Anàlisi comparatiu de vins per cromatografia
Abstract
Es van escollir i obtindre sis vins catalans de dues diferents Denominacions d’Origen amb el fi de caracteritzar-los, comparar-los i classificar-los mitjançant la cromatografia de gasos. Es va realitzar una sèrie de probes preliminars per trobar les condicions cromatogràfiques que permeten determinar correctament la proporció relativa dels principals alcohols presents al vi i per identificar els temps de retenció d’aquests components. Al mateix temps es van realitzar els anàlisi d’alguns paràmetres basics dels vins, segons els mètodes oficials de l’Organització Internacional de la Vinya i del Vi. L’ utilització de l’eina estadística de l’anàlisi de components principals (PCA) va permetre de classificar els vins segons la seva Denominació d’Origen.
Full text
- 1 -
Memò ia
“ANÀLISI COMPARATIU
DE VINS PER
CROMATOGRAFIA”
TFG p esen a pe op a al í ol de GRAU en
ENGINYERIA QUÍMICA
pe An onio Palazzo
Ba celona, 4 de Desemb e de 2013
Di ec o : En ic Boada Al a iba
Depa amen Enginye ia Química
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC)
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 2 -
ÍNDEX MEMÒRIA
Index........................................................................................... - 8 -
Resum ....................................................................................... - 10 -
Resumen……………………………………………………………………………………………………….5 -
Abs ac ..................................................................................... - 10 -
Ag aïmen s……………………………………………………………………………………..………… . 7-
Capí ol 1: In oducció .................................................................... - 8 -
Capí ol 2: El i ............................................................................ - 10 -
2.3.Composició del i ........................................................... - 12 -
2.3.1.Àcids o gànics .......................................................... - 12 -
2.3.2.Alcohols .................................................................. - 12 -
2.3.3.Suc es .................................................................... - 16 -
2.3.4.Subs àncies ni ogenades .......................................... - 17 -
2.3.5.Vi amines ................................................................ - 17 -
2.3.6.Sals mine als ........................................................... - 17 -
2.3.7.Es e s ..................................................................... - 17 -
2.3.8.Aldehids .................................................................. - 18 -
2.3.9.Compos os enolics ................................................... - 18 -
2.3.10.Compos os a omà ics ................................................ - 20 -
2.3.11.Dioxid de ca boni ..................................................... - 21 -
2.3.12.Oxigen .................................................................... - 22 -
2.3.13.Dioxid de so e ........................................................ - 22 -
2.4.Mè odes o icials d’anàlisi segons l’OIV ............................... - 24 -
2.4.1.Acidesa o al ............................................................ - 25 -
2.4.2.Acidesa olà il .......................................................... - 27 -
2.4.3.G au alcohòlic olumè ic .......................................... - 30 -
2.5.P esen ació de les mos es .............................................. - 41 -
Capí ol 3: LA CROMATOGRAFIA ..................................................... - 47 -
3.1.Què és la c oma og a ia .................................................. - 47 -
3.1.1.C oma og a ia plana ................................................ - 48 -
3.1.2.C oma og a ia de columna ......................................... - 49 -
3.2.C oma og a ia de gasos .................................................. - 49 -
3.2.1.Esquema d’un c oma og a de gasos ........................... - 50 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 3 -
3.2.2.La columna ............................................................. - 51 -
3.2.3.Injecció de la mos a ................................................ - 55 -
3.2.4.Sis emes pneumà ics ................................................ - 55 -
3.2.5.Els de ec o s ............................................................ - 55 -
3.2.6.Acoblamen amb espec omè e de masses .................. - 57 -
3.2.7.Mè odes de calib a ge ............................................... - 57 -
Capí ol 4: P obes c oma og à iques ................................................ - 60 -
4.1.Ma e ials i eac ius ......................................................... - 60 -
4.2.P epa ació de la mos a .................................................. - 62 -
4.3.Condicions c oma og à iques i ......................................... - 63 -
iden i icació dels pics ................................................................. - 63 -
4.4.Assa jos de compa ació amb es ins .............................. - 74 -
4.5.Assa jos d’ex acció de componen s ................................. - 86 -
olà ils .................................................................................... - 86 -
Capí ol 5: Resul a s i discussió ...................................................... - 97 -
5.1.Pa ame es basics .......................................................... - 97 -
5.2.Anàlisis c oma og à ics .................................................. - 103 -
5.3.Anàlisi de componen s p incipals ..................................... - 105 -
Capí ol 6: Conclusions ................................................................. - 111 -
Capí ol 7: a aluació economica..................................................... - 113 -
7.1.Cos os dels eac ius ...................................................... - 113 -
7.2.Cos os del ma e ial de labo a o i ..................................... - 114 -
7.3.Cos os de l’equipamen ................................................. - 115 -
7.4.Cos os de l’aigua .......................................................... - 115 -
7.5.Cos os de l’ene gia ....................................................... - 115 -
7.6.Cos os del pe sonal ....................................................... - 116 -
7.7.Amo i zació de l’equipamen ......................................... - 116 -
7.8.Cos os globals .............................................................. - 116 -
Capí ol 8: Bibliog a ìa .................................................................. - 117 -
8.1.Re e encies bibliog a iques ............................................. - 117 -
8.2.Bibliog a ia de consul a .................................................. - 117 -
Capí ol 9: Annexes ..................................................................... - 119 -
9.1.Limi s màxims accep ables imposa s pe l’OIV .................. - 117 -
9.2.C oma og ames eali za s pels se eis Cien i ico-Tecnics UB- 117 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 4 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 5 -
RESUM
Es an escolli i ob ind e sis ins ca alans de dues di e en s Denominacions
d’O igen amb el i de ca ac e i za -los, compa a -los i classi ica -los
mi jançan la c oma og a ia de gasos.
Es a eali za una sè ie de p obes p elimina s pe oba les condicions
c oma og à iques que pe me en de e mina co ec amen la p opo ció
ela i a dels p incipals alcohols p esen s al i i pe iden i ica els emps de
e enció d’aques s componen s.
Al ma eix emps es an eali za els anàlisi d’alguns pa àme es basics dels
ins, segons els mè odes o icials de l’O gani zació In e nacional de la Vinya
i del Vi.
L’ u ili zació de l’eina es adís ica de l’anàlisi de componen s p incipals (PCA)
a pe me e de classi ica els ins segons la se a Denominació d’O igen.
RESUMEN
Se escogie on y ob u ie on seis inos ca alanes de dos di e en es
Denominaciones de O igen con el in de ca ac e iza los, compa a los y
clasi ica los median e c oma og a ía de gases.
Se ealizó una se ie de p uebas p elimina es pa a encon a las condiciones
c oma og a icas que pe mi en de e mina co ec amen e la p opo ción
ela i a de los p incipales alcoholes p esen es en el ino y pa a iden i ica
los iempos de e ención de es os componen es.
Al mismo iempo se ealiza on los análisis de algunos pa áme os básicos de
los inos, según los mé odos o iciales de la O ganización In e nacional de la
Viña y del Vino.
La u ilización de la he amien a es adís ica del análisis de componen es
p incipales (PCA) pe mi ió clasi ica los inos según su Denominación de
O igen.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 6 -
ABSTRACT
Six Ca alans wines, om wo di e en Designa ions o O igin, we e selec ed
and ob ained in o de o cha ac e ize, compa e and classi y hem by he
means o gas ch oma og aphy.
A se ies o p elimina y es s we e conduc ed o ind he p ope
ch oma og aphic condi ions allowing o de e mine he ela i e p opo ion o
he majo alcohols p esen in wine and o iden i y he e en ion ime o
hese componen s.
A he same ime we e ca ied ou he analysis o some basics pa ame e s
o wine, acco ding o he o icial me hods o In e na ional O ganiza ion o
Vine and Wine.
The use o he s a is ical ool o p incipal componen analysis (PCA) allowed
classi ying he wines by hei Designa ion o O igin.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 7 -
AGRAÏMENTS
En p ime lloc ull ag ai al meu di ec o de p ojec e, En ic Boada, pel seu
supo en un momen mol c í ic, sense el qual no hagués pogu en ega el
p ojec e.
Desp ès enen els ag aïmen s pe els celle s de:
Be na í, de Vilalba dels A cs, Te a Al a,
Bà ba a Fo és, de Gandesa, Te a Al a,
Finca Pa e a, de San Llo enç d’Ho ons, Al Penedès,
Jaume Gi ó i Gi ó, de San Sadu ní d’Anoia, Al Penedès.
Pe ha e -me o e les mos es que es an anali za en aques p ojec e.
Pe úl im ag aeixo al meu pa e pe ha e -me dona l’idea del p ojec e i a la
me a ma e pel seu supo mo al.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 8 -
CAPÍTOL 1:
INTRODUCCIÓ
1.1. Mo i ació
El i és una beguda que o ma pa de la mil·lenà ia cul u a eu opea.
Des de el pun de is a químic, el i é una composició mol complexa i
exis eixen mol íssim pa àme es que poden in lui en la se a quali a .
En els úl ims dos segles, amb l’ad en de la química mode na, es an
desen olupa mè odes d’anàlisi que pe me en con ola de o ma e icien el
p océs de ini icació, embo ella i c iança.
Al ma eix emps es an in odui no ma i es que eglamen en la P oducción
de aïm i la se a successi a elabo ació, amb el i de ob ind e un p oduc e
de quali a .
Les ècniques analí iques ac uals son essencials a l’ho a de de ec a aus
come cials, comp o a la p esencia de subs ancies po encialmen noci es
pel consumido i, més en gene al, ca ac e i za , compa a i classi ica els
ins.
Una de les més e sà ils d’aques es ècniques és la c oma og a ia de gasos
ins umen al i és la que es a u ili za en aques p ojec e amb el p opòsi de
de e mina els alcohols més impo an s p esen s al i.
1.2. Objec ius
Els objec ius d’aques p ojec e són:
T oba unes condicions c oma og à iques op imes pe de e mina el
con ingu de me anol, e anol, ace a d’e il i alcohols supe io s
p esen s al i.
Anali za amb aques es condicions sis ins neg es ca alans de dos
di e en s Denominacions d’O igen i de di e en s ca ego ies de p eu.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 9 -
In en a eali za ambé l’ex acció d’al es compos os olà ils que
són esponsables de l’a oma del i, semp e amb la inali a de
anali za -los mi jançan la c oma og a ia de gasos.
Anali za al es pa àme es basics d’aques s ins: G au alcohòlic
olumè ic, pH, suc es esiduals, acidesa o al i acidesa olà il.
Amb les dades ob ingudes en els dos ipus d’anàlisi, eali za un
anàlisi de componen s p incipals pe eu e si és possible di e encia
en e dues Denominacions d’O igen dis in es.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 16 -
La glice ina, un alcohol amb es g ups hid oxils, ès el e ce componen
quan i a i amen mès ep esen a iu en el i, amb una concen ació que
a ia en e 5 i 20 g/L amb alo s mi jans al ol an de 8-10 g/L.
La glice ina é un sabo lleuge amen dolç i ansme al i cos, consis encia i
sua i a , pe aques mo iu en algunes ci cums ancies, s’a egeix de o ma
audolen a, amb l’objec iu de dissimula de ec es en el i.
La glice ina no o ma pa de l’es udi d’aques eball ja que la se a
de e minació, segons els me odes o icials de l’OIV, ès eali za mi jançan
me odes enzima ics o pe oxidació amb acid pe iodic seguida de
de e minació colo ime ica i no pe c oma og a ía de gasos.
Un al e polialcohol que es o men en el cu s de la e men ació ès el 2,3-
bu anodiol, amb con ingu s en e 0,4 i 1,3 g/L; mol mès modes a es la
p esencia de l’ace oina, amb alo s mi jans en e 6 i 8 mg/L.
2.3.3. Suc es
La inya accumula en el seus ui s suc es en o ma de saca osa pe ó
du an la madu ació l’enzima in e asa l’hid oli za en glucosa i uc osa, que
son els dos suc es p incipals del aim, a iban a ep esen a en e el 15% i
el 25% en pes del aïm madu .
El clima in luex mol en la p oducció: les inyes cul i ades en climes calids
p opo cionen mès suc es i doncs més g aduació alcoholica.
Men e que la glucosa i la uc osa son hexoses, ès a di suc es amb sis
a oms de ca boni, ambé son p esen s ioses, e oses, pen oses i
hep oses.
No o s els suc es són e men ables, pe exemple els suc es de cinc a oms
de ca boni a abinosa, amnosa i xilosa.
No malmen no o s els suc es son e men a s comple amen , ambé pe qué
a pa i d’un ce con ingu alcoholic els lle a s mo en. Els suc es que
queden desp es de la e men ació es diuen “suc es esiduals”.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 17 -
2.3.4. Subs àncies ni ogenades
Les sus ancies ni ogenades del aïm enen un pape mol impo an pel
desen olupamen i nu ició dels lle a s.
El ni ogen es a p esen en una g an quan i a de o mes: en p ime lloc el
ni ogen amoniacal, que és o a en o ma d’amoniac o bé de sals d’amoni.
Desp ès enim el ni ogen o ganic, que basicamen es a cons i ui pe
aminoacids, polipep ides i p o eïnes enca a que ambé exis eixen amides,
amines biogeniques, pu ines, pi idines i acids nucleics.
Els aminoacids quan i a i amen més impo an s son l’a ginina, la p olina i
la eonina, segui s pe l’acid glu amic i la se ina men e que els al es son
p esen s en quan i a s mol pe i es.
Desp ès de la e men ació el ni ogen amoniacal desapa eix casi o almen ,
que és assimila pels lle a s, així com una pa dels aminoacids.
Con inua sen impo an el con ingu en p olina, que ès una ca ac e is ica
o emen lligada a la a ie a de aïm enca a que ambé in luex l’anyada.
2.3.5. Vi amines
En el aïm son p esen s les deu i amines del g up B i una modes a
quan i a d’acid asco bic ( i amina C), pe ó en pasa de mos a i el
con ingu i aminic dec eix no ablemen .
Pe an no es po di que el i sigui una beguda i amínica, excep e pe
l’acció i aminica PP dels poli enols.
2.3.6. Sals mine als
L’elemen mès ep esen a iu ès el po assi, segui pel calci, que en el aím ès
mès abundan que el magnesi, men e que en el i, a causa de la
p ecipi ación del a a de calci po ocu i el con a i.
El sodi es gene almen menys abundan , excep e en el cas pa icula de
aïms que p o enen de inyes cul i ades a la o a del ma .
Rela i amen als anions enim la p esencia de os a s, sol a s i clo u s.
2.3.7. Es e s
L’ace a d’e il és l’es e mès comú en el i i é un doble o igen: els lle a s i
les bac e ies ace iques.
En el cu s de la e men ació l’ace a d’e il es p odueix de o ma linial amb
l’augmen de la g aduació alcoholica, men e que en el cas de la
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 18 -
e men ació acé ica ès p odueix nomès en la se a p ime a ase, pe se
desp ès me aboli za comple amen .
També aques compos es p es a a la de e minació pe c oma og a ía de
gasos amb les ma eixes condicions dels alcohols supe io s i pe aixó o ma
pa de l’es udi d’aques eball.
Segon l’es udi de Usseglio-Tomasse ci a an e io men els con ingu s
d’ace a d’e il a ien en e 30 mg/L ins a més de 200 mg/L, i es a oba
una co elació signi ica i a en e un’al con ingu d’ace a d’e il i una
ele ada acidesa olá il.
Ni ells ele a s d’ace a d’e il con e eixen igualmen al i el ca ác e de
“pica ace ic”.
També son p esen s al es es e s pe ó en quan i a s mol mès baixes,
aques s
o men pa de les subs ancies a oma iques i inclouen els es e s e ilics dels
acids cap onic, cap ilic, cap ic, lac ic, pi u ic, succinic així com els ace a s
d’isoamil, d’hexil, i de 2- enile il.
Alguns d’aques s es e s es o men len amen en el cu s de l’en ellimen pe
les eaccions en e els acids del i i els alcohols p esen s, esencialmen
l’e anol; desp ès d’un emps mol lla g ins a una decima pa de l’acidesa
d’un i es po oba en es a es e i ica .
2.3.8. Aldehids
L’ace aldehid es l’aldehid més impo an p esen al i, i es o ma an com
un p oduc e secunda i de la e men ació glice opi u ica, com pe l’oxidación
química del e anol, si es deixa el i a con ac e amb l’ai e.
L’ace aldehid es á implica en el p ocès de madu ació dels ins neg es i ès
el esponsable de de ec es senso ials, com l’olo a i excesi amen oxida .
Aques de ec e es p e eu amb l’addicció de dioxid de so e, que és lliga amb
l’ace aldehid o man l’aldehidbisul i , un compos sense olo .
Aques a eacció ès espon anea i l’equilib i endeix cap a la o ma
combinada, així que nomès quan l’ace aldehid es á combina comple amen
queda SO2 lliu e.
Aixó signi ica que els ins amb un al con ingu en ace aldehid necessi a an
mès dioxid de so e pe p o egi -los de l’oxidació.
2.3.9. Compos os enolics
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 19 -
Al i exis eixen uns compos os enolics anomen s anins, que li donen la
ca ac e is ica de l’as ingencia, o sigui de con eu e el issu s de la boca.
Els anins enen la capaci a de combina -se amb les p o eïnes i al es
polime s com els polisacca ids, aixó explica l’e ec e as ingen , p o oca
pe la p ecipi ació de les p o eïnes i glucop o eïnes de la sali a.
Es uc u almen els anins p esen s al i son polime s condensa s dels 3-
la onols.
(-)-Epica equina (2R,3R), un dels qua e es e oeisome s del 5,7,3’,4’
e aoxi la on-3-ol
En els mos os i ins jo es els annins p esen en pesos molecula s mi jans al
ol an de 500-700 (díme s i íme s) men e que en ins en elli s ocu en
condensacions amb pesos molecula s de 2000-3000, o sigui unes deu
molecules condensades.
També son compos os enolics els pigmen s, que es diuen an ocians, que
son els esponsables del colo ca ac e is ic del i neg e. Els an ocians,
només es oben a la pello a del aïm, men e que la pulpa es incolo .
Els an ocians son glucósidos de les an ocianidines, o sigui es o men de la
unió d’una sal de la ilio amb una molecula de suc e.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 20 -
Mal idina-3-monoglucosid
En l’especie Vi is Vini e a els an ocians son p esen s nomès en o ma de
monoglucosidos men e que en al es especies de Vi is es oben
p e alen men en o ma de diglucosidos, aixó ès mol ú il pe de ec a
l’addicció de aïms p o inen s d’hib ids que no son pe mesos pe la
legislació.
En el p oces d’en ellimen els an ocians eaccionen amb al es compos os,
com l’acid pi u ic, els anins i l’ace aldehid; aixó a que el i en elli ingui
un colo eula.
En el aïm ambé exis eixen uns pigmen s g ocs, d’es uc u a simila a la
dels an ocians i la onols. El pigmen d’aques ipus mès equen an al
aïm neg e com al blanc, ès la isoque ci ina, un glucosid en posició 3 de la
que ce ina, que és un de i a del la ó.
Isoque ci ina
Jun amen amb els anins i els an ocians augmen en l’es abili a del colo
del i.
Sembla que els la ons p esen s al aïm no poden jus i ica el colo del ins
blancs: la se a solubili a i la quan i a que es o a als ins blancs no
expliquen l’in ensi a del colo , que se ia més bé deguda a p oduc es de
l’oxidació dels anins.
2.3.10. Compos os a omà ics
Les subs ancies a oma iques es poden di idi en es g ups: el mp ime
comp en subs ancies p esen s en aïms amb a oma ca ac e is ic, com
pod ía se el Mosca el; el segon gu p comp en un g an nume o de
compos os que de i en del ma abolisme dels lle a s y que son esencialmen
esponsables del ca ác e “ inòs” del i.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 21 -
El e ce g up inclou subs ancies sense olo pa icula , p o inen s en pa de
la u a i en pa o iginades en el cu s de la e men ació, les cuals es
ans o men mol len amen du an el p ocès d’en ellimen pe dona o igen
a al es subs ancies esponsables del “bouque ”, el pe um ca ac e is ic del
g ans ins.
Rela i amen al p ime g up es ac a de compos os e penics: els mès
comuns son el linalol, que ès el mes ep esen a cuan i a i amen i ambé el
mès ac iu o ganolep icamen , l’α- e pineol, el ne ol, el ge aniol el ci onelol i
el ho ienol.
El segon i el e ce g up es a casi o almen cons i ui pe acids g assos,
alcohols de sis a oms de ca boni i dels es e s esul an s, sen els mès
ep esen a ius l’acid cap onic, l’acid cap ilic, l’acid cap ic, la γ-bu i olac ona,
el 2- enil e anol, i el lac a d’e il, jun amen a al es nume oses subs ancies
p esen s en quan i a s mol baixes.
Cap dels compos os indica s ès ca ac e is ic d’una a ie a pa icula i pe
an les di e encies o ganolep iques en e ins di e en s s’han de busca en
la composició del medi que, d’alguna o ma, de e mina la o mació de
compos os ola ils du an la e men ació o bé pe succesius i len s
enomens de anso mació química du an l’en ellimen .
2.3.11. Dioxid de ca boni
Aques gas ès un dels dos p oduc es p incipals de la e men ació, segons el
seu con ingu en SO2 els ins poden se classi ica s com:
-Vins anquils: ins que con enen una p essió de CO2 in e io a 1 a m a una
empe a u a de 20ºC.
-Vins d’agulla: ins que con enen una p essió de CO2 d’en e 1 a m i 2,5
a m a una empe a u a de 20ºC.
-Vins escumosos: ins que con enen una p essió de CO2 na u al d’en a 3
a m i 5 a m a una empe a u a de 20ºC.
-Vins gasi ica s: ins en els que el CO2 no es p odueix de o ma nau al, sinó
hi que és a egi .
L’e ec e del con ingu de dioxid de ca boni sob e el sabo dels ins anquils
no ès i ele an : en l’equilib i ap opia el CO2 po aixeca els compos os
a omà ics i a egi esco i en usiasme, especialmen als blancs, en g ans
e mells, d'al a banda, ins i o ni ells mol més baixos de CO2 poden e
un i du , àcid i excessi amen annic.
En els ins neg es anquils jo es i a u a s aques equilib i s’assoleix al
ol an dels 500 mg/L, men e que en els ins en elli s aques a quan i a no
deu ia de supe a els 100-200 mg/L. Rela i amen als blancs una
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 22 -
concen ació op imal po a ia , segons el ipus de i, en e els 500 i 1800
mg/L.
2.3.12. Oxigen
El pape de l’oxigen sob e la quali a dels ins es á comp oba de o ma
cla a només pels seus e ec es nega ius: ès su icien una lleuge a oxidacio
que es p odueix en l’embo ella pe p o oca una modi icació i desapa ició
dels a omes i l’apa ició d’un ce ama go , lliga a la p esencia d’ace aldehid
lliu e. Desp ès d’un pe iod de a ios mesos de conse ació en ampolla el
ca ác e “oxida ” desapa eix i es ecupe en les ca ac e is iques olo oses
ipiques del i. Pe escu ça el desen olupamen d’aques a oxidació en el
cas de ins des ina s a un consum apid, és opo una l’addicio abans
d’embo ella de 20-30 mg/L de SO2.
Els ins so mesos a un p olonga con ac e amb l’ai e assumeixen
ca ac e is iques de ins oxida s, “made i za s”, pe din apidamen les
se es p opie a s o ganolep iques no mals. Es po di en gene al que, amb
l’excepció d’alguns ins en els que es busca el ca ác e oxida , com po se
el i de Madei a, la p eocupació cons an de l’eno ecnic es de man ind e el
i o a del con ac e amb l’ai e.
D’al a banda en el cas dels ins so mesos a c iança en bo es de us a, la
len a i mode ada pene ació d’oxigen a a és de la us a sembla se un
ac o indispensable pe la madu ació del i.
2.3.13. Dioxid de so e
El dioxid de so e é mul iples uncions en enología.
La p ime a i mès impo an es l’acció an imic obiana, que p ese a el i de
de ec es degu s a lle a s i bac e ies indeside a s.
Aques a p ac ica és an iga: els me cade s de i anglesos i holandesos solien
c ema so e a dins de les ba iques on aspo a en el i abans de ompli -
les.
El dioxid de so e ambé é una p onunciada acció an ioxidan ja que
inac i a les oxidasas i al ma eix emps ès ell ma eix un compos acilmen
oxidable i lla o s dona p o ección a al es compos os.
Degu al seu pode nec osan sob e les celules ege als, l’SO2 a a o eix
l’ex accio de subs ancies de les pa s solides du an la mace acio: en
pa icula dels an ocians pe ó ambé dels poli enols.
La majo pa del SO2 que es o a en els ins s’a egeix en la ini icació,
enca a que una pe i a quan i a es po o ma a pa i dels sul a s del mos
pe ob a dels lle a s.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 23 -
La o ma més u ili zada pe a egi SO2 al i ès el me abisul i de po assi
(K2S2O5), no malmen en solució aquosa al 10% (m/ ).
El dioxid de so e é endencia pe lliga -se an amb l’ace aldehid com amb
els an ocians; quan es combina amb aques s ul ims dona o igen a
compos os incolo s, aixó po a a una disminuició de la in ensi a del colo en
els ins neg es.
En l’ambi dels pH d’in e ès enologics els an ocians es oben combina s en
un pe cen a ge d’en e el 70% i el 85%.
Els ins blancs son els que més necessi en l’addició de SO2, al i d’impedi
qualse ol can i oxida iu i del sabo : segon examen o ganolep ics es oben
co elacions pos i es en e la quali a i el con ingu en dioxid de so e,
enca a que exis eixen ni ells op ims a iables pe cada ipus de i.
Rela i amen als ins neg es ocu eix el con a i: dels ma eixos es
o ganolep ics esul a una in luencia del SO2 sob e l’a oma, colo i sabo
ne amen des a o able.
Aques a in luencia es deu als compos os esul an s de la combinació en e
el dioxid de so e i els an ocians.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 24 -
2.4. Mè odes o icials d’anàlisi segons l’OIV
Classi icació dels me odes anali ics
(Resolució Oeno 9/2000)
TIPUS I (METODE – CRITERI DE REFERENCIA) : Ès un me ode que de ineix
un alo que no es possible es abli es mès que en els e mins del me ode
ma eix i que, pe de inicio, ès l’unic me ode u ili za pe es abli el alo
accep a del pa ame e mesu a (Ti ol alcoholome ic, massa olumica,
acidesa o al, acidesa ola il, suc es educ o s).
TIPUS II (METODE DE REFERENCIA) : Un me ode de ipus II es que es
designa com Me ode de Re e encia, quan els me odes del ipus I no son
aplicables. S’hau ia de selecciona en e els me odes de ipus III (segons es
de ineix més enda an ) ecomanan -se la se a u ili zació en cas de li igi i
pe a inali a s de e i icació (Po assi, àcid cí ic).
TIPUS III (METODES ALTERNATIUS APROVATS): Els me odes del ipus III
son els que sa is an o s els c i e is de ini s pe la Subcomissió de Me odes
d’Analisi pe als me odes que poden emp a -se pe a inali a s de con ol,
inspecció o eglamen ació (Glucosa i uc osa pe ia enzimà ica).
TIPUS IV (METODES PROVISIONALS): Els mè odes del ipus IV són els que
s'han emp a adicionalmen o han comença a emp a -se ecen men ,
pe ò pa a l'accep ació del qual no s'han de e mina enca a pe la
Subcomissió de Mè odes d'Anàlisis els c i e is que han de sa is e (Rece ca
de colo an s sin è ics, mesu a del po encial d'oxido- educció).
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 25 -
2.4.1. Acidesa o al
Mè ode OIV-MA-AS313-01 (mè ode de ipus I)
De inició
L'acidesa o al del i és la suma dels àcids alo ables quan és alo a ins a
pH 7 amb una solució alcalina no mali zada. El diòxid de ca boni no és
inclòs en l'acidesa o al.
P incipi
Valo ació po enciomè ica o alo ació amb indicado blau de b omo imol i
compa ació amb un pa ó de colo ació.
Apa ells
-Bomba de bui
-Ma às ki asa o de 500 mL
-Po enciòme e amb escala g aduada en uni a s de pH i elèc odes.
L'elèc ode de id e s'ha de conse a en aigua des il·lada. L'elèc ode de
calomelans de clo u po àssic sa u a s'ha de conse a en solució sa u ada
de clo u po àssic. Gene almen s'u ili za un elèc ode combina que es
conse a en aigua des il·lada.
-Go s de p ecipi a s de 50 mL (en cas de ins) i de 100 mL (en cas de
mos os concen a s)
Reac ius
-Solució ampó pH 7.0:
Fos a monopo àssic, KH2PO4 : 107,3 g
Solució d'hid òxid sòdic, NaOH, 1M : 500 mL
Aigua csp 1000 mL
- Solució d'hid òxid sòdic, NaOH, 0,1M
-Solució de blau de b omo imol, 4g/L:
Blau de b omo imol : 4 g
Alcohol neu e, 96% ( / ) : 200 mL
Un cop solubili za a egi :
Aigua sense CO2: 200 mL
Solució d'hid òxid sòdic, 1 M, csp colo ació e d-bla osa (pH 7) : ≈7,5 mL
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 32 -
Ob ind e abocan acu adamen 1 li e d’aigua a 60-70 ºC sob e 120 g d’oxid
de calci, CaO.
P epa ació de la mos a
Remou e la majo ia del dioxid de ca boni dels ins jo es i escumosos
agi an 250-300 mL del i en un lascó de 1000 mL.
P ocedimen
Mesu a 200 mL del i amb un lascó olume ic. Regis a la empe a u a
del i.
T ans e i el i al lascó de des il·lació i in odui el ub de apo de l’apa ell
de des il·lació.
Esbandi el lascó olume ic cua e egades amb 5 mL d’aigua a egida al
lascó o al ub de apo .
A egi 10 mL d’hid oxid de calci, 2 M, i a is ossos de ma e ial ine po òs
(pumici a, e c.)
Reculli el des il·la en ul lascó g adua de 200 mL u ili za pe mesu a el
i.
Reculli un olum d’ap oximadamen es qua s del olum inicial si s’es a
u ili zan la des illació o un olum de 198 o 199 mL si s’es a u ili zan la
des illació pe a osegamen de apo .
Po a el olum a 200 mL amb aigua des il·lada, man enin el des il·la a
una empe a u a a dins de 2ºC de la empe a u a inicial.
Mescla acu adamen amb un mo imen ci cula .
No a: En el cas de ins amb un al con ingu d’ions d’ammoni, el des il·la
hau ia de se edes il·la amb les condicions desc i es abans, pe ó
subs i uin la suspensió d’hid oxid de calci amb 1 mL d’acid sul u ic diluï
10/100.
Mesu a de la g aduació alcoholica del des il·la u ili zan un
picnome e
Apa ell
U ili za un picnome e de pi ex es anda di za com desc i en l’exemple
seguen .
P ocedimen
Mesu a la densi a apa en del des il·la a ºC com desc i en l’exemple.
Sigui aques a densi a ρ .
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 33 -
Exp essió dels esul a s
-Me ode de calcul:
T oba la g aduació alcoholica a 20 ºC u ili zan la aula I. En la linea
ho i zon al d’aques a aula co esponen a la empe a u a T (exp essada
com un nume o sence ) immedia amen pe so a de ºC, oba le densi a
mès pe i a majo que ρ . U ili za la di e encia abula jus pe so a
d’aques a densi a pe calcula la densi a ρ a aques a empe a u a T.
En la linia de la empe a u a T, oba la densi a ρ’ immedia amen pe
so a de ρ i calcula la di e encia en e les densi a s ρ i ρ’. Di idi aques a
di e encia pe la di e encia abula jus a la d e a de la densi a ρ’. El
quocien dona la pa decimal de la g aduació alcoholica, men e que la pa
sence a d’aques a g aduació es mos a a la capçale a de la columna en la
qual es si ua la densi a ρ’.
Un exemple del calcul de la g aduació alcoholica es dona succesi amen .
No a: Aques a co ecció de empe a u a a se inco po ada a un p og ama
d’o denado i es po du a e me au oma icamen .
- Repe ibili a ( ):
= 0,10 % ol.
- Rep oducibili a (R):
R = 0,19 % ol.
Exemple del calcul del g au alcoholic d’un i
Mesu a amb un picnome e sob e una balança monopla
Es anda di zació del picnome e
Massa del picnomen e ne i sec:
P = 67,7913 g
Massa del picnome e omple amb aigua a empe a u a ºC:
P1 = 169,2715 g a 21,65 ºC
Calcula la massa de l’ai e a dins del picnome e:
m = 0,0012 (P1- P)
m = 0,0012 x 101,4802
m = 0,1218 g
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 34 -
Valo s pe en egis a :
Ta a del picnome e bui : P - m
P - m = 67,7913 – 0,1218
P - m = 67,6695 g
Volum a 20 ºC: [P1 – (P – m)] x F ºC (Els alo d’F es oben a la aula
p esen a l’annex)
F21,65 ºC = 1,002140
V20 ºC = (169,2715 – 67,6695) x 1,002140
V20 ºC = 101,8194 mL
Massa de l’aigua a 20 ºC: V20 ºC x 0,998203
M20 ºC = 101,6364 g
Massa del lascó de a a: T0
T0 = 171,9160 g
Càlculs
Pesada del picnome e omple amb des il·la :
Pes del lascó de a a al momen de la mesu a: T1 = 171,9178 g
Picnome e omple amb des il·la a 20,50 ºC: P2 = 167,8438 g
Va iació en la lo abili a de l’ai e: dT = 171,9178 – 171,1960
= + 0,0018
Massa del des il·la a 20,50 ºC: L = 167.8438 –
(67,6695 + 0,0018)
= 100,1725
Densi a appa en del des il·la : ρ20,50 ºC =
100,1725/101,8194 = 0,983825
Calcul de la g aduació alcoholica:
Re e i -se a la aula de les densi a s apa en s de les ba ejes aigua-alcohol
a di e en s empe a u es, p esen a l’annex.
En la linia 20 ºC de la aula, la densi a immedia amen mès g an que la
densi a obse ada de 0,983825 ès 0,98471 en la columna 10% ol, que
ep esen a la pa en e a de g aduació alcoholica.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 35 -
La densi a a 20 ºC ès:
(98382,5 + 0,5 x 24) x 10-5 = 0,983945
0,98471 – 0,983945 = 0,000765
La po ció decimal de la g aduació alcoholica ès:
76,5/119 = 0,64
Lla o s la g aduació alcoholica ès:
10,64 % ol.
Fo mula amb la cual son calculades les g aduacions alcoholiques de
les ba ejes aigua-e anol
La densi a ρ en kg/m3 d’una ba eja aigua-e anol a la empe a u a ºC es
dona pe la o mula seguen com unció de:
- la g aduació alcoholica en % m/m p exp essa com decimal, pe exemple
pe una g aduació alcoholica de 12% m/m, p = 0,12;
- la empe a u a en ºC (EIPT 68);
-els coe icien s nume ics indica s succesi amen .
La o mula ès alida pe empe a u es en e – 20 ºC i + 40 ºC.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 36 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 37 -
Tabla 2
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 38 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 39 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 40 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 41 -
2.5. P esen ació de les mos es
Mos a 1
“Gi ó i Gi ó”
Denominació d’o igen: Penedès D.O.
P oduc o : Jaume Gi ó i Gi ó
C/ Mon ane i Olle 5,
San Sadu ní d’Anoia,
Al Penedès
Any de e ema: 2009
Raïms: 45% Cabe ne Sau ignon, 45%
Me lo , 10% Sy ah
Elabo ació: Mace aciò de les pells amb
ba onnage
C iança: 12 mesos minim en bó a de
500 L de ou e ame icà i ancés,
desp ès en ampolla
G au alcoholic decla a : 14% ol.
P eu de enda al public: 7,50 €
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 48 -
La c oma og a ia és un p océs de sepa ació mol especial pe dos mo ius.
P ime de o , po sepa a ba eges complexes amb una g an p ecisió:
componen s mol simila s, com p o eïnes que di e eixen només en un
aminoàcid, poden se sepa ades pe c oma og a ia. E ec i amen la
c oma og a ia po sepa a qualse ol subs ancia olà il o soluble si s’u ili za
el co ec e ma e ial abso ben , sol en i condicions ope a i es. El segon
mo iu és que la c oma og a ia es po u ili za pe sepa a p oduc es delica s
pe què les condicions d’ope ació no son se e es compa a amb les d’al es
mè odes analí ics.
La c oma og a ia po se p epa a i a o analí ica: en el p ime cas s’u ili za
només pe sepa a els componen s d’una mescla pe un seu ul e io
ac amen (i doncs com a o ma de pu i icació). La c oma og a ia analí ica
només necessi a de pe i es quan i a s de ma e ial i és pe mesu a les
p opo cions ela i es d’anali s a la mescla. Aques dos ipus de
c oma og a ia no son mu ualmen exclusius.
En qualse ol indus ia química o de biop ocessamen , exis eix la necessi a
de sepa a , pu i ica , iden i ica i quan i ica el p oduc e a pa i d’una
mescla complexa. A ui hi ha un’ampla gamma de ècniques
c oma og à iques que pe me en a les indus ies de compli amb aques
necessi a .
3.1.1. C oma og a ia plana
En la c oma og a ia plana la ase es aciona ia es oba en un pla. Aques
pla po se de pape , en el cas de la c oma og a ia de pape , que a se la
p ime a ecnica c oma og a ica en se desen olupada als p incipis del 1900
pel cien i ic us Mikhail Ts e amb el i de sepa a pigmen s ege als.
En aques a ecnica es posen une go es d’una solucio amb la mos a sob e
un pape de c oma og a ia. Aques pape es posa e icalmen en un go
que con é una pe i a quan i a de sol en i que es anca succesi amen .
Quan el sol en comença a puja a a es del pape , s’encon a amb la
soluciò amb la mos a, que comença a puja jun amen amb el sol en .
El pape es a compos pe cellulosa, una subs ancia pola , i les subs ancies
mès pola s p esen s a la mescla es lliguen a la cellulosa mès acilmen , aixi
que queden e ingudes i es desplaça an menys compa a amb els
compos os p e alen men no-pola s, que a iba an mes lluny. El ac o de
e enciò (R ), especi ic de cada compos , po se u ili za com ajuda pe
l’iden i icaciò d’una sus ancia desconeguda.
Una oma més a ançada de c oma og a ia plana u il za com a ase
es aciona ia una capa p ima de pa icules solides abso ben es com poden
se gel de silici, alumina o celulosa sob e un suppo plana ine com po
se una llamina de id e. Aques a ecnica es diu c oma og a ia de capa ina
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 49 -
(Thin Laye C oma og aphy en anglès) i o e eix mès apidesa, millo
sepa aciò i la possibil a de ia en e di e sos ma e ials abso ben s. Els
me odes mès mode ns i p ecisos ambè pe me en l’analis quan i a iu (High
Pe o mance TLC).
3.1.2. C oma og a ia de columna
En aques cas la ase es aciona ia es oba a dins d’un ub. Les pa icules de
la ase es aciona ia poden ompli comple amen la columna (columna
empaque ada) o poden se concen ades al ol an de les pa edes del ub,
deixan un camì obe al mig pe la ase mobil (columna ubula obe a).
En 1978 a se in oduida una no a e siò de c oma og a ia de columna mès
apida en la que el sol en es impulsa a a es de la columna aplican
p essiò mi jançan una bomba. Això pe me eali za les sepa acions en un
emps ap oxima de 20 minu s i amb millo esolucio.
El sol en que s’u ili za po se un liquid o un gas, en el p ime cas es diu
c oma og a ia liquida (Liquid Ch oma og aphy); en el segon cas enim la
c oma og a ia de gasos (Gas Ch oma og aphy o GC en anglès).
Ja que la c oma og a ia de gasos és la ecnica u ili zada en aques eball, a
con inuaciò es desc iu à en de all el seu uncionamen .
3.2. C oma og a ia de gasos
La c oma og a ia de gasos mode na (GC) s’ha con e i en una de les
ècniques mes impo an s i àmpliamen aplicades en el camp de la química.
El nos e mon es a compos pe ba eges mol complexes, pe exemple
poden de ec a més de 100000 componen s di e en s en el pe oli, així com
més de 100000 p o eïnes di e en s al cos humà. Es pe aques mo iu que és
necessi a d’un mè ode de sepa ació e icaç. Amb la c oma og a ia de gases
s’aconsegueixen sepa acions mi jançan una sè ie de pa icions an e una
ase mòbil gasosa i una ase es aciona ia liquida con inguda en un ub de
pe i diàme e, la columna, desp ès que la mescla sigui injec ada. Lla o s
un de ec o que moni o a la composició del co en de gas que su de la
columna, dona la senyal necessà ia pe l’adquisició de dades. La
c oma og a ia de gases po se aplicada a l’anàlisi de mescles que con enen
compos os amb pun s d’ebullició des de 0 ins a 700 K o que poden se
escal a s sense descompond e’s pe dona una p essió de apo d’alguns
mmHg. El amany de la mos a po se a l’escala de picog ams, men e que
en aplicacions p epa a i es poden se maneja desenes de g ams. Las
c oma og a ia de gasos ès un me ode anali ic es anda en la ece ca,
desen olupamen i con ol de quali a en mol es indus ies, en especial la
pe oquimica i la a maceu ica, i en l’analisi mediambien al, o enç, de
con aminan s al menja i de esidus de medicamen s.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 50 -
La in encio de la c oma og a ia de gasos s’a ibueix a A.T. James i A.J.P.
Ma in en el 1952 quan en el seu in o me an desc iu e un me ode de
sepa acio d’acids g assos ola ils amb ni ogen com ase mobil i la ase
es aciona ia composada pe oli de silicona/acid es eà ic sob e un suppo de
dia omi a. A so a es p esen a una o og ama de Ma in en una
demos aciò de seu p ime c oma og a de gasos.
En els anys ’50 un dels desa iamen s anali ics mès impo an s e a la
composiciò del pe oli, que es aba eemplaçan el ca bò com a on
p edominan de combus ibles i eac ius quimics. La indus ia del
pe oli, a adop a apidamen la c oma og a ia de gasos pe l’analisi
composi ional, amb so p enen s desen olupamen s i aplicacions, sob e o
g acies als ece cado s de Shell (Keulemans i Adla s) i de B i ish Pe oleum
(Des y). En la decada succesi a la c oma og a ia de gasos a coneixe
un’al a expansiò deguda a les apliacions en la bioquimica, amb l’analisi
d’amino-acids i d’al es p oduc es na u als (menja s, a omes, e c..).
Almenys 200 a icles sob e l’analisi d’acid g assos i dels seus es e s habien
apa egu en 1960. La apida expansio d’aques a ecnica a con inua , amb
un c eixemen exponencial degu a l’us de columnes capilla s en els anys
’80.
3.2.1. Esquema d’un c oma og a de gasos
En el seguen esquema es mos a l’es uc u a d’un mode n apa ell de
c oma og a ia de gasos.
El componen p incipal es la columna, de la cual es pa la à mès en de all. El
gas po ado , o igina iamen ni ogen, a a heli o hid ogen, passa a a es
d’un apa a que en con ola el cabal, ins a l’injec o de la mos a si ua a
l’en ada de la columna. Quan els componen s de la mescla, ja sepa a s,
son “elui s” de la columna, son de ec a s mi jançan la mesu a d’alguna
p opie a quimica o isica. Les senyals aixì ob ingudes son g abades i
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 51 -
elabo ades ins a ob ind e un c oma og ama, en el que apa eixen uns pics,
un pe cada componen de ec a , la qual a ea ela i a ès p opo cional a la
se a concen aciò.
La eluiciò dels anali s es duu a e me man enin la empe a u a de la
columna su icien men ele ada com pe ga an i la solubili a en la ase
gas. En el cas de ba eges amb un ampli ang de ola ili a s, el e a d
p o oca pe els ul ims componen s, po se supe a amb un p og ama de
empe a u a c eixen .
Pe aques a aò ès impo an ind e un bon con ol sob e la empe a u a.
Aixo al p incipi s’aconseguia ancan la columna a dins d’una camisa de
apo , pe ò a a es a amb un o n d’ai e calen . També s’ha in odui
l’escal amen esis iu de la columna e es ida de me all, pe pe me e un
escal amen i e edamen ex emadamen apid.
3.2.2. La columna
La columna ès el cen e del sis ema anali ic sence ; la quali a de la
sepa acio depen nomès de la ma eixa. Els p ime s c oma og a s de gasos
u ili za en columnes empaque ades, amb una lla gada de 1-5 me es i un
diame e in e n de 1-5 mm, omplides amb pa icules solides ecobe es
amb la ase es aciona ia, liquida o elas ome ica. La esoluciò d’aques es
columnes ès limi ada pe la se a lla gada, es ingida ella ma eixa pe la
caiguda de p essio deguda a la esis encia al co en de gas.
Aques a es icciò as se supe ada amb l’in oduccio de les columnes
capilla s, amb un diamen e in e n mol mès pe i (0,1-0,8 mm) i una
lla gada conside ablemen majo , d’en e 10 i 100 me es.
La ase es aciona ia, en aques cas, po ecub i la pa e in e na (wall-
coa ed open ubula ) o bé se imp egnada sob e un suppo po òs (suppo -
coa ed open ubula ).
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 52 -
Aixì com les columnes capilla s o e eixen millo sepa acio espec e a les
empaque ades, ambé uncionen a una empe a u a mes baixa, i donen una
sep acio mol millo en el ma eix emps, o la ma eixa sepa acio en emps
in e io s. (Veu e Fig XX). Els esul a s son gene a s ins a 10 egades mès
apid que u ili zan una columna empaque ada. Pe con a la quan i a mès
limi ada de ase es aciona ia a que la capaci a de la columna sigui limi ada
i que es necessi in sis emes especials d’in oduccio de la mos a i de
de ec o s sensibles.
La columna capilla es a composada pe dues pa s: la canonada i la ase
es aciona ia.
Rela i amen als ma e ials u ili za s en la canonada, els p ime s an se el
cou e, nickel, ace inoxidable i ins i o nilò. Succesi amen es an
econeixe els a an a ges de les columnes de id e pe la se a ela i a
ine cia i anspa encia. Pe ò enca a p esen a en p oblemes degu s a la se a
agili a i ac i i a amb anali s al amen s pola s, pe això a pa i del 1980
an comença a se eemplaçades pe les de silice osa.
La silice osa ès un ipus de qua s sin e ic d’al a pu esa, ab ica amb un
p oces basa en la econologia de la ib a op ica i é un ecob imen ex e io
que sol se de poliimida, que ès de colo ma ò i es o na mès osca quan
s’exposa a al es empe a u es. La supe icie in e io de la silice osa es a
a ada quimicamen pe minimi za les in e accions amb la mos a. La
empe a u a maxima d’aques ipus de coluna ès de uns 360 °C.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 53 -
Les columnes capilla s d’ace inoxidable s’u li zen pe aplicacons que
eque eixen empe a u es mès ele ades; les canonades d’ace inoxidable
son mès esis en s, i pe això ambè son alides quan s’ha de elimina la
possibil a de up u a de la columna. Pel e que l’ace inoxidable è
in e accions amb mol s compos os, la supe icie in e io de la canonada es à
ac ada quimicamen o bé é una capa p ima de silice osa.
Rela i amen a la ase es aciona ia po se compoes a composada pe
polime s d’al pes molecula s, e moes ables o pe pa icules po oses com
poden se les zeoli es. Els polime s mès comunemen u ili za s son els
polisiloxans i els polie ilenglicols.
Els polisiloxans son el ma e ial mès comù en la ase es aciona ia; son
disponibles en una g an a ie a i son els mès es ables, obus os i e sa ils.
To s els polisiloxans compa eixen la ma eixa es uc u a basica, o mada
pe un a om d’oxigen i un de silici, que es à lliga a dos g ups uncionals
(Fig. XX).
El ipus i la p opo cio ela i a dels g ups R
dis ingueixen cada ase es aciona ia i les
se es p opie a s. Els qua e g ups mès
comuns son: me il, cianop opil, i luo op opil
i enil. El ipus mès basic de polisiloxà es a
sus i ui en un 100% pe g ups me il. Quan
al es g ups son p esen s, la quan i a es à
indicada en pe cen ual.
Quan no s’indica el pe cen a ge de g ups
me il, s’en en que es p esen en la quan i a
necessa ia pe a iba al 100%, pe exemple
un siloxà 5% di enil, con è un 5% de enils i
un 95 % de me ils men es que un siloxà
14% cianop opil enil con é un 7% de enil, un
7% de cianop opil (que es an lliga s al ma eix
a om de ca boni) a mès d’un 86% de me il.
Tambè exis eixen ases es aciona ies que con enen g ups enil a l’esquele
de siloxà (Fig. XX); aques os ipus de ase es aciona ia es diuen a ilens. Els
g ups enils endu eixen i en o eixen l’esquele del polime i el p ese en de
la se a deg adaciò a al es empe a u es
El polie ilenglicols (PEG, en la Fig. XX) son l’al e ipus de polime
ex ensamen u ili za com a ase es aciona ia. Els polie lienglicols son
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 54 -
menys es ables, menys obus os, i p esen en una ida u il mès cu a
compa a amb els siloxans pe ò enen unes p opie a s de sepa aciò uniques
que an que aques s de ec es siguin ole ables.
Pe millo a les p es acions d’aques es columnes hi han ecniques
a ançades que pe me en o ma enllaços co alen s en e les cadenes
indi iduals del polime (C oss-linked S a iona y Phase) i en e la ase
es aciona ia i les pa e s de la canonada (Bonded S a iona y Phase). Això
con e eix a la ase es aciona ia mes es abili a ela i amen a la
empe a u a i als sol en s; pe exemple és possible esbandi la columna
amb sol en s pe emou e con aminan s.
També exis eixen, com s’ha explica abans, les columnes ubula s obe es
de capa po osa (PLOT, po ous laye open ubula ) que enen una capa ina
(<10 µm) de pa icules solides de pe i es dimensions. Els ma e ials emp a s
poden se de i a s d’es i é, oxids d’alumini o bé un amis molecula
(molecula sie e). El compos os de la mos a son so mesos a un p oces de
adso ciò/deso ciò amb la ase es aciona ia, aixì com a p ocessos d’exclusiò
de amany i selec i i a de o ma.
Les columnes PLOT son mol e en i es i pe això s’u ili zen pe ob ind e
sepa acions que se ien imposibles amb les ases es aciona ies
con encionals. Els compos os mes comunemen sepa a s amb aques ipus
de columna son sol en s amb baix pun s d’ebulliciò, gasos nobles, gasos
pe manen s (H2, N2, CO), hid oca bons i compos os de so e gasosos.
Com s’acaba de eu e, els ab ican s de columnes o e eixen un’amplia
gamma de columnes capilla s; l’elecciò de la columna adecuada pe una
sepa acio especi ica depen de la na u esa quimica dels anali s, de la ma iu,
del sol en i en pa icula de la na u esa de les in e accions molecula s
en e els anali s i la ase es aciona ia. Les in e accions dispe si es (no
pola s) donen lloc a sepa acions basades en la ola ili a de l’anali , de la
cual una mesu a senzilla ès el pun d’ebulliciò. Al con a i una ase
es aciona ia i/o uns anali s que p esen en g ups pola s (pe exemple
cianop opil o i luo op opil) p oduxein unes in e accions dipol-dipol, i pe
an una majo e enciò i selec i i a . Uns anali s capables d’enllaços
d’hid ogen poden se sepa a s amb una ase es aciona ia que con é g ups
hid oxils, com el polie ilenglicol.
Al es pa ame es a escolli son el diame e in e n (dc), l’espesso de la
pellicula (d ) i la lla gada (L). Com que el nume o de pla s eo ics, N, es
p opo cional a 1/dc2, quan mès es e a sigui la columna, mès g an se à la
esoluciò pe ò meno la capaci a .
Valo s es anda pe dc son 100-500 µm amb d 0,25-0,5 µm. La lla gada de
la columna po a ia en e 5 m ins a mès de 100 m, els a an a ges d’una
e iciencia inc emen ada en columnes lla gues son con as a s pe un majo
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 55 -
emps d’analisi i pel e que, si la esolucio depen de N1/2, i lla o s de L1/2,
es necessa i quad uplica la lla gada pe duplica la esolucio.
3.2.3. Injecció de la mos a
El p ocedimen que semp e s’ha u ili za pe injec a la mos a al co en de
gas es eali za manualmen mi jançan una xe inga amb agulla hipode mica
que pe o a el sep um, de ma e ial elas ome ic esis en a la calo . Les
quan i a s injec ades en cas de una columna capilla solen se mol pe i es,
del o d e de mic oli es.
El ipus d’injec o mès basic que a se in en a en 1959 es diu “spli e ”,
que pe me que una pe i a acciò de la mos a en i a la columna, men e
que el es e es llença.
Aques injec o pe me al ma eix emps de in odui en la columna
quan i as mès g ans de mos a en el cas de que es igui mol diluida,
simplemen ancan la al ula del “spli ”.
Enca a aixì hi poden habe p oblemes en injec a una po ciò que sigui
e ec i amen ep esen i a de la mos a o en con ola amb g an p ecisiò la
quan i a injec ada.
Aques p oblemes son supe a s en el c oma og a s mode ns amb injec o s
au oma ics, que injec en una quan i a con olada de la mos a di ec amen
a l’en ada de la columna i que eliminen les imp ecisions degudes a la ma
del home.
3.2.4. Sis emes pneumà ics
Amb l’in oducciò de les columnes capilla s, es a eque i mès p ecisiò en
els sis emes de con ol pneuma ic amb el i de man eni cons an la p essiò
i el cabal del gas po ado i això s’ha aconsegui g acies als mode nes
sis emes elec onics de con ol.
Men e que abans el con ol humà sob e la maquina es eali zaba
mi jançan un ecla , dep ès de l’in oducciò del PC es an c ea p og ames
de con ol i adquisicio de dades. A a es possible escolli si eballa amb
con ol de cabal o amb con ol de p essiò i ins i o amb un p og ama que
agi inc emen an la p essiò.
3.2.5. Els de ec o s
El p ime s c oma og ames e an gene a s pe un sis ema de alo aciò
au oma ic pe ò en 1954 a se in odui el p ime ca a ome e, ( ambè
conegu com TCD, The mal conduc i i y de ec o ), un de ec o que es basa
en el cambi de conduc i i a e mica de la co en de gas occasiona s pe la
p esencia de molecules de l’anali .
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 56 -
El senso d’un ca a óme e consis eix en un elemen escal a elèc icamen ,
que po de un il i de pla ì, o o ungs è, on la se a empe a u a, a una
po ència elèc ica cons an , depèn de la conduc i i a è mica del gas
ci cumdan . La esis ència del il dona una mesu a de la conduc i i a
è mica del gas.
El ca a ome e es un apa ell bas an senzill i obus i espon a la majo ia
dels anali s, pe o la se a sensibil a es baixa (10-5g/L) i pe això no es
possible el seu us en c oma og a s de columna capilla .
A pa i del 1958 a se desen olupa un nou ipus de de ec o , que es basa
en la mesu a del co en que p oduiexen els ions gene a s pe la combus iò
de molecules o ganiques en una lama d’hid ogen/ai e. La gene aciò
d’aques s ions ès p opo cional a la concen acio de la especie o ganica en el
co en de gas. Els hid oca bu s no malmen enen ac o s mola s de
espos a iguals al seu nume o d’a oms de ca boni, men e que en el cas de
molecules que con enen he e oa oms el ac o de espos a sol se in e io .
Aques de ec o es diu Flame Ionizacion De ec o (FID) i ès mès sensible del
TCD d’un ac o de 103-104, amb limi s de de ecciò in e io s al nanog am.
Al es a an a ges signi ica ius son el seu baix cos i la se a liniali a en un
ampli ang de concen acions.
Tambè exis eixen al es ipus de de ec o s mès selec ius, com l’Elec on-
Cap u e De ec o (ECD), pe als compos os que con enen halogens (que es
ap e pe l’analisi de açes de pes icides i de clo o luo oca bons), el Pho o-
Ioniza ion De ec o (PID), que ès selec iu sob e els compos os a oma ics o
el The mIonic De ec o (TID), que ès pa icula men alid en la de ecciò
dels compos os que con enen ni ogen i os o . Al es ipus de de ec o s que
no es basen en la ioni zaciò es el Flame Pho ome ic De ec o (FPD),
selec iu sob e el compos os enso a s, i el A omic Emission De ec o (AED),
alid pe compos os o ganome allics (en pa icula V, Sn, Hg, Ni i Pb).
En la seguen aula es desc iuen les ca ac e is iques mès impo an s de o s
aques s de ec o s.
Tipus de
de ec o FID ECD PID TID FPD
Modali a
d’ope aciò
Cabal
massic
Concen aci
o
Concen aci
o
Cabal
massic
Cabal
massic
Selec i i a Ca boni
o ganic
A ini a
elec onica
Hid oca bu
s a oma ics
N/P S/P
Limi de
de ecciò
0,5 pg/s 1 pg/µL 0,5 pg/µL 25 g/s (P)
50 pg/s (N)
50 g/s (S)
0,5 pg/s (P)
Liniali a 107 104 107 104 (P)
105 (N)
103 (S)
105 (P)
Des uc iu Si No No Si Si
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 57 -
3.2.6. Acoblamen amb espec omè e de masses
La c oma og a ia de gasos es una eina mol u il pe l’analisi quan i a iu pe ò
a egades no ès possible iden i ica quin componen es el esponsable d’un
de e mina pic al c oma og ama, si al labo a o i no es disposa del pa ò.
Pe expandi les possibili a d’aques me ode d’analisi es possible acobla el
c oma og a amb un espec ome e de massa: els gasos que su en de la
columna, que po en els componen s ja sepa a s, en en al espec ome e
de massa (del que no s’explica à en de all el uncionamen pe qué su i ia
del ema d’aques eball) que en de e mina la elaciò massa-ca ega, a
pa i de la cual es po dedui quin ès el componen sense iden i ica .
A pa i dels anys ’80 aques a ecnica a esde ind e de u ina en o s els
labo a o is a ança s.
3.2.7. Mè odes de calib a ge
Un cop ob ingu el c oma og ama i iden i ica s els pics segons el emps de
e enciò de cada componen , si es ol de e mina quan i a i amen l’anali
es necessi a calib a l’ins umen .
Exis eixen cinc di e en s me odes de calib a ge:
-Me ode pe no mali zaciò d’a ees
Aques és el me ode de quan i icaciò mès senzill. Es basa en l’assumpciò
que el de ec o espon de la ma eixa o ma a o s els compos os. Enca a
que aques a assumpciò no sigui alida, el me ode dona una bona es imaciò
de la quan i a de l’anali p esen a la mescla. El pe cen a ge d’un anali a la
mescla se à doncs la elaciò en e l’a ea del pic co esponen en e la suma
de les a ees de o s els pics que apa eixen al c oma og ama.
% X = Ax / n
En aques eball s’u ili za à aques me ode, ja que no es necessi a una
quan i icaciò absolu a ni es disposa de cap eac iu que po se ú il com
es ánda in e n com, pe exemple, el 2-pen anol, sino que ens in e essa
sabe les p opo cions ela i es dels componen s a la mescla.
-Me ode de l’es anda ex e n d’un sol pun (Single Poin Ex e nal
S anda d)
A di e encia del me ode p eceden es necessi a l’analisi de mès d’una
mos a pe calcula el ac o de espos a del de ec o ela i amen a un
de e mina componen .
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 64 -
La p ime a injecció a se d’una ba eja aigua/ace ona, nomès pe e i ica
el bon uncionamen del de ec o i de l’ins umen en gene al.
Desp ès de cada injecció es po a la empe a u a de la columna a 200 ºC
pe uns cinc minu s, amb el i de ne eja la columna dels componen s mes
pesa s, que sino pod ien dona in e e encies en la seguen injecció.
Succesi amen en an eali za dues injeccions duplicades del des il·la del
i Na a a D.O. “Viña A danche”, p epa a com s’ha desc i an e io men .
En la p ime a injecció, nº 2126, an esul a 10 pics men e que a la
segona, n 2127, nomès en an esul a 6, aixó es deu al e que a la
p ime a es a injec a mès quan i a de mos a que a la segona, com
podem eu e del nume o de comp es del in eg ado (10629324 de la
p ime a con a 7506365 de la segona), i lla o s l’ins umen no a de ec a
els componen s p esen s en una concen ació massa pe i a.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 65 -
Rela i amen a l’iden i icació dels pics, de momen nomès podem es a
segu s de que el p ime pic p ime co espon a l’e anol, ja que ep esen a la
quasi o ali a de la mos a, com s’ha d’espe a . Fal a el pic del me anol,
que hau ia d’habe so i abans que l’e anol, sen mès olá il, i que mol
p obablemen es á solapa amb el pic de l’e anol.
S’ha calcula el coe icien de a iació pe cen ual pe cada pic que a
apa eixe als dos c oma og ames:
CV = Sx/X x 100
On X ep esen a la mi jana de la mos a i Sx la des iació es anda d di idida
pe l’a el del nume o de mos es.
Com es po obse a dels esul a s de la aula el coe icien de a iació ès
mol al pe en pa ell de componen s, aixó signi ica que s’han de busca
condicions c oma og a iques que pe me in una millo esolució i epe ibil a .
Pic 2126 2127 X S Sx CV (%)
1 96,1321 99,4238 97,778 2,3276 1,6458 1,68
2 0,2837 0,2281 0,2559 0,0393 0,0278 10,86
3 0,5562
4 0,0253 0,0103 0,0178 0,0106 0,0075 42,13
5 2,6735
6 0,1998 0,2213 0,2106 0,0152 0,0107 5,11
7 0,0169
8 0,0695 0,0817 0,0756 0,0086 0,0061 8,07
9 0,0357 0,0349 0,0353 0,0006 0,0004 1,13
10 0,0073
TOTAL 100 100
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 66 -
En les dues injeccions succesi es, nº 2128 i 2129, es an cambia algunes
de les condicions: p ime de o es a baixa la p essió del gas po ado a 1
Kg/cm3 i en segon lloc es a modi ica el p og ama de empe a u a: la
empe a u a inicial ès la ma eixa pe ó es a a enua la ampa a 3ºC/min
ins a 120 ºC, man enin al inal aques a empe a u a pe 10 min.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 67 -
En els c oma og ames esul an s apa eix un nou pic abans del majo i a i de
l’e anol, amb un emps de e enció de 1,8 min, podem es a gai ebé ce s
de que co epongui al me anol.
Quan es calculen els coe icien s de a iació pe cada componen , s’obse a
que son mès accep ables dels an e io s, nomès en un cas, el pic nº4,
supe en el 10%.
Podem doncs a i ma que les no es condicions c oma og a iques son millo s
que les an e io s: inalmen apa eix un dels anali s d’in e es i pe me en una
millo epe ibili a .
Pic 2128 2129 X S Xs CV (%)
1 0,3252 0,3733 0,34925 0,034011836 0,02405 6,8862
2 97,8097 97,4351 97,6224 0,2648822 0,1873 0,1919
3 0,1091 0,1228 0,11595 0,009687363 0,00685 5,9077
4 0,1264 0,1672 0,1468 0,028849957 0,0204 13,8965
5 0,2555 0,3025 0,279 0,033234019 0,0235 8,4229
6 0,0054
7 0,0065
8 0,9454 1,1029 1,02415 0,111369318 0,07875 7,6893
9 0,2881 0,3303 0,3092 0,029839906 0,0211 6,8241
10 0,0962 0,1045 0,10035 0,005868986 0,00415 4,1355
11 0,0297 0,0337 0,0317 0,002828427 0,002 6,3091
12 0,0149 0,0158 0,01535 0,000636396 0,00045 2,9316
TOTAL 100,00 100,00
En l’injecció 2130 s’injec a una ba eja e anol-me anol: i esul a que el
emps de e enció d’aques ul im componen ès de 1,7-1,8 min, con i man
l’hipo esis an e io .
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 68 -
A con inuació es an e dues injeccions duplicades d’una solució aquosa
que con é me anol, e anol, 1-p opanol i ace a d’e il: esul a que aques s
dos ul ims componen s son de ec a s als 2,3 min i 2,6 min, pe ó enca a no
sabem quin ès quin.
A la ma eixa dissolució s’a egeixen unes go es de 1-p opanol i es o na a
injec a al c oma og a : augmen a conside ablemen el e ce pic, a 2,3
min, que lla o s queda iden i ica com el 1-p opanol; pe exclusió el pic a
2,6 min co espon a l’ace a d’e il.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 69 -
En l’injecció 2134 s’injec a la po ció del i que a queda en el ma às
desp ès de la des il·lació: no s’obse a cap componen adicional.
En l’injecció sucesi a es o na a injec a el des il·la de i pe ó el
c oma og a no a unciona co ec amen i es a a u a el p ocès.
En l’injecció 2136 s’injec a el ma eix des il·la ba eja amb una solució
aquosa de 2-p opanol, un alcohol que no exis eix al i i que pod ia se u il
com es anda d in e n pel calib a ge del c oma og a : el seu emps de
e enció es de 2,1 min i es solapa pa cialmen amb el pic de l’e anol, lla o s
no ès possible u ili za -ho com es anda d in e n.
Successi amen es p epa a una dissolució aquosa de 1-bu anol: desp ès
d’un pa ell d’injeccions al·lides, a la e ce a s’ob é un pic a 3,2 min.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 70 -
Es o na a injec a la ma eixa dissolució dep ès de ba eja -la amb el
des il·la de i: es con i ma el emps de e enció del 1-bu anol com 3,2 min.
En l’injecció 2140 s’injec a el des il·la de i ba eja amb una dissolució
aquosa de 1-bu anol i 3-me il-1-bu anol: hi ha un augmen del pic
co esponen a 4,5 min, pe ó si es compa a amb el c oma og ama an e io ,
s’obse a que en aques su en dos pics amb un emps de e enció mol
simila , lla o s l’augmen en la concen ació de 3-me il-1-bu anol a que els
dos pics es solapin.
El componen que gene a l’al e pic pod ia se l’al e alcohol isoamilic, el 2-
me il-1-bu anol, ja que enen un pun d’ebullició mol simila (127,5 ºC i
131,1 ºC).
Queda cla que es necesi a mès esolució pe pode dis ingui -los, i nomès
es po aconsegui amb unes condicions c oma og a iques que acin que
l’eluició dels componen s de la columna sigui enca a mès len a.
El nou p og ama de empe a u a p e eu una Ti de 30 ºC, que es man ind á
pe 2 minu s, una p ime a ampa de empe a u a de 0,5 ºC/min pe 6
minu s, o sigui ins als 33 ºC, i dep és una segona ampa de 4 ºC/min ins
a iba als 120 ºC.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 71 -
En la p ime a p oba d’aques p og ama, l’injecció 2241, eali zada semp e
amb el ma eix des il·la de i, s’obse a un augmen en la esolució: els pics
su en més sepa a s i els emps de e enció son majo s.
De o a mane a es o na a modi ica el p og ama de empe a u a
augmen an la segona ampa a 5 ºC/min i a u an el p ocès c oma og a ic
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 72 -
als 20 minu s, ja que o s els componen s que p incipalmen ens in e essen
su en en els p ime s 6 minu s i doncs podem edui el emps d’analisi pe
pe me e de eali za mès c oma og ames en el ma eix emps.
Els esul a s ob ingu s en l’injecció 2142 son exposa s a la aula seguen :
Pic T
Componen A ea A ea %
1 1,807 Me anol 35631 0,2687
2 2,075 E anol 13043396 98,3587
3 2,528 1-P opanol 11382 0,0858
4 2,962 Ace a d'E il 13038 0,0983
5 3,258 ??? 25316 0,1909
6 5,822 Alcohol Isoamilic 96538 0,7280
7 6,045 Alcohol Isoamilic 27389 0,2065
8 9,363 ??? 8364 0,0631
TOTAL 13261054 100,00
S’obse a que els emps de e enció, apa el del me anol i del e anol, que
son gai ebé iden ics, an augmen a : pe exemple l’ace a d’e il, que abans
su ia a 2,6 min, a a su p ac icamen als 3 min. Enca a queda pe
iden i ica quin ès quin dels alcohols isoamilics.
En les es injeccions succesi es apa eix una majo quan i a de pics
espec e al p e is i amb emps de e enció di e en s: aixó es deu al e que
la columna no s’habia ne eja co ec amen , po an la empe a u a a 200
ºC pe 5 min, i doncs es an desca a .
A con inuació es an eali za una desena d’injeccions de solucions aquoses
con enin s els pa ons de 1-bu anol, 2-bu anol, 2-me il-1-p opanol, 2-me il-
1-bu anol, 3-me il-1-bu anol pe iden i ica els emps de e enció d’aques s
anali s.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 73 -
L’o d e d’eluició dels componen s esul a se doncs:
Pic T
Componen
1 1,8 Me anol
2 2,0 E anol
3 2,5 1-P opanol
4 2,9 2-Bu anol
5 3,0 Ace a d'E il
6 3,2 2-Me il-1-P opanol
7 3,8 1-Bu anol
8 5,9 3-Me il-1-Bu anol
9 6,1 2-Me il-1-Bu anol
Si ho compa em amb l’o d e dels pun s d’ebullició, epo a en la aula
seguen , podem obse a que els dos p ac icamen co esponen, amb
l’exepció de l’ace a d’e il, que su dep es de l’e anol i del 1-p opanol, i dels
alcohols isoamilics pels quals s’in e eix l’o d e.
Componen Pun d'ebullició (ºC)
Me anol 64,65
Ace a d'E il 77,05
E anol 78,35
1-P opanol 97,15
2-Bu anol 98,85
2-Me il-1-P opanol 107,65
1-Bu anol 117,45
2-Me il-1-Bu anol 127,50
3-Me il-1-Bu anol 131,10
Pe ul im es o na a injec a un cop mès el des il·la de i i es compa en els
esul a s amb els del c oma og ama 2142: els coe icien de a iació son
més baixos, nomès en dos casos supe en el 5%.
Componen 2142 2156 X S Xs CV (%)
Me anol 0,2689 0,2784 0,2736 0,0067 0,0048 1,74
E anol 98,4207 98,2616 98,3412 0,1125 0,0796 0,08
1-P opanol 0,0859 0,0944 0,0901 0,0060 0,0043 4,72
Ace a d'E il 0,0984 0,1067 0,1025 0,0059 0,0042 4,06
2-Me il-1-P opanol 0,1910 0,22 0,2055 0,0205 0,0145 7,05
3-Me il-1-Bu anol 0,7284 0,8153 0,7719 0,0614 0,0434 5,63
2-Me il-1-Bu anol 0,2067 0,2237 0,2152 0,0120 0,0085 3,96
TOTAL 100,00 100,00
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 80 -
ANOVA Ace a d'E il
Cas illa Penedes Na a a
Mesu a 1 0,1273 0,1482 0,0984 N = 6
Mesu a 2 0,1279 0,1562 0,1067 K = 3
SUMA 0,2552 0,3044 0,2051 TOTAL 0,7647 0,1275
MITJANA 0,1276 0,1522 0,1026 0,1275
Ma iu de 0,00000009 0,00001600 0,00001722
quad a s 0,00000009 0,00001600 0,00001722
espec e a
la
mi jana del g up
SUMA 0,00000018 0,00003200 0,00003445 TOTAL 0,00006663
Ma iu de 0,00000002 0,00043056 0,00084390
quad a s 0,00000020 0,00082656 0,00043056
espec e a
la
mi jana del o al
SUMA 0,00000023 0,00125713 0,00127447 TOTAL 0,00253182
Quad e de ANOVA Suma Quad. G aus Llib. Va iança
En e mos es 0,00246519 2 0,0012326
Dins de mos es 0,00006663 3 2,2208E-05
TOTAL 0,00253182 5 0,00050636
Es imacio F 55,50146341
INVF(5%) 9,55208179
INVF(1%) 30,81652035
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 81 -
ANOVA 2-Me il-1-P opanol
Cas illa Penedes Na a a
Mesu a 1 0,1892 0,2368 0,1910 N = 6
Mesu a 2 0,1958 0,2625 0,2200 K = 3
SUMA 0,3850 0,4993 0,4110 TOTAL 1,2953 0,2159
MITJANA 0,1925 0,2497 0,2055 0,2159
Ma iu de 0,00001089 0,00016512 0,00021025
quad a s 0,00001089 0,00016512 0,00021025
espec e a
la
mi jana del g up
SUMA 0,00002178 0,00033025 0,00042050 TOTAL 0,00077253
Ma iu de 0,00071200 0,00043751 0,00061918
quad a s 0,00040334 0,00217311 0,00001695
espec e a
la
mi jana del o al
SUMA 0,00111534 0,00261062 0,00063613 TOTAL 0,00436209
Quad e de ANOVA Suma Quad. G aus Llib. Va iança
En e mos es 0,00358956 2 0,00179478
Dins de mos es 0,00077253 3 0,00025751
TOTAL 0,00436209 5 0,00087242
Es imacio F 6,96980033
INVF(5%) 9,55208179
INVF(1%) 30,81652035
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 82 -
ANOVA 3-Me il-1-Bu anol
Cas illa Penedes Na a a
Mesu a 1 0,8226 0,9809 0,7284 N = 6
Mesu a 2 0,8519 1,0676 0,8153 K = 3
SUMA 1,6745 2,0485 1,5437 TOTAL 5,2667 0,8778
MITJANA 0,8373 1,0243 0,7719 0,8778
Ma iu de 0,00021462 0,00187922 0,00188790
quad a s 0,00021462 0,00187922 0,00188790
espec e a
la
mi jana del g up
SUMA 0,00042925 0,00375845 0,00377581 TOTAL 0,00796350
Ma iu de 0,00304520 0,01063305 0,02231538
quad a s 0,00066995 0,03603037 0,00390417
espec e a
la
mi jana del o al
SUMA 0,00371515 0,04666341 0,02621955 TOTAL 0,07659811
Quad e de ANOVA Suma Quad. G aus Llib. Va iança
En e mos es 0,06863461 2 0,03431731
Dins de mos es 0,00796350 3 0,0026545
TOTAL 0,07659811 5 0,01531962
Es imacio F 12,92798200
INVF(5%) 9,55208179
INVF(1%) 30,81652035
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 83 -
ANOVA 2-Me il-1-Bu anol
Cas illa Penedes Na a a
Mesu a 1 0,2114 0,2754 0,2067 N = 6
Mesu a 2 0,2200 0,3134 0,2237 K = 3
SUMA 0,4314 0,5888 0,4304 TOTAL 1,4506 0,2418
MITJANA 0,2157 0,2944 0,2152 0,2418
Ma iu de 0,00001849 0,00036100 0,00007225
quad a s 0,00001849 0,00036100 0,00007225
espec e a
la
mi jana del g up
SUMA 0,00003698 0,00072200 0,00014450 TOTAL 0,00090348
Ma iu de 0,00092213 0,00113120 0,00122967
quad a s 0,00047379 0,00513133 0,00032640
espec e a
la
mi jana del o al
SUMA 0,00139592 0,00626254 0,00155608 TOTAL 0,00921453
Quad e de ANOVA Suma Quad. G aus Llib. Va iança
En e mos es 0,00831105 2 0,00415553
Dins de mos es 0,00090348 3 0,00030116
TOTAL 0,00921453 5 0,00184291
Es imacio F 13,79840174
INVF(5%) 9,55208179
INVF(1%) 30,81652035
En la aula seguen s’exposen els esul a s de l’ANOVA pe o s els
componen s: en e mell es an els componen s pels cuals s’ha oba una
di e encia al amen signi ica i a en e ells, o sigui els que enen un alo F
supe io al alo c i ic de F amb un in e al de con iança del 99%. El
componen pel cual s’ha oba la di e encia majo a se el me anol: de e
el seu con ingu en el i de Cas illa-La Mancha esul a se gai ebé la mei a
del con ingu dels al es dos ins.
En g oc es an els componen pels cuals s’ha oba una di e encia
signi ica i a, que enen un alo F supe io al alo c i ic de F amb un
in e al de con iança del 95%, i en e d es á l’unic componen pel cual no
s’ha oba una di e encia signi ica i a, el 2-me il-1-p opanol.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 84 -
Componen Es imació F
Me anol 378,4569
E anol 35,6207
1-P opanol 53,4151 F 0,95 9,5521
Ace a d'E il 55,5015 F 0,99 30,8164
2-Me il-1-P opanol 6,9698
3-Me il-1-Bu anol 12,9280
2-Me il-1-Bu anol 13,7984
Sembla que els alo s F ela ius als ul ims es componen s son mès baixos
degu al e que hi ha mès a iabili a en la se a de e minació.
Desp ès es a ealiza un al e ipus d’analisi es adís ica, l’analisi de
componen s p incipals (PCA), e ec uada mi jançan el p og ama Mini ab 16.
L’analisi de componen s p incipals s’u ili za sob e o pe aconsegui una
educció de la dimensionali a , o sigui encaixa un subespai j-dimensional
en l’espai d’objec es p- a iable o iginal (p>j), i pe me e un’a alaució
p ima ia de la simili ud en e ca ego ies.
Aques p ocedimen es adís ic u ili za ans o macions o ogonals pe
con e i una se ie de a iables possiblemen co elades en una se ie de
alo s de a iables no co elades linialmen anomena s componen s
p incipals. El nume o de componen p incipals ès igual o in e io al nume o
de a iables o iginals. Aques a ans o mació es de ineix de mane a que el
p ime componen p incipal é la majo a iança posible i que cada
componen succesiu é la condició de se o ogonal al componen p eceden ,
o sigui que no es igui co ela amb ell.
L’analisi a se eali zada amb les dades dels c oma og ames 2156, 2160 i
2165, que ep esen en els ins de Na a a D.O., Cas illa-La Mancha D.O. i
Penedès D.O. espec i amen .
El p og ama, un cop in oduides les dades, ens a o na una aula amb els
alo s p opis i els ec o s p opis de cada componen i ès g a iques de
co elació, el sc ee plo , el sco e plo i el biplo .
Valo s y ec o s p opis de la ma iu de co elació
Valo p opi 5,3500 1,6500 0,0000 0,0000 0,0000 -0,0000 -0,0000
P opo ció 0,764 0,236 0,000 0,000 0,000 -0,000 -0,000
Acumulada 0,764 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000
Va iable PC1 PC2 PC3 PC4 PC5 PC6 PC7
Me anol 0,332 0,499 0,189 -0,047 0,290 -0,635 -0,341
E anol -0,427 0,123 -0,399 -0,351 0,136 -0,451 0,546
1-P opanol -0,366 -0,415 -0,116 -0,129 -0,388 -0,401 -0,594
Ace a d’E il 0,265 -0,616 0,472 0,080 0,048 -0,402 0,398
2-Me il-1-P opanol 0,413 0,230 -0,003 -0,350 -0,782 -0,044 0,203
3-Me il-1-Bu anol 0,393 -0,326 -0,252 -0,689 0,364 0,189 -0,181
2-Me il-1-Bu anol 0,423 -0,163 -0,711 0,504 -0,030 -0,184 0,027
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 85 -
El sc ee plo ens indica el alo s p opis de cada componen : els componen s
que enen el alo p opi mès al son els que ecullen la majo pa de la
a iança i que s’u ili za an pe cons ui les al es dues g a iques.
En aques cas els dos p ime s componen s p incipals ecullen el 100% de la
a iança, com es po obse a en la aula en la ila ela i a a la p opo ció: el
p ime componen acumula el 76,4% de la a iança i el segon acumula el
23,6%.
El sco e plo ens indica les simili uds en e les a iables dels dos
componen s p incipals: en aques cas els mès simila s en e ells son els
alcohols isoamilics segui s pe el 2-me il-1-p opanol i el me anol.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 86 -
Pe ul im enim el biplo , el g a ic més in e essan , que ès un diag ama de
dispe sió en el que els pun s ep esen en a les mos es i els dos eixos a les
a iables. En aques g a ic la simili ud en e mos es ès unció in e sa de la
dis ancia en es les ma eixes.
Com podem eu e els pun s que ep esen en els es ins son si ua s o s
en quad an s di e en s del g a ic i son mol allunya s l’un de l’al e, indican
una simili ud mol baixa en e ells.
En conclusió podem a i ma que exis eixen di e encies signi ica i es en la
a iança de la composició ela i a de ins amb denominació d’o igen
di e en i que doncs se ia posible ca ac e i za i clasi ica els ins segons el
seu con ingu en me anol, e anol, ace a d’e il i alcohols supe io s.
4.5. Assa jos d’ex acció de componen s
olà ils
Finali zada aques a segona pa de l’expe imen ació p e ia es an eali za
unes p o es d’ex acció dels componen s ola ils, p incipalmen es e s i
acids g assos, pe anali za -los amb el c oma og a .
En el p ime in en es eali zen, amb uns embu s de decan ació, dues
ex accions de 50 mL de i Penedés D.O. “Pe e Camps”, la p ime a amb 50
mL de n-hep á i la segona amb 50 mL d’una ba eja de n-hep á/diclo ome á
40/60 V/V, agi an l’embu pe uns 20 minu s i ecullin la ase o ganica que
en el p ime cas ès la ase supe io men e que en el segon ès la in e io .
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 87 -
Quan s’injec en aques es mos es al c oma og a , amb les condicions
u li zades an e io men , en els c oma og ames esul an s (2168 i 2169)
apa eixen uns 16-18 pics en o al dels cuals n’hi ha es de majo i a i, un
que co espon a l’e anol, com s’habia d’espe a , un al e co esponen al
diclo ome á, amb emps de e enció de 2,9 min i pe ul im el del n-hep á
que apa eix als 5 minu s.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 88 -
Queda pe e i ica si els pics es an s son degu s a componen s p esen s al
i o bé a o impu eses degudes als dissol en s u il za s en l’ex acció: pe
aixó es an dues ex accions de 10 mL d’aigua amb 10 mL de n-hep á en el
p ime cas i amb 6 mL de diclo ome á i 4 mL de n-hep á en el segon.
En els dos c oma og ames esul an s (2170 i 2171) s’ose a que apa eixen
gai ebé o s els pics p esen s en els c oma og ames an e io s, a iban a la
conclusió que se ien degu s a impu eses del dissol en , ja que son p esen s
en concen ación mol supe io s als compos os que s’in en a anali za (la
majo ia dels compos os ola ils del i son p esen s en concen acions
in e io s a la pa pe milió).
Pe in en a de ec a aques s componen s es modi ica el p og ama de
empe a u a: la Ti ès de 50 ºC, es man é pe 1 min i desp és a puja la
empe a u a de 5ºC/min ins als 200 ºC. Amb aques nou p og ama
s’in en a que la ba eja de dissol en s es agi ag upan en la p ime a pa
del c oma og ama, pe eu e si en la segona pa apa eixen nous pics.
40
60
80
100
120
140
160
180
200
0 5 10 15 20 25 30
Temps(min)
Tempe a u a(ºC
)
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 89 -
E ec i amen en el c oma og ama 2172 es no a com o a la ba eja de
dissol en s es eluïda de la columna en els p ime s es minu s, pe ó desp ès
no apae eixen al es pics signi ica ius: nomès n’hi ha alguns massa pe i s
pe se quan i ica s.
De o a mane a es con inua en p o es u ili zan una no a es a egia de
p epa ació de la mos a: desp ès de eali za l’ex acció com s’ha desc i
an e io men , la ase o ganica ob inguda es concen a pe e apo ació en un
bany d’aigua a 80ºC, ins a un olum d’ap oximadamen 1 mL, amb aixó
s’in en a elimina pa del sol en i concen a els compos os que olem
anali za .
En el c oma og ama 2183, en el cual s’ha injec a el esul a de l’ex acció
del i amb n-hep á, concen a al olum de 1 mL, sembla que apa eixen uns
esul a s posi ius: desp ès de o a la ba eja de dissol en s su en cinc nous
pics als 7, 9,9, 12,6 14,7 i 16,2 min. L’injecció sucesi a, amb la ma eixa
mos a, ho o na a con i ma .
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 96 -
En la columna ela i a als coe icien s de a iació, son epo a s en e d
aquells que no supe en el 5%, que son 12 sob e un o al de 23, desp ès n’hi
ha 5 que no supe en el 10 % i al es 6 que sòn comple amen inacep ables.
Podem obse a que els millo s coe icien de a iació es concen en en la
pa mi jana del c oma og ama, amb emps de e enció d’en e 4,9 min i
11,7 min.
En conclusió podem a i ma que end ía sen i ealiza un es udi compa a iu
sob e els componen s ola ils del i que apa eixen en aques in e al del
c oma og ama, enca a que no sigui possible la se a iden i icació, ja que no
enim a disposició ni els es anda ds ni un espec ome e de masses.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 97 -
CAPÍTOL 5:
RESULTATS I
DISCUSSIÓ
Un cop e minada la pa de p obes c oma og a iques, es a p ocedi a
anali za les sis mos es escollides pels análisis de ini ius, que an se
p esen ades an e io men .
Es an anali za an els pa ame es basics, o sigui el g au alcoholic
olume ic, el pH, els suc es esiduals, l’acidesa o al i l’acidesa ola il, amb
els me odes o icials epo a s an e io men , com la composicó ela i a dels
a is alcohols pe c oma og a ía.
5.1. Pa ame es basics
En p ime lloc es p esen en els esul a s ob ingu s en l’analisi dels
pa ame es basics:
PenedèsD.O. Te aAl aD.O.
Pa ame eUni a sGi óiGi óFosc Pe eCampsBà ba aFo és3D3BonA ea
G auAlcohòlic % / 13,5513,21 12,61 15,5613,28 12,81
pH 3,523,52 3,52 3,533,40 3,59
Suc es esidualsg/L1,10,7 0,9 1,31,9 0,7
AcidesaTo algacid a à ic/L5,44,5 4,8 5,26,2 5,5
AcidesaVola ilgacidacè ic/L0,660,54 0,47 0,500,42 1,14
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 98 -
La dada que mès me eix l’a enció ès l’ele ada acidesa olá il del i
“BonA ea”, mès del doble de la dels al es ins i lleuge amen pe so a del
limi maxim acep able imposa pe l’OIV, 1,20 g d’acid ace ic pe li e,
co eponen s a 20 meq/L (La aula amb els limi s maxims ixa s pe l’OIV es
po consul a en l’annex). Amb aques alo d’acidesa olá il es po a i ma
sense dub e que el i p esen a el de ec e del “pica ace ic”. Aixó ampoc ens
ha de so p end e, ja que co espon al i mès ba a de o s.
El pH es a mos a mol simila s en o s els ins, de e els es amb
denominació d’o igen Penedès p esen en exac amen el ma eix pH.
La g aduació alcoholica de e minada gene almen co espon amb la
decla ada, amb l’excepció del i “Bâ ba a Fo és” en el que supe a d’un g au
pe cen ual la decla ada (14,5 %).
Amb aques es cinc pa ame es es a busca algún ipus de co elació en e
ells, pe exemple es pod ía pensa que exis eix alguna co elació en e el pH
dels ins i la se a acidesa o al i en e el pH i l’acidesa olá il com ès
epo a en les dues g a iques seguen s:
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 99 -
Com es po eu e no s’ha oba cap ipus de co elació linial en e els
pa ame es.
Lla o s es a in en a de oba al es co elacions que pod ien sembla
logiques, com pe exemple en e l’acidesa o al i la olá il.o bé en e el g au
alcoholic i els suc es esiduals.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 100 -
També en aques cas no s’ha pogu oba cap elació en e els pa ame es.
Pe ul im es a e ec ua l’analisi de componen s p incipals, semp e amb
amb l’in enció de oba co elacions. Es epo en els esul a s
succesi amen :
Análisi dels alo s y ec o s p opis de la ma iu de co elació
Valo p opi 2,8102 1,2127 0,9474 0,0285 0,0012
P opo ció 0,562 0,243 0,189 0,006 0,000
Acumulada 0,562 0,805 0,994 1,000 1,000
Va iable PC1 PC2 PC3 PC4 PC5
G au Alcohòlic Volumè ic 0,182 -0,483 0,811 -0,250 -0,119
pH -0,554 -0,020 0,356 0,747 0,090
Suc es esiduals 0,586 0,113 0,132 0,286 0,738
Acidesa To al 0,393 0,635 0,283 0,239 -0,552
Acidesa Vola il -0,403 0,592 0,344 -0,491 0,358
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 101 -
Com s’obse a en el sc ee plo , els p ime s es componen s p incipals
acumulen la o ali a de la a iança.
Segons el sco e plo hi hau ia simili ud en e el pH i l’acides olá il i en e
els suc es esiduals i l’acidesa o al, o i que les linees no son mol
p ope es. La p ime a hipo esi ja s’habia examina i a queda desca ada.
Pe con i ma o desmen i la segona hipó esis es dibuixa el g a ic suc es
esiduals Vs. acidesa o al:
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 102 -
Enca a que pod ien sembla més elaciona s en e ells que els pa ame es
an e io s, el coe icien de co elació linial ès mol baix: ampoc aques a
hipo esi es con i ma.
El biplo ens con i ma que o s els in en s de oba co elacions an
acassa : els pun s son mol dispe sos, nomès es oba una simili ud en e
dos ins de Penedès, men e que els Te a Al a queden comple amen
sepa a s.
En conclusió podem a i ma que l’es udi d’aques s cinc pa ame es bàsics
pe si sòl no ens ha pe mès de ca ac e i za ni de classi ica els ins de cap
mane a.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 103 -
5.2. Anàlisis c oma og à ics
A con inuació es p esen en els esul a s dels analisi c oma og a ics:
PenedèsD.O.
JaumeGi óiGi ó2009Fosc2012Pe eCamps
NºPicT Componen A eaA ea%A eaA ea%A eaA ea%
11,99Me anol74760 0,2273 47485 0,147357850 0,1664
22,19E anol32570466 99,0409 32014013 99,286134506545 99,2439
32,791‐P opanol7534 0,0229 5131 0,015910516 0,0302
42,95X1N.D. 0N.D. 0N.D. 0
53,15X25992 0,0182 1098 0,00341541 0,0044
63,28Ace a d'E il24945 0,0759 16031 0,049719051 0,0548
73,392‐Bu anol7514 0,0228 6232 0,01934494 0,0129
83,612‐Me il‐1‐P opanol27372 0,0832 17121 0,053117808 0,0512
93,841‐Bu anolN.D. 04498 0,0139N.D. 0
105,74X3N.D. 0N.D. 0N.D. 0
116,633‐Me il‐1‐Bu anol76153 0,2316 60218 0,186866166 0,1903
126,762‐Me il‐1‐Bu anol78381 0,2383 63882 0,198171571 0,2058
139,45X4N.D. 0N.D. 03297 0,0095
1410,67X512770 0,0388 6348 0,019710596 0,0305
1519,56X6N.D. 02132 0,0066N.D. 0
TOTAL 32885887 100,00 32244189 100,0034769435 100,00
Te aAl aD.O.
Bà ba aFo és20103D32011BonA ea2010
NºPicT Componen A eaA ea%A eaA ea%A eaA ea%
11,99Me anol57025 0,1567 81908 0,207843439 0,2795
22,19E anol36149965 99,3367 39111245 99,201315182363 97,6795
32,791‐P opanol17911 0,0492 22178 0,05634340 0,0279
42,95X1 N.D. 0N.D. 0977 0,0063
53,15X2 N.D. 02077 0,0053212610 1,3679
63,28Ace a d'E il21372 0,0587 25201 0,063918218 0,1172
73,392‐Bu anol12037 0,0331 4334 0,011012762 0,0821
83,612‐Me il‐1‐P opanol8842 0,0243 15349 0,03896632 0,0427
93,841‐Bu anol4108 0,0113 N.D. 01315 0,0085
105,74X3 N.D. 0N.D. 02826 0,0182
116,633‐Me il‐1‐Bu anol48756 0,1340 70569 0,179044403 0,2857
126,762‐Me il‐1‐Bu anol62272 0,1711 79696 0,2021N.D. 0
139,45X4N.D. 0N.D. 0N.D. 0
1410,67X57882 0,0217 10528 0,02678385 0,0539
1519,56X61185 0,0033 3066 0,00784773 0,0307
TOTAL 36391355 100,00 39426151 100,0015543043 100,00
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 104 -
Cal p ecisa que aques s analisi no es an eali za al labo a o i de la
EUETIB pe qué el c oma og a de gasos es a espa lla i no a se posible la
se a epa ació, lla o s les mos es, p epa ades amb el p ocedimen usual,
es an en ia als Se eis Cien i ico-Tecnics de la UB pe que les anali zin
amb la ma eixa columna del c oma og a de la EUETIB.
Les condicions c oma og a iques ambé an se les ma eixes, que aquí
o nem a eco da : empe a u a de l’injec o (Tinj) = 250 ºC, empe a u a
del de ec o (Tde ) = 250 ºC, p essió de l’heli, 1,0 Kg/cm2, p essió de l’ai e i
de l’hid ogen 0,5 Kg/cm2, olum de la mos a injec ada 0,5 μL.
El p og ama de empe a u a ès: Ti = 30 ºC, man inguda pe 2 min, desp es
una p ime a ampa de empe a u a de 0,5 ºC/min ins als 33 ºC i
succesi amen una segona ampa de 5ºC/min. El emps o al d’analisi a
se de 20 min.
Com podem eu e s’han de ec a i quan i ica un maxim de 15 pics, no o s
su en en o es les mos es, enca a que els se componen s mès
impo an s, me anol, e anol, 1-p opanol, ace a d’e il, 2-me il-1-p opanol,
3-me il-1-bu anol i 2-me il-1-bu anol apa eixen p ac icamen en o es.
Els emps de e enció es an alla ga una mica: enca a que la columna ès
exac amen la ma eixa i ambé les condicions, l’is umen no ès el ma eix.
Pe exemple el pic co esponen al 3-me il-1 bu anol, que amb el
c oma og a del nos e labo a o i so ia als 5,9 min, a so i als 6,6 min.
Aques e ampoc ens es o ba, ja que l’o d e d’eluició dels componen s es
conse a.
Van queda sense iden i ica uns sis componen s, que an se anomena s
X1, X2, X3, X4, X5 i X6, pe ó la se a concen ació ès baixa compa a amb
els componen s d’in e ès.
Rela i amen al componen X5, amb un emps de e enció de 10,6 min,
s’obse a que ès p esen a o es les mos es i que mol p obablemen
co espon al 1-hexanol, pe ó al labo a o i no es disposaba del pa ó pe
pode -ho con i ma amb ce esa.
La composicó ela i a que, a cop d’ull, mès es di e encia de les al es ès la
del i “BonA ea”, aquell que p esen a un alo mol ele a d’acidesa olá il.
P ime de o hi ha un componen que ep esen a l’1,37% del o al, quan en
els al es ins cap componen apa de l’e anol supe a el 0,30% del o al.
Aques componen é un emps de e enció de 3,15 min que en o s els
al es ins co espon a un componen mino i a i no iden i ica que
s’anomena X2.
Pe ó com que el pic succesiu, amb emps de e enció de 3,28 min,
co espon a l’ace a d’e il i que aques componen es oba en
concen acions mès al es en els ins que p esen en una ele ada acidesa
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 105 -
olá il, se ía llogic pensa que aques pic inusual e ec i amen co espongui
a l’ace a d’e il.
També me eix l’a enció que els componen s X1 i X3 nomès an se
de ec a s en aques a mos a, men e que el 2-me il-1-bu anol, un dels
cua e alcohols supe io s mès impo an s no a se de ec a . En can i
s’obse a un pic mol g an pe el 3-me il-1-bu anol: aixó nomès s’explica ia
amb l’hipo esi de que els dos pics hagin so i solapa s.
Pe ul im si obse em el nume o de comp es de l’in eg ado , en el cas del i
“BonA ea” aques ès menys de la mei a dels al es, ins, signi ican que la
quan i a injec ada a se in e io .
To es aques es obse acions ens po en a o mula dues hipó esis:
Aques c oma og ama no a se eali za co ec amen .
Du an l’elabo ació del i o bé du an el p ocès de c iança a ocu i algún
mecanisme de e men ació o bé d’oxidació quimica en p opo cións als que
es an o ma componen s que no solen se p esen s en concen acions an
ele ades en ins co ec amen elabo a s.
El e de que els alcohols isoamilics an so i solapa s i que el nume o de
comp es de l’in eg ado ès in e io al de les al es mos es supo a la
p ime a hipo esi.
Al ma eix emps el esul a de l’analisi de l’acidesa olá il no ens a
desca a la segona hipo esi.
Com que els Se eis Cien i ico-Tecnics de la UB nomès an eali za un
c oma og ama pe cada mos a no enim els elemen s pe pode con i ma
o desmen i aques es hipó esis, enca a que és mol p obable que aques a
anomalía en la composició ela i a del i “BonA ea” es deu a la combinació
dels dos ac o s ci a s an e io men .
5.3. Anàlisi de componen s p incipals
Succesi amen es a e ec ua l’analisi de componen s p incipals amb els
esul a s del análisis c oma og a ics i els dels pa ame es basics, amb in
a iables en o al, com es p esen a a con inuació:
Análisi dels alo s y ec o s p opis de la ma iu de co elació
Valo p opi 11,635 3,559 2,867 1,248 0,690 0,000 0,000 0,000 0,000
P opo ció 0,582 0,178 0,143 0,062 0,035 0,000 0,000 0,000 0,000
Acumulada 0,582 0,760 0,903 0,965 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000
Valo p opi 0,000 0,000 -0,000 -0,000 -0,000 -0,000 -0,000 -0,000
P opo ció 0,000 0,000 -0,000 -0,000 -0,000 -0,000 -0,000 -0,000
Acumulada 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 112 -
L’anàlisi de componen s p incipals aplicada a les sis mos es o icials,
u ili zan com a iables 15 componen s de e mina s pe
c oma og a ia jun amen amb els pa àme es basics a dona bons
esul a s: els ins su en ag upa s pe Denominació d’O igen
Hi a ha e una impo an excepció en aques a anàlisi, el i
“BonA ea”, que su comple amen aïlla de les al es mos es:
desconeixem si el c oma og ama a se e ec ua malamen o si la
se a composició esul a mol al e ada pe algun mecanisme de
e men ació o de oxidació química, enca a que és mol p obable que
això és deu a la combinació dels dos ac o s.
Pe aques a aó se ia mol in e essan eali za més anàlisis sob e el
i “BonA ea”, comp an més ampolles pe e i ica si l’ele ada
acidesa olà il esul a en o es o només a se un cas aïlla .
La al a d’equipamen uncionan i de pa ons al labo a o i de la
EUETIB ens a impedi de eali za mès anàlisis c oma og à ics, que
haguessin pogu inclou e al es componen s, po se a iban a al es
conclusions in e essan s.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 113 -
CAPÍTOL 7:
AVALUACIÓ
ECONOMICA
7.1. Cos os dels eac ius
Els p eus dels eac ius an se ob ingu s en la pagina web de Pan eac, que
ès l’emp esa que p o eeix p incipalemen el labo a o i de la EUETIB.
En cada cas s’ha conside a la comp a de la quan i a minima disponible.
Taula X. P eu dels eac ius.
Reac iuQuan i a P eu(€)
Ace onaQP1L18,21
Ace a d'e ilPRS1L30,26
AcidClo hid ic37%QP1L13,59
AcidTa a icL(+)‐PA‐ACS 500g53,64
Blaudeb omo imol5g43,55
1‐Bu anolPS1L29,04
2‐Bu anol99%PS1L46,38
Diclo ome áPAI1L60,00
E anol96% / PA1L19,77
Fenol aleïna100g34,14
n‐Hep áPA1L64,09
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 114 -
n‐HexáPA1L66,87
Hid oxiddesodiQP1Kg19,38
Iode100g42,81
Iodu depo assiPRS250g59,41
Me anol99,5%PS1L16,08
2‐Me il‐1‐bu anolPRS1L51,96
3‐Me il‐1‐bu anolPRS1L56,70
2‐Me il‐1‐p opanolPRS1L30,98
Midó500g27,30
OxiddecalciQP1Kg29,44
1‐P opanol99,5%PS1L30,64
2‐P opanolQP1L19,70
Te abo a desodi∙10H20500g35,02
TOTAL 898,96
7.2. Cos os del ma e ial de labo a o i
Els p eus del ma e ial de labo a o i es an ob ind e en la pagina web de
Labbox, ja que son els més ba a s disponibles al me ca .
Taula X. P eu del ma e ial de labo a o i.
A icle Quan i a
P euuni a i
(€/u.)P eu o al(€)
Go dep ecipi a s25mL40,371,48
Go dep ecipi a s50mL60,593,54
Ma àsE lenmeye 50mL40,722,88
Ma àsE lenmeye 100mL20,801,60
Ma àsE lenmeye 250mL21,302,60
P obe ag aduada100mL,classeB14,014,01
Picnomè e100mL113,0913,09
Pipe a1mLclasseA11,651,65
Pipe a2mLclasseA21,653,30
Pipe a5mLclasseA41,656,60
Pipe a25mLclasseA22,494,98
Pipe a50mLclasseA14,314,31
Bu e aambclaudePTFE25mL212,4924,98
Supo doblepe bu e es18,038,03
Supo peudepla 212,4624,92
Pe adegoma13,903,90
Xe inga5mL 10,100,10
Ca u xC18Va ian5mL12,862,86
Fil edeniló0,45μm10,800,80
Ma àses è icde ons odó500mL
29/3225,5911,18
Pinsesdeplas ic41,244,96
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 115 -
Supo desu ó25,2510,50
Re ige an ec e500mm110,3010,30
Capdedes il∙lació29/3219,499,49
Adap ado e mome e29/32114,3414,34
Colec o 29/3213,103,10
Embu 11,001,00
Embu dedecan ació250mL319,5858,74
Ma àsKi asa o500mL15,245,24
Espa ula11,151,15
Nous42,6710,68
Pinsespe mun a ge65,3331,98
Tubd'assaigamb apóde osca120,303,60
Te momè e‐10+110ºC24,929,84
TOTAL 301,73
7.3. Cos os de l’equipamen
Equipamen Quan i a P euuni a i(€/u.)P eu o al(€)
In eg ado/ egis ado ShimadzuC‐R3A130003000,00
C oma og a ShimadzuGC‐14A11200012000,00
pHmè e1288,58288,58
Banyd'aiguaamb e mos a 1230,00230,00
Man acale ac o aLBXHM01190,9590,95
Balançadep ecisió1590,00590,00
TOTAL 16199,53
7.4. Cos os de l’aigua
AiguaVolumconsumi (L)Cos uni a i(€/L) Cos o al(€)
Aixe a200 0,0018 0,36
Desioni zada25 0,15 3,75
TOTAL 4,11
7.5. Cos os de l’ene gia
EquipPo encia(KW)Tempsd'u ili zació(h)Cos elec ici a (€/KW∙h)Cos o al(€)
C oma og a 0,8160 0,138617,74
In eg ado / egis ado 0,1160 0,13862,22
Banyd'aigua0,420 0,13861,11
Man acale ac o a0,620 0,13861,66
Enllumena 0,3320 0,138613,31
TOTAL 36,04
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 116 -
7.6. Cos os del pe sonal
Els cos os del pe sonal s’han calcula suposan que pe eali za aques
p ojec e s’ha necessi a d’un ecnic de labo a o i a jo nada comple a pe
cua e mesos, un o al de 640 ho es de les cuals la mei a an se
emp ades al labo a o i i la mei a en l’elabo ació de dades.
També s’ha necessi a d’un di ec o de p ojec e pe ó amb un ca ec de eina
in e io , unes 80 ho es.
Pe sonalTempsde eball(h)Sala ib u (€/h)Segu e a social(€/h)Cos o al(€)
Tecnicdelabo a o i640 10,00 3,208448,00
Di ec o dep ojec e80 22,00 7,042323,20
TOTAL 10771,20
7.7. Amo i zació de l’equipamen
L’amo i zació s’ha calcula suposan que la ida mi jana dels equipamen
de labo a o io ès de 15 anys y el seu alo esidual ès ze o.
Cos o aldelma e ial(€) 16199,53
Vidau ildelma e ial(anys)15
Tempsd'u li zació(anys)0,33
Amo i zació(€)359,99
7.8. Cos os globals
P eu eac ius898,96
P euma e ialdelabo a o i301,73
Amo i zacióequipamen 359,99
Cos aigua4,11
Cos ene gia36,04
Cos pe sonal10771,20
TOTAL12372,03
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 117 -
CAPÍTOL 8:
BIBLIOGRAFÌA
8.1. Re e encies bibliog a iques
Ba le, Kei h D. and Mye s, Pe e . His o y o gas ch oma og aphy. T ends in analy ical
chemis y, Vol. 21 (9-10) (2002): 547-557.
In e na ional O ganiza ion o Vine and Wine. Compendium o in e na ional me hods o wine
and mus analysis, Vol 1, 2, Edi ion 2013.
Ribe eau-Gayon, J., Peynaud E., Sud aud P., Ribe eau-Gayon P. Ciencias i écnicas del ino,
Tomo I, Analisi y con ol de los inos. 1980. Edi o ial Hemis e io Su .
Usseglio-Tomasse , Luciano. Quimica enologica. 1998. Ediciones Mundi-P ensa.
8.2. Bibliog a ia de consul a
Ga cía-Ma ínez T., Bellincon o A., López de Le ma M., Peinado R. A., Mau icio J. C.,
Menca elli and F., Mo eno J.J. Disc imina ion o swee wines pa ially e men ed by wo
osmo-e hanol- ole an yeas s by ch oma og aphic analysis and elec onic nose. Food
Chemis y 127 (2011): 1391-1396.
Dong-Sun Lee, Bong-Soo Noh, Sun-Young Bae, Kun Kim. Cha ac e iza ion o a y acids
composi ion in ege able oils by gas ch oma og aphy and chemome ics. Analy ica Chimica
Ac a 358 (1998): 163-175.
Ga oglio, Pie Gio anni. Enciclopedia Vi i inicola Mondiale, Vol. 3. Dall’u a al ino. 1973.
Edizioni Scien i iche UIV.
Juan Ga cia Ba celó. Tecnicas anali icas pa a inos. 1990. GAB.
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 118 -
López de Le ma N., Ga cía-Ma ínez T., Mo eno J., Mau icio J.C. and Peinado R.A. Vola ile
composi ion o pa ially e men ed wines elabo a ed o m sun d ied Ped o Ximénez g apes.
Food Chemis y 135 (2012): 2445-2452.
Rod íguez-Bencomo J.J., Conde J.E., Rod íguez-Delgado M.A., Ga cía-Mon elongo F. and
Pé ez-T ujillo J.P. De e mina ion o es e s in d y and swee Whi e wines by headspace solid-
phase mic oex ac ion and gas ch oma og aphy. Jou nal o Ch oma og aphy A, 963 (2002):
213-223.
Schneide , Volke . The enological and senso y signi icance o ace aldehyde. Schneide -
Oenologie. h p://www.delina -ins i u .o g/ haka_ es /schlagwo /ace aldehyde/?lang=en
S ackle B. and Ch is ensen E.N. Quan i a i e de e mina ion o e hanol in wine by gas
ch oma og aphy. Ame ican Jou nal o Enology and Vi icul u e, Vol. 25 (4) (1974): 202-207.
U e a C., Fe nando. and B innkmann E., Cecilia. Con enido de glice ol, 2,3 bu anodiol y
alcohols amílicos en inos chilenos, u ilización de un mé odo po c oma og a ía de gases.
Ag icul u a Tecnica (Chile) 46 (4) (1986): 429-434.
Wond a Mojimi and Be o ič Ma in. Analyses o a oma compounds o Cha donnay wine
e men ed by di e en yeas s ains. Food echnology and bio echnology 39 (2) (2001):141-
148.
h p://webbook.nis .go /chemis y
h p://pan eac.es/es/lis a-de-p ecios
h p://labbox.com
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 119 -
CAPÍTOL 9:
ANNEXES
9.1. Limi s màxims accep ables segons l’OIV
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 120 -
Anàlisi de ins pe c oma og a ia
- 121 -
9.2. C oma og ames eali za s pels Se eis
Cien i ico-Tecnìcs de la UB