Estudi cromosòmic dels elements de l'epiteli fol·licular en l'ovari de les aus

., Es udi c oniosomic dels elemen s de l'epi eli ol.licula en l'o a i de les aus ?el P o eso . J. HOMEDES 1 RANQUINI i J. MARTIN DE FRUTOS O coneixem cap eball ci ol&gic sob e els elemzn s ceWula s de NI. .'. epi el oliicula en l'o a i de les aus, o i que hem e isa la li e a u a que hi podia ha e sob e aques ema. Ens ha dicidi a e ec ua aques a in es igació el e d'ha e obse a casualmen en el ci a epi eli nuclis celiula s En apa enca c omi icamen edui s i la anscendencia que aques e en e eiem que podia eni pe a l'escla imen d'alguns aspec es enca a no ben dilucida s de la his o- isiologia de l'o an. Els o a is es udia s co esponen a les especies Gallina (iicallus domes icusii) i Coloma (aColumba li iai,), i p o enen d'indi idus jo es i adul s. La glindula objec ed'es udi els ou ex e a en ida, i ieco- Ilida ipidamen pe al de ixa -la a I'ac e. En líquids ixado s que he n emp a , han ana des de la p e ixació pels apo s d'icid &smic a la ixació pel Bouin, San Felice, Flemming i Zencke . El ma e ial ha es a eballa en uns casos a base de e alls pe congelació; en al es p e ia 'inclusió en pa a ina. El g uix dels alls no ha es a mai in e io a 12 mic es ni supe io a 16 mic is. i a nb elc p oceden s del ma e ial inclui' en pa a ina s'han e p epa acions de alls igo osamen se ia s. Hem emp a dis in es ecniques de, inció : en uns casos s'han emp a les d'a gen de D-1 Río-Ho ega, i en al es, els més, me odes especí ics pe a in es igacions ca iol6giques. ecniques de S e n, Na- waschin ( iole a de genciana) i Heindenhain (hema oxilina e nca). 306 ARXIUS L'epi eli oUicula d: I'o a i de les aus o e eix aspec es ci ologics dis in s segons sia el pe íode de desen o llamen que es iguin passan eIs oHicles. Els mol jo es enen un iiepi elin indi e encia cons i ui pe una capa de c&Uules alla gades de pe i a g andi ia. El ci oplasma és A Fig. 1 B Epil li olliculn on pnl ni 's <los lipiis ~1' .lemenls epileli< ls 1 conjnnlii s. d. cinib les c?l.liiI s onj nliii s mks osgi es o i nln l s <i<li< l enl 9 e es com- po len com I lemenls de sosle~ imenl. B. I s cil /i les co ji nli es leslnq i(~n iiinll h ; <le les epilelinls pel pl de p snilo i i g an < inilnl pe l'li iinlo- ilina ic< i a c~nl ln -se la D mn isi o me. Epileli [ li ln (Ic ln pnlliiin. inamen g anulós i obscu : con é un nucli alla ga que mol es egades p esen a esco adu :~ més o menys p onunciades. pe on es eali za la di isió bini ia i en I'in e io del qual dzs aquen dos nucleols p in- cipal~ o ien a s dis almen . digne de e no a que en aques a ase p ema u a dels oUiclzs la di isió ceUula s'e ec ua exclusi amen po a ni osi i cal e cons a . de pas. que mai no hem pogu ap ecia la condensació c omi ica de que pa la D ey uss en les se es obse acions sob e la mi osi en les ceUules ollicula s de I'o an d l g ill ( iC yllus assimilis,,). Quan el oUicle c eix. els elemen ceUula s epi elials que el o - men s'es a i iquen en dos. es i ins qua e capes ceUula s que. a SECCIO D'O.RIGINAL , 307 poc a poc, an di e encian -se ins a e -sz el seu ci oplasma cla i acuoli za . Els nuclis, a mesu a que augmen en de diiime e. enen endencia a z -se es e ics i p esen en la c oma ina gene almen o - gani zada en ins ilamen s; el con ingu nucleola s'ag upa p e e en - men en un nucleol p incipal excen ic. To es, les cellules ípicamen epi elials es mul ipliquen pe ca iocinesi. .Cal dis ingi , al cos a d'aques s elemen s. uns al es de ipus usi o me de con ingu ci opliismic obscu i g anulós, que es ab!-' -ixen con ac e amb la,zona ollicula in e na i I'ex e na que delimi a amb la eca in e na. a mane a d'elemen s de sos enimen . El seu nucli és pe i i alla ga , i el ci oplasma es enyeix massi amen pe I'hema o- xilina e ica. Aques s elemen s, que es mul ipliquen pe ami osi; són d'o igen conjun iu, la qual cosa es eu con i mada pel ceu compo - amen en p odui -se l'a &sia oklicula , momen que adqui eixen els ca Ac e s p opis de -15s cel.lule~ del. e iculoendo elial (mac b ags). Mi jancan els me odes a base d'a gen deDel R~O-Ho ega hem e i- ica amb o a p eéisió la iden i icació d'aques s elemen s ceElula s ( igs. I .i 6). , I L'es udi ca iolbgic dels elemiñ s de I'epi eli ollicula es suma- men in e essan pel e de la educció c omos&mica dels seus nuclis i ambé pe la o ma i g andii ia dels c omosomes, que a ien i dis- c epen dzls dels kuclis somii ics especi ics. Els c omosomes de les c&l- Iule 'epi elials del ollicle són, compa a i amen amb els dels nuclis somii ics, mol més g ossos i cu s, ci cums iincia que acili a el seu ecomp eamb o ca exac i ,ud. Aques s c omosomes ambé han es a in es iga ? pi al d'es abli la se a homologia i hem comp o a la se a al a de sime ia o de se ies supe posables. Pei al a pa , com que el seu nomb e és disminui , no és a en u a de suposa la possi- bili a que es ac i de nuclis haploides p e iamen idui s o en ase 'de educció. En a o d'aques a suposició ind íem la eqüen obse - ació de me a ases in eg ades pe bi alen s (c omosomos condinsa s en o ma seniblan a la de les e ades) i I'eliminació, du an la me a- ase, d'un c omosoma mol g en (el majo de I'equip) a un dels pols. Hi cap, .doncs. la sospi a que en les mi osis de I'epi eli oHicula es e i iquen di isions he e o ipiques ( igs. 2 a 5). Pe al d'es abli d'una mane a de ini i a la ce esa d'aques e he n pe segui amb o de 'enimen I'exis encia d':s a s p o iisics e- -, p eeen a ius de la sinapsi ; pe o il esul a d'aques es in es igacions, si bé ens ha pe mes iden i ica algunes ima gis wm a equi alen s a es a s de lep o ene, paqui ene i diacinesi, anma eix és enca a a en- ARXIUS u a . dona I'es a de con acció de les igu es c omi iqu s. p onun- cia -~ en un sen i o en un al e da an la impossibili a de disce ni la e i able na u alesa dels bi alen s. Pe desca a els dub zs que pod ia sugge i el e d'una de icien ixació dels epi elis ollicula s o la suposició que a causa d'aixo les ima ges obse ades no ossin un idel e lex de la eali a . sinó a e- ac es o igina s pe una ixació e a dada i insu icizn . han es a p e- ses o es les p ecaucions pe a e i a aques s possibles acciden s. i així i o . els e s alludi s s'han p esen a dz la ma eixa mane a ( igu- es 2, 3 i 4). A més. algunes ca iocinesis immedia es a les que anali - zem aci s'o e eixen amb me a ases de ipus soma ic mol a o ables pz al ecomp e. amb el nomb e diploide de c omosomes. sense p e- Fen a cap al e ació. Cal suposa . en aques cas. que si I'acció dels eac ius ixado s no hagués ac ua ins an iniamen . aques es cellules. necessinamen . hau ien d'ha e expe imen a! ambé as o ns zn la se a es uc u a c omi ica. Gallina. -Les cellules més a o ables pe a una dz e minació exac a dels c omosomes ens les han p opo cionades les p epa acions enyides amb iole a de genciana. De 5 me a ases mol b=n ixades. SECC:IO D'ORIGINA L 309 amb els c omosomes pe ec amen sepa a s i gai ebé en el ma -ix pla. obem un nomb e d'ds comp es en e 33 i 44 elemen s c omos&mics. La se a collocació en la placa comp en 8 elemen s més g ans si ua a a la pe i e ia i la es a. medials i pe i s (alguns ho són an que es an al Iími de la iabili a ). si ua s al cen e. Les a iacions nume iques dels pe i s i~mic oc omoso n~s~~ han es a ben obse ades. mo iu pel qual c eiem que són esponsables de les oscillacions asenyalades. En algunes me a ases. en les de 44 c omosomes. po obse a -se qu= a mesu a que augmen en els mic oc omosomes~i disminueix co ela i- amen la g andi ia d'alguns c omosomes pe i s. Pe al a pa . con é assenyala el e que en o es les me a ases de con ingu ano mal de c omosomes. aques s s'o e eixen g ossos i cu s. excepció e a del majo de I'equip. que és més lla g i p im i que a més es desplaga p ecogmen a un dels pols. mzn e que els cs an s omanen en el pla equa onal (he e oc omosoma?). Alguns cops els c omosomes cu s i g ossos donen la imp essió de bi alen s. pe més quo el e no po gene ali za -se a o s els de l'equip, espe- cialmen als pe i s ( igs. 4 i 5). Al cos a de c&Hules que. com acabem de di . o e eixen una educció c omi ica. hi ha un pe i nomb e de cellules no mals que p esen en el canog ama di~loide i especi ic. en que els c omosomes g ans enen la o ma alla gada i a o quillada ípica de les cellules somi iques. Co1om.-Les ima ges p o isiques o e eixen una g an semblanga amb els es a s sinip ics i. no os p~ la ma cada endencia a con- au e's i ag upa -S: que enen les es uc u es c omi iques. el e de la sinapsi no o e i ia cap dub e. Nogensmenys. malg a aques incon- con enien . hi ha hagu casos que el ecomp e de suposa s hi a- ien s ha pogu e ec ua -se amb o ca p ecisió ( ig. 3). Fig. 5 En una suposada diacinesi. la més a o able. hzm pogu comp- a 37 elemen s c oma ics. en e ells alguns ~ mic oc omosomesii p o- bablemen desapa ella s, o p oduc e d'alguna agmen ació. Aques nomb e s'ap oxima mol a l'haploide de I'especi-. En al es dues cel- lules. el nomb e d'es uc u es ha es a de 27 i 29, espech amen , pe o en cal e cons a que el ecomp ha o e majo s di icul a s que en el cas an e io . pe la endencia dels c omosomes a ag upa -se. Les de e minacions num& iques o en mol més exac es en I s me a ases (uno he e o ípiquesi, pel e de oba -s'hi els c omosomes més es esos. i p: ésse g ossos i cu s. al com hem desc i en la gallina. Els ecomp es han dona xi es comp eses en e 32 i 42 c o- mosomes: només ens cal a egi que les a iacions són degudes sem- SECCIO D'ORIGINAL p e. amb o a p obabili a , a un augmen o a una disminució de ((mi- c oc omosomesii. També en aques a especie, a més d'aques es ceRuIes a nb els c omosomes edui s. en obem d'al es no mals a nb el ca iog ama diploide, de ca ac e is iques es uc u als iden iques a l s cellules so- mi iques. IE~TERPRETACI~ I DISCUSSIÓ DELS RESLsLTATS Si accep zm com a exac es les dades ca iologiques ob ingudes pe Whi e (1932) (2n=66& 1, n=33+ 1) pe a la gallina, i pe Oguma (1'927) (2n=66: n=33), pe al colom, i lis con on em a nb les de 'e minades en aques a in es igació. hom po assegu a que en l'epi eli ol,Iicula hi ha cellules imb ün nomb e de c omosomes mol p oxim a I'haploide de les especies es udiades, ja .que els nomb es oba s en les ~&~lules aHudides són de 33 a 44 pe a la gallina i de 32 a 42 pe al coiom. Es pod ia discu i a a si la disminució de c omosomes cal ela: ciona -la amb un mecanisme de ipus meio ic. Hi hauna mo ius pe a accep a una suposi.ció com aqu s a 'si les p o ases sospi oses de si- napsi i els suposa s bi alen s esis ien la c i ica de no ésse a e ac es le als o suble als o igina s pe la al a d'ins an anei a en la ixació (cosa que sembla desca ada) o pe in lu&ncies d'o d e químic. Aqucs- la úl ima suposició sembla plausible. si enim en comp e I'es ímul mi- ogene ic de l'ho mona es ogenica que in il a els elemen s czllula s de que ens ocupem en aques eball. A més, el e que la p oli e ació cellula du an les caldo s p sen a alguna semblanca amb els pnme s cs a s de p oli e acions malignes. que an a analogia se en a nb les di isions he e o ípiques de la meiosi, ens mqu a accep a el, pun de is a que -1% enomens ci ologics obse a s en I'epi eli ollicula de- pend ien d'.una in luencia de I'ho mona ollicula sob e el menciona epi eli. Hi cab ia ambé elaciona -si el que po em di no enia soli- desa pi a e u a -ho- el nomb e haploide obs a , amb el e que les c&Nules que el p esin en-p o inguessin de la linia ge mina1 a nb la c o na ina p e iamen eduida ( educció p e i pos na al). Aquzs a hipo esi, d'ésse ce a, se ia in e essan , pe que acla i ia la in e enció dels elemen s gonoci a is en la o mació del oliicle. No éi acildz conceb e el pape ul e io d3aques i elemen s cel- lula s edul s: po se aques a hipe plisia epi elial se a alguna elació a nb la o mació del cos .g oc : o mació de co dons de Pea l i Noní- SECCIO D'ORIGINA L 313