Informe sobre el PrepCom2 de la UNCSD2012-Rio+20

In o me i e lexions al ol an i desp és del P epCom2 de la UNCSD 2012/RIO+20 1 Josep Xe ca ins Valls, p o esso i ula de la UPC ÍNDEX 0. P òleg pe sonal 1. La eunió de la CSD abans del P epCom2 2. L’in o me del SG de NNUU i la consolidació dels objec ius i emes de la UNCSD 2012/Rio+20 3. La UNEP, i el seu di ec o Achim S eine , en el lide a ge de o el p océs; al es lide a ges impo an s; especi ici a s de l’Es a Espanyol i de Ca alunya en aques con ex 4. Sessions del P epCom2 4.1. Sessió sob e els objec ius de la con e ència i algunes imp essions gene als pe sonals sob e les posicions p elimina s dels ac o s onamen als, en elació ambé als emes de la con e ència: G77+Xina; UE; Japó; EUA; països boli a ians, Banc Mundial, Majo G oups; ...; “B asil” 4.2. Sessió GESDPE (G een Economy in he con ex o Sus ainable De elopmen and Po e y E adica ion) – egeu pun 5.- 4.3. Sessió IFSD (In e na ional F amewo k o Sus ainable De elopmen ) – egeu pun 5.- 4.4. Sessió inal i no es da es clau del p océs – egeu pun 6.- 5. Side e en s i con o è sies p incipals en el començamen del p océs 5.1. ”The T ansi ion o a G een Economy: Bene i s, Risks and Challenges om a Sus ainable De elopmen Pe spec i e” 5.2. “In e na ional En i onmen al Go e nance (IEG) in he con ex o IFSD” 6. El pape clau que juga à el “Sec e a y Gene al High Le el Panel on Global Sus ainabili y” en la di ecció de l’elabo ació del d a 0 del p océs negociado , en el con ex de les no es da es claus del p océs Pe una lec u a àpida d’aques in o me aneu, només, als apa a s d’aques índex des aca s en neg e es i, en gene al lla o s, als pa àg a s en neg e es i/o dins de quad es! 1 2n Comi è P epa a o i de la Con e encia de Nacions Unides sob e el Desen olupamen Sos enible 2012/Rio+20 Annex 0. De L’Execu i e Summa y de l’In o me “Global Risks 2011” del Wo ld Economic Fo um (Fò um de Da os) Annex 1. Ques ions o discussion a he p epcom 2 Annex 2. Lessons lea n om Copenhagen: ci il socie y’s ole in wo ld democ a ic go e nance Annex 3. U gen Appeal o Change he Mindse Annex 4. Links pe con inua seguin el p océs Annex 5. Índexs d’alguns documen s clau, a mane a d’il·lus ació d’alguns dels emes de ons que es a an en deba du an el p océs cap a Rio+20 Annex 5.1. In o me del SG de NNUU al P epCom2 Annex 5.2. Towa ds a G een Economy; UNEP Annex 6. Te mes de Re e ència del Panel del SG Annex 6.1. P egun es del qües iona i del panel pe a la possible pa icipació inicial dels di e en s s akeholde s 0. P òleg pe sonal Unes se manes abans de la celeb ació del P epCom2 aig en ia una ca a a la me a uni e si a , a alguna ONG ca alana d’especial elle ància –des del meu pun de is a- i a les di e en s ins i ucions ca alanes (Gene ali a , Dipu ació i Ajun amen ). Dona a la me a opinió pe sonal sob e la impo ància del P epCom2 i, sob e o , de l’in e ès de se -hi p esen si es olia, desp és, incidi mínimamen en el p océs de Rio+20 des d’alguna pe spec i a. Amb algun ipus de eacció pe pa de gai ebé o hom, aig decidi inalmen paga -me el ia ge i l’es ada pe assis i a la eunió; el meu ec o , S . An oni Gi ó, a au o i za el meu ia ge com a p o esso de la UPC; i, sob e o , en Felip Roca –Responsable d’O gani zacions Mul ila e als de l’ACCD de la Gene ali a - i Susanna Ribe o –Responsable de Relacions In e nacionals i Coope ació del Depa amen de Te i o i i Sos enibili a de la Gene ali a - an ges iona la me a ac edi ació pe accedi a la eunió; aques a ac edi ació es a e , inalmen , a a és de l’ICLEI (o gani zació in e nacional d’au o i a s locals al ol an de emes ambien als). Aques in o me se à en ia , òb iamen , a les es pe sones ci ades en aques pa àg a . Des d’un pun de is a “ca alà” a en se p esen s a la eunió de NY les següen s pe sones, en e les quals i lògicamen hi a ha e bona comunicació i di e ses eunions d’in o mació mú ua i alo ació,: And ew Da is (Delega del Go e n de Ca alunya a NY), Ma uxa Ca dama (Sec e a y Gene al o n g4SD - Ne wo k o Regional Go e nmen s o Sus ainable De elopmen ; xa xa de la qual o ma pa el Go e n de Ca alunya) i Se gi Ro i a (ac edi a pel Cen e UNESCO de Ca alunya i que ha ia p es una decisió semblan a la me a!) No se ia pas gens bo oblida la p esència de l’ac ual di ec o d’Habi a , i ex alcalde de Ba celona, Joan Clos, que a p esidi , jus amen , un side e en -al qual no aig pode assis i pe mo ius pe sonals- que o gani za a, p ecisamen , Habi a , ICLEI i n g4SD! Una es a ègia de majo i més plena incidència ca alana en el p océs no hau ia pas de menys eni aques a eali a ! Aques documen p e én se una guia de e e ència inicial pel eball u u de qui l’esc iu que, desp és d’ha e assis i al P epCom 2, enca a es a més con ençu de la impo ància del p océs cap a Rio+20 i de l’in e ès de segui -lo el més a p op possible. I al com s’ha di ja, p e én se i , alho a, d’in o me pe les pe sones que d’alguna mane a o al a han con ibuï a e possible la me a assis ència a la eunió. Els pun s de l’índex que conside o impo an s de ca a a una lec u a àpida d’aques in o me són, al com ja he di , els des aca s en neg e es en el p opi índex. 1. La eunió de la CSD abans del P epCOM2 La eunió del P epCom 2 enia p ecedida i en ce a mane a lligada a una eunió p epa a ò ia de la sessió inal d’enguany de la CSD (Comission on Sus ainable De elopmen ), que ind à lloc du an les dues p ime es se manes del p ope mes de maig i que se à la sessió 19 d’aques a comissió. La CSD a se es able a pe la Cime a de Rio com a Comissió de l’ECOSOC i ha juga di e sos pape s impo an s en els pe íodes en e cime es. En e Rio i Johannesbu g a desen olupa o el ema d’indicado s de desen olupamen sos enible que han se i de e e ència a an s i an s p ocessos locals, sub nacionals, es a als, e c. d’agendes o p og ames 21. Des de Johannesbu g ins a a, ha desen olupa un manda més “ ecnològic”, que li a enca ega la p òpia cime a, al ol an del WEHAB (Wa e , Ene gy, Heal h, Ag icul u e, Biodi e si y). Tenin en comp e que les a i es de ol su en mol més econòmiques si inclouen el cap de se mana aig o gani za el meu ia ge de mane a que pogués assis i al da e dia d’aques a eunió. E ec i amen , ha ia es a una eunió mol més ècnica que es i la única cosa que old ia des aca - ne és que o sembla indica que la eunió CSD-19 acaba à llançan una “Dècada de p og ames sob e p oducció i consum sos enible”; des del meu pun de is a el ca all de oia que a ia possible la sos enibili a . A banda d’això, ema ca només que, en una sessió inal sob e el que ha ia d’apo a la CSD a la cime a Rio+20, desp és de dues in e encions b illan s d’expe s (el S . Hellio Ma a 2 , emp esa i b asile comp omès en els emes de la RSC –Responsabili a Social Co po a i a-, i el S . Weizsäche 3 , p ou conegu pels seus amosos in o mes Fac o 4, 10 i 5, successi amen ) ningú a es a a l’alçada del que es p e enia i, so p enen men , no es a u ili za el emps disponible pel deba pe què ni els Es a s ni els Majo G oups (que enen en aques ò um unes possibili a s de p esència i pa icipació mol ele ades) enien massa –gai ebé es- a di ! L’explicació d’aques e au p obablemen en que, com he di , la comissió eballa ac ualmen a un ni ell mol ècnic i, pe an , an els ep esen an s dels Es a s com dels Majo G oups p esen s a la eunió no enien, mol p obablemen , un pe il polí ic su icien com pe e sen i la se a pa aula en elació al p océs de Rio+20. 2 El S . Hellio Ma a a començà la se a in e enció amb una ci a ex ual d’un in o me del Wo ld Economic Fo um de Da os 2011 que, coincideixo amb ell, és d’una signi icança mol ele ada i, pe an , l’he adjun ada a aques in o me com annex 0. 3 El S . Weizsäche a dona la con e ència inaugu al del Cong és In e nacional, o gani za pe la UPC a Te assa l’any 1995, sob e Tecnologia, Desen olupamen Sos enible i Desequilib is 2. L’in o me del SG de NNUU i la consolidació dels objec ius i emes de la UNCSD 2012/RIO+20 Tex ualmen : Repo o he Sec e a y-Gene al Summa y This epo examines he TWO THEMES o he Uni ed Na ions Con e ence on Sus ainable De elopmen — g een economy in he con ex o sus ainable de elopmen and po e y e adica ion (GESDPE), and he ins i u ional amewo k o sus ainable de elopmen (IFSD) — in ela ion o THE OBJECTIVE o enewed poli ical commi men o sus ainable de elopmen , e iewing p og ess and implemen a ion gaps and add essing new and eme ging challenges. The s a ing poin is he ecogni ion ha sus ainable de elopmen , wi h each o i s h ee pilla s ein o ced and mu ually ein o cing, has been he o e a ching goal o he in e na ional communi y since Rio 1992. Thus, he ques ion posed he e is how a ocus on GESDPE and IFSD can help accele a e p og ess on he sus ainable de elopmen agenda. Tenin en comp e l’exis ència d’aques in o me o mal del SG de NNUU, i el p opi desen olupamen del P epCom2, no c ec que hi hagi ja cap dub e sob e els objec ius de la Con e ència - The objec i e o enewed poli ical commi men o sus ainable de elopmen , e iewing p og ess and implemen a ion gaps and add essing new and eme ging challenges i sob e, onamen almen i p incipal, els emes i, a l’ho a i si es ol, les mane es amb que la Con e ència in en a à assoli aques s objec ius: - GESDPE (g een economy in he con ex o sus ainable de elopmen and po e y e adica ion), - IFSD ( he ins i u ional amewo k o sus ainable de elopmen ) I m’es anya ia mol que el il conduc o del d a 0 que ob i à, el mes de gene del 2012, el p océs negociado inal, no ingui, com a mínim, l’es uc u a bàsica d’aques in o me del SG. Hom po oba aques in o me a (en qualse ol cas en podeu eu e l’índex a l’annex 5.1. d’aques ma eix in o me): h p://daccess-dds-ny.un.o g/doc/UNDOC/GEN/N10/706/57/PDF/N1070657.pd ?OpenElemen El desen olupamen del P epcom a in en a deba e, amb una ce a p o undi a , al ol an de p egun es p epa ades pel “Bu eau del p océs p epa a o i de la con e ència” 4 sob e, 4 El “Bu eau” es a p esidi pel Sec e a i Gene al de la Con e ència, en la se a condició de sub sec e a i gene al pe assump es econòmics i socials de NNUU, l’ambaixado xinès Sha Zukang. Com a co-chai s: l’ambaixado , del g up de països asià ics, In-Kook Pa k i l’ambaixado , del g up de països de Lla inoamè ica i el Ca ib, John W. Ashe -mol conegu aques da e com a negociado dels emes de can i climà ic-. espec i amen ,: a) els objec ius de la con e ència; b) GESDPE; c) IFSD. Aques es p egun es s’adjun en, pe la se a possible impo ància, com annex 1 d’aques in o me i e lec eixen, si més no, els in e ogan s p incipals que el sec o s més elle an s de NNUU que in e enen el p océs enen plan eja s a a ma eix! Si bé es ce que algun es a a in en a e els deu es, jo di ia més co en que de p essa, i a ole dona alguna espos a a alguna de les p egun es plan ejades, en gene al, les in e encions i els comunica s co esponen s no an es a pas a l’alçada del que p e enia el “Bu eau” i es a en decan a en les di eccions que es comen a an al pun 4.1. d’aques in o me. 3. La UNEP, i el seu di ec o Achim S eine , en el lide a ge de o el p océs; al es lide a ges impo an s; especi ici a s de l’Es a Espanyol i de Ca alunya en aques con ex Va se del o e iden , al lla g de o a la eunió, que la UNEP (PNUMA) en gene al i, mol pa icula men , el seu di ec o Achim S eine ( a in e eni en o es les sessions i, semp e, en algun dels side e en s en e sessions!) juguen, i p obablemen no deixin de juga en o el p océs, un pape de lide a ge olgu , cla i di ia que indiscu ible. Pel que a els emes de IFSD pe què les p òpies NNUU, a a és de l’in o me ci a del SG, posen a la p òpia UNEP en el cen e d’aques IFSD, con emplan di e ses opcions ins i ucionals que, en gai ebé o s els casos i opcions, passen pe , com a mínim, en o i en mol l’UNEP. Pel que a als emes de l’economia e da pe què la p òpia UNEP s’ha enca ega mol cla amen de posa sob e la aula, pocs dies abans del P epCom2, un in o me de e e ència (amb e sió sin e i zada inclosa pe deciso s polí ics) que, a pa i del P epCom2, ho és ja, sens dub e, de o aques ema GESDPE. C ida pe an l’a enció sob e aques in o me, “Towa ds a G een Economy; pa hways o sus ainable de elopmen and po e y e adica ion”, que hom po oba a (en qualse ol cas en podeu eu e l’índex a l’annex 5.2. d’aques in o me): h p://www.unep.o g/publica ions/con en s/pub_de ails_sea ch.asp?ID=4188 ............ Pel que a a NNUU els al es lide a ges que, p obablemen , se an claus són els de: el p opi DESA (Depa amen d’a e s econòmics i socials –de la SG-) en gene al i, en pa icula , el de la se a DSD (Di ision on Sus ainable De elopmen ) que, en e al es coses, ja es à da e a de o s els p ocessos de la CSD, d’una banda, i de l’o gani zació i, en pa icula , del “Bu eau” ci a de p epa ació de Rio+20, de l’al a. De o a mane a, i al com es comen a à a l’apa a 6., de momen la majo ia d’ene gia p è ia es concen a à, en mol , al ol an del Panel del SG sob e Sos enibili a Global! ............ Lliga amb el lide a ge de l’UNEP, a la da e a eunió –un pa ell de se manes abans del P epCom2- del seu Go e ning Council/Global Minis e ial En i onmen al Fo um (GC/GEMF), es a en p odui dos e s especí ics que singula i zen les posicions de l’Es a Espanyol i de Ca alunya en el p océs de Rio+20, jus amen pe la se a especial elació amb l’UNEP. D’una banda, la Minis a Rosa Aguila a se escollida Chai /P esiden del GC pe el pe íode dels dos p ope s anys. A banda del e en si, això a pe me à ja, i segui à pe me en, que l’Es a Espanyol pugui juga un pape especí ic i especial en o el p océs de Rio+20. En e ec e, malg a que ac ualmen l’Es a Espanyol no in e ind ia com a al es a en els deba s (doncs el país que os en a la p esidència eu opea de o n pa la en nom de o s els països de la UE i, pe an , ambé d’Espanya), en el P epCom2 ho a comença a e , i amb una insis ència i p esència gens menysp eable, pa lan en nom, jus amen , de la p esidència del GC de l’UNEP, la Minis a Espanyola Rosa Aguila ! Pel que a a Ca alunya, i segons em a explica la p òpia Ma uxa Ca dama, ng 4SD a dona un pas mol impo an en la se a p esència en el món mul ila e al, dons el Majo G oup de les Au o i a s Locals, en el con ex del GC/GEMF, hau ia passa a anomena -se –amb el is i plau del p opi S eine - “G up d’au o i a s locals i sub nacionals” Aques impo an e , i a banda ja del econeixemen , pe me , des del meu pun de is a, in en a es end e, amb bas an es més ga an ies d’èxi a pa i d’a a, aques can i de denominació d’aques Majo G oup en el con ex de Rio+20; la qual cosa l’es end ia, au omà icamen segons la me a mane a de eu e, a o s els àmbi s de NNUU en els quals la pa icipació dels ac o s no es a als espon a l’es uc u a dels Majo G oups ap o ada a Rio 92. En la mesu a que ja ha íem pa la d’aques ema en la eunió, p è ia al meu ia ge, amb en Felip Roca i la Susanna Ribe o, el que ha aconsegui la Ma uxa Ca dama és mol impo an i pe me dibuixa una es a ègia en p incipi més senzilla pe assoli , a Rio+20, aques objec iu més ampli i ambiciós. No cal ni di que es a ia encan a de con ibui -hi en allò que es conside i que hi puc apo a i e . 4. Sessions del P epCom2 4.1. Sessió sob e els objec ius de la con e ència i algunes imp essions gene als pe sonals sob e les posicions p elimina s dels ac o s onamen als, en elació ambé als emes de la con e ència En elligada amb la sessió d’obe u a i, en pa , amb algunes con inuï a s dins de la sessió de la a da, poc a poc, i en un ambien de mol a expec ació i in e ès (m’a e i ia a di que un pel inusi a a aques es alçades del p océs), es an ana p oduin les p ime es in e encions, amb els p ime s comunica s o mals, dels ac o s p incipals del p océs. In e encions i comunica s que ana en des de l’opinió sob e els objec ius de la con e ència (el que demana en els co-chai s en aquell momen ) a la p esen ació de les p ime es senyals d’iden i a de les posicions p elimina s dels ac o s, en gene al i sob e, ja, els emes claus del P epCom2 i de la ma eixa u u a Con e ència. Al lla g de les di e en s sessions, s’hi an ana a egin al es ac o s i es pogue en escol a alguns pocs- ap o undimen s – ambé pocs- no me amen e ò ics d’alguns dels ac o s clau, sob e aques es posicions i/o “ espos es” a les p egun es plan ejades pels co-chai s i ja mencionades al pun 2. d’aques in o me. Mol subjec i amen -en aques s casos és mol més ine i able que mai que sigui així- m’a e eixo a desc iu e algunes imp essions de quines poden se les posicions i els dilemes en que els di e en s ac o s es oba an i es posiciona an en el p océs que o jus comença: A banda de la subjec i i a , aquí ambé cal eni en comp e que no em aig dedica (ni al P epCom2 ni a a) a escol a o es les in e encions i/o llegi , amb de all, o s els comunica s és impossible-; pe an , a més de subjec i es algunes imp essions enen una base pa cial. G77+Xina: Aques g up que aglu ina p op de 130 es a s dels anomena s països en desen olupamen i que inclou des de les p incipals no es economies eme gen s (Xina, Índia, B asil, e c.) ins a la majo ia dels països menys desen olupa s del món, é i c ec que ind à cada dia més p oblemes pe de ini les se es posicions que, en gene al, se an més que cap al a cosa el mínim comú múl iple de la se a di e si a cada dia més g an que, i algui la edundància, cap al a cosa. L’Achim S eine a di en un side e en que comen a é més enda an que, ac ualmen , les negociacions mul ila e als es an més condicionades pel man enimen de les di e en s coalicions d’es a s que pels emes ma eixos; hi coincideixo plenamen . Només en son sub a lla es, des del meu pun de is a, les següen s posicions p elimina s: a) la de ensa de la necessi a de c eixemen econòmic dels països en desen olupamen com a mane a més e ec i a pe a e adica la pob esa que se ia, semp e, el seu p incipal objec iu; b) la ei e ada demanda de que els països desen olupa s compleixin els seus comp omisos his ò ics i ac uals de 6. El pape clau que juga à el “Sec e a y Gene al High Le el Panel on Global Sus ainabili y” en la di ecció de l’elabo ació del d a 0 del p océs negociado , en el con ex de les no es da es claus del p océs Si hem e e i el subpun 4.4. a aques pun 6. de l’in o me és pe què l’explicació de com con inua à el p océs de p epa ació de la Con e ència només es po explica , segu amen , si hom é en comp e l’exis ència d’aques panel; d’al a banda igu a –la dels panels del SG- no gens es anya dins de NNUU. Abans pe ò d’explica -nos-ho eiem què es a ap o a , quan a da es clau del p océs o icial cap a Rio+20, a la sessió de clausu a del P epCom 2; ex ualmen (els sub a lla s són meus): […] b) In i es all Membe S a es, he ele an Uni ed Na ions sys em o ganiza ions, and ele an s akeholde s o p o ide hei inpu s and con ibu ions in w i ing by 1 No embe 2011 o inclusion in a compila ion documen o se e as basis o he p epa a ion o ze o-d a o he ou come documen ; c) Reques s he Bu eau o compile hese inpu s and con ibu ions and p esen hei compila ion ex o Membe S a es and o he s akeholde s a he second in e sessional mee ing o be held in mid-Decembe 2011 o seek hei commen s and u he guidance; d) Calls upon he co-Chai s on behal o he Bu eau o p esen he ze o-d a o he ou come documen o conside a ion by Membe S a es and o he s akeholde s no la e han ea ly Janua y 2012; e) Recommends he Bu eau o con ene a h ee-day Mee ing in Janua y 2012 o he pu poses o ha ing ini ial discussions on he ze o-d a o he ou come documen , and se aside one ull week o nego ia ions in each o he mon hs o Feb ua y, Ma ch and Ap il 2012, ensu ing ha all hese mee ings a e in o mal and, as such, a e o be accommoda ed wi hin exis ing esou ces; […] D’al a banda es an con i ma les da es del e ce P epCom a Rio de Janei o del 28 al 30 de maig del 2012 i de la con e ència ma eixa del 4 al 6 de Juny del 2012. ............... Dues eali a s ben di e en s deuen explica aques calenda i an a apeï i, sob e o , acumula cap a les da es ma eixes de celeb ació de la Con e ència. Una la eunió de Du ban dels COP17/CMP7 del 28 de no emb e al 9 de desemb e del 2011. Un al e acàs a Du ban ha de condiciona necessà iamen Rio+20, 20 anys desp és de que, jus amen , s’ap o és la Con enció Ma c de les NNUU sob e el Can i Climà ic, UNFCCC. L’al a la p e isió de les di icul a s que hi hau à d’a iba a consens i, en conseqüència, la c eació en aques con ex del Panel menciona en el í ol d’aques pun de l’in o me, que eballa pe eme e les se es conclusions du an el ma eix mes de no emb e. Malg a que aques e no es e bali zà en cap momen du an el P epCom2, es sabu que, en aques cas, un panel amb an s “minis es” és, de e , un panel p e-negociado (que po o no se e ec iu) que, en aques a ocasió, sembla que esgo a à un ampli pe íode de eball que no acaba à ins el p ope mes de no emb e! Re o nan a les especi ici a s de l’es a espanyol, Mad id se à la seu, el p ope 12 d’ab il, d’una de les eunions del Panel, en aques cas amb els sindica s in e nacionals –p incipalmen ITUC-. El con ac e es able amb la delegació espanyola que segui à a NY el ema, po pe me e la me a assis ència a aques a eunió. I e o nan a les especi ici a s ca alanes, la Ma uxa Ca dama com a ng 4SD ha aconsegui “l’es a us de ac o” d’emisso di ec a de p opos es al panel com a xa xa de go e ns sub nacionals. D’al a banda, a a és, pe exemple, de la web e e enciada de GEGP, la socie a ci il i els di e en s s akeholde s poden en ia , a a ma eix, amb uns e minis pe ò mol cu s ja, les se es apo acions al p opi Panel; en e ec e: The UN Sec e a y Gene al’s High-le el Panel on Global Sus ainabili y is now seeking inpu om ci il socie y o hei wo k. I you wan o con ibu e, ill in he ques ionnai e online o download he ques ionnai e as pd . I you wan o discuss you answe s wi h o he s, join his h ead on he LinkedIn g oup on Global En i onmen al Go e nance. Please submi you inpu be o e he deadline on 23 Ma ch 2011. Donada doncs la impo ància que sembla hagi de eni el eball d’aques panel, he ecolli a l’annex 6 d’aques in o me els e mes de e e ència amb els quals ha comença a eballa . I old ia des aca -ne que, en elació a o s els emes ja isuali za s, d’una mane a o al a, en aques in o me, n’hi ha un al e que, no an cla amen en aques s e mes de e e ència, sinó més a ia en un qües iona i del panel pe a la pa icipació dels di e en s s akeholde s ecolli a l’annex 6.1, sembla posa -se a un ni ell ambé impo an en la di ecció de Rio+20. Es ac a de o el ema, lliga amb la c isi inance a i econòmica que iu el món, dels impos os sob e les ansaccions inance es, de la se a implemen ació i de la se a u ili zació pe a e possible u u s plans d’acció com el que es pugui ap o a a Rio. Pel qui esc iu una al a bona no icia; p obablemen pe què si el e any cas ellà (“cuando el io suena agua lle a”) és ce , al inal, po se , aques ema que an sona a o a eu acabi esde enin una eali a . Annex 0. De L’Execu i e Summa y de l’In o me “Global Risks 2011” del Wo ld Economic Fo um (Fò um de Da os) Two c oss-cu ing global isks Two isks a e especially signi ican gi en hei high deg ees o impac and in e connec edness. Economic dispa i y and global go e nance3 ailu es bo h in luence he e olu ion o many o he global isks and inhibi ou capaci y o espond e ec i ely o hem. In his way, he global isk con ex in 2011 is de ined by 21s cen u y pa adox: as he wo ld g ows oge he , i is also g owing apa . Globaliza ion has gene a ed sus ained economic g ow h o a gene a ion. I has sh unk and eshaped he wo ld, making i a mo e in e connec ed and in e dependen . Bu he bene i s o globaliza ion seem une enly sp ead – a mino i y is seen o ha e ha es ed a disp opo iona e amoun o he ui s. Al hough g ow h o he new champions is ebalancing economic powe be ween coun ies, he e is e idence ha economic dispa i y wi hin coun ies is g owing. Issues o economic dispa i y and equi y a bo h he na ional and he in e na ional le els a e becoming inc easingly impo an . Poli ically, he e a e signs o esu gen na ionalism and populism as well as social agmen a ion. The e is also a g owing di e gence o opinion be ween coun ies on how o p omo e sus ainable, inclusi e g ow h. To mee hese challenges, imp o ed global go e nance is essen ial. Bu his is ano he 21s cen u y pa adox: he condi ions ha make imp o ed global go e nance so c ucial – di e gen in e es s, con lic ing incen i es and di e ing no ms and alues – a e also he ones ha make i s ealiza ion so di icul , complex and messy. As a esul , we see ailu es such as he Doha De elopmen Round o he Wo ld T ade O ganiza ion (WTO) and he lack o in e na ional ag eemen a he Copenhagen Con e ence on clima e change. The G20 is seen as he mos hope ul de elopmen in global go e nance bu i s e iciency in his ega d has no been p o en. Annex 1. Ques ions o discussion a he p epcom 2 7 PART 1: SESSION ON OBJECTIVE OF THE CONFERENCE 1. A e he e speci ic sec o s o a eas such as wa e , ene gy o biodi e si y whe e na ional poli ical commi men o achie e sus ainable de elopmen goals has been especially s ong? I so, wha ac o s explain ha commi men ? 2. Which eme ging issues and challenges pose se ious h ea o sus ainable de elopmen in you coun y? 3. How can he link be ween science, educa ion, and policy be s eng hened o add ess he new and eme ging challenges? 4. Wha can UNCSD achie e in s eng hening in e na ional coope a ion in suppo o sus ainable de elopmen , especially he p omo ion o e ec i e olun a y ac ions and mul i-s akeholde pa ne ships especially aking on boa d he business sec o ? 5. Wha ha e been he majo ac o s con ibu ing o he gaps in implemen a ion o sus ainable de elopmen ini ia i es and how a e hese bes add essed? 6. Wha a e he main di icul ies expe ienced in p omo ing in eg a ed planning and decision-making a coun y le el? 7. Wha a e he isks o sus ained p og ess owa ds con e gence among he 3 pilla s o sus ainable de elopmen ? PART 2: GREEN ECONOMY IN THE CONTEXT OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND POVERTY ERADICATION 1. Wha speci ic in es men s should a go e nmen p io i ize as pa o a g een economy s a egy? 2. Wha so o ax policy will bes p omo e a g een economy ha s imula es job c ea ion? 3. How bes o scale up success ul local models o g een economy? 4. Wha do businesses need o do di e en ly o p omo e a g een economy? 5. Wha a e he main likely cos s o ansi ion o a g een economy and how can hey be inanced? 6. Wha a e key elemen s o a suppo i e in e na ional amewo k o an equi able g een economy is- à- is ade, de elopmen assis ance, in es men ? 7. Wha decisions could UNCSD ake o suppo a g een economy which ad ances po e y e adica ion and sus ainable de elopmen in all coun ies? PART 3: INSTITUTIONAL FRAMEWORK FOR SUSTAINABLE DEVELOPMENT 1. Wha a e he mos signi ican challenges acing in e na ional ins i u ions cha ged wi h p omo ing sus ainable de elopmen ? Wha conc e e measu es could be conside ed o add ess hese challenges? 2. How can he ins i u ional amewo k ensu e e ec i e syne gies be ween he CSD and o he exis ing in e -go e nmen al ins umen s and p ocesses, including di e en mul ila e al ag eemen s, UN unds and p og ammes, and egional p ocesses? 3. Wha conc e e ac ions could be aken o s eng hen he Commission on Sus ainable De elopmen and ensu ing he implemen a ion o i s decisions? 4. Wha ac ions could lead o mains eaming he sus ainable de elopmen in he wo k p og ammes o main bodies o in e na ional a chi ec u e such as he ECOSOC and second commi ee o he GA. Wha a e he cons ain s and how can hese be add essed? 5. How bes o s uc u e and posi ion he cu en in e na ional ins i u ional a angemen s o economic, social, and en i onmen al go e nance wi hin he b oade amewo k o he ins i u ional a chi ec u e o sus ainable de elopmen ? 6. How o imp o e c oss-sec o ial coo dina ion and cohe ence in implemen a ion o he sus ainable de elopmen agenda a na ional and local le els in o de o secu e he con e gence o he h ee pilla s o sus ainable de elopmen ? 7. How bes can a new ins i u ional s uc u e also s anda dize and simpli y epo ing mechanisms and compliance p o ocols so as o educe he bu den on de eloping coun ies o se icing MEAs? 8. Wha ha e been he mos e ec i e means o s eng hening majo g oups and o he ele an s akeholde s’ pa icipa ion in na ional sus ainable de elopmen e o s? 7 He des aca en neg e es aquelles p egun es sob e les que jo, pe sonalmen , es ic més in e essa ! Annex 2. Lessons lea n om Copenhagen: ci il socie y’s ole in wo ld democ a ic go e nance In his a icle, Josep Xe ca ins i Valls, P o esso a he Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC) and head o delega ion o he UPC, o ganisa ion wi h obse e s a us in he Uni ed Na ions F amewo k Con en ion on Clima e Change (UNFCCC), e lec s upon he ole o ci il socie y and highe educa ion in he ield o clima e change. The ecen Uni ed Na ions Con e ence on Clima e Change held in Copenhagen in Decembe 2009 was so iddled wi h pa adoxes ha i would be easy o o e look hose which—while no necessa ily ha ing any di ec epe cussions on he also highly pa adoxical and, in my opinion, nega i e esul o he Con e ence - assuming ha he so called Copenhagen Acco d did genuinely cons i u e a esul - a e none heless in insic o he complex si ua ion p e ailing in he wo ld oday, which can only be desc ibed as wo ld democ a ic misgo e nmen . His o ic con ex ualisa ion o ci il socie y‘s pa icipa ion in he Con e ence o Copenhagen. The Uni ed Na ions F amewo k Con en ion on Clima e Change (UNFCCC) is he di ec and ue successo o he Ea h Summi o 1992 in Rio de Janei o. This his o ic summi ep esen ed, among o he hings, a e y impo an quali a i e and quan i a i e leap in e ms o pa icipa ion in he ac i i ies o he Uni ed Na ions by wha we now call ci il socie y. A he Ea h Summi , he al eady well-es ablished pa icipa ion in he Uni ed Na ions o NGOs as majo g oups (MGs) was ex ended o include Women, Child en and You h, Indigenous Peoples, Local Au ho i ies, Wo ke s and T ade Unions, Business and Indus y, he Scien i ic and Technological Communi y and Fa me s. The unde lying idea was o ensu e genuine social pa icipa ion in suppo o common e o s o achie e sus ainable de elopmen . Indeed, he P eamble o Chap e 23 o Agenda 21 s a es he ollowing: ―C i ical o he e ec i e implemen a ion o he objec i es, policies and mechanisms ag eed o (...) in all p og amme a eas o Agenda 21 will be he commi men and genuine in ol emen o all social g oups.‖ In his con ex , he mee ings o he sup eme bodies o he UNFCCC— he Con e ence o he Pa ies (COP) and la e , he Mee ings o he Pa ies o he Kyo o P o ocol (CMP)—ha e aken place in an a mosphe e o g ea e anspa ency, wi h many o ganisa ions acco ded he s a us o o mal UNFCCC obse e s. Re lec ing he MGs e e ed o abo e, he obse e bodies, called ‗cons i uencies‘, ep esen he ollowing eigh a eas i : 1. Business and indus y non-go e nmen al o ganisa ions (BINGO) 2. En i onmen al non-go e nmen al o ganisa ions (ENGO) Clima e Ac ion Ne wo k - In e na ional Sec e a ia 3. Local go e nmen and municipal au ho i ies (LGMA) 4. Indigenous peoples o ganisa ions (IPO) 5. Resea ch and independen non-go e nmen al o ganisa ions (RINGO) 6. T ade union non-go e nmen al o ganisa ions (TUNGO) 7. Fa me s 8. Women and Gende Analysis o ci il socie y‘s pa icipa ion in he Copenhagen Con e ence In he ligh o e en s in Copenhagen, wha a e he pa adoxes and lessons lea ned abou ci il socie y pa icipa ion? Tha e en despi e he g ea anspa ency and openness o he Con e ence o he pa icipa ion o ci il socie y, ii his pa icipa ion was educed o me e obse a ion and p o es (which, e en i imagina i e, was ine ec i e), wi h ci il socie y o e ing e y li le in e ms o an al e na i e poli ical and p oposi ional discou se ega ding wha was eally happening du ing he encoun e —no o men ion be o e and a e . The cus oma y, key mee ings o he di e en cons i uencies, conduc ed in he o m o open caucuses du ing he Con e ence, became, in some cases, mee ings behind closed doo s, and in o he cases, lobbying exe cises (clima e change and decen wo k o he Wo ke s and T ade Unions MG, gende issues by he Women MG, e c.), o me ely se ed o issue addi ional passes o e en s whe e a endance was limi ed by sea ing capaci y. I was no possible (and his is no hing new in he con ex o he UNFCCC) o a end public mee ings o NGOs, such as an ENGO cons i uency mee ing, because hey we e no open mee ings: NGO ep esen a i es needed o ha e p e iously submi ed a eques o ob ain membe ship o hei NGOs o a speci ic ne wo k called he Clima e Ac ion Ne wo k. So much o open, anspa en , inclusi e, pa icipa i e p oceedings! I was possible, howe e , o a end RINGO cons i uency mee ings. None heless, a hese mee ings, no poli ical s ance ega ding wha was happening a he Con e ence was adop ed o he e y ob ious eason ha he ange o he a endees was so di e se as o ep esen in e es s ha we e e en an agonis ic. The e o e, he mee ings me ely se ed o sha e in o ma ion and, abo e all, o issue a endees wi h he addi ional passes e e ed o abo e. E en hough i would ha e been en i ely logical, and ce ainly necessa y, o hold open mee ings o he di e en cons i uencies o make a join analysis o he si ua ion, no such mee ing was held. Al hough a mee ing o all he cons i uencies would no , o cou se, ha e been poli ically easible, one should ha e a leas been possible o NGOs, Women, T ade Unions and You h. Why was he e no p oposal o join analysis, join wo k and join poli ical p essu e? Agains his backg ound, appea ances we e kep up. I would e en say ha he e was e idence o a ce ain ad oi ness in implemen ing imagina i e p o es ac ions so as o a ac he a en ion o he media (o cou se) and li e a momen o glo y in he spo ligh . The e was u he e idence o compe ence in he in o ma ion shee s and lea le s dis ibu ed by he obse e bodies, who seemed hemsel es o ha e aken on he ole o he media and o ha e abdica ed hei lobbying, ad ocacy and denuncia o y oles and backed away om p oposing a poli ical al e na i e. I am ully awa e o he ha shness o my analysis, bu my goal is no o c i icise bu , o wa n and o make p oposals—all o his as a consequence o wha migh be conside ed, pe haps, a highly idiosync a ic pe sonal lea ning p ocess. Obse e bodies ep esen ing ci il socie y in Copenhagen we e unable o de elop a poli ical discou se o hei own ha would condemn he ecip ocal and ongoing obs uc ionism exe cised by he s a es pa y o he Con e ence and hei pe asi e lack o will o achie e p og ess in any o he key nego ia ions (such as hose ela ed o he second commi men pe iod o he Kyo o P o ocol and o he de elopmen and implemen a ion o he Bali Ac ion Plan o he inclusion o he USA and eme ging economies in he g oup commi ed o eal, e ec i e mi iga ion o g eenhouse gas emissions). Despi e he poli ical oom a ailable o us, ou own e igo con e ed us in o poli ically passi e and ame bys ande s o a edious and un eal nego ia ion in which no s a e was willing o shi hei posi ion close o ha o o he s a es. Ci il socie y showed i sel o be incapable o aising i s oice in de ence o humani y and so d own ou he oice o s a es who, we can be su e, we e no de ending p esen and especially u u e popula ions bu hei own sel ish and specula i e in e es s. P oposals as way o conclusions Fo all hese easons, I wish o ake ad an age o his in i a ion o w i e o he Global Uni e si y Ne wo k o Inno a ion (GUNI) o call on all he wo ld‘s public uni e si ies commi ed o social and en i onmen al needs and he in e es s o humani y: we need o eques he s a us o an obse e body o he UNFCCC and, u he mo e, o g oup oge he in wha could be a uni e si ies cons i uency. In his way, we can pa icipa e mo e ac i ely, e ec i ely and compellingly in ensu ing ha i will no be necessa y o expe ience he d ama ic impac o clima e change be o e decisions a e made ha could a e ca as ophe. In b ie , ci il socie y (including public uni e si ies) needs o ake i s ole a beyond ha o a c i ical obse e and assume i s esponsibili ies as an ac o in wo ld democ a ic go e nance. In a globalised wo ld, we a e all poli ical ac o s—in ou ac s o commission and omission bo h. In iew o he ac ha poli ical ac o s inhe i ed om he las cen u y ( ha is, he na ion s a es) a e incapable o dealing wi h he cu en p essing global issues in hones ep esen a ion o he in e es s o humani y, globally o ganised ci il socie y mus una oidably and u gen ly assume bo h he ole o ep esen a i e o humani y and a mo e ac i e ole in wo ld democ a ic go e nance. This equi es a capaci y o uly o ganise a he global le el and o de elop and de end al e na i e p oposals and global p og ammes—and also o endea ou o ha e hese p oposals and p og ammes democ a ically app o ed in he co esponding o ums. In e na ional o ganisa ions like he UNFCCC—in i s s ill limi ed bu a om negligible ins i u ional ole—a e in di e need o new ac o s assuming hese oles, as a way o b eak wi h he dishea ening incapaci y o s a es and hei lack o will o hink beyond hei own sel ish and specula i e sho - e m in e es s. Clima e change, sus ainable human de elopmen —which is socially desi able and economically and en i onmen ally easible—and all o ms o li e on his plane equi e his change! -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- i Ca ego isa ion acco ding o he web o he Uni ed Na ions. ii I well unde s and ha his commen may appea su p ising a e all ha has been said abou he Copenhagen con e ence and ci il socie y pa icipa ion. My opinion, based on moni o ing Uni ed Na ions con e ences o he las en yea s and despi e he un o una e access es ic ions imposed due o he a i al o heads o s a es and go e nmen s, is ha he UNFCCC con inues o be a e y open, anspa en o um ha os e s ci il socie y pa icipa ion. I ha e no doub ha he es ic ions on access we e no poli ical bu he esul o a e y poo ly o ganised con e ence ( o which he Uni ed Na ions and he hos Danish go e nmen a e equally esponsible), whose o ganise s we e simply o e whelmed by he success implied by wha was he la ges concen a ion in his o y o heads o s a es and go e nmen s. Le i be clea , howe e , ha om his poin on, only i e s a es—B azil, China, India, Sou h A ica and he USA—nego ia ed, and logically he e was no anspa ency in his nego ia ion; ime did no pe mi o he wise, and, in any case, he si ua ion was a consequence o he ongoing and ecip ocal obs uc ionism wi hin and be o e he Con e ence. Annex 3. U gen Appeal o Change he Mindse The Uni ed Na ions Con e ence on Sus ainable De elopmen - Rio 2012, mus change he dominan mindse by: Res o ing public igh s o e co po a e p i ileges a e hi y yea s o s eng hening he powe o in es o s and big co po a ions h ough de egula ion, ade and inancial libe aliza ion, ax cu s and exemp ions, and weakening he ole o he s a e; and a e he ma ke -d i en inancial mel down. The p inciples and alues o he Rio Decla a ion and he UN Millennium Decla a ion, adop ed by heads o s a es and go e nmen s, a e h ea ened and u gen ly need o be e-es ablished. They include Human Righ s, F eedom, Equali y, Solida i y, Di e si y, Respec o Na u e, and Common bu Di e en ia ed Responsibili ies. Co po a e in e es s do no uphold hese p inciples and alues. Taking equi y se iously a e hi y yea s o policies ha u he widened he gap be ween ich and poo and ha e exace ba ed inequi ies and inequali ies, no leas ega ding access o esou ces. Unb idled ma ke o ces ha e a o ed he s ong, he eby widening he economic di ide. This equi es he s a e o ed ess he imbalance, elimina e disc imina ion, and ensu e sus ainable li elihoods, decen wo k and social inclusion. In e gene a ional jus ice equi es es ain and esponsibili y o he p esen gene a ion. I is u gen o es ablish mo e equi able pe capi a igh s owa ds he global commons and o he emission o g eenhouse gases, aking ully in o accoun his o ical esponsibili y. Rescuing na u e a e mo e han six y yea s o global wa ming, loss o biodi e si y, dese i ica ion, deple ion o ma ine li e and o o es s, a spi aling wa e c isis and many o he ecological ca as ophes. The en i onmen al c isis is hi ing he poo much mo e han he a luen . Knowledge-in ensi e solu ions including echnologies a e a ailable o es o e na u al sys ems, and d ama ically educe p essu es on clima e and he en i onmen while imp o ing human well-being. A ―g een economy‖ is a ainable bu mus be embedded in a holis ic concep o sus ainabili y. Wha we need is a change o li es yles. The Rio 1992 Summi adop ed legally-binding ins umen s and emb aced Ci il Socie y. The Johannesbu g Summi 2002 celeb a ed pa ne ships elying on a sel - egula ed P i a e Sec o . The Rio 2012 Summi mus e-a i m he S a e as he indispensable ac o se ing he legal ame, en o cing s anda ds o equi y and human igh s, and os e ing long- e m ecological hinking, based on democ a ic legi imacy. This appeal was o mula ed by he ollowing membe s o he Re lec ion G oup on Global De elopmen Pe spec i es: Albe Recknagel, e e des hommes Ge many; Alejand o Chanona, Na ional Au onomous Uni e si y o México; Ba ba a Adams, Global Policy Fo um; Be yl d'Almeida, Abandoned Babies Commi ee Zimbabwe; Chee Yoke Ling, Thi d Wo ld Ne wo k; E ns Ul ich on Weizsäcke , In e na ional Resou ce Panel; Filomeno S a. Ana III, Ac ion o Economic Re o m; Geo ge Chi a, e e des hommes India; Gigi F ancisco, De elopmen Al e na i es wi h Women o a New E a; Henning Melbe , Dag Hamma skjöld Founda ion; Hube Schillinge , F ied ich-Ebe -S i ung; Jens Ma ens, Global Policy Fo um Eu ope; Jo ge Ishizawa, P oyec o Andino de Tecnologias Campesinas; Robe o Bissio, Social Wa ch; Vicky Tauli-Co puz, Teb ebba Founda ion; Yao G aham, Thi d Wo ld Ne wo k A ica Annex 4. Links pe con inua seguin el p océs .La Con e ència ja é lloc web o icial: h p://www.uncsd2012.o g/ io20/index.php?menu=14 .El Panel del SG é la se a web o icial: h p://www.un.o g/wcm/con en /si e/clima echange/pages/gsp .La web de la UNEP se à semp e e e encial: h p://www.unep.o g . I cald à no deixa de mi a la web de la DSD del DESA de NNUU h p://www.un.o g/esa/dsd/index.sh ml .............. . Pel que a a seguimen s ―p o essionali za s‖, cald à, com pels emes de can i climà ic, eb e i segui els ― epo ing se ices‖ de l‘IISD; de egades gai ebé pe especialis es pe ò, en qualse ol cas, imp escindibles pe segui els emes al dia i en de all; al lloc web: h p://www.iisd.ca/ . Des de la socie a ci il, pe ò amb ocació mul is akeholde , l‘anomena ―S akeholde Fo um‖ a emps que es p epa a pe segui el p océs i incidi -hi; alguns dels seus líde s es an da e a els p ocessos de la socie a ci il o gani zada in e nacionalmen des del ma eix Rio 92; la se a web: h p://www.s akeholde o um.o g/s / . I semp e s‘ha de eni en comp e la mencionada Thi d Wo ld Ne wo k que, des de la se a web i des de les se es g ans capaci a s in el·lec uals i ― elacions‖ amb el G77, ens dona à mol es de les claus de les posicions que pugui ana p enen el G77 i, com a mínim una pa impo an , de les ONGs; la web és h p://www. wnside.o g.sg/ Annex 5. Ex e s d’índexs d’alguns documen s clau, a mane a d’il·lus ació d’alguns dels emes de ons que es a an en deba du an el p océs cap a Rio+20 Annex 5.1. In o me del SG de NNUU al P epCom2 Con en s I.In oduc ion II.How can a G een Economy con ibu e o Sus ainable De elopmen and Po e y E adica ion? A.Con ex and concep B.G een Economy’s con ibu ion o g ow h and o he economic objec i es. C.G een Economy’s possible impac s on po e y e adica ion, li elihoods and o he social ou comes D.G een Economy’s con ibu ion o en i onmen al objec i es and challenges ahead III.Ins i u ional F amewo k o Sus ainable De elopmen A.App oaches o s eng hening he ins i u ional amewo k o sus ainable de elopmen B.The b oade amewo k C.Go e nance o he en i onmen al pilla D.Go e nance o he economic and social pilla s IV.The Way Fo wa d