Projecte d'instal·lacions elèctrica, de llum, d'aigua, contra incendis, ventilació i climatització d'un habitatge destinat a turisme rural a Vilanova de Sau

4 Les disposicions que pot adoptar la red de distribució interior, des de la clau general fins la clau de pas de cada planta són les d’un sol contador i distribució vertical per grups múltiples de montants o columnes; comptadors divisionaris centralitzats o bateria de contadors i un contador per cada vivenda o local. En el nostre cas, la xarxa de distribució interior, des de la clau general fins la clau de pas, prendrà la forma d’ un sol contador i distribució vertical amb un sol montant o columna. Aquest montant no està situat abans de la clau de pas de planta baixa, sinó al final de la instal·lació en dita planta, a la cuina. Es col·locarà una vàlvula de retenció en el tub d’alimentació, abans del contador, tal com queda reflexat en l’esquema d’aigua. 1.1.2 Montants El montant es compondrà de tub de polietilè reticulat. Estarà situat a la part superior esquerra de l’edifici. Anirà unit als paraments verticals cada 1,5 metres amb abrassaderes. Disposarà al principi de la columna d'una clau de pas amb una aixeta de buidat. 1.1.3 Derivació particular En l’interior de la residencia, la xarxa adoptarà la forma de conduccions separades. 5 Cada planta disposarà d'una clau de pas que permeti al propietari o usuaris tallar el subministre d'aigua i cada habitació humida disposarà de claus de pas que en regulin l’accés de l’aigua. Les tuberies seràn de polietilè reticulat, tan per la instal·lació d'aigua calenta com de la freda, respectant la distància de seguretat amb qualsevol punt de la instal·lació elèctrica segons la norma vigent. En el cas que s’hagin d’empotrar les tuberies, el procediment serà per mitjà de paret de maó de doble forat i a una altura superior a la dels aparells sanitaris. 1.1.4 Características i materials en les tuberies S’usarà el polietilè degut a les ventatges que ens ofereix sobre altres materials i en funció de la premisa qualitat-preu. Per descomptat, no és tòxic; és realment resistent a la corrosió; és sencill de treballar-hi i d'instal·lar i a més és un material robust. 1.2 ASPECTES TÈCNICS DE LA INSTAL·LACIÓ L'alimentació per a cada aparell haurà de proporcionar un caudal adequat per al seu correcte funcionament. En forma de taula, es presenta el consum de cada aparell. 6 Aparells Sanitaris Consum (l/seg) Lavabo 0.10 Dutxa 0.20 Bany 0.25 Bidet 0.10 Pica cuina 0.20 Rentavaixelles 0.20 Safareig 0.20 Rentadora automàtica 0.20 Bomba Calor 0.20 W.C. amb dipòsit 0.10 7 1.2.1 Coeficient de simultaneïtat en consums instantanis El consum d’aigua en una vivenda varia amb les activitat dels ocupants en els diferents moments del dia. Per fixar els diàmetres necessaris a les tuberies s'haurà de determinar el valor màxim de consum Q p (consum punta). Aquest, depen del nombre d’aparells als que cubreix dita tuberia i dels que poden arribar a funcionar simultaneament, en un moment donat, encara que rarament serà el total d’aparells que pot arribar a subministrar la tuberia. Per represetntar aquest fet, es multiplica el consum total posible per un coeficient K (de simultaneïtat) més petit que la unitat. La fórmula per calcular-lo és la següent: 1 1 − =n K essent n: nombre d’aparells instal·lats 1.2.2 La pressió i la càrrega L’aigua exerceix una pressió sobre les parets del tub que la conté, que s’expressa en Kg/cm 2 . El valor de la pressió a una altura atmosfèrica uniforme és teoricament el mateix en tots els punts de la secció transversal. Si en el tub per el qual circula aigua a pressió, apliquem tubs verticals, l’aigua s’hi eleva en cada un d’ells a una altura en metres igual a γ /p essent “p” la pressió en Kg/cm 2 en el tub i γ el pes específic del aigua. 1.2.3 Pèrdues de càrrega 8 Al no ser perfectes els discs, la càrrega no es manté constant, sinó que una part d’aquesta es destina a vencer les resistències que s’oposen al moviment del líquid, dit fregament. Aquestes resistències poden ser continúes, degudes a les parets del tub, o aïllades, degudes a curves, claus, etc… Per a càrregues continúes, a la pràctica s'empren àbacs que relacionen la velocitat, diàmetre, despesa o cabal i la pèrdua de càrrega per ml. de canonada ja que ens proporciona un dimensionament fiable i sense haver d'usar les fórmules amb la seva consegüent pèrdua de temps. Per al cas de les pèrdues de càrrega aïllades, tenen un valor, cadascuna d'elles, que dependrà del tipus d'obstacle, del diàmetre del tub i de la velocitat de l'aigua. Són valors molt variables per a cadascuna, doncs dependrà també de l'estat del mecanisme o accessoris dels que es tracti. Normalment s'expressen aquestes resistències en valors absoluts o en valors equivalents de metres de canonada d'igual diàmetre. 1.2.4 La velocitat relacionada amb el caudal i la pressió La velocitat del fluid dependrà de la pressió, ja que a major pressió existent en la xarxa, amb major velocitat circularà el líquid per la canonada. És aconsellable que la velocitat no superi mai els 2 m/s. Menys de 0,5 m/s, no interessa tampoc, doncs poden produir-se sediments i dipòsits calcaris en les parets dels tubs. 9 1.2.5 Dimensionat de les canonades Relació caudal - velocitat: S Q V= V = Velocitat Q = Caudal S = Secció del tub Prefixant la velocitat màxima tolerable i coneixent el cabal en cada tram, podrà determinar-se la secció que ens sigui idònia entre les normalitzades i, mitjançant l'àbac que relaciona Q, S, V i J, corregir la velocitat al seu valor exacte i conèixer el valor de les pèrdues de càrrega J. Amb això podrà determinar-se la resistència total per al servei més desfavorable i, coneixent la pressió inicial, veurem si en l'aixeta pitjor situada arriba l'aigua amb una pressió acceptable segons l'ús. Si això no es compleix hauran d’augmentar-se diàmetres per a reduir les pèrdues de càrrega. Si la pressió remanent és molt gran, la canonada estarà dimensionada a l'excés i s’hauran de reduir els diàmetres. 1.2.6 Evacuació d’aigües residuals Es deu preveure la còmoda evacuació dels serveis per al subministre d'aigua als col·lectors dels claveguerams urbans. 10 En una xarxa d'evacuació interior es distingeixen els elements següents: - Branc de desguàs de cada aparell: abans de la connexió a l'aparell s'acostuma a intercalar un sifó hidràulic per a assegurar un tancament a les males olors. - Col·lectors d'aparells: són canalitzacions de recorregut horitzontal a les quals desemboquen els ramals. - Canalitzacions verticals o baixants: podran ser d'aigües negres o d'aigües pluvials. - Col·lectors principals: són canalitzacions de recorregut horitzontal que condueixen al clavegueram, de forma unitària o divisòria, les aigües esmentades en l'apartat anterior. Per al dimensionament dels ramals de desguàs en els aparells sanitaris podem saber aquestes dimensions mitjançant taules. Si el col·lector és comú a diversos aparells (excepte vàters), aquest es dimensionará amb un diàmetre mínim de 60mm, de 100mm si existeix algun W.C. Per al dimensionament de conductes, dels baixants i pluvials, dels col·lectors i de la xarxa horitzontal també s'usen taules de caràcter pràctic amb diverses consideracions per a cada apartat que es tindran en compte per al disseny de la xarxa d'evacuació. 11 1.3 CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ El càlcul de la instal·lació comprèn, per ordre de realització: - Determinació del consum d'aigua per trams amb el seu corresponent coeficient de simultaneïtat. - Dimensionament de conductes i pèrdues de càrrega en els mateixos, per trams - Determinem pèrdues de càrrega adicionals i totals en el tram que ens sigui més desfavorable - Fedimensionem, si és necessari. - Càlcul de la xarxa d'evacuació i l'ús o no d'impulsió mitjançant bomba centrífuga si s’escau. La companyia ens subministrará a una pressió de 45 m.c.a i la velocitat màxima que admetem en els conductes serà de 1,5 m/s. Es volia admetre una velocitat màxima menor, però en el dimensionament s'ha comprovat que augmentaria el preu de la instal·lació ja que aquesta mesura provocaria escollir entre majors diàmetres per als conductes. El consum de cada aparell que apareix en la instal·lació aquesta reflectit en la taula de l'apartat 1.2. i el nombre d'aquests aparells que conté la instal·lació es pot veure en l'esquema de fontaneria. Es tracta de 3 piques de lavabo, 2 dutxes, 3 12 W.C amb dipòsit, 1 banyera, 1 rentavaixella, 1 rentadora automàtica, 1 safareig, 1 pica d'habitatge (considerada de restaurant) i una bomba de calor ( 14 aparells ). L'altura de la planta baixa és de 2.50 m, la de la primera és de 2.20 m i la segona planta (àtic) és de 1.60 m, sent 6,80 m l'altura total. La superfície de la planta baixa és de 103.62 m² , la de la primera planta és de 99.50 m² i la de la segona és de 99.50 m² també. 1.3.1 Consums per trams En el plànols d'instal·lació de l'aigua es mostren els diferents trams de la instal·lació d'aigua en cada planta de l'edifici i conjuntament amb els taules de consum obtenim pèrdues en cada tram. El coeficient de simultaneïtat s'anirà calculant per a cada tram tal com s'indica en l'apartat 1.2.1, per a cada planta, i al final es calcularà el consum de tots els aparells. Planta primera: Tram Consum G – E 0.10 + 0.10 + 0.20 = 0.40 l/s 0.40 x 0.71 = 0.28 l/s 19 1.4 CÀLCUL XARXA D’EVACUACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS Es dimensionaran les canonades d'evacuació de les aigües residuals segons l'explicat en l'apartat 1.2.6. Aquest estudi comprèn el dimensionament dels brancs de desguàs dels aparells sanitaris, el dels col·lectors, el de les baixants i finalment el de la xarxa horitzontal que desemboca en el clavegueram públic. La distribució dels elements que conformen la xarxa d'evacuació d'aigües residuals és una distribució típica, seguint la distribució i localització de la xarxa de la instal·lació de l'aigua freda, amb les inclinacions reglamentàries per a cada tram. Es disposa d'una arqueta per a poder realitzar la neteja i el manteniment dels conductes d'aigua de sortida. D'aquesta forma evitarem possibles embussaments. 1.4.1 Brancs de desguàs Es disposarà un pot sifònic, per a assegurar el tancament a les males olors, per a cada agrupació d'aparells corresponent a cada habitació. Els brancs de desguàs tindran el següent diàmetre per a cada classe d'aparell: Per als lavabos i bidets es farà servir plom amb un diàmetre de 30 mm. Per a aigüeres, dutxes i banyeres es farà servir plom amb un diàmetre de 40 mm. 20 Per als W.C. es farà servir plom amb un diàmetre de 80 mm. 1.4.2 Col·lectors aparells Es dimensionaran els col·lectors dels aparells segons el descrit en l'apartat 1.2.6. Es dimensionarà per trams cada planta i dintre de cada planta un col·lector corresponent a un grup d'aparells definit per la seva ubicació conjunta. El col·lector de la planta baixa correspon a la xarxa horitzontal que es calcula més endavant. En els trams en els quals existeixin inodors, no es sobrepassarà la distància de 1 m de baixant . Col·lectors primera planta: El tram G-E corresponent a la primera planta, haurà de tenir un díàmetre mínim de 100 mm degut a que en en seu recorregut apareix un WC. Tram G – E → 100 mm ∅ Col·lectors segona planta: La segona planta presenta la mateixa distribució, pel que fa a la instal·lació de l’aigua, que la primera. Per tant, el tram H-E tindrà ha de tenir un diàmetre mínim de 100 mm degut als WC existents. 21 Tram H – E → 100 mm ∅ 1.4.3 Baixants i pluvials Es determinarà el diàmetre d'aquestes columnes, segons taules, previ càlcul dels aparells equivalents. La superfície de coberta que recull les aigües és de 149m 2 aproximadament i la intensitat de pluja prevista és de R = 10 cm/hr que equivalen a 100 l/m 2 . És una previsió de pluja adequada per a la comarca d'Osona. La longitud de les baixants serà de 7 m. Per al càlcul aparells equivalents interpolem a la taula de superficie que es troba en el dossier d’instal·lacions d’aigua de l’EUETIB assignatura oficina tècnica: 2.162 100 149 100 100 200 100225 = ⇒ − − = − − x x Corresponguent x als aparells equivalents a la superficie. Els aparells sanitaris existents equivalen, cadascun, a un nombre determinat d'aparells equivalents segons taula. Per al total multiplicarem el nº d'aparells pel nº equivalent corresponent. 22 Nº aparells Aparell sanitari Nº equivalent Total parcial 3 Lavabo 1 3 2 Dutxa 3 6 1 Banyera 4 4 1 Rentaplats 3 3 1 Rentadora 3 3 1 Safareig 3 3 1 Pica 3 3 3 WC 4 12 Total aparells equivalents 37 Per tant, el nombre d’aparells sanitaris equivalents serà : Total = 2.1992,16237 = + 23 Per a la determinació del diàmetre baixants i pluvials,o bservem en la taula per al dimensionament de la xarxa vertical, que per a 200 aparells equivalents i 3 W.C amb dipòsit, el diàmetre a escollir serà de 100 mm amb una limitació màxima d’altura d’aigua de 30 mca. Són unes mides bastant justes pero que, per la naturalesa del projecte, es creu que seran suficients. 1.4.4 Xarxa horitzontal Prendrem la pendent estàndar del 2% per al dimensionament de la xarxa horitzontal segons taula per a tal fi, així evitarem haver de fer servir coeficients que allargarien el temps de treball. Per al mateix nombre d'aparells equivalents i W.C de l'apartat anterior, el diàmetre escollit per a la xarxa horitzontal serà de 150 mm. És un diàmetre que ens permetrà evitar problemes de infradimensionament en un futur. 24 2 PROJECTE D’INSTAL·LACIÓ DE LA VENTILACIÓ 2.1 SISTEMA D’ELECCIÓ DE LA VENTILACIÓ La ventilació d’un local o residència és nescessària per a que l’aire existent en l’interior d’aquesta sigui saludable per a les persones que hi habiten. Amb aquest propòsit, serà nescessari renovar aquest aire periòdicament, mitjançant aparells o no segons sigui el cas. S’ha de tenir en compte que la quantitat d’aire a renovar pot variar segons les característiques del local, l’activitat a que es destina aquest o si hi ha sòlids a transportar. Contemplant aquestes premises, se seguiran 5 passos per a la correcta elecció dels ventiladors a usar: - Cabal necessari en m³/h - Pressió necessària en mm.C.A - Situació correcta del ventilador - Nivell sonor màxim permès en funció del local - Tensió de xarxa disponible El sistema de ventilació que s’esculli haurà de ser capaç de moure el cabal d’aire necessari obtingut en el primer apartat, i a més complir els altres passos per a la correcta elecció del ventilador. 25 En el projecte de ventilació constarà de: - Un sitema de ventilació localitzada a la cuina. - Un sistema de renovació ambiental als lavabos i banys que no tinguin finestra a l’exterior, que són els de la planta baixa, primera planta i el corresponent a la segona. - Ventilació al garatge. 2.1.1 Cabal necessari El càlcul del cabal necessari s’explica detalladament i de manera particular a cada cas diferent d'aplicació de ventilació. El cas de ventilació localitzada, general i al garatge. 2.1.2 Pèrdues de càrrega i pressió necesaria La instal·lació d‘un ventilador comporta a la pràctica una certa resistència al pas de l'aire, produïda per la mateixa instal·lació o l'habitació. S'han de tenir en compte certs factors importants a l'hora de calcular les pèrdues com que: la longitud dels diferents trams prendrà com a referència l'eix de simetria del conducte; els accidents dels tipus colze, reixa, etc…; els trams amb diferents seccions es consideraran per separat o que es tindran en compte les pèrdues produïdes per un filtre en cas de que s’usi. Es contemplen dos casos de treball en els ventiladors. Poden treballar a 26 descàrrega lliure, amb lo qual la resistència a preveure serà mol baixa i el caudal serà practicament igual al que dona el ventilador, i podem treballar amb resistències. En el cas que treballem amb resistències, el procés de càlcul es basa en la utilització de taules. Amb les dades obtingudes amb les taules, es fa una gràfica de la curva resistent del sistema i es superposa amb la curva característica del ventilador amb lo que trobem el punt de treball d’aquest. En el cas que es presenti algun accident, s'agafarà la seva equivalència lineal mitjançant taules, per simplificar el càlcul. 2.1.3 Ubicació de l’aparell La correcta ubicació de l’aparell representarà un major rendiment de la funció de ventilació de l'habitacle. En el cas de la ventilació localitzada l'ubicació es 27 correspondrà amb el punt on hi ha el focus d'emanació de fums. Tan en el cas dels quartos de bany com del garatge, les entrades d’aire hauran d'oferir dos vegades i mitja la secció lliure dels extractors. A més, la relació de posició entre entrades d'aire i extractors ha de permetre una correcte aspiració del local, vigilant amb les possibles obertures que poden ser les finestres i les portes, per tal de no curtcircuitar el fluxe d'aire, ja que aquest tendeix al recorregut més curt. 2.1.4 Nivell sonor màxim permès La fluctuació de pressió en una estància pot captarse mitjançant micròfons i per tan pot ser audible per a l’esser humà. La unitat de mesura del soroll és el decibel, i amb això podem determinar nivells molestos de soroll que poden general ventiladors a l'habitatge. Els estudis realitzats a l'efecte, han generat unes taules de valors màxims permesos en diferents locals, segons normes orientatives. El en nostre cas, per a una zona residencial amb vivendes, les intensitats màximes són de 50 dB de dia i 35 dB de nit. El ventilador escollit tan en el garatge, com en els lavabos com en la cuina ha de propoduïr un soroll inferior a 50 dB. 2.1.5 Tensió de xarxa disponible Els ventiladors usats tindràn un motor asíncron, d’inducció, amb corrent alterna de 28 baixa tensió. La tensió que tindrem serà trifàsica, amb una freqüència de 50 Hz i una potència disponible de red de 70 kW. 2.2 VENTILACIÓ LOCALITZADA A LA CUINA S’ha triat aquest mètode a la cuina per així estalviar-nos haver de renovar tot l’aire de l’estancia. Sempre que sigui possible, es convenient aïllar el focus productor d’emanacions mitjançant campanes diferents segons el cas, abans que plantejar una ventilació per a tota l’habitació on es produeix aquesta emanació, ja que és un sistema més econòmic i efectiu. No serà necessaria l’aplicació d’un flitre per protegir el medi ambient ja que la naturalesa dels fums extrets no és nociva per aquest, ni tampoc serà necessaria l’aplicació d’una ventilació a la barbacoca situada a la part de darrera de l’edifici, ja que està situada a l’exterior. L’instal·lació de captació estarà formada per una campana, la canalització i l’extractor. 2.2.1. Campana o boca de captació, cabal necessari 35 El cabal necessari en mm.C.A es considerarà igual al de la primera planta, o sigui de 204 m³/hora. 2.3.2 Presió necessària en mm.C.A Al treballar en descàrrega lliure, la resistència serà molt baixa, per tan la pressió necessària serà practicament igual que la que proporciona el ventilador escollit. Es preveuràn alguns mm.C.A per a pèrdues que estaran reflexats en la elecció del ventilador ja que se n’escollirà un que pugui transportar el cabal abans calculat pero sempre amb un marge que serà aquesta petita pèrdua. 2.3.3 Ubicació i nivell sonor màxim permès La ubicació dels ventiladors es farà on antigament hi havia les finestretes dels lavabos, acondicionant-les adequadament a les mides d’aquests. La ubicació d’aquestes és correcta respecte a la ubicació de les portes i els fluxos d’aire que aquestes poden provocar. L’extractor triat produeix un soroll de 45 dB aproximadament, i compleix amb la normativa de soroll per a zona residencial encara que de nit supera de poc els límits establerts. 2.3.4 Dispositiu escollit 36 S’instal·larà el mateix dispositiu per als tres banys, ja que els cabals necessaris de renovació son similars. El dispositiu utilitzat serà un extractor de bany axial, de la marca Soler&Palau model Decor-300 C amb un cabal màxim de 300 m³/h i 45 dB. Està fabricat en plàstic injectat. Els motors son d’espira de sombra, protegits per fusible i la temperatura màxima de funcionament és de 40 ºC. Les dimensions del ventilador són les següents: 2.4 VENTILACIÓ AL GARATGE El propietari de l’edifici preveu al garatge, a més de la seva funció natural d’emmagatzematge de cotxes, una funció de treball de bricolatge i reparacions de petits desperfectes de la residència. El garatge té capacitat per a guardar els 37 cotxes dels llogaters i els del propietari que viu a la casa del costat, amb unes dimensions de 25 m d’amplada, 30 de llargada i 5 metres d’altura. S’usaràn ventiladors murals, conectats directament amb l’exterior, amb lo qual no serà necessari el càlcul de les pèrdues de càrrega. 2.4.1 Cabal necessari El cabal es calcularà mitjançant dos mètodes diferents i s’escullirà el resultat major per a més seguretat. El primer mètode consisteix en multiplicar per un factor predeterminat la superfície del garatge: 15 m³/h/m² . (25.30)m² = 11250m³/h El segon mètode es determina el cabal necessari mitjançant un factor i el volum del local: Volum local = 25.30.5 = 3750 m³ Mitjançant taula s’extreu que el nombre de renovacions hora per a un garatge és de 6. Per tant, el cabal necessari serà de: 38 Qextr= 6 . 3750 = 22500 m³/h Per tant el cabal necessari escollit serà de 22500 m³/h. 2.4.2 Càlcul dimensions entrada d’aire Si es vol una velocitat acceptable del corrent d’aire en el garatge, de 2 m/s, es necessitarà unes dimensions per a la reixa d’entrada d’aire de: S = Q/ (3600.V) = 22500 / (3600 . 2 ) = 3,12 m² Les dimensions de la reixa seràn de 1 metre d’alçada per 3 m de llargada i estarà situada just a sobre de la porta d’entrada de vehicles. 2.4.3 Característiques i situació dels ventiladors Es posaràn 10 ventiladors murals de 2200 m³/h de capacitat, de la marca Soler&Palau model TCFB / 2 –250/H, situats a la part posterior del garatge, a la paret oposada a la reixa i la porta d’entrada, amb una separació igual entre cadascun d’ells i a una altura de 2 metres. Es tindrà en compte el nivell màxim sonor permès. El model escollit presenta una molèstia de 64 dB. 39 Les èlix estan fabricaden en material termoplàstic reforçat amb fibra de vidre i equilibrades dinàmicament segons ISO – 1940. Les dimensions dels ventiladors són les següents: L’elecció dels ventiladors al garatge pot semblar una mica excessiva. S’ha sobredimensionat la instal·lació ja que dins el garatge si volen dur tasques de manteniment de la residència. Així, asegurem la relació entre persones i vehicles en aquest lloc tancat. 40 3 PROJECTE D’INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 3.1 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA INSTAL·LACIO La climatització de la residència s’aconseguirà mitjançant una bomba de calor, així tindrem assegurada la comoditat ambiental per als clients tan a l’estiu com a l’hivern amb el màxim rendiment energètic i ecològic. La bomba de calor se situarà a la mateixa habitació que la caldera de l’aigua i el safareig, de 6.12 m² i distribuirà el fred o el calor mitjançant conductes que discurriran per el sostre de cada planta. Es realitzarà el càlcul de les necessitats calorífiques i frigorífiques i s’escollirà el valor més gran per a la determinació del dispositiu usat. També es tindran en compte els coeficients de transmissió dels diferents materials per al càlcul de les necessitats. L’elecció del tipus de refrigerant, l’orientació per al dimensionament dels conductes s’han basat en l’experiència d’un instal·lador de la zona. 3.2 REGLAMENTACIO Per al diseny de la instal·lació, s’ha tingut en compte el reglament d’instal·lacions 41 tèrmiques ( RITE ), en les instruccions tècniques complementàries que afecten propiament al tipus d’instal·lació de la residència. Les Instruccions Tècniques Complementàries que es tindran en compte seràn la ITE 07 i la ITE 03 de dit reglament, que diuen així en els punts que afecten a la instal·lació: 3.2.1 Instal·lacions que no necessiten projecte La ITE 07.en el seu punt 1.2 tracta les instal·lacions que no necessiten projecte. La potència tèrmica instal·lada, en règim de generació de calor o fred, en un edifici que disposi d'instal·lacions individuals es considerarà igual a la suma de les potències parcials. Per a les instal·lacions la potència tèrmica de les quals estigui compresa entre 5 i 70 KW la documentació ha de constar, com a mínim, dels documents següents: – Una breu memòria descriptiva de la instal·lació, en la que figurin el tipus, el nombre i les característiques de les calderes i de les màquines frigorífiques. – El càlcul de la potència tèrmica instal·lada d'acord a la instrucció ITE 03. – Els plànols o esquemes de les instal·lacions. – El certificat de la instal·lació subscrit per un instal·lador autoritzat. 42 3.2.2 Càlcul de la instal·lació Els càlculs a efectuar estan determinats segons la ITE 03. Les condicions interiors de càlcul s'establiran d'acord amb l'indicat en la instrucció ITE 02.2. Les condicions exteriors de càlcul (latitud, altitud sobre el nivell del mar, temperatures seca i humida, oscil·lació mitja diària, adreça i intensitat dels vents dominants) s'establiran d'acord amb l'indicat en UNE 100001 o, en defecte d'això, sobre la base de dades procedents de fonts de reconeguda solvència (Institut Nacional de Meteorologia). Per a la variació de les temperatures seca i humida amb l'hora i el mes es tindrà en compte la norma UNE 100014 . Les dades de la intensitat de la radiació solar màxima sobre les superfícies de l'evolupant es prendran, una vegada determinada la latitud i en funció de l'orientació i de l'hora del dia, de taules de reconeguda solvència i es manipularan adequadament per a tenir en compte els efectes de reducció produïts per l'atmosfera. La qualitat de l'aire exterior serà definida considerant el lloc d'emplaçament de l'edifici. 43 L'aïllament tèrmic dels tancaments exteriors dels edificis de nova planta s'obtindrà del projecte d'edificació que en tot cas deu complir l'exigit en la Norma Bàsica de l'Edificació NBE-CT Condicions tèrmiques en els edificis, vigent. Per a realitzar el càlcul de les càrregues tèrmiques dels sistemes de calefacció o climatització d'un edifici o part d'un edifici, una vegada fixades les condicions de disseny, es tindran en compte els següents factors: – Característiques constructives i orientacions de façanes. – Factor solar i protecció de les superfícies de vidre. – Influència dels edificis confrontants o propers. – Horaris de funcionament dels diferents subsistemes. – Guanys interns de calor. – Ocupació i la seva variació en el temps i espai. – Índexs de ventilació i extraccions. El càlcul s'efectuarà independentment per a cada local; els locals de grans dimensions es dividiran en zones tenint en compte la seva orientació, ocupació, ús, guanys interns etc. En règim de calefacció, la màxima càrrega sensible s'obtindrà com suma de les càrregues de cada local, considerant la simultaneïtat deguda a diferències d'horari. 44 En règim de refrigeració, la màxima càrrega tèrmica total s'obtindrà com suma de les càrregues simultànies de cada local, considerant les variacions, en l'espai i en el temps, dels guanys de calor degudes a radiació solar i càrregues interiors. En ambdós casos s'estudiaran distintes situacions de demanda tèrmica del sistema al variar l'hora del dia i el mes de l'any. Aquesta recerca, a més de conduir a la troballa de la demanda tèrmica simultània màxima, permetrà efectuar una correcta selecció del fraccionament de potència dels equips quan es refereix a la grandària de les unitats. La ventilació dels locals s'obtindrà per mitjans mecànics i els cabals seran els indicats en UNE 100011 . Per a evitar infiltracions d'aire exterior, almenys en les condicions normals de pressió dinàmica del vent, es calcularà el nivell de sobrepresió necessari d'acord amb l'estanqueïtat dels tancaments exteriors. L'aire sobrant serà expulsat a l'exterior. En cas de no adoptar-se la ventilació mecànica (per exemple en sistemes de calefacció), s'estimarà el nombre de renovacions horàries en funció de l'ús dels locals, de la seva exposició als vents i de l'estanqueïtat dels buits exteriors, no sent aquesta xifra inferior a la indicada en la instrucció ITE 02.2.2 . La potència que deu subministrar la central de producció de calor o fred deu ajustar-se a la suma de les càrregues totals calculades en l'apartat anterior, millorades o minorades en els guanys o pèrdues de calor a través de les xarxes de distribució dels fluids portadors. 51 Moble Fabricat en una robusta estructura d'acer zincat. El tractament anticorrosiu efectuat amb pintura epoxy i termoendurida li proporciona un alt grau de resistència a les condicions atmosfèriques agressives. Està estudiat amb fàcil accés als components per a poder realitzar amb facilitat les operacions de manteniment i reparació. El compressor hermètic scroll és d'elevat rendiment i baixa emissió de soroll i vibracions. El motor elèctric està refrigerat amb el gas d'aspiració i està dotat de protecció tèrmica interna amb rearmament automàtic. Apropiat per a funcionar amb refrigerants: R-22, R-407C o R-134A (segons comanda). En aquest cas s'ha escollit un refrigerant del tipus R-22. El circuit frigorífic estarà realitzat amb canonada de coure. Disposa dels següents components: - Vàlvula d'expansió termostàtica amb igualació de pressió externa - Filtre deshidratador - Visor de líquid - Vàlvula de seguretat en la línia d'alta pressió 3.5.1 Conductes de distribució 52 Els conductes per a la distribució de l’aire calent o fred circularan segons la disposició que es pot observar en el plànol d'instal·lacions referent a la climatització. Circularàn per el sostre de cada planta i seràn de forma rectangular i ubicats en un fals sostre. Se’n pot veure el recorregut exacte en els plànols d’instal·lació de climatització per als tres pisos. Se’n determinarà les mides de manera similar a les de determinació de seccions en conductes de ventilació, capítol 2, mitjançant taules. Es tindrà en compte que el nivell sonor emés per l'aparell no superi els 4 m/s i cada tram estarà unit als altres mitjançant colzes de 90º. Les mides dels conductes serà de 460 mm de llargada per 230 mm d’alçada. Amb aquestes mides, i segons el càlcul plantejat en l’apartat de ventilació, complirem amb la velocitat inferior a 4 m/s i la sonoritat sigui baixa. Les llargades dels conductes no superaran en cap troç de la instal·lació els 30 metres. Per aquest motiu no en tindran en compte les pèrdues en els conductes per recomanació del fabricant. 53 4 PROJECTE D’INSTAL·LACIÓ CONTRAINCENDIS 4.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ El propietari vol fer esment en la escrupolositat a l’hora de planificar la protecció contra els incendis de l’edifici, tan perquè conté moltes parts de fusta i materials facilment inflamables, com per el valor cultural i simbòlic de l’edifici, com per a protegir els ocupants davant els perills que es produeixen al originar-se un incendi. Es compliràn les condicions de protecció contra incendis en els edificis de la Norma Bàsica de la Edificació NBE-CPI / 96 segons el Reial Decret 2177 / 1996 de 4 d’octubre. El cumpliment d’aquesta norma ha de quedar reflexat en el projecte general de l’edifici. Primer es procedirà a compartimentar en diferents sectors d’incendi la instal·lació. Es farà un càlcul de la ocupació i posteriorment de com fer la possible evacuació. Feta aquesta feina previa, es disenyarà la pròpia instal·lació contra-incendis, s’estudiarà la càrrega de foc i els riscs. Per les característiques de l’edifici, no hi haurà restriccions per a la ocupació tal com descriu l’article 5 de la norma. 4.1.2 Àmbit d’aplicació 54 L’àmbit d’aplicació de la llei en aquest cas serà el referent a edificis destinats a ús residencial i el referent a edificis destinats a garatge o aparcaments. 4.2 COMPARTIMENTACIÓ Segons l’article 4 del capítol 2 de la norma NBE – CPI / 96, els edificis i establiments estaràn compartimentats en sectors d’incendis mitjançants elements, la resistència al foc dels quals sigui la que s’estableix en l’article 14, de forma tal que cada un de dits sectors tingui una superfíci construïda menor de 2500m². Referent al garatge, al tenir una capacitat de més de 5 vehicles, constituirá un sector d’incendi diferenciat de qualsevol altre tractat en aquesta norma. Conseqüentment, es diferenciaran 2 zones, una corresponent a l’edifici i l’altre corresponent al garatge, que possibilitaran el càlcul de la protecció contra incendis diferenciat per a cada zona delimitada. La primera zona tindrà 298.50 m² i la segona 750 m² corresponent a la superfície del garatge. 4.3 TIPUS D’OCUPACIO El càlcul de la ocupació és el pas previ per a poder determinar el tipus de necessitats d’evacucació de l’edifici i queda reflexat en l’article 6 de la norma. 55 Es consideraran ocupades simultaneament totes les zones o recintes d’un edifici per a dit càlcul i en els recintes no citats a la norma s’aplicaràn els valors corresponents als que siguin més assimilables. Per a les tres zones destinades a ús residencial, que ocupen una superfície de 298,50 m², es preveu una ocupació màxima de 15 persones. Per tant, es compleix que hi haurà un màxim d’una persona per a cada 20 m² i es poden definir les tres zones com a zones de baixa densitat. Per a la zona del garatge, no es preveu que la concurrència en aquest sigui superior a 18 persones. Conseqüentment, al disposar de 750 m² de superfície, es compleix que no hi haurà més d’una persona per cada 40 m², amb lo que la zona quedarà definida com a zona de baixa densitat. L’edifici no presenta zones d’ocupació nul·la ni d’alta densitat. 4.4 EVACUACIÓ La red d’evacuació en cas d’incendi, es desenvoluparà segons l’article 7 de la norma NBE-CPI /96, i està formada per la determinació de l’origen de la evacuació, l’altura d’aquesta, les rampes, els ascensores i les sortides. També es tindrà en compte la compatibilitat de tots els elements de la red, les escales de sortida, les dimensions màximes i mínimes de les amplades i la senyalització i la 56 il·luminació. 4.4.1 Origen, recorreguts, altura de l’evacuació i sortides Per a l’anàl·lisis de la evacucació d’un edifici es considerarà com a origen de evacuació tot punt ocupable. En el cas del garatge, es considerarà com a origen de l’evacuació tot punt dels carrils de circulació que serveixen a places d’aparcament i tot punt ocupable de les zones destinades a revisió de vehicles. Les longituds dels recorreguts d’evacuació per passadissos, escales i rampes es mesurarà sobre l’eix. En el cas del garatge, es mesuraràn per els carrils de circulació de vehicles, sense atravessar cap plaça d’aparcament o be per carrils reservats a la circulació de persones, sempre i quan estiguin marcats adequadament al terra i delimitats amb elements que impedeixin la seva ocupació per vehicles. L’altura d’evacuació és la major diferència de cotes entre qualsevol origen de l’evacuació i la sortida de l’edifici que li correspongui, o sigui en aquest cas l’altura d’evacuació és de 6,40 metres. L’ascensor no es considerarà a efectes de l’evacuació. Es considerarà sortida del recinte una porta o un pas que condueixin, be directament, o be a través d’altres recintes, fins a una sortide de planta y, en últim terme, fins a una sortida de l’edifici. Serà sortida de recinte tota porta de tota 57 cambra de la casa, fins arribar a la sortida de l’edifici que és la porta principal. La sortida de planta consisitrà en l’inici d’una escala oberta que condueixi a una planta de sortid de l’edifici, sempre que no tingui un forat central amb una àrea en planta major de 1,30 m². La sortida de l’edifici es una porta o forat de sortida a un espai exterior segur amb una superficie suficient per a contenir els ocupants de l’edifici a raó de 0,50 m² per persona. 4.4.2 Disposició de les sortides La residència, segons la norma NBE-BIE /96 podrà disposar d’una sola sortida. Compleix que la ocupació és menor de 100 persones, a mès de que cap recorregut d’evacuació fins la sortida té una longitud major de 50 metres per a una ocupació menor de 25 persones , comunicant la sortida directament a un espai segur exterior. En la planta del garatge, també es disposarà d’una sortida ja que cap recorregut d’evacuació fins aquesta supera els 35 metres. 4.4.3 Dimensionat de sortides, passadissos i escales L’amplada, en metres, de portes, passos i passadissos serà al menys igual a P/200, sent P el nombre de persones assignades a dit element d’evacuació. Com 58 que en el nostre cas, P és 15, una ocupació mol baixa, complirem sempre els mínims de dimensionat. Les escales que no estiguin protegides, com és el nostre cas, tidran, com a mínim, una amplada, A, que cumpleixi A = P / 160. Com en el mateix cas general que abans, complirem els mínim sempre ja que la nostra ocupació és baixa. L’escala presentarà una amplada de 1 metre. L’amplada lliure en portes, passos i forats prevists com a sortida d’evacuació serà igual o major que 0,80 metres. L’amplada de la fulla serà igual o menor que 1,20 m i en portes de dues fulles, igual o major que 0,60 m. La porta tindrà una dimensió de 1,20 metres. 4.4.4 Característiques de portes i passadissos Al llarg de tot el recorregut d’evacuació, segons norma NBE-CPI / 96, les portes i passadissos hauran de complir certs requisits de seguretat. Les portes de sortida seràn del tipus abatible amb eix de gir vertical i fàcilment operables, amb les mides mínimes contemplades en el punt 4.4.3. Per al cas del garatge, la porta per als vehicles podrà considerar-se sortida, ja que és possible una fàcil obertura desde l’interior de l’aparcament i te una obertura per a la ventilació, contemplada en la instal·lació de la ventilació, major de 0,30 m². 59 Els passadissos que formin part d’un recorregut d’evacuació no han de presentar obstacles importants. En aquest cas, no presentaran cap moble de dimensions que estorbin el pas. Els forats i les finestres oberts a l’exterior estaran situats, com a mínim, a una distància horitzontal de 1,50 metres de qualsevol zona de façana que no tingui un grau paraflames PF-30. 4.4.6 Característiques de les escales Segons norma NBE-CPI / 96 article 9, cada tram d’escales no tindrà un mínim d’esglaons obligats ja que l’ús predominant en l’edifici ho permet, i no podrà salvar una altura major de 3,20 metres. La relació c/h serà constant en tota l’escala i complirà la relació : hc + ≤ 260 60 Sent c la dimensió de la contrapetjada, d’entre 13 i 18,5 cm. Sent h la dimensió de la petjada, de com a mínim 28 cm. L’edifici no disposarà d’escales d’incendis per no ser necessaries. 4.4.7 Senyalització i il·luminació 60 La senyalització d’evacuació, segons norma NBE-CPI /96 article 12, es pot contemplar en el planol destinat a la instal·lació contra incendis. Ha d’haver-hi senyalitazió de les sortides del rencinte, planta o edifici, ja que tot i estar destinat a l’ús de vivenda, els usuaris no estan familiaritzats amb l’edifici. S’usaràn senyals definides en la norma UNE 23 034. S’hauràn de disposar senyals indicatives de direcció de recorreguts que han de seguir-se desde tot origen d’evacuació fins a un punt des del que sigui fàcilment visible la sortida o la senyal que la indica. S’hauran de senyalitzar els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual que no siguin fàcilment localitzables des d’algun punt de la zona protegida per aquest mateix mitjà de protecció. Les senyals hauran de complir la norma UNE 23 033 i el seu tamany complirà amb lo establert a la norma UNE 81 501. Per tant, es disposarà de senyals de localització per als extintors de la planta primera i segona, ja que els de la planta baixa són fàcilment localitzables. Complint amb la norma, en els recorreguts d’evacuació i els punts on hi hagi mitjans de protecció, la instal·lació de llum normal haurà de proporcionar, al menys, els mateixos nivells d’il·luminació que s’estableixen a l’article 21 d’aquesta norma per a la instal·lació d’enllumenat d’emergència. La senyalització d’evacuació i dels mitjans de protecció haurà de ser visible, inclòs 67 - El local és edifici destinat a habitatge (no es considera de gran nombre de persones (+ 0) - La distància a l'edifici més proper és inferior a 10 metres (+ 3) - Instal·lació d'extintors (- 15) - El temps requerit per a l'arribada dels bombers és de més de 20 minuts (+5) - Dificultat d'accés interior (+1) Per tant, K = -4 Per al garatge: - L'altura de l'edifici és fins a 7 metres (0) - La superfície interior en planta limitada per parets curta focs o parets exteriors és de menys de 200m² (0) - El local podem considerar-lo com a magatzem (+ 30) - La distància a l'edifici més proper és de 10 a 15 metres (+ 1) - Equips d'intervenció propis (instal·lació d'extintors) (- 15) 68 - El temps requerit per a l'arribada dels bombers és de més de 20 minuts (+5) - Dificultat d'accés interior (0) Per tant, K = 21 Segons l'activitat a la qual està destinada cada zona s’obté el coeficient Qf. El valor de la càrrega del foc Qf és de 200 *Mcal/m2 per a la residència i de 240 Mcal/m² per al garatge. Amb aquestes dades obtingudes i fent referència en algunes taules, la classe de resistència al foc és F60, el que equival a una durada del foc de 60 minuts aproximadament. El valor del coeficient de resistència al foc de la residència és de W = 1,5. El valor del coeficient de resistència al foc del garatge és de W = 2,1. 4.6.7 Coeficient de reducció de risc El coeficient de reducció de risc és relatiu a la apreciació que tingui el disenyador de les instal·lacions respecte al risc de foc. 69 Crec que el risc de foc no és gran degut a les mesures de seguretat adoptades i que els punts on hi ha ignició (llar de foc, cuina..) estàn degudament protegits i delimitats. S’aplicarà un coeficient de reducció de risc R1 de 1,5 unitats en el cas de la residència i de 2 unitats en el cas del garatge. 4.6.8 Càlcul del risc de l'edifici (GR) Es calcula mitjançant la fòrmula que engloba tots els paràmetres determinats en els subapartats anteriors. ( ) i im RW LBQCQ GR · ··· + = Sent: - Qm = Coeficient de càrrega calorífica. - C = Coeficient de combustibilitat. - Qi = Valor addicional corresponent a la càrrega calorífica de l'immoble. - B = Coeficient corresponent a la situació i superfície del sector talla focs. - L = Coeficient corresponent al temps necessari per a iniciar l'extinció. - W = Factor corresponent a la resistència al foc de l'estructura de la construcció. - R1 coeficient de reduccio de risc 70 Per tant: GR residència = 1,02 GR garatge = 0,71 4.6.9 Càlcul del risc de contingut El risc del contingut pot considerar-se independent del risc de l'edifici quant a l'elecció de mesures de protecció complementàries. Es determina mitjançant fòrmula i s’aplicarà diferenciat per a la residència i per al garatge. IR = D·H·F Sent: H = Coeficient de dany a les persones D = Coeficient de perill per als béns F = Coeficient d'influència del fum En el cas que ens concerneix, es considerarà que hi ha perill per a les persones, però aquestes no estan impossibilitades per a moure's, o sigui que poden salvarse per si soles. Tan en la residència com en el garatge. El coeficient de dany per a les persones H és 2. 71 Tan el contingut de la residència (mobles, electrodomèstics, decoració..) com el del garatge (eines, cotxes…) tenen un valor considerable. Per tant, s’aplicarà un factor de perill per als béns D igual a 2 unitats. En el cas del factor corresponent a l'acció del fum, podem considerar que no hi ha perill particular de fums o corrosió. Per tant, tan per a la residència com per al garatge el factor F serà de 1. El risc obtingut IR per a la residència serà de 4 El risc obtingut IR per al garatge serà de 4 4.6.10 Risc d’incendi El punt de risc per a la residència i el garatge, tenint en compte GR i IR i el diagrama de mesures que els relaciona no apareix al gràfic, de lo que se’n extreu que les dues zones estàn adequadament protegides contra els incendis i no és necessària cap mesura a part de les que ja s’hi ha planificat. Les mesures que s’han pres, com els extintors i les senyalitzacions, són mesures de prevenció. 72 5 PROJECTE D’IL·LUMINACIÓ 5.1 DESCRIPCIO GENERAL En el càlcul de la il·luminació de la residència s’ha usat un suport informàtic com a base. Es tracta del programa LUX-IEP versió 4.SI de la casa SIMON. És un programa molt vàlid que presenta unes òtpimes prestacions. Permet calcular el nombre d’il·luminàries així com la seva ubicació a partir de les necessitats que que tinguem. El càlcul s’ha realitzat per a cada estància i s’han tingut en compte el color i reflectància de les parets. Al ser un edifici rústic, tan terres com parets com sostres tindran uns tons marronosos, tan de la pedra com de la fusta. Per a cada estància es considerarà un terra amb un RGB de 220,163,29; unes parets amb un RGB de 244,164,96 i un sostre amb una RGB de 220,163,29. En els lavabos s’han considerat unes caractèristiques diferents, en colors blancs o semblants. S’han distribuït les il·luminàries de manera que il·luminin cada sala uniformement, pero tenint en compte que la distribució dels mobles encara no està fixada. El propietari ha demanat que la instal·lació permeti flexibilitat a la hora de moblar les estàncies. 73 El propietari desitja una bona il·luminació artificial en tota la residència, per tan s’ha escollit una il·luminació mitja de 500 lux/m² amb una altura de treball de 0,80 metres i d’entre 300 i 400 lux/m² als llocs de pas. Les il·luminàries seràn del tipus fluorescent a tota la casa per desitg del propietari, menys a fora la residència on s’instal·larà llums d’exterior. Al garatge també es disposarà de fluorescents. La il·luminació fixa es reforçarà en diferents punts mitjançants làmpares i llums mòbils. Son zones com els sofas del menjador, zones per a la lectura, que es detallen en cada habitació. La disposició de les luminàries mitjançants plànols de cada habitació es pot consultar a l’anex de la il·luminació, així com les prestacions de les que s’utilitzen en el projecte. 5.2 PLANTA BAIXA La planta baixa presenta una altura de 2,50 metres. Conté el menjador, el rebedor, la cuina, el traster i un bany adaptat. 5.2.1 Rebedor S’haurà de disposar de dos fluorescents del tipus FLS FI3x36 de 36 W cadascún. Aconseguirem una mitjana de 503 lux/m² a la sala. 74 5.2.2 Menjador Disposarem de dos fluorescents del tipus FLS FI3x36 i dos del tipus FLS FI2x36 amb lo que aconseguirem una mitjana de 401 lux/m². És menys de la mitja que volem, pero s’ha de tenir en compte que al menjador hi haurà entre una i dues zones de lectura amb làmpares de peu. 5.2.3 Cuina Disposarem de dos fluorescents del tipus FLS FI3x36 i un del tipus FLS FI2x36 amb lo que aconseguirem una mitjana de 518 lux/m². Que la mitja sigui una mica superior a la que s’ha fixat anirà be, ja que a la cuina no hi arriba llum natural. 5.2.4 Bany adaptat Disposarem d’un fluorescent del tipus FLS FI – 2x36 aconseguint una mitjanda de 542 lux/m². Aquí les característiques de RGB seràn de 255,255,255 per al terra; 255,255,255 per a les parets i de 255,128,0 per al sostre. Les parets seran de tonalitats blanques i el sostre marronós clar. 5.2.5 Traster Disposarem de dos fluorescents del tipus FLS FI – 2x36 aconseguint una mitjana de 463 lux/m². 75 5.3 ENLLUMENAT EXTERIOR Es disposarà d’il·luminació fora de la residència al porxo i a la part de darrera de la casa on hi ha un jardí i una barbacoa. A la part del jardi es disposaràn dos fluorescents del tipus FLS FI3x36 ubicats a la paret i de manera simètrica respecte als contorns de les parets. 5.3.1 Porxo Al ser exterior, les parets i el sostre no es tenen en compte per a la determinació de la il·luminària. Es disposarà de sis fluorescents del tipus FLS FI3x36 amb lo que aconseguirem una mitjana de 412 lux/m² per cobrir una superfície de 17,60 m². 5.4 GARATGE Té una superfície de 750 m² i disposarà de 13 fluorescents del tipus FLS FI2x58 amb lo que aconseguirem una mitjana de 87 lux/m². Al garatge no hi volem la mateixa il·luminació que a la resta de l’edifici i, tot i que la mitja que dona és baixa, la zona destinada a petites reparacions té una aglomeració de fluorescents que en permeten el treball amb una bona visió a més d’un bon recolzament de la llum natural. 76 5.5 PLANTA PRIMERA La primera planta té una altura de 2,20 metres i conte 4 habitacions, el distribuidor, un bany i un passadís. Es tindrà en compte per a les mitjanes de lux/m² escollides les cambres on hi ha llum natural tot el dia i les que no. 5.5.1 Distribuidor Té una superfície de 15,09 m² i és el lloc per on s’accedeix des de la planta baixa a la primera. Si instal·larà un fluorescent del tipus FLS FI3x36 aconeseguint una il·luminació mitja de 296 lux/m². 5.5.2 Passadís primera planta Té una superfície de 3,50 m² i dona accés a les habitacions número 1 i 2 i al bany i si accedeix per distribuidor. Si instal·larà un fluorescent del tipus FLS FI2x18 aconeseguint una il·luminació mitja de 255 lux/m². 5.5.3 Bany primera planta Té una superfície de 7,13 m² i s’hi accedeix per el passadís. Les parets i el terra tenen una RGB de 255,255,255, són blancs. Si instal·laràn dos fluorescents del tipus FLS FI2x18 aconeseguint una il·luminació mitja de 267 lux/m². És inferior a 83 normalitzat per l'empresa subministradora. La part inferior de la porta es trobarà a un mínim de 30 cm del sòl. Els dispositius de lectura dels equips de mesura hauran d’estar instal·lats a una altura compresa entre 0,70 i 1,80 metres. En el nínxol es deixaran prevists els orificis necessaris per a allotjar els conductes per a l'entrada de les escomeses subterrànies de la xarxa general, conforme a l'establert en la ITC-BT-21 per a canalitzacions encastades. En tots els cassos es procurarà que la situació escollida estigui el més pròxima possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o protegida adequadament d'altres instal·lacions tals com d'aigua, gas, telèfon, etc.., segons s'indica en la ITC-BT-06 i ITC-BT-07. Els usuaris o l’instal·lador electricista autoritzat només tindran accés i podran actuar sobre les connexions amb la linea general d’alimentació, previa comunicació a l'empresa subministradora. Les caixes de protecció i mesura compliran tot el que s'indica en la Norma UNEEN 60.439-1, tindran grau d'inflamabilitat segons s'indica en la UNE-EN 60.439-3, una vegada instal·lades tindran un grau de protecció IP43 segons UNE 20.324 i IK09 segons UNE-EN 50.102 i seran precintables. 84 L'envolvent haurà de disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi la no formació de condensacions mentre que el material usat haurà de ser transparent per a la lectura i resistent a l’acció dels rajos ultraviolats. Les caixes de protecció i mesura a utilitzar correspondran a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l'empresa subministradora que hagin estat aprovades per l'Administració Pública competent, en funció del nombre i naturalesa del subministrament. 6.3.2 Càlcul fusibles El fusible de la CGP, degut a les característiques de la instal·lació, coincideix amb el fusible de seguretat. Es col·locarà un fusible per fase, amb la mateixa capacitat de tall cadascún. Els fusibles protegeixen la instal·lació i estàn escollits relativament a la potència contractada. Els fusibles s’escullen segons la intensitat màxima que poden aguantar. Per tant, hauran de ser superiors a la intensitat màximada calculada per la línia. A V P I38,110 85.04003 65005 cos3 = ⋅⋅ = ⋅⋅⋅ = ϕ Per tant, s’usaràn fusibles de 160 A, conseguint la seguretat en la protecció de la instal·lació. 85 6.3.3 Dispositiu escollit, connexió Al ser l’escomesa subterrànea, s’instal·larà la caixa en un nínxol a la paret amb dimensions superiors a les de la caixa escollida per si fos necessària una ampliació en un futur, amb la part inferior a un metre d’altura del sòl. La instal·lació serà monofàsica partir de la tensió trifàsica del subministre. Mitjançant fase i neutre tindrem la tensió monofàsica. D'aquesta manera s’evitaran possibles sobrecàrregues en els cables i la instal·lació serà mes segura. Es conectarà la línia d’escomesa a la caixa de protecció i mesura i després a la xarxa interior, per evitar accidents en la operació. Per a la connexió es connectarà el conductor neutre i llavors les fases, mentre que en la desconnexió es farà a l’inrevés. La CGP que farem servir será una 7-160. 6.4 DERIVACIÓ INDIVIDUAL La derivació individual és el cable que uneix des de la caixa de protecció i mesura fins els dispositius generals de mando i protecció, per tant fins la instal·lació interior de la residència per una banda i fins a l’interior del garatge per a l’altra. 86 6.4.1 Reglamentació S’ha de complir la reglamentació establerta en la ITC – BT 15, que diu en els articles que afecten a la instal·lació: Referent a la Instal·lació, els tubs i canals protectores tindran una secció nominal que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%. En les esmentades condicions d'instal·lació, els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en derivacions individuals seran de 32 mm. En qualsevol cas, es disposarà d'un tub de reserva per cada deu derivacions individuals o fracció, des de les concentracions de comptadors fins als habitatges o locals, per a poder atendre fàcilment possibles ampliacions. En locals on no estigui definida la seva partició, s'instal·larà com a mínim un tub per cada 50 m² de superfície. Les unions dels tubs rígids seran roscades o embotides, de manera que no puguin separar-se els extrems. En el cas d'edificis destinats principalment a habitatges les derivacions individuals hauran de discórrer per llocs d'ús comú, o en cas contrari quedar determinades les seves servituds corresponents. 87 Les dimensions mínimes de la canaladura o conducte d'obra de fàbrica, s'ajustaran a la taula d’aquesta ITC. Fins a 12 derivacions, la profunditat serà de P= 0.65 m. L'altura mínima de les tapes registre serà de 0,30 m i la seva amplària igual a la de la canaladura. La seva part superior quedarà instal·lada, com a mínim, a 0,20 m del sostre. A fi de facilitar la instal·lació, cada 15 m es podran col·locar caixes de registre precintables, comuns a tots els tubs de derivació individual, en les quals no es realitzaran entroncaments de conductors. Les caixes seran de material aïllant, no propagadores de la flama i grau d'inflamabilitat V-1, segons UNE-EN 60695-1110. Per al cas de cables aïllats en l'interior de tubs enterrats, la derivació individual complirà el que s'indica en la ITC - BT07 per a xarxes subterrànies, excepte en l'indicat en la present instrucció. Referent als cables, el nombre de conductors vindrà fixat pel nombre de fases necessàries per a la utilització dels receptors de la derivació corresponent i segons la seva potència, duent cada línia el seu corresponent conductor neutre així com el conductor de protecció. En el cas de subministraments individuals el punt de connexió del conductor de protecció, es deixarà a criteri del projectista de la instal·lació. A més, cada derivació individual inclourà el fil de comandament per 88 a possibilitar l'aplicació de diferents tarifes. No s'admetrà l'ocupació de conductor neutre comú ni de conductor de protecció comuna per a distints subministraments. A efecte de la consideració del nombre de fases que componguin la derivació individual, es tindrà en compte la potència que en monofàsic està obligada a subministrar l'empresa distribuïdora si l'usuari així ho desitja. Els cables no presentaran entroncaments i la seva secció serà uniforme, exceptuant-se en aquest cas les connexions realitzades en la ubicació dels comptadors i en els dispositius de protecció. Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, sent la seva tensió assignada 450/750 V. Se seguirà el codi de colors indicat en la ITC – BT – 19 . Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals en l'interior de tubs enterrats, l'aïllament dels conductors serà de tensió assignada 0,6/1 KV. Els cables i sistemes de conducció de cables deuen instal·lar-se de manera que no es redueixin les característiques de l'estructura de l'edifici en la seguretat contra incendis. Els cables seran no propagadors de l'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents a les de la norma UNE 89 21.123 part 4 o 5; o a la norma UNE 211002 (segons la tensió assignada del cable), compleixen amb aquesta prescripció. Els elements de conducció de cables amb característiques equivalents als classificats com “no propagadors de la flama” d'acord amb les normes UNE-EN 50085-1 i UNE -EN 50086-1, compleixen amb aquesta prescripció. La secció mínima serà de 6 mm2 per als cables polars, neutre i protecció i de 1,5 mm2 per al fil de comandament, que serà de color vermell. Per al càlcul de la secció dels conductors es tindrà en compte el següent: a) La demanda prevista per cada usuari, que serà com a mínim la fixada per la RBT-010 i la intensitat de la qual estarà controlada pels dispositius privats de comandament i protecció. A l'efecte de les intensitats admissibles per cada secció, es tindrà en compte el que s'indica en la ITC-BT-19 i per al cas de cables aïllats en l'interior de tubs enterrats, el disposat en la ITC-BT-07. b) La caiguda de tensió màxima admissible serà: - Per al cas de comptadors concentrats en més d'un lloc: 0,5%. - Per al cas de comptadors totalment concentrats: 1%. 90 - Per al cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic usuari que no existeix línia general d'alimentació: 1,5%. 6.4.2 Caraterístiques linia derivació individual La derivació individual estarà constituïda per conductors aïllats en l’interior de conducte tancat fet d’obra. Tindrà una longitut de 6 metres i la profunditat del conducte d’obra serà de 0,70 metres. El material de fabricació dels conductes serà el polietilè reticulat. Sols es disposarà d’un tub de reserva, tal com indica la norma i no seran necessàries caixes de registre ni aplicar un factor de correcció segons ITC – BT 07. Les canalitzacions inclouran el conductor de protecció. Per al càlcul derivació individual, es té en compte la secció mínima a considerar: 2 60,11 400.5,1.56 6.65005 .. .mm Vey LP S=== Pas de corrent per dins el cable: AI 38.110 3.85,0.400 65005 == 91 Per tant, la secció normalitzada escollida serà la de 50 mm² per a conductors aïllants empotrats en obra, per a tal de poder soportar la intensitat que pasarà per dins el conductor, segons taula ITC – BT 19. Per tant, la canaladura farà 100 mm² de secció, per a poder ampliar un 100 % el cable, i el conducte de protecció farà 25 mm², que és la meitat de la secció de la derivació individual, com marca la ITC – BT 19, per a seccions majors de 35 mm². 6.5 INSTALACIO INTERIOR La instal·lació interior està formada per els circuits que alimenten els aparells elèctrics, els endolls, la il·luminació i el garatge. Cada circuit de la instal·lació estarà protegit contra els contactes indirectes tal com s’indica en el punt 6.6 del projecte. Es calcularà, per a cada línia, la caiguda de tensió, comparant-la amb la admisible segons cada cas, i la intensitat que pot suportar, per a tal de dimensionar-les. 6.5.1 Reglamentació Es tindran en compte el Reglament de Baixa Tensió, instrucció ITC – BT 19, instrucció ITC – BT 20 , instrucció ITC – BT 25 i les relacionades que es mencionin en aquestes instruccions complementaries. Diuen així: 92 Referent a les prescripcions generals i referent a la naturalesa dels conductors, els conductors i cables que s'emprin en les instal·lacions seran de coure o alumini i seran sempre aïllats, excepte quan vagin muntats sobre aïlladors, tal com s'indica en la ITC-BT 20. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l'origen de la instal·lació interior i qualsevol punt d'utilització sigui, excepte el prescrit en les Instruccions particulars, menor del 3 % de la tensió nominal per a qualsevol circuit interior d'habitatges, i per a altres instal·lacions interiors o receptores, del 3 % per a enllumenat i del 5 % per als altres usos. Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerant alimentats tots els aparells d'utilització susceptibles de funcionar simultàniament. El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior i la de les derivacions individuals, de forma que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límits especificats per a ambdues, segons el tipus d'esquema utilitzat. En instal·lacions interiors, per a tenir en compte els corrents harmònics deguts a càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. Les intensitats màximes admissibles, es regiran en la seva totalitat per l'indicat en la Norma UNE 20.460 -5-523 i el seu annex Nacional. En la taula I que es troba a l’annex s'indiquen les intensitats admissibles per a una temperatura ambient de l'aire de 40°C i per a distints mètodes d'instal·lació, agrupaments i tipus de cables. 99 C1 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar els punts d'il·luminació. C2 Circuit de distribució interna, destinat a preses de corrent d'ús general i frigorífic. C3 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar la cuina i forn. C4 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar la rentadora, rentavaixella i termo elèctric. C5 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar preses de corrent de les cambres de bany, així com les bases auxiliars de la cambra de cuina. C6 Circuit addicional del tipus C1, per cada 30 punts de llum. C7 Circuit addicional del tipus C2, per cada 20 preses de corrent d'ús general o si la superfície útil de l'habitatge és major de 160 m2. C8 Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació de calefacció elèctrica, quan existeix previsió d'aquesta. C9 Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació d’aire acondicionat, quan existeix previsió d'aquest. 100 C10 Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació d'una secadora independent. C11 Circuit de distribució interna, destinat a l'alimentació del sistema d'automatització, gestió tècnica de l'energia i de seguretat, quan existeixi previsió d'aquest. C12 Circuits addicionals de qualsevol dels tipus C3 o C4, quan es prevegin, o circuit addicional del tipus C5, quan el seu nombre de preses de corrent excedeixi de 6. Tant per a la electrificació bàsica com per a l'elevada, es col·locarà, com a mínim, un interruptor diferencial de les característiques indicades en l’inici d’aquest apartat, per cada cinc circuits instal·lats. Els conductors seran de coure i la seva secció serà com a mínim la indicada en la taula III de l’annexe d’electricitat , i a més estarà condicionada a que la caiguda de tensió sigui com a màxim el 3 %. Aquesta caiguda de tensió es calcularà per a una intensitat de funcionament del circuit igual a la intensitat nominal de l'interruptor automàtic d'aquest circuit i per a una distància corresponent a la del punt d'utilització mes allunyat de l'origen de la instal·lació interior. El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior i la de les derivacions individuals, de forma que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límit especificats per a ambdues, segons el tipus d'esquema utilitzat. 101 6.5.2 Nombre de circuits La instal·lació interior de la instal·lació elèctrica constarà dels següents circuits: - Circuit destinat al funcionament del frigorífic i la campana extractora. - Circuit destinat al forn i la vitroceràmica. - Circuit per a la bomba de calor. - Circuit destinat al rentaplats, la rentadora i l’escalfador d’aigua. - Circuit d’enllumenat per a la planta baixa. - Circuit d’enllumenat per a la primera planta. - Circuit d’enllumenat per a la segona planta. - Circuit per a l’enllumenat del garatge. - CIrcuit per a base d’endolls de la planta baixa. - Circuit per a base d’endolls del bany de la planta baixa. - Circuit per a base d’endolls del bany de la primera planta. - Circuit per a base d’endolls del bany de la segona planta. - Circuit per a base d’endolls de la primera planta. - Circuit per a base d’endolls de la segona planta. - Circuit per a base d’endolls ordinadors segona planta. - Circuit per a base d’endolls del garatge. - Circuit destinat al pulsador timbre. - Circuit per a l’ascensor. - Circuit per a l’enllumenat d’emergència, un per la residència i un per al garatge. 102 6.5.3 Determinació de cada circuit, càlculs Per a cada circuit hi circularà una intensitat, relacionada amb la potència i la tensió que té predeterminat, que determinarà la secció necessària en aquest segons la taula I de l’annex d’electricitat segons el tipus de cable escollit. Mitjançant la longitud que haurà de fer el cable i la secció abans estimada, es determina la caiguda de tensió en el circuit , es compara amb els valors permesos segons el reglament ( <3% ) i es valora la conveniencia d’augmentar o mantenir la secció per complir amb la caiguda de tensió adequada. Els càlculs s’han de cada circuit s’han determinat a partir d’una fulla d’excel que es pot veure a l’annex referent a la instal·lació elèctrica. Hi són presents totes les fòrmules descrites a continuació. L’elecció de la secció del cable es farà segons taula I de l’anexe referent a la instal·lació elèctrica. Fórmula intensitat: ϕ cos3 ⋅⋅ =Tensio Potencia I per a circuits trifàsics ϕ cos.U P I= per a circuits monofàsics On: 85,0cos = ϕ 103 Intensitat per als circuits interiors: FsFuIanI ⋅ ⋅ ⋅ = . On: Ia = Intensitat prevista per presa n = nombre de preses Fu = Factor d’utilització Fs = Factor de simultaneitat Fórmula caiguda tensió trifàsica i monofàsica: V e K LP S ⋅ ⋅ ⋅ = S V K LP e . . . = U e K LP S ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ =2 S U K LP e . . ..2 = On: K = coeficient de conductivitat per al coure (56 m/mm²×W) e = caiguda de tensió en Volts Càlcul escomesa: Potència 65005 W Longitud 4 m 104 Tensió 400 V Factor correcció 0.9 Càlculs mitjançant fulla d’excel: I = 110,38 A I aplicant factor de correcció de 0,9 = 122,65 A S’escollirà un conductor de polietilè reticulat bipolar amb una secció de 35 mm². Per tant, la caiguda de tensió serà de 0,33 V que significa un 0,083 %. Càlcul derivació individual: Està determinada en l’apartat 6.4.2 d’aquest document, sols falta determinar-ne la caiguda de tensió, que, utilitzant la fulla de càlcul és de 0,087 %, que s’ha de sumar a la caiguda de tensió en l’escomesa, donant una caiguda de tensió fins aquest punt de 0,17 %. Circuit il·luminació garatge: Potència 600 W Longitud 50 m Tensió 230 V 105 Fs 0.75 Fu 0.5 Ia = 3.07 A I = 1.15 A S’instal·laran conductors de propilè reticulat tripolar de 1,5 mm². Per tant, la caiguda de tensió serà de 3.10 V. La caiguda de tensió total acumulada serà de 1,52 %. Circuit base d’endolls garatge: Potència 9.900 W Longitud 50 m Tensió 230 V Fs 0.2 Fu 0.25 Ia = 50.69 A I = 2.53 A Si escollim la secció de 1,5 mm² segons taula del RBT pg 242 i que esta reflectida en l’anex d’electricitat, taula I, la caiguda de tensió en aquestes condicions surt massa gran. 106 S’ha de triar una secció mol més gran, degut a que la potència és mol elevada. La secció nova serà de 16 mm², produint una caiguda de tensió de 4,80 V i una caiguda de tensió acumulada del 2,19 %. Circuit enllumenat d’emergència garatge: Potència 1000 W Longitud 72 m Tensió 230 V Fs 0.75 Fu 0.5 Ia = 5.11 A I = 19.18 A S’escollirà un conductor de propilè reticulat tripolar de 2,5 mm². Per tant, la caiguda de tensió serà de 4.47 V. La caiguda de tensió total acumulada serà del 2.11 %. Circuit per al frigorífic i la campana extractora: Potència 7000 W Longitud 20 m Tensió 230 V Fs 0.5 107 Fu 0.75 Ia = 35.80 A I = 13.42 A Amb un conductor de propilè reticulat tripolar de 6 mm² complirem adequadament amb el reglament. Per tant, la caiguda de tensió serà de 5.43 V. La caiguda de tensió total acumulada serà del 2.42 %. Circuit per al forn i la vitroceràmica: Potència 7000 W Longitud 19 m Tensió 230 V Fs 0.5 Fu 0.75 Ia = 35,80 A I = 26,85 A Aplicarem un conductor de propilè reticulat tripolar de 6 mm². La caiguda de tensió serà de 3.44 V. La caiguda de tensió total acumulada serà del 1.66 %. 108 Circuit per a la bomba de calor: Potència 8000 W (4000 W per circuit) Longitud 8 m Tensió 230 V Fs 1 Fu 1 Ia = 20.46 A I = 20.46 A Com que la potència màxima permesa per circuit és de 5750 W, el circuit per a la bomba de calor es doblarà, amb 4000 W per a cada circuit. S’escolliran dos conductors de propilè reticulat bipolar de 2.5 mm². Per tant, la caiguda de tensió serà de 1.99 V. La caiguda de tensió total acumulada serà del 1.03 %. Circuit per al rentaplats, rentadora i escalfador d’aigua: Potència 9000 W Longitud 27 m Tensió 230 V Fs 0.66 Fu 0.75 115 Ia = 7.67 A I = 5.75 A El circuit alimentarà 15 preses de corrent a la primera planta, amb un conductor de propilè reticulat bipolar de 1.5 mm² segons taula de l’anexe extreta del RBT. Mitjançant la fulla de càlcul es pot veure que la caiguda de tensió és massa elevada, del 4.92 %. És gairebé el mateix cas que en la primera planta. Sobredimensionarem els conductors fins arribar a 4mm² . En aquestes condicions, la caiguda de tensió serà de 4.25 V i el percentatge acumulat des de l’escomesa de 2.01 %. Circuit base d’endolls ordinadors segona planta: Potència 1000 W Longitud 15 m Tensió 230 V Fs 0.2 Fu 0.25 Ia = 5.11 A I = 1.92 A El circuit alimentarà els 3 ordinadors previstos a la segona planta, amb un conductor de propilè reticulat tripolar de 1.5 mm² segons taula de l’anexe extreta del RBT. 116 En aquestes condicions, la caiguda de tensió serà de 1.55 V i el percentatge acumulat des de l’escomesa de 0.84 %. Circuit per a l’enllumenat d’emergència residència: Potència 1000 W Longitud 46 m Tensió 230 V Fs 0.75 Fu 0.5 Ia = 5.11 A I = 28.77 A El circuit alimentarà l’enllumenat d’emergència de tota la residència, 15 punts de llum, amb un conductor de propilè reticulat tripolar de 2.5 mm² segons taula de l’anexe extreta del RBT. En aquestes condicions, la caiguda de tensió serà de 2.86 V i el percentatge acumulat des de l’escomesa de 1.41 %. Circuit per al pulsador timbre: Potència 100 W Longitud 4 m 117 Tensió 230 V Fs 1 Fu 1 Ia = 0.51 A I = 0.51 A S’instal·larà un conductor de propilè reticulat tripolar de 1.5 mm² segons taula de l’anexe extreta del RBT. En aquestes condicions, la caiguda de tensió serà practicament inexistent, de 0.18 %. Circuit per a l’ascensor: Potència 7500 W Longitud 13 m Tensió 230 V Fs 1 Fu 1 Ia = 38.36 A I = 38.36 A S’instal·larà un conductor de propilè reticulat tripolar de 6 mm² segons taula de l’anexe extreta del RBT. 118 En aquestes condicions, la caiguda de tensió serà de 2.52 V i la acomulada percentual de 1.26 %. La cafetera estarà connectada a una presa de corrent de la cuina, no s’ha destinat un circuit específic al respecte. 6.6 PROTECCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ La instal·lació estarà protegida contra els contactes indirectes i directes, en referència a la protecció de persones i animals, i també contra sobretensions i sobreintensitats en referència a la protecció del mateix circuit i les seves característiques. No serà necessària la protecció contra les sobretensions mitjançant algun dispositiu específic, degut a que la escomesa es subterrània i no és una zona on la meteorologia sigui adversa. La disposició dels elements de protecció queda reflexada en el projecte en l’esquema unifilar. A la residència, es disposarà d’un quadre central al costat de la porta amb totes les indicacions dels diferents circuits, l’ IGA, l’ICP, els interruptors diferencials i els magneto-tèrmics. 119 El garatge disposarà de quadre propi amb similars caracterísitques que el de la residència pero sense l’IGA i l’ICP que sols estaràn en el quadre principal de la residència. 6.6.1 Reglamentació La reglamentació referent a la protecció de la instal·lació és el RBT en les seves instruccions ITC – BT 22, ITC – BT 23 i ITC – BT 24, que diuen així en els aspectes que concerneixen al nostre tipus d'instal·lació : Referent a la protecció contra sobreintensitats: Tot circuit estarà protegit contra els efectes de les sobreintensitats que puguin presentar-se en el mateix, per a això la interrupció d'aquest circuit es realitzarà en un temps convenient o estarà dimensionament per a les sobreintensitats previsibles. Les sobreintensitats poden estar motivades per sobrecàrregues degudes als aparells d'utilització o defectes d'aïllament de gran impedància, per curtcircuits o per descàrregues elèctriques atmosfèriques. Referent a la protecció contra sobrecàrregues, el límit d'intensitat de corrent admissible en un conductor ha de quedar en tot cas garantida pel dispositiu de protecció utilitzat. El dispositiu de protecció podrà estar constituït per un 120 interruptor automàtic de tall omnipolar amb corba tèrmica de tall, o per tallacircuits fusibles calibrats de característiques de funcionament adequades. Referent a la protecció contra curtcircuits, en l'origen de tot circuit s'establirà un dispositiu de protecció contra curtcircuits la capacitat de tall dels quals estarà d'acord amb la intensitat de curtcircuit que pugui presentar-se en el punt de la seva connexió. S'admet, no obstant, que quan es tracti de circuits derivats d'un principal, cadascun d'aquests circuits derivats disposi de protecció contra sobrecàrregues, mentre que un sol dispositiu general pugui assegurar la protecció contra curtcircuits per a tots els circuits derivats. S'admeten com dispositius de protecció contra curtcircuits els fusibles calibrats de característiques de funcionament adequades i els interruptors automàtics amb sistema de tall omnipolar. La norma UNE 20.460 -4-43 recull en la seva articulat tots els aspectes requerits per als dispositius de protecció. Referent a la protecció contra contactes directes: Aquesta protecció consisteix a prendre les mesures destinades a protegir les persones contra els perills que poden derivar-se d'un contacte amb les parts actives dels materials elèctrics. Excepte indicació contrària, els mitjans a utilitzar vénen exposats i definits en la Norma UNE 20.460 -4-41, que són habitualment la protecció per aïllament de les parts actives; la protecció per mitjà de barreres o evolupants; la protecció per mitjà 121 d'obstacles; la protecció per posada fora d'abast per allunyament i la protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual. Els dispositius de corrent diferencial - residual estan destinats solament a completar altres mesures de protecció contra els contactes directes. L'ocupació de dispositius de corrent diferencial-residual, el valor del qual de corrent diferencial assignada de funcionament sigui inferior o igual a 30 mA, es reconeix com mesura de protecció complementària en cas de fallada d'altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas d'imprudència dels usuaris. La utilització de tals dispositius no constitueix per si mateix una mesura de protecció completa i requereix l'ocupació d'una de les mesures de protecció enunciades en aquest apartat. Referent a la protecció contra contactes indirectes: Aquesta protecció s'aconsegueix mitjançant l'aplicació d'algunes mesures, com seria la protecció per tall automàtic de l’alimentació. El tall automàtic de l'alimentació després de l'aparició d'una fallada està destinat a impedir que una tensió de contacte de valor suficient, es mantingui durant un temps tal que pot donar com resultat un risc. 122 Ha d’existir una adequada coordinació entre l'esquema de connexions a terra de la instal·lació utilitzat d'entre els descrits en la ITC-BT-08 i les característiques dels dispositius de protecció. El tall automàtic de l'alimentació està prescrit quan pot produir-se un efecte perillós en les persones o animals domèstics en cas de defecte, a causa del valor i durada de la tensió de contacte. S'utilitzarà com referència l'indicat en la norma UNE 20.572 -1. La tensió límit convencional és igual a 50 V, valor eficaç en corrent altern, en condicions normals. En certes condicions poden especificar-se valors menys elevats, com per exemple, 24 V per a les instal·lacions d'enllumenat públic contemplades en la ITC-BT-09, apartat 10. L’esquema escollit és el TT, que presenta les següents característiques i prescripcions dels dispositius de protecció. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. Si diversos dispositius de protecció van muntats en sèrie, aquesta prescripció s'aplica per separat a les masses protegides per cada dispositiu. 123 El punt neutre de cada generador o transformador, o si no existeix, un conductor de fase de cada generador o transformador, ha de posar-se a terra. Es complirà la següent condició: R A x I a ≤ U On: RA és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de masses. Ia és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de protecció. Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial-residual és el corrent diferencial-residual assignada. U és la tensió de contacte límit convencional (50, 24V o altres, segons els casos). En l'esquema TT, s'utilitzen els dispositius de protecció següents: - Dispositius de protecció de corrent diferencial-residual. - Dispositius de protecció de màxima corrent, tals com fusibles, interruptors automàtics. Aquests dispositius solament són aplicables quan la resistència RA té un valor molt baix. 124 Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de protecció contra les sobreintensitats , serà: - Un dispositiu que posseeixi una característica de funcionament de temps invers i Ia ha de ser el corrent que asseguri el funcionament automàtic en 5 s com a màxim. - Un dispositiu que posseeixi una característica de funcionament instantània i Ia ha de ser el corrent que assegura el funcionament instantani. La utilització de dispositius de protecció de tensió de defecte no està exclosa per a aplicacions especials quan no puguin utilitzar-se els dispositius de protecció abans assenyalats. 6.6.2 Instal·lació de posta a terra Les posades a terra s'estableixen principalment a fi de limitar la tensió que, pel que fa a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats. La posada a terra es defineix com la unió elèctrica directa, sense fusibles ni protecció alguna, per una banda del circuit elèctric o per una banda conductora no pertanyent al mateix mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grups d'elèctrodes enterrats en el sòl. Mitjançant la instal·lació de posada a terra es 131 terra, es posaran al descobert per al seu examen, almenys una vegada cada cinc anys. 6.6.2.2 Dimensionament i càlculs de la posta a terra El tipus de terreny serà un terreny cultivable poc fèrtil i altres terraplens amb una resistència per metre de 500 ohms. El conductor de terra tindrà estarà protegit contra la corrosió i tidnra una secció de 16 mm² sent de coure. Tinguent en compte la ITC – BT 27, la presa de corrent situada tocant a l’espill serà de seguretat, amb transformador de separació de circuits. Es realitzarà una connexió equipotencial entre les canalitzacions metàl·liques i les masses dels aparells sanitaris. Els conductors de protecció seran canalitzats preferentment en envoltant comú amb els actius, amb les seccions determinades en la taula VI de l’annexe d’electricitat, segons la secció de la fase de la instal·lació en el recorregut comú d’ambdós. Es realitzaran els càlculs per a les condicions més desfavorables. Ω=== 80 3 . 0 24 Is Vc Rt 132 m Rt L25,6 80 500 === ρ  4 piques de 2 metres Resistencia total del conjunt de la posta a terra: Ω== 5,62 4 . 2 500 Rpiques Ω== 6,16 60 500.2 sRconductor Ω= + =12,13 6,165,62 6,16.5,62 Rtotal La tensió no superarà els 24 volts com queda reflexat en el càlcul comparatiu: VRtIsVc 93,312,13.3,0. = = = Posarem 4 piques de 2 metres enterrades a 70 cm de la superfície del terra situada a la part posterior de la residència, en un camp que no es conrea de propietat familiar del propietari. Es situaran a una distància entre cadascuna de 4 metres, en forma de quadrat. El cable d'unió entre piques serà trenat i de 6 mm2, empalmats en una caixa amb platines, de l'última pica a la caixa. 133 6.6.3 Interruptor de control de potència És independent del fusible de la caixa general de protecció, i es determina a partir de la potència contractada amb la companyia subministradora, 70 kW. A V P I86,118 385.0400 70000 3.cos. = ⋅⋅ == ϕ S’aplicarà un ICP de 160 A de quatre pols i sensibilitat de 300 mA. 6.6.4 Interruptor general automàtic L’IGA escollit serà de 160 A i protegirà la totalitat dels circuits. 6.6.5 Interruptors diferencials Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 30 mA per a totes les bases d’endolls de la residència. Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 300 mA per a la llum d’emergència de la residència. Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 30 mA per als tots els circuits de llum de la residència i també per al pulsador del timbre. 134 Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 300 mA per a l’ascensor. Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 30 mA per al circuit del rentaplats, la rentadora, l’escalfador i els de la bomba de calor. Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 30 mA per al forn i la vitroceràmica. Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 30 mA per al frigorífic i la campana extractora. Es disposarà d’un interruptor diferencial de dos pols de 40 A i sensibilitat 30 mA per a la llum d’emergència del garatge, la base d’endolls d’aquest i la llum del garatge. 6.6.6 Interruptors automàtics S’instal·laràn magneto-tèrmics de 10 A en els següents circuits: - Il·luminació planta baixa - Il·luminació planta primera - Il·luminació planta segona - Pulsador timbre - Llum emergència residència 135 - Llum emergència garatge - Il·luminació garatge S’instal·laràn magneto-tèrmics de 16 A en els circuits de: - Base endolls segona planta - Base endolls primera planta - Base endolls planta baixa - Base endolls bany segona planta - Base endolls bany primera planta - Base endolls bany planta baixa - Base endolls garatge Es disposarà d’interruptors magneto-tèrmics de 20 A al circuit del rentaplats, la rentadora i l’escalfador d’aigua i als del frigorífic i la campana extractora. Es disposaran interruptors magento-tèrmics de 25 A al circuit de la vitroceràmica i el forn i als de la bomba de calor. Per útlim, es disposarà un interruptor magneto-tèrmic de 40 A per a l’ascensor.