L'Emergència cultural del desenvolupament Sostenible / Sostenibilitat

1 Espai de reflexió i comunicació en Desenvolupament Sostenible Any 1 No.3 1 de Febrer del 2004 L’EMERGÈNCIA CULTURAL DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE/SOSTENIBILITAT Leonardo Ríos ∗ ∗∗ ∗ [email protected] Totes les interpretacions del Desenvolupament Sostenible i la Sostenibilitat, que han estat construïdes com a conceptes orientadors i integradors de la problemàtica econòmicoambiental-social que viu el Món des de fa vàries dècades, han generat tanta discussió com la crisi mateixa; tot i això, aquest fet ens ha permès comprendre que darrera de les discussions i discrepàncies hi ha una profunda transformació del context cultural que cada civilització, de manera independent, ha patit en el transcurs de la seva història en la seva relació amb l’entorn. Avui, vivim una època crítica a la que els límits naturals i socials se’ns presenten propers i perillosos i, més que mai, veiem que tot i les divergències profundes que caracteritzen les diferents cultures al Món actual, totes les civilitzacions en conjunt s’estan fent conscients de la interdependència que existeix entre elles i la problemàtica ecològic-econòmicsocial que se’n deriva. Conseqüentment i com un intent d’elaborar un estil de “pensament únic” per a l’abordatge del Desenvolupament Sostenible i la Sostenibilitat, la primera exigència que se’ns fa evident és la necessitat d’un llenguatge comú amb el que tots els interlocutors s’identifiquin i puguin comunicar-se. Amb aquesta finalitat s’han creat una sèrie de conceptes estructurals de base per a l’estudi del Desenvolupament Sostenible i la Sostenibilitat. Una primera anàlisi del concepte de Sostenibilitat l’ha dividit en Sostenibilitat Normativa i Sostenibilitat Positiva; la primera es refereix al que hauria de ser, i la segona es refereix al que és. En altres paraules, la positiva parla de l’anàlisi científica de la ∗ Candidat a Doctor en Sostenibilitat, Tecnlogia y Humanisme per la UPC Sostenibilitat i el Desenvolupament Sostenible amb un biaix econòmic i ecològic, i en el que encara no s’ha pogut assolir un consens respecte a què és el que s’ha de sostenir. Per altra banda, la Sostenibilitat Normativa fa referència a tots aquells acords i propostes nascudes en el marc conceptual del Desenvolupament Sostenible sorgit de les trobades internacionals organitzades per les Nacions Unides a partir de 1972. 1 En quant al seu caràcter positiu o científic, cal aclarir que la Sostenibilitat que ara coneixem és una adaptació de la noció de Sostenibilitat que ja es feia servir a l’àrea agrobiològica. En aquesta àrea la Sostenibilitat es defineix com la capacitat d’un sistema per a mantenir la seva productivitat davant de les pertorbacions. 2 Posteriorment el concepte és ampliat a tots els sistemes naturals, on adquireix el seu caràcter ecològic conservacionista. Finalment, ha transcendit aquesta faceta i s’ha ampliat a l’àmbit ambiental on progressivament ha anat incloent criteris econòmics, socials i culturals. 3 A partir d’aquest fet, s’ha considerat la necessitat de parlar de la Sostenibilitat Integral, tenint en compte que d’aquesta manera es poden incorporar diferents visions que li donaran una major consistència conceptual al discurs, com ara els aspectes ecològics, econòmics i socials. 4 Però aquest no és només un fet circumstancial que permet a la Sostenibilitat ampliar el seu radi d’acció; és més que això, és una característica fonamental de la Sostenibilitat que comença a fer-se evident. Fins ara ha estat la polarització del concepte el que ha fet que cada grup d’interès enfoqui la seva acció cap a un determinat sector. Per aquesta raó trobem 1 Jiménez Herrero, L.M.: 2000, Desarrollo Sostenible. Transición hacia la coevolución global, Madrid, Ediciones Pirámide, pàg. 99100 2 Op. Cit. pàg. 100 3 Bifani, P.: 1999, Medio Ambiente y Desarrollo Sostenible, Madrid, AIEPALA, pàg. 100 4 Jiménez Herrero, L.M.: 2000, Desarrollo Sostenible. Transición hacia la coevolución global, Madrid, Ediciones Pirámide, pàg. 101 2 diferents línies de pensament que es corresponen amb una manera particular d’interpretar el concepte i que desconeixen els altres aspectes que el complementen; nogensmenys, aquesta característica és en sí mateixa necessària per a donar-li un sentit a la Sostenibilitat: "La Sostenibilitat com a concepte només té sentit quan es relaciona amb un determinat sistema de referència, d’acord amb certs objectius i esforços en funció de diferents principis, valors i escales. Per exemple, es pot parlar de Ciutats Sostenibles, Agricultura Sostenible, Desenvolupament Sostenible, Desenvolupament Regional Sostenible o Desenvolupament Humà Sostenible referint-se a sectors, ambients o espais concrets amb un caràcter general o parcial en el transcurs del temps. És per això que el nucli substantiu de la Sostenibilitat i del Desenvolupament Sostenible recau en els contextos i en la dinàmica espaciotemporal". 5 Si limitèssim l’anàlisi fins a aquest punt, seria contradictori parlar de que la idea central de la Sostenibilitat són els contextos quan el que busquem és la integració d’aquest en un procés conjunt. Arribem així a un altre punt interessant de l’anàlisi d’aquests conceptes, i és el que es refereix a la diferència entre Sostenibilitat i Desenvolupament Sostenible. Aquests són dos conceptes diferents. El primer es refereix a la capacitat de mantenir-se en un estat determinat, i el segon parla d’un procés que en essència és integrador i que busca mantenir-se en un estat d’equilibri dinàmic a llarg termini. Per tant, la Sostenibilitat Integral pot ser la idea central del Desenvolupament Sostenible: l’origen, el caràcter espacio-temporal y els contextos o sistemes de referència integrats en un procès de desenvolupament. Barrejar els conceptes fins al punt de creure que són el mateix porta a un problema ètic de difícil resolució, que té una transcendència més gran del que es pensa: "El mal ús i abús de les nocions de Sostenibilitat, aplicades al desenvolupament, ha propiciat fins i tot que es pressuposi que tot allò que és racionalment desitjable és possible i, encara més, que tot el que és possible sigui desitjable". 6 5 Ibidem 6 Ibidem Aquí radica la discrepància entre els dos conceptes; la Sostenibilitat i el Desenvolupament Sostenible es diferencien en els objectius finals que persegueixen. La Sostenibilitat planteja un argument que no té discussió i és que l’objectiu últim que es busca, sigui quin sigui, s’ha de conjugar amb un equilibri en l’ús i el desgast dels recursos naturals, por tant, la cerca de la Sostenibilitat ecològica i ambiental és part integral d’aquest objectiu final. Per altra banda, el Desenvolupament Sostenible parteix de la base de la conservació dels recursos naturals, és a dir, dels objectius perseguits per la Sostenibilitat i es complementa amb la cerca de l’equilibri social, econòmic i cultural, que és "en teoria" l’objecte de discussió de les Cimeres Mundials sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides. 7 A partir d’aquesta anàlisi, es pot arribar a una visió més amplia i complexa del Desenvolupament Sostenible: "Conjunt de relacions entre sistemes (naturals i socials), dinàmica de processos (energia, matèria i informació) i escala de valors (idees i ètica). En la mesura que els sistemes econòmics, ecològics i socials interaccionen entre sí de forma interdependent, la seva estabilitat dependrà de la seva capacitat per a resistir fluctuacions, mantenir la integritat del conjunt i garantir les seves funcions bàsiques. Els valors necessaris per assignar i distribuir els recursos amb equitat entre els ésser humans i les altres espècies vives han de ser recolzats per idees que propiciïn la Sostenibilitat Integral. Per la seva banda, els processos dinàmics han de mantenir unes determinades característiques d’equilibri, velocitat, trajectòria, intensitat, etc. definits com a vectors afectats per una sèrie de variables endògenes i exògenes relatives a condicions físiques, econòmiques, socials i polítiques que pretenen ser sostenibles en el temps, segons diferents contextos espacials i temporals". 8 Passem de la simple definició de Desenvolupament Sostenible de l’Informe Brundtland a aquesta última que s’aproxima més a la complexitat inherent al conjunt de desequilibris globals que es pretén abastar des del discurs del Desenvolupament Sostenible. Tot i això, la trivialitat amb la que s’utilitza aquest instrument actualment podria ser, 7 Ibidem 8 Op. Cit. pàg. 109 3 fins i tot, una conseqüència de la hegemonia del primer món per mantenir el benestar assolit tot i que amb això, eviten que la majoria de la població privada de benestar vegi frustrades les seves il·lusions d’un Món més equitatiu per a tots. És evident que existeixen múltiples realitats al Món. El Desenvolupament Sostenible construït des d’Occident podria tenir aparentment l’objectiu soterrat de perpetuar els esquemes de dominació amb els que es mantenen sotmesos els països subdesenvolupats, a través d’un discurs difús i alienant caracteritzat per la retòrica i la falta de compromís real amb la majoria marginada, i que utilitza la economia i la política internacional com a mitjans de dominació. Un aspecte més a tenir en compte en l’anàlisi de la Sostenibilitat i el Desenvolupament Sostenible és la capitalització d’allò que és natural com a conseqüència de la transformació de la natura en medi ambient. La importància de la visió de la natura com a medi ambient en el discurs de la Sostenibilitat i el Desenvolupament Sostenible, es veu reflexada en un dels seus principals eixos teòrics, el capital natural , que juntament amb el capital artificial (allò creat per l’home) i el capital humà (l’home mateix i els seus coneixements), conformen el capital total 9 . En altres paraules, s’adjudica un valor econòmic a tot allò que existeix a la Terra, amb l’objectiu inicial de poder calcular la viabilitat dels recursos disponibles per a ser consumits per l’home en l’espai i el temps. Si veiem la definició del que és capital natural entendrem què significa aquesta nova comprensió de la natura: "creat per la natura com a stock que proporciona fluxos de bens i serveis útils per al present i el futur (sistemes que suporten la vida, biodiversitat, boscos, espècies, recursos naturals)". 10 En aquest discurs es fa necessari saber quin valor tenen els bens que ofereix la natura, entesos com recursos disponibles i aprofitables per tenir un referent en el moment de calcular els efectes del deteriorament mediambiental sobre la economia. Com a conseqüència del sorgiment de la consciència mediambiental en el discurs sostenibilista han emergit dues línies de pensament que intenten establir quina és la estratègia ideal per fer front al deteriorament dels recursos naturals i els seus efectes sobre "la vida dels éssers humans": La Sostenibilitat dèbil i la Sostenibilitat forta. 9 Op. Cit. pàg 132 10 Ibidem La Sostenibilitat dèbil es fonamenta en la primacia d’un punt de vista econòmic de la Sostenibilitat i busca l’augment o el manteniment d’un nivell de renta suficient per a garantir el benestar social o el consum per càpita. Planteja que existeix una substituibilitat perfecta entre las diferents formes de capital, per la qual es pot mantenir el capital total constant per a no fer decaure la capacitat de mantenir el benestar assolit fins avui. La natura transformada en medi ambient només és material de consum i sempre que produeixi un benefici econòmicament valuable serà tinguda en compte en el moment de pensar en la seva conservació; però a més, deixa clar que serà factible la seva substitució. "L’esgotament dels recursos naturals no renovables es vincula a la substitució per recursos renovables...La satisfacció, la utilitat i el benestar mateix de les generacions futures es pot aconseguir teòricament, per exemple, amb menys arbres però amb més cotxes". 11 Per altra banda, la Sostenibilitat forta o No substituibilitat (complementarietat) es fonamenta en un principi ecològic. Planteja que existeix una impossibilitat de substituir els recursos naturals, ja que aquests pertanyen a sistemes naturals d’alta complexitat que la visió econòmica no considera dins de la simplicitat de la seva equació. Reconeix l’entropia del procés econòmic pel seu caràcter de sistema obert al medi ambient amb el qual intercanvia matèria, energia i informació, i inclou el principi de precaució en considerar la incertesa i irreversibilitat dels processos ecològics. Finalment, planteja que no es pot parlar de substitució perfecta entre capitals si no de complementarietat entre ells 12 . Existeix també la Sostenibilitat molt forta, de la qual Daly i el seu estat estacionari amb un nivell de creixement zero, n’és un clar exemple. De tot el que s’ha dit, es pot apreciar que existeix un rerafons en la relació establerta actualment entre medi ambient i Desenvolupament Sostenible/Sostenibilitat integral, que encobreix la relació entre la natura i l’home. Aquest rerafons és la manifestació d’allò cultural que caracteritza a cada civilització i que determina la orientació amb la qual cada societat defineix el seu futur idealitzat. El passat absent i el futur idealitzat –en conseqüència inassolible– li donen forma al moment de crisi en el que vivim, producte del qual han sorgit idees com el Desenvolupament 11 Op. Cit. pàg. 134 12 Op. Cit. pàg. 135 4 Sostenible i la Sostenibilitat, com a fruit de la dinàmica cultural que hi ha a la base de la interpretació dels fenòmens naturals. La tecnociència, acomplint amb la seva funció social de generació de coneixement, ha ofert les evidències que demostren la emergència d’aquesta crisi que afecta a tots els nivells de la civilització planetària i, a més, ha recreat els possibles escenaris futurs del nostre món si no es produeix un canvi d’orientació dels estils de vida de l’home i la seva relació amb l’entorn. Tot i això cada civilització, condicionada pel seu ésser històric, representa aquesta crisi de maneres diferents i, en conseqüència, li atribueix causes, efectes i solucions diferents a les establertes pels models explicatius de la tecnociència occidental. En aquest moment històric existeix una cosmovisió hegemònica que correspon a la cultura occidental, la qual, des de l’edat mitjana, amb el sorgiment del pensament positivista, des de Descartes i Bacon, fins arribar al moviment dels empiristes lògics, positivistes i neopositivistes, ha basat la seva funció en el Món en el domini de la natura i, amb la religió com a recolzament ideològic, ha ascendit l’home a una posició privilegiada respecte als altres éssers vius, posats al seu servei. Aquesta visió mecanicista-determinista de la vida que ha dominat durant varis segles és la que ha portat l’home a transgredir uns límits que considerava inexistents, però que creia que tenia dret a "violar" donada la seva condició d’ésser humà "racional". El domini de la natura era la tasca que se li imposava. Ara que s’han fet visibles les evidències nefastes de la cerca del domini de la natura; recolzada en la necessitat de mantenir els nivells de desenvolupament econòmic i de qualitat de vida que ha assolit la seva part de la humanitat (la occidental). De nou, l’home occidental s’alça en portaveu del món i suggereix una nova manera de comprendre la relació de l’home amb el seu entorn, però, encara esclau del seu antropocentrisme, no té en compte les conseqüències del que proposa. El Desenvolupament Sostenible i la Sostenibilitat no parlen només del medi ambient i de la seva protecció, o del model de desenvolupament occidental i la seva Sostenibilitat, parlen de quelcom molt més profund i complex, es tracta d’un nou món, del retorn a la natura, d’una nova cosmovisió, de tornar a formar part d’un tot que és la vida a la Terra, d’una orientació cap a una visió més subjectiva del món, amb l’home com una més de les formes de vida que l’habiten. "Crec que hauríem de partir de la premissa de que assolir el Desenvolupament Sostenible no és un procés que funcioni automàticament. Ans al contrari, és necessari readaptar el desenvolupament en una dimensió tal que no sabem si les forces socials en joc estan disposades a acceptar-ne les conseqüències. Si el procés actual de desenvolupament no aconsegueix readaptar-se, al final del camí –i possiblement és un camí curt– no ens espera el cataclisme universal anunciat pels profetes del desastre ecològic, sinó un canvi cultural molt més profund que el que hi ha darrera del concepte de ‘Desenvolupament Sostenible’ i, per tant, més radical que el que estem disposats a acceptar". 13 Copyright 2004. Número de Registre B-30620-2003. Ide@Sostenible. Drets reservats. Qualsevol impressió, publicació en WWW o altre medi, així com la seva distribució electrònica i/o comercial requereix autorizació del Consell Editorial. El contingut dels artícles és responsabilitat de l’autor. Pàg. www.ideasostenible.net. e-mail ide[email protected]. 13 Angel, A.: 1996, ¿Desarrollo Sostenible o Cambio Cultural? Revista Diversa, I Trimestre, 16-20.12