Full de la FME

• Presentació del curs Poincaré Escaient-se que durant aquest curs 2003-2004 se celebrarà el 150è aniversari del naixement d’Henri Poincaré (1854-1912), la Facultat va trobar adient dedicar-li el curs. Es vol expressar així el desig de commemorar apropiadament una vida intensa i productiva dedicada a les matemàtiques i a la física matemàtica, així com ponderar i celebrar la repercussió fecunda de les seves idees al llarg dels anys. El primer semestre hi haurà, a més de la lliçó inaugural, diverses conferències de la franja cultural. També s’han programat un nombre d’activitats relacionades amb algun aspecte de Poincaré que tindran lloc durant la Setmana de la Ciència. Pel que fa al segon semestre, els esdeveniments més importants seran la jornada que se li dedicarà el dia 29 de gener de 2004, amb cinc conferències que aportaran perspectives sobre les línies cultivades per Poincaré que han tingut repercussions més fonamentals, i l’assignatura de lliure elecció Vida i Obra d’Henri Poincaré • Lliçó inaugural del curs 2003-2004 L’acte inaugural serà el dia 22 de setembre de 2003, a les 12h, a la Sala d’Actes. Per a la FME és un honor i una satisfacció que el professor Luis Caffarelli, de la Universitat de Texas a Austin, acceptés la invitació a impartir la lliçó inaugural, la qual versarà sobre La Ecuación del Calor. Nascut a Buenos Aires el 1948, doctor en Matemàtiques per la Universitat de Buenos Aires el 1972, el professor Caffarelli ha realitzat la seva carrera científica als Estats Units. Ha estat professor, entre altres prestigioses institucions, de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. La seva àrea d’interès és l’Anàlisi Matemàtica i, més concretament, les Equacions en Derivades Parcials. Entre les nombroses distincions que ha rebut destaquen el nomenament com a doctor honoris causa per l’École Normale Supérieure de París i la medalla d’or de Pius XI, concedida el 1988 pel papa Joan Pau II i que només s’atorga a científics de la més extraordinària qualitat. • Llibre La ciencia y la hipótesis (H. Poincaré) El passat mes d’abril el bon amic Joan Guinardó va regalar-me la reedició de 2002 de Ciencia e hipótesis d’Henri Poincaré. L’estiu ha estat una oportunitat immillorable de rellegir el gran autor francès. Amb aquest llibre Poincaré iniciava els seus escrits filosòfics, que continuarien amb El valor de la ciencia, Ciencia y método i Los fundamentos de la ciencia, tots ells publicats per Austral en el seu moment, així com nombrosos escrits en diverses revistes. Poincaré planteja que una reflexió serena sobre la veritat científica comporta examinar detalladament el paper de la hipòtesi. En la seva anàlisi distingeix tres tipus d’hipòtesis: en primer lloc les que considera completament naturals i de les quals no podem prescindir, com ara les que imposa la simetria. Seguidament analitza les hipòtesis que anomena indiferents, ja que són hipòtesis útils per al desenvolupament del raonament científic però que poden canviar-se sense alterar les conclusions finals. La tercera categoria d’hipòtesis són les vertaderes generalitzacions, que l’experiència ha de confirmar o rebutjar en un procés fecund per a la ciència. Per arribar a aquesta esquematització del paper de la hipòtesis, l’autor analitza la naturalesa del Facultat de Matemàtiques i Estadística C. Pau Gargallo, 5. - 08028 Barcelona Tel. 93 401 72 98 www-fme.upc.es Núm. 24 Setembre de 2003 E l F u l l d e l a F M E Plaça de les Matemâtiques pensament científic des de les matemàtiques fins a la física i les ciències de la natura. El llibre està dividit en quatre parts: El número y la magnitud, El espacio, La fuerza, i La naturaleza. Alguns passatges de l’obra de Poincaré, sobretot els que es refereixen a alguns detalls dels exemples que utilitza en la seva anàlisi, han estat lògicament superats pel desenvolupament científic posterior al 1902; tot i això l’obra manté tot el seu interès, ja que les reflexions de l’autor van més enllà dels exemples. En el pròleg llegim: “lo que puede alcanzar no son las cosas mismas [...] sino solamente las relaciones entre las cosas”; i a la pàgina 212, “las relaciones que habíamos reconocido entre objetos que creíamos simples, subsisten todavía entre esos mismos objetos cuando conocemos su complejidad, y esos sólo es lo que importa”. P. Malgrat • Els rodamons de la FME Barcelona té alguns carrers que porten noms que fan relació a la Matemàtica. Són pocs, però visitar-los un per un ens ocupa tot un dia. Els tres més llargs i amples són, sens dubte, la Diagonal, l'Avinguda Meridiana i el Paral·lel. El més curt és el “carrer del triangle” (Ciutat Vella), que, cal dir-ho, és un carrer d’aspecte lamentable. Cap a Horta trobem el carrer Euclides (foto adjunta) i el carrer Pitàgores; a Sant Andreu hi ha el carrer Arquimedes; a les Corts, el carrer Galileu, i a Sant Gervasi, el carrer Descartes i el carrer Copèrnic. Més enllà de la Plaça Espanya, direcció Castelldefels, hi ha la Plaça de les Matemàtiques (foto adjunta). El nom se li atorgà en motiu de l’Any Mundial (2000) de les Matemàtiques i en ocasió de celebrar-se a Barcelona el 3r Congrés Europeu de Matemàtiques. Ara bé, si hi aneu, veureu que l’Ajuntament encara no ha posat el rètol indicador del nom d’aquesta plaça i que tampoc no figura a la pàgina web de l’índex del nomenclàtor de carrers de Barcelona, tot i que surt en el plànol que hi ha a la mateixa pàgina web (plànol adjunt). Recentment, cap a Vallcarca, s’hi ha obert una Avinguda amb el nom d’Esteve Terradas, matemàtic i enginyer nascut a Barcelona l’any 1883. ERG • Divertiments Cadascun dels nombres x1, x2,..., xn és +1 o –1. Suposem que S= x1x2x3x4 + x2x3x4x5 + x3x4x5x6 + ...+ xnx1x2x3 = 0 Proveu que n és múltiple de 4. Envieu les vostres respostes argumentades abans del 30 de setembre a elful[email protected] o bé per correu intern a El Full. FME. Edifici U. Campus Sud. Premi a la millor solució: el llibre ressenyat en aquest Full. Solució del problema d’El Full de juny Podeu trobar-la a la plana web de la FME. Guanyador: Xavier Gràcia Sabaté, professor del Departament Matemàtica Aplicada IV de la UPC. Premi a la millor solució: el llibre ressenyat en El Full de juny.