Les TAC com a eina cohesionadora a l'escola inclusiva.

T eball de i de màs e Tí ol: Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. Cognoms: T igo Ma ínez Nom: Olga Ti ulació: Màs e en Fo mació del P o esso a d’Educació Secundà ia Obliga ò ia i Ba xille a , Fo mació P o essional i Ensenyamen d’Idiomes Especiali a : Tecnologia Di ec o /a: Josep Salud Da a de lec u a: 29.06.2016 ÍNDEX 1. In oducció 1 2. Objec iu 1 3. P esen ació de la in es igació 2 4. E olució de la legislació educa i a pe a pe sones amb discapaci a a l'Es a Espanyol 2 5. Si uació i opcions d'escola i zació disponibles pels alumnes amb NEE 5 5.1. Ma c de la Uni a de Supo a l'Educació Especial (USEE) 6 5.2. In e enció docen a la USEE 6 6. Con ex del cen e 7 6.1. Aula d'acollida 7 6.2. Uni a de Supo a l'Educació Especial (USEE) 8 7. De inició i con ex del p oblema 9 8. En e is es amb p o esso a del sis ema ac ual del depa amen d'Ensenyamen de Ca alunya 14 8.1. Resul a de les en e is es 14 9. Desc ipció de la solució: P opos es de millo a pe inco po a alumnes amb NEE a 3 d'ESO a classe de Tecnologia 16 9.1. O gani za i es 17 9.2. Inco po ació de les TAC 21 9.3. Aplicacions in o mà iques pe pe sones amb as o n de l'espec e au is a 23 9.4. Disseny d'una ac i i a amb Sc a ch pe nens amb as o n de l'espec e au is a que pod ia eali za -se a l'aula o dinà ia. 24 10. Resul a s 29 11. Conclusions 29 12. Bibliog a ia i webg a ia 31 Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 1 Olga T igo Ma ínez 1. In oducció L'o igen d'aques eball es à basa en l'expe iència que he iscu al cen e de p àc iques i que segu amen é lloc a mol s al es cen es. Ens si uem en un cen e educa iu amb dues línies d'ESO i ba xille a i que com a pa icula i a ambé disposa d'unes uni a s d'ensenyamen sepa ades, com són l'aula d'acollida i la USEE (Uni a de Supo a l'Educació Especial). L'aula d'acollida es des ina al supo dels alumnes nou ingu s, men e que la USEE e lla pels alumnes amb NEE (Necessi a s Educa i es Especials). Aques es dues uni a s d'ensenyamen enen en comú que a enen a la di e si a d'alumna que exis eix dins del cen e. Tanma eix, cal des aca la g an di e si a que ambé exis eix a l'aula o dinà ia, ja que pa im de que el 47% dels alumnes són immig an s de p ime a o segona gene ació i on ambé hi ha alguns es udian s amb di icul a s pe l'ap enen a ge, així com un nomb e mol ele a d'alumnes dis up ius que semblen desmo i a s i di icul en l'ap enen a ge del g up. Pe an , al cen e exis eix una g an di e si a d'alumna que a que el eball dia i sigui du i complex. A més, du an aques cu s escola , els alumnes amb NEE només eali zen inclusions a l'à ea de ecnologia al cu s de 1 d'ESO. En el momen que ha ia d'impa i la me a uni a didàc ica, a 3 d'ESO, em aig adona que els alumnes p oceden s de la USEE no eali za en inclusions de ecnologia en aques cu s. És en aques momen quan em aig comença a p egun a quina ha ia es a la aó pe p end e aques a decisió. Això m'ha mo i a pe i a enda an aques eball i oba una espos a que m'ajudi a plan eja un ó mula pe pode ecupe a l'a enció a la di e si a que es pod ia eali za a la ma è ia de ecnologia i així a ança cap a una escola inclusi a. 2. Objec iu L'objec iu d'aques eball és p oposa una sè ie de millo es pe al que els alumnes de la USEE de 3 d'ESO puguin o na a e inclusions a l'aula de ecnologia, pe així pode a ança cap a l'escola inclusi a. Com a eina de ecolzamen , la u ili zació de les TAC (Tecnologies d’Ap enen a ge i Coneixemen ) po eni un pape impo an en aques a ó mula pe al de pode c ea ma e ial didàc ic més a ac iu i ú il pe o ipus d' alumna . El p océs a segui s'o gani za à de la següen mane a:  Es udi de l'e olució del sis ema educa iu en quan als alumnes amb NEE du an les úl imes dècades.  Si uació i opcions d'escola i zació disponibles pels alumnes amb NEE.  Obse acions de la si uació ac ual en el con ex del cen e objec e del eball.  Anàlisi de les aons pe les quals s’han deixa de eali za inclusions en aques cu s.  En e is a a p o esso a del sis ema educa iu ac ual.  P opos a de millo es pe al de o na a e inclusions en aques cu s: • Millo es a ni ell o gani za iu. • Millo es amb l'aplicació de les TAC: anàlisi d'aplicacions pe alumnes amb as o n de l'espec e au is a i disseny d'una ac i i a amb Sc a ch. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 2 Olga T igo Ma ínez 3. P esen ació de la in es igació La di e si a de l'alumna és un e inhe en a una aula educa i a, ja sigui pe aons cul u als, en o n, in e essos, capaci a s i mane es d'ap end e o o mes de se , pe ò a se en l'In o me Wa nock (Wa nock 1978) on a apa èixe pe p ime a egada el e me necessi a s educa i es especials (NEE). En aques in o me el Comi è d'in es igació a alua a la p es ació educa i a a alumnes amb de iciències ísiques i men als a Angla e a, Escòcia i Gal·les, de mane a que a ebu ja la di e enciació de dos g ups de nens, els de icien s i els no de icien s, dels quals els p ime s eben educació especial i els segons simplemen educació. Pe con a, en conside a que les necessi a s o men un con inu, ambé l'educació especial s'ha d'en end e com un con inu que a de l'ajuda empo al ins a l'adap ació pe manen o a lla g e mini del cu ículum o dina i. El Comi è a ecomana l'abandonamen de la dis inció en e educació especial i educació assis encial, i pa i del p incipi que ins a un de cada cinc nens po necessi a ajuda educa i a especial en algun momen de la se a ida escola . En aques sen i , l'educació especial es ans o ma en un concep e mol més ampli i lexible. D'aques a mane a, el Comi è a denomina "nen amb una necessi a educa i a especial" a o aquell que necessi a aques a ajuda i d'aques es necessi a s, independen men de la se a du ada o g a e a . És a di , pe in odui el concep e de NEE es pa eix de la p emissa que o s els alumnes necessi en al lla g de la se a escola i a di e ses ajudes pedagògiques de ipus pe sonal, ècnic o ma e ial, amb l’objec iu d'assegu a l'assolimen de les inali a s gene als de l’educació. D'aques a mane a, una necessi a educa i a es desc iu en e mes d'allò que és essencial pe a la consecució dels objec ius de l'educació (Wa nock, 1978). Pe segui amb la eina es a necessa i un coneixemen més p o und del que ha ingu esde enin en l'educació al lla g dels úl ims anys i quines són les endències a les que ens di igim. 4. E olució de la legislació educa i a pe a pe sones amb discapaci a a l'Es a Espanyol La dècada de 1970- La seg egació Fins al momen , la seg egació educa i a e a el model ideològic que conside a a que quan majo e a l'homogeneï a del g up, millo e a la quali a educa i a i d'aques a mane a es e lec ia en les lleis educa i es de l'època, en què les pe sones amb discapaci a s'escola i za en de mane a gene ali zada en escoles seg egades. (Toboso, Fe ei a, Díaz, Fe nández - Cid, Villa & Gómez , 2012). Aques concep e signi ica ia du an mol de emps que les pe sones amb discapaci a no ossin conside ades dignes de eb e educació i ins i o conside ades " subno mals " quan el seu coe icien in el·lec ual e a in e io al 0,50 ( Alonso i A aoz , 2011). No obs an això, la Llei 14/1970, de 4 d'agos , Gene al d'Educació i Finançamen de la Re o ma Educa i a ( Llei Gene al d'Educació ) a suposa una impo an ans o mació del sis ema educa iu. Pel que a a l'a enció a l'alumna amb discapaci a , aques a llei exp essa ( a . 51 ) que la se a escola i zació, si la g a e a del seu dè ici no ho impedeix, es eali zi en cen es educa ius o dina is, omen an la c eació en ells d' aules d'educació especial '. És un a anç mol impo an en la concepció educa i a d'aques s nens i nenes, enca a que ce amen es a iga bas an en ana aplican aques a no ma a la eali a , donades les ci cums àncies econòmiques i socials exis en s ( Casano a , 2011). Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 3 Olga T igo Ma ínez La dècada de 1980- La in eg ació Desp és de la Cons i ució Espanyola de 1978 i del o can i polí ic - social d'Espanya, la publicació de la Llei 13/1982 , de 7 d'ab il, d'In eg ació Social dels Minus àlids ( LISMI ) que abas a o s els aspec es de la ida de les pe sones amb discapaci a , i no només els e e i s a les e apes educa i es, és ampli i poc conc e , pe ò en els a icles 23 al 31 ja s'a i ma i s'insis eix amb o undi a en que l'alumne " s'in eg a à en el sis ema o dina i d'educació gene al ", eben els supo s necessa is que p e eu la ma eixa Llei . En aques s momen s, de g an empen a social, ja s'es an eali zan expe iències d'in eg ació educa i a , inco po an alumnes amb discapaci a a les aules o dinà ies, si bé són ímides i p àc icamen sense supo s legals conc e s ( Casano a , 2011). La dècada de 1990- La inclusió L'educació inclusi a pa eix de la idea de la di e si a de l'alumna en o s els seus aspec es i conside a que el sis ema educa iu s'ha d'adap a a cada alumne. L'educació inclusi a i l'a enció a la di e si a no es e e eixen a com s'educa un g up especial d'alumnes, sinó a com s'educa a o s. L'alumne amb discapaci a ha de se un més, amb els seus supo s i les ma eixes opo uni a s d'ap enen a ge. El p o esso a i les escoles o dinà ies han d'es a p epa a s pe o e i als opo uni a s a qualse ol alumne, ja que o s enen el ma eix d e a una educació de quali a , en con i ència i adap ada a les se es p òpies necessi a s (Alonso i A aoz, 2011). Les necessi a s educa i es especials dels alumnes, amb o igen en l'In o me Wa nock (1978), a se u ili zades pe p ime a egada a Espanya en la LOGSE de 1990 i consolida a ni ell mundial en la Decla ació de Salamanca sob e Necessi a s Educa i es Especials, de 1994, ap o ada pe la Con e ència Mundial sob e Necessi a s Educa i es Especials: Accés i Quali a (UNESCO, 1994). A la Decla ació de Salamanca, el concep e de necessi a s educa i es especials é, doncs, un ca àc e ela iu i con ex ual, en què els ac o s del seu en o n, com la amília, l'escola o les me odologies d'ap enen a ge no e en ingu s en comp e i s’a i ma que els p oblemes no es an només en els alumnes, sinó ambé en les ca ac e ís iques de l'ambien educa iu quan no és capaç de espond e a les se es demandes. Així, un alumne en cadi a de odes només eu min ades les se es possibili a s de pa icipació en el sis ema educa iu quan alla l'accessibili a dels edi icis pels quals s'ha de mou e (Toboso, Fe ei a, Díaz, Fe nández-Cid, Villa & Gómez, 2012). No obs an això, s'accep a la possibili a que alguns alumnes no puguin se ma icula s en cen es o dina is quan hi hagi aons de pes, pe ò s'ha de p ocu a que assis eixin a emps pa cial a escoles o dinà ies (UNESCO, 1994). Pe això, quan es publica la LOGSE, el 1990, ja s'es ableix com a no ma l'escola i zació de l'alumna amb necessi a s educa i es especials a l'escola o dinà ia semp e que sigui possible, p è ia a aluació psicopedagògica i dic amen d'escola i zació dels equips d'o ien ació o o ien ado s co esponen s. Aques a és l'escola inclusi a, que ha de de i a en una socie a inclusi a, democ à ica a la i, que alo i les di e ències de o s els ciu adans i s'en iqueixi amb elles (Casano a, 2011). Ac uali a - Passos cap a l'escola inclusi a Malg a que des de 1981 mol es compe ències s'ha ien ana de i an a les comuni a s au ònomes, a dia d' a ui se segueix eballan conjun amen amb l'objec iu de millo a l'escola inclusi a. De e , en l'úl ima llei educa i a, (LOMCE, 2013) s'es ableix que "l'escola i zació de l' alumna que p esen a di icul a s d'ap enen a ge es egi à pels p incipis de no mali zació i inclusió i s’assegu a à la se a no disc iminació i la igual a e ec i a en l'accés i pe manència en el sis ema educa iu". Se ia necessà ia una in es igació més en p o undi a pe pode alo a si els ecu sos do a s an en oca s a que això passi, així com es udis pos e io s encamina s a Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 4 Olga T igo Ma ínez comp o a que la no ma s'hagi aplica , ja que ha es a aques cu s 2015-16 quan s'ha comença a aplica pe p ime a egada . Pe comp end e els di e en s mè odes emp a s ins a la da a a é se i la següen il·lus ació isual (Il·lus ació 1): Il·lus ació 1. Mè odes o gani za ius u ili za s a l'educació segons l'època. Fon : Elabo ació p òpia. Ac uali a a Ca alunya - Dec e de l'a enció educa i a a l'Alumna en el ma c d'un sis ema inclusiu. El desemb e de 2015 es a p esen a un llib e "De l'escola inclusi a al sis ema inclusiu. Una escola pe a o hom, un p ojec e pe a cadascú" (Depa amen d'Ensenyamen 2015) i on s’especi ica que “es à en ase de ami ació el Dec e que egula l’a enció educa i a a l’alumna en el ma c d’un sis ema inclusiu”. Aques , dic amina que els c i e is a segui pe a l'escola i zació dels alumnes se à que " o s els alumnes s'escola i za an p io i à iamen en cen es o dina is i d'aco d amb el p océs d'admissió es able " (Depa amen d'Ensenyamen , 2015). No obs an això, és un ex que es à enca a so mès a es udi i en modi icacions con ínues. Segons les úl imes in o macions (Dia i d'educació, 2016), les p incipals di e ències amb l'ac ual sis ema és que ja no es a à un dic amen pe pa de l'Equip d'Assesso amen Pedagògic (EAP) sinó que es a an in o mes que con inguin el pla indi iduali za (PI) de l’alumna i que pod an c ea -se amb la col·labo ació de les amílies. El més in e essan de ca a a l'aplicació d'aques eball és que les USEE ani an desapa eixen successi amen i que alguns dels cen es d'educació especial ambé ani an desapa eixen com ò gans independen s, pe passa a dona supo als cen es o dina is que necessi in dels seus coneixemen s i habili a s. D'aques a mane a, en la da e a pa del eball, p oposa é quines són, al meu en end e, els aspec es o gani za ius i me odològics que s'hau ien d'aplica pe al que els alumnes amb NEE puguin eali za el seu ap enen a ge a l'escola o dinà ia sense pe d e quali a . Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 5 Olga T igo Ma ínez 5. Si uació i opcions d'escola i zació disponibles pels alumnes amb NEE Aquí, i enca a a al a de conc eció pe pa del Depa amen d'Ensenyamen de la Gene ali a de Ca alunya, es udia é quina és la si uació ac ual dels alumnes amb necessi a s educa i es especials, quan es pe sones hi ha, quines modali a s d'escola i zació exis eixen i quina és la in e enció docen que es dona a les USEE, ja sigui en aques a uni a , com a l'aula o dinà ia en el momen de eali za les inclusions. Segons el Minis e io de Educación, Cul u a y Depo e , l'alumna amb necessi a especí ica de supo educa iu es subdi ideix en : • Alumna que p esen a NEE. • Alumna amb al es capaci a s in el·lec uals. • Alumna amb in eg ació a dana en el sis ema educa iu espanyol. • Al es ca ego ies que inclouen e a ds madu a ius i as o ns del desen olupamen i de l'ap enen a ge, amb desconeixemen s de la llengua d'ins ucció o es an en desa an a ge sòcio-educa i a. To al Recolzamen Educa iu Amb NEE Al es capaci a s in el·lec uals In eg ació a dana al sis ema educa iu espanyol Al es To al 8.075.841 439.665 165.101 15.876 9.232 249.456 Ed. In an il 1.884.342 45.162 16.074 188 - 28.900 Ed. P imà ia 2.858.130 211.418 61.050 8.613 4.385 137.370 Ed. Especial 33.752 33.752 33.752 - - - ESO 1.820.470 126.865 42.230 5.809 4.847 73.979 Ba xille a 696.648 5.010 2.138 1.215 - 1.657 FP de G au Mi jà 350.250 5.748 2.893 18 - 2.837 FP de G au Supe io 348.444 729 408 33 - 288 P og ames de quali icació p o .inicial 80.781 7.957 3.532 - - 4.425 P og ames de quali icació p o .inicial.Ed Esp. 3.024 3.024 3.024 - - - Taula 1. Nomb e d'alumna amb necessi a especí ica al sis ema educa iu espanyol. Fon : Minis e io de Educación, Cul u a y Depo e. El p esen es udi se cen a à en els alumnes amb NEE que segons la aula (Taula 1) ep esen en un 37,55% de l'alumna amb necessi a especí ica i un 2,04 % de l'alumna o al no uni e si a i a Espanya du an el cu s 2013-2014. Fins que el Dec e de l'a enció educa i a a l'Alumna en el ma c d'un sis ema inclusiu no sigui ap o a i posa en ma xa, l'escena i ac ual en el qual els alumnes amb necessi a s educa i es especials es oben p esen a les següen s opcions educa i es : o Els cen es d'educació especial. o Cen e o dina i amb in eg ació o al al g up o dina i amb emps comple . Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 6 Olga T igo Ma ínez o Cen e o dina i amb assis ència a l'aula de supo en pe íodes a iables: Les Uni a s de Supo a l'Educació Especial incloses dins dels cen es o dina is ( USEE ). o Cen e o dina i amb una aula especí ica. 5.1. Ma c de la Uni a de Supo a l'Educació Especial (USEE) Com ja he di abans, la USEE és la uni a u ili zada en aques cen e. Pe an , se à l'objec e del nos e es udi en aques eball. Pe a això, cald à una de inició del ipus d'alumnes que hi assis eix i quina és la in e enció docen que es dona en aques espai. La USEE és un ecu s que p e én a a o i la pa icipació dels alumnes amb NEE en un en o n o dina i amb el comp omís i l'objec iu d'a ança cap a una escola inclusi a. Els alumnes que pod an gaudi d'aques ecu s se an: o L'alumna amb e a d men al mi jà o g eu. o L'alumna amb TGD ( T as o n Gene ali za del Desen olupamen ) degudamen in o ma i o ien a . To s ells han de disposa del co esponen dic amen d'escola i zació i de les Adap acions Cu icula s Indi iduali zades ( ACI ) o modi icacions que co esponguin. No obs an això, queda an exclosos del ecu s de la USEE : o Els alumnes amb e a d men al lleuge i alguns mig. o Els alumnes que p esen en di icul a s d'ap enen a ge. o Els alumnes que mani es en as o ns de conduc a no associa s a as o ns g eus, com compo amen s dis up ius. L'alumna que desen olupa el seu ap enen a ge en la USEE disposa d'un ho a i compa i en e aques a uni a i l'aula amb la es a de companys del g up. És impo an ecalca que aques s alumnes semp e pe anyen al seu g up o dina i de classe, i no a la USEE i que en el momen en què un alumne amb NEE ep classe a l'aula o dinà ia, di em que es à eali zan una " inclusió". 5.2. In e enció docen a la USEE Els p o essionals assigna s a la USEE se an dos p o esso s especiali za s en psicopedagogia (psicologia i pedagogia) i un educado d'educació especial. Els p o esso s especiali za s en la USEE cen a an la se a in e enció en ac uacions que acili in el p og és dels alumnes en el desen olupamen de les capaci a s i compe ències bàsiques es able es en el cu ículum de l'e apa. Les uncions a desen olupa pel p o esso a especiali za en psicopedagogia de la USEE se an:  Col·labo a amb els u o s, amb la es a de p o esso s del cen e i amb l'Equip d'Assesso amen Pedagògic (EAP) en l'elabo ació de pla indi iduali za dels alumnes a esos a la USEE.  Fo mula les p opos es de les di e en s adap acions cu icula s pe als alumnes a esos a la USEE i elabo a els ma e ials especí ics o adap a s que acili in l'ap enen a ge i la pa icipació dels alumnes en els ac i i a s del g up o dina i.  Guia als alumnes en la se a pa icipació en els ac i i a s de l'aula o dinà ia.  Desen olupa els ac i i a s especí iques, indi iduals i en g up eduï , que els alumnes de la USEE eque eixin. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 7 Olga T igo Ma ínez  Reali za la co u o ia indi idual dels alumnes que a enen. D'al a mane a, l'educado d'educació especial li co esponen les següen s uncions:  Ajuda els alumnes en els seus desplaçamen s.  Assesso a els alumnes sob e la se a au onomia pe sonal: higiene, alimen ació ...  Vigilància a les ho es d'en ada, so ida i d’ esba jo.  Apo a in o mació sob e l’alumna al P o esso a . 6. Con ex del cen e Ac ualmen el cen e educa iu comp a amb 32 p o esso s i p o esso es, dues línies de 1 , 2n, 3 i 4 d’ESO, i dos g ups de 1 i 2n de ba xille a amb dues especiali a s: la cien í ico - ècnica i la humanís ica. També hi ha, des de a dos anys, una Uni a de Supo a l'Educació Especial (USEE) amb deu alumnes amb Necessi a s Educa i es Especials (NEE). El nomb e d’alumnes no és massa g an, ap oximadamen uns 300 (Taula 2). Pe al a banda, mol s d'ells són immig an s es ange s de p ime a o segona gene ació, així com immig an s ambé de segona o e ce a gene ació d'al es pa s d'Espanya, i cal eni en comp e la di e si a cul u al i sociològica que p esen en. To s aques s g ups d'alumnes es dis ibueixen als di e en s cu sos de la següen mane a (Taula 2): G up Nº Alumnes G up Nº Alumnes 1 ESO A 15 4 ESO A 31 1 ESO B 14 4 ESO B 29 2n ESO A 29 1 Ba x A 29 2n ESO B 28 1 Ba x B 24 3 ESO A 33 2n Ba x A 16 3 ESO B 30 2n Ba x B 21 Taula 2. Nomb e d'alumnes del cen e pe g up. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. Com podem eu e, el cen e és ela i amen pe i pe ò la di e si a exis en és eno me i pe al de pode soluciona això s'han c ea dues uni a s di e enciades, com són l'Aula d'Acollida i la USEE. 6.1. Aula d'acollida Donada la ubicació del ba i i la si uació sòcio-econòmica en què i im, la p ocedència de l'alumna del cen e és mol a iada i amb g an a luència d'immig an s p oceden s de o el món. (Taula 3). El cen e a decidi , lla o s, c ea l'aula d'acollida com a ecu s des ina a l'acollida de l'alumna nou ingu , conc e amen els que po en menys de dos anys a Ca alunya i els objec ius que es pe segueixen són p incipalmen dos:  Que l'alumne se sen i ben acolli emocionalmen .  Que sigui capaç de comunica -se en ca alà com més a ia possible, pe al de pode inco po a -se a l'aula o dinà ia amb l'ajuda necessà ia pe ò amb les màximes ga an ies. G up Nº Alumnes TOTAL 299 alumnes USEE 10 Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 14 Olga T igo Ma ínez 8. En e is es amb p o esso a del sis ema ac ual del depa amen d'Ensenyamen de Ca alunya Desp és de eali za una in es igació sob e l'e olució del sis ema educa iu en quan a l'escola inclusi a, i e un es udi més pa icula de com es desen olupa l'ac i i a educa i a a 3 d'ESO, em eig amb la necessi a de man eni con ac e amb agen s educa ius que iuen el dia a dia a les se es aules. D'aques a mane a, he eali za es en e is es amb p o esso s de di e en s àmbi s:  P o esso a d'un cen e d'educació especial: com a pe sona acos umada a eballa amb alumnes amb NEE em pod à dona la se a isió de com po a ec a el nou "Dec e de l'a enció educa i a a l'Alumna en el ma c d'un sis ema inclusiu" an al seu cen e com als cen es o dina is, i el que és més impo an , com po a ec a a l'ap enen a ge dels alumnes amb NEE dins d'un en o n educa iu o dina i.  Mes e d'educació in an il a un cen e o dina i: em se i à pe comp o a quina és la ipologia d'alumna que hi ha ac ualmen a les aules de nens en e 3 i 5 anys i quin és el g au de de ecció d'alumnes amb NEE en aques momen pe pa dels esponsables pedagògics. També se à ú il pe comp o a quin és el g au de o mació i p epa ació que ep el p o esso a en quan a ac a els alumnes amb NEE.  P o esso a d'educació secundà ia a un cen e o dina i: em se à de g an ajuda en quan a que és el ni ell en què m'inco po a è com a p o essional. M'ag ada ia eu e quin ipus d'alumna exis eix a dia d'a ui a les aules abans de que es comenci a aplica el nou dec e d'ensenyamen , així com la mane a d'o gani za -se dins del cen e i quin és el ipus de o mació que ep el p o esso a . 8.1. Resul a de les en e is es P o esso a d'un cen e d'educació especial (Annex 1) En aques cen e educa iu els alumnes enen en e 3 i 21 anys d'eda i s'o gani zen els g ups pe e apes (Educació in an il; Educació p imà ia, Educació secundà ia i "Desp és l’e apa" - quan ja no hi són dins l'e apa d'educació obliga ò ia-). Així ma eix, din e de cada e apa els g ups es an o gani za s segons les ca ac e ís iques de l’alumna i les se es necessi a s educa i es. To s els alumnes enen NEE i pe an el seu cu ículum es à adap a a les se es ca ac e ís iques. El nomb e d'alumnes màxim pe classe és de 12, pe ò mai en enen an s, el nomb e no mal del g up és en e 6 i 8 alumnes com a màxim. També s’ha de alo a que l'impac e que ha ingu el plan ejamen del Dec e al seu cen e educa iu és cla , ja que aques any no ha ebu cap sol·lici ud de ma ícula pel cu s inen quan no malmen en ebia ap oximadamen 6. L'opinió de la p o esso a e s el nou dec e d'educació inclusi a és que possiblemen alguns alumnes sí pod ien eali za la se a escola i zació en cen es o dina is pe ò amb l'ajuda de ecu sos que a a ma eix no exis eixen i la o mació especí ica del p o esso a . En can i, pe a mol s al es alumnes la se a inclusió en un cen e o dina i no és la millo opció pel seu Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 15 Olga T igo Ma ínez ap enen a ge i desen olupamen , ja que necessi en un supo cons an pe al d'assoli el cu ículum que els cen es o dina is no els poden o e i . Pe al de que el nou dec e sigui iable, segons la se a opinió, cald ien més p o esso s especí ics de e o ç pe als alumnes amb NEE, així com més ecu sos, ins i o un can i de men ali a en el concep e de l'escola i de l'aula. En quan a les no es ecnologies, el cen e les u ili za dià iamen , amb pan alles àc ils, aule es, e c. Mes e d'educació in an il a un cen e o dina i (Annex 2) En aques cas, els nomb e d'alumnes que ha ingu la mes a al lla g de la se a expe iència ha es a en e 23 i 25. Conside a que el nomb e d'alumnes amb NEE a les se es aules ha ana augmen an els da e s anys i no malmen pa eixen di icul a s d'ap enen a ge i as o ns de conduc a i de pa la. Al seu cen e disposen d'una aula d'educació especial en què una mes a eballa en de e mina s momen s amb els alumnes amb NEE i on an se i mol ma e ial expe imen al i jocs amb o dinado s, o i que no enen aule es. En el seu cas, no ha ebu cap ipus de o mació especí ica de com eballa amb aques ipus d'alumna , només pe i es o ien acions pe pa de l'Equip d'Assesso amen Pedagògic (EAP). La se a opinió sob e el dec e és que el seu cen e no es à p epa a pe aques can i, ja que a a ma eix només é una mes a d'educació especial pe a 380 alumnes, dels quals hi ha un g an nomb e amb dic àmens; una e llado a que eali za 20 ho es i una psicopedagoga que a de 3 ho es cada 15 dies, la qual cosa és o almen insu icien . Les se es p opos es de millo a pe què això os possible se ien: disposa de més mes es d'educació especial, més ho es d'a enció de l'Equip d'Assesso amen Pedagògic (EAP), més e llado s, menys à io a les aules i més o mació pe als mes es. P o esso a d'educació secundà ia a un cen e o dina i (Annex 3) Aques a p o esso a é 20 alumnes pe classe, o i que és una excepció, ja que han pogu e una di isió més pe i a del g up (60 alumnes) en es aules, malg a de disposa només de dues línies, pe la qual cosa han aconsegui edui la à io de 30 a 20 alumnes. En el seu cas ambé ha pe cebu que cada egada exis eixen més alumnes amb NEE i as o ns de conduc a. Al cen e no exis eix cap ecu s especí ic pe aques ipus d'alumna ; només é el supo de la Tècnica d'In eg ació Social (TIS) i de l'Equip d'Assesso amen Pedagògic (EAP) que només ha pogu alo a a qua e alumnes du an o el cu s, de mol s més que ho necessi a en. La se a opinió sob e el nou dec e és que complica à mol la dinàmica de classe, ja que se à pe judicial, pels p o esso s, pe què no enen la o mació necessà ia, pels alumnes amb NEE, pe què no eben el supo que necessi en i pe la es a del g up classe, que eu ia el seu i me al e a . Pe al a banda, c eu que possiblemen alguns alumnes amb NEE siguin capaços d'inco po a -se al g up o dina i amb el supo adien , pe ò mol s al es casos se ia p àc icamen impossible. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 16 Olga T igo Ma ínez Conclusions de l'anàlisi i les en e is es Desp és de eali za les en e is es, em sembla que o i que eballin en cen es de di e en s ipologies, o s els p o essionals compa eixen una opinió mol semblan . D’aco d amb les se es espos es, les di icul a s que exis eixen a a ma eix als cen es o dina is públics se ien: 1. Rà ios pe aula massa ele a s. 2. Fal a de o mació especí ica al p o esso a . 3. Disminució de les ho es d'EAP. 4. Reducció o inexis ència de p o esso a d'educació especial. 5. Reducció o inexis ència de e llado s. G àcies a la se a expe iència i el dia a dia d'aques s p o essionals, que no em d'oblida que semp e olen el millo pels seus alumnes, an amb o sense NEE, les se es p opos es de millo a pe pode aplica el nou dec e amb ga an ies d'èxi s se ien: 1. Reducció de les à ios pe aula. 2. Fo mació especí ica a o el p o esso a . 3. Augmen de les ho es de l'EAP. 4. Augmen del nomb e de p o esso a d'educació especial p esen al cen e. 5. Augmen del nomb e de e llado s. Pe an , queda cla que si no es do a als cen es educa ius dels ecu sos necessa is, la implemen ació d'aques dec e po de i a en una da allada de la quali a de l'ensenyamen , així com del desen olupamen pe sonal de cadascun dels nois i noies que hi ha ac ualmen al sis ema educa iu. D'aques a mane a, el meu plan ejamen s'encamina à cap a una p opos a o almen idealis a i u òpica del que cald ia implemen a pe al que l'escola inclusi a sigui un e eal i que uncioni amb ga an ies d'èxi pe a o s els agen s de la comuni a educa i a, sense eni en comp e quines se an les despeses econòmiques necessà ies pe eali za -lo. 9. Desc ipció de la solució: P opos es de millo a pe inco po a alumnes amb NEE a 3 d'ESO a classe de Tecnologia Desp és de l'es udi de les di e en s da es i documen ació anali zada, així com de les en e is es eali zades a p o essionals que iuen di ec amen en cen es educa ius del nos e sis ema, encamina é la me a p opos a pe al de millo a la si uació al g up d'es udi de e e ència (3 d'eso), i ho a é des de dues essan s di e enciades. La p ime a se à la essan o gani za i a. Donades les ci cums àncies dels cen es i dels alumnes, cal una eo gani zació pe al que les me odologies que es olen implan a inguin un e ec e posi iu sob e l'ap enen a ge de o l'alumna i que la quali a educa i a no es egi pe judicada en cap cas. La segona essan , se à la d'inclou e les TAC com ins umen pe pode dona una a enció a la di e si a de més al a quali a i pe sonali zada, enin en comp e les pa icula i a s exis en s en o a aula educa i a. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 17 Olga T igo Ma ínez 9.1. O gani za i es El g up d'es udi d'aques eball es à di igi als dos g ups del cu s de 3 d'ESO d'un cen e amb una USEE, sis es udian s de la qual pe anyen a aques cu s. La dis ibució que es dóna ac ualmen a l'assigna u a de ecnologia de 3 d'ESO és la que es mos a a la Ima ge 1. És a di , es pod ia conside a que hi ha dos g ups més o menys homogenis (3 A i B) i un e ce g up (USEE) ambé homogeni. El signi ica dels colo s es à a la llegenda 1. Ima ge 1: Dis ibució ac ual de l'alumna de 3 d' ESO. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. To i això, desp és d'ha e eali za l'es udi de les da es conc e es ( Taules 4- 8 i G à ic 1) comp o em que la eali a s'ap oxima més al de la següen ep esen ació (Ima ge 2), en què l' he e ogeneï a es a pa en no an sols en els dos g ups g ans de l'alumna , sinó ambé dins de la USEE, ja que les NEE de cada alumna són di e en s i mol pa icula s. Ima ge 2: Dis ibució ac ual de l'alumna de 3 d' ESO amb les pa icula i a s es udiades i segons la Llegenda 1. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 18 Olga T igo Ma ínez Llegenda 1: Signi ica dels símbols u ili za s a les Ima ges 1-7. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. Així, es plan eja la mane a d'o gani za els g ups pa in de que enim 63 alumnes, al com es mos a a con inuació (Ima ge 3), i que els hem de dis ibui amb la in enció de que cap d'ells pe di cap ipus de quali a en l'ensenyamen , i semp e enin en comp e que es em en una escola inclusi a. Ima ge 3: Nomb e o al l'alumnes de 3 d' ESO amb les pa icula i a s es udiades i segons la Llegenda 1. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 19 Olga T igo Ma ínez Amb els ma eixos ecu sos que enim ac ualmen , la p ime a possibili a sembla indica que l'aula pod ia o gani za -se d'aques a mane a (Ima ge 4) mol semblan a l'exis en en quan a dis ibució, ja que el mè ode ac ual ambé es di ideix en dos g ups, pe ò amb una di icul a inclosa, com se ien els alumnes amb NEE i sense el supo dels p o esso s especiali za s com són els psicopedagogs i l'educado d'educació especial, que es a ien disponibles en cas que os necessà ia la se a ac uació, pe ò que ambé hau ien de eali za el supo a la es a d'aules del cen e. Ima ge 4: Possible dis ibució dels alumnes de 3 d'ESO segons el que indica el Dec e de l'a enció educa i a a l'alumna en el ma c d'un sis ema inclusiu i segons la Llegenda 1. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. D'al a banda, el p opòsi d'aques eball és ac a de ce ca les si uacions ideals pe al de que l'ap enen a ge de o s els memb es del g up sigui l'adequa i es co espongui al que oca pe a l'e apa educa i a en què es oben. Pe aques a aó, p ime hau íem de eni en comp e una de les necessi a s més impo an s, com és la educció del nomb e d'alumnes pe aula (Ima ge 5). Ima ge 5: Possible dis ibució dels alumnes de 3 d'ESO amb g ups més eduï s de només 21 alumnes pe aula i segons la Llegenda 1. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 20 Olga T igo Ma ínez Si es udiem el cas an e io (Ima ge 5), ens adonem que a cada g up hi ha dos alumnes amb NEE pe al que els g ups siguin el més homogenis possibles. Aques a dis ibució é, pe ò, una mancança, i és que demana ia de p o esso a de supo especiali za pe al que l'ap enen a ge de o s els alumnes es igui ga an i . Pe aques a aó, l'o gani zació ideal dels g ups de 3 d'ESO del cen e a p àc iques se ia la següen (Ima ges 6 i 7), en què hi ha dos p o esso s pe aula, e que pe me ia dona o a l'a enció eque ida pe l'alumna . Ima ge 6: Dis ibució ideal dels alumnes de 3 d'ESO a l'aula o dinà ia amb el g up sence i segons la Llegenda 1. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. La ima ge 6 e lec eix la si uació quan es eali zen les ho es de eo ia, en que el g up es à sence , en aques momen el p o esso i ula de la ma è ia, en aques cas ecnologia, i el p o esso especiali za en psicopedagogia, poden eali za les asques encomanades a la egada que els alumnes no pa eixen cap pe judici en quan a a enció. A la ima ge 7, en can i, es mos a la dis ibució ideal pels g ups pa i s en què l'ap enen a ge es eali za majo i à iamen a les aules de alle . En aques momen cal una a enció especial degu a les eines i la maquinà ia exis en a l'aula, pe aques a aó els g ups són més pe i s, o i que conside o que els alumnes amb NEE poden ana al ma eix g up, ja que hi hau ia dos p o esso s. Ima ge 7: Dis ibució ideal dels alumnes de 3 d'ESO a l'aula o dinà ia amb el g up pa i i segons la Llegenda 1. Fon : Elabo ació p òpia amb dades del cen e de p àc iques. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 21 Olga T igo Ma ínez Conclusions D'aques a mane a, queda de inida la p ime a p opos a del eball, que a e e ència a l'o gani zació dels g ups d'aula en el momen en què els alumnes p oceden s de la USEE s'inco po en a l'aula o dinà ia. Amb la dis ibució p oposada es posa de mani es que o s els g ups són igualmen he e ogenis, amb alumnes de o ipus, de mane a que es po encia el alo de l'escola inclusi a, en què o s ap enen de o s. El e de edui el nomb e d'alumnes pe aula i de eni dos p o esso s pe me que o s els nois i noies inguin l'a enció necessà ia, a la egada que con ibueix a que hi hagi un aspàs de coneixemen en e ells i un ambien mol més en iquido pe aques s agen s de la comuni a educa i a. Al e a an a ge que dóna aques sis ema es que es pugui di idi el g up en uni a s més pe i es on cada p o esso po di igi una ac i i a di e en i així a a o i una mane a de eballa més dinàmica. Pe acaba , els a an a ges d'aques mè ode són cla s pe ò la se a iabili a només depend à de que hi hagi els ecu sos necessa is pe pode du -los a e me ja que se ia necessa i:  Una ampliació del nomb e d'aules disponibles pe eali za les classes, en el cen e es udia , això no se ia un p oblema ja que hi ha mol es aules buides.  Inc emen del nomb e de p o esso a de ecnologia en una pe sona, això és un equisi que se m'escapa de les mans, ja que és el Depa amen d'Ensenyamen l'enca ega d'assigna les acan s.  Inc emen del nomb e de p o esso a especiali za pe ac a amb alumnes amb NEE. Aques pun no és massa complica , ja que si s'apliqués la no ma, mol s dels p o esso s que a a es an eballan en cen es d'educació especial pod ien se de i a s a cen es o dina is, de la ma eixa mane a que es a amb els alumnes. To i això, el e de eni alumnes amb NEE an epa i s a les aules demana ia un nomb e mol més ele a d'especialis es.  Fo mació especi ica pel p o esso a que l'habili és pe poda a on a el ep e de dissenya ac i i a s adequades pe o s els es udian s de classe. En esum, pe què això os iable se ia necessà ia una g an in e sió econòmica i de ecu sos, an ma e ials com pe sonals. No menys impo an se ia el can i de men ali a dels p o esso s, en quan a que es a ien compa in la docència amb un al e p o esso , e que conside o que se ia un a anç i un en iquimen an a ni ell pe sonal com p o essional, pe ò que demana d'una lexibili a i obe u a de men que no és àcil d'assumi pe o s els memb es d'un col·lec iu que es à acos uma a eali za la se a eina de la ma eixa mane a des de a mol de emps i amb g an llibe a pe decidi com impa i les se es classes. 9.2. Inco po ació de les TAC La segona p opos a de millo a es basa en la u ili zació de les no es ecnologies com a eines que acili en la c eació d'ac i i a s que es puguin adequa a la di e si a que exis eix a l'aula. Quan pa lem de les Tecnologies de la In o mació i la Comunicació (TIC) ens e e im a les compe ències digi als i in o mà iques que una pe sona é o ha d'adqui i men e que quan apa eix el e me TAC (Tecnologies pe a l'Ap enen a ge i el Coneixemen ) ens e e im, més a ia , a la aplicació d'aques es ecnologies pe a un p opòsi o ma iu, és a di , pe ajuda a l'escola a millo a l'ap enen a ge dels nos es alumnes, g àcies a l' u ili zació de les TIC. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 22 Olga T igo Ma ínez Les TIC poden se un elemen decisiu pe millo a la quali a de ida de les pe sones amb discapaci a i , en alguns casos , una de les poques opcions pe pode accedi al cu ículum escola , possibili a la comunicació, o acili a la se a in eg ació social i labo al. Les no ma i es au onòmiques i es a als omen en l'accés a les ecnologies an en l'àmbi amilia i educa iu com en el social. D'aques a mane a, podem di que les TAC han demos a eni un g an po encial pe a l'ap enen a ge i la inclusió social de les pe sones amb discapaci a , sob e o si enim en comp e algunes ca ac e ís iques psicològiques i d'ap enen a ge p òpies de les pe sones amb discapaci a in el·lec ual. Ja que el bon ús de les TIC ajuda a (De Miguel 2014) (Ima ge 8):  Augmen a la capaci a d'emmaga zema ge i de p ocessamen de la in o mació.  Millo a la memò ia semàn ica, elacionada amb el signi ica de les pa aules i el coneixemen .  Cen a l'a enció.  Fe possible una millo comp ensió del que és abs ac e.  Re o ça la isió i l'audició, així com la coo dinació iso-mo iu.  Co egi as o ns impo an s del llengua ge.  Fomen a la inicia i a pe comença ac i i a s i la cons ància pe a eali za asques menys mo i ado es.  A a o i la e lexió.  Op imi za l'o gani zació empo al.  Po encia l'adquisició d'ap enen a ges com la memò ia isual, acili an un ap enen a ge més àpid amb el supo d'ima ges, millo en l'adquisició de coneixemen s a a és de di e sos canals senso ials-mul icanal.  La p àc ica epe i i a és més g a i ican a a és de les no es ecnologies i desp és d'un supo g adual, adqui i la au onomia necessà ia pe al seu ap enen a ge. Al ma eix emps, la inco po ació de les TAC a l'escola inclusi a és una eina que pod ia ajuda a desen olupa la asca docen , així com l'ap enen a ge de o s els alumnes en quan a que apo a uns a an a ges cla s i que acili a ien l'o gani zació dins de l'aula, com són:  A end e especí icamen l’alumna amb NEE, an pel que a a les explicacions del ema i com a les ac i i a s i exe cicis.  Fe pa icipa l’alumne amb NEE de les ac i i a s que a el g up classe sense que li suposi ana pe du .  Do a d’au onomia a l’alumne amb NEE pe què a anci al i me que es ma qui ell ma eix.  Mo i a l’alumne a ap end e d’una o ma més dinàmica, menys eò ica, i me odològicamen més a ac i a, a a és de les TIC.  Facili a al docen la asca de p epa ació d’una sessió, enin en comp e les NEE exis en s de o ma conc e a i pe sonali zada.  Pe me e p oposa una pau a de eball a l’alumne i pode -ne e un seguimen conc e i p ecís. (Sil en e 2012). Pe an , la u ili zació de les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a é un pape elle an i que cal no igno a , ja que ens ob e unes possibili a s il·limi ades i que, a més, es an e olucionan i millo an cada momen . Ima ge 8. La impo ància de les TAC. Fon : Wikimedia commons Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 23 Olga T igo Ma ínez To i això, hem de eni en comp e que les NEE dels alumnes que hi ha a classe són mol di e ses, pe ò en el cas de la USEE que es em ac an , o s els alumnes enen de iciència men al i pa eixen un as o n comú ( as o n g eu de conduc a) i dos d'ells, a més, són diagnos ica s amb as o n del sínd ome au is a; pe an , podem es abli ambé alguns pun s en comú en e ells. Pe al de pode desen olupa una ac i i a , em cen a é en un as o n en conc e , com és l' an e io men menciona , l'au isme. Pe aques mo iu, i com a conseqüència de la me a al a de o mació en àmbi s com són la psicologia o la pedagogia, he assis i a un semina i o gani za pel Màs e Uni e si a i de Di icul a s de l'Ap enen a ge i T ans o ns del Llengua ge dels Es udis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Uni e si a Obe a de Ca alunya (Sis ach, F. 2016) on s'ha posa de mani es quines són les necessi a s que aques s alumnes eque eixen i com es poden dissenya aplicacions pe al que siguin capaços d'ap end e a la egada que siguin mo i an s. 9.3. Aplicacions in o mà iques pe pe sones amb as o n de l'espec e au is a L'au isme, és pa d'un g up de as o ns conegu com as o ns de l'espec e de l'au isme ( TEA ). Es ac a d'un as o n neu obiològic complex que du a ípicamen a a és del cu s de la ida d'una pe sona. El as o n és ca ac e i za pe di e sos g aus de discapaci a en les habili a s de la comunicació i capaci a s socials, així com pe compo amen s epe i ius. Els angs dels símp omes an de lleus a se e s. Una o ma més lleu del as o n es coneix com a sínd ome d'Aspe ge (Au ism Speaks). To i això, exis eixen algunes ca ac e ís iques que la g an majo ia d'ells enen en comú, com pod ien se :  Són pe sones mol isuals: es comuniquen majo i à iamen a a és d'ima ges i mol poc amb llengua ge esc i , en els casos més g eus ins i o mol poc amb llengua ge o al.  No en enen els dobles sen i s, les gene ali zacions, ni els aspec es més abs ac es; pe an , les ins uccions que es donen han de se mol cla es i sense ambigüi a s. Pe aques a aó, les aplicacions in o mà iques poden se de g an ajuda pe aques ipus de pe sones, ja que enen alguns a an a ges sob e el pape com po se que pe me en:  T anspo a en mol poc espai una quan i a d'ima ges mol ele ada que pe me à eali za la comunicació sense cap ipus de p oblema.  T eballa en un en o n mol isual i àc il, espais on aques ipus d'alumnes es desen olupen amb més au onomia i segu e a . Al semina i s'han p esen a una g an quan i a d'aplicacions, la majo ia de les quals es poden oba a la web: h p://www.appyau ism.com/ To i així, les que m'han sembla més in e essan s i que m'han sigu ú ils de ca a a eu e idees pe dissenya una ac i i a , han es a les següen s: Happy Geese És com el joc adicional de l'Oca, pe ò on el aulell é algunes ca ac e ís iques pe adap a -ho a que nens amb au isme puguin juga sense cap ipus de p oblema ja que:  S'adap a a di e en s ni ells, de mane a que hi ha opcions que es poden ac i a o desac i a com són el passa d'oca a oca, o de pon a pon , ins i o , quan s’es à a iban a la me a, el e d'ha e de o na en e e sinó aconsegueixes el núme o exac e Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 30 Olga T igo Ma ínez de p o esso a . Tampoc la p opos a de l'ac i i a amb Sc a ch s'ha pogu posa a p o a pe manca de emps, ja que un cop inali za o el ema i, s’ha hagu de comença el c èdi de sín esi. To i això, sí que he pogu obse a l'ac i i a que han eali za els alumnes amb NEE a la USEE en la que ha ien de dissenya una ac i i a in o mà ica amb l'ajuda del p og ama Jclic Au ho . Aques a, ha es a una g an expe iència i m'ha pe mès eni una idea de com dissenya la me a p òpia ac i i a i ambé de com eacciona ien els alumnes da an d'un ep e d'aques es ca ac e ís iques. Les di icul a s més g ans que han ingu han es a la de selecciona la in o mació adequadai en end e el mecanisme de uncionamen de l'ac i i a , pe ò un cop supe a això, l'ac i i a ha a ança poc a poc cap al inal. Dona el esul a de l'expe iència, en enc que hi hau à di icul a s en quan a desen olupa l'ac i i a dissenyada, no an sols pel que a al i me de eball d'aques ipus d'alumnes, sinó a l'a enció indi iduali zada que necessi en pe cada pas que han de eali za . To i això, em eig amb co de pode posa -la en ma xa, començan , si es dona la possibili a , amb g ups més eduï s (com el de l’USEE) pe pode comp o a la se a iabili a i ana amplian ins a a iba a una dis ibució semblan a la plan ejada a la p opos a. Com que que no ha es a possible eali za l'ac i i a du an aques cu s, li he acili a o a la documen ació a la p o esso a de l’USEE pe al que es posi en ma xa l'any següen i em puguin acili a la in o mació sob e la se a eali zació i com eo ien a els p oblemes oba s. Pe inali za , olia ag ai a o s els que m'han ajuda a desen olupa aques eball la se a paciència i col·labo ació amb la asca: al u o de p àc iques, al u o del TFM, a les p o esso es en e is ades i a la p o esso a de l’USEE. Sense ells, aques TFM hau ia es a més di ícil d'aconsegui i d'es a a p op del que és la eali a a l'educació a ui en dia. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 31 Olga T igo Ma ínez 12. Bibliog a ia i webg a ia Alonso, M.J. y de A aoz, I. (2011). "El impac o de la con ención in e nacional sob e los de echos de las pe sonas con discapacidad en la legislación educa i a española". Comi é español de ep esen an es de pe sonas con discapacidad (CERMI). h p://www.con enciondiscapacidad.es/ColeccionONU_new/Impac o%20de%20la%20C .6.pd Au ism Speaks: ¿Qué es el au ismo? h ps://www.au ismspeaks.o g/qu%C3%A9-es-el-au ismo/p egun as- ecuen es Casano a, M. A. (2011). “De la educación especial a la inclusión educa i a. Es ado de la cues ión y e os pendien es”, CEE Pa icipación Educa i a, 18, no iemb e 2011, 8-24. h p://www.educacion.gob.es/ e is a-cee/pd /n18-casano a- od iguez.pd C isol, E., Ma ínez, J., El Hom ani, M. (2015). "El aula inclusi a. Condiciones didác icas y o ganiza i as". Re is a nacional e in e nacional de educación inclusi a, 8 (3), 254- 270 C uz, J (2007). "Uni a s de supo a l'educació especial". Recu sos de psicopedagogía. h p://www.x ec.ca /~jc uz/ ecu sos/c_usee.h m Cu ículum educació secundà ia obliga o ia (2015). Àmbi cien i ico ecnològic. Depa amen d'ensenyamen . Gene ali a de Ca alunya. p.32. h p://www.x ec.ca /monog a ics/documen s/cu iculum/secunda ia/annex5.pd De Miguel, M (2014). "Las TICs aplicadas a las Necesidades Educa i as Especiales" T abajo inal de g ado. Escuela de educación de So ia. Uni e sidad de Valladolid. Depa amen d'Ensenyamen (2015). "De l'escola inclusi a al sis ema inclusiu. Una escola pe a o hom, un p ojec e pe a cadascú". Se ei de Comunicació i Publicacions. Gene ali a de Ca alunya. h p://ensenyamen .genca .ca /web/.con en /home/depa amen /publicacions/colleccions /inclusio/escola-inclusi a.pd Depa amen d'Ensenyamen (2009). "In o me de alo ació de les uni a s de supo a l'educació especial" Gene ali a de Ca alunya. h p://ensenyamen .genca .ca /web/.con en /home/depa amen /publicacions/colleccions /inclusio/educacio_inclusi a_3.pd Dia i d'educació (2016). "El dec e sob e l'escola inclusi a blinda à el d e de les amílies a du els ills a cen es o dina is". h p://dia ieducacio.ca /el-dec e -sob e-escola-inclusi a-blinda a-el-d e -de-les- amilies- a-du -els- ills-en-cen es-o dina is/ Fundación O ange. "Encuen a las mejo es Apps pa a pe sonas con as o no del espec o del au ismo". h p://www.appyau ism.com/ Es é ez, B. y León, Mª J. (2015). "Inclusión educa i a del alumnado con TDA/H: es a egias didác icas gene ales y o ganiza i as de aula". Re is a nacional e in e nacional de educación inclusi a, 8 (3), 89-106. LOMCE (2013). Real dec e o 1105/2015, de 26 de diciemb e, a ículo 9 "Alumnado con necesidad especí ica de apoyo educa i o". Ley o gánica 8/2013, de 9 de diciemb e, pa a la mejo a de la calidad educa i a. Les TAC com a eina cohesionado a a l'escola inclusi a. 32 Olga T igo Ma ínez h p://www.mecd.gob.es/dms/mecd/educacion-mecd/mc/lomce/lomce/paso-a- paso/LOMCEd_pasoapaso_secunda iaybac_di e sidad_ 4/LOMCEd_pasoapaso_secu nda iaybac_di e sidad_ 4.pd Sil en e, N. (2012). "Calaix de ecu sos TIC pe alumnes amb necessi a s educa i es especials". Màs e en Educació i TIC (e-lea ning). Sis ach, F. (2016) Semina i "Apps pe a pe sones amb T as o ns de l'Espec e de l'Au isme". Màs e Uni e si a i de Di icul a s de l'Ap enen a ge i T ans o ns del Llengua ge dels Es udis de Psicologia i Ciències de l'Educació. Uni e si a Obe a de Ca alunya. Toboso, M., Fe ei a, M., Díaz, E., Fe nández-Cid, M., Villa, N., Gómez,C. (2012). "Sob e la educación inclusi a en españa: polí icas y p ác icas". In e s icios. Re is a Sociológica de Pensamien o C í ico, 6 (1), 279-295. UNESCO (1994). In o me Final. Con e encia mundial sob e Necesidades Educa i as Especiales: Acceso y Calidad. Mad id. UNESCO y Minis e io de Educación y Ciencia: h p://unesdoc.unesco.o g/images/0011/001107/110753so.pd Wa nock, M. (1978). "Repo o he Commi e o Enqui y in o he Educa ion o Handicapped Child en and Young People". Special Educa ional Needs. h p://weba chi e.na ionala chi es.go .uk/20101021152907/h p:/sen. b.ac.uk/a achm en s/21739b8e-5245-4709-b433-c14b08365634.pd