Els Nous rols bibliotecaris a les biblioteques universitàries: panorama, tendències i oportunitats

Lluïsa Pe ona Gu ié ez Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 T eball elabo a pe a la p esen ació al concu s oposició pe a l’accés a l’escala acul a i a d’a xius, biblio eques i museus. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya ( esolució 2120/2004 del 29 de no emb e). Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 2 SUMARI 1 Resum......................................................................................... pàg. 4 2 In oducció................................................................................... pàg. 5 3 De inició de ol............................................................................. pàg. 8 4 Di e en s pano ames................................................................... pàg. 9 4.1 Pano ama social............................................................ pàg. 9 4.2 Pano ama educa iu........................................................ pàg. 11 4.3 Pano ama educa iu i es a ègia uni e si à ia de la UPC....................................................................... pàg. 14 4.3.1 El nou model docen de la UPC....................... pàg. 15 4.3.2 El Pla de Rece ca de la UPC........................... pàg. 16 4.4 Pano ama econòmic....................................................... pàg. 16 4.5 Pano ama ecnològic...................................................... pàg. 17 4.6 Pano ama de les biblio eques........................................ pàg. 18 4.7 Pano ama de les biblio eques de la UPC...................... pàg. 22 5 Nous escena is, nous ols.......................................................... pàg. 25 6 Els nous ols biblio eca is de la biblio eca uni e si à ia.............. pàg. 28 6.1 Cons uc o i ges o de con ingu s................................ pàg. 28 6.2 Agen educado ............................................................. pàg. 32 6.3 Expe en ecnologies de l’ap enen a ge....................... pàg. 35 6.3.1 Supo als usua is en l’en o n d’ap enen a ge ísic.......................................... pàg. 35 6.3.2 Supo als usua is en l’en o n d’ap enen a ge i ual....................................... pàg. 37 6.4 El ol del biblio eca i da an del nou model de comunicació cien í ica.................................................... pàg. 41 6.4.1 Ges o de dipòsi s ins i ucionals i p opulso ac iu de la isibili a cien í ica........................... pàg. 43 6.4.2 Edi o ................................................................ pàg. 46 6.5 Col·labo ado ac iu......................................................... pàg. 49 6.5.1 Col·labo ado amb es udian s......................... pàg. 50 6.5.2 Col·labo ado amb el PDI................................. pàg. 51 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 3 6.5.2.1 El biblio eca i emà ic....................... pàg. 51 6.5.2.2 C eado de ma e ials e-lea ning i p ojec es a mida........................... pàg. 52 6.5.2.3 Tu o / acili ado en el PBL............. pàg. 55 6.5.3 Col·labo ado amb al es agen s de la uni e si a ......................................................... pàg. 55 6.5.4 Col·labo ado amb al es p o eïdo s d’in o mació...................................................... pàg. 57 6.6 Audi o , a aluado i ce cado de la quali a con ínua.... pàg. 59 6.7 Compa ido de ecu sos............................................... pàg. 63 6.8 Agen social i mediado elec ònic................................. pàg. 65 6.9 Ges o del coneixemen global...................................... pàg. 68 6.10 Ges o de d e s d’au o i no es polí iques d’accés a la in o mació............................................................ pàg. 70 6.11 Fideli zació, mà que ing, di usió de se eis i elacions públiques..................................................... pàg. 73 6.12 Comp omís è ic........................................................... pàg. 75 7 Alguns p oblemes que di icul en el u u .................................... pàg. 77 8 El can i de cul u a necessa i pe desen olupa els nous ols... pàg. 79 9 Assolimen i cimen ació dels nous ols: la ges ió pe compe ències............................................................................ pàg. 81 10 Conclusions............................................................................... pàg. 86 11 Bibliog a ia................................................................................ pàg. 92 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 4 1. RESUM S’anali zen els nous ols biblio eca is de les biblio eques uni e si à ies a pa i dels di e en s pano ames que de e minen el seu con ex (social, educa iu, econòmic, ecnològic, uni e si a i i biblio eca i). La àpida i con inua implemen ació de les no es ecnologies de la in o mació i els di e sos can is a ni ell uni e si a i p opicien l’adopció de nous ols biblio eca is que donin espos a als usua is de les biblio eques uni e si à ies. Les no es o mes d’ensenyamen , d’ap enen a ge i de ece ca demanden se eis biblio eca is al es que els adicionals, condicionan la necessi a de desen olupa no es uncions i nous se eis a mida. Es plan egen els nous ols biblio eca is des d’una essan comuna com és l’aplicació de les no es ecnologies de la in o mació i la comunicació. Les TIC són el mi jà que pe me el desen olupamen de no es uncions i l’adopció de nous ols que posicionen el biblio eca i com a o mado en habili a s d’ in o mació, in e media i in o macional, agen educa iu, expe en la ges ió e icien de la in o mació pe què esde ingui coneixemen , col·labo ado ac iu amb els di e en s agen s de la uni e si a , e c. Els nous ols que han d’adop a els biblio eca is de la uni e si a ep esen en una opo uni a única pe no pe d e el p o agonisme i el lide a ge com a p o essionals de la in o mació i gene ado s del coneixemen , posicionan la biblio eca en un ecu s bàsic dins del nou model d’ap enen a ge i de ece ca. Els nous ols biblio eca is han de espond e a la necessi a d’aconsegui una biblio eca de e e ència al se ei de la uni e si a i a mida dels seus usua is. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 5 2. INTRODUCCIÓ L’objec iu del p esen eball és exposa una isió global sob e els nous ols biblio eca is de la biblio eca uni e si à ia a pa i del plan ejamen de di e sos pano ames i con ex s que in lueixen di ec amen en el seu desen olupamen . To s aques s nous ols enen un eix comú que an possible llu implemen ació: les no es ecnologies de la in o mació i la comunicació. Donades les dimensions del ema, s’ha hagu d’aco a in encionadamen a aques a essan i pe an , el p opòsi del eball no és e una desc ipció exhaus i a de o s els ols que s’exe ceixen en una biblio eca uni e si à ia. Tampoc és ecullen o s els se eis o asques que habi ualmen es po en a e me amb el conseqüen ol necessa i pe desen olupa -los, sinó que s’es udien p ecisamen aquells se eis i uncions més elle an s que enen una elació di ec a amb els nous ols que el biblio eca i ha de desen olupa a la biblio eca uni e si à ia. Quan es a e e ència al pe sonal biblio eca i no s’especi ica la unció di ec a dins de l’o gani zació en quan a pe ils o compe ències especí iques de cada pe sona. El eball es e e eix als p o essionals de la in o mació i la documen ació de la biblio eca uni e si à ia des d’un pun de is a més eò ic o gene al. És e iden que els nous ols s’adop a an en unció de cada o gani zació i en unció de la conc eció de cada o ganig ama i no o s els biblio eca is desen olupa an alho a o s els ols. Es ac a d’un es udi des del pun de is a eò ic, la p oposició bàsica del qual és anali za les idees que apun en els expe s i els au o s de li e a u a p o essional sob e els nous ols, les endències, les opo uni a s i els ep es que es p esen en a pa i dels con ex s que in lueixen di ec amen sob e la biblio eca uni e si à ia i asllada -ho al con ex de les biblio eques de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. S’anali zen els di e sos aspec es cabdals que comencen a ma ca una eno ació del sis ema uni e si a i en gene al, i en conc e els de la UPC (Espai Eu opeu d’Educació Supe io , Espai Eu opeu de Rece ca...) i sob e o , de l’anàlisi d’un con ex ans e sal i en e olució cons an com és el con ex ecnològic. To s aques s aspec es in lui an en la de inició i el desen olupamen Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 6 dels di e en s ols biblio eca is al es que els que s’han exe ci adicionalmen a les biblio eques uni e si à ies. És impo an anali za els di e sos elemen s que ma quen l’ensenyamen i la ece ca de la uni e si a pe posiciona -se co ec amen alho a de dona se eis als di e en s agen s de la uni e si a . Pe al a banda, cal anali za amb de all com les ecnologies de la in o mació (IT) an possible la p oli e ació àpida de ce s se eis que són una opo uni a pe esde eni pun e s i compe en s da an de la uni e si a i de la socie a en gene al. La desc ipció, en p ime a ins ància del pano ama ac ual i de u u immedia , pe me à ana en la dissecció de cada un dels aspec es que ma ca an la de inició de nous se eis a la biblio eca uni e si à ia. Els nous se eis eque i an de nous ols pe pa del pe sonal biblio eca i, la missió del qual se à adequa els se eis a les no es necessi a s dels usua is de la comuni a uni e si à ia, in en an c ea p ecisamen un con ex cen a en l’usua i. Així doncs, la me odologia s’ha basa en p ime lloc, en la ecollida de les endències sob e els nous ols dels biblio eca is que es publica a la li e a u a p o essional, an en a icles de e is es especiali zades, cong essos, ponències, així com en publicacions i documen s d’en i a s més ep esen a i es de la p o essió que s’ani an esmen an i ci an al lla g de o el eball. Hi ha una cla a coincidència en alguns aspec es sob e els nous ols biblio eca is i es ecullen quines són les endències al espec e en els p ope s anys. En segon lloc, s’ha in en a asllada la pa eò ica ecollida i anali zada al con ex de biblio eca uni e si à ia pe al de dona -li un sen i eal a la eo ia i oba -li una aplicabili a en els p ope s emps de can is que es p esen en amb l’aplicació d’impo an s can is en l’ensenyamen , la ece ca, la comunicació cien í ica, en el ac amen i di usió de la in o mació, en el compo amen i necessi a s dels usua is, e c. Jus amen en el momen ac ual en què s’elabo a aques eball con lueixen una sè ie d’aspec es de e minan s que incidi an en el desplegamen de can is que cald à inco po a a ni ell de les biblio eques de la UPC. S’in en en anali za aques es eo ies i s’ap o i en expe iències ex e nes conc e es pe ex apola -les al nos e con ex i con as a -les. L’aco ació de les ce ques bibliog à iques s’ha limi a majo i à iamen als da e s 4 anys, donada la necessi a d’apo acions ecen s i de isió de u u del ema. Com s’ha comen a , els nous ols que es desen olupen a les biblio eques uni e si à ies enen una essan comú: la ecnologia. Les ecnologies de la in o mació ep esen en un can i global que a ec a a l’economia, als mè odes Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 7 d’ap enen a ge, de ece ca, de o mació con ínua i pe suposa a o s els mi jans i se eis que donen supo a o s aques s elemen s. Pa la de nous ols és pa la de l’e ec e de les ecnologies de la in o mació en l’a a o imen del naixemen de nous se eis, no es uncions i no es mane es de ges iona la in o mació. La biblio eca uni e si à ia no és un i en si ma eixa, sinó un ens de supo a l’ap enen a ge, la ece ca i la o mació con ínua de la comuni a uni e si à ia. És pe això que é el deu e d’adap a -se con ínuamen als can is que es p odueixen a l’o gani zació. Ac ualmen es p esen en una sè ie de pano ames que p e euen un in e essan conjun d’aspec es de can is que han d’esde eni ep es pe als biblio eca is de la uni e si a . Pel que a a la edacció lingüís ica es a à e e ència al e me “biblio eca i”, an en singula com en plu al pe no min a l’agili a de la lec u a, en enen que cald ia espec a semp e les o mes de gène e i nomb e o u ili za la ó mula neu a “el pe sonal biblio eca i”. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 8 3. DEFINICIÓ DE ROL En p ime lloc se à ú il con ex uali za amb més exac i ud quina és la de inició del mo “ ol” a ni ell e minològic. Es ecull a con inuació la de inició ob inguda de es dicciona is: • Dicciona io de la Real Academia1 : Pape , unció que algú compleix. • G an dicciona i de la llengua ca alana2: Model de compo amen que, en una socie a de e minada, hom espe a d’una pe sona amb elació al seu es a us. • The Concise Ox o d English Dic iona y 3: a pe son's o hing's unc ion in a pa icula si ua ion. ( unció d’una pe sona o cosa en una si uació pa icula ) En aques eball es a e e ència a nous pape s o no es uncions que el pe sonal biblio eca i poc a poc ani à in oduin i adop an com a pa del desen olupamen de les se es asques, d’aco d amb unes necessi a s de e minades. En alguns casos, en l’ac uali a ja s’han comença a exe ci alguns ols espec e als quals es a e e ència. No hi ha una ba e a es à ica o una da a conc e a que aci can ia els pape s que desen olupen els biblio eca is. Com s’ha comen a , alguns elemen s de con ex , especialmen el ecnològic acili en i desemboquen en nous ols i no es necessi a s d’adop a no es uncions. Dins de l’en o n ecnològic es a e e ència semp e a l’anomenada socie a de la in o mació i amb més èm asi, a ni ell més concep ual que ecnològic, a la socie a del coneixemen . 1 Real Academia española [en línia]. Mad id: Rae, 2004. [da a de consul a 12/2/05]. h p://www. ae.es 2 Enciclopedia ca alana. [en línia]. Ba celona: G up enciclopedia ca alana, 2004.[da a de consul a 12/2/05] h p://www.g ec.ne /cgibin/lexicx.pgm 3 The Concise Ox o d English Dic iona y..[en línia] Ox o d Uni e si y P ess, 2004. Ox o d Re e ence Online. [da a de consul a 3/3/05]. h p://www.ox o d e e ence.com/ iews/ENTRY.h ml?sub iew=Main&en y= 23.e48537 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 9 4. DIFERENTS PANORAMES Alho a de de ini els nous ols dels biblio eca is de la uni e si a és impo an iden i ica quins són els con ex s bàsics que in lui an en la de inició d’aques s nous ols. El can i pel can i no unciona ia; cal obse a què succeeix en el nos e con ex pe pode ac ua . A més, no només un únic ipus de con ex conc e de e mina à els can is, sinó la con luència de di e en s pano ames que in e ac uen alho a. Es de ini an nous pape s, no es uncions i no es esponsabili a s que ecau an sob e els biblio eca is de la uni e si a i p o oca an un can i de e minan i inno ado , apo an alo a l’o gani zació. 4.1 PANORAMA SOCIAL Sense dub e, el concep e que espon al pano ama social ac ual és el de la socie a de la in o mació i del coneixemen . La p o essió de biblio eca i ha so e can is mol p o unds amb la in oducció de les no es ecnologies de la in o mació. L’anomenada socie a de la in o mació ha causa una e iden ans o mació de se eis, p oduc es i necessi a s pe pa dels usua is di ec es de la biblio eca uni e si à ia i dels se eis d’in o mació en gene al. L’aplicació d’eines TIC in ensi amen a ec a a mol es o gani zacions i són una opo uni a que ma ca especialmen els ges o s de la in o mació i la documen ació en el eplan ejamen d’una necessi a de can i i p eocupan -se se iosamen sob e la necessi a del ecicla ge con inu dels seus coneixemen s, les ècniques i els mè odes de eball. Les TIC es an modi ican els ols dels p o essionals d’àmbi s més di e sos i el p o essional de la in o mació no es queda al ma ge. No o s els expe s coincideixen en di que es em en una e i able socie a del coneixemen pe ò sí que hi ha unanimi a quan s’a i ma que es em a la socie a de les dades i de la in o mació (ja que podem, millo que mai, ep esen a aques a in o mació de les mane es i amb els supo s més a ia s). La ecnologia pe me una més àcil assimilació de la in o mació, bé sigui pe la acili a d’accés, la in e ície d’in e ogació de les dades, la in e ope abili a dels sis emes, la cap u a de la in o mació pe con e i -la en coneixemen , e c. e c. La g an quan i a d’in o mació que acili a la ecnologia a necessa i que exis eixin uns p o essionals especialis es en ecolli i o gani za les dades o in o mació més elle an s d’aco d amb un pe il de e mina d’usua i, enin en Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 16 4.3.2 PLA DE RECERCA DE LA UPC A pa i de la de inició a ni ell eu opeu on es de ineixen no es polí iques i nous ins umen s pe a la millo a en el camp de la in es igació cien í ica, el desen olupamen i la inno ació, la UPC posa en ma xa un pla de eball11 amb l’objec iu d’esde eni una de les uni e si a s ecnològiques de e e ència a ni ell eu opeu. L’esbo any del pla inclou una sè ie d’accions, millo es i línies d’ac uació com les següen s: -supo als g ups de ece ca que han assoli ni ells d’excel·lència i als g ups eme gen s i el que es an en ies de consolidació; - se eis de supo a la ges ió de la ece ca i de la ans e ència de esul a s; - impuls a la pa icipació del PDI en les ac i i a s d’R+D+I; - adequació dimensiona de la plan illa d’in es igació; - inançamen de la ece ca i l’assignació dels ecu sos p opis; - con eniència sob e la c eació de cen es i labo a o is mix es amb emp eses i /o ins i ucions; i - c eació d’emp eses inno ado es de base ecnològica. Des de les biblio eques de la UPC cald à ana seguin el desen olupamen del pla i les accions que se’n de i en, pe al de col·labo a i ac ua en aquelles accions que ho eque eixin. 4.4 PANORAMA ECONÒMIC Aques s p ime s anys del segle XXI la majo ia de països han d’a on a es iccions p essupos à ies. El esul a és ine i ablemen un es ancamen (en el millo dels casos) del p essupos des ina als se eis públics, com és el cas de les biblio eques. L’economia mundial c eix mol len amen i les biblio eques no es an ben posicionades econòmicamen . S’es ima, segons l’OCLC (2004) que cinc països –Es a s Uni s, Japó, Regne Uni , I àlia i F ança- ep esen en al ol an del 75% de la despesa o al es imada pe a biblio eques de o el món. Les limi acions econòmiques epe cu eixen di ec amen sob e les in aes uc u es i ecu sos. Els ecu sos limi a s p o oquen col·leccions de icien s i limi ades, min an l’opo uni a que els usua is puguin accedi al h p://www.upc.edu/ ece ca/pla di2010 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 17 màxim nomb e de ecu sos possibles. Cal cons ui un con ex en el qual in e inguin els di e en s agen s de col·labo ació en e biblio eques pe op imi za i compa i els ecu sos exis en s. 4.5 PANORAMA TECNOLÒGIC D’aco d amb l’in o me de l’OCLC esmen an an e io men , el pano ama ecnològic es p esen a amb un pe íode de can is anscenden als. Es po di que es consolida à el pas de l’e a de d’in o mà ica (PC pe sonals) a l’e a de la connec i i a . Es de ineixen es ca ac e ís iques bàsiques de la connec i i a : • connec i i a ísica: inco po ada a una xa xa, amb sob ecà ega d’in o mació de p oduc i i a de g up; • connec i i a lògica: o ien ada a la ecnologia sense cables i al se ei; • connec i i a inco po ada: in el·ligen i dinàmica. Wilson (2004) apun a a un pano ama ecnològic basa p incipalmen en les ca ac e ís iques següen s: • pas de l’es uc u a de dades es uc u ades a in aes uc u ades; • so wa e dis ibuï ; • so wa e d’accés obe ; • medi in e connec a ; • nous es ànda ds pe a dipòsi s i con ingu s; • accés uni e sal a la in o mació. La u ili zació de solucions de codi lliu e, nous p oduc es de segu e a , de p ocessamen de dades i in e can i d’in o mació pe me an que es o min nous ipus de elacions de col·labo ació i d’associació. No es o mes com el so wa e dis ibuï i una in aes uc u a a ni ell mundial dona à lloc a a qui ec u es ecnològiques o almen no es els p ope s anys que a ec a an di ec amen a la c eació, la di ulgació i l’adminis ació de la in o mació. L’o gani zació de dades no es uc u ades és un ep e a ni ell ecnològic que cald à soluciona mi jançan la ca ego i zació au omà ica, ja que pe me à una ce ca més in el·ligen de la in o mació. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 18 S’es à p oduin una subs i ució p og essi a de g ans masses de codis de so wa e d’aplicacions di ícils de man eni pe componen s més pe i s que es comuniquen en e sí amb la inali a de eali za asques especí iques. Es pod à eni accés a una majo quan i a de disposi ius mi jançan pun s dis ibuï s; es ac a del so wa e dis ibuï . Una de les ecnologies dominan s en aques àmbi és la dels se eis WEB. Es ac a de p ocessos que s’o e eixen a a és de la web i s’u ili zen eqüen men . Els pe i s mòduls de so wa e dis ibuï s independen men es an p epa a s pe in e ac ua uns amb els al es mi jançan p o ocols es ànda ds, pe me en una àpida inculació en e els di e en s sis emes in o mà ics de les o gani zacions d’a eu del món. Els biblio eca is i p o eïdo s d’in o mació hau an de e lexiona sob e com s’implemen a an aques s se eis web de ca a als usua is. Pe al a banda, l’adopció d’un so wa e de codi lliu e, més econòmic, pe me à que a la biblio eca es puguin in odui solucions i se eis de me ca més àpidamen i amb un cos econòmic més baix. La ecnologia dóna lloc a la ubiqüi a , pe me en l’accés des de qualse ol lloc i en el momen necessa i. Un al e elemen que es à can ian el pano ama de la in o mació a ni ell ecnològic és la segu e a , l’au en icació i l’adminis ació de d e s digi als. To s els agen s implica s en la cadena de la in o mació enen una g an asca al espec e. 4.6 PANORAMA DE LES BIBLIOTEQUES Es desc iuen a con inuació alguns dels aspec es més des aca s que de ineixen el pano ama de les biblio eques, obse an alho a algunes endències sob e les quals cal eballa -hi in ensamen : • Can is en la ipologia d’usua is, de i a s dels can is en el model docen . De mane a sin e i zada es po des aca : • no es mane es de sol·lici a i accedi a la in o mació; • necessi a d’habili a s in o macionals; • nous se eis a mida. Wilson (2004) apun a en la ma eixa línia cap a un can i en la men ali a dels usua is que in lui à di ec amen en la de inició de se eis. Els es udian s Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 19 ani an u ili zan la ecnologia de mane a in ensi a, pe a ap end e, pe a juga , pe comunica -se, com un e in eg al en les se es ides, o man pa de la se a iden i a . Assimila an la in o mació i la sin e i za an d’una mane a més mul idimensional que a a, de mane a més “mul i- asca” pe ò alho a demanda an un g au d’exigència mol més ele a . • La biblio eca digi al p o oca can is en les polí iques de col·leccions. La in o mació digi al és excessi amen ca a, augmen an el p essupos des ina a aques es col·leccions, en de imen de la es a de supo s. • Es p odueixen can is en les p io i a s es able es adicionalmen ins a a, de mane a que cald à dona espos a a les no es endències: • Caiguda de : isi an s, p és ecs, p és ec in e biblio eca i... • Augmen de: accessos i uals, ca alogacions de ecu sos digi als, se eis pe con ibui a l’al abe i zació in o macional del usua is... En aques sen i , Wilson (2004) a i ma que l’accés a la in o mació se à més desdibuixa , on l’usua i pod à eb e un “e-book” mi jançan una “palm” i accedi a g ans quan i a s de col·leccions digi ali zades. Men e la biblio eca de la uni e si a és accessible mi jançan un clik del ecla , els es udian s con inuen buscan un lloc silenciós a la biblio eca on pensa i es udia . • Es man ind à el lide a ge de la biblio eca en elació al conside able supo que o e eix dins de la missió educacional que o e eix la uni e si a . • Es p odueixen can is o modi icacions de asques del pe sonal en elació als eque imen s i en unció de no es i u u es necessi a s: eassignació de asques adicionals com la ca alogació cap a asques més mode nes com la in es igació digi al, p ojec es de codi lliu e, col·labo ació amb p o esso s, e c. e c. • L’en ocamen cen a en les col·leccions és an iqua ; el ac o dominan ja no és el con ingu sinó el con ex . La biblio eca no é el seu p incipal ac iu en les col·leccions sinó en el con ex que ha de c ea pe al d’assegu a els se eis que po dona als di e en s usua is i de la mane a més e icien possible. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 20 • La p ese ació dels con ingu s digi als, els d e s d’au o els d e s d’accés a la in o mació digi al són un ema p eocupan . Cal eballa , en aques àmbi més enllà de la p òpia ins i ució, c ean polí iques comunes a ni ell de conso cis, a ni ell es a al, e c. • El inançamen és insu icien i el man enimen de la ecnologia és ca , de mane a que cal oba aliances de col·labo ació. Els a enços ealmen signi ica ius i les solucions més aluoses en el pano ama de les biblio eques se an els que es eali zin de mane a coope a i a. Un exemple cla , és la p ope a adquisició del sis ema in eg a de biblio eques ca alanes que es a à de mane a conso ciada pe ex eu e els màxim bene icis i ga an i l’ es anda di zació. • La biblio eca comença a lide a la ges ió dels ac ius ins i ucionals, com a cen e del p océs de la comunicació cien í ica, implan an ècniques de so wa e lliu e, eballan poli iques de desen olupamen de la col·lecció de “p e-p in s”, e c. • Respec e al pano ama de la ece ca de la uni e si a , Wilson (2004) dibuixa un pano ama amb les ca ac e ís iques següen s: • P oli e ació de l’ap enen a ge i ual o “e-lea ning”; • Fo mació con ínua a la p òpia uni e si a ; • Can i de pa ons de la ece ca i l’ap enen a ge de la uni e si a ; • Tendència a la disg egació de se eis, ecnologia, con ingu s i ins i ucions; • Dipòsi s ins i ucionals, comunicació cien í ica i accés obe ; no a ci culació de ma e ials cien í ics; e c. • L’en o n és p og essi amen més in e connec a i amb in e ac uació de di e sos sis emes in eg a s; amb se eis que con enen aplicacions complexes que eque eixen la in e ac uació dels usua is. Cal eballa pe al que les no mes necessà ies que composen els sis emes siguin les adequades, es anda di zades i pe du ables . S’es an es ablin ja no mes de con ingu i dipòsi s pe adminis a , pe exemple, objec es digi als (un exemple és l’OAIS- Sis ema d’In o mació d’A xius Obe s), me adades pe a la p ese ació de dades, c eació i in e can i de paque s de con ingu , e c. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 21 • To s aques s can is esmen a s incen i en alho a el can i del concep e de Biblio eca adicional cap al de Cen e de Recu sos pe a l’Ap enen a ge i la In es igació (CRAI) com un nou model de biblio eca uni e si à ia. Rebiun (Red de Biblio ecas Uni e si a ias)12 de ineix el CRAI com un nou model de biblio eca, un en o n dinàmic en el qual s’in eg en o s els ecu sos i se eis que donen supo a l’ap enen a ge i la ece ca de la uni e si a . • La biblio eca no és l’ única p o eïdo a d’in o mació. Ce cado s com Google o Yahoo són consul a s dià iamen pe milions de pe sones. La biblio eca pe ò dóna un alo a egi : els biblio eca is saben on oba i com o gani za la in o mació. To s aques s gegan s p o eïdo s d’in o mació són en ce a mane a, compe ido s de les biblio eques. Amazon13, pe exemple, o e eix la c í ica d’un de e mina llib e men e que aques se ei no es po e des del ca àleg i ual d’una biblio eca. To s aques s ce cado s an millo an de mane a p og essi a els seus se eis i alo s a egi s. Pe e i a que els usua is a ibin a la in o mació que a més enllà d’aques s ecu sos T oll (2005) p oposa in eg a la biblio eca dins dels con ingu s de ce cado s com Google i Yahoo. • Les IT pe me en pe sonali za els se eis. No o s els usua is necessi en la ma eixa in o mació, ni els ma eixos se eis al ma eix emps. Es desen olupa el concep e “jus in ime”, “jus in case”, “jus o me”: “e e y hing, e e ywhe e, when I wan i , he way I wan i ”. Es desen olupa à com un elemen de educció de cos os de ma e ials i alho a es p odui an can is en la dis ibució i ús. El biblio eca i hau à d’es a p epa a pe desen olupa p incipalmen se eis pe sonali za s. Els usua is p e e eixen paga pe una in o mació (in o mació conc e a = mic opagamen s). Els se eis no se an es anda di za s pensan en un g an col·lec ius d’es udian s o PDI, sinó que cald à es a p epa a s pe pode esold e qualse ol ipus de se ei o demanda in o macional ex emadamen a mida. Mi jançan el se eis com “Ask- a- se ice ” els usua is poden sol·lici a un se ei de e mina . El biblio eca i hau à d’op imi za ecnologies que els usua is u ili zen habi ualmen pe a comunica -se. Se à un ges quo idià en ia in o mació 12 h p://biblio ecnica.upc.es/Rebiun/no a/P incipal/index.asp 13 h p://ww.amazon.com Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 22 pun ual al elè on mòbil de l’usua i, a la PDA (Pe sonal Da a Assis an ), e c. La biblio eca no po queda -se al ma ge de o a aques a ecnologia. • L’inc emen de ecu sos elec ònics a à min a o acili a à la immedia esa del p és ec in e biblio eca i i ambé a iba à a se i ual en el cas d’en i a s que no siguin conso ciades. • Les IT p o oquen un can i con inu. S’inc emen a la eloci a de can i i es endeix cap a les biblio eques sense ba e es i pe sonali zades mi jançan el po al, com a po a d’en ada a o s els ecu sos d’in o mació, o e in a l’usua i els ecu sos que necessi a, il an -li i es al ian -li emps. Segons T oll (2005) les p e isions al 2009 sob e el c eixemen en l’ús de les TIC són: • Missa ges de ex : +91% • Blogs:+97% • Co eus elec ònics: +54% • P és ec in e biblio eca i: +11% Pel que a a la p oducció digi al anual de olums es p e eu el c eixemen següen : • Llib es elec ònics o “e-books”: 33% • Re is es elec òniques o “e-magazines”: +77% • A icles elec ònics o “e-a icles”: +44% • C eixemen es ima en e-lea ning: +70% 4.7 PANORAMA DE LES BIBLIOTEQUES DE LA UPC Les biblio eques de la UPC han basa llu desen olupamen en plans es a ègics ecolza s pe la uni e si a que han pe mès una e olució cap a se eis, espais i ecu sos de quali a . A con inuació s’esmen en de mane a mol b eu els plans es a ègics implemen a s i les ac uacions més des acades al espec e. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 23 Pla LEIBNIZ (1991-1993)14 : millo a les biblio eques de la uni e si a : in o ma i zació de o es les biblio eques de la UPC; ca àleg col·lec iu únic de o s els ons bibliog à ics de la UPC; nous i millo s espais de biblio eques; se eis emo s de eledocumen ació i bases de dades en xa xa; millo s i majo nomb e de col·leccions especiali zades, e c. Pla ESCHER (1995-1999)15: con e i les biblio eques de la UPC en un lloc on ap end e a ap end e: biblio eques amb aules d'au o o mació (AA); ecu sos bibliog à ics i documen als pe dona supo a la discència, la docència, la ece ca i la o mació in eg al; en o ns que acili in i a a o eixin el eball in el·lec ual; ap o undimen en l’especiali zació de les di e en s biblio eques que in eg en el sis ema biblio eca i de la UPC; augmen a la quan i a d’in o mació cien í ic- ècnica accessible elemà icamen ; e c. PAIDEIA (2000-2005)16: aconsegui ele a el ni ell de quali a i d’excel·lència que la UPC p opo ciona als seus memb es en el p océs d’ap enen a ge, ece ca i o mació con inuada pe al d’a iba a se ciu adans p epa a s pe iu e en un món global". Amb el lema “… llegeix, es udia, ap èn, connec a’ , in es iga!” es p esen a una plani icació basada en cinc eixos es a ègics amb l’objec iu d’aconsegui que les biblio eques de la UPC siguin cen es de ecu sos d’in o mació i documen ació in eg a s en l’ap enen a ge i la ece ca i la o mació con inuada de la comuni a uni e si à ia. Els cinc eixos es a ègics són els següen s: • Biblio eca i ap enen a ge: aconsegui sa is e les necessi a s bàsiques ac uals i u u es d’in o mació i documen ació dels memb es de la comuni a uni e si à ia de la UPC en el seu p océs d’ap enen a ge amb un al g au de quali a i exigència. • Biblio eca i ece ca: in ensi ica el pape de les biblio eques com a p o eïdo es de ecu sos d’in o mació al se ei de la ece ca i c eació de coneixemen s desen olupa s a la UPC, si uan la in o mació com un dels eixos bàsics en el camp de la ece ca. 14 h p://biblio ecnica.upc.es/Pla_es a egic/Leibniz.pd 15 h p://biblio ecnica.upc.es/Pla_es a egic/Esche .pd 16 h p://biblio ecnica.upc.es/Pla_es a egic/Paideia.pd Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 24 • Biblio eca i xa xa: acili a l’accés dels usua is als ecu sos i se eis biblio eca is digi als en xa xa i a la egada in eg a -los en els di e sos p ojec es digi als, ac uals i u u s, de la comuni a uni e si à ia. • Biblio eca i humanisme: aconsegui que els memb es de la uni e si a puguin adqui i i desen olupa una o mació in eg al basada en els alo s solida is i democ à ics de les pe sones, la de ensa i eball pe la biodi e si a i el desen olupamen ecnològic sos enible. • Biblio eca i o gani zació: aconsegui un Se ei de Biblio eques i Documen ació que doni espos a a les necessi a s ac uals i u u es dels usua is in e ns i ex e ns de la uni e si a . Les biblio eques de la UPC, mi jançan la plani icació es a ègica han adequa la se a es a ègia a la de la uni e si a . Ac ualmen a la ec a inal del pla Paideia i de ca a al u u immedia se suposen una sè ie de ep es que són al ma eix emps una opo uni a de can i pe aplica els nous ols que es p esen en en elació als di e en s pano ames exp essa s an e io men . Un pun clau doncs pe a la biblio eques de la UPC se à l’adap ació de l’es a ègia biblio ecà ia als di e en s pano ames de la uni e si a que s’han esmen a , mi jançan el c eixemen i millo a de p ojec es inno ado s com les Fac o ies de Recu sos Docen s, adap an els espais cap al nou model de CRAI (que ben a ia se an una eali a en alguns campus de la uni e si a ) i dissenyan i de inin se eis de col·labo ació u u s amb els di e en s agen s in e ns de la uni e si a i ex e ns. Cald à eballa in ensi amen en el desen olupamen de p ojec es claus com el d’inc emen a la isibili a de la p oducció cien í ica; - lide a p ojec es com el dels dipòsi s de ma e ials i objec es documen als; - o e i supo a l’ap enen a ge dis ibuï ; - desen olupa se eis de e e ència i uals a mida; - - assesso a en emes de p opie a in el·lec ual; - po encia l’accés obe a la p oducció cien í ica; - in ensi ica els se eis i l’especiali zació dels biblio eca is emà ics, - e c. e c. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 25 5. NOUS ESCENARIS, NOUS ROLS Els di e en s can is en l’en o n i models d’ap enen a ge i de ece ca, l’e olució de les ecnologies de la comunicació que acili en l’accés a la in o mació, els can is en la comunicació cien í ica... an que can iïn se eis, asques, espais, e c. To s aques s elemen s dibuixen un escena i u u o ça di e en al de la biblio eca adicional. Els nous se eis i ecu sos impliquen que hi hagi un can i subs ancial ambé en el pape dels biblio eca is, els quals han d’adop a nous ols pe pode lide a aques s can is i desen olupa de mane a compe en la se a missió. A con inuació es ecullen de mane a esquemà ica els elemen s que han ma ca els escena is adicionals i com es p esen en de ca a al u u . BIBLIOTECA TRADICIONAL FUTUR Biblio eca com a edi ici, com a espai. La biblio eca com a di ús conjun de se eis i de con ingu s dis ibuï s, més enllà de l’espai o l’edi ici. Biblio eca o gani zada al ol an de les col·leccions. Biblio eca o gani zada al ol an dels usua is. Espais pe a l’es udi i consul a de col·leccions. Cen e de Recu sos pe a l’Ap enen a ge i la Rece ca (CRAI). Biblio eca com a comuni a d’es udi. Biblio eca com a comuni a d’ap enen a ge. Ma e ials adqui i s amb an icipació al seu ús. Ma e ials adqui i s so a demanda. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 32 6.2 AGENT EDUCADOR Les ap i uds pe a l’accés i ús de la in o mació són cada egada més impo an s en l’en o n ac ual de can is ecnològics i da an la p oli e ació àpida i cons an de ecu sos d’in o mació en xa xa. L’accés a g ans quan i a s d’in o mació ac ualmen po se una asca àcil a p ime a ins ància pe a l’usua i pe ò poden passa pe al elemen s com la au en ici a , la alidesa, la iabili a o la pe du abili a de la in o mació. Cal que l’usua i assoleixi una sè ie d’habili a s in o macionals que l’ajudin a eni ap i uds in o macionals. L’ACRL (Associa ion o Collegue and Resea ch Lib a ies18 ) de ineix com a ap i uds pe a l’accés i ús de la in o mació un conjun d’habili a s que exigeixen als indi idus a econèixe quan necessi en una in o mació així com l’adquisició de la capaci a de locali za , a alua i u ili za e icaçmen la in o mació necessà ia. Aques es ap i uds cons i ueixen la base pe a l’ap enen a ge con inu al lla g de la ida i són comunes a o es les disciplines, a o s els en o ns d’ap enen a ge i a o s els ni ells de la ida. En aques ma eix sen i , a la p oposicó 28 del model docen de la UPC, es ecull una e lexió inal o ça in e essan al espec e sob e el concep e “ap end e a ap end e” ja conside a en els seu momen com un concep e es a ègic al p og ama Esche de les biblio eques de la UPC: “.....pe sabe ap end e s’han d’ap end e mol es coses com més a ons millo ; una pe sona que busqui in o mació necessi a uns coneixemen s p e is i la capaci a c í ica, que només es po exe ci ha en -la p ac ica i a pa i d’una base sòlida. Pe in o ma - se cal o mació, i si no sap què es busca, di ícilmen es po oba ” De la e lexió s’ex eu el cla pape que ha de juga el biblio eca i com a o mado en l’ús i ges ió dels ecu sos elec ònics. És el alo a egi que el biblio eca i po o e i als usua is da an la g an quan i a d’in o mació accessible a a és de la xa xa. En el ma c de l’ensenyamen uni e si a i, la Decla ació de la So bona19 a esmen a la necessi a d’adqui i habili a s en in o mació : "S’hau ia de acili a als uni e si a is l’accés a g an a ie a de p og ames, a opo uni a s pe du a e me es udis mul idisciplina is, al pe eccionamen d’idiomes i a l’habili a pe u ili za les no es ecnologies in o ma i es." 18 h p://www.ala.o g/ac l 19 h p://www.upc.es/upc aeu opa/ca ala/documen s/decla acions/so bona.h m Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 33 Els di e en s con ex s apun en a una necessi a més insis en en què el biblio eca i esde ingui un nou agen educado que doni supo an al p o esso a com a l’es udian en el nou model docen . El nou model educa iu de ineix un es udian amb mol a més au onomia i amb més emps de dedicació pe sonal (en on de les adicionals classes magis als i eball només amb apun s), de mane a que eque i à més consul es i assesso amen del biblio eca i en la ce ca i ús de la in o mació. Les accions educa i es del biblio eca i en o mació d’habili a s in o macionals hau an de ga an i que l’usua i sigui capaç de: • De e mina l’abas de la in o mació eque ida; • Accedi a la in o mació amb e icàcia i e iciència; • A alua de mane a c í ica la in o mació i les se es on s; • Inco po a la in o mació seleccionada a la se a p òpia base de coneixemen s; • U ili za la in o mació de mane a e icaç pe a e on a asques especí iques. L’ACRL de ineix una sè ie de no mes, indicado s de endimen i esul a s com a ma c pe alo a i iden i ica les compe ències en l’accés i l’ús de la in o mació dels usua is. Aques s es aspec es pe me an a alua el ni ell necessa i amb la inali a de ga an i que els usua is assoli an una sè ie d’ap i uds in o macionals que pod an desen olupa no només men e es an a la uni e si a sinó al lla g de la ida. Les no mes de l’ACRL esde enen una doble eina bàsica pe al biblio eca i: pe una banda, com a elemen de pa ida alho a de dissenya les ac i i a s o ma i es i pe l’al a, com a eina d’a aluació pe al biblio eca i en elació als esul a s ob ingu s pe pa dels usua is. El biblio eca i hau ia de e lla alho a pe al de ga an i que els usua is siguin compe en s in o macionalmen . En aques sen i , l’ACRL ha elabo a ambé unes di ec ius20 sob e les ca ac e ís iques que han de con eni els p og ames d’al abe i zació in o macional pe al de con ibui a les millo s p àc iques d’aques s p og ames. Així doncs, el biblio eca i hau ia de eni en comp e o s els elemen s ecomana s alho a de dissenya els p og ames. El biblio eca i é un cla encà ec pe al de con ibui a l’al abe i zació 20 Es po consul a la e sió cas ellana de les di ec ius a l’ad eça: h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00003164 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 34 in o macional. Fa emps que des de les biblio eques de la UPC es an inicia ac uacions al espec e21 . Segons Callison (2004) la biblio eca del u u es basa à en les es a ègies de o mació i bones p àc iques que col·loquin p o esso s i es udian s en el ol de se seleccionado s c í ics i usua is de la in o mació. Els biblio eca is se an els assesso s i conselle s sob e la u ili zació, l’ús i la pe inença dels ecu sos d’in o mació que la comuni a ha d’u ili za . Se an els líde s en la o mació sob e la ges ió dels ecu sos d’in o mació. L’al abe i zació in o macional és econèixe una necessi a d’in o mació, sabe oba la in o mació i a alua les on s d’in o mació, sabe dis ingi la in o mació “escomb a ies” de la de quali a . L’al abe i zació comença a se no només un desig i una p eocupació dels biblio eca is. Recen men es publica a un a icle a la p emsa22 en el qual s’explica a la c eació d’un p og ama pe calcula la capaci a dels es udian s en elació a les habili a s in o macionals. És un bon indicado de què aques ema és p eocupan i que la col·labo ació d’educado s i biblio eca is po se un ac o clau en bene ici dels es udian s. Pe one (2000) ecull un nou e me que alguns au o s han in oduï en l’àmbi dels nous ols biblio eca is. Es ac a del e me “in o ma ion coaching”. És un e me adop a pe em a i za que una de les uncions del biblio eca i és en ena (o “coach”) els usua is en la ce ca i l’anàlisi d’in o mació pe ells ma eixos. T adicionalmen el e me biblio eca i s’associa al p o essional que ce ca in o mació pe a al es pe sones. El “coach” ambé sugge eix es a ègies pe iden i ica i locali za in o mació elle an o edi ecciona els usua is que enen dub es o no han en ès quelcom en el anscu s dels p og ames i / o cu sos de o mació de la biblio eca. S’aconsegueix enco a ja els es udian s a desen olupa habili a s que pod an aplica en u u es aplicacions. Cada es udian ep un “ eedback” pe sonali za sob e el seu ap enen a ge. Una al a ac i i a del “ coach” de la in o mació és un cu s de discussió a a és de la xa xa, guia pel biblio eca i “moni o ” que pe me els es udian s apo a les se es opinions, a gumen s, e c. sob e o allò que han ap ès. Sense dub e aques a hau ia de se la endència a consolida a les biblio eques uni e si à ies dona que és una me odologia d’ap enen a ge que pa eix d’un concep e i objec ius simila s a la que s’implemen a à amb l’EEES. 21 Es po oba o a l’o e a de o mació de les BUPC a l’ad eça: h p://biblio ecnica.upc.es/ses o _2004/ 22 Tom Zelle ,“Necesa io o no, un nue o es mide la pe icia digi al”, El país, 24 de eb e o de 2005, p. 5. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 35 6.3 EXPERT EN TECNOLOGIES DE l’APRENENTATGE El nous en o ns d’ap enen a ge es mani es en com a una opo uni a pe al biblio eca i en lide a la unció d’expe en ecnologies de l’ap enen a ge. 6.3.1 SUPORT ALS USUARIS EN L’ENTORN D’APRENENTATGE FÍSIC El biblio eca i é el g an ep e d’adap a la biblio eca ísica en un en o n d’ap enen a ge que a més enllà de l’espai on es consul en una sè ie de col·leccions i s’es udia. To i així, d’aco d amb Roes (2001) els en o ns d’ap enen a ge ísics coexis i an amb els i uals du an gene acions. La biblio eca ísica es a modi ican cap a edi icis més cen a s en l’usua i enlloc de les col·leccions. Els espais es an dissenyan en uncions que an més enllà de la lec u a i l’es udi, donan ocasió al eball que pe me i la esolució de p oblemes en g up amb el p o esso , espais mul imèdia on es pugui dissenya , edi a o consul a un objec e d’ap enen a ge que a més enllà d’un llib e adicional, e c. El biblio eca i s’ha de desen olupa en un espai on les TIC es an p esen s com a me odologia de eball i com a in e ície d’accés al coneixemen . Poc a poc les biblio eques uni e si à ies ac uals ani an eno an o es cons ui an nous espais que o e eixin acili a s pe al eball coope a iu de g up i acili an la in e acció social. En aques s espais no només in e ind an biblio eca is sinó ambé especialis es en ecnologies in o mà iques, p o esso s d’idiomes, e c. La biblio eca ani à esde enin una pa in eg al dins de la g an di e si a d’al e na i es – i ual, ísica i la ba eja de les dues – com a espai d’ap enen a ge on els usua is poden oba una g an a ie a de p e e ències i necessi a s an a ni ell indi idual com de g up. Aques s nous espais, ( al com s’ha a ança a l’apa a 4.6) s’anomenen Cen es de Recu sos pe a l’Ap enen a ge i la In es igació (CRAI). Els biblio eca is hau an de eballa in ensamen en la cons ucció d’aques nou model, aconseguin la consolidació d’un p océs in e n d’adap ació en el qual s’in eg in els ecu sos d’in o mació i se eis que donen supo a l’ap enen a ge, la in es igació i la o mació con ínua de la uni e si a . La “p oposició 26” del documen Sob e el model docen de la UPC exp essa la necessi a d’adap a p og essi amen espais Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 36 com la biblio eca en nous espais pe a l’ap enen a ge d’aco d amb el nou en ocamen de l’ac i i a docen . El Cen e de Recu sos pe a l’Ap enen a ge ha de se el se ei que o e eixi a l’es udian l’espai que necessi a pe pode desen olupa aques es ac i i a s. El e que passi menys ho es lec i es a classe acili a à la necessi a d’ocupa espais adequa s a les se es necessi a s: espais pe al eball indi idual, espais pe eballa en g up o de mane a coope a i a, espais pe al eball amb el p o esso i sob e o , accessibili a mi jançan un po à il o al e mi jà a o s els ecu sos d’in o mació disponibles en xa xa des de qualse ol pun des d’on es igui eballan . L’es udian alo a à àmpliamen la lexibili a i la acili a d’accés a o s els ecu sos i se eis d’una mane a senzilla i sense ba e es ecnològiques i bu oc à iques. El biblio eca i esde é en aques con ex un acili ado , an d’espais, com de se eis i ecu sos “in si u”. Ha de e lla con ínuamen pe què les necessi a s d’ap enen a ge de l’es udian siguin sa is e es. El nou model de biblio eca po dona supo a aques s se eis mi jançan la c eació d’espais que donen cabuda des dels se eis adicionals ins a la in eg ació d’al es se eis com els se eis in o mà ics, ap enen a ge d’idiomes, o icina d’inse ció labo al, se eis pe a la o mació del p o esso a com l’ICE, sales de p esen acions i ac es, exposicions, copis e ia i ep oducció digi al, e c. El biblio eca i é l’opo uni a de pa icipa en p ojec es que po eali za la biblio eca uni e si à ia com és el cas de l’anomena “In o ma ion Commons”. Es ac a d’un nou concep e que algunes biblio eques han adop a , com és el cas de la Uni e si a de Ne ada ( Las Vegas). És un espai lexible que pe me l’accés als ecu sos de la biblio eca i se ei de e e ència mi jançan so wa e especí ic de p oducció de ma e ials i supo ècnic, pe me en els es udian s ce ca i p odui p ojec es inals. La biblio eca es posiciona pe p omou e l’accés a la in o mació i pe e luid l’ús de les ecnologies de la in o mació i ecu sos. Pe si ua aques se ei al con ex de les biblio eques de la UPC, es pod ia di que se ia un se ei simila al que s’o e eix a la Fac o ia de Recu sos Docen s23 de les biblio eques de la UPC pe ò pensa especialmen pe als es udian s, o e in -los in aes uc u a in o mà ica, p og ames i ecu sos d’in o mació pe edi a ma e ials i gene a p ojec es. La implicació de di e en s ols biblio eca is pe me en o e i ambé assesso amen en emes de d e s d’au o , edició, explo ació de la in o mació, e c. 23 h p://www-ice.upc.es/ ac o ia/ Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 37 6.3.2. SUPORT ALS USUARIS EN L’ENTORN D’APRENENTATGE VIRTUAL Callison (2004) de ineix la biblio eca uni e si à ia del u u com un labo a o i d’ap enen a ge, en el qual els u u s es udian s ocali za an les se es demandes a la biblio eca en se eis claus com l’assesso amen en l’ús i l’a aluació de la in o mació, especialmen aquells que es locali zen a in e ne . Aques espai po se un escena i que s’o e eix als es udian s pe a l’expe imen ació amb selecció d’in o mació, p esen acions, ap enen a ge d’habili a s in o macionals, ecnologies de la in o mació, e c. En el labo a o i d’ap enen a ge els es udian s p ac iquen en pe i s g ups amb accés als ecu sos d’in o mació i eben eedback en el p océs d’ap enen a ge. Se à mol impo an pe als es udian s l’accés a se eis de e e ència i als ecu sos més enllà de l’ho a i lec iu (24ho es, 7 dies a la se mana). Se eis de e e ència i ual i à ees de xa o ma an pa del labo a o i d’ap enen a ge. Una unció impo an del biblio eca i se à dona espos a a aques a demanda, posan en p àc ica se eis i uals de e e ència com el que ja unciona en mol es uni e si a s ame icanes. Dins dels se eis de e e ència i ual el biblio eca i é la esponsabili a de dissenya es uc u es i con ingu s de se eis d’in o mació que puguin dona espos a e icaç da an el g an nomb e d’in o mació o dades i elle an s a les quals s’ha d’a on a l’usua i. Els biblio eca is coneixen a ons les col·leccions, subsc ipcions elec òniques, els ecu sos i ajuden a e i a la “ us ació” dels usua is da an l’allau d’in o mació. El disseny de se eis de e e ència i ual po ana més enllà de la p òpia biblio eca. La Lib a y o Cong ess posa en ma xa un p ojec e col·labo a iu en e di e en s ins i ucions. S’anomena “Collabo a i e Digi al Re e ence Se ice” (CDRS), que engloba un conso ci digi al de di e en ipologia de biblio eques. P ojec es d’aques s ipus pod ien se ex apola s al con ex uni e si a i ca alà mi jançan el Conso ci de Biblio eques Uni e si à ies Ca alanes. El se ei de xa és un dels elemen s que s’es à in oduin dins del se ei de e e ència i ual “ask a lib a ian”, com un se ei di ec e als usua is pe esold e les necessi a s immedia es d’in o mació. És un ep e que cal a on a dins d’aques se ei pe ò se à necessa i e o ça alho a les habili a s dels biblio eca is e e encis es dona que es ac a d’un se ei on cal desen olupa habili a s d’o gani zació, concisió i lògica alho a de espond e i con ac a amb els usua is. El eball en xa xa de mane a coo dinada en e di e ses Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 38 biblio eques hau à de se un l’al e elemen a eni en comp e en el disseny d’aques se ei. Els se eis digi als de e e ència s’han de dona ambé mi jançan co eu elec ònic, o mula is web, e c. En l’en o n i ual el biblio eca i ha de desen olupa al es se eis de e e ència amb la p emissa 24/7 : • FAQ ( equen ly asked ques ions) sob e bases de dades, ma e ials, o di e ses ipus d’in o macions; • u o ials “online” accessibles 24/7; • po als web; • assis ència en l’accés als se eis i uals o e s a a és de la web; • e c. Els se eis de e e ència i ual o e eixen un en o n al biblio eca i pe inc emen a la quali a dels se eis que po o e i als usua is ja que apo en una sè ie d’a an a ges: • el se ei és àcilmen accessible pe què es a a a és d’in e ne ; • capaci a pe in e ope a amb usua is locals i emo s; • se eis dis ibuï s; • inc emen de l’accessibili a dels biblio eca is e s als usua is de la biblio eca; • p opo ciona un pun d’accés d’assis ència als usua is; • pe me l’accessibili a als usua is amb necessi a s especí iques, com pe exemple, de mobili a , di icul a s de desplaçamen , e c. • amplia les opo uni a s dels se eis de la biblio eca es enen els se eis (accés 24/7); • p opo ciona una opció de comunicació addicional pe als usua is de la biblio eca; • p opo ciona una opo uni a de p omociona la biblio eca en les comuni a s i uals; • es poden ecolli les expec a i es dels usua is (els usua is espe en uns se eis compa ables o simila s als de les bo igues i uals, bancs, comunicació, en e enimen , e c.) Els se eis de e e ència i uals pe me en a les biblio eques omand e elle an s i compe i i es en un con ex de can i i on els se eis de e e ència són bàsics en el supo a l’ap enen a ge i la ece ca de la uni e si a . Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 39 El pe sonal ha d’adop a un nou pape pe pode a end e i dona supo a la con igu ació d’un nou en o n d’ap enen a ge de l’es udian . Les TIC acili en la ges ió d’in o mació dins de l’ac i i a docen , des de l’inici del ci cui mi jançan la ce ca d’in o mació als di e en s ecu sos d’in o mació, passan pel ac amen , elabo ació i dis ibució, ins a l’en iamen i comunicació amb el p o esso a , mi jançan la pla a o ma de la in ane . Aques a és alho a l’espai de comunicació i de dis ibució d’in o mació en e el p o esso i l’alumne. En aques sen i el model docen de la UPC apos a pe les TIC dins del nou model d’ap enen a ge: ”L’ús habi ual de les TIC ap opiades a cada ma è ia (in ane s docen s pe diposi a els ma e ials i de comunicació en e p o esso i alumne, ecu sos a la xa xa, ús de p og ama i pe a p àc iques i eballs). .../... En aques con ex les TIC pe me en l’accés a p og ames d’au oap enen a ge en di e en s ni ells, que pe me en u ili za eines bàsiques pe esold e un p oblema ins a sis emes pe exemples, de simulació o p og ames complexes amb un al g au d’especiali zació “ El biblio eca i hau à de eballa pe al gene a , ges iona , ecolli i nod i la biblio eca digi al amb l’objec iu que l’es udian obi o s els ecu sos en xa xa necessa is en el seu p océs d’ap enen a ge. En e o s aques s ecu sos necessa is accessibles a a és de la web cal p e eu e el c eixemen de l’accés a un ecu s imp escindible pe a l’es udian com és l’accés i ual als llib es elec ònics o “e-books”. El biblio eca i, en el desen olupamen del ol d’in e media i, ha de acili a l’accés als llib es elec ònics a ex comple . De la ma eixa mane a que el ci cui d’accés a les e is es es à can ian adicalmen , poc a poc el camp del llib e elec ònic ani à guanyan e eny com a supo en o ma digi al. L’o e a d’accés a llib es elec ònics s’ajus a a la endència que a ança d’aco d amb les expec a i es de demanda cap al “jus -in-case” i “jus -in- ime”, és a di , ob eni el llib es en cas que el sol·lici in. Can ia subs ancialmen el ol que ha d’a on a el biblio eca i espec e a aques ipus de documen s i a a ia subs ancialmen el adicional sis ema d’adquisició de llib es. L’accés a ma e ials d’ap enen a ge ia web és un se ei eque i pe dona espos a als nou mè odes d’ap enen a ge, on l’es udian a dis ància po accedi a una e i able biblio eca de mane a emo a. L’eme gència dels llib es elec ònics a que el biblio eca i hagi de desen olupa un ol di e en alho a d’anali za elemen s a egi s als adicionals de la ma eixa Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 40 mane a que ho es à en amb les e is es elec òniques: desen olupamen de la col·lecció, llicències d’accés i ús, o mació en l’ús dels ecu sos i di usió als usua is, a aluació, negociació amb els p o eïdo s (a ni ell indi idual o conso cia ), e c. Ac ualmen exis eixen algunes inicia i es de llib es elec ònics en accés lliu e, o a del domini dels d e s d’au o , com és el cas de la Na ional Academies P ess24 que dóna accés a més de 3000 llib es elec ònics de di e ses emà iques. Un al e exemple és el Gu enbe g25 que dóna accés a més de 15000 llib es elec ònics en e els quals es po accedi a í ols clàssics publica s abans de 1929. El biblio eca i ha de conèixe i e lla pe ecolli i inclou e aques s ipus de ecu sos, semp e que siguin adien s al seu camp d’abas emà ic. Cal a alua - los pe al que siguin ecu sos de quali a i a con inuació posa -los a disposició dels usua is pe al de nod i la biblio eca digi al. E iden men , els llib es elec ònics són només una pa de la o ali a dels ma e ials que l’es udian necessi a à en el seu p océs de d’ap enen a ge. El biblio eca i hau à de conèixe quina és la di e en ipologia de ecu sos que necessi a l’es udian , com n’ha de e ús, ga an i l’accés i comple a mi jançan la biblio eca digi al els con ingu s necessa is i posa -los al seu abas . S’hau an d’aplica polí iques de selecció i comp a de mane a conso ciada, ede ada o col·labo a i a en e les di e en s ins i ucions pa icipa i es, enin en comp e elemen s de selecció, accés i ga an in la p ese ació i l’accés pe pe u. 24 www.nap.edu 25 h p://www.gu enbe g.ne Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 41 6.4 EL ROL DEL BIBLIOTECARI DAVANT DEL NOU MODEL DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA D’aco d amb Zlodi i Pazu (2003) la comunicació cien í ica de la uni e si a comp èn qua e componen s essencials. T adicionalmen aques s qua e componen s es a en in eg a s en un model de publicació (imp ès / elec ònic): • Regis e: es ablin la p io i a in el·lec ual de la idea, concep e o ece ca; • Ce i icació: ce i ican la quali a de la ece ca i / o alidan l’au o i a dels esul a s; • Coneixemen : assegu an la di usió i l’accessibili a de la ece ca p o ein un mi jà a a és del qual els in es igado s poden eni accés a la no a ece ca; • A xiu: p ese an el pa imoni in el·lec ual pe a la u ili zació en el u u . Alguns desa an a ges de les publicacions cien í iques (d’ ambdós sis emes, an imp ès com elec ònic) es poden esumi a con inuació: • p eus excessius; • emps ele a dedica a l’edició i p océs d’edició; • enda e imen en el lliu amen dels con ingu s, que ac an -se d’in o mació cien í ica, és un elemen mol impo an ; • in lexibili a ; • complica s mecanismes d’adquisició, accés i emmaga zema ge. L’eme gència de les no es ecnologies es à p oduin una p o unda ans o mació en el p océs de la comunicació cien í ica. Es p odueix una insa is acció amb el model ac ual que desemboca en la coneguda exp essió de la “c isis de la comunicació cien í ica”. El nou model de comunicació cien í ica mi jançan l’accés d’in e ne ha d’assegu a el complimen de les qua es uncions abans esmen ades ( egis e, ce i icació, coneixemen i a xiu), pe ò enin en comp e que aques es es du an a e me des de di e en s ins àncies: au o s, ins i ucions acadèmiques, socie a s p o essionals, e is es, a xius elec ònics “e-p in ” i pe sonal biblio eca i. El nou model és mol més he e ogeni i lexible ap o i an o a la ecnologia digi al. La eacció d’uni e si a s da an la c isi de la publicació cien í ica com uni e si a s, associacions i al es en i a s in oluc ades i elacionades Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 48 Fon : h p://www.cni.o g/p ojec s/cos cen e s/ En la desin e mediació del ci cui la pa icipació biblio ecà ia po desapa èixe pe ò les ga an ies d’accessibili a i consul a pe manen només les po o e i la biblio eca. La biblio eca es con e eix en la in e medià ia en e l’au o i l’usua i inal. SPARC ambé p omou alho a el mo imen de “c ea can i”. Els biblio eca is han de busca es a ègies pe eballa conjun amen amb la uni e si a i can ia poc a poc les o mes de publicació cien í ica. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 49 6.5 COL·LABORADOR ACTIU Les ecnologies de la in o mació i la comunicació ep esen en una opo uni a pe man eni incles de col·labo ació amb els di e en s agen s de la comuni a uni e si à ia. El can i de con ex ecnològic i educa iu an que el biblio eca i hagi de dissenya no es es a ègies pe man eni enllaços e ec ius p incipalmen amb el pe sonal docen i in es igado i els es udian s. A ni ell global Glynn i Wu (2003) donen una sè ie de ecomanacions als biblio eca is pe conside a l’es ablimen de llaços de col·labo ació i aconsegui elacions més e ec i es amb la comuni a uni e si à ia: • Fomen a els enllaços e ec ius en la biblio eca uni e si à ia esde é es a ègic i po condui a al es aliances mol impo an s; • T eballa amb els depa amen s o les escoles pe es abli enllaços o mals de comunicació; • Aconsegui que el pe sonal de la biblio eca sigui a egi en llis es de dis ibució dels depa amen s i pode u ili za aques es llis es pe di ond e els se eis de la biblio eca. Pe sonalmen a egi ia espec e a aques a idea que se ia mol ú il que els biblio eca is emà ics poguessin se inclosos en les llis es dels depa amen s o uni a s de ece ca als quals pe anyin i pode conèixe les ac i i a s i al es coneixemen s elaciona s que pode se d’un al in e ès pe al biblio eca i emà ic; • U ili za emes d’enllaç e ec ius com són les sessions de o mació o al es ac i i a s o ma i es, el co eu elec ònic o guies emà iques de ecu sos web pe comunica -se amb el PDI i els es udian s; • E i a la comunicació mol genè ica, que no es igui cen ada en les necessi a s ecen s dels es udian s o PDI. Es al ia els co eus mol gene als, in en an que in o min sob e ecu sos especí ics i se eis; • Ap ecia el mè i del pe sonal de con ac e. Assis i als esde enimen s dels es udian s i PDI i in e essa -se pe llu ece ca. In en a humani za la biblio eca digi al en la màxima ampli ud possible. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 50 6.5.1 COL·LABORACIÓ AMB ESTUDIANTS El nou pa adigma educa iu de ineix un pe il u u d’es udian uni e si a i o ça di e en de l’es udian ac ual. La eno ació educa i a uni e si à ia p o oca à el desen olupamen de no es compe ències en els es udian s que pe ila an es udian s que “ap enguin” (adap an -se a un en o n més a iable), amb una majo capaci a pe esold e p oblemes en di e ses si uacions, amb més capaci a d’inno ació, més lexibles, e c. El model docen de la UPC de ineix ambé una sè ie de compe ències ans e sals: capaci a pe ap end e, de comunicació, de eballa en equip i di igi -ne, c ea i i a i inicia i a, econeixemen de la di e si a i de la mul icul u ali a , e c. El supo a l’ap enen a ge o e des de la biblio eca hau à de desen olupa se eis i c ea ecu sos que puguin dona espos a a les necessi a s cu icula s dels es udian s. Els se eis als quals s’ha e e e ència an e io men 37 se an l’alia ge amb els es udian s, es an con ínuamen a l’expec a i a dels usos i endències dels es udian s, pe una banda, en quan a la ecnologia com a mi jà d’ús i di usió de la in o mació (PDA, wi-kis...) i, pe l’al a, en quan a necessi a s d’o e i se eis, col·labo ació en la c eació de ma e ials mi jançan espais com el “in o ma ion commons”38, col·leccions especiali zades, ho a is d’accés, e c. adequa s al nou model docen . El biblio eca i ha d’aplica un ol de ce cado pe manen i acili ado de se eis elec ònics a mida, especialmen de se eis inals, al es que els p opis d’in o mació i e e ència que pe me in a l’es udian esold e les se es necessi a s de mane a que no hagin de e àmi s ísicamen a la biblio eca. Cal que la biblio eca a ibi a o s els es udian s, sob e o quan no es oben ísicamen a la biblio eca. Se à ú il la c eació de mecanismes o ci cui s pe manen s de col·labo ació amb els es udian s mi jançan el diàleg cons an amb aques s usua is, bé sigui amb l’es ablimen de comissions, espais de diàleg o al es ipus de canals que donin l’opo uni a a la implicació di ec a dels es udian s en el disseny de se eis a mida i pa icipin en els p ocessos d’a aluació dels se eis o e s pe la biblio eca. 37 Vegeu ambé apa a 6.3 38 Vegeu ambé l’apa a 6.3.1 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 51 6.5.2 COL·LABORADOR AMB EL PROFESSORAT I PERSONAL INVESTIGADOR DE LA UNIVERSITAT Els nous p ojec es en ma xa a la UPC a pa i de l’EEES, l’ERA, l’encà ec docen , e c, ep esen en una opo uni a de col·labo ació en e el pe sonal biblio eca i i el PDI, an pel que a a l’o e a de se eis com l’elabo ació de p ojec es conjun s. 6.5.2.1 EL BIBLIOTECARI TEMÀTIC En un en o n cada egada més i ual el ol del biblio eca i emà ic p en cada egada més o ça com a supo di ec e al p o esso a i in es igado s de la uni e si a . El biblio eca i emà ic ha de eni una isió global sob e la g an a ie a de ecu sos accessibles, ha d’o e i l’o gani zació in el·lec ual de o s ells i man eni al co en els usua is sob e l’accessibili a a la xa xa. Ha d’assumi la desin e mediació, dona que la web o e eix pa icula men un ex ao dina i en all de ecu sos d’in o mació àcilmen accessibles pe als usua is, ins i o pe als no ells. L’amigable in e ície d’accés que usualmen s’u ili zen jun amen amb els po en s mo o s de ce ca o e eixen una p ospecció de àcil iden i icació d’un g an nomb e de ecu sos que po p o ei in e ne . Els usua is egula men econeixen la po ència d’in e ne pe ò són conscien s de les limi acions dels mo o s de ce ca així com la manca de quali a de les dades locali zades en mol es ocasions. Les bases de dades bibliog à iques o e eixen ambé a ac i es in e ícies i apa en men acili a d’ús, i en can i, decepcionan s esul a s de ce ca pe a usua is no expe s. En aques pun l’usua i eque eix d’un expe que l’ajudi en la complicada ce ca. El biblio eca i emà ic esul a ú il pe con ibui quali a i amen en els esul a s de ce ca. Pe desen olupa el ol de biblio eca i emà ic es necessi a un p o und coneixemen de les necessi a s pa icula s dels usua is i com eballen. Cal conèixe quina ece ca an, quines necessi a s in o ma i es i de o mació enen els usua is, e c. En l’elabo ació de ma e ials docen s cald à conèixe quins ma e ials mul imèdia o quines eines necessi en pe p epa a els ma e ials o documen s que olen gene a , e c. Cald à conèixe les on s d’in o mació de la disciplina conc e a, expe esa en les eines clau i el seu majo endimen d’explo ació, com accedi -hi, e c. Se à necessa i ambé eballa habili a s necessà ies com les elacionades amb les ecnologies de la comunicació, ges ió i o gani zació, coneixemen de l’à ea d’especiali zació, o mació con ínua,e c. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 52 El biblio eca i emà ic po o e i un g an en all de se eis a mida en unció de les demandes que eque eix el PDI: e e ència i ual (amb la p emissa 24/ 7), di usió selec i a de la in o mació i ale es bibliog à iques, ce ques i o mació a mida, e c. Un g an alia ge po se el eball in ensiu en l’o e a d’in o mes sob e l’es a de les publicacions cien í iques d’una b anca o especiali zació de e minada. El biblio eca i emà ic coneix i és l’especialis a en les eines d’in o mació digi als de mane a que po col·labo a amb el PDI en l’ex acció de dades e e en s, pe exemple, a au o s, nomb e i igència d’un ema publica , impac e d’una publicació de e minada, e c. Pa icipa en p ojec es com l’elabo ació d’in o mes sob e la publicació cien í ica són elemen s de alo a egi sob e les possibili a s de col·labo ació amb els agen s de ece ca de la uni e si a 39. El biblio eca i emà ic po o e i ambé la se a expe esa en l’o gani zació de ecu sos d’in o mació, assesso amen en la polí ica i ami ació de d e s d’au o , e c. Una acció mol aluosa pe al biblio eca i emà ic ha de se ambé la col·labo ació amb el p o esso a en la selecció i a aluació de ecu sos d’in o mació. El biblio eca i emà ic ha d’esde eni un pun de supo de e e ència i col·labo ació di ec a amb el PDI, in eg a al màxim possible en els ci cui s de ece ca de la uni e si a , desen olupan un ol de documen alis a i especialis a en la in o mació e udi a i de quali a en un en o n de biblio eca pe sonali zada o a mida, d’aco d amb les necessi a s especí iques de cada usua i. 6.5.2.2. CREADOR DE MATERIALS E-LEARNING I PROJECTES A MIDA En un en o n on la c eació de ma e ials pe a l’ap enen a ge és una necessi a , es p esen a una opo uni a pe a eballa conjun amen amb el p o esso a dins de la comuni a d’ap enen a ge de la uni e si a . T adicionalmen els biblio eca is semp e han con ecciona a di e en s ni ells ma e ials pe a l’au oap enen a ge en elació a l’ús de la in o mació. Les ecnologies de la in o mació an que els biblio eca is hagin d’ana més enllà del 39 Una in e essan col·labo ació ha es a l’elabo ació del documen Obse a o i de la publicació cien í ica de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. Se ei de Biblio eques i Documen ació. Se emb e 2004. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 53 eball no només en les guies d’ús cen ades en les eines o manuals d’ins uccions sob e ecu sos d’in o mació i que hagin de comença a ap end e com c ea mòduls in e ac ius d’ensenyamen en ecu sos d’in o mació, p omo en la imme sió en l’ap enen a ge i c ean expe iència en la c eació de coneixemen en els es udian s sob e una disciplina conc e a de la mane a més dinàmica possible. Un es udi40 e l’any 2004 e lec eix el poc ús ac ual que se’n a dels ma e ials e-lea ning a ni ell eu opeu i la necessi a d’inc emen a aques s ipus de ma e ials pe pa de les uni e si a s ja que se à una de les p io i a s en els p ope s dos anys del 65% de les uni e si a s eu opees. Alguns dels elemen s que p eocupen a les uni e si a s són emes elaciona s amb els es ànda ds de me adades, la egula i zació dels d e s de p opie a in el·lec ual i el compa imen i u ili zació dels ecu sos educa ius que es agin gene an a la uni e si a . El biblio eca i po desen olupa un ol pa icipa iu mol aluós en aques s p ojec es, ja que pa adoxalmen ambé es à p eocupa pels ma eixos emes i es à eballan alho a pe al de esold e’ls. Els biblio eca is hau an d’inc emen a la gene ació de ma e ials d’ensenyamen a dis ància en l’ús, la u ili zació i l’explo ació dels ecu s d’in o mació, an de mane a au ònoma com da an la possibili a de pa icipa en p ojec es o mòduls especí ics d’assigna u es i uals o semip esencials que elabo i el p o esso a . La c eació de ma e ials in e ac ius poden eni iden i a p òpia pe se u ili za s de mane a o almen en ègim d’au ose ei o poden se mòduls que poden o ma pa de cu sos o sessions de o mació de mane a semi o no p esencial. En aques cas, el mè ode pod ia o e i la possibili a d’accedi de mane a asínc ona a con e ències, ò ums,e c. així com a deu es o p àc iques, i de mane a sínc ona, assis in a unes classes de e minades. Els u o ials in e ac ius esde enen un supo mol impo an en els mè odes d’ap enen a ge i d’adquisició d’expe iència en l’ús de ecu sos d’in o mació, el eball compa i i l’in e can i d’expe iència amb companys i iançan la con iança e s el biblio eca i. El pe sonal biblio eca i hau à de eni en comp e ambé la impo ància del disseny del con ingu s, on se à una ca ac e ís ica bàsica la didàc ica dels ma e ials. L’alumne s’en on a à sol als ma e ials sense la igu a del p o esso da an de mane a que la quali a del ma e ial dissenya a ni ell didàc ic se à el p ime objec iu que ha de compli . Algunes ca ac e ís iques dels ma e ials 40 Buenas p ác icas e-lea ning en la enseñanza supe io . Modelos i uales de las uni e sidades eu opeas (2004). [en línia]. [da a de consul a 2/3/05] h p://www.elea ningeu opa.in o/index.php?page=doc&doc_id=5082&doclng=7&menuzone=1 Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 54 esde ind an equisi s pe al èxi : a ac iu, ac uali za , in e ac iu, mul imèdia, amb llengua ge cla i di ec e, lúdic, au oa alua iu, au osu icien , compa ible amb les di e en s pla a o mes d’accés, e c. El biblio eca i esde é p o agonis a des de l’inici dins de la ges ió del p ojec e, en col·labo ació amb el p o esso i especialis es en la c eació mul imèdia, que a an possible la c eació de ma e ials mul imèdia pe a l’ap enen a ge, ma e ials a alua ius, bases de dades o o gani zació de con ingu s de web d’uni a s de la uni e si a . La ges ió pe pa de la biblio eca mi jançan la Fac o ia de Recu sos Docen s pe me desen olupa aques a pa icipació i el ol de ges o de p ojec es a mida en col·labo ació amb el p o esso a . L’expe esa en o gani zació de con ingu s i en ecu sos TIC con e eixen al biblio eca i en un alia col·labo ado amb el p o esso a . El coneixemen sob e l’especiali zació dels biblio eca is en la ges ió de la in o mació po a a alguns ipus de col·labo acions p o essionals que ajuden a ea i ma la posició del biblio eca i da an el coneixemen p o und en el ac amen de la in o mació. Neixen alguns p oduc es com són les e is es elec òniques digi als en les quals el p o esso a con ia una asca mol aluosa al biblio eca i: la col·labo ació en el disseny, elabo ació i posada en ma xa de la e is a. Són accions que an més enllà del supo digi al ambé necessa i que po o e i la biblio eca. Un cla exemple d’aques a eo ia és un p ojec e ( o i que en el momen d’elabo a aques eball es oba a les b ace oles) que pe me à al pe sonal biblio eca i de la Biblio eca del Campus de Te assa de la UPC el desen olupamen d’un nou ol mi jançan la col·labo ació amb el p o esso a esponsable del p ojec e, apo an les accions p incipals següen s: • Iden i ica les e is es in e nacionals exis en s sob e la ma è ia; • Elabo a un g up de eball sob e aspec es a conside a pe a la con ecció de la e is a cien í ica elec ònica; • Elabo a les ins uccions pe als au o s; • Iden i ica els aspec es elaciona s amb els d e s d’au o a eni en comp e pe a la posada en ma xa de la e is a; • Col·labo a en el disseny digi al de la e is a; • Es abli un pla de di usió digi al; • Col·labo a en al es aspec es elaciona s amb la c eació i disseny de la e is a. En de ini i a, el biblio eca i é una opo uni a d’ap o i a p ojec es inno ado s i elle an s en col·labo ació amb el PDI que li a o guen la con iança de se els Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 55 especialis es i p o essionals de la ges ió de la in o mació en un sen i mol ampli dins de la ins i ució. 6.5.2.3 TUTOR /FACILITADOR EN EL PBL (P oblem Based Lea ning) O APRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES El nou model docen de la UPC ecull la po enciació de l’ap enen a ge basa en p ojec es o PBL. La pa icipació del biblio eca i dins de l’ap enen a ge basa en p oblemes pe me desen olupa p incipalmen el ol de acili ado , ce cado i a aluado dins de la u o i zació de la esolució d’un cas conc e plan eja dins d’una assigna u a de la i ulació. La pa icipació del biblio eca i es basa en l’escol a ac i a de l’es udian que plan eja el cas, o e in -lo assesso amen en l’execució pe al que u ili zi la in o mació el més e icien possible. Es ac a d’un ol mol di e en al adicional, guian els es udian s en elació als ecu sos d’in o mació a u ili za i pa icipan an en el disseny dels u o ials com de la pa p àc ica amb els es udian s en les sessions p esencials i de eball en g up. Aques nou ol p o oca la necessi a de plan eja -se de nou el model de o mació i u o i zació, adequan -lo i dissenyan -lo especialmen pe a cada ac i i a , in oduin la o mació dins del cu ículum de l’assigna u a. Eld edge (2004) explica un expe iència mol posi i a de la pa icipació del biblio eca i en un cas de PBL a la Uni e si a de Medicina de Nou Mexic (UNMSOM). Un al a ca ac e ís ica del nou model docen és l’ap enen a ge coope a iu com a me odologia pe millo a la docència. Es ac a d’o gani za pe i s g ups de eball que eballen conjun amen pe al d’ap o i a al màxim el seu ap enen a ge i cons ui el seu p opi coneixemen mi jançan la col·labo ació de cada es udian . La biblio eca po se l’espai on es desen olupi aques ipus d’ensenyamen i a a és de la qual s’accedeixi a la in o mació necessà ia pe a a iba a la esolució dels casos plan eja s pel p o esso a , amb el supo i la u o i zació del biblio eca i. 6.5.3 COL·LABORADOR AMB ALTRES AGENTS DE LA UNIVERSITAT El nou model d’ensenyamen i els conseqüen s nous se eis i ecu sos que la biblio eca ha de gene a l’obliguen a en end e com una opo uni a es a ègica la col·labo ació ac i a amb els di e en s agen s educa ius de la uni e si a . En la majo ia dels casos que s’exposa an a con inuació la col·labo ació és ja Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 56 una eali a . De mane a sin è ica es ecullen aquells aspec es més des aca s en els quals és impo an l’ap o i amen de les sinè gies dels di e en s se eis o uni a s de la UPC: • Ins i u de Ciències de l’Educació: col·labo ació que uneix la biblio eca a un elemen de la uni e si a amb un cla p o agonisme dins de la docència i especialmen , de o s els can is que p ope amen esde ind an en els mè odes d’ap enen a ge a pa i de l’aplicació del model de l’EEES a la UPC. Un al e aspec e col·labo a iu amb l’ICE és la o mació, dona el ol de o mado que el biblio eca i ha de desen olupa , així com la pa icipació en sessions de o mació del pe sonal biblio eca i en nous en o ns d’ap enen a ge i ual, co po a iu, gene ació de ma e ials, PBL, e c. Una al a b anca de col·labo ació que ja unciona a un emps de mane a sa is ac ò ia és la Fac o ia de Recu sos Docen s pe a la c eació de ma e ials docen s mul imèdia i supo al p o esso a en la c eació d’aques s ecu sos de docència. • Se eis in o mà ics: esde é impo an la in eg ació i col·labo ació dels dos se eis. És impo an conèixe i pa icipa en p ojec es inno ado s com pe exemple, el que ac ualmen s’es à en amb l’aplicació dels sis ema wi eless, polí iques de p og ama i lliu e, ges ió de sis emes d’in o mació, e c. En alguns casos la col·labo ació en p ojec es conc e s s’es én a col·labo acions en la ges ió i disseny de web d’uni a s o se eis del campus o de l’escola, on la biblio eca po apo a l’expe esa en l’o gani zació de con ingu s,en l’es uc u ació de la in o mació,e c. • Uni a de ges ió de 3e cicle: col·labo ació en la o mació sob e ecu sos d’in o mació a es udian s de doc o a s, di usió de se eis com TDX, e c... • Se ei de llengües: espais com el CRAI han d’o e i l’ap enen a ge de llengües, de mane a que la col·labo ació se à mol necessà ia. L’anglès se à eque i amb els nous ensenyamen s de mane a que es plan eja la necessi a d’es abli col·labo acions al ma eix ni ell com els que ac ualmen s’es à donan , pe exemple, amb la llengua ca alana. • O icina de mobili a in e nacional: la mobili a d’es udian s se à una al a ca ac e ís ica del model de l’EEES. Cald à col·labo a mol in ensamen en la o mació d’usua is i p og ames d’acollida de ipus E asmus, Sòc a es, e c. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 57 Se à impo an de ec a necessi a s especí iques de o mació i se eis pe a aques s es udian s. • O icina d’in o mació: la biblio eca hau ia d’esde eni un pun neu àlgic d’in o mació als usua is, col·labo an amb les o icines d’in o mació exis en s pe al de desen olupa aques a unció. Les biblio eques disposen de mol s ecu sos d’in o mació i els biblio eca is acumulen expe iència en el ol d’in o mado s. El desen olupamen de se eis de e e ència i ual amb la p emissa 24/ 7 poden dona cabuda des de la biblio eca al se ei d’in o mació pe excel·lència. • Cen e de T ans e ència Tecnològica: o mació en bases de dades i documen ació sob e pa en s, ac i i a s de ans e ència ecnològica, con ac es amb emp eses, e c. • Fundació Poli ècnica: pa icipació en ac i i a s de o mació de 3 cicle i o mació con ínua. • Associació d’Amics de la UPC i o icina d’inse ció labo al: és in e essan la col·labo ació en p og ames de o mació en els quals la biblio eca po o e i ecu sos d’in o mació sob e l’adquisició d’habili a s en la ce ca de eina, p epa ació de cu ículums, elabo ació i p esen ació de PFC, o mació, e c. • Assesso ia ju ídica: col·labo ació en la ami ació i assesso amen en emes de d e s d’au o , ac amen i llicències d’ús de la in o mació, e c. • O icina de medi ambien : col·labo ació en p og ames que apun in o ecolzin la sos enibili a mediambien al, ac i i a s cul u als, e c. • E c. 6.5.4 COL·LABORACIÓ AMB ALTRES PROVEÏDORS D’INFORMACIÓ • Col·labo ació en e el sec o públic i p i a : una à ea que cal ana in ensi ican com una opo uni a és la col·labo ació en e el se ei públic i p i a . El sec o p i a po apo a a un p ojec e l’expe iència come cial i el capi al men e que la biblio eca po con ibui amb coneixemen dels usua is Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 64 • La coope ació po se de ipus egional o d’al a ipologia; • Els can is ecnològics i socials con igu en un en o n can ian i complex. L’adap ació dels cen es d’in o mació a aques nou en o n suposa una g an in e sió en ecnologies. La coope ació pe me p end e decisions i jus i ica -les basan -se en apo acions especí iques que es puguin e en conjun ; • En momen de can is, és in e essan aconsegui un en o n que es imuli la inno ació c ea i a. El eball coope a iu basa en l’in e can i d’in o mació pe me e e i inalmen en la sa is acció de les necessi a s dels usua is. La con e gència del pano ama econòmic i la dels ecu sos d’in o mació an so gi la necessi a de conso cia -se, an sigui a ni ell e i o ial com amb al es agen s, com se ia el cas de l’anomena “big deal”. En el p ime cas i a ni ell ca alà se ia el CBUC (Conso ci de Biblio eques Uni e si à ies de Ca alunya) que pe me , mi jançan l’alimen ació conjun a de dades de les di e en s ins i ucions pa icipan s, una sè ie de bene icis conjun s. La sinè gia de les biblio eques pa icipan s pe me en l’accés a una o ali a d’in o mació a la qual di ícilmen s’hi pod ia accedi de mane a indi idual. En aques sen i el ol del biblio eca i a més enllà de la p òpia ins i ució aplican una me odologia de eball que el pe me eballa en xa xa, compa in ecu sos i se eis digi almen mi jançan la Biblio eca Digi al de Ca alunya. En el segon cas, a més enllà del eball conjun de di e ses ins i ucions amb ca ac e ís iques i necessi a s simila s. Es ac a del “big deal” que pe me el guany d’in e essos a les ins i ucions pa icipan s. Pod ia se el cas d’edi o s o dis ibuïdo s amb biblio eques on o es dues ins i ucions són bene iciades amb aco ds comuns. Lluny queden els emps en què les ins i ucions podien adqui i els ecu sos sense ha e de negocia . La negociació en bene ici de la ins i ució se à un ol eqüen en el biblio eca i, així com no es mane es d’adqui i la in o mació. Un al a unció en aques àmbi que hau à de desen olupa el biblio eca i se à la de se el p omo o d’inicia i es compa ides que pe me in l’accés a la in o mació cien í ica des de qualse ol dels àmbi s: c eació, di usió, coneixemen als in es igado s, au o s o es udian s, els quals se an els u u s execu ius, di ec o s o pe sones amb impo an s llocs que inguin capaci a de p esa de decisions. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 65 6.8 AGENT SOCIAL I MEDIADOR ELECTRÒNIC Segons Má quez (1998) l’aplicació de les no es ecnologies de la in o mació a les biblio eques es an dona una no a unció a aques es com a espais socials de elle ància i en conseqüència, als biblio eca is com a nous mi jance s en la cons ucció democ à ica de la socie a de la in o mació. Men e els se eis de la biblio eca han es a es ic amen lliga s a o allò que es desen olupa a dins de les se es pa e s, el biblio eca i ha ingu un pape més adicional en uncions de classi icació, o denació, con ol, e c. Les xa xes de elecomunicació que han pe mès que les biblio eques i uals siguin ja una eali a , an que el pe sonal biblio eca i hagi d’a on a nous ep es que exigeixen no es esponsabili a s, coneixemen s i, sob e o , no es sensibili a s i amb un al g au de lexibili a . El biblio eca i juga una pape mol impo an an en el deba públic com de mane a més ac i a, en la cons ucció e ec i a i jus a d’aques a no a socie a del coneixemen . Es plan eja una des acada di e ència espec e a la biblio eca adicional, on el p o esso enia un cla p o agonisme en la selecció de la in o mació (i pe an , dels con ingu s) que calia adqui i , ecomanan i decidin els í ols de les e is es o al es ma e ials més adien s pe a la biblio eca. Ac ualmen el biblio eca i passa a se l’especialis a i coneixedo de nous p oduc es accessibles en xa xa. Aques passa a p oposa la comp a de g ans paque s de col·leccions digi als, ja que la majo ia d’usua is no es an amilia i za s amb aques s ecu sos. El ol ac iu del biblio eca i com a agen social li a o ga una impo an esponsabili a , ja que ajuda à a la cons ucció i edi icació d’in o mació que acili a à l’accés a la in o mació i en ce a mane a, la con ibució a l’alimen ació de la isió del món a mile s de pe sones. Elemen s de c i e i, è ica i sensibili a se an quali a s indispensables que usua is compe en s exigi an. El e de posa p eu a alguns se eis com po se la di usió selec i a de la in o mació, l’elabo ació de ce ques a mida, e c. an que el biblio eca i es igui ac uan com a agen ac iu en el me ca on es cons ueix alo social a la in o mació. En aques cas es ac a d’in o mació, p oduc e que no exis eix pe si ma eixa en supo s elec omagnè ics sinó que és p oduïda i dis ibuïda pe de e mina s g ups socials i consumida pe al es. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 66 El ol com a agen social del biblio eca i augmen a en an en quan ja no es limi a a classi ica llib es als p es a ges i posa -los a disposició dels usua is, sinó que con ibueix a cons ui in o mació, disc iminan en bases de dades, sugge in accessos, il an i es ablin c i e is de co i zació i accés a la in o mació a a és de la xa xa, e c. El biblio eca i ac ua com a mi jance en e les on s documen als i els usua is. Segons Pineda (2000) el biblio eca i ac ua com a nexe d’unió en e el món de la in o mació i els usua is eals i po encials. A més, descob eix i diagnos ica les necessi a s in o macionals, c ean se eis i p oduc es d’al a quali a , d’aco d al me ca d’in o mació ac ual. Els ecu sos elec ònics pe me en al biblio eca i desen olupa asques de ecopilació, adminis ació, p ocessamen , di usió i disseminació de la in o mació necessà ia pe al p og és cien í ic i ècnic de la socie a . La biblio eca uni e si à ia, enin en comp e la comuni a a la qual se eix i el incle di ec e en e l’o gani zació ma e (la uni e si a ) i els u u s i ula s que ind an un pape des aca en els di e en s àmbi s emp esa ials i socials, ind à un pape impo an en sa is e les necessi a s in o macionals dels usua is po encials de la uni e si a . El ges o de la in o mació acili a à una sè ie d’in o mació que en mol s casos i conc e an -la a l’àmbi emp esa ial, se à u ili zada com a eina de p esa de decisions pe pa de di ec ius. El biblio eca i é una missió impo an en dona alo a la in o mació, i pe an , apo an coneixemen als usua is que la demanden. De l’ús in ensiu de la in o mació en els di e sos àmbi s de la ida social, cul u al, econòmica i polí ica, se’n de i a à el desen olupamen de nous se eis d’educació, de cul u a i d’al es àmbi s socials, de mane a que o s aques s depend an de la in o mació que es ingui i com se sàpiga u ili za . Els ges o s de la in o mació hi enen un pape p o agonis a. Les uncions del biblio eca i com a agen social es p ojec en cada egada més a la socie a en el seu conjun mi jançan el pape de o mado i educado en l’ús dels ecu sos d’in o mació i habili a s in o macionals. Segons Koehle (2004) la mediació és un concep e o ça elaciona amb l’al abe i zació in o macional. És una combinació en e el coneixemen que é el biblio eca i de les ciències de la in o mació i de l’al abe i zació i es po conc e a en l’habili a d’un expe in e media i pe na ega a a és d’una g an a ie a de o ma s. S’inclou ambé l’assis ència i ensenyamen que o e eix el biblio eca i als usua is en l’ús de la in o mació. El biblio eca i és una peça imp escindible dins del p océs d’al abe i zació de la socie a . Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 67 Les sessions de o mació que s’o e eixen als usua is de la biblio eca uni e si à ia són un bon momen pe aconsegui c ea ens els usua is la idea de cul u a de la in o mació i la capaci a de eballa amb in o mació, com a base del p opi desen olupamen pe sonal i p o essional. Segons Ma qués (1998) les implicacions i e ec es de les ecnologies en l’àmbi de la in o mació a ni ell social no és només ema o deba de sociòlegs, an opòlegs o de l’àmbi de la comunicació. Els biblio eca is i p o essionals de la in o mació es an mol amilia i za s amb les aplicacions i desen olupamen s ecnològics i es an més a p op dels usos, cos ums i usua is. Les se es apo acions en el deba social poden se in e essan s. El biblio eca i hau à de p end e un ol ambé d’educado sob e la na u alesa social de la ecnologia. Aques a és ambé un p oduc e cul u al i és un componen de la nos a con igu ació social ac ual. Aques aspec e con ibui à a que els di e en s agen s in oluc a s: ciu adans, els seus ep esen an s, in el·lec uals, biblio eca is, e c. esde inguin agen s cons uc o s d’un món on els seus habi an s no només es a an més in o ma s sinó més comunica s i se an més c í ics. Roig (2004) s’imagina els p o essionals de la in o mació del u u com audi o s de la in o mació social i conside a que aques a és una de les se es p incipals esponsabili a s de u u en e s la socie a . Segons Mo an (2003) la biblio eca apo a un alo públic ja que es imula i acili a l’ap enen a ge a di e en s ipologies d’usua is i d’aco d amb les se es necessi a s. S’es à desen olupan un alo compe i iu. El biblio eca i ha de omen a la c ea i i a i la lec u a o e in ecu sos a ac ius i espais i col·leccions que an més enllà dels ecu sos necessa is i es ic amen elaciona s amb les ac i i a s de classe. P opos es dinàmiques com exposicions, jocs deba s, e c. demos a an el pape de mi jance comp omès amb l’en o n, el medi ambien , la sos enibili a , i a ni ell més gene al, amb la socie a . Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 68 6.9 GESTOR DEL CONEIXEMENT GLOBAL La ges ió del coneixemen inclou el desen olupamen , implemen ació i man enimen de la in aes uc u a ècnica i o gani zacional ap opiada pe compa i i e accessible el coneixemen . La base de la ges ió del coneixemen és la i u d’ap end e. Cap o gani zació no po millo a sense ap end e con ínuamen . El coneixemen és un a an a ge compe i iu pe a les emp eses i o gani zacions, pe an , l’op imi zació de la ges ió d’aques se à onamen al. La ges ió del coneixemen no és la simple ges ió de la in o mació, cal en end e que a més enllà de la in o mació i la ecnologia, que el coneixemen àci ha de se elle an . La se a ecopilació, dis ibució i ges ió són anscenden als. El biblio eca i juga un pape mol impo an en aques p océs en elació a com es elaciona amb el con ex de l’o gani zació a o s els ni ells. Pe an és impo a pensa més enllà del p opi despa x i alinea els objec ius de la biblio eca amb els de la ins i ució alho a de ges iona el coneixemen . El ol adicional del biblio eca i com a p o essional de la in o mació en l’a aluació, il e i ges ió de la in o mació, incloen -hi les habili a s de classi icació, indexació i esum s’es én a nous con ex s com el de la ges ió de me adades, el disseny de p og ames pe a la c eació de esau us o al es eines que pe me in l’accessibili a més àcilmen al coneixemen , incloen -hi la o ien ació a l’usua i i al es habili a s d’ap enen a ge al espec e. El més impo a pe al biblio eca i és se conscien que esde eni el ges o del coneixemen és el camí del u u . Pe se líde s en ges ió del coneixemen cal se alho a els p omo o s del alo i la impo ància del coneixemen àci . Cal conèixe la ecnologia que pe me à posiciona el biblio eca i da an del coneixemen . El pa adigma de la ges ió del coneixemen ep esen a una opo uni a pe als biblio eca is en cen a -se en el desen olupamen com a p o essionals de la in o mació i el coneixemen . Els biblio eca is enen l’opo uni a de se els p o agonis es ja que una de les se es p incipals uncions és ges iona in o mació, que és el p incipal ac iu de la socie a del coneixemen . D’aco d amb Rowley (2003) els ols p incipals es cen en en: • ges iona els eposi o is del coneixemen : a aluan , il an , es uc u an , acili an l’accés, emmaga zeman i p ese an el coneixemen ; • acili a el lux de coneixemen i la comunicació: ol de acili ado del coneixemen en una comuni a i ual, de mane a in isible pe me en l’accés Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 69 al coneixemen a a és de la xa xa, cons uin biblio eques i uals, acili an ecu sos i eines pe gene a coneixemen ; • gene a in luència sob e la capaci a de gene a alo a pa i de la in o mació: inclou els ols an e io s pe ò a èm asi en el con ex . La ges ió del coneixemen eque eix de p o essionals que p enguin la inicia i a ac i a de desen olupa una conduc a al espec e, accions i cul u es que op imi zin la gene ació de alo . Es à es e amen elaciona amb l’o gani zació a la qual se eix el biblio eca i, els seus ecu sos i p ocessos. S’ha d’in en a in eg a -lo a l’es a ègia de l’o gani zació. Un aspec e clau de la ges ió del coneixemen és la capaci a de ep esen a aques coneixemen de la mane a més adequada pe al de ga an i que a iba a o es les pe sones que el necessi en i en el momen que els cal. Se à bàsic doncs, l’ús i l’alimen ació d’in ane s, bases de dades, e c. amb in e ícies àcils d’usa i consul ables pe pa de o es les pe sones que han de subminis a la in o mació. En el ni ell més in e n del p opi se ei, la ecnologia endeix una opo uni a al pe sonal pe dissenya eines que acili in la ges ió i p opiciïn el coneixemen . Pe al a banda se à necessa i eballa en el desen olupamen de la ges ió documen al del se ei, on els biblio eca is eballin els di e en s elemen s que pe me an una ges ió del coneixemen més e icaç: de ecció dels luxos d’in o mació o “wo k low”; de inició de la in o mació clau pe a l’o gani zació; eque imen s necessa is; e c. És impo an enca ba e es de comunicació a l’o gani zació. Alguns elemen s se an la clau de l’èxi pe aconsegui -ho: • Redui el emps en ame e el coneixemen des que su de la on o iginal; • Dona un accés equi a iu a o s els memb es sob e la in o mació base de la ins i ució; • Pe me e que o hom pugui apo a in o mació al sis ema; • El sis ema ha de se àcil d’usa pe a o hom, enin en comp e que no o s els memb es de la ins i ució enen el ma eix ni ell d’ús. L’ús de sis emes d’in o mació és una asca u ili zada eqüen men pels biblio eca is, acos uma s a l’ús d’aques s sis emes dins de la se a unció in ínseca de ce ca d’in o mació pe ò po se no és an senzill, pe manca de emps o d’hàbi , epo a pe iòdicamen i nod i i man eni con ínuamen ac uali za s els documen s necessa is que es eque eixen, com a a els manuals de p ocedimen s, no es ins uccions, ale es de can is, e c. Qualse ol in o mació és aluosa quan s’ha de compa i i les pe sones ben in o mades poden p end e decisions. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 70 6.10 GESTOR DELS DRETS D’AUTOR I NOVES POLÍTIQUES ACCÉS A LA INFORMACIÓ Els can is en la comunicació cien í ica i la p oli e ació d’in e ne com a ehicle de di usió de la in o mació es an p o ocan un conseqüen can i en la ges ió de la p opie a in el·lec ual i d e s d’au o ia o d’explo ació de la in o mació accessible a a és de la xa xa. Els biblio eca is han d’ac ua da an d’aques ema al ma eix i me que col·labo a amb el p o esso a i in es igado s en elació a la comunicació cien í ica i a l’edició de ma e ials o documen s d’ap enen a ge disponibles a la xa xa. La ges ió de d e s d’au o i de p opie a in el·lec ual són aspec es es e amen lliga s a les biblio eques digi als i e idencia més que mai la p opie a in el·lec ual en un me ca global on el d e a la in o mació xoca amb les llicències edi o ials de ma e ials elec ònics i on con as en la sos enibili a amb les es a ègies de mà que ing come cial de les en i a s p i ades que p opo cionen la in o mació a p eus cada egada més inaccessibles pe a les ins i ucions públiques. Hi ha una c eixen necessi a en els biblio eca is d’o e i assesso amen als usua is en o el que es à elaciona amb els d e s d’au o , p opie a in el·lec ual, e c. El se ei que s’es à posan en ma xa a les Biblio eques de la UPC, “SEPI” (Se ei de P opie a In el·lec ual) se à sense dub e una opo uni a pe p end e un pape p o agonis a com a expe s assesso s on exis eix una llacuna ac ualmen en el coneixemen d’aques ema. És un se ei necessa i an pe al p o esso a que demanda aques se ei en elació a la c eació, u ili zació de ma e ials, e c. així com pe al p opi pe sonal biblio eca i, cons uc o i ges o de ma e ials que nod eixen la biblio eca digi al. Els biblio eca is han de se expe s en els ipus de llicències, sob e usos de la in o mació, així com dels núme os iden i icado s (DOI, ISBN, ISSN, e c.) Han de conèixe la legislació al espec e pe al de pe pode aplica els c i e is adequa s en elació a la ep oducció de documen s de e ce es pe sones, així com l’elabo ació i l’explo ació de documen s mi jançan la web, bé siguin ma e ials de p o esso s, p ojec es d’es udian s, e c. Cald à p end e un pape d’assesso e s els usua is en unció de la ipologia, ús i explo ació de la in o mació que s’en ulgui e . El biblio eca i pod à ami a ambé aquells documen s elaciona s amb la p opie a in el·lec ual, Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 71 especialmen el més nous que alho a són el més desconegu s (i sob e els quals s’hau à d’in o ma ambé els usua is) com el cas del DOI (Digi al Objec Iden i ie ), núme o d’iden i icació pe a objec es digi als que pe me iden i ica cada í em de mane a única, independen men de la URL que ingui. El biblio eca i é una opo uni a i una esponsabili a de con ibui a la di usió de la in o mació, mi jançan els mecanismes i o ganismes que ho pe me in. En aques sen i neix l’any 2001 l’o ganisme C ea i e Commons 47(CC) amb la inali a de di ond e la cul u a i el coneixemen . L’objec iu és aconsegui un equilib i en e els ex ems de la coneguda exp essió “ o s els d e s ese a s” i la de “domini públic” pel que a a l’accés i a l’explo ació de la in o mació. Aques a o gani zació o e eix la c eació de llicències mi jançan les quals els c eado s poden especi ica quin ipus d’usos pe me en sob e el seu eball publica a in e ne . El biblio eca i doncs, ha de se un assesso i acili ado de o a la in o mació al espec e als usua is que ulguin di ond e les se es ob es a in e ne , apo an in o mació de alo a egi sob e la impo ància de e pública la c eació cien í ica i eduin les po s sob e les llacunes que hi ha a ni ell gene ali za sob e aques ema. SPARC ( al com s’ha explica a l’apa a 6.4.2) és un dels al es models que el biblio eca i ha de di ond e i adop a pe ga an i l’accessibili a i isibili a a la comunicació cien í ica i ac i i a in el·lec ual de la uni e si a . En aques sen i la Decla ació de Be lin48, ap o ada a l’oc ub e de 2003, p e én con ibui a l’accés obe de p oducció cien í ica i pa imonial de la humani a , de mane a que in e ne esde ingui una ep esen ació global i in e ac i a del coneixemen humà, incloen -hi el pa imoni cul u al i la pe spec i a d’accés a escala mundial. L’accés obe a la in o mació és un dels pape s onamen als que ha de juga la biblio eca. Dins del ma c de les no es ecnologies de la in o mació, els biblio eca is enen un ol onamen al en la p omoció de la “socie a obe a”. 47 h p://c ea i ecommons.o g/ 48 h p://www.geo opico.o g/Be lin-I-2.pd Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 72 Robinson i Bawden (2001) es ableixen 6 concep es bàsics pels quals les biblio eques poden con ibui a l’es ablimen i man enimen de les socie a s obe es: • P o isió pe accedi a una g an a ie a de ecu sos sense es iccions de censu a; • P o isió i o ien ació posi i a basada en c i e is obe s i objec ius, cap a on s d’in o mació elle an s sob e si uacions i necessi a s que a ec en als indi idus; • El econeixemen que la lliu e ci culació de la in o mació, enca a que és essencial, no és su icien ; • Un econeixemen simila sob e la in o mació ac ual, o i se aluós, no és su icien ; • Una ce a p eocupació pels e ec es de les ecnologies de la in o mació i de in e ne , en pa icula ; • P omoció del pensamen c í ic en el ma c de la in o mació o al abe i zació digi al. Alguns au o s com Lessig (2005) donen l’opo uni a d’explica com els mi jans de comunicació u ili zen les lleis de d e s d’au o pe no acili a l’accés lliu e a la in o mació, p oposan o mes al e na i es a aques es limi acions. Els biblio eca is han de segui de p op aques es inicia i es pe pode con ibui a l’accés públic a la comunicació i p oducció in el·lec ual de la comuni a . La polí ica d’accés obe públic i g a uï a la p oducció acadèmica es deu a la espos a de què la in es igació pe any a la comuni a acadèmica. Els biblio eca is han d’apos a pel p og ama i lliu e pe pode e i a la ac u a digi al. Cald à eballa conjun amen amb els àmbi s de la uni e si a que gene en p ojec es al espec e i in en a adap a -los en la mesu a que sigui possible en p ojec es biblio eca is. El p og ama i lliu e pe me que un majo nomb e de pe sones puguin accedi a la ecnologia in o mà ica. Po ajuda a enca la ac u a digi al i a e i a posicions de monopoli d’emp eses del sec o . Es à essen adop a en al es àmbi s de la c eació com p emsa, música, li e a u a, e c. “La ciència més ú il és aquella, el ui de la qual, és la més comunicable” Leona do Da Vinci (1452-1519). Pin o , escul o i in en o i alià. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 73 6.11 FIDELITZACIÓ, MÀRQUETING, DIFUSIÓ DE SERVEIS I RELACIONS PÚBLIQUES D’aco d amb Mo an (2003) en elació a la asca d’iden i ica quins se an els se eis cabdals du an el segle 21 espon que un dels dos ep es més impo an s pe al biblio eca i és el mà que ing49. Un concep e de mà que ing pe ò que a més enllà de la publici a . El biblio eca i ha de busca quin són els usua is po encials que necessi en els se eis, desen olupan aquells que sa is acin aques es demandes i en publici a dels se eis. Cald à desen olupa uns p incipis i p ocessos de ece ca de me ca pe de e mina el ipus d’in o mació que necessi en i en quin o ma . El mà que ing c ea alo públic i és asca dels biblio eca is concen a es o ços pe c ea alo públic, p o ein els ecu sos i se eis que donin supo als usua is. Pe al d’acos a -se i guanya usua is po encials les no es ecnologies poden ajuda als se eis d’in o mació a u ili za eines de mà que ing que li pe me in e conèixe els se eis i p oduc es i d’in o mació a la comuni a . Cal conèixe la mane a en què els usua is u ili zen la in o mació elec ònica, les se es p e e ències, cos ums, endinsan -se en el compo amen de l’usua i da an dels ecu sos i se eis. In e ne i les ecnologies de la in o mació enen un impac e di ec e sob e les elaciones públiques i el mà que ing, amb unes implicacions en els biblio eca is en e mes d’opo uni a s, amenaces i solucions. Fins a a les accions de mà que ing han es a en ocades p àc icamen a la biblio eca ísica pe ò els usos de ecu sos elec ònics i els se eis i uals eque eixen un eplan ejamen global sob e les accions encaminades a la di usió de se eis i la ideli zació dels usua is espec e als nous se eis. L’explo ació més òp ima dels ecu sos pe pa dels usua is no és només ui de la necessi a d’aques s sinó ambé de què coneguin els se eis i ecu sos exis en s a la xa xa pe quan els puguin necessi a . A banda dels usua is de la comuni a uni e si à ia, in e ne acili a que s’es enguin a al es ipus d’usua is po encials de mane a que el mà que ing online i elacions públiques mi jançan in e ne adqui eixen una impo a elle ància pe als biblio eca is. Cald à plan eja -se quins nous se eis i opo uni a s són acili a s mi jançan la 49 l’al e aspec e és la col·labo ació; eu e apa a s 6.5 i 6.7 d’aques documen . Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 80 • a e ma el nou en ocamen sob e la cul u a o gani za i a, com un dels pun s més c í ics necessa is pe a l’èxi . En end e el can i és en end e que l’àmbi de eball dels biblio eca is els obliga a es a al se ei de les necessi a s i demandes dels usua is. Segons Allendez (2002) la globali zació de l’economia é un pa al·lelisme en la in o mació i en les se es ca ac e ís iques pa icula s basades en la ans e ència elec ònica, emmaga zema ge i ecupe ació de mane a e icien . El nou p o essional de la in o mació ha d’es a semp e a en als can is que es p odueixen i ac ua amb la eloci a que exigeix aques a socie a globali zada. D’aco d amb el documen Anàlisis del en o no: econocimien o de pa ones (2003), de l’OCLC és imp escindible pe ceb e els can is com una opo uni a de eno ació i pa icipació, no com una amenaça. Cal ap o i a l’opo uni a de comp a amb un pano ama modi ica i no econs ui l’an e io en un espai nou. En el con ex ecnològic és in e essan la isió de Goodman (2004). Apun a que el can i és assegu a que: - la ecnologia és anspa en ; - els usua is l’en enen i poden accedi a la in o mació global; - i que el cos de la ecnologia no ens o egui. D’aco d amb Lewis (1997), més que ges iona el can i es ac a de ges iona la ansició. Men e que el can i és e e eix a una si uació conc e a, la ansició és un p océs psicològic que la gen expe imen a en adap a -se a la no a si uació. Pe ans o ma la biblio eca com a o gani zació, la ges ió de la biblio eca hau à de c ea i p ojec a una isió ealis a del u u i se since a sob e els pe ills i les opo uni a s. Els biblio eca is hau an de ges iona una sè ie de ansicions pe sonals impo an s pe espond e a la g an quan i a de can is: en la ecnologia de la in o mació, en la na u a de l’ensenyamen i en la na u a de les o gani zacions. La ansició es po supe a quan els biblio eca is hagin aconsegui aques es ans o macions pe sonals i la di ecció de la biblio eca ingui la pe spec i a i habili a s es a ègiques eque ides. Pe al de can ia la cul u a espec e als ols adicionals i aconsegui uns e i ables p o essionals líde s com a expe s en in o mació esul en des acables alguns p og ames com els de l’EUCLID (Eu opean Associa ion o LIb a y Educa ion and Resea ch), dissenya s especí icamen pe a ajuda al desen olupamen i c eixemen de les compe ències cul u als dels p o essionals de la in o mació, en bene ici de o s els usua is, pa in de la base que ens obem en una socie a on els biblio eca is són ciu adans globals amb un essencial objec iu educacional e s als usua is. És mol impo an docs, p end e l’ap enen a ge com a un dels elemen s que p opicia el can i de cul u a. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 81 9. ASSOLIMENT I CIMENTACIÓ DELS NOUS ROLS: LA GESTIÓ PER COMPETÈNCIES D’aco d amb Sal ado (2004) la quali a i la capaci a dels se eis biblio eca is pe e oluciona i adap a -se a les necessi a s dels usua is depenen p incipalmen del pe sonal que hi eballa. La necessi a de ges iona el pe sonal pe esold e amb e icàcia aques equisi imp escindible a que s’imposi p og essi amen un model de ges ió pe compe ències. S’en én pe compe ències el conjun de capaci a s, coneixemen s, ap i uds i habili a s necessà ies pe a l’exe cici d’una ac i i a p o essional així com el domini dels compo amen s co esponen s. Les compe ències es an lligades a les pe sones. En e els a an a ges més conc e s, la ges ió pe compe ències po apo a a l’o gani zació els bene icis següen s: - lexibili a en l’o gani zació de les ope acions d’aco d amb les exigències de l’en o n; - mul i uncioanali a en les pe sones, c ean capaci a pe assigna pe sones en si uacions de eball d’una o ma més dinàmica; i - pe me ocali za de mane a indi idual i en g up o s els compo amen s que p odueixen èxi , a pa i dels quals es poden gene a dades objec i es que poden se i pe a alua , selecciona , desen olupa i emune a les pe sones. Donades les limi acions d’espai en aques eball no es ecolli an els ni ells més especí ics que donen con ingu a les di e ses compe ències, de mane a que es p esen a una isió gene al sob e el ema. Globalmen es pod ia de e mina la de inició de es ipologies de compe ències: • de l’o gani zació: cada o gani zació ind à necessi a de de ini i exigi una sè ie de compe ències in ínseques a la ins i ució i se an a iables segons el con ex . Aques a ca ac e ís ica se à ex ensi a a cada uni a o se ei; és di , els se eis de biblio eques de di e en s uni e si a s de ben segu es abli an compe ències o gani zacionals di e en s; • ècniques: elacionades di ec amen amb l’especi ici a d’aco d amb l’ac i i a que es desen olupa en el lloc de eball; • pe sonals: on es ecullen les habili a s, ap i uds, alo s, e c. que po apo a i demos a el p o essional en el seu lloc. A ni ell es a al cal des aca l’SEDIC (Sociedad Española de Documen ación e In o mación Cien í ica), o ganisme dedica al omen i in e can i d’expe iències, Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 82 a la o mació i a la ce i icació de biblio eca is i al es p o essionals de la in o mació. A a és del documen i ula “Relación de conocimien os y ècnicas aplicables a las unciones de los p o esionales de la in o mación y la documen ación” (2002)53 s’han de ini la elació de coneixemen s i ècniques aplicables a les uncions dels p o essionals de la in o mació i documen ació. El alo a egi del documen és la elació que exis eix en e les compe ències de inides i llu elació amb l’epíg a co esponen de les compe ències eu opees o “eu ocompe ències”. Els coneixemen s i les ècniques s’es uc u en en es g ans g ups : • Coneixemen s gene als d’in e ès pe a la in o mació i la documen ació; • Tècniques gene als aplicades a la in o mació i la documen ació; • Coneixemen s i ècniques especí iques d’in o mació i documen ació. Les capaci a s que es ecullen a cada un dels apa a s s’es uc u en en es ni ells di e en s: ècnic, ècnic supe io i expe . Un al e documen de e e ència o ça in e essan a eni en comp e si es ol inicia la ges ió pe compe ències és el de CERTIDoc54 . Es ac a d’un sis ema eu opeu de ce i icació de les compe ències en documen ació desen olupa dins del p og ama Leona do da Vinci pe a l’educació i la cul u a de la comissió eu opea. L’Eu o e e encial en in o mación y documen ación del Eu opean Council o In oma ion Associa ions (ECIA)” desc iu al olum 155 les compe ències i ap i uds dels p o essionals eu opeus en in o mació i documen ació. El olum 256 desc iu els ni ells de quali icació dels p o essionals eu opeus en in o mació i documen ació. Es ecullen 33 ipus de compe ències i 4 ni ells d’aplicació. Es de ineixen ambé les p incipals ap i uds necessà ies pe desen olupa les compe ències d’aco d amb 6 blocs: A. Relacions: au onomia, capaci a de comunicació, disponibili a , empa ia, espe i d’equip, ap i ud de negociació, sen i pedagògic; B. Rece ca: cu iosi a in el·lec ual; C. Anàlisi: espe i d’anàlisi, espe i c í ic, espe i de sín esi; D. Comunicació: disc eció, capaci a de espos a àpida; E. Ges ió: pe se e ança, igo ; F. O gani zació: capaci a d’adap ació, sen i de l’an icipació, espe i de decisió, espe i d’inicia i a i sen i de l’o gani zació. 53 h p://www.sedic.es/conocimien os_ce i icacion.pd 54 h p://www.ce idoc.ne . 55 h p://www.ce idoc.ne /es/eu e 1-espanol.pd A l’ab il de 2005 s’ha edi a una no a edició. 56 h p://www.ce idoc.ne /es/eu e 2-espanol.pd Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 83 Els qua e ni ells que es de ineixen són: • Ni ell 1: auxilia en in o mació i documen ació; • Ni ell 2: ècnic en in o mació i documen ació; • Ni ell 3: ècnic supe io en in o mació i documen ació; • Ni ell 4: expe en in o mació i documen ació. Pe al a banda, la si uació ac ual a ni ell d’educació eu opea on es p esen en can is p o unds amb la eno ació dels plans d’es udis pe adap a -los a l’EEES, b inda una bona opo uni a pe de ini nous pe ils dels p o essionals de la in o mació. L’ANECA ha publica ecen men un llib e57 sob e el í ol de g au en in o mació i documen ació, que esde ind à el ma c de e e ència alho a de de ini el u u í ol uni e si a i dels p o essionals d’aques àmbi . Els pe ils p o essionals dels nous i ula s que es p e enen de ini equi alen a la suma de coneixemen s, capaci a s i habili a s (en el seu conjun , les compe ències) que s’han d’adqui i al lla g de l’ap enen a ge dels es udis. Els p o essionals que s’inco po in al me ca labo al hau an de eni una sè ie de compe ències ans e sals i especí iques, al com es de allen al documen . Pel que a a les ans e sals es de ineixen es g ups: • ins umen als: capaci a d’anàlisi i sín esi, d’o gani zació i plani icació; comunicació o al i esc i a en la llengua na i a i es ange a; in o mà ica ela i a a l’àmbi d’es udi; capaci a de ges ió de la in o mació; esolució de p oblemes i p esa de decisions; • pe sonals: eball en equip, en un equip in e disciplina o en un con ex in e nacional; econeixemen a la di e si a i mul icul u ali a , aonamen c í ic; comp omís è ic; • sis èmiques: ap enen a ge au ònom; adap ació a no es si uacions; c ea i i a ; lide a ge, coneixemen d’al es cul u es i cos ums; inicia i a i espe i emp enedo ; mo i ació pe la quali a ; sensibili a e s a emes mediambien als; e c. Les compe ències especí iques es classi iquen en 23 i compo en la o mació disciplina de l’es udian . S’es ableixen alho a ambé 4 ni ells de p o undi a : • Ni ell bàsic: se sap l’exis ència dels elemen s d’una de e minada unció i es maneja el ocabula i pe iden i ica els p oblemes; • Segon ni ell: coneixemen de les p àc iques. És en eali a el p ime ni ell p o essional ja que es manegen eines bàsiques i es poden po a a e me eballs ècnics; 57 Ti ulo de g ado en in o mación y documen ación. Mad id: ANECA, 2004. h p://www.aneca.es/modal_e al/docs/con e _biblio.pd Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 84 • Te ce ni ell: es dominen les eines i es con olen les di e en s ècniques amb capaci a pe al desen olupamen de no es eines; • Ni ell supe io : es domina la me odologia i se suposa la capaci a de plani ica es a ègicamen i conceb e eines i nous p oduc es. A banda de les conside acions més o icials, alguns au o s com Roig (2004) apun en algunes p opos es pel que a a les compe ències necessà ies, com pe exemple, eni en comp e la dimensió mul idisciplinà ia de les ciències de la in o mació i la comunicació i insis i en la dimensió ecnològica. Cal omen a la capaci a d’adap ació cons an i la capaci a de sabe dis ingi els can is, així com les capaci a s de eball pe p ojec es i de la ges ió en equip. En un con ex p og essi amen més i ual el biblio eca i ha d’o e i més se eis en els quals hi ha una cla a in e enció ecnològica i digi al. Els ols de biblio eca is e e encis es, emà ics, e c. es desen olupen en un en o n digi al. L’objec iu del biblio eca i és acili a l’accés a la in o mació, ac a -la, di ond e- la, desen olupan asques en elació a l’accés, p ese ació i emmaga zema ge de la in o mació digi al. S’o e eixen ecu sos i se eis i uals, es é un al coneixemen de les eines de ce ca d’ in o mació digi al, com explo a -les, s’ensenya com u ili za -les, e c. S’a egeixen en alguns biblio eca is asques de ca alogació de me adades, indexació mul imèdia, ecnologia de bases de dades, e c. L’apa ició d’aques s se eis obliga a ana de inin una igu a de biblio eca i amb unes compe ències en l’àmbi digi al mol més ma cades i in ensi es. En de ini i a, una no a gene ació de biblio eca is amb unes compe ències digi als bàsiques pe al co ec e desen olupamen de les uncions, independen men de les uncions més conc e es del seu lloc de eina. Aques pe il a desen olupa unes compe ències ans e sals digi als. Són mol es biblio eques de e e ència ame icanes que enen de inides aques es compe ències. Algunes biblio eques58, especialmen de l’àmbi ame icà, han eballa de mane a més au ònoma la de inició de les di e en s compe ències digi als que ha de eni el pe sonal de la se a o gani zació. 58 Algunes ad eces de biblio eques on es poden oba de inides les compe ències digi als o ecnològiques: h p://www.loc.go / licc/wg/ksa-sys.h ml h p://www.njla.o g/ esou ces/ echcompe encies.h ml h p://www.a owhead.lib.mn.us/ enewal/sys ems.h m Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 85 En l’àmbi uni e si a i es a al, REBIUN de ineix dins del pla es a ègic59 quines són aques es compe ències. Es de ineixen qua e g ups de compe ències: • coneixemen s especí ics de la in o mació i la documen ació; • coneixemen s sob e comunicació; • compe ències sob e ges ió i o gani zació; • al es coneixemen s aplica s a la in o mació i documen ació. En aques s qua e g ups es de allen 30 camps de compe ència esglaona s d’aco d amb 4 ni ells signi ica ius en unció del g au d’ap o undimen espec e a cada compe ència. A banda dels coneixemen s se à impo an de ini ambé les ap i uds que són necessà ies pe al co ec e desen olupamen de les uncions, que en alguns casos poden esde eni an o més impo an s que els coneixemen s eò ics i p àc ics. Rebiun p oposa les següen s: • Capaci a d’adap ació; • Capaci a d’anàlisi i comunicació; • Cu iosi a in el·lec ual i espe i c í ic; • Capaci a de decisió; • Capaci a d’inicia i a i de eball en equip; • Capaci a de sín esi i o gani zació. Pin ield (2002) desc iu quines són les habili a s que cal demos a en la p o essió biblio ecà ia: - lexibili a pe en end e i e on als can is i als imp e is os; - eball amb empen a; - comunica i es; - bon ac e a l’usua i; - pe e p esen acions; - en la o mació d’usua is; - en el eball en equip; - capaci a d’anàlisi i d’a aluació; - com a biblio eca i emà ic; - en ges ió de p ojec es; - isió; .... La desc ipció de compe ències esde é ambé una eina mol ú il que se i à p incipalmen pe : • A alua les necessi a s de o mació dels p o essionals de la biblio eca; • Desc iu e els pe ils p o essionals pe a la p o isió d’un lloc de eball i dissenya un cu ículum pe pa icipa en un concu s o oposició; • Ajuda a cla i ica els con ingu s dels o ganig ames de la biblio eca. To s aques s elemen s apo a an anspa ència i agili a a l’o gani zació del se ei. 59 REBIUN. “Compe encias del biblio eca io digi al”. Plan es a ègico Rebiun h p://biblio ecnica.upc.es/Rebiun/no a/In o mesG upT abajo/56.pd Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 86 10. CONCLUSIONS El desen olupamen de nous ols en les biblio eques uni e si à ies es p esen a ple de ep es i opo uni a s pe als biblio eca is. L’anàlisi d’idees de la li e a u a p o essional i dels expe s en la ma è ia condueix cap a di e sos pano ames u u s coinciden s en mol s dels casos sob e els ols que desen olupa an els biblio eca is de les uni e si a s i els con ex s on ind an lloc. Wilson (2004) s’a e eix a e una sè ie de p ediccions des del pe íode ac ual ins al 2014: el ol del biblio eca i ind à de e mina en g an pa en elació a la mane a que espongui da an de la ecnologia i la in o mació digi al. Se à clau que doni espos a a les expec a i es i eque imen s dels usua is en el momen que els hi co espon, en el lloc on els hi calgui i en el o ma que ho necessi in. El u u de la biblio eca uni e si à ia con inua à essen insepa able del u u de la uni e si a . Segons Pineda (2000) la cul u a digi al i la imp esa coexis i an, és a di , que el nou p o essional de la in o mació hau à de man eni ce es quali a s del biblio eca i adicional inco po an -hi el domini de les no es ecnologies, aplican ambé eines d’adminis ació i ges ió pe con iu e dins de la no a eali a . És impo an pe ceb e les ecnologies de la in o mació com un a an a ge compe i iu. Cal desen olupa i explo a les sinè gies en e les asques adicionals i les esul an s de les no es ecnologies, ap o i an els ep es da an de nous se eis pe ò con inuan ambé donan els se eis adicionals necessa is. D’aco d amb Tho hauge (2003) un dels g ans ep es dels nous ols és la c eació d’un nou biblio eca i que passi de se un p o eïdo d’in o mació a un p o eïdo de coneixemen ; és a di , la ans o mació d’un biblio eca i que dóna accés a la in o mació en un biblio eca i que doni supo ac iu a l’usua i en l’adquisició de coneixemen s. Així doncs, es posen de mani es nous ols com: p oduc o s d’in o mació, edi o s de po als, o mado s d’al abe i zació in o macional, o mado s dins d’un cen e de ecu sos pe a l’ap enen a ge, especialis es emà ics, e c. To s aques es can is es pod ien esumi en la isió essencial de c ea la biblio eca pe sonal i ac uali zada segons un pe il de e mina , amb la necessi a que acili i l’accés immedia a la in o mació. Cald à que el biblio eca i dediqui es o ços a la cap u a, ac amen i p ese ació del coneixemen així com a la o mació i c eació de coneixemen en els Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 87 es udian s. La o mació i p epa ació d’es udian s en habili a s in o macionals se an un eix bàsic de les uncions dels biblio eca is de la uni e si a . D’aco d amb Mo an (2005) el u u depèn de la iden i icació dels se eis que euneixi les necessi a s an del pe sonal docen i in es igado , com les necessi a s dels es udian s i clien s d’una mane a e icien . El biblio eca i ha de e lla pe què aques es necessi a s s’acompleixin men e que els ges o s de la uni e si a han de dona supo econòmic a o s els se eis que són impo an s pe als di e en s col·lec ius. A ni ell educa iu, els biblio eca is no poden iu e d’esquenes a la polí ica clau de la uni e si a . Dissenya se eis i compli missions només ind an sen i si aques s es co esponen amb la missió de la uni e si a . Els ols no se an es à ics en an en quan els biblio eca is es moguin en la ma eixa di ecció; cal pensa com es po se i a l’o gani zació a pa i de les de inicions o gani zacionals. Esde ind an nous ols en el ma eix momen en què la uni e si a e oluciona, plan eja necessi a s docen s, de ece ca, de o mació con ínua o d’al es, i els biblio eca is ho ecullen com un ep e. El biblio eca i ha d’esde eni un agen col·labo ado dins de la comuni a d’ap enen a ge de la uni e si a : la biblio eca ha de se una p o agonis a ac i a en la cons ucció de la comuni a d’ap enen a ge que necessi a la uni e si a , o e in des dels espais necessa is ins als con ingu s que a a o eixin aques a comuni a , in en an c ea un con ex que p opiciï l’ap enen a ge. Cal em a i za cons an men la con inuï a en l’ap enen a ge, o gani zan i c ean ma e ials i ac i i a s pe a l’ap enen a ge. És essencial escol a i ecolli les necessi a s dels usua is a enen la pe sonali zació de se eis. El biblio eca i ha de se capaç de de ec a i diagnos ica les necessi a s d’in o mació de la comuni a a la qual se eix i es a p epa a pe c ea se eis a mida, d’aco d amb aques es necessi a s. Se à onamen al anali za el p océs d’ap enen a ge de la uni e si a pe conèixe millo els p ocessos in el·lec uals i concep uals de l’ap enen a ge, la in es igació i la o mació con ínua. Poc a poc, es a p oduin un pape can ian en el pe sonal biblio eca i pel que a al supo a l’ensenyamen i l’ap enen a ge, en o gani zació de ecu sos accessibles a in e ne , de supo a la na egació pe la xa xa, en l’ús de ma e ials mul imèdia, e c. El subminis amen d’in o mació a mida al despa x del p o esso a de mane a di ec a se à una asca habi ual dels biblio eca is emà ics. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 88 És impo an deixa de mi a les coses des de la pe spec i a de la biblio eca i concen a -se en el pun de is a de l’usua i. Els biblio eca is no poden – i no deuen- modi ica la conduc a dels usua is, de mane a que cal adap a -se a ells. Cal es a o almen o ien a als usua is, o e in aplicacions, se eis i ac i i a s que els poden a eu e pe ideli za -los. No es ecnologies com els “blogs”, “wikis”, “PDA”, e c. poden esul a ú ils i a ac ius se eis pe als es udian s, explo an nous p oduc es de comunicació i especiali zació com els “weblogs”, que poden se eines de col·labo ació amb els usua is. Les TIC a a o eixen el c eixemen de nous se eis com el se ei de e e ència i ual, i el conseqüen “ask-a-lib a ian”, basa s en el “jus in case” i “jus in ime”. El disseny de nous se eis a à mou e la adicional ocali zació en els se eis cap a la ocali zació en els usua is, i conc e amen sob e les se es necessi a s i expec a i es. Els plans de mà que ing i el “b anding” ind an un pape des aca en els biblio eca is, plan ejan - ne com a ep e la ideli zació, la di usió i la necessi a de sabe “ end e” els se eis elabo a s. Pe al a banda, sis emes com LibQual pe me an al biblio eca i anali za la sa is acció dels usua is així com o s els elemen s que cald à millo a . Les campanyes de mà que ing pe me an “guanya ” la ideli zació d’usua is i apo a an un alo a egi mol aluós com és l’inc emen d’un millo en enimen de les necessi a s i expec a i es dels usua is. La millo a con ínua de la quali a dels se eis se à un elemen p edominan com a clau de l’èxi . No només cal es a ale a dels can is o gani za ius de la p òpia uni e si a sinó ambé conèixe les endències a ni ell uni e si a i ca alà, es a al, eu opeu, e c.; cal conèixe cap a on a la ece ca, les apos es a ni ell de docència; cal sabe què necessi en els es udian s, quines ecnologies u ili zen, com necessi en es udia . A pa i d’aques s coneixemen s es poden dissenya se eis, desen olupa -los i e se eis a mida dels di e en s segmen s d’usua is. La pa icipació ac i a en el disseny de les necessi a s acili a à la con luència en e les expec a i es i l’o e a de se eis. Cal camina pel ma eix camí que els di e en s agen s de la uni e si a . Fou ie (2004) pa la en aques sen i de l’escaneig ambien al. És l’adquisició i l’ús de la in o mació en elació a esde enimen s, endències i elacions amb el medi ex e n, el coneixemen de l’o gani zació a la qual se se eix, e c. L’escaneig ambien al pe me à conèixe els ac o s que poden a ec a i, pe an , en end e el compo amen de la ins i ució. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 89 D’aco d amb B anin (1999) els biblio eca is han de se líde s en l’o gani zació dels ecu sos d’in o mació que donin supo als nous en o ns d’ap enen a ge dis ibuï a l’educació supe io . Cal o e i ecu sos i se eis en línia i ges iona -los, ajuda el p o esso a i in es igado s a c ea nous ecu sos en els dipòsi s ins i ucionals i p ese a el coneixemen . Cal e -ho de mane a al amen dis ibuïda i coo dinada. Cal man eni -se in isibles, és a di , p es a se eis de mane a pe manen i o almen in eg ada en el sis ema. Cada egada és més impo an la necessi a d’alia -se i eballa conjun amen amb els al es agen s de la uni e si a . La col·labo ació ac i a amb el p o esso a , in es igado s, es udian s, e c. pe me à acos a la biblio eca a les se es necessi a s, a cons ui con ingu s ics en alo , a desen olupa p ojec es inno ado s i a posiciona la biblio eca en un se ei es a ègic. La col·labo ació c ea alo públic. La his ò ia de les biblio eques és una his ò ia de col·labo acions al lla g del emps. El u u és la col·labo ació amb al es o gani zacions pe c ea alo públic que es gene a en compa i expe esa de les biblio eques i dels biblio eca is. La necessi a de col·labo a i compa i sinè gies an la c eació d’un sis ema en el qual les di e ses pa s o men un sis ema in eg a i global. Es abli nexes d’unió i incles de col·labo ació se à bene iciós. Cal eballa aplican polí iques conso ciades i /o ede ades. Cal alimen a de mane a dis ibuïda les in ane s de coneixemen , compa in expe iències i eballan de mane a col·labo a i a en p ojec es comuns en e els di e en s agen s i ins i ucions implicades. El biblio eca i ha de se un expe en la manipulació i l’accés a la in o mació i o e i -la als seus usua is, independen men del lloc on es obi la in o mació i l’usua i. Ha d’esde eni un e i able ges o de la in o mació. El biblio eca i ha d’assumi el c eixemen de la p oducció digi al com un e na u al i cal es a p epa a ja que el u u de les biblio eques és digi al. Se à impo an el desen olupamen de sis emes de ges ió del coneixemen cohe en s i àcils d’usa . Cal eballa pe inc emen a la isibili a de la biblio eca digi al i pe la c eació d’un po al del coneixemen . És necessa i eballa pe la in eg ació de mane a que s’hi pugui accedi als di e en s ecu sos d’in o mació del po al de mane a senzilla, anspa en i lògica. Se à impo an desen olupa no es habili a s pe se els líde s en la ges ió del coneixemen de la ins i ució, desen olupan no només asques de ges ió de ecupe ació i indexació de la in o mació sinó donan -li alo a egi mi jançan la ges ió de me adades, eballan els es ànda ds obe s, e c. Cald à cen a -se en la millo a d’es uc u es i esquemes de classi icació, me adades, ocabula is con ola s, Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 96 KOEHLER, Wallace (2004). “Digi al lib a ies, digi al con aine s, lib a y pa ons, and isions o he u u e”. The Elec onic Lib a y, ol. 22, núm. 5, p. 401-407. KOINA, Ca hie (2003). “Lib a ians a e he ul ima e knowledge manage s?”. The Aus alian Lib a y Jou nal. [en línia]. ol. 52, núm. 3. [da a de consul a 25/02/2005] h p://www.alia.o g.au/publishing/alj/52.3/ ull. ex /koina.h ml LADNER, Be y..[e . Al.] (2004). “Re hinking online ins uc ion”. Re e ence use se ices qua e ly, summe , ol. 43, núm.4, p. 329-337. LAFFERTY, SUSAN; EDWARDS, Jenny (2004). “Dis up i e echnologies: wha u u e uni e si ies and hei lib a ies?”, Lib a y managemen , ol. 25, núm. 6-7, p. 252-258. LESSIG, Law ence (2005). Cul u a lliu e. [en línia]. Ba celona: Gene ali a de Ca alunya. Sec e a ia de Telecomunicacions i Socie a de la In o mació. [da a de consul a 23/2/2005] h p://www.cul u alliu e.o g/llib e.php. LEWIS, Da id W; Comellas, Nú ia ( ad.) (2001). "Can i i ansició en els se eis públics". T aduccions del CBUC. Núm. 1 (ab il). LIPOW, Anne G. (2003). “The Fu u e o e e ence: poin -o -need e e ence se ice: no longe and a e hough ”. Re e ence Se ices Re iew, ol. 31, núm. 1, p. 31-35. MACKENZIE, John (2000). “ Digi al lib a ies and schola ly communica ion: ans o ming he in o ma ion chain”. [en línia]. [Da a de consul a 18/2/05]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00002592/ MÁRQUEZ, Te esa (1998). “Tecnologías, democ acia y place . El ol de los nue os mediado es elec ónicos”. [ en línia]. [da a de consul a 25/01/2005] h p://www. azonypalab a.o g.mx/an e io es/n9/ ol.h m MARTÍNEZ, Dídac (2005). “La plani icación es a égica y las biblio ecas de la UPC” [en línia]. ANECA. Jo nadas La calidad en las biblio ecas (Palma de Mallo ca,13-14 de ene o). [da a consul a 12/02/05] h p://www.aneca.es/ac i idades/docs/e en os/palma130105_ma %EDnez.pp MARTÍNEZ, Dídac (2004). “Les biblio eques uni e si à ies i el supo a la Rece ca, Desen olupamen i Inno ació”. 9enes Jo nades Ca alanes d’In o mació i Documen ació, Ba celona, 25 i 26 de no emb e de 2004. Ba celona: COBDC. MARTÍNEZ, Dídac (2003). “El Cen e de Recu sos pe a l’Ap enen a ge (CRA): un nou model de biblio eca uni e si à ia en l’e a del coneixemen ”. Í em, núm. 35, p. 35-53. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 97 MATERSKA, Ka a zyna (2004). “Lib a ians in he knowledge age”. New Lib a y Wo ld, ol. 106, núm. 1198/1199, p. 142-148. MÉNDEZ RODRÍGUEZ, E a Ma. (2005). “La web semán ica: una web más biblio eca ia”. [en línia]. [da a consul a 16/03/05] h p://www.sedic.es/p_bole inclip41_con i ma.h m MORAN, Robe F. (2005). “Whe e is ou u u e?: Ge ing he e in small s eps, Lib a y”. Adminis a ion & Managemen , ol. 19, núm.1,p. 47-49. MORAN, Robe F. (2003). “Wha is ou leading edge?”, Lib a y Adminis a ion & managemen , ol. 17, núm. 2, sp ing, p. 71-73. MOYO, Lesley M. (2004). “Elec onic lib a ies and he eme gence o new se ice pa adigms”. The elec onic lib a y, ol. 22, núm. 3, p. 220-230. NEWEL,B uce (2003). “Liba ies in 2020: he Wo d is changing – a e we?”. The Gale Repo . [en línia],oc obe ,[Da a de consul a 15/12/03]. h p://www.gale.com/enewsle e s/gale_ epo /2003_10/ oices.h m NOZERO, Vic o ia; FINLEY, P iscilla (2005). “Resea ch and In o ma ion Se ices a Lied Lib a y”. Lib a y Hi Tech, ol. 23, núm. 1, p. 66-74. OCLC.” Anàlisis del en o no de 2003: econocimien o de pa ones, esumen pa a ejecu i os” (2004). [en línia]. [Da a de consul a 26/02/04]. h p://www.oclc.o g/membe ship/escan/downloads/escansumma y_es.pd OKERSON, Ann (2004). “La biblio eca digi al: as e oides, la ley de Moo e y la S a Alliance”. Anales de Documen ación, [en línia], 7, p. 263-273. [Da a de consul a 26/02/04]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00002905/ ORTOLL, E a (2003).” Ges ió del coneixemen i compe ència in o macional al lloc de eball”. [en línia]. UOC. [Da a de consul a 26/02/04]. h p://www.uoc.edu/d /ca /20345/index.h ml PERRONE, Vye G. (2000). “The changing ole o lib a ians and he online lea ning en i onmen ”. P oceedings Dis ance Educa ion: an Open Ques ion?.[en línia]. [Da a de consul a 18/02/04]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00001687 PINEDA,Juan Manuel (2000). “El ol del biblio ecólogo en la sociedad de la in o mación”. Biblios. [en línia]. [ Da a de consul a 15/02/04]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00002510/ Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 98 PINFIELD, S ephen (2002). “Managing he i ual lib a y in he eal wo ld”. [en línia]. [Da a de consul a 13/2/05]. h p://biblio eca.uam.es/documen os/Con e enciaPin ield1.pd PORTER, Susan (2003). “Cha : om he desk o a subjec lib a ian”. Re e ence Se ices Re iew, ol. 31, núm. 1, p. 57-67. REVILL, Don (2001). “Fu u e eaching oles o academic lib a ians: a e iew”, New lib a y wo ld, ol. 102, núm. 1168, p. 332-335. ROBINSON, Lyn; BAWDEN, Da id (2001). “Lib a ies and open socie y; Poppe , So os and digi al in o ma ion”. Aslib P oceedings, ol. 53, núm. 5, may, p.167-178. RODWELL, John (2001). “Dinosau o dynamo? The u u e o he subjec specialis e e ence lib a ian”. New Lib a y Wo ld, ol. 102, núm. 1160/1161, p. 48-52. ROES, Hans (2001). “ Digi al lib a ies an educa ion: ends and oppo uni ies”. D-Lib Magazine, [en línia]. ol. 7 núm. 7/8. [da a de consul a 23/3/05]. h p://www.dlib.o g/dlib/july01/ oes/07 oes.h ml ROIG, An oni (2004). “Nous mi jans, nous usos, no es compe ències: ep es o ma ius en l’àmbi de la in o mació i la comunicació”. [en línia]. UOC. [Da a de consul a 26/02/04]. h p://www.uoc.edu/d /ca / oig1204.pd ROJAS MESA, Yunie ... [e . al.] (2004). “La é ica: un nue o e o pa a el p o essional de la in o mación en el siglo XXI”. [en línia]. [da a de consul a 18/02/20005]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00001685/ ROWLEY, Jenni e (2003). “Knowledge managemen – he new lib a ianship? F om cus odians o his o y o ga ekeepe s o he u u e?”. Lib a y managemen , ol. 24, núm. 8/9, p. 433- 440. SALVADOR UGALDE, Lluís (2004). “Els ecu sos humans a les biblio eques públiques: ges ió pe compe ències p o essionals”, 9enes Jo nades Ca alanes d’In o mació i Documen ació, 25 i 26 de no emb e. Ba celona: COBDC. p. 329-338. SEADLE, Michael (2005). “Copy igh in he ne wo ked wo ld: au ho ’s igh s”. Lib a y Hi Tech, ol. 23, núm. 1.1, p. 130-136. SHIRI, Ali (2003). “Digi al lib a y esea ch: cu en de elopmen s and ends”. Lib a y e iew, ol. 52, núm. 5, p. 198-202. Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 99 SINGH, S.P. (2001). “Collec ion managemen in he elec onic en i onmen ”. The Bo om line: Managing Lib a y Finances, ol. 17, núm. 2, p. 55-60. SMITH, Ian (2003). “Con inuing p o essional de elopmen and wo kplace lea ning 5: human esou ce de elopmen – a s a egic impe a i e”. Lib a y Managemen , ol. 24, núm. 8/9, p.443-445. SMITH, Ian (2005). “Con inuing p o essional de elopmen and wo kplace lea ning 11: managing he “people” side o o ganisa ional change”. Lib a y Managemen , ol. 26, núm. 3, p.152-155. SREENIVASULU, V. (2000). “The ole o a digi al lib a ian in he managemen o digi al in o ma ion sys ems (DIS)”, The Elec onic Lib a y, ol. 18, núm. 1, p. 12-20. TARDÓN, Eugenio (2004). Los a chi os e-p in s como he amien as pa a la ges ión del conocimien o. [en línia]. [da a de consul a 16/3/2005]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00002893 THORHAUGE, Jens (2003). “Eme ging isions o acces in he 21s cen u y lib a y”. CLIR Con e ence p oceedings (21-22 ab il). [en línia]. [da a de consul a 27/01/2005] h p://www.cli .o g/pubs/ epo s/pub119/ ho hauge.h ml TROLL, Denise A. (2005). “How and why a e lib a ies changing?” [en línia] ANECA. Jo nadas La calidad en las biblio ecas (Palma de Mallo ca,13-14 de ene o). [da a consul a 12/02/05]. h p://www.aneca.es/ac i idades/docs/e en os/palma130105_ oll.pp TUROCK, Be y J. (2003). “De eloping di e se p o essional leade s”. New lib a y wo ld, ol. 104, núm. 1194-1195, p. 491-498. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (2005). “Pla de Rece ca, Desen olupamen i Inno ació de la UPC. Ho i zó 2010”. Documen de eball (ma ç 2005) [en línia]. [da a de consul a 9/4/05] h p://www.upc.es/ca ala/ ece ca/pla di2010/documen s/PLA_RDI_UPC_Ho i zo2010.p d UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (2005). “ Pla de ece ca i inno ació 2005-2008”. [en línia]. [da a de consul a 6/3/2005] h p://upc.es/ca ala/ ece ca/pla di2010/documen s/PRICATALUNYA-2005-01-28.pd Els nous ols biblio eca is a les biblio eques uni e si à ies: pano ama, endències i opo uni a s Maig de 2005 Lluïsa Pe ona 100 UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (2004). “El p océs de Bolonya [en línea]: el can i en el con ex de la uni e si a espanyola. L’in o me de Josep M. B icall”. [Da a de consul a: 2/02/05]. h p://www.upc.edu/eees/ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (2004). “Sob e el model docen de la UPC”. [en línia]. Documen CG 19/12 2004 [da a de consul a 27/1/05] h p://www.upc.edu/eees/con ingu /a xius/MODELDOCENT_02Desemb e2004.pd VIVES GRÀCIA, Josep (2004). “Guia bàsica de p opie a in el·lec ual pe a biblio eques”. ITEM, núm. 38, se emb e - desemb e, p. 103- 152. WILSON, Lizabe h A. (2004). “Wha a di e ence a decade makes: ans o ma ion in academic lib a y ins uc ion”. Re e ence Se ices Re iew, ol. 32, núm. 4, p. 338-346. WITTENBERG, Ka e (2004). “Lib a ians as publishe s: a new ole in schola ly communica ion”. Seache , ol. 12, núm. 10, p`. 50-54. ZLODI, Melinscak; PAZUR, I anna (2003). “Possible models o schola ly publishing and lib a y ole”. P oceedings Lib a ies in Digi al Age. [en línia]. [da a de consul a 18/2/05]. h p://ep in s. clis.o g/a chi e/00000582/