Guia temàtica Biblioteca ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910)

A R Q U I T E C T E S P R O F E S S O R S E S C O L A D’A R Q U I T E C T U R A D E B A R C E LO N A GUIA TEMÀTICA BIBLIOTECA ETSAB FEBRER 2025 José Vilaseca Casanovas (1848-1910) Fotografia  Arquitectura catalana.cat Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 2 SUMARI Apunt biogràfic ............................................................................................................................. 2 José Vilaseca Casanovas, estudiant ............................................................................................. 3 José Vilaseca Casanovas, arquitecte ............................................................................................ 7 Llibres i capítols de llibre ........................................................................................................... 7 Articles de revista ...................................................................................................................... 8 Treballs fi d’estudis ................................................................................................................... 9 Obres ......................................................................................................................................... 9 Guies temàtiques relacionades ............................................................................................... 10 Apunt biogràfic José Vilaseca Casanovas obté el títol en la carrera de Maestros de Obras, Aparejadores y Agrimensores el 1869, precedent de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. El 1872 rep el títol d’Arquitecte a l’Escuela de Arquitectura de Madrid. Va ser professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona assignat a la Càtedra de Projectes de 1875 a 1910, any de la seva defunció. Va impartir les assignatures: Dibujo, Proyectos i Copia del ornato y fragmentos arquitectónicos de yeso. A l'esdevenir la seva mort inesperadament, els seus col·legues i alumnes van organitzar una exposició dels seus treballs estudiantils i professionals a l'Ateneu Barcelonès, el 10 de maig. Va estar lligat als inicis de la professió al seu amic i col·lega Lluís Domènech i Montaner, amb qui va participar als concursos per al sepulcre del músic i polític Josep Anselm Clavé Camps (1874), aixecat al Cementiri de l'Est, i per a l'edifici de les Institucions Provincials d'Instrucció Pública (1877 i 1878), que van guanyar però que no es va arribar a executar. La seva ferma i completa formació acadèmica, així com la que va adquirir a través dels seus viatges per Europa (va recórrer França, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, Àustria, Itàlia i Grècia), el van portar a aprofundir en nous llenguatges i formes d'expressió de manera que la seva producció arquitectònica parteix d'un principi eclèctic que de seguida es va obrir als corrents renovadors que van culminar en l'eclosió modernista. Va crear, així, un estil propi en el marc d'un renaixement arquitectònic –la Renaixença catalana– impregnat del que és clàssic, egipci o els estils medievals i els japonitzants, que va significar per als arquitectes novells un punt de referència. Les obres que va deixar a Barcelona van ser incloses a publicacions especialitzades de l'època i a guies turístiques, i les que han sobreviscut estan incloses al Catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Entre les més representatives hi ha el Taller dels pintors Masriera (una recreació del temple romà dedicat a les arts), els tallers d'Indústries d'Art de Francesc Vidal, la casa Bruno Quadres de la Rambla barcelonina, els monuments a Bonaventura Carles Aribau i J. A. Clavé, i l'Arc de Triomf del passeig de Sant Joan, que va constituir la porta d'entrada a l'Exposició Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 3 Universal de Barcelona del 1888, d'obra vista i amb aplicacions de rajoles policroms; a més de la sèrie de cases de renda que va construir a l'Eixample, especialment les que conformen xamfrans, com la casa Pía Batlló de Bach, les quals va singularitzar allunyant-se decididament de la monotonia de línies prevista per Ildefons Cerdà, amb la incorporació de tribunes als angles de les façanes i de capitells a les rematades, ceràmica vidriada, procedent en múltiples casos de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat, dracs de ferro forjat, flors de lotus i fulles de margalló. Els panteons que va projectar per als cementiris del Poblenou i Montjuïc, a Barcelona, i pel cementiri de Sant Pere de Torelló (el sepulcre Samsó), manifesten la seva inclinació per l'estil neoegipci per a l'arquitectura funerària. Així mateix, va dissenyar nombroses obres d'interiorisme, mobiliari i paviments per a botigues o locals comercials i habitatges. Va ser president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1893-1894), des d'on va impulsar la publicació de l'Anuario : Asociación de Arquitectos de Cataluña (el primer número del qual va aparèixer el 1899 amb la seva participació en el disseny), que va dirigir entre 1901 i 1910. [Extret de: Josep Vilaseca Casanovas. A: Historia hispánica. Real Academia de la Historia, 2025. [Consulta: 10 febrer 2025]. Disponible a: https://historia-hispanica.rah.es/biografias/49632josep-vilaseca-casanovas] José Vilaseca Casanovas, estudiant Exercici de revàlida presentat a l’Escola Especial de Mestres d’Obres el 1869 Els estudiants de mestres d'obres presentaven a l'exercici de revàlida per a obtenir el títol entre 1859 i 1872, durant el període d'existència de l'Escola Especial de Mestres d'Obres. La majoria de projectes consten d'una 'prova de repent' o avantprojecte que l'estudiant havia amb un esbòs inicial, i el treball final presentat per l'estudiant amb els plànols de plantes, alçats, seccions, detalls constructius, i el pressupost de l'obra. La línia d'ensenyament d'aquesta escola es caracteritzà per la concreció i el pragmatisme en els temes de projecte i en les solucions tecnològiques. Això determina que els dibuixos tendeixin a la simplicitat i que estiguin mancats de les pretensions artístiques dels arquitectes acadèmics. Per als mestres d'obres, la missió fonamental del plànol era donar les indicacions precises per tal que el projecte fos comprès per l'artesà que l'havia de construir. Aquesta col·lecció forma part del fons de l'Arxiu Gràfic de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona-ETSAB, de la Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya -UPC. Més informació sobre aquesta col·lecció i els mestres d'obres a: MONTANER, Josep Maria. L'ofici de l'arquitectura : el saber arquitectònic dels mestres d'obres analitzat a través dels seus projectes de revàlida (1859-1871). Barcelona : Universitat Politècnica de Barcelona. Servei de Publicacions, 1983. ISBN 8460031918. Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 4 Accés al text en línia [Proyecto de un café en una población de mil quinientos vecinos. Prueba de repente] Descripció: 1 làmina amb els croquis de la planta baixa, de la planta del primer pis, i de la façana principal d’un projecte de cafè en una població de mil cinc-cents veïns. Forma part d'un conjunt que consta de 4 plànols i 1 pressupost corresponent al projecte final de José Vilaseca Casanovas a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona. -- A la part inferior dreta, la data: "Barcelona 4 Diciembre 1868", el nom i la signatura de l'autor, i la signatura del secretari del tribunal Antonio Rovira y Rabassa. -- Segell de la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. Accés al document digitalitzat [Proyecto de un café en una población de mil quinientos vecinos. Presupuesto] Descripció: 1 pressupost d’un projecte de cafè en una població de mil cinc-cents veïns. Forma part d'un conjunt que consta de 4 plànols i 1 pressupost corresponent al projecte Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 5 final de José Vilaseca Casanovas a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona. -- Està format per x pàgines, x cares de les x estan manuscrites. -- Com a enunciat en la coberta consta el següent: "Presupuesto detallado de un Café para una poblaición de mil quinientos vecinos por", i el nom de l'autorAccés al document digitalitzat [Proyecto de un café en una población de mil quinientos vecinos]. Detalles. Descripció: 1 plànol de detalls d’un projecte de cafè en una població de mil cinc-cents veïns. Forma part d'un conjunt que consta de 4 plànols i 1 pressupost corresponent al projecte final de José Vilaseca Casanovas a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona. -- A la part inferior dreta, la data: "Barcelona 5 Enero 1869", i el nom i la signatura de l'autor. -- A la part superior esquerra, segell de la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. -- Títols dels dibuixos: "Techo del salón de baile", "Tercera parte del techo del café", "Capitel, Jácena y modo de estar apoyadas las bigas en el techo del café", " Balcón de la fachada principal", "Proyecciones vertical y horizontal del capitel de una de las columnas que sostie". Accés al document digitalitzat Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 6 [Proyecto de un café en una población de mil quinientos vecinos]. Fachada principal y Corte dado por AB. Descripció: 1 plànol de la façana principal i de la secció longitudinal d’un projecte de cafè en una població de mil cinc-cents veïns. Forma part d'un conjunt que consta de 4 plànols i 1 pressupost corresponent al projecte final de José Vilaseca Casanovas a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona. -- A la part inferior dreta, la data: "Barcelona 5 Enero de 1869", i el nom i la signatura de l'autor. -- A la part superior dreta, segell de la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. Accés al document digitalitzat [Proyecto de un café en una población de mil quinientos vecinos]. Plantas pertenecientes al café. Descripció: 1 plànol de les plantes d’un projecte de cafè en una població de mil cinccents veïns. Forma part d'un conjunt que consta de 4 plànols i 1 pressupost corresponent al projecte final de José Vilaseca Casanovas a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona. -- A la part inferior dreta, la data: "Barcelona 5 Enero de 1869", i el nom i la signatura de l'autor. -- A la part superior dreta, segell de la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. -- Títols dels dibuixos: "Planta baja", "Planta del primer piso", "Planta de los cimientos", "Planta del tejado". Accés al document digitalitzat Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 7 José Vilaseca Casanovas, arquitecte Llibres i capítols de llibre Antecedentes del pleito contencioso-administrativo que contra la Diputación Provincial de Barcelona siguen los arquitectos José Vilaseca y Luis Domenech en reclamación de indemnización de perjuicios por los acuerdos de venta de los terrenos del instituto. Barcelona : Impr. La Renaixensa, 1889 No a les Biblioteques de la UPC. Document consultable a la Biblioteca del COAC Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona 1888, Barcelona : UPC, 1988. BLETTER, Rosemarie Haag. El Arquitecto Josep Vilaseca i Casanovas: sus obras y dibujos. Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1977. BOHIGAS, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen, 1983. BRACONS CLAPES, Josep. Els medievalismes en l'arquitectura modernista. Dins: El modernisme, vol. II, Barcelona: L'Isard, 2002. La Casa Pia Batlló : una mostra d'art i oficis al servei de l'arquitectura. Barcelona : Llibre editat amb el suport de: Trac rehabilitació d'edificis : Keim Ecopaint Ibérica, 2024 CASASSAS, Jordi. Els intel·lectuals i el poder a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1999. No a les biblioteques de la UPC CASINOS, Xavi. Barcelona maçònica. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012. No a les biblioteques de la UPC Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: L'Ajuntament. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, 1987. Accés al text en línia CIRICI, Alexandre. El arte modernista catalán. Barcelona: Ed. Aymá, 1951. CIRICI, Alexandre. L'arquitectura catalana. 2ª ed. act. Barcelona: Editorial Teide, 1975. HERNÁNDEZ-CROS, Josep Emili; MORA, Gabriel; POUPLANA, Xavier. Arquitectura de Barcelona. Barcelona: Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990. FREIXA, Mireia. El modernismo en España. Madrid: Cátedra, 1986. FREIXA, Mireia. El modernisme a Catalunya. Barcelona: Barcanova, 1991. Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 8 LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier. El modernisme perdut: La Barcelona de l'Eixample. Barcelona: Ed. Base, 2014. LACUESTA, Raquel. La història de l'art –de l'arquitecturacatalà explicada per Arquitectes: discurs d’ingrés a la Reial Academia Catalana de Belles Arts i de Sant Jordi. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2014. MACKAY, David. L'arquitectura moderna a Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1989. MOLET I PETIT, Joan. Història de l'arquitectura: de la il·lustració a l'eclecticisme. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2003. MOLET I PETIT, Joan. L'arquitectura eclèctica: el dificil equilibri entre la funcionalitat i la sumptuositat. Dins: Eclecticisme, l'avantsala del modernisme : espais i mobiliari : l'estil de l'Eixample de Barcelona. Barcelona: Associació per a l’Estudi del Moble, Museu del Disseny, 2014, pp. 11-24. MOLET I PETIT, Joan. Work in progress: la recerca a l'entorn de l'arxiu de l'arquitecte Vilaseca at the Art Institute of Chicago. Dins: Catalunya-Amèrica: l'art entre el viatge i l'exili (s. XIX-XX). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018. PERMANYER, Lluis. Un paseo por la Barcelona modernista. Barcelona: Polígrafa, 1998. RÀFOLS. J. F. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña : desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona Diccionario Ràfols, 1989 ROGENT Y PEDROSA, Francisco. Arquitectura moderna de Barcelona. Barcelona: Parera y Cia. Ed., 1897. Accés al text complet Articles de revista ARTIGAS, Vicenç; BASSEGODA, Joquim; DOMENECH i ESTAPA, Josep. Discursos a la memòria de Josep Vilaseca i Casanovas llegits a l'Ateneu Barcelonès, maig 1910. A: Anuario : Asociación de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, 1911, p. 240-259. Accés al text complet BASSEGODA I AMIGO, Bonaventura. L'arquitecte Vilaseca i la seva obra. A: Ilustració Catalana, any VIII, num.352, Barcelona, 6 març 1910. BOHIGAS, Oriol. Vida y obra de un arquitecto modernista. A: Cuadernos de Arquitectura, 1963, núm. 52-53, p. 67-88 Accés al text complet DOMENECH I MONTANER, Lluis. En busca de una arquitectura nacional. A: Renaixensa, any VIII, núm. 4, vol. I, Barcelona, 28 febrer 1878, p. 149-160. Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: José Vilaseca Casanovas (1848-1910) [Febrer 2025] 9 MAS GIBERT, Xavier. El panteó funerari de Josep Anselm Clavé (1874-1876): una obra conjunta dels arquitectes Lluís Domènech i Josep Vilaseca. A: Domenechiana: revista del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2015, núm. 6, p. 158-65. MASRIERA, Frederic. L'Arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. A: Gaseta de les arts, 1926, vol. 3, núm. 58 (1926), p. 4-7 VEGA MARCH, A. El arquitecto D. José Vilaseca. A: Arquitectura y Construcción, núm. 215, Madrid-Barcelona, junio 1910 Accés al text complet VILASECA CASANOVAS, Josep; DOMENECH I MONTANER, Lluis. El monument a Clavé: el document. A : Domenechiana: revista del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2024, núm. 27 , p. 198-205. Treballs fi d’estudis FERNÁNDEZ OTÁLORA, Guillem. Construcció d’un model 3D de les Institucions Provincials de Lluis Domènech i Montaner i Josep Vilaseca i Casanovas. Treball de fi de grau (GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)). Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2024 Accés al text complet FERRANDIS, Montserrat. Josep Vilaseca i Casanovas, arquitecte eclèctic (1848-1910). Els encàrrecs de la família Batlló i Batlló Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Joan Molet i Petit Accés al text complet Obres Casa Bruno Cuadros - Arquitectura Catalana .Cat Tallers dels Pintors Masriera - Arquitectura Catalana .Cat Arco de Triunfo - Arquitectura Catalana .Cat Monumento a Josep Anselm Clavé - Arquitectura Catalana .Cat Casa Enric Batlló - Arquitectura Catalana .Cat Casa Pia Batlló - Arquitectura Catalana .Cat Casa Àngel Batlló - Arquitectura Catalana .Cat. Casa Dolors Calm - Arquitectura Catalana .Cat