Millora de les habilitats d'integració viso-auditiva amb un programa de teràpia visual preventiva
Abstract
Actualment hi ha molts nens amb dificultats ’aprenentatge i, sovint, els problemes que manifesten estan relacionats amb la visió. Els nens d’edats compreses entre 6 i 7 anys, que es troben en l’etapa de llegir per aprendre, han de tenir el seu sistema motor, binocular i acomodatiu en perfectes condicions. Les habilitats motrius (i oculomotrius), visuals i auditives han d’estar ben adquirides per assolir un bon rendiment acadèmic. Entre el sistema auditiu, visual i motor ha d’haver-hi una bona integració cerebral perquè puguin emergir les habilitats d’ordre superior, com són l’orientació espacial, la descodificació i el llenguatge oral i escrit. Quan existeix una dificultat en la lectoescriptura, s’ha de verificar si l’origen del problema és visual, auditiu o motriu, fent un diagnòstic diferencial. Amb el nostre projecte, volem comprovar si es produeix una millora en les habilitats d’integració visual i auditiva després de realitzar un programa de teràpia visual preventiva viso-motora, atesa la forta interrelació entre les tres modalitats d’habilitats sensorials i motrius. Per dur a terme aquest projecte, hem demanat als pares de l’escola Roser Capdevila de Terrassa, que signin un consentiment informat per realitzar les avaluacions i el programa de teràpia visual amb els seus fills. Prèviament han hagut de contestar un qüestionari referent a l’estat visual de la família, pares i fills. Hem avaluat 72 nens de segon de primària i, posteriorment, hem realitzat les sessions de vint minuts de teràpia visual, tres cops a la setmana durant set setmanes. Per finalitzar, s’han realitzat les avaluacions post teràpia visual a tots els nens. L’anàlisi dels resultats d’aquest estudi mostra una millora força evident entre els valors obtinguts en les avaluacions optomètriques inicials i finals. Podem concloure, tenint en compte les limitacions del treball, que amb l’aplicació del programa de teràpia visual preventiva han millorat les habilitats d’integració visual i auditiva. Observant aquesta tendència de millora, considerem que seria òptim fer més estudis anàlegs al present projecte en altres centres educatius, públics i privats, relacionant el rendiment acadèmic amb la millora de les habilitats visuals i d'integració, com a mètode per validar i generalitzar les nostres conclusions. Aquesta seria una bona manera de certificar que el procediment de la teràpia visual preventiva és una eina eficaç en l'àmbit escolar, tant per disminuir la incidència de dificultats d'aprenentatge d'origen visual, com per optimitzar el rendiment. L’avantatge de realitzar aquest tipus d’intervenció com a prevenció, és que permet arribar a quasi tota la població en edat escolar i té com a objectiu instaurar rutines saludables amb la planificació conjunta en l’àmbit familiar i escolar.
Full text
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
TREBALL FINAL DE GRAU
MILLORA DE LES HABILITATS
D'INTEGRACIÓ VISO-AUDITIVA AMB UN
PROGRAMA DE TERÀPIA VISUAL
PREVENTIVA.
Ma a Sa à Pou
Tu o a/Di ec o a:
Ma a F ansoy Bel
Te assa, 30 de Juny de 2014
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
La S a. Ma a F ansoy Bel com a di ec o a del eball,
CERTIFICA
Que la S a. Ma a Sa à Pou ha eali za so a la se a supe isió el eball
Millo a de les habili a s d’in eg ació iso-audi i a amb un p og ama de
e àpia isual p e en i a, que es ecull en aques a memò ia pe op a al
í ol de g au en Òp ica i Op ome ia.
I pe a què cons i, signa aques ce i ica .
S a. Ma a F ansoy Bel
Di ec o a del eball
Te assa, 30 de Juny de 2014
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
MILLORA DE LES HABILITATS D’INTEGRACIÓ VISO-
AUDITIVA AMB UN PROGRAMA DE TERÀPIA VISUAL
PREVENTIVA.
RESUM
Ac ualmen hi ha mol s nens amb di icul a s d’ap enen a ge i, so in , els p oblemes que
mani es en es an elaciona s amb la isió. Els nens d’eda s comp eses en e 6 i 7 anys, que es
oben en l’e apa de llegi pe ap end e, han de eni el seu sis ema mo o , binocula i
acomoda iu en pe ec es condicions. Les habili a s mo ius (i oculomo ius), isuals i audi i es
han d’es a ben adqui ides pe assoli un bon endimen acadèmic.
En e el sis ema audi iu, isual i mo o ha d’ha e -hi una bona in eg ació ce eb al pe què
puguin eme gi les habili a s d’o d e supe io , com són l’o ien ació espacial, la descodi icació i
el llengua ge o al i esc i . Quan exis eix una di icul a en la lec oesc ip u a, s’ha de e i ica si
l’o igen del p oblema és isual, audi iu o mo iu, en un diagnòs ic di e encial.
Amb el nos e p ojec e, olem comp o a si es p odueix una millo a en les habili a s
d’in eg ació isual i audi i a desp és de eali za un p og ama de e àpia isual p e en i a iso-
mo o a, a esa la o a in e elació en e les es modali a s d’habili a s senso ials i mo ius.
Pe du a e me aques p ojec e, hem demana als pa es de l’escola Rose Capde ila de
Te assa, que signin un consen imen in o ma pe eali za les a aluacions i el p og ama de
e àpia isual amb els seus ills. P è iamen han hagu de con es a un qües iona i e e en a
l’es a isual de la amília, pa es i ills.
Hem a alua 72 nens de segon de p imà ia i, pos e io men , hem eali za les sessions de in
minu s de e àpia isual, es cops a la se mana du an se se manes. Pe inali za , s’han
eali za les a aluacions pos e àpia isual a o s els nens.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
L’anàlisi dels esul a s d’aques es udi mos a una millo a o ça e iden en e els alo s
ob ingu s en les a aluacions op omè iques inicials i inals.
Podem conclou e, enin en comp e les limi acions del eball, que amb l’aplicació del
p og ama de e àpia isual p e en i a han millo a les habili a s d’in eg ació isual i audi i a.
Obse an aques a endència de millo a, conside em que se ia òp im e més es udis anàlegs
al p esen p ojec e en al es cen es educa ius, públics i p i a s, elacionan el endimen
acadèmic amb la millo a de les habili a s isuals i d'in eg ació, com a mè ode pe alida i
gene ali za les nos es conclusions.
Aques a se ia una bona mane a de ce i ica que el p ocedimen de la e àpia isual p e en i a
és una eina e icaç en l'àmbi escola , an pe disminui la incidència de di icul a s
d'ap enen a ge d'o igen isual, com pe op imi za el endimen .
L’a an a ge de eali za aques ipus d’in e enció com a p e enció, és que pe me a iba a
quasi o a la població en eda escola i é com a objec iu ins au a u ines saludables amb la
plani icació conjun a en l’àmbi amilia i escola .
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
MILLORA DE LES HABILITATS D’INTEGRACIÓ VISO-
AUDITIVA AMB UN PROGRAMA DE TERÀPIA VISUAL
PREVENTIVA.
RESUMEN
Ac ualmen e hay muchos niños con di icul ades de ap endizaje y, a menudo, los p oblemas
que mani ies an es án elacionados con la isión. Los niños de edades comp endidas en e 6 y
7 años, que se encuen an en la e apa de lee pa a ap ende , deben posee un sis ema mo o ,
binocula y acomoda i o en pe ec as condiciones. Las habilidades mo ices (y oculomo ices),
isuales y audi i as deben es a bien adqui idas pa a alcanza un buen endimien o académico.
En e el sis ema audi i o, isual y mo o debe habe una buena in eg ación ce eb al pa a que
puedan eme ge las habilidades de o den supe io , como son la o ien ación espacial, la
descodi icación y el lenguaje o al y esc i o. Cuando exis e una di icul ad en la lec oesc i u a, se
debe e i ica si el o igen del p oblema es isual, audi i o o mo iz, haciendo un diagnós ico
di e encial.
Con es e es udio, que emos comp oba si se p oduce una mejo a en las habilidades de
in eg ación isual y audi i a después de ealiza un p og ama de e apia isual p e en i a iso-
mo o a, conside ando la ue e in e elación en e las es modalidades de habilidades
senso iales y mo ices.
Pa a lle a a cabo es e p oyec o, hemos pedido a los pad es de la escuela Rose Capde ila de
Te assa, que i men un consen imien o in o mado pa a ealiza las e aluaciones y el
p og ama de e apia isual con sus hijos. P e iamen e han enido que con es a un
cues iona io e e en e al es ado isual de la amilia, pad es e hijos.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Hemos e aluado 72 niños de segundo de p ima ia y, pos e io men e, hemos ealizado las
sesiones de ein e minu os de e apia isual, es eces a la semana du an e sie e semanas.
Pa a inaliza , se han ealizado las e aluaciones pos e apia isual a odos los niños.
El análisis de los esul ados de es e es udio mues a una mejo a bas an e e iden e en e los
alo es ob enidos en las e aluaciones op omé icas iniciales y inales.
Podemos conclui , eniendo en cuen a las limi aciones del abajo, que, con la aplicación del
p og ama de e apia isual p e en i a han mejo ado las habilidades de in eg ación isual y
audi i a.
Obse ando es a endencia de mejo a, conside amos que se ía óp imo ealiza más es udios
análogos al p esen e p oyec o en o os cen os educa i os, públicos y p i ados, elacionando
el endimien o académico con la mejo a de las habilidades isuales y de in eg ación, como
mé odo pa a alida y gene aliza nues as conclusiones.
Es a se ía un mé odo pa a ce i ica que el p ocedimien o de la e apia isual p e en i a es
una he amien a e icaz en el ámbi o escola , an o pa a disminui la incidencia de di icul ades
de ap endizaje de o igen isual, como pa a op imiza el endimien o.
La en aja de ealiza es e ipo de in e ención como p e ención, es que pe mi e llega a casi
oda la población en edad escola y iene como obje i o ins au a u inas saludables con la
plani icación conjun a en el ámbi o amilia y escola .
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
MILLORA DE LES HABILITATS D’INTEGRACIÓ VISO-
AUDITIVA AMB UN PROGRAMA DE TERÀPIA VISUAL
PREVENTIVA.
SUMMARY
Nowadays, he e a e many child en wi h lea ning di icul ies and p oblems a e o en ela ed o
ision. Child en aged 6-7 yea s a e in he s age o lea ning o ead and ha e o ha e
ocumomo o , binocula and accommoda i e sys ems in pe ec condi ions. A he same ime,
isual, audi o y and oculomo o skills, mus be well in eg a ed o achie e good academic
pe o mance.
Be ween he audi o y and isual sys ems he e ha e o be a good co ela ion in o de o
succes ully eme ge high-o de and mul imodal In eg a ion skills, such as spa ial o ien a ion,
decoding and o al and w i en language. When he e is a di icul y in eading and w i ing, i is
necessa y o e i y i he sou ce o p oblem is isual, audi o y o mo o , making a di e en ial
diagnosis.
In jhis p ojec , we wan o check i he e is an imp o emen in isual and audi o y skills a e
conduc ing a isual mo o aining p og am, gi en he s ong in e ela ionship be ween he
h ee ypes o skills.
To ca y ou his p ojec , we asked pa en s o sign an in o med consen , and o answe a
ques ionnai e asking abou ision o child en and pa en s. We e alua ed 72 child en om
second cou se a he p ima y school “Rose Capde ila” in Te assa. Then, we pe o med
wen y minu e’s isual mo o aining sessions h ee imes a week du ing se en weeks.
Subsequen ly, inal e alua ions we e pe o med in all child en.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Resul s o ini ial and inal assessmen s a e isual mo o he apy sessions, show an
imp o emen o child en pe o mance in assessmen es s. We can conclude, aking in o
accoun he limi a ions o his wo k, ha he e is an imp o emen in isual and audi o y
in eg a ion skills.
In o de o educe he incidence o lea ning di icul ies, one use ul me hod would be o
implemen isual and audi o y p e en i e p og ams du ing he school cou se. This is an
in e en ion sys em ha eaches almos he en i e schola popula ion wi h he goal o
es ablish heal hy ou ines planned coo dina ely among he amily and he school.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
MILLORA DE LES HABILITATS D’INTEGRACIÓ VISO-
AUDITIVA AMB UN PROGRAMA DE TERÀPIA VISUAL
PREVENTIVA.
SUMMARY
This s udy has been conduc ed in he ame o P og am o Visual Heal h P omo ion a School,
a Se ice-Lea ning expe ience (ApS), which has ea ned us ecogni ion and unding om
Fundació Jaume Bo ill in he se en h con es edi ion. This p ojec has simul aneously allowed
o each wo main goals: on one hand, o p o ide a Visual Heal h Se ice o he educa ional
communi y o Te assa, since we ha e e alua ed a wide ange o isual skills ha can
comp omise eading and lea ning p ocess and, on he o he hand, has p o ided us a eal
en i onmen whe e o lea n, p ac ice and deepen in ou u u e p o ession wi h a conside able
numbe o pedia ic pa ien s.
We ha e ca ied ou he assessmen o isual in eg a ion skills o child en in second cou se o
he p ima y school Rose Capde ila, in Te assa, om Decembe 2013 o May 2014.
I is impo an o ha e good oculomo o , isual and hea ing skills a he age o 6-7 yea s,
because i is he s age when child en in ansi om “lea ning o ead”, o “ eading o lea n”.
Any p oblem abou spa ial o ien a ion, decoding o o al and w i en language can lead o an
inabili y o di icul y in eading and w i ing. The e o e, we wan o ind ou he o igin o any
di icul ies, and o p o e i i ela es o any o hese h ee skills.
Child en who ha e been e alua ed a e in he midpoin be ween he wo s ages o lea ning o
ead and eading o lea n because. They s a o ha e highe academic demands, and nea
ision is equi ed o he p ope unc ioning o accommoda i e and binocula sys em.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
7.2.1 Fase 1 .......................................................................................................................... 35
7.2.2 Fase 2 .......................................................................................................................... 37
7.2.3 Fase 3 .......................................................................................................................... 38
7.2.4 Fase 3,5 ....................................................................................................................... 40
7.2.5 Fase 4 .......................................................................................................................... 41
7.3 AVALUACIÓ FINAL ............................................................................................................. 42
8. TRACTAMENT DE DADES ................................................................................................ 43
9. RESULTATS....................................................................................................................... 49
10. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 51
11. VALORACIÓ PERSONAL ................................................................................................. 53
12. PROPOSTES DE MILLORA I LIMITACIONS DEL TREBALL ................................................ 54
13. IMPLICACIONS ÈTIQUES, LEGALS I DE PROTECCIÓ DE DADES ....................................... 55
14. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................................... 56
15. ANNEX ............................................................................................................................. 59
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
SUMARI DE FIGURES
Figu a 1. Habili a s d’in eg ació isual, mo o a i audi i a.
Figu a 2. Esquema de l’ap enen a ge.
Figu a 3. P océs que eali zem al llegi i les ies neu ològiques implicades.
Figu a 4. P océs magnocel·lula i pa ocel·lula .
Figu a 5. Model de isió segons Ske ing on.
Figu a 6. Habili a s isuals.
Figu a 7. Tes d’in eg ació Audi i a-Visual (AVIT).
Figu a 8. Tes de Memò ia Audi i a y Visual de Dígi s (VADS).
Figu a 9. Habili a s d’escol a.
Figu a 10. Di e ses à ees d’in eg ació ce eb al.
Figu a 11. P océs de di en eu al a el que escol em.
Figu a 12. P océs de di en eu al a el que llegim.
Figu a 13. Funcions dels hemis e is ce eb als i del cos callós.
Figu a 14. Diagnòs ic de les di icul a s d’ap enen a ge i possibles de i acions.
Figu a 15. Dis ibució de les p o es a l’aula de la biblio eca.
Figu a 16. Dis ibució pe a eali za la e àpia isual.
Figu a 17. Pa ó homola e al en decúbi supí.
Figu a 18. Pa ó homola e al en decúbi p on.
Figu a 19. Lec u a de les iles 1 i 10 de la aula de Ha .
Figu a 20. Pa ó con ala e al en decúbi supí.
Figu a 21. Pa ó con ala e al en decúbi p on.
Figu a 22. Lec u a iles 2 i 9 de la aula de Ha .
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Figu a 23. Execució del pa ó homola e al en decúbi supí i p on.
Figu a 24. Exe cici de mo imen sacàdics sinc oni za amb deambulació pun a- aló.
Figu a 25. Execució del pa ó con ala e al en decúbi supí i p on.
Figu a 26. Execució de la e àpia isual o a la classe.
Figu a 27. Ana omia del sis ema audi iu.
Figu a 28. Disposició ono òpica sis ema audi iu.
Figu a 29. Cèl·lules ciliades in e nes i ex e nes.
Figu a 30. P océs del sis ema audi iu cen al.
Figu a 31. O gani zació ono òpica à ea 41.
Figu a 32. Zones del ce ebel.
Figu a 33. Campanya isió i ap enen a ge del col·legi o icial d’òp ics i op ome is es de
Ca alunya.
Figu a 34. Indicado s de p oblemes isuals.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
SUMARI DE TAULES
Taula 1. Tipologies segons el es DEM.
Taula 2. Resum de les habili a s d’in eg ació senso ial necessà ies pe la lec oesc ip u a.
Taula 3. P omoció de la salu isual: ni ells d’in e enció.
Taula 4. E apes de la lec oesc ip u a.
Taula 5. C onog ama eali zació del eball inal de G au.
Taula 6. Compa ació gène es en e els esul a s del DEM a la p o a an e io i pos e io .
Taula 7. Impac e de l’ap enen a ge se ei.
Taula 8. Hipò esi nul·la Tes de In eg ació Audi i a-Visual (AVIT).
Taula 9. Tes desc ip iu de In eg ació Audi i a-Visual (AVIT).
Taula 10. Taula de dis ibució de esul a s VADS Audi iu-O al segons els subjec es.
Taula 11. Hipò esi nul·la VADS Audi iu-O al.
Taula 12. Tes desc ip iu VADS Audi iu-O al.
Taula 13. Taula de dis ibució de esul a s VADS Audi iu-O al segons els subjec es.
Taula 14. Hipò esi nul·la del VADS Audi iu-Esc i .
Taula 15. Tes desc ip iu del VADS Audi iu-Esc i .
Taula 16. Taula de dis ibució de esul a s VADS Audi iu-Esc i a segons els subjec es.
Taula 17. Hipò esi nul·la del VADS Visual-O al.
Taula 18. Tes desc ip iu VADS Visual-O al.
Taula 19. Taula dis ibució de esul a s VADS Visual-O al segons els subjec es.
Taula 20. Hipò esi nul·la del VADS Visual-Esc i .
Taula 21. Tes desc ip iu VADS Visual-Esc i .
Taula 22. Taula dis ibució de esul a s VADS Visual-Esc i a segons els subjec es.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Taula 23. Tes desc ip iu emps ho i zon al an e io DEM i gène es.
Taula 24. Tes desc ip iu emps ho i zon al pos e io DEM i gène es.
Taula 25. Tes desc ip iu di e ència emps ho i zon al DEM i gène es.
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
SUMARI DE GRÀFICS
G à ic 1.Compa ació dels esul a s de la p o a AVIT.
G à ic 2. Compa ació dels esul a s de la p o a VADS Audi iu-O al.
G à ic 3. Compa ació dels esul a s a la p o a VADS Audi iu-Esc i .
G à ic 4. Compa ació dels esul a s a la p o a VADS Visual-O al.
G à ic 5. Compa ació dels esul a s de la p o a VADS Visual-Esc i .
G à ic 6. Compa ació del esul a s del DEM.
G à ic 7. Compa ació dels esul a s de la eloci a lec o a en ca alà.
G à ic 8. Compa ació dels esul a s de la eloci a lec o a en cas ellà.
G à ic 9. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io de l’AVIT.
G à ic 10. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io VADS Audi iu-O al.
G à ic 11. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io VADS Audi iu-Esc i .
G à ic 12. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io VADS Visual-O al.
G à ic 13. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io VADS Visual-Esc i .
G à ic 14. His og ama compa ació de gène es.
G à ic 15. His og ama di e ència de gène es i p o a del DEM.
P esen ació-In oducció
1
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
1. PRESENTACIÓ-INTRODUCCIÓ
En la socie a en la que i im, l’ap enen a ge és onamen al pe al desen olupamen i el bon
endimen acadèmic ja que, d’aques depend à el nos e u u p o essional. Pe an , hem de
pa a especial a enció als p oblemes d’ap enen a ge, que a ui en dia, són mol eqüen s,
especialmen en els escola s. L’in o me Pisa de l’any 2012 si ua a Espanya signi ica i amen pe
so a de la mi jana de l’OCDE (O gani zació pe a la Coope ació i Desen olupamen Econòmic)
en la p o a de lec u a pe ò, ob é un endimen simila als escola s, de la ma eixa eda , dels
Es a s Uni s.
En l’ap enen a ge, sob e o en la lec u a, el sis ema isual es à conside a el p incipal sis ema
senso ial pe a les pe sones iden s. Si les habili a s isuals no es an co ec amen
desen olupades, apa eixen els p oblemes isuals, de lec u a, esc ip u a i endimen acadèmic.
Pe an , és an impo an eali za a aluacions en els escola s, pe p e eni els p oblemes
d’ap enen a ge i simul àniamen , aplica les millo s opcions de ac amen pe assegu a unes
bones habili a s isuals que ga an eixin un bon endimen acadèmic.
La asca que podem eali za nosal es, com a op ome is es, és ap o undi en les di icul a s
escola s d’o igen isual, diagnos ica p oblemes en les habili a s isuals, impo an s pe a la
lec oesc ip u a, i p opo ciona els millo s ac amen s pe al bon uncionamen del sis ema
isual.
En aques p ojec e ens hem cen a especialmen , en com in lueix la isió en l’ap enen a ge en
l’e apa escola , i en conc e les habili a s d’in eg ació iso-audi i a.
En les pàgines pos e io s, oba em la in o mació es uc u ada de la següen mane a:
En el ma c eò ic exposem les di e en s habili a s isuals i audi i es necessà ies pe una bona
lec oesc ip u a i pe an , un bon endimen acadèmic, i la possible opció de ac amen amb la
e àpia isual.
En l’es a de la qües ió, p esen em els onamen s eò ics en els que es basa aques es udi, ja
que, al se un p ojec e en el qual s’es à començan a in es iga , no hi ha excessi a in o mació.
En el següen apa a expliquem l’objec iu p incipal d’aques p ojec e.
El p ocedimen és la pa del eball on explici em com hem selecciona l’escola, escolli els
subjec es d’es udi, la me odologia de eball i el p o ocol pe a la eali zació de les a aluacions
P esen ació-In oducció
2
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
op omè iques inicials i inals, la seqüència de la e àpia isual aplicada, així com ambé la
in o mació dispensada als pa es i els consells de p e enció isual en escola s.
En la pa expe imen al es de alla l’es udi de les a aluacions isuals inicials i inals que hem
eali za , sob e la millo a de les habili a s iso-audi i es amb un p og ama de e àpia isual
p e en i a, en un g up de 72 nens de segon de p imà ia.
Al següen apa a s’exposa l’anàlisi de dades, els seus co esponen s esul a s i les di e ències
obades en e l’a aluació inicial i inal.
Finalmen , podem oba les conclusions del p ojec e i les p opos es de millo a del nos e
eball, pe con ibui a p e eni el acàs acadèmic en escola s i, seguidamen , les e e ències
bibliog à iques u ili zades du an el desen olupamen del p ojec e.
Pe acaba , s’adjun en una sè ie d’annexos amplian la in o mació exposada en els di e en s
apa a s del cos del eball.
Ma c eò ic
3
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
HABILITATS
VISUALS
HABILITATS
D'ESCOLTA
HABILITATS
MOTRIUS
2. MARC TEÒRIC
2.1 LA LECTOESCRIPTURA
En el p océs de la lec oesc ip u a, ac ua el sis ema isual, el sis ema audi iu (amb la unció
d’escol a), i el sis ema mo o . Llegi eque eix de la in eg ació isual-audi i a-o al, és a di ,
s’associa un g a ema a un onema i es epe eix o almen (in e é el sis ema onado , que és
una pa del sis ema mo o ). L’esc ip u a ambé es duu a e me g àcies a la in eg ació dels
sis emes isual-audi iu-mo o ja que, a més d’associa el g a ema al onema cal coo dina el
mo imen de la mà pe ep odui -lo (Campbell, R., 2008). Pe aques mo iu, quan exis eix una
di icul a en la lec oesc ip u a, s’ha de e un diagnòs ic di e encial pe de e mina l’o igen del
p oblema: isual, audi iu o mo iu. En cas que les es modali a s d’habili a s implicades
p esen in p oblemes, el ac amen po a iba a se la combinació de es ca ego ies
e apèu iques: la e àpia isual compo amen al, l’en enamen de l’escol a (o eeducació
audi i a) i la e àpia de mo imen s í mics pe in eg a els e lexes p ima is que bloquegen el
sis ema mo o .
En e els sis emes isual, audi iu i mo o ha d’ha e -hi una bona in eg ació a ni ell ce eb al,
pe què la in o mació que ebem dels es sis emes, pugui se in eg ada i compa ada, en e ells
i a emps, i d’aques a in eg ació, pugui so i una in o mació de ni ell supe io com el
llengua ge o al, o ien ació espacial, la descodi icació dels símbols esc i s (g a emes), síl·labes,
pa aules i símbols audi ius ( onemes) (López Juez, M.J. 2010). Vegeu la igu a 1.
HABILITATS DE NIVELL 1
HABILITATS DE NIVELL 2
HABILITATS DE NIVELL 3
ORIENTACIÓ
ESPACIAL
DESCODIFICACIÓ
LECTURA
ESCRIPTURA
LLENGUATGE
ORAL
ORIENTACIÓ ESPACIAL:
-In eg ació iso-mo o a (P o a
DEM), coo dinació ull-mà.
DESCOFDIFICACIÓ:
-In eg ació iso-audi i a. (P o a
VADS i AVIT)
-In eg ació iso-espacial.
Figu a 1. Habili a s d’in eg ació isual, mo o a i audi i a
HABILITATS DE NIVELL 1
HABILITATS DE NIVELL 2
HABILITATS DE NIVELL 3
Ma c eò ic
4
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
2.1.1 Veu e-hi implica en end e pe pode ap end e
La ia d’en ada de la in o mació, pe l’ap enen a ge de la lec oesc ip u a, és a a és del
sis ema isual, el sis ema audi iu, el sis ema es ibula i la p opiocepció. Un cop in eg ada o a
aques a in o mació, es di igeix a les à ees del ce ell pe inen s, on es p ocessa, i seguidamen ,
s’en ia a la ia de so ida de la in o mació, a a és del sis ema mo o en la modali a de
llengua ge o al (en el que in e é l’apa ell onado ) o l’esc ip u a (en la que in e é la
coo dinació ull-mà).
Pe an , les habili a s isuals es poden classi ica ( igu a 2) segons si acili en la in o mació a
l’en ada (mo ili a ocula , binocula i a o acomodació), el p ocessamen de la in o mació, o
l’execució de l’acció a la so ida (esc ip u a i pa la).
2.1.2 Model neu ocogni iu de la lec oesc ip u a.
Pe ex eu e in o mació d’un conjun de pa aules, p ime cal eni la in enció de llegi . Des de
l’esco ça ce eb al p e on al s’en ia un missa ge que a iba als músculs ex aocula s, que
eali zen un mo imen sacàdic pe a iba a l’inici de la ase (Lanyon LJ, Denham SL, 2009).
VIA MAGNOCEL·LULAR
VIA PARVOCEL·LULAR
Figu a 3. P océs que eali zem al llegi i les ies neu ològiques implicades.
Figu a 2. Esquema de l’ap enen a ge.
Mo imen
Sacàdic
Con e gència Fixació
Acomodació
Ma c eò ic
11
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Taula 2. Resum de les habili a s d’in eg ació senso ial necessà ies pe la lec oesc ip u a.
En aques eball ap o undi em i eali za em les p o es que a aluen les habili a s
d’in eg ació iso-audi i a (a la p ime a ila de la aula 2).
2.2.1.2 Tes s d’in eg ació iso-audi i a
Les p o es pe a la alo ació de la in eg ació iso-audi i a són l’AVIT (Audi i e Visual
In eg a ion Tes ) (Bi ch, H.G.; Belmon , L.,1965), i el VADS (Visual Au al Digi Span Tes )
(Koppi z, E.M., 1981).
a) L’AVIT ( igu a 7) a alua la capaci a del nen pe de e mina i iguala un es ímul
audi iu amb un es ímul isual. La asca del nen en aques a p o a és elaciona un
pa ó d’es ímuls isuals (sè ie de pun s neg es sepa a s una ce a dis ància) amb
un pa ó d’es ímuls audi ius que p esen a l’examinado .
HABILITATS
D’INTEGRACIÓ
VISUAL
TESTS
FUNCIÓ
PROBLEMES QUAN L’HABILITAT NO
ESTÀ INTEGRADA
VISO-AUDITIVA
VADS
AVIT
Connec a el que escol em amb el que obse em.
E ades en els dic a s.
P oblemes en ac i i a s í miques.
VISO-MOTORA
VMI
Relaciona les habili a s isuals pe cep i es amb el
con ol de la pos u a pe al d’aconsegui el
con ol del mo imen mo o i el del mo imen i.
Di icul a en al coo dinació i
equilib i.
Di icul a en sabe que es d e a-
esque a, da an -da e e.
VISO-ESPACIAL
FIGURA
UNIVERSAL
Té en comp e l’espai on es si uen, cons a de:
in eg ació bila e al, la e ali a i di eccionali a .
P oblemes pe sabe on és la d e a i
esque a.
Mala comp ensió lec o a.
Al e ació en l’o d e de les lle es o
pa aules
Figu a 7. Tes d’In eg ació Audi i a-Visual (AVIT).
Ma c eò ic
12
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
b) El VADS ( igu a 8) es à compos pe qua e pa s on s’u ili zen com a es ímuls
seqüències de núme os de l’1 al 9. La asca del nen és epe i les seqüències de
núme os o almen o esc iu e’ls de memò ia, ins a iba a un màxim de se dígi s
segui s.
Valo a les di e en s ies d’en ada i de so ida de la in o mació, de e minan la
capaci a d’in eg a la in o mació isual i audi i a ebuda i la se a co esponen
espos a o al i esc i a. Les qua e subp o es que eali za em són:
Visual-o al (V-O): el nen epe eix o almen els núme os que se li han
mos a isualmen .
Visual-esc i (V-W): el nen esc iu els núme os que ha is .
Audi i a-o al (A-O): el nen epe eix els núme os que ha escol a
p è iamen .
Audi i a-esc i (A-W): el nen esc iu els núme os que ha escol a
an e io men .
2.2.2 Funció de l’op ome is a en la salu isual
Una de les nos es asques p o essionals, com a op ome is es, a la qual hau íem de dona més
impo ància, és consciencia i educa pe a la salu isual a la població. Això ol di p omou e
p og ames educa ius, en oca s a la població escola i al seu en o n mi jançan campanyes
in o ma i es sob e l’o igen i l’e olució dels as o ns isuals i els ac amen s p e en ius que
exis eixen, mi jançan p àc iques saludables.
La implemen ació dels p og ames p e en ius, a les escoles, du an el cu s escola pe me
a iba a quasi o a la població en eda d’escola i zació pe ò, no se an e ec ius si no es
complemen en amb p og ames d’in e enció ambien al i conduc ual.
Els p og ames p e en ius enen com a objec iu ins au a u ines saludables amb una
plani icació en l’àmbi amilia i escola .
Figu a 8.. Tes de Memò ia Audi i a y Visual de Dígi s (VADS).
Ma c eò ic
13
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Exis eixen es g aus de p e enció isual ( egeu la aula 3), de e mina s pel momen en que
s’inicia la in e enció op omè ica. Segons l’ac ual sis ema sani a i, la p e enció p imà ia e
l’objec iu de millo a la salu isual i p e eni les dis uncions isuals, amb ac amen s basa s
en eali za bons hàbi s de p e enció isual. La p e enció secundà ia que e com a inali a
eali za p o ocols i p ocedimen s pe elimina o con ola p oblemes isuals amb l’ajuda
d’ulle es, len s de con ac e, p ismes, e àpia isual e c... I, pe úl im, la p e enció e cià ia que
p e én edui la
eapa ició d’al e acions isuals. El p esen eball es à emma ca en el ni ell de P e enció
isual p imà ia.
2.3 HABILITATS D’ESCOLTA
Podem di que el p ocessamen audi iu és “el que em amb el que escol em” (Ka z, J., S ecke ,
N.,& Hende son, D., 1992). És en l'àmbi acadèmic, on el p ocessamen audi iu, i els as o ns
audi ius, han ebu mol a a enció, on di e sos p o essionals han assenyala que alguns nens
amb p oblemes d'ap enen a ge ambé mos en di icul a s en el p ocessamen de l’audició
(Toma is, AA, 1996).
Quan es eben senyals audi i es, la pe sona ha d’anali za , emmaga zema i ecupe a
in o mació elacionada amb aques s senyals. La comp ensió d’aques missa ge, s’aconsegueix
mi jançan l'ús d’in o mació p è iamen adqui ida i in eg ada, jun amen amb senyals
p oceden s d'al es on s senso ials.
Taula 3. P omoció de la salu isual: ni ells d’in e enció.
Ma c eò ic
14
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Di e sos au o s han demos a que exis eix una je a quia de ni ells de quali icació de
p ocessamen de senyals audi ius. Aques es habili a s inclouen: de ecció, p ocessamen en
sè ie i en pa al·lel, l'o gani zació i la descodi icació dels senyals (Ka z e al, 1992.), així com la
disc iminació dels sons i la locali zació, l'a enció audi i a de igu a- ons, ancamen audi iu,
sín esi audi i a, anàlisi audi i a, associació audi i a, memò ia audi i a i la in eg ació audi i a
(Che mak, G.D., Museik, F.E.,1997;Bellis,T.2002;Kelly, D.,1999).
P ocessamen o pe cepció audi i a
La pe cepció audi i a, es po a a e me en la de ecció inicial de la senyal audi i a i un
cop de ec a , és ansme i seguidamen , es p odueix el seu p ocessamen audi iu a
e es del onc ce eb al i es di igeix a di e ses à ees co icals, on es p odueix el
p ocessamen addicional, lla o s es po econèixe el ipus d'in o mació i en end e-la
com a pa la o algun al e ipus de so que po eni o no signi ica .
De mane a que, es passa de la pe cepció inicial dels senyals audi ius a l'ò gan de l’oïda
i les se es es uc u es in e nes, ins al seu p ocessamen a ni ells co icals.
P ocessamen audi iu o P ocessamen audi iu cen al
El p ocessamen audi iu cen al es de ineix com l'e iciència i l'e icàcia amb què el
sis ema ne iós cen al u ili za la in o mació audi i a pe an , inclou una a ie a de
compo amen s com el econeixemen , la in eg ació , la disc iminació , i la locali zació
dels sons. Pa la em de p ocessamen audi iu pe desc iu e l'ús de la in o mació
audi i a i la in e acció de les zones del p ocessamen audi iu cen al i pe i è ic.
El de e io amen del p ocessamen de les senyals audi i es, pod ia esul a en una
sè ie de enòmens de compo amen del nen on es eu ia a ec a el seu endimen
acadèmic.
Exis eixen unes habili a s d’escol a sense les quals no pod em p ocessa co ec amen la
in o mació que ens a iba mi jançan els sons:
Ma c eò ic
15
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Aques es habili a s es an elacionades en e si i es desen olupen amb el emps. Es an
adqui in una da e e l’al e pe an , no s’adqui eixen al ma eix i me.
A enció audi i a
L’a enció audi i a es basa en el concep e igu a- ons. Pe a alua -la s’in en a di igi l’a enció
del nen en el ex men e s’escol en sons.
Habili a s onè iques bàsiques
Es basa en la disc iminació de la pa aula, descomposició onològica i la ba eja onològica.
Pe me disc imina els di e en s sons de les pa aules, sepa a pa aules en mo emes i
combina onemes en di e en s pa aules. Aques es habili a és impo an pe la comp ensió de
les llengües i pe ap end e a llegi .
Memò ia audi i a
L’habili a de la memò ia audi i a es basa en di els núme os de memò ia o dena s, di de
memò ia els núme os al e és, memò ia de pa aules i la memò ia de ases. Aques a habili a
s’a alua amb el es VADS, p esen a an e io men
Si no es é memò ia no es po e eni el que s'ha escol a i pe an no es po p ocessa aques a
in o mació co ec amen . Al di els núme os o denadamen em un p ocessamen de la
memò ia di ec amen en can i, al di els núme os al e és em de eni la capaci a de e eni la
in o mació a la men i p ocessa -la. Una al e mane a de eballa la memò ia de pa aules i de
ases, es quan es p esen a un ex on hi al en pa aules o lle es.
Figu a 9. Habili a s d’escol a
ESCOLTA
A enció
Audi i a
Habili a s
Fonè iques
Bàsiques
Memò ia
Audi i a
In eg ació
Audi i a
Ma c eò ic
16
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
In eg ació audi i a
La in eg ació audi i a es basa en la comp essió i el aonamen audi iu que són més complexes
d’adqui i .
Aques a habili a és d’o d e supe io , pe an eque eix que el nen a més d’en end e el que se
li explica, ha de se capaç d’u ili za les se es p òpies deduccions i aonamen s pe
comp end e el que se li ha explica . Pe sabe si el nen é aques a habili a li podem llegi un
agmen cu i seguidamen se li an p egun es del que ha escol a . El nen ha de espond e
amb al es pa aules que no s’hagin u ili za en el que li hem llegi , pe an ha de se capaç
d’en end e el que li hem di i cons ui ases més complexes en la se a espos a. Aques a
habili a es po a alua mi jançan p o es de eloci a i comp ensió lec o a
2.3.1 P ocessamen de la in o mació audi i a i isual
Un cop hem dona un signi ica al que escol em, hem de pode exp essa pa aules o ases
cu es, aques a unció la eali za l’à ea de B oca (à ea 44 i 45 de B odman). Vegeu la igu a 10.
Pe an , quan ens demanen que epe im les pa aules que ens diuen, el p ocessamen que em
sob e el que hem escol a és el següen ( igu a 11):
Quan escol em un so, aques passa a a és de la nos a o ella cap a la ia audi i a ins
al cò ex audi iu p ima i (al lòbul empo al esque e, on pod à in eg a amb la ia
pa ocel·lula isual, que ambé hi desemboca, eco deu la igu a 4), allà es disc imina
la eqüència del so que escol em, seguidamen es ansme a l’à ea 42 o d’associació,
on es comencen a iden i ica les pa aules i on hi ha l’a enció audi i a. Desp és, es
Figu a 10. Di e ses à ees d’in eg ació ce eb al (Ima ge ex e a de
h p://www.monog a ias.com/ abajos92/ abajo-in es igacion-p ocesos-cogni i os/ abajo-in es igacion-
p ocesos-cogni i os2.sh ml)
Ma c eò ic
17
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
di igeixen cap a l’à ea de We nicke on es p odueix el econeixemen del que s’escol a
donan al sons un signi ica . Un cop ja en enem el que es em escol an , el que hem de
e és eali za la conseqüen epe ició, aques a unció la eali za l’à ea de B oca on
pod em e el p ocessamen d’una ase cu a o d’algunes pa aules. Pe què aques es
pa aules les puguem p onuncia , de l’à ea de B oca su en axons que es di igeixen cap
al cò ex mo o , que es locali za al seu cos a , conc e amen a la zona on es oba la
boca, els lla is, la llengua... i conseqüen men aques en ien o d es als seus músculs
pe què, inalmen , puguem p onuncia e balmen la espos a desi jada.
Quan olem di en eu al a el que llegim, el p ocessamen neu al que em és el següen ( igu a
12):
Quan es em llegin , la in o mació ens a iba a a és de la ia isual i aques a es
di igeix al cò ex isual p ima i, i des d’allà, la in o mació isual a iba al lòbul
empo al a a és de la ia pa ocel·lula . In e p e a i en end e les pa aules que
llegim es eali za a l’à ea de We nicke on li donem signi ica al que es em eien
( eco dem el qua ce cle de Ske ing on audició-llengua ge). El p océs mi jançan el
qual epe im el que es em llegin , és el ma eix que quan epe im el que sen im, es a
di , els axons de l’à ea de We nicke es di igeixen a l’à ea de B oca on a em el
p ocessamen de di el que hem en ès quan llegíem i seguidamen aques es ib es
Figu a 11. P océs de di en eu al a el que escol em (Ima ge
ex e a del llib e “Neu ociencia la explo ación del ce eb o”)
Ma c eò ic
18
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
ani an cap al cò ex mo o on a an mou e els músculs de llengua, lla is... pe pode
p onuncia les pa aules.
El cos callós ( igu a 13) ambé é la se a impo ància en el p ocessamen de la isió i l’audició
amb la in eg ació de la in o mació ja que, g àcies a aques a es uc u a po passa la in o mació
de l’à ea de We nicke de l’hemis e i esque a a l’à ea mo o a de l’hemis e i d e . Si aques a
comunicació no es duu a e me, no es po eali za el mo imen de la pa d e a del nos e cos
(Fe é, J.; A ibau, E., 2002). En els annexos s’ha amplia la in o mació sob e el p ocessamen
audi iu cen al.
Pe al a banda, quan ens cen em en els nens amb dè ici en la lec u a, aques s enen una
capaci a menys e icien pe in eg a la in o mació dels canals audi ius i isuals que els lec o s
sense cap di icul a lec o a (Bi ch HG, Belmon L, 1965). La in eg ació isual i audi i a, doncs,
es elaciona amb el bon endimen en la lec u a (Kahn D, Bi ch HG, 1968) .
Bi ch HG, Belmon L i Kahn D, an se els p ime s au o s que an demos a en els seus es udis
que l’habili a lec o a millo a amb l’eda , pe ò és en l’eda en e els 5 i els 7 anys on el
desen olupamen és més àpid. En el nos e es udi a aluem a nens de segon de p imà ia, la
majo ia enen 7 anys d’eda , pe an , es an al inal de “l’e apa d’ap end e a llegi ”, en la que
és onamen al que les habili a s isuals i audi i es es iguin ben desen olupades i in eg ades
pe e i a els p oblemes o di icul a s en l’ap enen a ge pos e io , en què el nen u ili za à la
des esa lec o a pe con inua ap enen al lla g de la ida. Aques a segona e apa, que du a
Figu a 12. .P océs de di en eu al a el que llegim
(Ima ge ex e a del llib e “Neu ociencia la explo ación del ce eb o”)
Ma c eò ic
19
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
o a la ida, l’anomenem “llegi pe ap end e”. Pe aques mo iu ambé podem oba
pacien s adul s amb di icul a s d’ap enen a ge.
2.4 ETAPES DE L’APRENENTATGE ESCOLAR
La majo pa de nens del nos e país, han passa pe l’escola b essol i l’educació in an il, pe ò
no és ins als 6 anys, que comença l’ensenyamen obliga o i, amb el p ime cu s de p imà ia.
L’objec iu d’aques p ime cu s és que, en acaba , el nen hagi ap ès a llegi i esc iu e.
Quan comencen el p ime cu s de p imà ia, es dóna pe suposa que el nen ja ha assoli un bon
nI ell de desen olupamen ( e noció del seu esquema co po al, amb la la e ali a ben
es able a, bona coo dinació ull-mà i bona isió binocula ) i que é o es les habili a s mo ius,
d’escol a i isuals a pun . Si això os ce , no exis i ien les di icul a s d’ap enen a ge o la
incidència se ia meno , sense conside a els ac o s me odològics i con ex uals que ambé són
esponsables del acàs escola , pe ò dels que no ens n’ocupa em aquí.
Fins als 6-7 anys els nens ap enen a llegi . A pa i dels 7 anys les demandes isuals en isió
p ope a, augmen en amb el pas dels cu sos, la mida de la lle a disminueix i el con ingu dels
ex os augmen a. Les habili a s isuals bàsiques pe e on a aques es demandes són: una
bona mo ili a ocula (sacàdics de pe i a ampli ud, ixacions i seguimen s), els sis emes
acomoda ius i binocula s, i la pe cepció. G àcies a aques es habili a s, els nens poden eali za
asques en isió p ope a, llegi i esc iu e, de mane a sos inguda, i endi en els es udis. En
l’ap enen a ge escola de la lec oesc ip u a, doncs, hi ha dues e apes ben di e enciades
(Scheiman, M.M.; Rouse, M.W., 2006).
APRENDRE A LLEGIR
(Fins als 7 anys)
LLEGIR PER APRENDRE
(A pa i dels 7 anys)
COM
Lle a pe lle a
Reconeixemen de pa aules sence es
OBJECTIU
Reconeixemen de la pa aula
T eu e el signi ica de la ase
HABILITATS NECESÀRIES
Habili a s pe cep i es
Habili a s acomoda i es i e gències
INTEGRACIÓ
VISO-AUDITIVA
Lec u a en eu al a, desp és sols es mouen
els lla is i pe úl im només llegi
men almen
Lec u a es a més e icaç quan no es llegeix
en eu al a
VIA NEUROFISIOLÒGICA
Via onològica (Hemis e i Esque e)
Via lèxica (Hemis e i D e )
Taula 4. E apes de la lec oesc ip u a
Ma c eò ic
20
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
P ime s’ap èn a llegi i quan ja es a de o ma au omà ica comencem a llegi pe ap end e. Les
habili a s isuals p io i à ies en una e apa l’al a ambé són di e en s, com podem ap ecia a la
aula 4.
A la aula 4, a més a més, podem obse a que en el p ime p océs (ap end e a llegi ),
l’hemis e i esque e és el que eballa més i en el segon p océs (llegi pe ap end e), el que
eballa és l’hemis e i d e , que a la in eg ació inal de la in o mació. En les dues e apes és
impo an el cos callós, com a es uc u a de connexió in e hemis è ica que pe me la
in eg ació iso-audi i a, pe pode associa els g a emes amb els onemes ( igu a 13).
És necessa i que el cos callós es igui ben desen olupa , doncs a a és d’ell ia gen les ib es
ne ioses que an d’un hemis e i a l’al e. Quan el cos callós no es à del o desen olupa po
ha e -hi di icul a s en el ànsi de l’e apa d’ap end e a llegi a la de llegi pe ap end e. Po
succei que el nen econegui les lle es, pe ò que no en engui el signi ica d’una ase (Fe é, J.;
A ibau, E, 2002).
2.5 PAUTES PER A UN DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Ja hem exposa pe què una di icul a d’ap enen a ge po eni múl iples causes.
L’op ome is a que es dediqui a la isió i l’ap enen a ge ha d’es a en comunicació amb al es
p o essionals que eballen en el diagnòs ic i ac amen de p oblemes d’ap enen a ge, com
són els neu opsicòlegs, psicòlegs clínics, psicomo icis es, e apeu es d’escol a
HEMISFERI ESQUERRE
•Racional
•Memò ia inmedia a
•Ve bal
•De all
•Descodi ica
•In e p e ació eali a
COS
CALLÓS
(INTEGRACIÓ)
HEMISFERI DRET
•Emocional
•Memo ia a lla g e mini
•Musical
•In eg ació con ex
•In e p e ació con ex
•C ea iu
Figu a 13. Funcions dels hemis e is ce eb als i del cos callós
Es a de la qües ió
27
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
3.4 T eball inal de Màs e FOOT 2011
La e àpia isual és un mè ode de ac amen pe a de e mina s p oblemes isuals que poden
p odui un baix endimen acadèmic.
Aques eball a eni com a objec iu de e mina l’èxi en di e en s habili a s isuals, desp ès
de dos mesos de e àpia isual, a una classe de segon de p imà ia.
La e àpia es a eali za a casa i de o ma indi iduali zada i es a ole de e mina les
di e encies en e el g up clínic i el g up con ol en els seus esul a s.
A aques s nens se’ls a eali za una a aluació mensual du an es mesos, on an el g up
con ol com el g up clínic se’ls a e les ma eixes p o es i en les ma eixes condicions.
L’a aluació de dels esul a s del g up con ol i el g up clínic es a e es adís icamen i aques
esul a s an dona a conèixe que els nens an millo a en algunes habili a s i no es a
demos a di e ències en e els dos g ups.
Aque s eball concloïa explican que la e àpia isual eali zada, és a di a casa, no és la millo
o ma de eballa els p oblemes isuals en la població escola i elacionades amb el seu
endimen acadèmic, degu a les de iciències en el complimen del ac amen .
Objec ius
28
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
4. OBJECTIUS
Ha en alo a els an eceden s d’aques eball, amb aques p ojec e olem comp o a si hi ha
una millo a en la in eg ació de les habili a s isuals i audi i es desp és de eali za un
p og ama de e àpia isual p e en i a a l’escola. De e minen els alo s de les a iables
mi jançan la eali zació de dos es , que ja hem explica en el ma c eò ic:
Tes AVIT ( es d’In eg ació Audi i a i Visual), que e com a objec iu a alua l’habili a
del nen d’associa una seqüencia empo al de sons amb un pa ó isual de pun s.
Tes VADS (Tes de Memò ia Audi i a y Visual de Dígi s), aques es s a alua la
memò ia de dígi s (necessà ia pe una lec oesc ip u a e icaç) quan la modali a de la
in o mació d’en ada es isual (V) o audi i a (A) i l’execució de so ida es o al (O) o
esc i a (W), les possibles combinacions són les següen s: A-O, A-W, V-O,V-W. Vegeu la
igu a 2.
En una població in an il de segon de p imà ia, compa a em els esul a s ob ingu s a les
a aluacions inicials amb els esul a s de les a aluacions inals desp és de eali za un p og ama
de e àpia isual p e en i a que cons a de qua e ases amb una du ada de 7 se manes.
Pe ecolza els esul a s ob ingu s a les p o es de l’AVIT i el VADS, hem eali za dues p o es
complemen à ies, el DEM ( egeu aula 4) i la eloci a lec o a, que es onamen en en les
habili a s d’in eg ació iso-audi i a que es mesu en amb l’AVIT i el VADS. Men e que amb el
DEM podem sabe si el nen ha assoli les uncions d’au oma i zació de la lec u a
co esponen s a l’e apa d’ap end e a llegi , el es de la eloci a lec o a ens in o ma sob e si el
nen es à p epa a pe passa a l’e apa de llegi pe ap end e, si ja llegeix amb la eloci a
su icien pe en on a -se a ex os més lla gs i és capaç d’inco po a -hi la cognició (comp ensió
lec o a).
P ocedimen
29
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
5. PROCEDIMENT
El nos e eball o ma pa d’un p ojec e que és una ilogia de eballs inals de g au des ina s
a la alo ació de les habili a s d’in eg ació isual, audi i a, mo o a i pe cep i a. Aques s es
eballs in eg en el p ojec e comú de P e enció de la Salu Visual a les Escoles que ha es a
econegu com una expe iència d’Ap enen a ge-Se ei pe la Fundació Jaume Bo ill. Les p o es
les am pode eali za amb l’ajuda d’al es alumnes de la FOOT, als que anomena em
col·labo ado s, insc i s dins a l’ac i i a cul u al de la FOOT Accions de p e enció isual pe a
l’ap enen a ge.
5.1 SELECCIÓ ESCOLA
Aques eball s’ha pogu eali za g àcies a l’escola Rose Capde ila de Te assa, g àcies a la
se a disponibili a i lexibili a , ja que ens ha pe mès la se a eali zació du an els mesos de
Desemb e a Maig, i inco po a el p og ama de e àpia isual p e en i a en la se a dinàmica
habi ual.
Pe du a e me aques p ojec e, e a necessa i oba l’escola que ens pe me é eali za les
a aluacions de les habili a s isuals i audi i es abans i desp és de e la e àpia isual i
implemen a , en la dinàmica del cen e escola , la nos a in e enció amb la e àpia isual a
aó de es ma ins a la se mana du an un in e al de in minu s. T oba un cen e amb
aques a disponibili a no ha es a una asca àcil.
El p ocedimen que s’ha segui pe la eali zació de la pa expe imen al d’aques eball ha
es a el següen :
T oba l’escola idònia.
Reali za eunions amb l’equip di ec iu de l’escola, pe p esen a el p ojec e i pe
explica el p ocedimen que segui íem i en que consis i ien les p o es i la e àpia
isual.
Reunions amb els pa es a p incipi de cu s pe explica -los la impo ància de la isió, les
p o es op omè iques que eali za íem als nens, i demana el consen imen in o ma i
els qües iona is complimen a s.
Dona a o s els nens un consen imen in o ma on hi cons a a un b eu qües iona i
sob e la salu isual dels pa es i del p opi nen. Aques consen imen es a e o na pe
e us de la in o mació dels an eceden s del nen.
P ocedimen
30
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
A mei a de cu s, en ega els in o mes op omè ics de les a aluacions inicials, en una
eunió conjun a escola-pa es.
T obem en annexos o a la documen ació necessà ia pe du a e me aques p ocedimen ,
començan pe la ca a de p esen ació a la di ecció de l’escola.
5.2 ELS SUBJECTES
Les a aluacions isuals i la e àpia isual es an eali za a o s els nens de segon de p imà ia
que ens ha ien e o na el consen imen in o ma signa pels seus pa es. En o al són 75 nens,
dels quals 3 es an exclou e pe absència del consen imen in o ma . No hem conside a al es
c i e is d’exclusió. Pe an , la mos a cons a de 72 escola s dels quals 40 són nens i 32 són
nenes.
5.3 SELECCIÓ DE LES PROVES
Les a aluacions p è ies a la e àpia isual es an eali za els ma ins del dijous du an 4
se manes i les p o es que es an du a e me an se les següen s:
AVIT
VADS
DEM
VELOCITAT LECTORA EN CATALÀ I CASTELLÀ
Pe eali za les a aluacions de les habili a s isuals, els meus companys de p ojec e, eien les
a aluacions de binocula i a , la e ali a , agudesa isual i au o e ac òme e i de pe cepció
isual, men e jo eali za a les d’audició, DEM i eloci a lec o a.
L’escola ens a cedi l’espai de la biblio eca pe a eali za les a aluacions. No malmen jo
eali za a les p o es d’audició, és a di , VADS i AVIT i les al es dues, DEM i eloci a lec o a les
eien els es udian s col·labo ado s que eien a ajuda -nos, ja que eníem mol s nens pe
a alua .
Quan èiem les a aluacions eníem unes llis es on hi igu a a el nom del nen i o es les p o es
que se li ha ien de eali za i a mesu a que les eali zà em anà em ma can pe con ola que
el nen passés pe o es les e apes de l’a aluació.
Un cop el nen ja ha ia e o es les a aluacions, ana a cap a la se a classe i c ida a al següen
company pe o d e de llis a.
P ocedimen
31
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
5.4 INFORMACIÓ ALS PARES
Els pa es, en o momen , han es a in o ma s de o el p océs que seguíem amb el c ib a ge
isual ja que, se’ls hi an en ega in o mes a la mei a de la e àpia pe in o ma -los dels
esul a s dels seus ills ins aquell momen i pos e io men es a e una eunió amb o s ells
pe explica -los els in o mes pe si enien algun dub e.
A les eunions es a dona in o mació als pa es i a l’escola, en o ma de íp ics amb ima ges
sob e consells de p e enció isual a l’escola i bons hàbi s que ha ien de du a e me els nens
pe p e eni p oblemes isuals ( igu a 35 si uada al annexos).
C onog ama
32
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
6. CRONOGRAMA
La aula 6 mos a la plani icació empo al del T eball Final de G au, amb les p e isions i la
eali a del que hem pogu po a a e mini.
FASE
PERÍODE PREVIST
PERÍODE REAL
HORES
Plani icació del TFG: objec ius i pun d’inici
Juny a Se emb e 2013
Juny a Se emb e 2013
20
Cu s o mació pe l’elabo ació del TFG
Se emb e 2013
Feb e 2014
10
Rece ca bibliog à ica
Oc ub e a Desemb e
2013
Desemb e a Feb e
2014
50
Redacció memò ia inicial
Desemb e 2013 a
Feb e 2014
Feb e a ab il 2014
80
P esa de mesu es
Desemb e 2013
Desemb e a Feb e
2014
150
Reali zació Te àpia isual p e en i a
Feb e -Ma ç-Ab il
2014
Feb e -Ma ç-Ab il
2014
30
T ac amen de dades
Maig 2014
Maig 2014
100
Redacció memò ia de ini i a i assajos
p esen ació
Ab il-Maig 2014
Ab il-Maig 2014
150
Reunions pe iòdiques amb la di ec o a
p esencials i on line.
Se manals (Dijous)
Se manals (Di end es)
50
TOTAL
640
Taula 5. C onog ama eali zació del eball inal de G au..
Fase expe imen al
33
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
7. FASE EXPERIMENTAL
7.1 AVALUACIÓ INICIAL
Pe a eali za les a aluacions inicials i inals, l’escola ens a cedi l’aula de la biblio eca, on am
dis ibui les di e en s p o es en 6 aules, pe si ua de mane a cla a pels nens les di e ses
e apes de lesa aluacions. Els nens ha ien de passa pe o es elles pe a pode o na a la se a
classe. Expliquem les e apes a con inuació:
1. Reali zació del TVPS.
2. Reali zació de les p o es del la e ali a i in eg ació iso-mo o a.
3. Reali zació de les p o es d’in eg ació iso-audi i a, DEM i eloci a lec o a, que són les
que eali zà em nosal es.
4. Reali zació de les p o es d’e icàcia isual: mo imen s ocula s, binocula i a i
acomodació.
5. Examen de la unció isual: Agudesa isual de lluny (a 6 me es) i e acció subjec i a,
amb e inoscopi i au o e ac òme e po à il.
Figu a 15. Dis ibució de les p o es a l’aula de la biblio eca
1
2
3
4
5
6
1. Habili a s iso-pe cep i es.
2. Habili a s iso-mo o es.
3. Habili a s d’in eg ació
iso-audi i a.
4. E icàcia isual.
5. Funció isual: agudesa isual i
e acció.
6. Tes d’agudesa isual si ua a
6 me es.
Fase expe imen al
34
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Pe an , la nos a si uació dins la biblio eca, e a l’e apa es, les al es es a en elacionades
amb les p o es que eali za en els al es companys, amb l’ajuda de col·labo ado s, pe a e els
seus p ojec es.
7.2 LA TERÀPIA VISUAL PREVENTIVA
La e àpia isual la am eali za , els p ime s dies, a l’aula de cada classe i al comp o a que no
hi ha ia p ou espai pe què o s els nens poguessin e els exe cicis co ec amen , ens an
assigna a l’aula de psicomo ici a . Vam e una qua a classe de segon pe eali za la e àpia
isual més còmodamen i pe eni més con ol sob e els nens en la se a eali zació dels
exe cicis. Amb l’ajuda dels col·labo ado s, ens am dedica a e la e àpia als nens de segon C.
Pe sabe cada nen on ana a, i al p incipi pe sabe el nom de cada nen, am e unes e ique es
amb el seu nom i una g aella on se si ua a cada nen.
El p og ama de e àpia isual p e en i a que hem eali za cons a de qua e ases.
Els exe cicis comuns que s’han eali za en quasi o es les ases han es a els següen s:
a) Pa ó homola e al en decúbi supí i en ases més a ançades con ala e al.
b) Pa ó homola e al en decúbi p on i en ases més a ançades con ala e al.
c) Mo imen s ocula s sacàdics mi jançan les aules de Ha , que en les ases més
a ançades s’ha combina amb deambulació i sal s con a la e als (b inca ).
Figu a 16. Dis ibució pe a eali za la e àpia isual.
Fase expe imen al
35
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
La p ime a se mana de cada ase es a eali za sense me ònom ja que, els p ime dos dies,
ens dedicà em a que cada nen pogués ap end e bé cada exe cici pe què desp és, un cop
ap ès, in odui el me ònom i ana augmen an el i me.
Quan in oduíem el me ònom el posà em a 60ppm i quan els nens ja seguien el i me
passà em a 70ppm.
A a explica em els exe cicis que s’han eali za a cada ase i la se a inali a .
7.2.1 Fase 1
La p ime a ase es a a p e is a pe una du ada de 15 dies. Es a du a e me des del dia
24/02/14 ins a 10/03/14.
El p ime exe cici ( igu a 17) és el pa ó homola e al pa in de decúbi supí, popula men
conegu coma a “àngels a la neu”, nom que u ili za em a pa i d’a a pe ab euja . Cons a de
qua e emps:
1. Posició decúbi supí com podem eu e a la ima ge 1.
2. El b aç d e i cama d e a es desplacen o man un angle de 90º amb el cos com eiem
a la ima ge 2.
3. To nada a posició de decúbi supí com eiem a la ima ge 3.
4. El b aç i cama esque a es desplacen ins a o ma un angle de 90º amb el cos.
Desp és d’aques mo imen o nem a la posició 1, com eiem a la ima ge 4.
Ima ge 1 Ima ge 2
Ima ge 3 Ima ge 4
Figu a 17. Pa ó homola e al en decúbi supí.
Fase expe imen al
36
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
El segon exe cici ( igu a 18) és el pa ó homola e al aques exe cici es eali za pa in de la
posició decúbi p on i cons a de 4 emps:
1. Posició decúbi p on.
2. El b aç d e es doblega ins a iba da an la ca a pe mi a -se la mà al ma eix emps
que s’a onsa el peu d e , com mos a la ima ge 1.
3. To nada a posició de decúbi p on.
4. El es eali za el ma eix que en el emps 2 pe ò amb el b aç i peu esque a es desplacen
i es o na a la posició de decúbi p on, com eiem a la ima ge 2.
Ima ge 1 Ima ge 2
La inali a d’aques dos exe cicis es eballa la mo ici a inicial del nen pe si hagués un
p oblema en la se a base pode millo a -la i així p e eni les di icul a s iso-mo o es.
Pe aques mo iu eali zem el e lex simè ic- ònic del coll, bàsic pe desen olupa el o
muscula i el sis ema es ibula pe què millo i l’equilib i i la coo dinació ull-mà, que es eali za
a les p ime es ases de mo ici a del nen i dona à lloc a la in eg ació del desplaçamen inicial
del nen eali zan el ga eig. Aques exe cicis es eali zen un mínim de 10 cops.
L’úl im exe cici ( igu a 19), és eali za els mo imen s sacàdics amb les aules de Ha . Els nens
es an dis ibuï s en 5 g ups, a di e en s pa s de l’aula on hi ha penjada una aula de Ha a la
pa e . La eali zació de l’exe cici es llegi les lle es de la columna 1 i la 10 ins al inal de la
aula i seguidamen llegi -la al ebés és a di , de baix cap a dal . Es eali za 5 cops en o es les
ases.
Figu a 19. Lec u a de les iles 1 i 10 de la aula de Ha .
Figu a 18. Pa ó homola e al en decúbi p on.
T ac amen de dades
43
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
9
15
48
611
55
0
10
20
30
40
50
60
0 1 2
Núme o de nens a alua s
Compa ació an e io -pos e io AVIT
An e io
Pos e io
8. TRACTAMENT DE DADES
L’anàlisi de dades que hem eali za és compa a els esul a s dels es AVIT, VADS, DEM i
eloci a lec o a en ca alà i cas ellà abans i desp ès d’ha e eali za la e àpia isual amb
l’objec iu de e i ica si aques s millo en o no.
En p ime lloc, pe pode eali za l’anàlisi es adís ic de o s els esul a s, de les a aluacions
abans i desp és de eali za la e àpia isual, hem eali za el es de Kolmogo o -Smi no , pe
e i ica si els esul a s segueixen una dis ibució no mal. A l’aplica aques es a o es les
p o es que hem eali za als nens esul a que cap p o a p esen a una dis ibució no mal de
esul a s, és a di , que no són pa amè ics. Pe an o l’anàlisi que eali zem és aplicable a
es s no pa amè ics.
Aques apa a hi ha ep esen a els esul a s que conside em més signi ica ius pe pode
ex eu e conclusions. Hem amplia o a aques a in o mació en els annexos.
ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’AVIT
Pe a e l’anàlisi de dades del es AVIT, el que hem e és exp essa els esul a s en alo 0
pe als nens que es an pe so a del alo espe a pe la eda ( alo de e e ència del es ), alo
1 pe als que es an dins de la no mali a pe l’eda , i alo 2 pe als que es an pe sob e de la
no mali a pe a pode e l’anàlisi amb es s no pa amè ics. El es u ili za pe a eali za
aques g à ic és el S em-and-Lea Plo F equency S em & Lea .
A les igu es següen s ep esen em la compa ació dels esul a s ob ingu s del es de l’AVIT de
les a aluacions an e io s (columnes bla es) i amb les pos e io s (columna a onja) de la e àpia
isual.
G à ic 1. Compa ació dels esul a s de la p o a de l’AVIT.
T ac amen de dades
44
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
En el g à ic 1 podem obse a que el nomb e de nens de la columna 0 pos e io i la columna 1
pos e io ( esul a s in e io s o iguals al alo no mali za del es ) ha disminuï un cop
eali zada la e àpia isual. A la columna 2 pos e io (que mos a alo s supe io s als
no mali za s del es ) ha passa el con a i, ja que apa eix un majo nomb e de nens. Pe an ,
s’obse a una millo a dels esul a s dels nens, a alua s amb l’AVIT, desp ès de la e àpia isual:
la mi jana an e io és de 1.54 i la mi jana pos e io és de 1.68.
ANÀLISI DELS RESULTATS DEL VADS
Pe a e l’anàlisi de dades del es VADS el que em es el ma eix que amb el es AVIT,
exp essa els esul a s en alo 0 pe als nens que es an pe so a del alo espe a pe la eda
( alo de e e ència del es ), alo 1 pe als que es an dins de la no mali a pe l’eda , i alo 2
pe als que es an pe sob e de la no mali a pe a pode e l’anàlisi amb es s no pa amè ics.
En aques g à ic (g à ic 2) mos em l’a aluació que eali zen de la subp o a del VADS A-O, on
nosal es diem o almen uns núme os (Audi iu) i els nens ho epe eixen (O al). Obse em, pe
a la columna 2, en l’a aluació pos e io hi ha un majo nomb e de nens, i en les columnes 0 i 1,
en l’a aluació pos e io i ha una educció del nomb e dels nens, un cop eali zada la e àpia
isual pe an , ob enen millo s esul a s.
7
45
20
5
30
37
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0 1 2
Núme o de nens a alua s
Compa ació an e io -pos e io VADS A-O
An e io
Pos e io
G à ic 2. Compa ació dels esul a s de la p o a VADS Audi iu-O al.
T ac amen de dades
45
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
En aques apa a de la p o a del VADS (g à ic 3) a aluem la subp o a A-W, on nosal es diem
uns núme os (Audi iu) i els nens ho esc iuen (Esc i ). Obse an el g à ic, hi ha una millo a
sob e o en la l’a aluació pos e io de la columna 2.
En aques apa a (g à ic 4) hem a alua la subp o a V-O on nosal es mos em uns núme os
(Visual) i els nens ho diuen en eu al a de memò ia (O al). Obse em en el g à ic, que hi ha una
millo a en les a aluacions pos e io s pe ò, sob e o hi ha un augmen en el nomb e de nens en
la columna 2.
32 32
8
21
33
18
0
5
10
15
20
25
30
35
0 1 2
Núme o de nens a alua s
Compa ació an e io -pos e io VADS A-W
An e io
Pos e io
33
26
13
31
25
16
0
5
10
15
20
25
30
35
0 1 2
Núme o de nens a alua s
Compa ació an e io -pos e io VADS V-O
An e io
Pos e io
G à ic 3. Compa ació dels esul a s de la p o a VADS Audi iu-Esc i .
G à ic 4. Compa ació dels esul a s de la p o a VADS Visual-O al.
T ac amen de dades
46
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
En aques g à ic (g à ic 5) mos em l’a aluació que eali zen els nens de la subp o a del VADS
V-W, on nosal es mos em uns núme os (Visual) i els nens ho esc iuen (Esc i ) i obse em que
la millo a més impo an es en la columna 1 on hi ha un augmen mol signi ica iu en
l’a aluació pos e io .
ANÀLISI DELS RESULTATS DEL DEM
Pe a la eali zació de l’anàlisi de dades del es DEM, hem p es els esul a s del es ho i zon al
ja que implica la pa icipació de la oculomo ici a , al ha e de eali za mo imen s sacàdics de
pe i a ampli ud, an impo an s pe la lec u a, com ja hem comen a an e io men .
51
0
21
42
25
5
0
10
20
30
40
50
60
0 1 2
Núme o de nens a alua s
Compa ació an e io -pos e io VADS V-W
An e io
Pos e io
110,5
85,58
0
20
40
60
80
100
120
Temps en segons
Mi jana
Compa ació an e io -pos e io emps ho izon al
DEM
TEMPS ANTERIOR T.
HORITZONTAL
TEMPS POSTERIOR
T.HORITZONTAL
G à ic 5. Compa ació dels esul a s de la p o a VADS Visual-Esc i .
G à ic 6. Compa ació dels esul a s de la p o a del DEM.
T ac amen de dades
47
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Podem obse a que hi ha una millo a de emps espec e a la mi jana an e io , que es de
110.5 segons i la pos e io , de 85.58 segons un cop eali zada la e àpia isual.
VELOCITAT LECTORA CATALÀ I CASTELLÀ
La p o a de eloci a lec o a en ca alà i cas ellà s’ha eali za a o s els nens.
El g à ic 7 mos a la mi jana an e io i pos e io de o s els nens al quals hem eali za la
eloci a lec o a en ca alà. Podem obse a que hi ha una millo a ja que, la mi jana an e io és
de 64.44 segons i desp ès de eali za la e àpia, la mi jana és de 59.29 segons. Pe an podem
a i ma que els nens han millo a en aques es .
64,44
59,29
55
60
65
70
75
80
85
Temps en segons
Mi jana
Compa ació an e io -pos e io eloci a lec o a
ca alà
TEMPS ANTERIOR CATALÀ
TEMPS POSTERIOR CATALÀ
85,68
73,79
55
60
65
70
75
80
85
Temps en segons
Mi jana
Compa ació an e io -pos e io eloci a lec o a
cas ellà
TEMPS ANTERIOR CASTELLÀ
TEMPOS POSTERIOR
CASTELLÀ
G à ic 7. Compa ació dels esul a s de la eloci a leco a en ca alà.
G à ic 8. Compa ació dels esul a s de la eloci a leco a en cas ellà.
T ac amen de dades
48
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
El g à ic 8, a l’igual que el de eloci a lec o a en ca alà (g à ic 7), mos a que els nens millo en
en la eloci a lec o a desp ès de eali za la e àpia ja que la mi jana an e io és de 85.68
segons i la pos e io és de 73.79 segons.
ANÀLISI DE RESULTATS PER GÈNERES
En aques cas em comp o a si hi ha di e ència en la millo a de esul a s de la p o a del emps
ho i zon al del DEM, segons si es ac a del g up “nen” o el g up “nena”.
Hem p oposa la ma eixa hipò esi nul·la que en les p o es an e io s és a di , que no hi ha
di e ència en e gène es en els esul a s desp ès de eali za la e àpia isual.
El supòsi 1 indica e eni la hipò esi nul·la, ol di que no hi hau ia di e ència en els esul a s
del pa àme e emps ho i zon al en la p o a an e io del DEM espec e al gène e.
El supòsi 2, indica e usa la hipò esi nul·la pe a l’a aluació del DEM pos e io a la e àpia
isual, pe an hi ha di e ència de millo a en e gène es desp ès de la e àpia.
No hi ha una di e encia p ou signi ica i a pe a i ma que hi ha millo a de esul a s en un dels
gène es.
Hem e un anàlisi més a ons pe oba di e ències en e els gène es amb al p o a del DEM
en l’annex.
HIPÒTESI NUL·LA
TEST
SIGNIFICACIÓ
DECISIÓ
1
La dis ibució de la p o a an e io
T. Ho i zon al (DEM) es la ma eixa
en e les ca ego ies de sexe.
P o a U de Mann-Whi ney de
mos es independen s
,088
Re eni la hipò esi
nul·la
2
La dis ibució de la p o a pos e io
T. Ho i zon al (DEM) es la ma eixa
en e les ca ego ies de sexe.
P o a U de Mann-Whi ney de
mos es independen s
,007
Re usa la
hipò esi nul·la
Taula 6.Compa ació dels gène es en e els esul a s del DEM a la p o a an e io i pos e io .
Resul a s
49
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
9. RESULTATS
Un cop e l’anàlisi de dades de les p o es eali zades podem ex eu e’n di e sos esul a s.
En el es de l’AVIT, un cop anali za els esul a s, hem comp o a que amb poques espos es
ence ades, ja dóna com a co ec e el es . Pe an , sembla que no és una p o a mol iable ja
que no podem disc imina co ec amen els nens que an be o malamen la p o a. To i això hi
ha una millo a un cop inali zada la e àpia isual.
En el es del VADS explica em les qua e subp o es pe sepa a .
Aques es elaciona la ia d’en ada de la in o mació amb les subp o es que con enen el
Visual i Audi iu i, la ia de so ida de la in o mació, amb la subp o a que con enen l’Esc i i
l’O al.
En la subp o a Audi iu-O al hi ha una millo a en a les mi janes de les a aluacions
pos e io s (1.44) espec e les an e io s (1.18) i, obse an el g à ic 2 hi ha una millo a
en els esul a s dels nens en les a aluacions pos e io s, un cop eali zada la e àpia
isual.
La subp o a Audi iu-Esc i hi ha una millo a en e les mi janes (an e io 0.67 i
pos e io 0.96) supe io s a la subp o a Audi iu-O al i ambé, obse em en el g à ic 3
una millo a del esul a s dels nens espec e les a aluacions inicials, un cop eali zada la
e àpia isual.
La subp o a Visual-O al hi ha una millo a en e la mi jana pos e io (0.79) espec e
l’an e io (0.72) un cop eali zada la e àpia isual.
La subp o a de Visual-Esc i hi ha una no able millo a sob e o en la columna 1 de les
a aluacions pos e io s (g à ic 5), enca a que la di e encia en e les mi janes pos e io
(0.49) i an e io (0.29) sigui in e io a la subp o a de Visual-O al.
Pe an , si ens ixem amb les mi janes ob ingudes dels esul a s de les a aluacions an e io s i
pos e io s a la e àpia isual, podem comp o a que hi ha una majo millo a en les p o es que
enen com a ia d’en ada la in o mació elacionada amb l’audició (A-O i A-W) que les
elacionades amb la isió (V-O i V-W).
Acon inuació ens cen a em en les p o es que hem du a e me pe e o ça els esul a s de
l’AVIT i el VADS:
Resul a s
50
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Al DEM ambé obse em que hi ha una millo a en el esul a de l’a aluació inal (di e ència de
29.92 segons) espec e l’a aluació inicial. En aques a p o a obem una millo a a l’ho a de
llegi els núme os del es ho i zon al ja que, en l’a aluació inicial, quan es a en llegin una
línia, a la mei a , sal a en a una al e i en l’a aluació inal llegien la línia de núme os ins al inal
i si es sal a en una línia ho eien en la se a o ali a . En les a aluacions inals obem menys
e o s i millo s emps.
En la p o a de la eloci a lec o a podem obse a que la mi jana de emps és millo en el es
en ca alà que en el de cas ellà. Una de les aons po se pe què el es en ca alà es a a esc i
en lle a lligada i, en can i, el es en cas ellà es a a esc i en lle a d’imp em a. En els nens
que am a alua es an acos uma s a llegi amb la lle a lligada i, pe an , es no mal que
inguin esul a s més ele a s de emps en el es en cas ellà.
To i aques a di icul a del es en cas ellà, hi ha una majo millo a de la mi jana a l’a aluació
inal (di e ència de 11.89 segons), espec e al es en ca alà (di e encia de 5.15 segons). També
hem comp o a que els nens enen una millo a luïdesa i apidesa a l’ho a de llegi els dos
ex os.
Com a cu iosi a , pe inali za , hem eali za una compa ació en e els gène es pe comp o a
si exis eixen di e ències en la millo ia dels esul a s en e els nens i les nenes. Hem obse a
que en els casos 1 i 2 de la aula 7 (que a i ma que no hi ha di e encia en e gene es) dóna
di e en s esul a s.
En annexos hem eali za una anàlisi més a ons on obem que millo en més el nens ( aula 26
dels annexos) en la p o a del DEM, pe ò no hi ha una di e encia p ou signi ica i a.
Aques esul a no se ia l’espe a ja que, a l'ho a de e els exe cicis de la e àpia isual no am
e cap ipus de di e ència espec e als nens i les nenes.
Conclusions
51
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
10. CONCLUSIONS
De l’anàlisi de esul a s hem ex e unes conclusions especí iques pe cada es que hem
u ili za compa an les a aluacions inicials amb les inals, que són les següen s:
En el es de l’AVIT hi ha una millo a dels esul a s en les a aluacions pos e io s
espec e les an e io s un cop eali zada la e àpia isual.
En el cas del VADS, desp és de eali za la e àpia isual hi ha una no able millo a en
els esul a s quan l’en ada de la in o mació es pe ia audi i a, com es en el cas dels
sub es s del VADS Audi iu-O al i Audi iu-Esc i en compa ació a quan l’en ada
d’in o mació és isual (sub es s són el Visual-O al i Visual-Esc i ), enca a que la e àpia
que hem eali za sigui iso-mo o a, podem comp o a que quan es eballa una
habili a , en aques cas la iso-mo iu, es millo en les al es habili a s, isuals i
audi i es, o i que cald ia ap o undi en l’es udi pe ea i ma -ho.
El DEM i la eloci a lec o a depenen de les habili a s d’in eg ació iso-audi i es. Segons
aques a elació es po suposa que si millo en els esul a s de l’AVIT i el VADS, ambé
millo a an els esul a s del DEM i la eloci a lec o a desp és del p og ama de e àpia isual
p e en i a. En el nos e cas ha succeï exac amen així, han millo a les habili a s d’in eg ació
io-audi i es i ambé els esul a s del DEM i la eloci a lec o a ambé han millo a , e que ens
ajuda a ea i ma els nos es suposicions, o i que cal e es udis més en p o undi a i amb
g ups con ol pe alida -ho com una hipò esi.
El nens millo en el emps ho i zon al del DEM desp ès de la e àpia isual on el es
ho i zon al que hem anali za es a elaciona amb l’oculomo ici a al i com s’explica
a la aula 1. En aques a p o a hi ha una au oma i zació del p ime ni ell d’in eg ació en
l’assignació del g a ema al onema associa amb la mo ili a on els nens a alua s es an
en el p océs co esponen a l’e apa d’ap end e a llegi ( aula 4).
El es de eloci a lec o a ens se eix pe p e eu e com se à l’en ada del nen a
l’e apa de llegi pe ap end e, i comp o em que ha millo a an en cas ellà com en
ca alà, desp és de la e àpia isual. La millo a més signi ica i a co espon al es en
cas ellà, c eiem que és pe què es à esc i amb lle a lligada.
Pe conclou e, a la is a dels bons esul a s ob ingu s i sal an les limi acions del eball,
podem a i ma que un p og ama de e àpia isual mo o a millo a les habili a s mo ius, i
simul àniamen , les habili a s d’in eg ació iso-audi i a. Això, és el que espe à em ja que,
Conclusions
52
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
segons la igu a 1 de la in e acció en e les habili a s d’in eg ació pe l’ap enen a ge, explicada
al p incipi de eball, quan millo em una de les es habili a s, en el nos e cas les mo ius, pe
les in e connexions neu onals exis en s, millo em les al es dues habili a s, audi i es i isuals,
com hem comp o a amb aques es udi.
Pe inali za , i com a conclusió gene al del eball, ens adonem que és impo an que els nens
passin pe a o es les e apes de desen olupamen en les que han d’in eg a cada una de les
habili a s mo ius amb les isuals i audi i es. Quan el nen no adqui eix alguna d’elles, com a
op ome is es, hem de c ea les condicions òp imes (mi jançan p og ames de e àpia isual)
pe què, el nen les pugui desen olupa i així p opo ciona -li les eines que necessi a pe assoli
l’èxi escola p opi de la se a eda .
És ambé mol impo an consciencia als pa es i mes es de les asques que p oposen als
nens pe què, siguin adequades al seu ni ell de desen olupamen i ap enen a ge pe an , i
adop a hàbi s isuals p e en ius el més a ia possible.
Annex
59
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
15. ANNEX
15.1 Ap enen a ge-Se ei.
15.2 Neu o isiologia del p océs isual.
15.3 P ocessamen audi iu cen al.
15.4 Campanya de isió i ap enen a ge des de col·legi d’òp ics i op ome is es de
Ca alunya.
15.5 Documen s en ega s a l’escola.
15.6 Resul a s de l’anàlisi es adís ica.
Annex
60
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
15.1 Ap enen a ge se ei
El nos e eball es à inclòs en el ma c d’una expe iència d‘ap enen a ge se ei (ApS):
P omoció de la Salu Visual a les Escoles, econeguda en la se ena con oca ò ia de la Fundació
Jaume Bo ill.
El nos e p ojec e d’ap enen a ge-se ei s’ha desen olupa en l’à ea de la p omoció de la
salu . Conc e amen la in luència d'un p og ama de e àpia isual p e en i a en la millo a de
les habili a s d’in eg ació necessà ies pe l’ap enen a ge: isuals, audi i es i mo ius.
Hem pogu posa en p àc ica els coneixemen s adqui i s a la Facul a d’ôp ica i Op ome ia de
Te assa i hem is els p oblemes eals que hi ha al nos e en o n i les di e en s mane es de
soluciona -los, en el nos e cas a l’escola Rose Capde ila amb els nens de segon de p imà ia.
Com a esul a d’aques a expe iència hem en egis a un ídeoen el que expliquem el p ojec e
comú als es TFG. L’hem diposi a a la Fundació Jaume Bo ill, que en a à la di usió pe inen .
h p://www. bo ill.ca /index.php?codmenu=01¬=1079
En gene al, l’ap enen a ge-se ei és una p opos a educa i a i inno ado a en el qual s’ob é un
ap enen a ge del eball que es a i a l’ho a és un se ei que es dóna a la comuni a . Un
p ojec e on els pa icipan s millo en la se a o mació i eballen en les necessi a s eals del seu
en o n pe millo a -lo.
Pe an , és bene iciós en una doble di ecció, els pa icipan s ap enen més coneixemen s i
compe ències elacionades amb el se ei que donen i ap enen alo s cí ics du an el se ei, e
que li dóna sen i a l’ap enen a ge, pe què el que s'ap èn a l’aula es po aplica a la eali a en
o ma d'acció, i la comuni a guanya en quali a .
Pe què impulsa l’ap enen a ge se ei?
L’ap enen a ge se ei s’impulsa pe les inali a s que pe segueix, pe l’apo ació que é a l’ho a
de du -lo a e me i pels esul a s que s’ob enen.
Pe les inali a s que pe segueix:
L’ap enen a ge-se ei impulsa la pa icipació esponsable, ac i a i en col·labo ació amb al es
ciu adans pe du a e me p ojec es sense bene ici p i a , sinó pel bé comú de la socie a .
Annex
61
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
A a és de la se a posada en p àc ica ensenya si uacions eals i de la ida quo idiana, dins el
concep e de ciu adania global.
Pe l’apo ació quan es duu a e me:
L’ap enen a ge-se ei és ú il pe p ac ica concep es i compe ències bàsiques i és un bon
exemple de p àc ica de ciu adania ja que, es duu a e me l’expe iència eal, és a di s’ap èn a
l’ho a que es a un se ei.
L’ap enen a ge-se ei és un p ojec e o ma iu on a al a la col·labo ació dels cen es
educa ius i alguna en i a del e i o i pe du -la a e me pe an , és un p ojec e idoni pe la
inculació dels cen es educa ius amb l’en o n.
Pels esul a s que s’ob enen:
Pe impulsa l’ap enen a ge-se ei ambé cal eu e els esul a s que s’ob enen de la se a
aplicació.
A a és del p ojec e d’ap enen a ge-se ei s’aconsegueixen mol s i mol di e sos esul a s
pel que a als alumnes, un exemple son els esul a s acadèmics i cogni ius, cí ics,
p o essionals, è ics i mo als.. i pel que a amb l’en o n s’ha obse a una millo a en el sen i
comuni a i i una millo xa xa social.
IMPACTE APRENENTATGE SERVEI
ACADEMIC I COGNITIU
o Augmen del endimen en es es anda di za s.
o Desen olupamen més g an de coneixemen s .
o Més mo i ació sob e l’escola.
o Millo a de la mi jana de les no es.
o Mes habili a pe anali za i sin e i za in o mació complexa.
CIVIC
o Mes comp ensió c í ica de la polí ica.
o Més pa icipació en la comuni a .
o Mes exe cici de la ciu adania i esponsabili a .
o Mes consciència i comp ensió social.
o Comp omís amb el se ei comuni a i.
Annex
62
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
VOCACIONAL I PROFESSIONAL
o Ampliació de la consciència i les opcions ocacionals.
o Millo a de les compe ències p o essionals.
o Més comp ensió de l’è ica del eball.
o Millo p epa ació pe al món del eball.
ÈTIC I MORAL
o Més exposició a nous pun s de is a.
o Can is posi ius en el judici è ic.
o Mes habili a pe p end e decisions independen s a qües ions
mo als.
PERSONAL
o Ampliació de les quali a s i compe ències de lide a ge.
o Més au oes ima.
o Més coneixemen s d’un ma eix.
SOCIAL
o Més simpa ia en e es udian s.
o Més habili a pe eballa en equip.
o Rebuig dels pe judicis p econcebu s.
o Millo a de les conduc es p osocials.
o Millo a del sen i de pe inença a una comuni a , ciu a o país.
XARXA SOCIAL
o Més isibili a de la asca educa i a dels agen s no o ma s i
in o mals.
o Mes isibili a dels p ojec es socials dels cen es educa ius.
o Més in e elació en e agen s educa ius.
o Més d’acció educa i a comuni à ia.
o Majo nomb e d’espais de eball comú.
o Més con inuï a i cohe ència educa i a en e els di e en s agen s
educa ius que ope en en un e i o i.
SENTIT COMUNITARI
o Més inculació dels di e en s memb es de la comuni a escola i
educa i a.
o Majo sen i de pe inença al e i o i.
o Més consis ència dels p oblemes i de les necessi a s de l’en o n.
o Mes comp omís pe esold e les necessi a s de ec ades.
Ca ac e ís iques de l’ap enen a ge se ei
L’ap enen a ge-se ei es ca ac e i za pe :
Se un p ojec e que so geix de les necessi a s socials i combina amb se ei i
ap enen a ge.
Taula 7. Impac e de l’ap enen a ge se ei.
Annex
63
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Se una pedagogia de l’expe iència, la coope ació i la e lexió.
Es a basa en la comunicació en e cen es educa ius, en i a s de l’en o n i pe sones
pon .
L’ap enen a ge-se ei ha de de ec a i ac ua sob e necessi a s eals de l’en o n i ob e als
cen es educa ius als p oblemes i di icul a s eals de les necessi a s socials del seu en o n.
Aques p ojec e s’inicia en un anàlisi de la socie a del nos e en o n pe eu e les se es
necessi a s i eu e quines ac uacions es poden e pe al de millo a -la.
La eina de l’ap enen age-se ei no s’acaba en oba les necessi a s eals de la població sinó
en implica el jo es en e un se ei a la comuni a . El signi ica de se ei a la comuni a ho
en enem com a pa icipació ciu adana, ajuda als al es, acció solida ia, és a di e un se ei a
la comuni a buscan la elació de dona un se ei pe ap end e d’aques .
Els àmbi s d’aques se ei a la comuni a són mol di e sos:
Acollida (alumnes guia, cice ons de ciu a …)
Aju de p oximi a a pe sones que ho necessi en
Expe iències d’in e can i in eg acional
Aju educa iu en e iguals en l’àmbi o mal
Aju educa iu en e igual, en l’àmbi no o mal
P omoció de l’associacionisme
Ac i i a s de pa icipació ciu adana
P ojec es de solida i a i coope ació
De ensa del pa imoni cul u al
P opos es de solida i a i coope ació
De ensa del pa imoni cul u al
P opos es de de ensa del medi ambien
Plans de p omoció de la salu
In e encions en els mi jans de comunicació
L’ap enen a ge-se ei pe me eballa simul àniamen di e en s concep es com són els
p ocedimen s, capaci a s, alo s i coneixemen s. Com que els alumnes enen un pape
impo an en el se ei pe què sigui el co ec e, enen majo possibili a s d’adqui i nous
coneixemen s.
Annex
64
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
15.2 Neu o isiologia del p océs isual
La ima ge de la e ina ia ge en o ma d’impuls ne iós ins a la zona occipi al del ce ell ( ia
geniculoes iada), allà es sepa a en dues b anques: la en al i do sal. La ia en al a al lòbul
empo al in e io mi jançan les neu ones del sis ema pa ocel·lula i é com a unció la isió
cen al i els de alls de l’objec e (ce cle d’iden i icació de Ske ing on). La ia do sal a al lòbul
pa ie al pos e io a a és de les neu ones magnocel·lula s, s’enca ega de la isió pe i è ica
(ce cle de cen amen de Ske ing on). El 80% de les ib es que su en de la e ina
co esponen al sis ema pa ocel·lula , locali za a la ò ea màcula i pa amàcula on po en
in o mació de la isió del colo i el 20% es an , co esponen al sis ema magnocel·lula
locali za a la e ina pe i è ica on no po a in o mació de al isió del colo .
Els sis emes magnocel·lula i pa ocel·lula eballen conjun amen i amb la es a del cos, amb
el supo dels sis emes audi iu i cines èsic.
En el ne i òp ic s’inicien onze ies que an a di e ses à ees ce eb als, en e d’elles la
ec opul ina que eali za sinapsis amb els col·lículs supe io s que ambé eben a e ències del
sis ema audi iu. Els col·lículs supe io s eali zen la unció en la qual podem eu e com es
mouen els lla is al ma eix emps que escol em la pa la. El e que la in o mació isual a ibi
abans que l’audi i a ajuda à en el p ocessamen del llengua ge (ce cle audició-llengua ge de
Ske ing on). Pe an , la ia geniculoes iada, no és la única que po a in o mació isual al
ce ell, al com s’ha ia conside a adicionalmen , sinó que el 90% de les à ees ce eb als
p ocessen in o mació elacionada amb la isió. Es diu que “ enim ce ells isuals”, i cada cop
és més e i a , doncs ens obem en l’e a de la ima ge.
14.3 P ocessamen audi iu cen al
Els es ímuls audi ius, un cop han en a pel conduc e audi iu ex e n, an ib a el impà i
aques la cadena d’osse s (ma ell, enclusa i es ep) ans o man -se en es ímuls mecànics.
Desp ès l’impuls mecànic a cap a la còclea i és a l’ò gan de Co i, on es an si uades les
cèl·lules ciliades in e nes i ex e nes, on l’impuls es ans o ma en elèc ic ( igu a 27).
Figu a 27. Ana omia del sis ema audi iu (Ima ge ex e a del llib e
“Neu ociencia la explo ación del ce eb o”)
Annex
65
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
El p océs que eali za la còclea pe disc imina les di e en s eqüències del so comença amb
l’impuls mecànic que es p odueix a la cadena d’osse s, p incipalmen en l’es ep i que aques
al es a uni a la ines a o al c ea à un mo imen cap a l’in e io i ex e io d’aques a ines a
p oduï pe la pe ilim a (líquid ex acel·lula que es oba dins la còclea) que a à que es
desplaci pe la memb ana basila , que al se làccida, gene a una ona ia ge a a a és seu.
Depenen de si el so é una eqüència al a, la ona no ia ja à més enllà de la es e a base de
la memb ana, pe ò si la eqüència es baixa l’ona ia ja à ins al inal de la memb ana basila
on es més ample. Pe an , obem una posició de e minada pe a la disc iminació de cada
eqüència del so. Aques a disposició ono òpica de les eqüències les ani em oban al lla g
de o a la ia audi i a ( igu a 28).
Les cèl·lules ciliades in e nes i ex e nes es an inne ades pe les neu ones del ne i audi iu,
que é el seu cos cel·lula en el gangli espi al. Pe an les neu ones del gangli espi al se an les
p ime es de la ia audi i a.
T obem una g an di e ència d’inne ació en e les cèl·lules ciliades ex e nes i in e nes o i que
enim una p opo ció en nomb e de 3 a 1. Les p ime es, que són més nomb oses en quan i a ,
enen una meno sinapsis amb les neu ones del gangli espinal, és a di cada ib a del gangli
espinal a sinapsi amb a ies cèl·lules ciliades ex e nes, al con a i de les cèl·lules ciliades
in e nes que cada una a sinapsi amb uns 10 axons del gangli espinal ( igu a 29).
Figu a 28. Disposició ono òpica sis ema audi iu (Ima ge ex e a del llib e
“Neu ociencia la explo ación del ce eb o”)
Figu a 29. Cèl·lules ciliades in e nes i ex e nes (Ima ge ex e a del
llib e “Neu ociencia la explo ación del ce eb o”)
Annex
66
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Pe an , podem eu e que la majo in o mació que su de la còclea i a cap al ne i audi iu,
p o é de les cèl·lules ciliades in e nes, enca a que són mino ia, i una pe i a pa de les
ex e nes. Pe al a banda, la p incipal unció de les cèl·lules ciliades ex e nes de la còclea és
ampli ica els sons de baixa in ensi a que es duen a e me quan els seus cilis an una
mo imen àpid i a enua els sons d’ele ada in ensi a que es duen a e me quan els cilis an
un mo imen len .
Un cop hem is la ans o mació de l’es ímul audi iu a es ímul elèc ic eu em quina es la ia
que segueix pe a iba al cò ex ce eb al audi iu i com el p ocessem i in e p e em.
La p ime a neu ona de la ia audi i a la obem, com hem explica an e io men , al gangli
espi al que en ia p olongacions a les cèl·lules ciliades ex e nes i in e nes. Des d’aque s gangli
espi al les ib es s’uneixen a la base de la columel·la on les ib es es disposen en o ma
d’espi al o man l’a el coclea del VIII pa c anial. Seguidamen s’endinsa en l’endoc ani pe
el quad an an e oin e io del conduc e audi iu in e n (CAI) i s’uneix a l’a el es ibula
comple an el ne i audi iu ( VIII p.c). El ne i audi iu pene a pe el su cbulbop o ube nancial
en el onc de l’encè al i es di igeix cap als nuclis coclea s do sal i en al ipsola e als a la
còclea on s’o iginen aque s axons. Cada axó es ami ica en sinapsis amb neu ones dels dos
nuclis coclea s. A pa i d’aquí el sis ema audi iu es o na més complex ja que hi ha múl iples
ies pa al·leles, pe ò nosal es ens cen a em amb la ia p incipal que es la que a dels nuclis
coclea s al cò ex audi iu.
S’ha is que l’es ímul que eali za cada
eqüència és anspo a pe g ups especí ics
d’axons, pe an hi ha una o gani zació
ono òpica de les neu ones, pe an sabem que
les ib es audi i es que s’o iginen en les po cions
basals de la memb ana basila són les
elacionades amb les eqüències al es del so, es
disposen a la pa més pe i è ica del ne i men e
que les ib es que es locali zen més dis als,
elacionades amb les eqüències g eus, es
disposen al cen e del ne i coclea del VIII p.c.
( igu a 30).
Figu a 30. P océs del sis ema audi iu cen al (Ima ge
ex e a del llib e “Neu ociencia la explo ación del ce eb o”)
Annex
67
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
La segona neu ona d’aques a ia la obem en els nuclis coclea s en al i do sal, on ambé
obem una o gani zació ono òpica cons i uïda pe les ib es del ne i coclea .
Les ib es que su en del nucli coclea do sal són o es c euades i la majo ia an al nucli do sal
del lamenisc la e al i al col·lícul in e io .
Les ib es que su en del nucli coclea en al, la majo ia, es di igeixen a la oli a supe io en
ambdós cos a s del onc de l’encè al i d’al es, segueixen el seu ajec e pe el lamenisc
la e al. Un e ç d’aques es ib es son homola e als i dos e ços són c euades.
A pa i del complex oli a supe io la ia audi i a es sepa a ja que, un 60% de les ib es se an
con ala e als i un 40% homola e als.
El complex oli a supe io , conc e amen al nucli oli a medial, es à connec a amb el nucli del
mo o ocula comú (VI p.c.), el que explica el e lex d’o ien ació del cap i els ulls en la di ecció
del so. El complex oli a supe io i el ube cle quad igemin in e io enen un pape impo an
en la locali zació espacial del so.
Les ib es que su en de la oli a supe io es di igeixen al col·lícul in e io del mesencè al
mi jançan el lamenisc la e al. Exis eixen al es ies des de els nuclis coclea s al col·lícul in e io
amb es uc u es in e mi jes, pe ò o es les ies audi i es ascenden s con e geixen en el
col·lícul in e io .
El col·lícul supe io , a pa de eb e in o mació dels es ímuls isuals, ambé ep axons a e en s
que anspo en in o mació soma oseno ial i audi i a. Aques e a à que el col·lícul supe io
gene i un mapa de o el que ens en ol a i amb l’es imulació de qualse ol pun d’aques
en o n, c ea à una espos a on es eali za à un mo imen del cap i dels ulls pe me en que es
p ojec i aques pun sob e la ò ea.
Pe an el col·lícul supe io , hi ha una sinc onia en e el sis ema isual i el sis ema audi iu que
a que aques s eballin a l’ho a pe obse a i anali za di e en s pa s de l’en o n que ens
en ol a.
Des del col·lícul in e io su en ib es que an di ec amen al cos genicula la e al i és aquí on
es oba la e ce a neu ona de la ia audi i a, més conc e amen al nucli medial del alem.
Aques nucli com o es les es uc u es an e io s de la ia audi i a, enen una ep esen ació
ono òpica de les eqüències del so.
Annex
68
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Aques es neu ones o men la adiació acús ica de P ei e , que es di igeix al lla i in e io de la
cissu a ho i zon al de Sil io, zona on hi ha els cen es anali zado s co icals del so en les à ees
22, 41 i 42 de B odman.
Abans de passa a es udia els cen es anali zado s co icals del so, explica em algunes
p opie a s de la ia audi i a:
a) A més a més dels nuclis del onc de l’encè al i de les p ojeccions que hem explica ,
exis eixen al es que ambé enen una con ibució en les ies audi i es com és el cas
del col·lícul in e io que a més d’en ia axons al cos genicula la e al ambé en ia
axons al col·lícul supe io on hi é lloc la in eg ació de la in o mació audi i a i isual, i
ambé al ce ebel.
b) Es p odueix una amplia e oalimen ació ja que, les neu ones del onc de l’encè al
en ien axons que an sinapsis amb les cèl·lules ciliades ex e nes i el cò ex audi iu
en ia axons al cos genicula medial i al col·lícul in e io .
c) Cada nucli coclea és l’únic que ep senyals solamen de l’oïda homola e al al con a i
de o s els nuclis audi ius del onc de l’encè al que eben senyals de les dos oïdes.
Aques e explica que la única o ma de que es p odueixi una so desa en un sol oïda
es que es des ueixi el nucli coclea o ne i audi iu d’un cos a .
CENTRES ANALITZADORS CORTICALS DEL L’AUDICIÓ
El p ocessamen inal del es ímuls sono s es dóna a di e en s pa s del cò ex ce eb al, més
conc e amen al lòbul empo al.
Hi ha es à ees audi i es p incipals seguin la opog a ia de B odman, 41, 42 i 22.
L’à ea 41 es el cen e audi iu p ima i ( igu a 31) i es
locali za a la pa in e io de la cissu a de Sil io on hi es à
quasi amagada. El es ímuls que hi a iben ho an amb
o gani zació ono òpica, igual que al lla g de la ia
audi i a. Aque s es ímuls s’o gani zen de mane a que les
eqüències agudes es an a la pa més an e io i les
g eus a la pa més pos e io d’aques a cissu a.
Les dues à ees 41 eben in o mació de les dues oïdes.
Figu a 31.O gani zació ono òpica à ea 41 (Ima ge
ex e a del llib e “Neu ociencia la explo ación del
ce eb o”)
Annex
75
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
15.5 DOCUMENTS ESCOLA
Ca a al Di ec o
Ben olgu Di ec o ,
Li aig a iba una p opos a pe la p esen ació als pa es sob e l’ac i i a de p e enció de salu
isual que ind em a e a l’escola:
1.- XERRADA INFORMATIVA ad eçada a pa es i mes es, de la du ada que decidiu (podem
adap a -la a mi ja ho a, o i que el millo és e -la en una ho a. Una ho a és el emps ideal pe
ansme e el nos e missa ge: la impo ància de l’a enció isual en l’eda escola pe p e eni
les di icul a s d’ap enen a ge i el acàs escola . A la xe ada in o ma i a expliquem als pa es
quins són els documen s que hau an de o mali za abans que puguem eali za l’a aluació
isual als seus ills:
Pe e o na signa a l’escola:
Consen imen in o ma i p o ecció de dades
Pe complimen a amb la in o mació ela i a al nen:
Qües iona i d’ac i i a s isuals
In en a i de signes i símp omes isuals
2.-AVALUACIÓ VISUAL INICIAL: Du an un ma í a em l’a aluació isual exhaus i a als nens de
les habili a s isuals elacionades amb l’ap enen a ge (si enim emps, aga a em més nens, de
mane a que po se amb dos ma ins en inguem p ou). Amb el esul a d’aques a p o a
elabo a em un in o me isual comple que en ega em als pa es a a és de l’escola, i del que
p esen em un exemple al inal del Dossie in o ma iu de l’acció de p e enció isual a l’Escola
que en iem adjun .
3.- SESSIONS DE TERÀPIA VISUAL PREVENTIVA: Du an els mesos de no emb e i desemb e un
g up d’es udian s de la Facul a d’òp ica i op ome ia de Te assa, so a l’es e a supe isió de
les p o esso es Ma a F ansoy i Mon se Augé, es desplaça an a l’escola es a des pe
se mana, i du an un in e al de 20 minu s eali za an el p og ama d’en enamen isual
p e en iu que hem dissenya pe al de millo a o e o ça les habili a s isuals dels nens.
4.- AVALUACIÓ VISUAL FINAL: a l’acaba el pe íode a em la p o a d’a aluació dels esul a s
de l’en enamen isual. Pe an , necessi a em disposa de es ma ins de nou. En ega em els
Annex
76
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
in o mes als pa es pe què puguin alo a el p og és de cada nen desp és de eali za el
p og ama d’en enamen .
5.- XERRADA DE CONCLUSIÓ: Si ho conside eu necessa i podem eni a explica la alo ació de
l’expe iència a pa es i mes es, com a cloenda de la nos a col·labo ació.
C ec que amb aques a explicació queda ecolli o el que hem pa la ins a a i que po se i
com a guia pe ad eça -se als pa es i explica -los en què consis eix l’acció de p e enció de la
salu isual que ens disposem a eali za .
Res em a la os a disposició pe qualse ol acla imen o sugge imen !
Ma a F ansoy Bel col. 4965
Mon se Augé Se a col. 3714
P o esso es a la Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya
Annex
77
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Ca a a les amilies
Ben olgudes amílies,
Les p o esso es Mon se Augé i Ma a F ansoy de la Facul a d’Òp ica i Op ome ia eali zen
es udis sob e la impo ància de la isió en el p océs d’ap enen a ge, com una peça clau a
conside a en el camí cap a l’èxi escola .
Aques a en i a ha demana la nos a col·labo ació pe a alua els sis ema isual dels alumnes
de segon de p imà ia pe eali za un p og ama d’en enamen isual amb la inali a de
e o ça les se es habili a s isuals elacionades amb l’ap enen a ge.
Les a aluacions isuals i el p og ama d’en enamen isual es eali za an en les ins al·lacions
de l´escola en els dies i ho es indica s, són o almen g a uï s i ani an acompanya s d’un
in o me comple pe les amílies.
Espe an que en aieu p o i , us donem les g àcies pe la os a col·labo ació.
DIA HORA____
Annex
78
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Consen imen in o ma i p o ecció de dades
Jo, .......................................................................................................................................
com a pa e/ma e o u o de .............................................................................................,
amb DNI ............................................................., dono el meu consen imen pe què es aci un
examen isual al meu ill/ illa ..............................................................................
...........................................................................................................................................
Aque es a aluacions isuals a les escoles o men pa d´un p ojec e que é pe objec iu la
de e mina la in luència de les habili a s isuals en el p océs d’ap enen a ge i l’e icàcia dels
p og ames d’en enamen isual p e en iu.
Segons el que es ableix la Llei O gànica de P o ecció de Dades de Ca àc e Pe sonal,
l´in o mem que el ac amen de les dades pe sonals del seu ill/ illa, així com de les ima ges
que es poguessin en egis a pe desen olupa l’es udi, se à especí icamen amb inali a
sani à ia i docen .
Signa u a de consen imen
Da a: .... .........................................................2014
D’aco d amb la Llei O gànica 15/1999, de 13 de desemb e de P o ecció de Dades de Ca àc e Pe sonal, in o mem que
les ima ges i dades ob ingudes es an incloses en un i xe p opie a de la Facul a d’òp ica i Op ome ia de Te assa (c
. Violinis a Vellsolà, 37 08222-Te assa) on po ad eça -se pe esc i pe al de pode exe ci a els d e s que é
d’oposició, accés, ec i icació i/o cancel·lació de les se es dades
Annex
79
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Ca a de l’in o me
Te assa, 21 de ma ç de 2014
Ben olgu s pa es,
Us em a iba l’in o me de l’examen isual que hem e als os es ills. Veu eu que hem
e isa mol es habili a s isuals i el que us in o mem és de si el nen p esen a di icul a s que
poden in e e i en el seu p océs d’ap enen a ge escola , i si li con é e una a aluació isual
comple a. Pe ap o undi en els esul a s podeu llegi el dossie VISIÓ I APRENENTATGE 2013
2014 que es a en ega al p incipi de la nos a ac i i a , quan an emplena els qües iona is i
signa els consen imen s.
Com ambé sabeu, es em en un p og ama d’en enamen s isuals des ina s a consolida o
millo a les habili a s isuals elacionades amb els mo imen s ocula s pe la lec u a i la
coo dinació ull-mà pe l’esc ip u a, en e d’al es habili a s isuals.
Aques p og ama cons a de qua e ases, i aques dilluns 24 de ma ç acabem la segona.
La e ce a ase la comença em a e en un ho a i di e en : dilluns, dimec es i di end es, de
16:30 a 17h (o de 12:30 a 13h) hem d’acaba de decidi -ho.suposo que di end es desp es
dels en enamen s isuals us pod em di quina ho a ens a millo .. Aques a ca a in o ma i a
és pe què ho pugueu eni en comp e i puguem segui comp an amb els os es ills pe
inali za el p og ama i eu e com ha in luï en les se es capaci a s isuals pe l’ap enen a ge.
Mol es g àcies pe la os a col·labo ació,
Ma a F ansoy Bel, Op ome is a compo amen al col. 4965
Mon se Augé Se a, Op ome is a compo amen al col. 3741
Annex
80
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
In o me del alumnes, ad eça als seus pa es
Ben olgu s pa es de l’escola Rose Capde ila,
A la e isió isual que hem eali za als os es ills, hem ob ingu els següen s alo s:
2on C Nom alumne/a
Ull d e
Ull esque e
Agudesa isual de
lluny
%
%
Re acció ocula
Neu e, Hipe me opia baixa, e c
Mo ili a ocula
Bones habili a s oculomo o es, Di icul a s en les habili a s oculomo o es
ines, di icul a en el econeixemen dels núme os o di icul a en les dues
coses (esc iu e-les).
Acomodació
Bona, Insu iciència Acomoda i a, Excés
Acomoda iu
In lexibili a Acomoda i a
Bona, Insu iciència
Acomoda i a, Excés
Acomoda iu,
In lexibili a Acomoda i a
Binocula i a
Co ec a, Insu iciència de con e gència, Excés de con e gència
Pe cepció isual
Bona
Di icul a en la disc iminació isual
Memò ia isual pob a, Con usions en les elacions espacials, In eg ació
isual pob a.
Coo dinació ull-mà
Co ec e/Al e ada
Visió del colo
Bona/Falla
Bona/Falla
Salu ocula
Bona/Falla
Bona/Falla
Segons els esul a s ob ingu s, el seu ill/a po eni di icul a s isuals que in e e eixen en el
seu endimen escola . Es ecomana ealiza una a aluació isual comple a en un gabine
op omè ic. És con enien que l’op ome is a e isi les següen s habili a s isuals:
Si
No
Agudesa isual de lluny
X
X
Re acció ocula
X
X
Mo ili a ocula
X
X
Acomodació
X
X
Binocula i a
X
X
Pe cepció isual
X
X
Coo dinació ull-mà
X
X
Visió del colo
X
X
Salu ocula
X
X
Ap o i em aques a ocasió pe saluda -los ben co dialmen ,
Ma a F ansoy Bel col. 4965
Mon se Augé Se a col. 3714
P o esso es a la Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya
Te assa, eb e de 2014
Annex
81
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
15.6 RESULTATS ANALISIS
En aques pun del eball expliquem els esul a s de l’anàlisi de o es les p o es eali zades
amb més p o undi a .
AVIT (Tes d’In eg ació Audi i a-Visual)
En el es de l’AVIT ( g à ic 1) hem eali za la hipò esi nul·la on diem que no hi ha millo a en els
esul a s an e io s i pos e io s a la e àpia isual mi jançan el es dels Signes i de Wilcoxon.
En aques cas, els esul a s del es dels Signes i de Wilcoxon, donen com a bona la hipò esi
nul·la, pe an no hi ha millo a signi ica i a en e els esul a s an e io s i pos e io s desp ès de
eali za la e àpia.
Seguidamen olem ea i ma que hem de e eni la hipò esi nul·la i eu e si hi ha di e ència
en e les p o es an e io s i pos e io s a la e àpia isual.
Tes Desc ip iu de l’AVIT
HIPÒTESI NUL·LA
TEST
SIGNIFICACIÓ
DECISIÓ
1
La mi jana de les di e encies en e
Pos AVIT i P eAVIT. es igual a 0.
P o a dels signes de mos es
elacionades
,170
Re eni la hipò esi
nul·la
2
La mi jana de les di e encies en e
P e AVIT. i Pos AVIT. es igual a 0.
P o a de Wilcoxon dels angs amb
signe de mos es elacionades
,105
Re eni la hipò esi
nul·la
Es adís ica
E o
íp.
Es adís ica
E o
íp.
INICIAL AVIT
Mi jana
1,54
0,08
POSTERIOR AVIT
Mi jana
1,68
0,074
In e al
de
con iança
pe la
mi jana al
95%
Lími
in e io
1,37
In e al
de
con iança
pe la
mi jana al
95%
Lími
in e io
1,53
Lími
supe io
1,71
Lími
supe io
1,83
Mi jana all al 5%
1,6
Mi jana all al 5%
1,76
Mi ja
2
Mi ja
2
Va iança
0,505
Va iança
0,389
Des . íp.
0,711
Des . íp.
0,624
Mínim
0
Mínim
0
Máximo
2
Màxim
2
Rang
2
Rang
2
Ampli ud in e cua il
1
Ampli ud in e cua il
0
Asime ia
-1,24
0,28
Asime ia
-1,797
0,283
Cu osis
0,126
0,56
Cu osis
2,001
0,559
Taula 8. Hipò esi nul·la Tes de In eg ació Audi i a-Visual (AVIT).
Taula 9. Tes desc ip iu de In eg ació Audi i a-Visual (AVIT).
Annex
82
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
En la aula 10 obse em que el el alo de la mi jana de l’AVIT an e io eiem que es de 1.54,
en can i, en el pos e io eiem que es de 1.68 pe an , hi ha una pe i a millo a en aques a
p o a desp ès de eali za la e àpia isual.
En el g à ic an e io podem eu e com hi ha una millo a en els esul a s de la p o a de l’AVIT
desp ès de eali za la e àpia isual mo o a.
En la aula 10 podem eu e el nomb e de nens segons el esul a que han ob ingu , pe
exemple en la aula de l’AVIT an e io hi ha 48 nens que es an pe sob e de alo de no mali a
del es .
VADS (Tes de Memò ia Audi i a y Visual de Dígi s)
Seguidamen obem l’anàlisi dels esul a s del es VADS sepa a pe els sub es s, de o ma
més ampliada.
ANTERIOR AVIT S em-and-Lea Plo F equency S em & Lea
9,00
0 . 000000000
15,00
1 . 000000000000000
48,00
2 . 000000000000000000000000000000000000000000000000
ANTERIOR AVIT S em-and-Lea Plo F equency S em & Lea
6,00
0 . 000000
11,00
1 . 00000000000
55,00
2 . 0000000000000000000000000000000000000000000000000000000
G à ic 9. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io de l’AVIT.
Taula 10. Taula de dis ibució de esul a s AVIT
Annex
83
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Audi iu-O al
En la aula 11, olem ea i ma que e usem la hipò esi nul·la i eu e la di e encia en e les
p o es an e io s i pos e io s a la e àpia isual i en quina mesu a al i com hem mos a al
g à ic 2.
Tes desc ip iu del VADS Audi iu-O al
HIPÒTESI NUL·LA
TEST
SIGNIFICACIÓ
DECISIÓ
1
La mi jana de les di e encies en e
Pos e io A-O i An e io A-O es
igual a 0.
P o a dels signes de mos es
elacionades
,012
Re usa la
hipò esi nul·la
2
La mi jana de les di e encies en e
An e io A-O i Pos e io A-O es
igual a 0.
P o a de Wilcoxon dels angs amb
signe de mos es elacionades
,005
Re usa la
hipò esi nul·la
Es adís ica
E o
íp.
Es adís ica
E o
íp.
ANTERIOR VADS A-O
Mi jana
1,18
0,07
POSTERIOR VADS A-O
Mi jana
1,44
0,074
In e al
de
con iança
pe la
mi jana al
95%
Lími
in e io
1,04
In e al
de
con iança
pe la
mi jana al
95%
Lími
in e io
1,3
Lími
supe io
1,32
Lími
supe io
1,59
Mi jana all al 5%
1,2
Mi jana all al 5%
1,49
Mi ja
1
Mi ja
2
Va içnza
0,347
Va iança
0,391
Des . íp.
0,589
Des . íp.
0,625
Mínim
0
Mínim
0
Màxim
2
Màxim
2
Rang
2
Rang
2
Ampli ud in e cua il
1
Ampli ud in e cua il
1
Asime ia
-0,055
0,28
Asime ia
-0,672
0,283
Cu osis
-0,25
0,56
Cu osis
-0,481
0,559
Taula 11. Hipò esi nul·la VADS Audi iu-O al.
Taula 12. Tes Desc ip iu VADS Audi iu-O al.
Annex
84
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
En la aula 12, si ens ixem en el alo de la mi jana de l’Audi iu-O al an e io eu em que es de
1.18, en can i, en el pos e io eiem que es de 1.44 pe an , hi ha una pe i a millo a en
aques a p o a desp ès de eali za la e àpia isual.
En la aula an e io es mos a el nume o de nens que han ingu coma esul a un 0, un 1 o un
2 a la p o a del VADS Audi iu-O al, es a di , a la p o a del VADS Audi iu-O al an e io , 45 nens
an ob eni un esul a dins la no mali a (1) i 20 nens pe sob e de la no mali a (2).
Mi jançan els his og ames següen s (g à ic 10) podem eu e de o ma isual la millo a dels
nens un cop eali zada la e àpia isual, al i com hem explica al g à ic 2.
ANTERIOR VADS A-O S em-and-Lea Plo F equency S em & Lea
7,00
0 . 0000000
45,00
1 . 000000000000000000000000000000000000000000000
20,00
2 . 00000000000000000000
POSTERIOR VADS A-OS em-and-Lea Plo F equency S em & Lea
5,00
0 . 00000
30,00
1 . 000000000000000000000000000000
37,00
2 . 0000000000000000000000000000000000000
Taula 13.Taula dis ibució de esul a s segons subjec es.
G à ic 10. His og ames dels esul a s de les p o es an e io i pos e io VADS Audi iu-O al.
Annex
91
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GÈNERES
En aques apa a eali zem l’anàlisi dels esul a s pe comp o a , si ealmen , exis eix
di e encia en e els esul a s dels nen i les nenes un cop eali zada la e àpia isual a la p o a
del emps ho i zon al del DEM (De elopmen al Eye Mo emen s Tes ).
Als següen s his og ames (g à ic 14) obse em la di e encia en e els nens (1), co esponen al
segon his og ama, i les nenes (0) co esponen al p ime his og ama, de les a aluacions
inicials.
Comp o em que els nens enen esul a s del es ho i zon al del DEM amb alo s més baixos i
les nenes alo s més ele a s. Pe an , llegeixen més àpid els nens que les nenes.
G à ic 14. His og ames compa ació gène es.
Annex
92
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
Als his og ames an e io s obse em la di e encia dels esul a s de les a aluacions pos e io s a
la e àpia isual. Comp o em que els nens ob enen alo s més baixos en el es ho i zon al del
DEM.
G à ic 15. His og ames di e ència de gène es i DEM
Als g à ic 15, eiem la di e ència del es ho i zon al del DEM, amb els esul a s an e io s i
pos e io s a la e àpia isual. Comp o em la mi jana de l’his og ama dels nens i es de -30.97 i
de les nenes és de -18.52. Pe an , hi ha mol a més millo a en aques es en els nens que les
nenes.
L’e olució dels esul a s hau ia de se la ma eix en e els gène es ja que, la e àpia s’ha
eali za igual pe a o s pe obse em en els g à ics 23, 24 i 25 que no es així.
Annex
93
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GÈNERES
Es adís ica
E o íp.
TEMPS HORITZONTAL DEM ANTERIOR
NENS
Mi jana
109,97
11,84
In e al de
con iança
pe la
mi jana al
95%
Lími
in e io
86,01
Lími
supe io
133,94
Mi jana all al 5%
100,85
Mi ja
93
Va iança
5466,973
Des . íp.
73,939
Mínim
0
Màxim
431
Rang
431
Ampli ud in e cua il
41
Asime ia
2,75
0,378
Cu osis
9,689
0,741
NENES
Mi jana
111,12
8,182
In e al de
con iança
pe la
mi jana al
95%
Lími
in e io
94,45
Lími
supe io
127,79
Mi jana all al 5%
107,67
Mi ja
105
Va iança
2209,422
Des . íp.
47,004
Mínim
0
Màxim
299
Rang
299
Ampli ud in e cua il
33
Asime ia
1,855
0,409
Cu osis
8,002
0,798
Taula 23. Tes desc ip iu emps ho i zon al an e io DEM i gene es
Annex
94
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GÈNERES
Es adís ica
E o íp.
TEMPS HOTITZONTAL DEM POSTERIOR
NENS
Mi jana
79
3,826
In e al de con iança
pa a la mi ja al 95%
Lími in e io
71,25
Lími
supe io
86,75
Mi jana all al 5%
77,01
Mi ja
79
Va iança
570,947
Des . íp.
23,895
Mínim
46
Màxim
160
Rang
114
Ampli ud in e cua il
35
Asime ia
1,227
0,378
Cu osis
2,39
0,741
NENES
Mi jana
92,61
4,807
In e al de con iança
pe la mi jana al 95%
Lími in e io
82,81
Lími
supe io
102,4
Mi jana all al 5%
89,76
Mi ja
87
Va iança
762,621
Des . íp.
27,616
Mínim
57
Màxim
187
Rang
130
Ampli ud in e cua il
26
Asime ia
1,813
0,409
Cu osis
3,982
0
Taula 24. Tes desc ip iu emps ho i zon al pos e io DEM i gene es
Annex
95
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
© Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Juny 2014. To s els d e s ese a s
GÈNERES
Es adís ica
E o íp.
DIFERENCIA TEMPS HORITZONTAL DEM ANTERIOR-POSTERIOR
NENS
Mi jana
-30,9744
11,2713
In e al de
con iança pe la
mi jana al 95%
Lími
in e io
-53,7919
Lími
supe io
-8,1568
Mi jana al al 5%
-25,8832
Mi ja
-21
Va iança
4954,657
Des . íp.
70,38933
Mínim
-298
Màxim
160
Rang
458
Ampli ud in e cua il
37
Asime ía
-1,592
0,378
Cu osis
6,788
0,741
NENES
Mi jana
-18,5152
9,75729
In e al de
con iança pe la
mi jana al 95%
Lími e
in e io
-38,3901
Lími e
supe io
1,3598
Mi jana all al 5%
-19,7677
Mi ja
-20
Va iança
3141,758
Des . íp.
56,05138
Mínim
-194
Màxim
187
Rang
381
Ampli ud in e cua il
38,5
Asime ía
0,615
0,409
Cu osis
7,477
0,798
Taula 25. Tes desc ip iu di e encia emps ho i zon al DEM i gene es