Desenvolupament d'un protocol de detecció de problemes visuals en pacients amb dany cerebral adquirit adreçat a professionals no optometristes

MÁSTER UNIVERSITARIO EN OPTOMETRÍA Y CIENCIAS DE LA VISIÓN TREBALL DE FI DE MÀSTER Desenvolupament d'un protocol de detecció de problemes visuals en pacients amb dany cerebral adquirit adreçat a professionals no optometristes AICHA DAGHOURI RBIAI DIRECTOR: BERNAT SUNYER GRAU CODIRECTORA: NÚRIA TOMÁS COROMINAS DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA GENER 2025 Índex 1. Introducció............................................................................................................................5 1.1 Justificació....................................................................................................................6 2. Objectius.............................................................................................................................. 6 3. Marc Teòric...........................................................................................................................6 3.1. Dany Cerebral Traumàtic (DCT)..................................................................................7 3.2. Dany Cerebral No Traumàtic (no-DCT).......................................................................8 3.3. Afectacions visuals del DCA....................................................................................... 9 3.3.1. Agudesa visual...................................................................................................9 3.3.2. Acomodació........................................................................................................9 3.3.3. Camp visual......................................................................................................10 3.3.4. Oculomotricitat................................................................................................. 10 3.4. Per què és rellevant avaluar la visió en DCA?.......................................................... 11 3.5. Possibles tractaments per al DCA.............................................................................11 4. Metodologia........................................................................................................................12 4.1 Creació d'un formulari................................................................................................ 12 4.2 Proves de cribratge.................................................................................................... 12 4.3 Valoració final del cribratge........................................................................................ 17 5. Sostenibilitat i implicacions ètiques....................................................................................18 6. Treballs futurs.....................................................................................................................19 7. Bibliografia......................................................................................................................... 19 ANNEX A - Formulari Cribratge............................................................................................. 22 2 Resum (Català) Aquest treball desenvolupa un protocol de cribratge visual dissenyat per a professionals no especialitzats en salut visual, amb l’objectiu d’identificar alteracions visuals en pacients amb dany cerebral adquirit (DCA). Les alteracions visuals són freqüents en aquests pacients, però sovint passen desapercebudes, afectant la qualitat de vida i la recuperació global. El protocol inclou proves senzilles i estructurades com l’avaluació de l’agudesa visual, els moviments oculars, la convergència, el camp visual i els llums de Worth, avaluades amb un sistema de puntuació per facilitar la derivació a especialistes quan sigui necessari. Els resultats es classifiquen en graus d’alteració visual que orienten accions específiques. Aquest sistema promou una detecció eficient, millorant l’eficiència de les intervencions i minimitzant l’impacte econòmic i social. També es garanteix la sostenibilitat i l’ètica en la implementació del protocol. Resumen (Castellano) Este trabajo desarrolla un protocolo de cribado visual diseñado para profesionales no especializados en salud visual, con el objetivo de identificar alteraciones visuales en pacientes con daño cerebral adquirido (DCA). Las alteraciones visuales son frecuentes en estos pacientes, pero a menudo pasan desapercibidas, afectando la calidad de vida y la recuperación global. El protocolo incluye pruebas simples y estructuradas como la evaluación de la agudeza visual, los movimientos oculares, la convergencia, el campo visual y las luces de Worth, evaluadas mediante un sistema de puntuación para facilitar la derivación a especialistas cuando sea necesario. Los resultados se clasifican en grados de alteración visual que orientan acciones específicas. Este sistema promueve una detección eficiente, mejorando la eficiencia de las intervenciones y minimizando el impacto económico y social. También se garantiza la sostenibilidad y la ética en la implementación del protocolo. Summary (English) This study develops a visual screening protocol designed for non-specialized professionals to identify visual impairments in patients with acquired brain injury (ABI). Visual impairments are common in these patients but often go unnoticed, affecting their quality of life and overall recovery. The protocol includes simple, structured tests such as visual acuity assessment, eye movements, convergence, visual field confrontation, and Worth lights, evaluated through a scoring system to facilitate referral to specialists when needed. Results are classified into visual impairment degrees guiding specific actions. This system promotes efficient detection, improving intervention efficiency and minimizing economic and social impact. Sustainability and ethical principles are ensured during the protocol’s implementation. 3 Glossari de Termes ● DCA: Dany cerebral adquirit. ● ABI: Acquired Brain Injury ● INE: Institut Nacional d’Estadística ● DCT: Dany cerebral traumàtic. ● TBI: Traumatic Brain Injury (dany cerebral traumàtic). ● mTBI: mild Traumatic Brain Injury (dany cerebral traumàtic lleu). ● no-DCT: Dany cerebral no traumàtic. ● non-TBI: Traumatic Brain Injury (dany cerebral no traumàtic). ● SNC: Sistema nerviós central. ● AV: Agudesa visual. ● PPC: Punt proper de convergència. ● ACV: Accident cerebrovascular. ● CV: Camp visual. ● TEPT: Trastorn d’estrès posttraumàtic ● ETDRS: Early Treatment Diabetic Retinopathy Study (Estudi de Tractament Precoç de la Retinopatia Diabètica) ● UD: Ull dret. ● UE: Ull esquerra. ● NHC: Número d'Història Clínica Agraïments Vull expressar el meu més sincer agraïment als professors Núria Tomàs Corominas i Bernat Sunyer Grau pel seu suport, guia i dedicació al llarg de l’elaboració d’aquest treball. La seva experiència, consells i paciència han estat fonamentals per assolir els objectius d’aquest projecte. Gràcies per haver compartit els vostres coneixements i per la confiança dipositada en mi durant tot aquest procés. La vostra orientació ha estat clau per donar forma a aquest treball i ajudar-me a superar els reptes que he trobat pel camí. Us estaré sempre agraïda per tot el vostre suport. 4 1. Introducció El Dany Cerebral Adquirit (DCA, o ABI per les seves sigles en anglès, Acquired Brain Injury) fa referència a qualsevol lesió cerebral que tingui lloc després del naixement, i no causada per trastorns congènits, malalties degeneratives ni lesions durant el part. El cervell, tot i estar protegit per capes de teixit, os i líquid cefalorraquidi, continua sent vulnerable a danys. El DCA es produeix de manera sobtada o progressiva a causa d’un esdeveniment traumàtic o un procés patològic [1]. El DCA impacta significativament la salut i la qualitat de vida dels pacients, així com el sistema sanitari i econòmic. Un estudi a Euskadi i Navarra [2] va trobar una prevalença del 0,7%, destacant la necessitat d’estratègies de prevenció, diagnòstic precoç i millora de la rehabilitació per reduir les seves conseqüències. El terme engloba dues categories principals: el Dany Cerebral Traumàtic (DCT o TBI, en anglès Traumatic Brain Injury) i el Dany Cerebral No Traumàtic (no-DCT) [3]. Dels dos, el no traumàtic és majoritari i representa un 84% de la població espanyola l'any 2022 segons el FEDACE [Fig. 1]. Fig 1. FEDACE estadística causes DCA INE any 2022 [4] El DCA presenta una gran heterogeneïtat en les seves manifestacions i necessitats d’intervenció, requerint un enfocament interdisciplinari per millorar la qualitat de vida i la rehabilitació dels afectats. Les lesions al Sistema Nerviós Central (SNC) poden afectar diverses àrees dedicades al processament visual i al control oculomotor, resultant en defectes en la visió primària (agudesa visual i camp visual) i alteracions en els moviments oculars, com dificultats en vergència, moviments sacàdics i seguiment suau d’objectes [5]. 5 1.1 Justificació El DCA afecta una part significativa de la població i té un gran impacte socioeconòmic, amb repercussions en la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. En el context visual, el DCA pot afectar diverses àrees del SNC, incidint en la visió i els moviments oculars, amb alteracions com la pèrdua d’agudesa visual i camp visual, o disfuncions en els moviments oculars i percepció visual. Aquestes alteracions poden interferir en la rehabilitació motriu i cognitiva [5]. No obstant això, aquestes disfuncions sovint passen desapercebudes pels professionals no especialitzats en salut visual fet que endarrereix les intervencions clíniques necessàries en aquest camp. Per aquest motiu, és fonamental desenvolupar protocols senzills i específics per a professionals no optometristes que facilitin la detecció precoç de disfuncions visuals, millorant la rehabilitació visual i, per tant, la qualitat de vida i autonomia dels pacients. 2. Objectius General Desenvolupar un protocol, adreçat a professionals no especialitzats en salut visual, per identificar alteracions visuals en pacients amb DCA. Específics 1. Identificar símptomes freqüents associats amb el DCA. 2. Facilitar la derivació oportuna a l’especialista en visió amb un pla pilot en un centre hospitalari. 3. Millorar la col·laboració interdisciplinària. 3. Marc Teòric El DCA fa referència a qualsevol lesió que afecta el cervell després del naixement i no està relacionada amb causes genètiques, degeneratives ni perinatals. Les causes principals del DCA es divideixen en dues categories: traumàtiques i no traumàtiques. Les lesions traumàtiques inclouen els traumatismes cranioencefàlics (DCT), mentre que les causes no traumàtiques inclouen accidents cerebrovasculars (ictus), hipòxies, infeccions cerebrals i tumors. El DCA representa una de les principals causes de discapacitat a escala global. Segons un estudi [6], la incidència mundial de l’ictus és de 12,2 milions de nous casos anuals. A Espanya, aproximadament un 0,7% de la població conviu amb discapacitats derivades del DCA, amb l’ictus representant més del 80% dels casos. 6 Fig. 2 Mapa de tots els Ictus per país [6] L’impacte econòmic del DCA també és considerable. El cost associat a les lesions cerebrals traumàtiques als Estats Units oscil·la entre 85.000 i 3 milions de dòlars per pacient, depenent de la gravetat [7]. A Europa [8], es destaca que les despeses mèdiques directes i la pèrdua de productivitat laboral constitueixen una càrrega important tant per al sistema de salut com per a les famílies. La rehabilitació de pacients amb DCA sovint passa per alt les afectacions visuals, tot i que més del 60% de les persones amb DCA poden presentar disfuncions visuals com pèrdua d’agudesa visual, defectes en el camp visual, i alteracions oculomotores com dificultats en moviments sacàdics i seguiments oculars [5]. Aquestes alteracions no només impacten negativament en la qualitat de vida dels pacients, sinó que també poden interferir en altres aspectes de la rehabilitació, com la recuperació motriu i cognitiva [9]. La classificació de DCA entre DCT i no-DCT és essencial per entendre les diferències en la fisiopatologia, els símptomes i els tractaments associats amb cada tipus que s’exposen en els següents apartats. 3.1. Dany Cerebral Traumàtic (DCT) El DCT es produeix com a resultat d’un cop o un impacte al cervell i pot variar des de lesions lleus fins a greus. El dany cerebral traumàtic lleu (mTBI en anglès) representa un important problema de salut pública als Estats Units i arreu del món [10]. Els pacients amb DCT presenten una sèrie de símptomes, com ara pèrdua de consciència, confusió, nàusees, marejos, cefalees o falta de coordinació. [11]. 7 Entre les causes més comunes trobem: - Commoció cerebral: cop o moviment brusc del cap. Provoca símptomes com confusió, nàusees i pèrdua de consciència [12]. Segons un estudi realitzat als Estats Units el 2017, aproximadament el 19,5% dels adolescents (de 8è a 12è grau) van informar haver patit almenys una commoció cerebral, mentre que el 5,5% en van tenir més d’una al llarg de la seva vida [13]. Ho trobem també en pacients veterans militars [14]. - Fractures de crani: impacte que supera la resistència de l’os. Encara que no són lesions cerebrals per si mateixes, més del 75% d’elles s’associen amb danys cerebrals, com hemorràgies intracranials [15]. - Hematomes epidurals o subdurals: acumulacions de sang dins del crani a causa de lesions [16]. - Lesió cerebral penetrant: es produeix quan un objecte punxant o un trauma greu perfora el crani i danya el teixit cerebral [17]. 3.2. Dany Cerebral No Traumàtic (no-DCT) El dany cerebral no traumàtic (no-DCT) és una de les causes principals de discapacitat i mortalitat a escala mundial [6]. A diferència del DCT, el no-DCT no és causat per un impacte directe al crani o al cervell, sinó que és el resultat de causes internes, com ara alteracions vasculars, infeccions, tumors o processos degeneratius. Dins d’aquesta categoria, l’ictus és una de les causes més freqüents i rellevants. Els símptomes més reconeguts són la debilitat unilateral (pèrdua de força en un costat del cos) i les alteracions en el llenguatge (dificultats per parlar o entendre) [18]. Les causes principals inclouen: - Infeccions: Quan bacteris o altres patògens aconsegueixen entrar travessant les meninges i la barrera hematoencefàlica. Cada any es registren aproximadament 1,2 milions de casos de meningitis mundialment [19]. - Anòxia: Es produeix quan el cervell es queda completament sense oxigen, per exemple, en casos d'ofegament o intoxicació per monòxid de carboni. Aquesta manca d’oxigen provoca un dany neuronal important i mort cel·lular, afectant greument el metabolisme cerebral. - Accident cerebrovascular (ACV) - Ictus: Un accident cerebrovascular, o ictus, es produeix quan moren de sobte algunes cèl·lules cerebrals per manca d'oxigen a causa de l'obstrucció o ruptura d'una artèria al cervell. Es divideix en els tipus principals: hemorràgic (10%), trombòtic (50%), embòlic (30%) i espasme cerebral. Cada tipus causa símptomes com debilitat, entumiment, problemes visuals, 8 dificultats per parlar o deglutir, i canvis en la coordinació o l'estat d'ànim. L'espasme cerebral és el menys greu i es recupera completament [20]. Quan es produeix una oclusió d’artèries cerebrals, es provoca un dany permanent al teixit cerebral, mentre que si hi ha una hemorràgia aquesta causa danys cel·lulars i elevació de la pressió intracranial [21]. La incidència d’accidents cerebrovasculars augmenta significativament amb l’edat [22]. - Consum d’alcohol i drogues: Són molt comuns en la societat actual i tenen efectes negatius en el funcionament cerebral. Aquests efectes inclouen danys cel·lulars directes, alteracions en la distribució de nutrients al cervell i hipòxia [23]. - Neoplàsia: Les neoplàsies cerebrals, com els gliomes, són tumors que provenen de les cèl·lules de suport del cervell i representen entre el 78% i el 80% de tots els tumors cerebrals malignes [24]. Els meningiomes són tumors primaris comuns i, tot i que poden ser asimptomàtics, poden causar símptomes generals com nàusees i mal de cap. La seva prognosi és favorable, però els tumors de major grau poden tenir un pronòstic menys favorable [25]. 3.3. Afectacions visuals del DCA El correcte funcionament dels sistemes visual i oculomotor depèn de múltiples estructures del SNC, incloent-hi la via retino-genículo-cortical, el còrtex extraestriat (lòbuls occipital, temporal i parietal) i àrees corticals responsables del control ocular, com el camp visual frontal i parietal, així com nuclis del tronc de l’encèfal i els col·licles superiors. Les lesions cerebrals en pacients amb DCA poden afectar aquestes àrees, provocant una alta prevalença d’alteracions visuals i oculomotores amb símptomes que varien segons la zona afectada. 3.3.1. Agudesa visual L’agudesa visual pot veure’s afectada per alteracions a la via visual. En casos de dany cerebral traumàtic lleu, s’han descrit altes prevalences de miopia i insuficiència de convergència, amb empitjorament de la visió [26]. Aquestes alteracions poden interferir significativament en activitats quotidianes, requerint detecció i tractament precoç. 3.3.2. Acomodació Els pacients amb traumatisme cranioencefàlic (TBI) poden desenvolupar espasme d’acomodació, manifestat per espasmes del múscul ciliar, estrabisme convergent o miopatia. Aquest fenomen pot ser causat per dany a la regió occipital o als nervis oculars. El TBI pot provocar pseudomiopia com a resultat de l’espasme acomodatiu. 9 Sistema de quantificació dels resultats ● [0 punts]: Normalitat. El pacient manté una convergència correcta i veu l’objecte simple fins a menys de 10 cm del nas. ● [0,5 punts]: Lleugera dificultat. El pacient percep diplopia entre 10 i 15 cm del nas. ● [1 punt]: Dificultat moderada. El pacient percep diplopia entre 15 i 20 cm del nas o presenta descoordinació dels ulls abans de 15 cm. ● [1,5 punts]: Dificultat greu. El pacient percep diplopia a més de 20 cm del nas o mostra incapacitat per mantenir la convergència en qualsevol punt proper. Confrontació de Camp Visual [1,5 punts] Material necessari - Un llapis o un objecte petit equivalent. Procediment pas a pas 1. Preparació del pacient - Assegureu-vos que el pacient està assegut còmodament i amb el cap dret. - Expliqueu-li la prova: “Comprovarem la teva visió perifèrica. Cobreix-te un ull i mira directament cap a mi durant tot el test.” 2. Posició inicial - Col·loqueu-vos directament davant del pacient, a la mateixa altura i a una distància aproximada d’un metre. - Assegureu-vos que el pacient fixa la mirada al vostre nas o a un punt fix entre els dos. 3. Avaluació del primer ull - Cobriment: Indiqueu al pacient que es cobreixi un ull (per exemple, l’ull esquerre). Utilitzeu una targeta o demaneu-li que faci servir la seva mà. - Inicieu del moviment: Amb un objecte (com un llapis o una llum petita), comenceu el moviment des de la perifèria del camp visual del pacient. - Comenceu per una posició inicial superior dreta, per sobre de l’horitzontal del camp visual.- Mogueu l’objecte lentament cap al centre del camp visual fins que el pacient l’indiqui amb claredat. - Repeteix el moviment des de diferents posicions inicials: - Superior esquerra. - Superior dreta. - Inferior dreta. - Inferior esquerra. - Marcació: Quan el pacient indica que veu l’objecte, anoteu el punt en què l’ha percebut. 4. Repetició amb l’altre ull - Ara, demaneu al pacient que cobreixi l’altre ull (per exemple, el dret) i repetiu el procediment descrit anteriorment. 16 Consideracions addicionals - Assegureu-vos que el pacient no mou el cap durant la prova; només els ulls han de detectar l’objecte. - Si el pacient no veu l’objecte en una determinada posició, repetiu el moviment per confirmar l’alteració. Sistema de quantificació dels resultats ● [0 punts]: Camp visual completament normal, sense pèrdua aparent en cap zona. ● [0,5 punts]: Pèrdua lleu en zones concretes, però el pacient detecta l’objecte en la majoria de les posicions. ● [1 punt]: Zones de pèrdua evidents en una o més àrees del camp visual (per exemple, quadrantanòpsia). ● [1,5 punts]: Alteracions greus com hemianòpsia completa, pèrdua monocular o pèrdua difusa i significativa en diverses zones. Llums de Worth [1,5 punts] Material necessari - Dispositiu de llums de Worth. - Ulleres vermell-verd per al pacient. Procediment pas a pas 1. Feu la prova en un entorn amb baixa il·luminació per afavorir la percepció dels llums. Col·loqueu el dispositiu a una distància de 40 cm del pacient. 2. Poseu les ulleres vermell-verd al pacient, assegurant que el filtre vermell estigui a l’ull dret i el verd a l’esquerra. 3. Expliqueu al pacient en què consisteix la prova. 4. Activeu el dispositiu i demana al pacient que compti les llums que percep. Sistema de quantificació dels resultats ● [0 punts]: 4 llums percebudes (visió binocular normal). ● [0,5 punts]: Supressió intermitent. A vegades veu 4 llums i a vegades 2 o 3. ● [1 punt]: Supressió lleu. 3 o 2 llums percebudes. ● [1,5 punts]: Alteració greu, com visió doble (5 llums) o cap llum percebuda. 4.3 Valoració final del cribratge El sistema de puntuació permet classificar els pacients en diferents categories segons el grau d’alteració visual identificat durant el cribratge. Tot i això, és important tenir en compte que els resultats s’han d’interpretar en el seu context clínic, ja que aquesta és una prova pilot que encara necessita ser validada i ajustada en la pràctica. Així mateix, si la puntuació general és bona, però es detecten alteracions específiques en proves crítiques (com, per 17 exemple, la presència de visió doble), el resultat final ha de ser considerat alterat, i s’ha de prioritzar la derivació a un especialista. 1. Puntuació de 0 a 0,9 punts (Normalitat): - Interpretació: No hi ha signes de disfunció visual. - Acció: No és necessari derivar. Recomaneu mesures preventives i monitoreu per si sorgeixen símptomes nous. 2. Puntuació de 1 a 6,4 punts (Alteració lleu): - Interpretació: No hi ha signes clars de disfunció visual significativa. Qualsevol alteració detectada és mínima i pot ser monitorada sense necessitat de derivació immediata. - Acció: Es recomana demanar una visita de control amb un optometrista a fi de descartar possibles afectacions que no s’hagin detectat al cribratge. 3. Puntuació de 6,5 a 12,4 punts (Alteració moderada): - Interpretació: Algunes alteracions visuals que poden afectar la qualitat de vida del pacient, però no són crítiques. Es necessita una avaluació per confirmar la causa de les alteracions. - Acció: Recomaneu una derivació programada a un optometrista per avaluar en profunditat i tractar les anomalies detectades. 4. Puntuació de 12,5 a 19,5 punts (Alteració significativa): - Interpretació: Resultats que indiquen alteracions visuals importants que poden estar relacionades amb la lesió cerebral o altres problemes sistèmics. Aquestes anomalies poden tenir un impacte significatiu en la vida quotidiana del pacient. - Acció: Recomaneu una derivació immediata a un optometrista o oftalmòleg, i si es considera oportú, una consulta amb un neuròleg. 5. Sostenibilitat i implicacions ètiques Aquest projecte busca millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la detecció precoç de problemes visuals, facilitant intervencions ràpides i eficaces que redueixen complicacions i milloren el benestar general. A més, promou la sostenibilitat reduint la despesa econòmica i energètica associada al tractament, amb menys visites mèdiques i ús de recursos públics. En la realització d’aquest treball també s’han prioritzat reunions en línia per minimitzar l’impacte ambiental. Finalment, el projecte segueix principis ètics, garantint atenció equitativa, privacitat i transparència, i fomentant l’ús responsable dels recursos sanitaris. 18 6. Treballs futurs Els treballs futurs consistiran en la validació i ajustament del protocol proposat mitjançant la seva aplicació pràctica. Aquest protocol serà provat per optometristes a l’Institut Guttmann Hospital de Neurorehabilitació, amb l’objectiu de comprovar la seva eficàcia i afinar els aspectes tècnics i puntuacions. Aquest procés permetrà identificar possibles millores i adaptar-lo a les necessitats concretes dels pacients, assegurant així la seva aplicabilitat en contextos clínics reals. 7. Bibliografia 1. Goldman, L., Siddiqui, E. M., Khan, A., Jahan, S., Rehman, M. U., Mehan, S., Sharma, R., Budkin, S., Kumar, S. N., Sahu, A., Kumar, M., & Vaibhav, K. (2022). Understanding Acquired Brain Injury: A Review. Biomedicines, 10(9), 2167. https://doi.org/10.3390/biomedicines10092167 2. Mar, J., Arrospide, A., Begiristain, J. M., Larrañaga, I., Elosegui, E., & Oliva-Moreno, J. (2011). The impact of acquired brain damage in terms of epidemiology, economics and loss in quality of life. BMC Neurology, 11, 46. https://link.springer.com/content/pdf/10.1186/1471-2377-11-46.pdf 3. Bruns, J., Jr. and Hauser, W.A. (2003), The Epidemiology of Traumatic Brain Injury: A Review. Epilepsia, 44: 2-10. https://doi.org/10.1046/j.1528-1157.44.s10.3.x 4. FEDACE. (2022). El Daño Cerebral Adquirido en cifras. Federación Española de Daño Cerebral. https://fedace.org/cifras_dano_cerebral#:~:text=De%20acuerdo%20con%20datos%20de,personas%20con%20Da%C3%B1o%20 Cerebral%20Adquirido 5. Armstrong RA. Visual problems associated with traumatic brain injury. Clin Exp Optom. 2018 Nov;101(6):716-726. doi: 10.1111/cxo.12670. Epub 2018 Feb 28. PMID: 29488253. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29488253/ 6. Feigin, V. L., Vos, T., Nichols, E., et al. (2021). Global, regional, and national burden of stroke and its risk factors, 1990–2019: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2019. The Lancet Neurology, 20(10), 795–820. https://www.thelancet.com/journals/laneur/article/PIIS1474-4422(21)00252-0/fulltext 7. Humphreys, I., Wood, R. L., Phillips, C. J., et al. (2013). The costs of traumatic brain injury: a literature review. ClinicoEconomics and Outcomes Research, 5, 281–287. https://www.dovepress.com/the-costs-of-traumatic-brain-injury-a-literature-review-peer-reviewed-fulltext-article-CEOR 8. Ma, V. Y., Chan, L., Carruthers, K. J. (2014). Incidence, prevalence, costs, and impact on disability of common conditions requiring rehabilitation in the United States: stroke, spinal cord injury, traumatic brain injury, multiple sclerosis, osteoarthritis, rheumatoid arthritis, limb loss, and back pain. Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 95(5), 986–995. https://www.archives-pmr.org/article/S0003-9993(14)00031-8/fulltext 9. Rowe, F. J., Hanna, K., Evans, J. R., et al. (2019). Interventions for eye movement disorders due to acquired brain injury. Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, CD011290. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29505103/ 10. Kenneth J. Ciuffreda, Diana P. Ludlam, Naveen K. Yadav, Preethi Thiagarajan, Traumatic Brain Injury: Visual Consequences, Diagnosis, and Treatment, Advances in Ophthalmology and Optometry, Volume 1, Issue 1, 2016, Pages 307-333. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2452176016000147 11. Fraser F, Matsuzawa Y, Lee YSC, Minen M. Behavioral Treatments for Post-Traumatic Headache. Curr Pain Headache Rep. 2017 May;21(5):22. doi: 10.1007/s11916-017-0624-x. PMID: 28283812. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28283812/ 12. The Molecular Pathophysiology of Concussive Brain Injury – an Update, Barkhoudarian, Garni et al. Physical Medicine and Rehabilitation Clinics, Volume 27, Issue 2, 373 - 393 https://www.pmr.theclinics.com/article/S1047-9651(16)00004-8/abstract 13. Veliz P, McCabe SE, Eckner JT, Schulenberg JE. Prevalence of Concussion Among US Adolescents and Correlated Factors. JAMA. 2017;318(12):1180–1182. doi:10.1001/jama.2017.9087 https://jamanetwork.com/journals/jama/fullarticle/2654803 19 14. Francesca C. Fortenbaugh, Jennifer A. Gustafson, Jennifer R. Fonda, Catherine B. Fortier, William P. Milberg, Regina E. McGlinchey, Blast mild traumatic brain injury is associated with increased myopia and chronic convergence insufficiency, Vision Research, Volume 186, 2021, Pages 1-12. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0042698921000808#b0320 15. Tenny S, Thorell W. Intracranial Hemorrhage. In: StatPearls. StatPearls Publishing, Treasure Island (FL); 2023. PMID: 29262016. https://europepmc.org/article/nbk/nbk470242 16. Wilkes, S., McCormack, E., Kenney, K., Stephens, B., Passo, R., Harburg, L., Silverman, E., Moore, C., Bogoslovsky, T., Pham, D., & Diaz-Arrastia, R. (2018). Evolution of traumatic parenchymal intracranial hematomas (ICHs): Comparison of hematoma and edema components. Frontiers in Neurology, 9, 527. https://www.frontiersin.org/journals/neurology/articles/10.3389/fneur.2018.00527/full 17. Encarnacion-Ramirez Manuel de Jesus, Aquino AA, Castillo REB, Melo-Guzmán G, López-Vujnovic D, Blas A, Acosta-Garcés R, Bernés-Rodríguez M, Guerra RM, Ayala-Arcipreste A, Nurmukhametov R, Efe IE. Surgical management of a penetrating drill bit injury to the skull base. Surg Neurol Int. 2022 Feb 11;13:49 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35242415/ 18. Lecouturier J, Murtagh MJ, Thomson RG, Ford GA, White M, Eccles M, Rodgers H. Response to symptoms of stroke in the UK: a systematic review. BMC Health Serv Res. 2010 Jun 8;10:157. doi: 10.1186/1472-6963-10-157. PMID: 20529351; PMCID: PMC2911429. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20529351/ 19. Mohammed, I., Iliyasu, G., & Habib, A. G. (2017). Emergence and control of epidemic meningococcal meningitis in sub-Saharan Africa. Pathogens and Global Health, 111(1), 1–6. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/20477724.2016.1274068 20. Susanna Dowie, Cerebrovascular accident (CVA: stroke), Editor(s): Susanna Dowie, Acupuncture, Churchill Livingstone, 2009, Pages T20-T21. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780443068676500295 21. Mozaffarian, Dariush, Benjamin, E. J., Go, A. S., Arnett, D. K., Blaha, M. J., Cushman, M., Das, S. R., … & American Heart Association Statistics Committee and Stroke Statistics Subcommittee. (2016). Heart disease and stroke statistics—2016 update: A report from the American Heart Association. Circulation, 133(4). https://www.ahajournals.org/doi/full/10.1161/CIR.0000000000000350 22. Ovbiagele B, Nguyen-Huynh MN. Stroke epidemiology: advancing our understanding of disease mechanism and therapy. Neurotherapeutics. 2011 Jul;8(3):319-29. doi: 10.1007/s13311-011-0053-1. PMID: 21691873; https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/21691873/ 23. Flores-Medina Y, Rodríguez-Agudelo Y, Bernal-Hernández J, Cruz-Fuentes CS. Cognitive impairment in the co-occurrence of alcohol dependence and major depression: neuropsychological assessment and event-related potentials analyses. Heliyon. 2022 Jul 9;8(7):e09899. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35874061/ 24. Seyfried, T.N., Mukherjee, P. Targeting energy metabolism in brain cancer: review and hypothesis. Nutr Metab (Lond) 2, 30 (2005). https://doi.org/10.1186/1743-7075-2-30 25. Watts, J., Box, G., Galvin, A. et al. Magnetic resonance imaging of meningiomas: a pictorial review. Insights Imaging 5, 113–122 (2014). https://doi.org/10.1007/s13244-013-0302-4 26. Francesca C. Fortenbaugh, Jennifer A. Gustafson, Jennifer R. Fonda, Catherine B. Fortier, William P. Milberg, Regina E. McGlinchey, Blast mild traumatic brain injury is associated with increased myopia and chronic convergence insufficiency, Vision Research, Volume 186, 2021, Pages 1-12, ISSN 0042-6989, https://doi.org/10.1016/j.visres.2021.04.004 27. S. Mironets, M. Shurupova, A. Karelin, Reading skill in children who survived cerebellar tumors: eye movements and cognitive functions, International Journal of Psychophysiology, Volume 188, Supplement, 2023, Pages 133-134, ISSN 0167-8760, https://doi.org/10.1016/j.ijpsycho.2023.05.340 28. Irwin B. Suchoff, Neera Kapoor, Kenneth J. Ciuffreda, Daniella Rutner, Esther Han, Shoshana Craig, The frequency of occurrence, types, and characteristics of visual field defects in acquired brain injury: A retrospective analysis, Optometry - Journal of the American Optometric Association, Volume 79, Issue 5, 2008, Pages 259-265, ISSN 1529-1839, https://doi.org/10.1016/j.optm.2007.10.012 29. Jia Liu, Kathryn A. Volz, Visual hallucination as presenting symptom for acute parieto-occipital cerebrovascular accident, The American Journal of Emergency Medicine, Volume 57, 2022, Pages 237.e1-237.e3, ISSN 0735-6757, https://doi.org/10.1016/j.ajem.2022.04.040 20 30. Krohel GB, Kristan RW, Simon JW, Barrows NA. Posttraumatic convergence insufficiency. Ann Ophthalmol. 1986 Mar;18(3):101-2, 104. PMID: 3963678. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/3963678/ 31. Cohen M, Groswasser Z, Barchadski R, Appel A. Convergence insufficiency in brain-injured patients. Brain Inj. 1989 Apr-Jun;3(2):187-91. doi: 10.3109/02699058909004551. PMID: 2471568. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/2471568/ 32. Thiagarajan, P., Ciuffreda, K. J., & Ludlam, D. P. (2011). Vergence dysfunction in mild traumatic brain injury (mTBI): A review. Ophthalmic and Physiological Optics, 31(5), 456–468. https://axonmedicaltech.com/wp-content/uploads/2021/07/Ophthalmic-Physiological-Optics-Vergence-dysfunction-in-mild-tra umatic-brain-injury.pdf 33. Padula, W. V. (2012). Neuro-visual processing rehabilitation: An interdisciplinary approach. Optometric Extension Program Foundation. https://openlibrary.org/books/OL25067509M/Neuro-visual_processing_rehabilitation 34. Textbook of Traumatic Brain Injury, Kappor https://natmedlib.uz/fm/?sitemap/file/9-DcFD0Q&view=Neurotrauma/Textbook%20of%20Traumatic%20Brain%20Injury%20Jon athan%20M.%20Silver%2C%20Thomas%20W.%20McAllister.pdf 35. de Sain AM, Pellikaan LWM, van Voskuilen J, Migdis M, Sommers-Spijkerman MPJ, Visser-Meily JMA, Huenges Wajer IMC. Sensory hypersensitivity after acquired brain injury: the patient perspective. Disabil Rehabil. 2024 Aug;46(16):3586-3593. doi: 10.1080/09638288.2023.2251401. Epub 2023 Aug 30. PMID: 37649314. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37649314/ 36. Goodrich, G. L., Martinsen, G. L., Flyg, H. M., Kirby, J., Garvert, D. W., & Tyler, C. W. (2014). Visual function, traumatic brain injury, and posttraumatic stress disorder. Journal of Rehabilitation Research and Development, 51(4), 547-558. https://doi.org/10.1682/jrrd.2013.02.0049 37. Monica Crotti, Sarah Genoe, Nofar Ben Itzhak, Lisa Mailleux, Els Ortibus, The relation between neuroimaging and visual impairment in children and adolescents with cerebral palsy: A systematic review, Brain and Development, Volume 46, Issue 2, 2024, Pages 75-92, ISSN 0387-7604, https://doi.org/10.1016/j.braindev.2023.11.002 38. Kenneth J. Ciuffreda, Diana P. Ludlam, Naveen K. Yadav, Preethi Thiagarajan, Traumatic Brain Injury: Visual Consequences, Diagnosis, and Treatment, Advances in Ophthalmology and Optometry, Volume 1, Issue 1, 2016, Pages 307-333, ISSN 2452-1760, ISBN 9780323509190, https://doi.org/10.1016/j.yaoo.2016.03.013 39. Jonas Kristoffer Lindeløv, Timo L. Kvamme, Kristine Rømer Thomsen, Rikke Overgaard, Morten Overgaard, Hypnosis for acquired brain injury: Four patient cases and five testable predictions, New Ideas in Psychology, Volume 71, 2023, 101046, ISSN 0732-118X, https://doi.org/10.1016/j.newideapsych.2023.101046 21 ANNEX A - Formulari Cribratge Nom i Cognoms Edat Data i lloc d'estudi NHC Anamnesi Quin tipus de dany cerebral té? (tipus i lloc de la lesió) Quan ha ocorregut? (transitiu o crònic) Quina medicació pren actualment? (alguns fàrmacs afecten la visió) Qüestionari (Puntua cada pregunta del 0 al 10, essent 0 un no i 10 el màxim) [0 a 1p per qüestió] Té dificultat per dur a terme les tasques del dia a dia? Té algun problema amb l’orientació i la mobilitat? Es colpeja amb objectes? Té fatiga visual? Migranyes, mareig, dolor als ulls… (confort visual) Ha notat si veu doble, li passa sovint i en diferents situacions? Té dificultat en activitats diàries? (conduir, llegir, esports…) Nota que li costa enfocar objectes de prop? Mòbil, llibre… (acomodació) Refereix sensibilitat a la llum? (fotofòbia) Li costa seguir els objectes en moviment? Resultats de les proves de cribratge Agudesa Visual (UD | UE) Lluny [2p màx] Confrontació de Camp Visual [1,5p] Convergència [1,5p] Prop [2p màx] Moviments Oculars Seguiments [1,5p] Llums de Worth [1,5p] Fixació [1,5p] Puntuació total [0 a 19,5p] 22