El XVII Congrés Geològic Internacional

El XVIITCong és Geologic In e nacional pl P o eso D . RAFAEL CANDEL 1 VILA E L XVIIe Cong és G ologic ln e nacional -al Qual hem assis i amb al es es companys, en epiesen ació del Go e n de la República espanyola- es euní a Moscú i Lening ad els dies 21 al 29 de julio1 p oppassa . Fe i e , les asques del Cong és comenca en a nb les. excu sions p elimina s els p ime s dies de juliol. Així ma- eix, si bé la sessió de clausu a del Cong és es celeb a el dia, 29 dSaques m-s. els cong essis es no añ acomiada -se ins a les da e ies d'agos o p ime s dies de se emh e, en e o na de les cinc excu sions eali zades pe I'immens e i o i de la Unió so ie ica. La p ime a eunió del Cong és Geolbgic In e nacional es celeb a a Pa ís l'any 1878. Pos e io men , cada es o qua e anys (excep e du an la G an Gue a), s'ha euni el Cong és e" di e en s paisos. Hem de eco da I'exi assoli pe la XIV' eunió. c leb ada a Mad id I'any 1926 i a la qual a assis i pe p ime a egada una nod ida de legació so ie ica, p esidida pe I'academic A. Ka pinski, aixi com delegacions de o s els paisos que ha ien es a en gue a eia pocs anys abans. La VII" sessió a celeb a -se el 1897, a Pe e bu g, alesho es ca- pi al de I'impe i sa is a, i a p esidi -la I'academic 'A. Ka pinski, aspassa a sols uns mesos quan ana a a compli els seus no an a anys. La XVII" eunió ha es a celeb ada sua a a Moscú i Leninp ad. A la mei a . exac amen , dels qua an a anys ansco egu s en e la Vll" i la XVIIa sessió, el 1917, oco egué un e cabdal pe a la his- o ia de la Humani a : la g an e olució p ole a ia, condulda pe Lenin, la qual ha pe mes al poble us d'assoli el seu p og és ac ual que el coLloca en un lloc capda an e de la cul u a mundial. Aques Cong és o ma pa del p og ama d'ac es o gani za s a la Unió so- ie ica pe al de celeb a e1 XX' ani e sa i de la Re olució. La da a escollida pe a e ec ua -lo ha es a ci cums anciada a les condicions clima ologiques del país, ja que d'ha e -se euni el mes de no emb e no hau ia es a possible la eali zació de les excu sions a la pa sep- en ional de la Unió. A la da e a sessió del Cong és, celeb ada a Washing on, el ,1933, hi p engue en pa 265 memb es es ange s i 637 de no d-ame icans. Al Cong és de Moscú, g acies a les acili a s aco dades pel Go e n so ie ic, hi .han,p es pa 400 memb es es ange s, ep esen an s de 50 Es a s. Fem ema ca que la delegició no d-ame icana e a com- pos a d'uns 150 del-ga s, i que el nomb e de memb es so ie ics ou de p op- d'un mile . Malg a absencia de delega s alemanys, i a- lians, po uguesas i d'alguhes nacions sud-ame icanes, aques a sessió hau i es a la néi conco eguda de o es les &e s'han cel b a a eu del món. Aixb demos a d'una mane a e aen I'eno me in e es que la Unió so ie ica, en plena eb e cons uc i a, des e lla, en el mo- men de compli -se el XX8 ani e sa i de la g an e olució socialis a. Si hem e ema ca la no assis encia de delega s de les nacions o ali h ies, cal di que alguns geblegs alemanys es a en insc i s com a cong essis es i que si no hi assis i en ou segu amen pe que no pogue en comp a amb l'opo una au o i zació del go e n del seu país, o i man eni elacions diplomi iques no mals amb el go em so ie ic. El Comi e d'o gani zació. del XVIIE Cong és G-olbgic In e na- cional e a o ma , pels geblegs següen s: l. M. Gubkin, p esiden : A. 'A. Bo issiak, ice-p esiden ; V. A. Ob u xe , ice-p esiden ; N. P. Go buno , sec e a i gene al; D.. V. Nali kin, S-c e a i gene al d'ac es; A. A. Blo xin, sec e a i gene al d'ac es ; A. A. Ami aslano . sec e a i; A. L. Reinha d, N. M. Fedo o ski, A. E. Fe sman, N. A, Khudiako , ocals. La asca acomple a pe aques Co ni e jus i ica els unanims elogis que a eb e de o s els cong essis es. Nosal es es em pa icula men ag ai s pe les a encions que o s eis seus mem- b es ingue en amb la delegació espanyola al Cong és. L'allo jamen dels cong essis es, I'o gani zació de isi es a Museus, les excu sions, e ce e a, ou e a d'aco d amb la iln ou is ~), emp esa o icial de u- isme que comp a amb una se ie de con o ables ho els i amb un nod i cos d'in e p e s, des d l p ime momen ins al de deixa la U. R. S. S., al si ei dels memb es del Cong és. Assemblea inaugu al del Cong és L'assemblea plena ia inaugu al del Cong és es celeb a e{ dia 21 de juliol, a les onze del ma í, a la sala d'ac es del Conse a o i de Moscú. L'escena i, cobe d'un g an domas oig. amb els emblemes. SECCIO MONOGRAFJCA 191 so ie ics, p esen a a al ons un mapa. geologic de la U. R. S. S. a g an escala i les escul u es de Lenin i S alin. Salu acions als cong es- sis es en sis idiomes di e en s es Ilegien -n panca es 'i anspa en s, així com una ase celeb e .del-cama ada S alin : iiPe la -ma eixa aó que la ciencia s'anomena ciencia, 6s pe aixb ma eix que aques a no admp cap clacse de e i xes, no em d'aixeca la se a m& con a el passa i obeeix esc upolosamen la en de I'expe iencia i de la p ac- icai,. Als escons dels cong essis es hi o en. ins alla s mic o ons, en connexió amb la camb a dels aduc o s, de al o ma que poguessin escol a les comunicacions i sesi les discussions en quaise ulla de les. sis Ilengües o icials. El eball dels aduc o s ou aclapa ado i d'un exi mai no aconsegui en cap Cong és simila . Seguin el cos um es able , la sessió ou p esidida pel P o esso Philip Smi h, com a cap de la delegació no d-ame icana, ja que el da e Cong és es a celeb a a Washing on. El P o esso Smi h. des- p és d'unes pa aules de salu ació, decla a obe el Cong és i concedí la pa aula a! Comissa i del Poble d la Indús ia pesada de la U R. S. S., cama ada V 1 Mejlauk. el qual dona la ben inguda als dele- ga s es ange s en nom del Go e n so ie ic i ema ca la asca eali - zada en el domini de la Geologia pels geolegs ussos desp és de la e olució. L'assemblea, pe unanimi a , a elegi p esiden del Cong és I'a- cademic 1. M. Gubkin, ice-p esiden de SAcademia de Cienci-s de la U. R. S. S., condeco a amb 1'O de Lenin, la més p eada conde- co ació so ie ica. Saco da igualmen nomena Sec e a i gene al I'a-.' cademic N. P. Go buno i ice-p esiden s del Con,g és o s -1s caps de lei delegacions es ange es. A inicia i a d'aques es s'aco da amb g a"s aplaudimen s nomena P esiden d7Hono del Cong és el cama- ada. M. l. Kaiinin, p esideni del Comi e execu iu cen al de la U. R. S. S. A p opos a ambé de les delegacions es ange es, s'aco da decla-~. a la llengua ussa o icial del Cong és amb igual a de d e s que I'ale- manya, anglesa, espanyola, ancesa i i aliana, que s'ha ien adop a com a o icials en cong essos an e io s. A con inuació e en ús de la pa aula: el cama ada V. 1. Koma- o , p esiden de I'Academia de Ciencies de la U. R. S. S., el qual saluda els cpng essis es en nom dels eballado s de la Ciencia i explica els p og essos eali za s des del 1925 g acies a les-explo acions i in- es igacions dels geolegs so ie ics i dels explo ado s de les egions a iques; i. desp és el cama ada V. A. Ob u xe , dega dels geolegs ussos, p esiden de la delegació so ie ica en el Cong és, qui dedica el seu eco d al malaguanya sa i Alexand e Pe o i x Ka pinski, p e- siden del VIle Cong és Geologic In e nacional i una de les igu es més aluoses de la ciencia geologica a la qual e é I'es o c de la se a lla ga ida. Les ese es mundials de pe oli Aques ou el ema de la disse ació de l'academicl. M. Gubkin. p esiden del Cong és, Ilegida en la p ime a assemblea plena ia. Pe la impo ancia d'aques eball, en donem un b eu esum que adulm del epo o icial : Ben so in -comen a dien l'academic Gubkin- es sen di als geolegs i als di igen e de la. indús ia pe olí e a que el pe oli es a a pun d'esgo a -se. Pe o si hom obse a les xi es de les ese es mundials de pe oli, des del comencamen del segle ac ual, s'a iba a la conclusió que no hi ha mo iu de e un p onos ic an pessimis a. Du an els da e s do ze anys (1925-1917). les ese es conegudes han augm-n a 3,531.7 milions de ones i aixo sense comi a que més de 1,800 nilions de ones han es a ex e s en aques ma eix pe íode. Aixo signi ica que, a mesu a que sVaugmen a el consum, la p ospec- ció de les iqueses pe oli e es i les ese es no deixen de c éixe en p opo ció. L'a aluació de les ese es mundials de pe oli s'emp en pe p ime a egada en el XVII' Cong és .Geologic In e nacional. En Cong essos an e io s s'han calcula les ese es d'hulla, de e o i d'al es mine als. Aixo ens po a a so me e a aques Cong és la qües- ió de I'adopció d'un me ode únic pe al d'e ec ua I'a aluació i d'un sis ema únic de classi icació de les ese es de pe oli en el subsol. La classi icació que nosal es p oposem al Cong és pe que sigui adop ada com a classi icació in e nacional, és aplicada en la U.. R. ,S. S. des de a uns quan s anys. El emps ha ingu a demos a la se a impo ancia p ac ica. Aques sis ema de classi icació epa eix les ese es de pe oli en ca ego ies segons el g au amb que s'han es udia i explo a els jacimen s i els di e en s ho i zons de cada jacimen .. En I'es a ac ual dels nos es coneixemen s, aques 'sis ema pe me esold e amb la majo p ecisió possible o es les qües ions e e en s al plan ejamen de l'explo ació, a la p ospecció de jacimen s ja conegu s i a la ece ca de nous jacimen s i de nous e enys pe olí e s. En l'ac uali a , més de 45 jacimen s són explo a s indus ialmen SECCZO MONOGRAFZCA 193 en la U. R. S. S., més de 80 són explo a s mi jancan sonda ges a g an ondi ia, més de 160 o en objec e de p ospecció des de la i is- au ació del egim io ie ic i kés de 650 es uc u es o en ja es udia- des i en condicions de so me e-les a p ospeccions p o undes amb. inali a indus ial. En es abli les ese es de pe oli a I'Aze baidjan, hem egis a més de 400 ei uc u es di e en s. Així, doncs, no'cal es anya -se que les ese es:nos es c eixin, no ja cada dia, sinó cada ho a, i que les xi es que nosal ies hem es able , ja a emps, hagin diesse objec e. de e isió en l'ac uali a . . . L'a aluació de les ese es mundials di pe oli e ec uada pe I'academic Gubkin, ha mos a que s'ha p odui un sal sob a al cu s dels da e s anys quan a les ese es de. la U. R. S. S. Si es p en. com a pun de pa ida les ese es el 1 .' de gene del 1935, &em que aques es han passa de 3,200 milions de ones a 6,376 milions de ones, o sigui que s'han duplica . Les ese es de pe oli de la U. R.. S. S., ja a aluades, es calculen en 3,877.2 milions de ones, la sual coSa suposa el 54.8 % de les ese es mundials i si ua la U. R. S. S. al p ime lloc del món quan a ese es pe oli e es. El segon l$oc I'ocupa Es a s Uni s d'Ame ica del No d amb una ese a de 1,765.3 milions de ones, o-sigui el 25 % de les ese es mundials. Així, doncs, els 79.8 % dz o es les ese es conegudes de pe oii són concen ades a la Unió So ie ica i als Es a s Uni s. To s els al es paysos plega s solamen posseeixen el 20.2 % de les ese es mun- dials. Desp& de la U. R. S. S. i-dels Es a s Uni s, énen els palsos segiien s: ' l ak (395 milions de ones), l an (299 milions), Venezuela (235 milions), les Indies nee landeses (138 milions). El balan$ mundial de pe oli s'ele a a 7,077.3 milions de ones. - Segona asse nblea plena ia El eball de les seccions, de les quals ens ocupa em més enda- . . an , ens a ompli el ma í del ~. dia 22 de juliol. A la a da, a un qua de cinc, comensi á la sala d'ac es del Conse a o i (ca e de He zen, 13) la segona assemblea plena ia. El sec e a i, academic Go bu- no . a llegi la llis a de ice-p esiden s del Cong és : D . Philip Smi h (Es a s Uni s), D . E.Bailey (Angla e i), V. Ob u xe (U. R. S. S.), senyo s Cha les Jacob (F anpa), Josep Royo i Gómez (Espanya), Resid Genee (Tu quia).'S. Tokunaga (Japó), S ephan Cza nocki (Polonia). Wong Wen-Hao (Xina), H. Vay ynen (Finlandia), L. Cepek (Txecos- lo iquia), C. Backlund (Suecia), Tho ol Vog (hio uega), A. Heim ' (Suissa), D. Fou ma ie (B&l&ca), Nadjib Ully Khan (~ ganis an), Xa-Bani (I an), S. Haugh on (A ica del Sud), L. Pica d a al es ina); P. Bakalo (Bulga ia), C. Fox (India). Amb e1 conjun dels al es mem- b es, el Consell del Cong és cons a de 82 me nb es. Desp és, el Sec e a ¡ gene al, academic Co buno , dona lec u a a una lle a del'acade nic A. E: Fe sman, di c o de Plns i u Lo- monoso de ]'Academia de Ciencies de la U. R. S. S., en la qual saluda els cong essis es i es-planyé de no pode assis i a les sessions del Cong és a causa de la se a malal ia. Els euni s ' ibu a zn el es- imoni de la se a simpa ia a I'eminen geoquímic so ie ic. El p o esso us M: M. P igo o ski doni lec u a al seu epo sob e Les eqions p oduc o es d'hulla i les conques hulle es de la Unió de Repúbliques Socialis es Sooie iqu&. Comen a lamen an que o i ha e ad eca una in i ació a o s els paisos iu e essa s pe que ossin p esen ades en la. p sen sessió les. xi es pe al d'a alua les ese es del ca bó mine al a o el món, a Sho a ac ual solamen dues dzlegacions -la ancesa i la so i&- ica- han p esen a les dades co esponen s en complimen de !'a- co d p es a la sessió ¿le Washing on. A con inuació exposa les dades e e en s a la U. R. S.'S. De les conques hulle es ac ualmen en explo ació, la més impo an és la de Kuzne sk a nb 450,658 milions de ones. Segueixen desp és la. conca del Done z a nb 88,872 milions de ones, la de Ka aganda amb 52.596 milions de ones, e c. Rese es eno mes d'hulla han es a descobe es .a la pa N. E. de la egió a ica. 1 a la majo ia de les conques es- men ades s'han i no es oballes. Amb mo iu de les da eies ex- 'plo acions ho n ha oba al e i o i comp es a la conca, al es subs- ancies ú ils, com pe oli. gas, aigiies ,mine als, sals, e c., que cons- i ueixen uo es' on s- de iquesa de l'economia sq ie ica,. El eball dels gzolegs ussos ha pe m&s aug nen a ins a sis e-, gades els ecu sos de la U. R. S. S. en hulla. El pe cen a ge de les ese es dVaques país din e de l'economia mundial ha passa de ep esen a el 3.4 % el 1913 al 20 % el 1937. . - La quan i a de ese es geo16giques mundials po a alua -se en 8,200 milions de onec, de ,les quals els Es a s Uni s i la U. R. S. S. sumen el 70 %. El D . G. W. Ty ell ocupa la ibuna i desen olupi en la se a Ilzngua na i a. Sanglesa, el seu epo e e en a Relacions en e I'ac- iui a uolc~nica i la ec onica. Una obse ació' onamen al dels eno- mens geolbgics de nos a qu l'ac i i a ígnia es a ín lmamen . ela- SECClO MONOGRAFICA 195 cionada a nb els mo imen s de la c os a e es e. L'ac i i a ígnia en el emps (pe íodes magma icc) i en l'espai (p o íncies magma i- ques) en la se a dis ibució es a ~i c~ms anciada amb els mo imen s o ogenics i epei oginics, o sigui a nb els mo imen s angeicials i e icals, espec i amen ,.de la c os a e es e. ,Les oques que ca ac- e i zen els .mo imen s o o&knics sónles o ioli es i espeli es, que a essen els massissos g~osinclinals i an i upcions en g anodio i es- andesi es. En can i, les oques c a bgenes son ca ac e i zades pe les oques luides (basa]. d'oli í, dole i es). a nb di e en s !g adacions des de la pe ido i a al g ani io ambé a nb oques alcalines de ipus aquí- basil ic, eqüen a les egions oceaniques. L'acadkmic A. D. A khangelski, di ec o de I'lns i u Geolopic,de I'Academia de Ciencies de la U. R. S. S., dona comp e dels Resul a s geologics dels Se ueis gene als magne o ne ic i g auim2 ic de la U. R. S. S. Aques se ei en ac ua sob e as es egions planes i no dislocades ha pe mes esold e alguns p oblemes geolbgics, en con- nexió a nb les ins i ucions dedicades a eballs gendesics., geo isics i geologics. L'academic ~ khangelski ha edac a el seu epo en elació a nb les dades de I'Obse a on Físic p incipal i el Se ei de Geodesia i Ca og a ia. Les dades magne ome iques han es a eco- llides pe un g up d2in es igado s que ehallen a I'lns i u de Mag- ne isme e es e so a la di ecció del cama ada M. Rose i de l'lns i u deP ospscció Ceo ísica de V. Koljubakin i A. Pade e ski. Les dades. g a ime iques són degudes a I'O icina de Geodesia del cama ada 4. Mikhailo i a I'O icina de P ospecció Geo ísica de la Unió. de Fedynski i E. Lus ikh. La in e p e 'ació geolbgica de les dades ha- es a E a pe l'academic-A. A khangelski. L'es udi de les anomalies magne iques a la pa eu opea de la U. R. S. S. 'pe me . suposa que '1 p e-cakb ic cuns i ueix la base de la pla a o ma eu opea o ien al compos a d e enys de di e en s eda s, o man 'blocs sepa a s. Les anomalies de la g a e a ano&- nades de Faye (o comple es) i de Bouge són deg&des a causes g o- Iogiques. El p océs de la ans o mació de la ma e ia de e mina cai is de densi a .en les capes p 'o und s de.ia c os a e es e. En aan i, les di e encies dedensi a a les capessupe io s de la c os a depenen de la onda ia de la o mació que se eix de. base i del eemplaca- mkn de oques pe al es a la basel L'opinió gene al que els can is de- densi a .de. les capes p o undes de la c os a e is e se en e- lació a nb elsmo imen s isos a ics del sima,. és inexac a: Finalmen , l'es udi de: les anomalies g a ime iques de la pa eu opea dc la 196 ARXJUS U. R. S. S. i de les pa s de ]'Asia adjacen s, han pe mes: la de e - minació del olum. del mass.ís p e-camb ia de la pla a o ma de I'Es d'Eu opa ; acla i la in c - elació dels sis emes de plegamen s de I'Uial, Tian-Xan i conca del Dhne z; i de e mina la elació en e la ,dep essió del Dniepe -Done z i la dep essió ge mano-polonesa o cen o-eu opea. Du an l'in medi en e la comunicació del P o . P igo o ski, i la del D . Ty ell, la sala es eié so p esa pe una ambaixada singula . ' T en a jo es pione s, p esidi s pe l'es udian A'leix Kanaie , cap del Ce cle de Geologia de I'Es aci0 Cen al de jo es na u alis es, ingue- en a saluda els cong essis es. Desp és d'una b eu allocució del ca- ma ada Kanaie , els jo es geolegs Iliu a en a la p esideiicia una col- lecció d'exempla s ecolli s pe ells en p o a de llu en usiasme. En nom del Coiig és, el p esiden , academic l. Gubkin, ad eci la pa aula als jo es na u alis es, espe anca de la Pa ia. A causa del decés de I'esposa del P o . O.. J. Schmid , ben co- negu pe les se es ece ques pola s, ou suspesa la con e encia que aques ha ia de llegi sob e Geologia de i'A ic. Assemblea de les cinc Seccions El dia 26 de julio], a dos qua s de do ze. a la sala del Conse - a o i, es celeb a I'assemblea conjun a de les Seccions: ((Sis ema pe - mi6 i la se a posició es a ig a ica>i. i~co elacions i p ocessos ec o- nicsi,. ~Fo macions magma iques i. els seus diphsi sji,, iTec onica de I'Asia», .Me odes geo isics en Geologia,, i iiGeologia de les egions i iquesil. La zunió ou p esidida pels academics A. D. A khangelski (U. R. S. S.), Ch. Jacob (F anca). V. A. Od u xe (U. R. S: S.) i P o es so M: M. Te iaie (U. R. S. S.) La comunicació de I'academic V. 1. Ve nidski, undado de I'es- cok geoquimica ussa, a e sa - sob e la Radiogeologia i la seoa sig- ni icació en la Geologia ac ual. Dona 'el seu. in e es dona em un b eu -sum, ex e del epo o icial del- Cong és. La Radiogeologia es udia. els p ocesios de la adioac i i a de1 nos e plane a i llu mani es ació enels. e iomens geologics. El dis- se an comen a en his o ia del descob imen .de la adioac i i a pe J. Becque el- el 1896 i com, el 1908, Raleigh a es abli que la ma e ia de la Te a és - a essada pe la desin eg ació dels a oms dispe sos. Amb la desin eg ació, segons P. Cu ie i L. Labo de (1902). es a- elaciona l'augmen 'de la empe a u a de la ma e ia de la Te a. SECCIO MONOGRAFICA 197 El 1904-1906 E. Ru he o d i B. Bol ood han p o a que la massa d'u ani 'p odueix adi i el adi una emanació. cons an . Des del 1994 al 1908 Joily a basa en aques s descob imen s les conclusions geolb- giques. . . La du ació dels emps geologics ha es a ixada en 2,000 milions d'anys, seguin el me ode adiog=olbgic, pel P o . 'K. .Chukhe , de New Ha en, i ambé han p es pa en ,els calculs eli in es igado i anglesos i no d-amencans del eNa iona1 Resea ch Counciln, de Was- hing on (1924-31). Els eballs d= Ru he o d i on G osse mos en qEe, a pa dels a oms d'u ani, els seus ico ops i l'ac ini-u ani . . ambé es desin eg en an apidamen com l'u ani l. Els calculs eali za s pe Khlopin (1936), basa s en aques s eballs, énen a p o a que el calo d- la Te a a 3,000 milions d'anys e a 5.5 egades majo que en l'ac uali a , La dispe sió deis elemen s adioac ius al nos e plane a co espon z un pe íode de emps de l'o d e dels mile s de milions d'anys. L'ex- cés d'ene gia: adioac i a es a associada, e iden men . amb els p o- cessos endo e mals que es mani es en pels enbmens me amo ics de ia c os a emes e. La po encia i la du ació dels p ocessos adioac ius i a aluació de I'ene gia ~ oduida pe ells. e a emou e la qües ió de Ies eo izs cosmogoniques. Si es p en com a base del calcul del Lemps, I'ene gia p oduida pe la desin eg ació adioac i a dels a oms . en la ans o mació química de la ma e ia e zs e, el geoleg é dades p ou p ecises pe a calcula .qiian i a i amen la du ació dels emps geolbgics i exp essa nume icamen la e modinamica dels p ocessos geologlcs an sols amb I'esiudi dels enomens segons la Radiogeologia. Com sigui que e a l'a aluació del emps cal adop a una uni- a , I'au o; p oposa el decami íade, equi alen a cen mil anys. El disse an sugge í la c eació d'un Comi e in e nacional amh mo iu del Cong és que s'es a a celeb an . el qual ind ia com a ema de eball: 1 .' La uni icació dels me odes pe a la de e minació del emps g:olbgic; 2." O gani za simul aniamen en di e en s pakos la de e minació maxima de la du ació dels p ocessos geologics en con- nexió amb el me amo isme, ixa l'escala en decami íades o en al a uni a del emps geolbgic dzls di e en s sis emes i esAld e, co n a ia d'exemple, alguns p oblemes conc e s, als com la 'du aeió dels plegamen s caledonians o he cinians en I'escala uni e sal;. Enca a que no igu a a al p og ama de I'assemblza , MI. P. Fou - nia ie (Belgica), dona j&c u a a la se a comunicació Obse uacions gene als sob e el desenoolupamen ~de'l>esquis osi a de les se ies ple- . . co'leccions -de Paleobo inica: lo a pe mica de la conca de Pe xo a, h a ap iana dels ol an s de Moscú, lo a qua e ni ia in e glacial. F.1 depa amen de ei~eb a s p esen a una exposició sis emi ica, amb un exempla d'Elasmo he ium i ep es n acions de la auna del neo- gen supe io i del qua e na i, co esponen s a la pa .eu opea de la U. R. S. S. . . 21 Museu mine a!&gic con é una collecció sis emi ica de mine als, de les més comple es de la U. R. S. S. També con é exhibicions de di ulgació (mine als u ili za s pe la indús ia, genesi dels mine als, geoquimica, e c.). Finalmen són d'esmen a les se ies de me eon s, de mine als c i~ a~li za s i d'exempla s p oceden s de la egió d'Slyu- dianka, al llac Baikal. . El Museu pe og i ic con é exposicions egionals de oques alca- lines del SE. d'uc aina, Kazakhs an i U als, dippsi s de pi i a i una. bona collecció de oques dels U als i d~ls mine als més impo an s que es oben en elles. Anex als Muceus de I'lns i u Ceol&gic hi ha el depa amen d'Hid ogeologia i 'enginye ia geol&gica. l ina al a ins i ució isi ada pe nosal es a Moscú és l"1ns i u de Mine alogia aplicada (VIMS), ca e de Pyje ski, 7. N'ocupa la di ecció el p o &sso N. M. Fedo o ski; au o d'in e essan s publicacions sob e les isue;es mine als de la Unió So ie ica i sob e les p o íncies mine- al&giques. Pe al de o ma -se una idea de les ac i i a i d'aques lns i u ecomanen ~ opuscle del p o esso Fedo o ski. -<iP og és dels Iis i u s scien i iques de 1'U. R. S. S. dans le domaine de la Miné- alogie appliquée~~. L'exposició ob a amb mo iu del Cong és i el Museu anex a l'lns i u con enen exempla s de o s els jacimen s mine als ac ualmen en explo ació en la Unió: andalusi a i, ciani a. bauxi a, e miculi a, g ena , mica, luon a, i ano-magne i a, apa i a, .ials po issiques, so e, asbes , g a i , e c. L'lns i u es i di idi en qua e seccions que co esponen a ,les ases de l'es udi del complex mine al, segons la comunicació llegida pel p o esso Fedo o ski al Cong és : Geologia i hid ogeologia ; mine- - als i jacimen s mine s; Tecnologia i T eballs de sondeig i ex acció. Va em isi a . acompanya s pel di ec o . els di e en s labo a o is i ingué em ocasió de saluda el p o esso E. E. Fljn , di ec o de la . . -secció, c .is al4og i ica i 6n genol&gica, i el p o esso V. V. A xino , di ec o de la secció de c is alj&p ica. i la doc o a N. E. Vedeneie a. SECClO M-ONOGRAFICA 205 " Publicacions del Cong és. El conjun de les publicacions del Cong és cons i ui i una aluoss se ie d olums que han de con eni les ac es de les eunions i les comunicacions llegides en aques es. La collecció comple a, donada la impo ancia del Conp és i la no e a dels emes ac a s ( adiogeologia, geoquimica, mine alogia aplicada, p oblemes de la geologia del pe- oli, e c.), suposa i la ciencia al dia en o es aques es qües ions. Així com du an la celeb ació de les sessions no hi ha ia emps pe a ana d'una banda a l'al a i amb eqüencia e en p esen ades a la ma- eixa ho a di e ses comunicaci%ns de cabdal in e es, la lec u a epo- sada dels icomp es endus>i del Cong és. ens pe me i o ma -nos idea d'una pila de qües ions que a a se ia p -ma u enca a de ju ja . Les guies de les excu sions Cons i ueixen una collecció de 25. o- Iums. Pulc amen edi ades, enca a que sensi luxe com les del X1V.B Cong és (Mad id), énen a dona . un bon esum de la geologia de la Unió So ie ica i de les se es iqueses mine es. D'es il sob i, com <es- cau en una guia. a nb els alls geologics, la bibliog a ia, els esquemes i mapes necessa is, con enen o s -1s de alls pe a comp end e a g ans e s la geologia d'un país an ex ens com la sisenapa del món. Algunes coii e &ncies donades a les assemblees plen$ ies han es a publicades, com les de I'acade nic 1. M. Gubkin, p o e so M. ILI. P igo o ski, M . J. Des ousseaux (;,Rese es de, la F ance en combus ibles solid s>i). La Socie a mine albgica . ussa, undada el' 1817, una de les $0- cie a s cien í iques més an igiies del món, ha edi a , so a la. di ecció del p o esso A. P. Gue asimo . una oluminosa Memo ia (330 pigi- nea) dedicada als memb es del XVII." Cong és Geologic In e nacional. En aques eball es publica un a icle de 1: 'l. Xa aho ski i C. A. Schneide (Lening ad), sob e els eballs c is allog i ics publica s a la U. R. S. S. en el decenni 1927-1937, amb la col~abo ació de A. V. Ne- milo a. pe a la con ecció de la llis a bibliog i ica; un al ' e a icle , di D. P. G igo ie sob e els p og essos de la Mine alogia expe imen- al du an els anys 191.7-1936; un al e de Vladimi Sobole (Lenin- -' g ad), sob e els p og essos de la pe og a ia en e 1917-1937. A més . CI ' s'inse eix una no a de M. N. Godle ski (Lening ad) sob e in es iga- cions mine aloyiques als diposi s de bo a s i una al a de D. S. Ko - jinski (Lening ad) sob e es abili a mine al en la p o undi a . L'lns i u cien í ic de e ili zan s i insec o- ungicides, que depen . del Co nissa ia del Poble, pe a la indús ia pesada. ha publica una Memo ia de 136 pagines, ~i ulada ~Geological ln es iga ions o ag i- cul u al Oies U. R. S. S.>>, edi ada pe B. M. Himmel a b, A. V. Ka- azo i l. M. Ku man. so a la eli ecció dz academic E: V. B i ske. Con é nomb osos eballs sob e els jaci nen s so ie ics de os o i a. El Labo a o i de Paleon ologia de la Uni e si a de Moscú ha publica amb no iu del Co giés els "olums. 2 i. 3 dels oble mes de Paleon ologiai>. Con nen 25 eballs paleon ologics i bibliog a ia sob e els eballs publica s du an els da e s anyy. Així queda p epa- a el cong essis a pe a comp end e el; emes discu i s al Cong és sob e I'zs a ig a ia del P e-Camb ic, Ca boni e , Pe inic i T iassic, e olució dels o aminí e s, insec es i e apodes i ecologia dels mollus- cos miocenics i plioc&nics, segons les ece ques e ec uades en les coi- ques de la pa me idional de la U. R. S. S. Aixi ma eix, I'es nen a kho a o i ha publica uns ~Es udis &e Mic opaleon ologian. dedica s als sul a s dels eballs d'in es igació sob e bssils mic ~sc~~ics. L'ob a cabdal és, sens dub e, la ca a geolbgica de la U. R. S. S. a l'escala l/5,600,OW, edi ada en ui ulles i i ada a Lening ?¿, als alle s de Ca og a ia del Se ei del Comissa ia del Poble d.e I'ln i- io . L'excellen execució li og a ica a 24 co!o s hono a edi o s i di- ec o ~ de an impo an ob a -que ha is a quali icada de ipla quin- quennalii. de la geologia so ie ica. La compilació de dades ha es a e -c uada a l'lns i u Cen al Cien i ic de Geologia i P ospecció (ZNIGRI). de Lening ad. so a la di ecció del geoleg D. V. Nali kin. Hi ha c~~labo a el pe sonal de I'lns i u Geologic de I' icademia de Ciencies de la U. R. S. S., el de I'lns i u A ic de la Unió i el de 1"ins i u Geolbgic i de P ospecció de la Na a. Han eballa 51 in es- igado ~ en la asca de compila I'ex ensa bibliog a ia sob e la Geolo- gia d'un país que és la sisena pa i del món. També s'hanpublica amb mo iu del Cong és ca alegs i co npila- cions bibliogia iques a l'objec e de dona coneixemen als memb es es ange s de les ob es g olbgiques publicades a Rússia des del seg1:li XYIIÍ.', El i a ge o al de Ilib es, ulle ons i po s publica s amb i io iu del Con~és es calcula en uns 88,000 exkmpla s. . , Recepcions i isi es ., , Els cong essis es es ange s o en ex~ ao dini iamen obsequia s du an llu es ada a la Unió So ie ica. En e les ecepcions a hono ' llu cal eco da : l'o e a - pel Comi ? d'o gani zació del Cong és a I'Ho el Me opol di Moscú, el dia 20 de juliol; la de I'Academia de SECCIO MONOGRAFICA 207 Ciencies de la U. R. S.S., al seu es a ge social, el 21 ; la del So ie de Moscú. celeb ada a' l'es ació de Khimki, desp és de-l'excu sió pel canal Moscua~Volga, el dia 27: la ecepció i el conce al K emll, o e s pel Go e n, de Comissa is del POble de la U. R. S. S., el dia 28, i, pe úl im, la celeb ada a l'es a ge social de la VOKS, Socie a de elacions cul u als en e la U. R. S. S. i I'Es angk , el dia 29, al Palau de la Bolxáia G uzinskaia, 17. . o es aques es es es, els de- lega s espanyols ingué em ocasió de palesa l'a ec e i la simpa ia dels companys so ie ics n e s la nos a República i el desig d'un iom ., de ini iu sob e els eixis es. Enca a s:ha d'esmen a la in i ació ebuda pel p esiden .de-Ia'Delegació, p o esso J. Royo Gómez i I'au o d'a- ques es a lles de di igi la pa ila d s del mic o on de la Radio Cen a? de Moscú. el dia 29 de juliol, en l'emissió de 11-ngua espanyola. Els ma ins o les a des lliu es o en ap o i a s pels cong essis es p a isi a Museus, Ab iques i cen es de ca hc e sani a i o social. En g ups peii s , acompanya s pels in e p e s de la iiln ou is )~, a em isi a la amosa Placa Roja, on s'aixequen. el mausole~i que gua da les despulles de Lenin, isi a cada dia pe mile s de pe sones a iba- d s dels pobles de la U. R. S. S. i de l'es ange . La Placa Roja és un conjun admi able d'edi icacions: al ons la Ca ed al de San Basili, a la d e a el K emll, la o alesa mis e iosa, plena de palaus i d'esglésies, amb la campana gegan ina i el canó del sa . El K emll és alguna cosa més que una o aleia i que un Mus-u: és la esidencia o icial del go e n us. Visi an ambé la ciu a seguí em les ies.p incipals, pe al de euse el con as . en e el e11 Moscúdels sa s i la ciu a mode na dels so i s. Els p ojec es, en ies d'execució, que a em' eu e a I'ex-, posició pe manen d'a qui ec u a i u banisme, inaugu ada amb mo iu del Cong és d'a qui ec es, ja deixen en eu e. el que se a Moscú d'ací deu anys: el po de cinc ma s, que ja és a ui, la capi al de la sisena pa del món, se a la ciu a més bella de o es. També h em ecó e el «Me o,i, un dels exi s del pla quinquennal; les línies ja cons uides i les que es an en cons ucció sumen ja 38 quilome es: el p ojec e cnmple suposa un aca de 80 quilome es. Les es acions són d'una bellesa a qui ec onica insupe able i d'una iquesa en ma b es i jaspis, que nai no s3hagués is . si l'emp esa cons uc o a no os el Es a . En e els Museus isi a s eco dem: el 'Museu Lenin, que euneix els co ds pe sonals de I'is adis a us, undado del egim ac ual ; el Museu de la Re olució, complemen a i de I'an e io , que pe me o - ma idea dels mo imen s e olucioua isa eu del món, igu an -hi, adhuc algunes sales dedicades a la Re olució .espanyola ; el Museui YExposició de Puxkin, obe a a nb mo iu del cen ena i de l'au o del Bo is Godunoo, a nb el seu palau- ea e del segle XVIII.'; el Museu de les Nacionali a s, que e lec eix la- his o ia del desen olupamen , les condicions de ida i els cos ums de les nacionali a s que cons i ueixen la U. R. S. S. Pe úl im hem de eco da les Gale ies T e iako , ica coHecció de pin u es dels millo s au o s ussos des 'del segle XI." als nos es dies. En e les ab iques isi ades igu en les següen s :Fab ica me al- iú &ca aSe p i molo n (La alc i el ma ell), ab ica d'u illa ge O db- nikidzé. ab ica elec ica <!Dynamoi>, ab ica de ello ges núme o 2, e c. La isi a a la casa cen al dels pione s i oc ub is ec ens éu coneixe aques a admi able ins i ució d'assis encia in an il, que comp a a nb sucu sals en o es les ciu a s impo an s de la U. R. S. S. Alguns con- g essis es isi a en ambé el Dispensa i de Kagano i x i la Policlínica del Comissa ia del Poble de la Indús ia pesada. Pa ag a a pa me eix el Pa c Cen al de Cul u a i conjun de cinemes, ea es, sales d'espec acles i a accions di e ses, a nb o a mena d'espo s i di e icions, a nb la se a ciu a in an il que po a el nom de Josep S alin i a la qual són acolli s a les ho es de eball .els in an s d'eda escola i p e-escola , so a la igilancia de p o esso es es- peciali zades. En un dels ea s, el Tea e Ve dii, a em assis i a la ep esen ació de La ji a de So xins&, pe la amosa companyia del Tea e de masses. L'excu si,ó al canal Moscua-Volga a ocupa el dia 27 de juliol. Vam emba ca els cong essis es a l'es ació de Khimki, a nb els ai-. xells .<iMoloko ii, sLiapede skii>, iSlepnio ii i < Do onin>,. Aques canal inaugu a ecen men és el més g an del món i cons i ueix una de les més impo an s-cons uccions del segon pla quinquennal. Fa- cili a a el anspo de me cade ies pe ia lu ial i al ma eix emps augmen a a el cabal d'aigiies de- Moscú. Con é 7 pon s. a nb 11 e?- closes, 5 es acions de bombes i un conjun de 240 edi icacions. El desni el1 en e les aigiies dels dos ius que uneix és de 38 me es. Du an la cuns ucció han queda nega s pe les aigiies 196 pobles i ei'na s i una ciu a de 4,000 habi an s que s'ha hagu de cons ui ni amen .. a nb millo a de les s es condicions higi&niques. El p es- , . supos d'aques a an as ica cons mcció ha es a de 1,941 .W,O00 de u iles. . . . . . -. Els cong essis e que no p engue en pa a l'excu sió a Lenin- -g ad, e ec ua en el dia 25 d julio1 una excu sió a Kolomenskoie, en aixell pel Moscua. Es una an iga possessió dels sa s amb esglésies d'una a a a qui ec u a del segle XVI' i una casa de epos de Pe e P. Visi a a Lening ad Pa dels cong essis es -en nomb e de 230 es ange s i 140 so- ie ics- so i em en dos ens especials de Moscú e s Lening ad, el dia 23 de julio1 al esp e. A nba e n a Lening ad el dia 24 al ma í. Lening ad, I'an iga capi al de I'impe i sa is a; la Yalmi a del No d, a nb els seus magní ics palaus i pa cs esplendids, s'enyo a de la se a an ika g andesa. 1 po se con ibueix a aques a e ocació la anquil-li a malenconiosa dels.seus canals que la con e eixen en la Venecia so ie ica. Un ilm o ca in e essan ens sembia a a la nos a isi a a la ciu a on-s'es a uí el egi n so ie ic. Reco ds dels episodis de la Iloi a. Con- emplació apida dels llocs on s'esde ingue en els momen s culmi- nan s de la Re olució. Visi em com un llamp els Cen es cien í ics i els Museus. Recepció al pala0 de Pe e ho , o gani zada pel so ie de Lening ad, on eié em L'inoblidable pano ama dels seus ja dins i de les cascades que ens eco da en el Ve salles Ilunya ... . A Lzning ad ó em ebu s a l'lns i u Cen al de Ceologia i de P ospecció (ZNIGRI), a 1'Escola de Mines (on adica I'lns i u Fedo o . que o gani za una sessió cien í icas hono nos e), a la Uni e si a , on enca a es a el ' eco d de Mendeleie , descobndo del sis ema pe io- dic dels elemen s químics. A Lening ad am isi a ambé la o a- lesa de'Pe e i Pau, plena d'epiiodis sagnan s; el Palau d'Hi e n, on ou ende oca el egim sa is a; Museu de l'E mi a ge, amb I'expo- sició dedicada a Remb and . Un omb pe la ciu a me a ellosa ens éu coneixe les se es magni isques pe spec i es i els seus monumen s: I'Almi lla , la ca ed al lsaac (ac ualmen Museu an i eligiós). 1'Aca- demia de Ciencies, e c. Cal esmen a ambé el Museu A ic. que con é documen s, exempla s i o a 'mena de dades sob e les expedi- cions pola s e ec uades en o emps i mol pa icu1a men. les da ~e- es o gani zades pel go e n dels comissa isdel poble: eié em I'e- qUiPa ge de l'a ió aP-17231, o og a ies i o a mena de g a ics sob e l'expedició del iiTieliuskini,, e c. Finalmen , el Museu d'His o ia Na- u al, on es conse en les despulles del Mammu h, i'ele an llanu dels emps gela s.'conse a mile s d'anys als gla~os de la Sibe i?. P o- dueix emoció con empla la ca cassa d'aquella bes ia p ehis b ica, ex ingida a poc~d'ésse ep esen ada a les co es d'Al ami a i d'al es. del No d de la Península ibe ica. lns i u Cen al de Geologia i de P ospecció Fou o gani za el 1931 en usiona -se una se ie d'lns i u s espe- ciali za s (de la Ca a gzolbgica, dels me alls, del ca bó, de les subs- ancies ü ils no me allí e es; d' lid ogeologia, de Geo isica) i del T us de sonda ges, c ea el 1929 amb mo iu de la eo gani zació del Co- mi e geolbgic. El Comi e geologic, unda el 1882, enia pz objec e aixeca la ca a geologica de la Rússia eu opea, si bé les g ans di i- cul a s de ca ac e economic li impedi en e una asca de ini i a. Cal eni en comp e quo el p essupos de despeses e a de 30,000 ubles al comencamen i de 70,000 més a d.Amb aixb, el 1918, solamen e a conegu el 10 % de- la 'supe icie del país. Pe o desp és de la Re o- lució, el go n so ie ic a inc emen a ex ao dini iamen les. in es- igacions mine es, com a base de I'economia de la Unió. Es pe aques a causa que, solamen el 1936, s'han despes més de mil milions de ubles en els. eballs geolbgics i do p ospecció. L'lns i u , so a la di ecció del gebleg cama ada P. Niki in, es i di idi en gmps egionals i en g ups especiali za s o equips que ea- li zen e1 eball geolbgic a eu de la U. R. S. S. La di ecció cien í ica de =ada g up es a con iada a un especialis a eminen . El pe sonal ciin í ic de I'lns i u comp a 500 pe sones. de les quals més de 110 són doc o s en Ceologia, p o esso s i memb es z echus de I'ins i u , 100 eballado s cien í ics de p ime a ca ego ia, 140 de segona ca é- go ia, enca ega s de eballs au bnoms, i a més o a una colla d'enginye s i ecnics quz po en a eme les- ece ques cien í iques. Se ia impossible d'exp essa en el edui espai que podem dedica a aques Cen e ni an sols un esum de les se s p incipals ac i i a s. El Museu Txe nyxe , so a la di ecció del gebleg cama ada P. l. S epano , euneix els ?xempla s ecolli s al cu s de les expedicions o gani zades pe I'lnsli u i é pe objec e la di ulgació popula dels coneixemen s geolbgics i la p epa ació cien í ica dels u u s 'in es i- gadois. D= I'an ic Museu del Comi e geol&gic ins al Museu ac ual: ins alla al Palau de la Geologia en I's edny p ospec iu, el Museu ha passa pe una se ie de ases cons uc i es. El p essupos que de 1914 a 1917 e a de 17.0üO ubles anuals ha passa a 406,000 ubles en l'ac- uali a . L'i ea o al de les se es.ins al.lacions és de 3,000 m.", el e- co egu que hade' e el isi an pei- al di eu e les coHeccions exhi- bides és de 3 quilbme es. El o al d"exemp1a s és d'uns 360,000, 80.000 deli quals dn exposa s. Les.seccions que comp ei el Museu són les següen s : , SECCIO MONOGRAFICA 21 1 1. Pdeon ologia, amb les es es deis peixos lasmob anquis del C. Melioop ion, del Ca boní e , i del gegan placode m de onia He e- os eus as mussí Ag., de la egió de Lening ad; I'Ulemosau us soija- gensi, no a especie de ep il del Pe mic; la magní ica co'lecció de 'plan es ossils es udiades pe Seminen especialis a M. Zalecsky ; Ses- quele s au a d'un ep il ma i, Dollosau us lu ugini lako le , del Senonia del Done z; els es egoce als de la CO~C~ del Volga i del D ina; una g an o uga oligocenica. S yle nys ka akolensis Riabininl del Kazakhs an: es es de mamí e s sa ma ians de Sebas opol, es u-. dia s pe A. Bo issiak : . dipbsi s pos e cia is del Volga, d'en e els quals sob esu en les es es del P o op e is Seiua di Zalessky. 11. Pe og a ia, que con é o es les oques i p epa acions mic os- cbpiques dels ebalis publica s pels in es igado s so ieiics, amb exempla s des ina s a es udis compa a ius, en e els quals sob esu en' éls del p o esso A. Za a i zki, au o de la monog a ia sob e les oqu-s de les Mun anyes Ilmen, als U als me idionals. 111. Geologia egional. Es la secció més ex ensa i ó a impossi- ble de dona -ne un esum. Con é els millo s exempla s ecolli s, clas- si ica s pe coma ques i egions na u als. En les sales asia iques des- aca I'essuele del ep il d l c e icic Mandschu asnu as amu ensis Riab., del iu Amu , mun a so a la di ecció del p o esso A. Riabinin. IV. Ceologia economica. Comp en les exhibicions dels jacimen s més impo an s de la U. R. S. S. ~o&ensa pe les ins allacions e e- eh s als olis mine als i segueix Smb -1s diposi s ca boní e s del De- bnic, Ca boní e , Pe mic, T iasic, Ju assic i els d'eda e cia ia. Des; p és, la pa dedicada als mine als no me Al.lics, com són IessaIs po- assiques de Solikamsk, e1s bo a s de les mun anyes de I'o s de Ka- zakhs an, el g a i de K asnoia sk, els asbes os de I'U al, les miques de la egió del llac Baikal (a I'es de Sibe ia) i les d la egó, de Sliudianka. el & indió i l'andalusi a de Kazakhs an occiden al i de la egió dels laku s. La secció. de mine als me allics p esen a, amb mol es al es mos sdeg an in e es economic, exempla s de mine als adio- ac ius i e es a es del Mon llukspo en les mun anyes Khibines (pen- ínsula de Kola). del dipbsi de Taboxa i de Tiuia Muiun (Ki ghizia); dipbsi s p~limi &llics dels Mon s Al ai ; de cou e de Kazakhs an i dels U a cen als; de e o de Magni ogo sk, K i oi Rog, C imea: l'a- nomalia magne i a de & sk ; el manganes de Nikopolsk (Uc aiia) i de Geb gia. . . V. Di ulgació geologica. Té pe objec e I'o jani zació d'excu - sions popula s, sessions de cinema, 'ob es educa i es pe als ce cles 212 ARXIUS de ujo es geolegsn, in o macions als p o esso s de l'ensenyamen mi ja pe al de isi a les colleccions del Museu i pode desen o lla les Ilicons de geologia. o ien ació als excu sionis es. o gani zació d'expo- sicions, p epa ació de coWeccions ipus pe a les escoles. e c Museu de Mines de Lening ed Es i ins aila a 1'Escola de Mines. Aques Museu ou c ea a les dai e ies del segle XVIII' i bzn a ia es eié asso i de o a mena dk mine als de l'ex ens e i o i us. Més a d es comple a amb una col- lecció d'es a ig a ia i geologia egional. C ea el 1882 el Comi e geo- Iogic, onca a an omand e' alguns anys jun es les dues insii ucions, ins que aques a da e a ~a. ins alla -se en edi ici independen . Amb mo iu de la e olució, el Museu ha expe imen a una eno ació amb inc emen de 1-s se es seccions i c eació de seccions no es de Pe o- g a ia, jacimen s me allí e s, Paleon ologia, e c., ac i ades en ocasió ael Cong és geologic d'enguany. El ca aleg del Museu, publica en us i ances. dóna ben bé idea de la dis ibució d~ le; seccions i sales. Són a ema ca : Sala 1, dedicada a la di isió geoquímica, on es euen' les aules de Ve nadski, Fe sman, Za a i ski, Goldschmid i Washing- on., els e a s dels quals eiem als mu s de la sala. Sala 11, dzdicada a I'es uc u a c is al.Iina, ou o gani zada so a la di ecció del p o esso A. K. Boldy e , di ec o de I'lns i u Fedo o , pels seus coHabo ado s de I'ob ado expe imen al ; con é una coHecció de models que ep eseñ zn els ipuS d'es uc u a c is allina: collecció sis ema ica d'ag upamen s Si. O, dels e aed es, segons Maha xek; models de silica s execu a s segons el me ode de Pauling. models e- p esen an les es nc u zs de be ille, mosco i a, caoli.ni a, e c., g an model dedica a explica I'es uc u a del qua s, co~lecció sis -ma ica de models d'es uc u a i dels 230 sis emes de pun s descobe s pei Fedo o , models e i id e de c is alls, e c. Es a ema ca ambé &l. g an qnad e suspes del sos e que ens mos a el sis ema pe i&dic dels elemen s químics, segons el p o esso D. l. Mendzleie , cada un dels quals es a ep esen a pe lase a es uc u a c is allina. En 10 i ines cen als hi ha 'una collecció magní ica de c is alls na u ak (po se lá més'comple a dzl món), classi ica s segons les singonies, Els a ka is mu als con enen c~~leccions des inades a mos a les pa icula i a s, mo olD&ques i ísiques dels mine als. La sala es a gúa nida amb els e a s de ~ is a~log a s i ma ema ics eminen s: E. S. Fedo o , Schoei- liess, Vul , B a ais, S eno", Romé de L'lsle, Hky, Goldschmidi, Weiss, e c. SECCIO MONOGRAFICA 213 Les sales 111, 1V i V comp enen la collecció sis emi ica de m$- ne als. Aques a col ecció es a o denada segons la classi icació del iiCu s de Mine aloGan publica el 1936 so a la di ecció del p o esso A. K. i301dy e i del es& del Museu, cama ada V. V. Txe nykh. Com sigui que pensem publica un. a icle dedica especialmen a aques a collecció, no di em es més sinó queaques a és una de les p ime es del món. En e els exempla s o a de se ie, pe la se a be- Ilesa o pe la se a g anda ia ex ao dina ia, igu en: opazi, un g an c is al de,13 c~n íme es, amb igu es de co osió na u als. de Mon U alga, T ansbaikalia; apa i a, g an c is all p isma ic de Sliudanka, egió del Baikal ; molibdeni a de Txikoiski, Sibe ia. o ien al ; opazi amb be ille, g an d usa c is allina, de T ansbaikalia ; bio i a, g an c is- al1 abula de acies hexagonal, del Mon s llmen, U al me idional; lapisl& zuli, amb ma b e i pin a, Sliudianka, egió del Baikal; odo- ni a, de Sedelniko o; U al; lab ado i a, de la egió de Kie . a Uc aina; g an c is all de be ihle, de Belki de ~i~he e zk, Al ai; aine- is es de Mu sinka, U al; malaqui a, de Medno udianks, U al; ne- i a; de Sibe ia ; c ocoi a, -de Be ezousk, e c.. e c. La sala VI comp en la col~lecció de Mine alogia gene ica, segons la classi icació del p o esso A. K. Boldy e , adop ada en la se a ca ed a de 1'Escola Supe io de Mines de Lening ad. Aques a sala i la V11, dedicada als mine als a i icials, ob ingu s al. Labo a o i de Mine alogia expe imen al, han es a iRaugu ades amb mo iu del Con- g, és que ens ocupa. Pe manca d'espai, no ac em de les al es seccions de ecnica mine a, Geologia his o ica, Geologia ísica. Pe oga ia, Jacimen s me, al.lí e s i de o a mena de mine als ú ils; e c. Resumeixen el. eball' d'explo ació dels ,especialis es de 1'Escola de Mines, la més an iga del món desp és de la de F eibe g. Recepció a l'lns i u Fedo ou :,. Es celeb a el dia 24 de julioi, a les cinc de la a da, i acaba a les deu. Gem alesho es a les eni s blanquesx i ins a mi ja ni hi ha i'a . . una cla eda com de ni de Iluna. Aques a ecepció ingué pe objec e dona a coneixe als con- g essis es les asques de: I'lns i u Fedo o de C i~ a~log a ia, Mine a- logia. Pe og a ia i Es udi dels jacimen s mine s. Els memb es es an- ge s de I'lns i n exposa en els eballs e ec ua s en llu s p'ajsos. Hi p engue en pa : P o esso A. K. Boldy e , di ec o de lns i u i p o esso de Simpa ia enoe s la República espanyola Els en usias es homena ges popula s uni s ais mol a ec uosos dels nos es collegues so ie ics del Comi k d'O gani zació del Cong és, es a en pal sa pe o a eu del e i o i de la Unió a nb els ep eseñ an s de la República espanyola. Més d'una in ena de o og a ies nos es publicades a la p emsa, un 'nomb e enca a més c escu d'in e ius o en concedi s ais epo e s dels p ime s dia is so ie ics, man es ega- des ens eié em obliga s a di+$ la pa aula als eballado s de les a- b iques, als pione s i a pe sones de o s els es amen s que ens enien a saluda . l no cal di que als banque s i a les ecepcions o icia s, semc e e a ese a un lloc d'hono al p esiden o a algun dels memb es de la Belegació espanyola. La Radio Moscú ens in i a el dia 29 de julio1 a pa la des del mic o on al company Royo i a I'au o d'aques es a !les com a ep esen an de Ca alunya. Cap emoció no po iguala +se a la que am expe imen a en la nos a isi a a la Casa dels Pione s d: S e dlo sk. on ens o en o e ides unes lo s en obsequi als nos es in an s i on una nena de deu anys éu un pa lamen ple de simpa ia pe als nos es comba en s i pe a llu s ills. El mapa de la Península IIbe ica, a nb el aca dels on s de gue a. es eu als ja dins públics, als clubs, als cen es d'ensenyaken . To hom segueix a nb e i able in e es les icissi uds de la nos a llui a amb el eixisme in e nacional. Els e a s dels nos es poli ics són ambé mol di osos. 1 en iuol s llocs he& is esc i a la ase simbblica: No pasa an. Les.nos es con e ses a nb els eballado s de les ab iques, amb, els minai es, a nb els enginye s, a nb els pe iodis es, semp e e- nien el ma eix ema. 1 en o s els co s el ma eix a ec e, el ma eix desig pe al nom de ini iu. Els punys closos s'aixeca en al nos e pas. Bas a a un de all pe a comp end e la popula i a de la nos a Ilui a. Els in an s cob eixen els ossos capa ons a nb el casque dels nos es -milicians i solda s: ispanska xapo xka diuen ells a aques es go es que enen a o es les bo igues i que les ma es so ie iques es euen obliga- des, si no, a con ecciona -les a nb qualse ol d ap a llu s in an s. El p og és sooi2 ic Podem di que hem isi a una boua pa de la Unió So ie ica i que pe o I'immens e i o i que hem eco egu es palesa ben elo- qüen men el ipid p og és assoli so a el egim ac ual. Les cons uccions gegan ines dels plans quinquennals: el canal Moscua-Volga, el <(Me o», SECCIO MONOGRAFICA 221 les as es xa xes de comunicacions, les so p enen s ob es públiques i els edihcis aixeca s pe o a eu, la impo ancia del eball cien i ic ea- li za els da e s anys, són símp omes n~ol signi ica ius del g au de ci i- li zaciódel país del socialisme. .Les ep esen acions ea als, els ilms p ojec a s du an la nos a es ada; El dipu a dela Bil icaa, el sa i idel a la pa ia. sEn el pol No dii, aques úl im sob e la conquis a del pol eali zada pels in es igado s pola s di igi s pe I'academic Sch nid i pel p o eso N. Papanin. Hem pogu a nbé comp o a l'a any cul u al dels eballado s. a les abliques,a les co~lec i i a s ag a ies, a les case nes. Algunes ins- i ucions pedag&giquzs i alguns cen es d'in es igacib cien í ica, són, ealmen , nodelici. A cada ciu a , un Pa c de cul u a i de epos. A cadaob ado una escola anexa, un dia i mu al, una sala de con e- encies. . El desen olupamen de I'a iació és ex ao dina i: La mainada se& una a ició indesc ip ible p- les ges es dels he ois de la ~nió'So ie ica: els a iado s. He n p esencia I'emocionan ebuda que el poble de Moscú a ibu a el dia 26 de julio1 als a iado s iom an s de la a- essia pola , cama ades Txkalo , Baiduko i Beliako , així com la dis- pensada el dia 23 d'agos als he ois de Ia segona a essia des de la U. R. S. S., als Es a s Uni s de No d-Ame ica, cama ades G oino , lumaxe i Danilin. Cada dia am segui amb emoció les no icies sob e l'ae onau pe duda en in en a ia' e ce a a essia. 1 cada dia ambé el comunica dels in es igado s so ie ics ds l'es ació pola , cama ades Pa- panin, K enkel, ~ed0 o. i Xiko , ens eno a a el sen eco d com a es i noni de llu ~bnegació pe la ciencia, ~'e&nple.d'a~ues s sa is, dignes emuls dels s akhano is es. l'op imisme de la jo en u so ie ica, I'exe nple dels eballado s, de I'es o c alla i conscien , la isló cla a de la se a con ibució a la pau mundial. el espec e absolu dels go e nan s so ie ics pe a o allo que a e e- encia a la cul u a i la llengua de les nacions que cons i ueixen la Unió ens inspi a en an o a simpa ia que. en deixa Lening ad, desp és de, la nos i excu sió ins a les e es asii iques, ho é em amb una eii a- ble ecansa. El ansa lin ic. iiMa ia Uliano au, quepo a el nom de la ge mana de Leni i. ens a deixa a Lond es, capi al d'un :món an a& nic del que eníem de isi a . . , . .. , ARXIUS RESUMEN El a" o , que ha asis ido aomo delegado del Gobie na de la República ea- pañ ia al XVll Cong eso Ceológico In e nacional. celeb ada en Moscú e" 'el mes de julio úl imo, hace un esumen de las a eas del mismo y de las excu siones eelizadas an es y después del cong eso, así como desc ibe las isi as e ec uadas du an e la celeb ación del mismo. A es e Cong eso han asis ido más de 400 de- legados ex anje os. ep esen an es de 50 es ados, siendo de señala la delegaci6n ame icana .compues a' de 150 peólogos. El núme o de miemb os so ié icos que hn pai icipado en las a eas del Cong eso pasa de un milla . A pesa de la ausencia de delegados alemanes, i alianos. po ugueses y de algunas epúblicas sudame icanas, la X.Vll sesión del Cong eso Geológico in e nacional ha 'sido )a más concu ida de cuhn as se han celeb ada has a el Es o demues a de un modo bien elocuen e el eno me in c és que la Unión so ié ica. en plena ieb e cons uc i a, despie a en el momen o de cumpli se el XX sni e saiio de la g an e olución socialis a. Como p esiden e del Cong eso ué elegido el académico Gubkin, que habia p eslidido la comisión o ganizado a, y como sec e a io el que lo habia sido de és 'a, académico Go buno . -En LB p ime a sesión plena ia. pos acue do unánime, se acep ó la lengua usa como o icial, jun amen e con la aledana, española, ancesa, inglesa e i aliana. La ins alación de mició ono~ a los deleg+os ex <a'anje os segui las dis usianes en ciialquie a de las Lengua. indicadas. E1 núme o de con e encias y comunicaciones p esen adas pasa Je 500. Los emas. a ados en el cu so del' Cong eso ue on los siguien es : de pe óled y ecu sos mundiales de es e combus ible : geología de las cuencas ca honi e as! depósi os mine ales del Pie-cámb ico; el sis ema Pé mico y su posición es a i- g .6 ida; co elación en e los p ocesos ec Óniu>s, o maciones magmá icas y sud depósi os : mé odos geo iiicos en geología ; Geologia da las egiones á icas : Paleon ologia y Miscelánea. En e las publicaciones.del Cong eso igu a el mapa geológico de la U. R. S. S., a la escala 1/15.000.000, demos ación bien elocuen e del inmenso, abajo ea-. lihdo po 10s geólogos usas en es os úl imo; años. La se ie de guías de u- cu siones y de las colecciones y museos isi ados po los cong esis as, das conoce la iqueza de la U. R. S. S. en adn clase de yacimien os mine os. SUMMARY The au ho . who, in ep esen a ion o he Ga e nmen o he Spanish Re- publi~, ook pa in he 17 h ln e ne ional Cong ess on Ceology, held in Moscow in hk mon h o July las . 'gi es us in summa ized o m de ails o he asks q same as well as pa icula s o he e cu sions made bo h be o e and a e he . Cong ess in ques ion : he al o gi es a desc ip ioñ o he isi s ha we e made du ing he pe iod o he celeb a ion o his impa an e en . O e ou hundied o eign delega es a ended, ~ep esen a i es o 50 s a es. and men ian mui be made o he Ame ican deleia ion which comp ioed 150 geoiosis s. Th,e numhe o So ie membe s who ook pa in he woik o he Cong ess exceeded one holsand. In spi e o he shsence o Ce man, I alian and Poi uguese delesa es es well as iep esen a i es om some o he Sou h-Ame ican epuhlics, ,?he 17 h session o he ln e ia ional Cong ess on Geology was he bes a ended oi al1 SECCIO MONOGRAFICA hose ha ha e bccn held up o he p esen ime. This de noiis is es in e y elo- quen ashion he eno mous in e es ha he So ie Union, a he heigh o he cons ue i e e e , is awakening a he momen when she is celeb a ing he 20 h snni e sa y o he g ea Socialis e olu ion. The academician Guhkin, who had p esided he o ganising, co nmission, das elec ed p e iden o he Congiess, and he same commission's sec e a y. he aca- demi~ian Go buno , was appoin ed se~ e a y o he Cong ess. A he i s na y mee ing i was una~iimousl~ decided o accep 'as o icial, heRussian lan- guage. oge he wi h Ge man, F ench, English. Spsnish and I alian. The ins alla ion o micophanes peimi ed he o eign delega es o ollow he discussions in any o he a o emin ioned langiases. The numbe o lec u es and he papc s p esen ed exceeded 500. The sub- jec s deal wi h while he Cong ess was in session we e hose de ailed he ee -: e : pe oleum p oblems 'and he wo ld's esou ces o his uel, geology o he caal ields, mine al deposi s o he P e-Ca nb ian, he Pe mi n sys em ñnd i s s a- igiaphic posi ion, co ela ion be ween he ec onic p oce ses. m'agma ie oima ions and hei deposi s; geophysical me hods in geology ; Geology o he A c i egians: Palecon ology and Miscella?y. Figu ing a nongs he publica ians o he Cong ess we in¿ a g~ological map o he Russian So ie Union, d awn o hc scale o 115.000.000. a eally g and demans a- ion o he immense wo k ca ied ou du ing ecen yea s by he Rusaian geologis s. The e ies o guides o e cuisions. collec ions and museums isi ed by he membe s o he Cong ess. makes known o e eiy one he ichness o he Rus ian ei i o y in 'mine al deposi s o c e y kind. , ZUSAMMENFASSUNG De Au o , de als Vei e e de* Regie ung de spanischen Repuhlik am XVII, iní' e gangenen Mone Juli in Moskau ahgehal enen In e na ionalen Geologen-Kong ess eilnahm, gib in seinem Au ia z einen zus immen assenden Be ich iibe die A hei en desselben und die a und nach den Si zungen gemach en Exku sionen. Zu diesem Kong ess wa en meh als 400 auslandische Delegie e. die die Ve e una an 50 e schiedenen S aa en Yh en, e schienen, wobei besonde s he o zuheben is . daji allein die ame ikanische Vei e ung aus 150 Geologen bes and. Die, Zahl dei so ie- ische" Mi gliede , die a n Kang eis cilnahmen, übe s ieg ein ausend. T a z de Ahwesenh i de deu ehen,, i alienischen und p~ u~iesischen~ Ve e e und deije- nigen ein'ige südame ikanischen Republiken wai de XVll ln e na ionele Geologen- K~ng ess de besuch es e on allen, die bishe übe haup abgehal eii wa den sind. Dies is ein seh Ap ech nde Beweis da ü!,. welch g osses ln e esse die So ie -Union. de en u bau kbe ha be ieben wi d. in dem Augenblick. in dem die zwanzig- jah ige Wiede keh des Beginns de g ossen so ?alis ischen Re olu ion ge eie wi d, in de genzen Wel e weck . Zum P asiden en des Kong essei wu de de Akademike Gubkin. de be ei s die Lei ung de die o be ei enden A bei en aus üh enden Ko nmission übe no nm n ha e, gewahl , und 81s Sek e a wuide de Akade nike Ga buno beibeha en, de oben alls be ei s Sek e ii des genann en o be ei enden Ko nmission gewessen wa . In de e s en Vollsi zung wuide eins immig beschlossen, die, ms isqhe Spiache sls o izi~lle ~p& ;he nehen de deu schen. spanischen, anzosiechen, englischen und i alienischen anzue kennen. Die Au s ellung on Mik ophonen gen a e e den auslin- diwhen Ve eie n, den E 6 eiungen in allen den o genann en Sp achen =u olgen. Die Zahl de; gehal enen Vo age und des eingesand en Mi eilungen übe s ieg 500. Die im ~ade de Si zungen behhndel en Theben wa en olgende; Die om Pe a- o leum au gewo enen F sgen und de in de Wel oihandene Wo a an diesemi B inns o : Geoloqie de kohlen ühienden Gehie e ; Laaeis E en p ekambiische Mine alien ; das pe nische Sys em und seine ~ a ig a~hische Lage: Zusammenhang' zwischen den ek onischen P o essen, den mag na ischen Fo ma ionen unid ih en Lage s a en : die in de Geologie bnqewand en. ~eophysischen Me hoden ; Geologie del A k ischen Gebie e ; Palaon ologie und Ve Schiedenes. Un e den Ve 6 en lichungen des Kong esses ie eine geologische Ke e de U. R. S. S. im Mass ahi on 1/5.000.000 he o zuhehen. die den benen Beweis ü die in den le en Jah en on den ussischen Geologen geleis e en A bei en lie e . Die Se ie on Reise üh e ? und die Anaahl de on den Kong eb-Teilneh ne n hesuch en Se n nlungen und Museen zeigen den Reich um de U. R. S. S. an hge - i en an Mine alien alle A . . .