui, els espais d’exercici tancats, no fem carrer, tot i que si atenem després, no, a les atencions individuals, que fem atencions a dones que treballen al carrer, pues per que ens deriven per diferents motius per quantitats d’uns recursos o bueno… al final per relacions històriques. I a comarques de Girona si que fem espais privat, però també fem carretera de la Junquera, N2, ja que es una zona que, a part de clubs molt grans hi ha zones que si que treballen al carrer i allà si que treballem amb elles 58 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Beatriz: I algunes d’elles paguen autònoms? Nuria Moreno: algunes si, la grandíssima majoria no, algunes sí però clar però bueno està el temazo del estigma que … no? Quan ens pregunten… quan hi ha la inquietud de bueno puedo planteárselo vamos a hacer un ah.. vamos a hacer … anem a fer una trobada i assessoreume i el temazo este de: vale va a poner que soy trabajadora sexual en algún sitio i clar l’estigma es el gran temazo. Perdoneu eh, ja ja, no paro de dir temazo però… Beatriz: Com es regula quan son autònomes? Es fan autònomes en base a que? Nuria Moreno: Aquí hay como un “notros”, ahí hay un poco de… no tens perquè dir que ets, de fet la majoria s’ho com massatgista. El massatgista és com la cara b de un poco de todo esto, les que ho fan és perquè ho fan com a massatgistes però clar, has de demostrar uns nivells d’ingressos , has de pagar unes certes coses que… i després hi ha uns otros que..entra ahí y lo que tu quieras que no no …que es brutal. Però bueno ho fan poques, poques per la quantitat de taxa de prostitució que hi ha. També és veritat que per ferte autonom, com has de tenir una situació administrativa concreta… que no es tots els casos i hi ha dones que venen a fer temporades que diuen elles i per tant no les interessa nada, prefereixen fer els meses en algún sitio y volverse a pirar como el que hace el chiringuito o se va a Ibiza a hacer la temporada, doncs elles igual. Es una modalitat això també, per això hi ha tanta rotació de dones i així, bueno és un marge súper gran si. Sí que hi ha un pes de l’estigma molt gran però no dóna la possibilitat de organitzar-se, si que ara estan començant mitjançant organitzacions però tot això és molt nou , però s’ha de veure els drets laborals com es regula tot això, com funciona tot això fa molt poquet que posen en relleu aquestes experiències, però costa molt eh. Beatriz: I aquests col·lectius que parles? Com funciona? Nuria Moreno: Col·lectius autònoms que funcionen com jo estic a la meva assemblea feminista i en organitzacions autònomes com hi ha putes llibertàries del raval, a Sevilla hi ha una organització molt forta també que son usn col·lectius de dones autònomes. Autònom vull dir… pues eso como mi colectivo feminista que no està… que no son entitats. I que no son seccions sindicals o sindicats sinó un col·lectiu de dones activistes. Beatriz: D’acord. Nuria Moreno: També clar, al final… parlàvem que la prostitució no està regulada, sí que hi ha les ordenanzas de civismo que… sobre.. a Barcelona es bastant xunga la carga i a Sevilla també és molt dura i al final això acaba tenint conseqüències més dures i obliga més a mobilitzar-te i defensar-te. Per aixo son col·lectius que estan tan a tope, perquè clar, tenen unes condicions… Beatriz: Per què clar, aquestes ordenances afecten directament a les dones? Nuria Moreno: Hi ha de tot, hi ha ordenances que afecten més a dones i hi ha ordenances que multen als clients i hi ha ordenances que multen a tots. A més hi ha munt, cada municipi en te la seva, si en te… 59 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Judith: Aquestes multes en cas que s’acumulin, per exemple les treballadores poden tenir repercussions més fortes, poden arribar a penes o … Nuria Moreno: en principi són administratives, no son antecedents penals que afectin de cara a la regularització. A més quan hi ha entitats pel mig, normalment es recorren i hi ha bastant exit. O sigui, o te pillan con una foto o… és molt difícil que puguin demostrar que han visto un intercambio directo de dinero en la calle. Si hi ha advocades juristes que saben fer bé el recurs de multes, es relativament fàcil. Es por per elles però no afecta més enllà. Si al final les paguen perquè no coneixen quin son els drets tenen i normalment no se les informa gaire dels drets que tenen quan multen. Tampoc estan d’acord en que multin els clients en comptes de elles, per que al final penalitzar els clients es penalitzar-les a elles… hi ha de tot. Judith: En el cas que de legalitzar la prostitució, quines son les mesures preventives que haurien de prendre els clients? Nuria Moreno: A part del tema d’higiene, el qual nosaltres el recalquem molt sobre les dutxes prèvies i tenir uns mínims Jo crec que s’hauria de parlar dels consums, tant consumir elles com consumir els clients, quins nivells de consum porten i si és segur acceptar-los sota aquelles condicions. Beatriz: I tema violències? Nuria Moreno: Bueno les estadístiques de les violències, tracteu-les amb pinces, si em marques com a violència de que tota dona que exerceix prostitució ha sigut víctima d’una violència, tots els clients estan exercint violència sobre elles. Tot i així, clar que hi ha violència, no es el marc general de treball però hi ha violència i es una feina de dones, vull dir que quan et relaciones com a dona en l’espai tens risc de violència sexual també. Però bueno violència hi ha, però no es un entorn on contínuament hi ha violència. Tot té les seves coses bones i les seves coses dolentes, estar en locals pisos i això, també ajuda a tenir unes certes garanties davant d’un possible client que comet una agressió o que ho intenta o que està en unes condicions que no pot ser clients. Quan ets independent tens unes avantatges, però és molt més difícil controlar això. Ja que pot passar que hi hagi un tio que es passi per client i realment sigui un agressor. Tot i això considero que les estadístiques estan híper dimensionades. Per tant legalitzar-ho, seria prevenir una mica tot el que estem comentant i a més hi ha temes de seguretat, de postures de com es negocia, de seguiment, si tens una amiga que sàpiga on està contínuament 60 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Beatriz: Front això, vosaltres us posicioneu sobre el que és millor per elles, preferiu que estiguin en un pis o un club… Nuria Moreno: nosaltres no entrem en aquestes coses sobre quina és la millor estratègia per ella perquè qui treballa al carrer perquè vol… a vegades estan molt contentes perquè…tenen una capacitat de cobrar els serveis molt més alts perquè no es marquen en lloc i no els ha de donar a ningú i hi ha qui prefereix això ja sigui perquè coneixen el barri o… bueno les dones del raval de fet prefereixen estar al carrer… más seguro que el raval para ellas no hay nada.. són conscients dels riscos; pues yo me pongo aquí porque está al lado de una gasolinera y hay una cámara que me esta grabando durante toda la noche i elles encantadíssimes i després hi ha altres que mai treballarien al carrer , ja que prefereixen estar a un local calenta, no? Depèn molt del que cadascuna valora. Beatriz: A nivell psicològic, vosaltres disposeu d'algun tipus d’ajut que us demanin o podeu derivar? Nuria Moreno: A Genera concretament no tenim psicòloga, però Barcelona té una agencia d’intervenció en la prostitució que es un servei públic que és bastant guai, en plan que és un espai públic, no és com nosaltres què són una entitat privada, és un programa, un projecte dintre de l'Ajuntament de Barcelona estable i allà tenen psicòlogues. I és una psicòloga que ja sap, es a dir, es una derivació directa per treballadores sexuals, per tant no tens tota aquella part de “voy a cualquier psicólogo y le tengo que contar pues que soy puta y me ha pasado esto”. Això és una part molt positiva de Barcelona que, per exemple, a comarques de Girona no tenim. Beatriz: I us consta que facin ús d’aquest servei? Nuria Moreno: Fem algunes derivacions, sí… No molt a saco, no és segurament el que més fem, però si que en fem alguna, clar. A mi em sembla bé que el recurs estigui molaria molt més que no estigués, en el sentit de que igual que voldria que no existís el programa d’atenció ginecològica per treballadores sexuals, hauríem de poder tenir accés en les mateixes condicions a tot, a tots els temes de salut, ja sigui mental, emocional, eh.. sexual i reproductiva, el que fos… Però Bueno, fins que això no passi, jo crec que està prou bé que hi hagi la opció. Beatriz: Clar… Nuria Moreno: En aquest sentit sí, l’Ajuntament de Barcelona ho proporciona i hi ha psicòlogues que tracten només, o sigui que saben que tractaran amb treballadores sexuals i per elles, doncs clar, es treuen un pes de sobre. Perquè al final es com venir a parlar amb nosaltres, que ja sabem al que es dediquen i no han de venir amb cap “tapujo” ni deixo de dir informació que a lo millor és rellevant per por a que em jutgin, això que deies tu, Judith. 61 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Jo crec que la salut emocional i mental s’hauria, o sigui, entra dintre d’això i s’hauria de vigilar, però no tinc molt clar que sigui en si tan fort el tema de salut mental i emocional per l’exercici del treball si no com per l’estigma que hi ha per l’exercici d’aquest treball. Beatriz: Exacte. Nuria Moreno: A veure, hi ha algunes que si, que tenen condicions econòmiques o materials que al final et fan fer treball sexual i o sigui no, et desagrada molt, doncs clar desgraciadament, és necessita molta ajuda. Beatriz: És clar, òbviament. Però aquí també entra el tema de la tracta? Nuria Moreno: Home no, son coses molt diferents. Beatriz: Ja, ja, em refereixo a l’obligació, la necessitat aquesta tan… Nuria Moreno: Però és el que dèiem abans, obligades a treballar estem quasi totes avui en dia… Hi ha feines molt molt precaritzades que no son només la prostitució, no? El tema es com sents a sobre que és la teva obligació si el treball en si està tan estigmatitzat. Judith: O sigui que elles en sí accepten el seu treball i el fan com si fossin caixeres, l’únic que estan estigmatitzades. Nuria Moreno: Però hi ha gent que ho fa molt més a disgust, o sigui m’imagino milions de professions... La meva doncs mira, tinc la sort de que és relativament fàcil exercir-la si t’agrada, no pots exercir la meva professió si no t’agrada, entre cometes... Més enllà de les condicions. Però tots els treballs que son mes precaritzats, com les feines de cura, de neteja, tot, no? Altres professions que no son feminitzades com bars en condicions horribles, la obra, de tita la vida. En totes aquestes feines hi ha gent que no fa aquesta feina perquè li agrada, la fa per obligació. Beatriz: Si, si, si... Nuria Moreno: El prisma que li posem a sobre és molt diferent perquè una es sexual i l’altra no, però clar que hi ha dones que fan la feina sexual a disgust, com ho fan en milions de feines feminitzades i precaritzades. Judith: I aquí no entraria el poder decidir o sigui, ho fan a disgust com jo puc fera disgust la meva feina no? Nuria Moreno: Relativitzant, eh. Evidentment no és el mateix la meva feina , la seva em sembla molt més complicada, a mi personalment. Beatriz: Si, si. Judith: La cosa és, poder decidir canviar. Elles es troben en aquest moment i estan en un carreró sense sortida. Només tinc això, no tinc cap mena de recurs per accedir a un altre tipus 62 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual de feina. Aquesta seria pot ser la diferencia entre jo, que estic agafant aquest treball però sé que en qualsevol moment, si m’acompanya la meva economia, en aquell moment, doncs puc agafar-ne un altre o esperar a que surti un altre. Nuria Moreno: Bueno, normalment, o sigui, primer el temazo màxim per nosaltres en això, és la llei d’estrangeria, la llei d’estrangeria fa que les persones migrades tinguin una capacitat d’elecció de treball molt diferent a la que puc tenir jo, i això passa en la prostitució, en temes de neteja on no hi ha contractes.. Sobretot en tema de cures i treball sexual, acompanyament... Aleshores, dintre de que les possibilitats econòmiques i de treball que et dona una llei d’estrangeria que funciona com funciona, a la prostitució normalment es guanya molts més diners en moltes menys hores de treball que en altres. Aleshores, al final elles, no és que només tinguin una opció, tenen 4 que no son les desitjables per elles, i de les quatre que tenen escullen la que els hi dona més diners encara que no sigui la seva preferida. Beatriz: Clar. Nuria Moreno: O sigui, poden accedir a altres feines precatritzades, molt mes precatitzades que la prostitució però prefereixen una feina que els hi agrada menys però els hi reporta més pasta. Dintre de les opcions que tenen en aquell moment. Sobretot parlem de dones migrades que tenen una situació molt més complexa per treballar en qualsevol cosa. Per treballar, pes estudiar o per accedir a qualsevol cosa. Beatriz: Clar perquè, hi ha un gran percentatge, no? De dones migrades que exerceixen la prostitució? Nuria Moreno: Migrades, no... Millor que estan en situació irregular. Hi ha dones migrades però que estan en situació regular. Si que és cert que hi ha dones migrades que estan en situació regular. Però nosaltres, ara ho estic dient una mica de cap, però diria que era un 30% la situació irregular. No es un 90% o un 80, 70... Judith: Vale, és que tornem amb les estadístiques... En elles es reflexen moltes més, i a part, es com que van en blocs, no? Es a dir, hi ha demanda de Rumanes i saps? Nuria Moreno: Això si que passa una mica més eh... Això si que es més realista, si que hi hi ha grups, no acostumes a trobar barreges d’orígens diferents a espais. Més per exemple amb dones originaria de Catalunya, Espanya amb dones llatinoamericanes si que acostuma a haver més barreges en pisos, per exemple. Però en dones de l’est i Àfrica acostumen a ser un bloc. Sobretot en espai tancat. En espai públic si que acostuma a haver més barreja de diferents orígens però a espai tancat es veritat que acostumen a fer, suposo que també una mica, perquè ho busquen elles, és a dir, al final tu vas a un lloc perquè tens algo que t’és familiar... Aquest pis acaba sent de brasileres perquè s’ha generat aquesta dinàmica que al final, entre elles, s’han buscat una mica.... Ara he dit brasileres perquè dintre de les llatinoamericanes són un grup concret que parlen un idioma específic. Però també hi ha una qüestió d’idioma sobretot depèn d’on vinguis, i de compartir alguns codis eu elles mateixes busquen una mica. 63 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Beatriz: Exacte, fer com més “pinya” Al final ho fem tots jo crec que es instituït la final, trobar coses en comú.. Bueno. Nuria Moreno: En temes de pisos i així ho fan, sobretot bueno, suposo, bueno no, sabem, que moltes dones que exerceixen aquí que son d’origen estranger eh.. s’avisen entre elles, aleshores acaben anant al pis perquè son conegudes... És a dir, no arribes a un país i busques a veure on s’exerceix la prostitució, o sigui.. Si no t’ho diu algú que coneix el lloc que està a gust.. Dons aleshores hi ha tendència a que al final s’acabin aplegant una mica. Beatriz:Perquè us consta que aquestes dones, o sigui, sabeu si venen perquè en els seu països ja exercien o venen aquí i han d’exercir la prostitució perquè bueno, pel que sigui, no? Nuria Moreno: Hi ha de tot i a més això és molt variable per nacionalitats també, eh... Clar, per exemple hi ha molts dones de llatinoamericà que fan això de la temporada que us deia abans, això es com que està a la ordre del dia i al seu país d’origen i residència, perquè venen aquí amb visat, treballen 3 mesos i marxen al seu país. Sigui que no es el seu país d’origen si no el seu país. O sigui igual no treballen en tit l’any, venen uns mesos aquí i bueno, elles es el que decideixen... Hi ha d’altres que si, sobretot hi ha països com Argentina on la prostitució és molt més visible i venen moltes dones que ja exercien allà i depèn una mica dels orígens, emmm.. això passa sobretot a Llatinoamèrica a Europa de l’Est i Àfrica no acostuma a passar. Sol ser més a Àfrica per exemple una situació de trobada aquí, no planificada i Romania i Europa de l’est venen més planificades però no exercien allà. Beatriz: Si, si, perfecte. Vale. Judith: No sé quines preguntes deuen quedar... Nuria Moreno: Doncs la veritat es que m’està semblant molt guai la conversa. Beatriz: Si, jo crec que més o menys les preguntes que havien fet ja estan respostes. Bueno, nosaltres en prevenció distingim diferents especialitats; per una banda la psicosociologia i la ergonomia, higiene industrial, vigilància de la salut i seguretat. Aleshores, d’aquestes especialitats, quina consideres que és la més important atenir en compte en aquets treball? Nuria Moreno: Ostres.. Difícil pregunta. Beatriz: Que prioritzaries si només poguéssim iniciar el procés intervenint en una de les 4? Nuria Moreno: Clar... si ho féssim partint d’una base regulada i estable, et dirai que salut sexual i reproductiva, per tant vigilància de la salut, però es veritat que es on s’esta fent mes feina. S’esta fent més des d’altres marcs. Crec que les altres especialitats encara s’han de desenvolupar. No sé si he contestat a la pregunta. Beatriz: Si, si, perfecte. 64 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual Nuria Moreno: Entenc que si s’ha de començar des de 0 en algo que no hi ha tiraria per les altres 3 especialitats, ja que hi ha menys demanda d’això i no s’ha tractat abans. Judith: Si. Beatriz: Perfecte. Judith, no se si tens algun dubte més... Bueno dubtes i preguntes moltes en tenim però tampoc et volem robar més temps, ens sap greu. Nuria Moreno: No, no patiu, si sorgeixen coses arrel d’haver parlat d’això doncs em dieu i mirem de fer una altra trobada. M’ho dieu i fem una altra trobada, suposo que ara tindreu massa info. Beatriz: Doncs si, genial. Si quan païm una mica tot tenim algun dubte si et sembla t’escrivim i mirem de quedar un altre dia. Bueno Núria, doncs moltíssimes gràcies, ens has ajudat moltíssim i ens has donat una visió que fins el moment no teníem. Nuria Moreno: Que bé, m’ha agradat molt! Beatriz: Que bé!! Nuria Moreno: Tinc ganes de veure que feu al final, perquè ja us dic, mai ens havien contactat per tema de PRL i em sembla molt interessant i un “temazo”. Beatriz: Moltes gràcies. Ja us passarem el treball quan el tinguem enllestit. Nuria Moreno: perfecte, i si entre tant necessiteu res m‘escriviu i ho mirem. Beatriz: Perfecte, moltes gràcies. Adéu. Judith: Moltes gràcies. Adéu. Nuria Moreno: Adéu. 10.3. Preguntes i respostes a Joan Agustí 1. Basándonos en la bibliografía encontrada, usted insta al modelo nórdico, así como la penalización del cliente y no al trabajador/a. No comparto la premisa de la pregunta:" usted insta al modelo nórdico, así como la penalización del cliente y no al trabajador/a." No creo que esto sea exacto. Yo no insté en mis sentencias al “modelo nórdico”. Me limité a informar que el Parlamento Europeo, en su pronunciamiento, sí lo hacía. Si tuviera que resumir mi posición, lo haría diciendo que, en tanto el Estado Español no asuma el modelo nórdico al que exhorta el Parlamento Europeo (no yo), debiera regularizarse laboral 65 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual y socialmente la relación de prostitución no forzada, en tanto que no hacerlo “no hace más que agravar enormemente la incuestionable lesión de la dignidad, la libertad y la igualdad que comporta toda relación de prostitución por cuenta ajena, para la inmensa mayoría de las mujeres que la ejercen.” Les adjunto mis dos sentencias al respecto y reproduzco la conclusión final de la segunda (igual que en la primera): Pero tal conclusión, por si sola, no agota el análisis. Este magistrado, de oficio, puede apreciar que en la prestación de los servicios sexuales que debe calificar concurre manifiestamente la vulneración de uno o varios derechos fundamentales, por mandato del art. 7 LOPJ. Y, además, la Ley Orgánica de Igualdad efectiva de mujeres y hombres (LO 3/07) establece que “la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres es un principio informador del ordenamiento jurídico y, como tal, se integrará y observará en la interpretación y aplicación de las normas jurídicas.”. En razón de tal mandato interpretativo y aplicativo, este magistrado debe tener presente el primer punto de 1a resolución del Parlamento Europeo de 26.2.14, conforme al cual no sólo “la prostitución forzada” sino la simple “prostitución”, y “la explotación sexual” “son cuestiones con un gran componente de género y constituyen violaciones de la dignidad humana contrarias a los principios de los derechos humanos, entre ellos la igualdad de género, y, por tanto, son contrarias a los principios de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, incluido el objetivo y el principio de la igualdad de género”. Pudiera pensarse que, en congruencia con tan categórico pronunciamiento, ello le debiera determinar a desestimar el reconocimiento del carácter laboral de la relación de prostitución sometida a su consideración, atendiendo -ademásal apartado 34 de la misma resolución, según el cual el Parlamento Europeo “Opina que considerar la prostitución como un «trabajo sexual» legal, despenalizar la industria del sexo en general y legalizar el proxenetismo no es la solución para proteger a las mujeres y las mujeres menores de edad de la violencia y explotación, sino que produce el efecto contrario y aumenta el riesgo de que sufran un mayor nivel de violencia, al tiempo que se fomenta el crecimiento de los mercados de la prostitución y, por tanto, el número de mujeres y mujeres menores de edad víctimas de abusos”. Pero, precisamente por tratarse de una cuestión de género y por los derechos fundamentales que están implicados, considera este magistrado que en tanto el Estado Español -como ya han hecho diversos países comunitariosno asuma el “modelo nórdico” de lucha contra la prostitución (recomendado en el apartado 29 de dicha resolución) no puede llegar a tal conclusión, por cuanto -paradójicamenteello no haría más que agravar la situación, también desde la perspectiva de género, de las trabajadoras afectadas. Como advierte la profesora Pilar Rivas en su reciente trabajo “Aspectos laborales de la prostitución voluntaria: perspectiva comunitaria y modelos comparados”, tanto “los modelos tolerantes, como los abolicionistas, o incluso los reglamentistas, orientan sus esfuerzos hacia la preservación del orden y la moral públicas, y los neoabolicionistas hacia la dignificación de la mujer en aquellos planos donde aún mantiene su tradicional marginación. Ninguno de ellos repara en el plano puramente personal y humano, el de las personas dedicadas a esta 66 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual actividad, que resultan ignoradas sistemáticamente en cualquier toma de decisiones estandarizadas bajo un patrón común y normalmente estigmatizado”. Y añade: “Ninguno de ellos compatibiliza su rechazo (ni siquiera su aceptación) a la actividad con un régimen ordenado de cobertura de la situación personal “laboral” marginalmente precaria que viven sus “profesionales”, y sin embargo, la mayoría admiten el encubrimiento de la actividad en régimen profesional no previsto para la misma, principalmente como actividad por cuenta propia, para la que ni siquiera las instituciones públicas comunitarias suelen mostrar reparos, como tampoco a los ingresos derivados de su tributación o al pago de las cuotas de la Seguridad Social, única vía de garantizar la entrada a tal sistema de cobertura social”. En efecto, mientras el Estado Español siga ofreciendo cobertura legal “de facto” a la actividad empresarial como la analizada -vía reglamentación administrativa y despenalización aplicativasin ofrecer cobertura jurídica específica (específicos derechos) a las mujeres que prestan dichos servicios sexuales por cuenta ajena, se agrava el atentado a la dignidad, a la libertad y la discriminación por razón de sexo que sufren las mismas. O en otras palabras: En tanto el Estado Español no asuma las recomendaciones de la indicada resolución en orden a la erradicación absoluta de todas las formas de prostitución, la actual situación de “alegalidad” y el no reconocimiento del carácter laboral de este tipo de prestación de servicios -en las que no concurre las notas de ilícito penal ya referidasno hace más que agravar enormemente la incuestionable lesión de la dignidad, la libertad y la igualdad que comporta toda relación de prostitución por cuenta ajena, para la inmensa mayoría de las mujeres que la ejercen. Por ello, la conclusión a la que debe llegar este magistrado, asumiendo plenamente las consideraciones de dicha Resolución del Parlamento Europeo y precisamente por ser congruente con las mismas, con la tutela de los derechos fundamentales concernidos y desde la obligada perspectiva de género, es clara: en el actual marco regulador de la prostitución (regulación administrativa y despenalización aplicativa), habiendo quedado plenamente acreditado que la demandante ejercía libremente, sin coacción y de manera no forzada, la prestación de servicios de prostitución por cuenta del empresario demandando, bajo su dirección y dependencia, pero con posibilidad de negarse a determinados servicios sexuales, no son de apreciar motivos de ilicitud penal ni de lesión de derechos fundamentales individuales que impidan el reconocimiento de laboralidad y, por consiguiente, la competencia de la jurisdicción social.” ¿Hasta qué punto dicho modelo sería aplicable en el estado español? Insisto en que personalmente no asumo que el modelo nórdico sea el ideal, si es que hay alguno. Todos tienen inconvenientes, y muy graves. Si me atreviera a proponer algo, en cierto forma sería congruente con mis sentencias: antes de penalizar y abolir (objetivo ideal), asumir la realidad y regularizar. Y solo desde la previa regularización de la situación real, tender a la abolición con los cambios culturales, sociales y políticas que precisa esta opción. ¿Qué papel juega la gestión de la prevención de riesgos laborales en la aplicación de dicho modelo? 67 Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals en l’exercici de la professió de treballador/a sexual No puedo contestar a esta pregunta, porque desconozco la experiència de los países que la aplican (Suecia, Noruega, Islandia..). 2. ¿Considerando al trabajador/a sexual como trabajador por cuenta propia o ajena, que requisitos estima indispensables en materia de prevención para asegurar una correcta situación laboral? Tampoco he estudiado esta cuestión. Improvisar una respuesta en materia tan delicada sería una frivolidad. Tengo claro, ello no obstante, que -de aceptarse el modelo de regularización de la prostitución no forzada (habría que clarificar restrictivamente el carácter “no forzado” en tales casos), la trabajadora sexual debería de tenar plena capacidad de auto-determinación para proteger su salud y preservar su dignidad. 3. A nivel internacional, hemos podido observar diferentes formas de regularizar tributariamente la situación de la trabajador/a, ¿ Cree que el sistema actual soportaría la regularización de dicha profesión? No tengo información para responder a esta pregunta. 4. La situación provocada por la Covid-19, ha puesto a los profesionales entre las cuerdas, ¿Cómo considera que afectaría a la prostitución? ¿Su regularización proporcionaría una ayuda o una mejora de la situación? A título de mera opinión, parece obvio que sí, al poder reglamentarse medidas preventivas y mecanismo que garantizase su aplicación. 5. ¿Cómo cree que afectaría la legalización de la prositución al estigma que conlleva el ejercicio de ésta en España? Yo creo que, de entrada, reduciría el estigma, al asumirse social y jurídicamente la situación. Y desde este reconocimiento, abordar el debate de futuro sobre cuál es el modelo más adecuado. 10.4. Preguntes i respostes a Mar Serna 1. Basándonos en la bibliografía encontrada, usted insta al modelo abolicionista ¿Considera que el modelo nórdico es un paso intermedio entre la situación actual y el abolicionismo? En el caso que fuera así, ¿Cómo consideraría que intervendría la prevención de riesgos laborales en dicha transición? Sí, opto por el modelo abolicionista de Suecia, pues el regulacionista no ha limitado la prostitución, sino que los datos muestran que se ha producido un importante número de mujeres prostituidas. La prevención de riesgos tiene que estar presente con un modelo o con otro y por supuesto en el cambio del modelo actual. De hecho, en la actualidad, muchas asociaciones u