Ivan Petrovitx Pavlov (1849-1935)

I an Pe o i x Pa lo (1849-1935) H A mo un dels isiolegs més g ans de la con empo ania. Del aspis de Pa lo el món de la isiologia de la diges ió i de I s espos es ne ioszs se'n essen i ; Ila gamen . Ca amb la sob ie- a i segu e a de la se a labo expe imen al apo a al camp de la ciencia uns pos ula s i al es egades uncs iniciacions que li pe me e en a abassa amb exi el camp de la isiologia ac ual anspo a -la al de psicologia expe imen al. Ac ualmen . pe exemple. a la U. R. S. S. se segueix un me ode p dagogic inspi a p ecisamen sob e les bases solides que en el camp d~ la psicologia consolida el g an isioleg us. l an Pe o i x Pa lo nasqué a Riazan i emp engué els es udis a Lening ad (a la se a epoca, Pe og ad). T eballa amb el sa i ms Bokin i es udia amb Heindenhain i C. Ludwig. Fou nomena més a d di ec o del Depa amen de Fisiologia dz I'lns i u expe imen al i p o esso de la ca ed a de Fisiologia. Els seus p ime s eballs es e e ien a I'apa ell ci cula o i. po o ben a ia s'o ien h al diges iu. on ha -balla gai ebé semp e. Els esul a s de les se es in es igacions han apa egu pos e io - men en el seu Ilib e iT eball sob e les glandules diges i s,,. 512 ARXIUS Més a d, i com una con inuació, es dedica a I'es udi del que eli ma eix anomeni a e lexos condiciona sii, oposa s, en cz a ma- ne a, als conegu s e lexos congeni s. Pe o aixb li ou concedi el P emi Nobel el 1904. Pe ecciona la ís ula gas ica de Hcindenhain. Aques da - e au o c eia que I'augmen de la sec eció ghs ica e a degu a ex- ci acions o ensi es de les ami icacio is ne ioses, i Pa lo a iba. inal- men , a la ís ula coneguda pzl nom de iipe i es ómac> , on les ami- icacions ne ioszs queden in ac es. 1 enca a p ecisa més amb la c eació de la ís ula eso agica que dona lloc al que el1 anomenada ~(menja ic icin. Així pogué es udia cla amen les causes i modi icacions de les sec ecions sali als i gis iques i demos a que la secció del ague disminiüa la sec eció e lexa. Un deixeble seu pogué demos a que, quan els es ímuls psíquics sán in e cep a s, la sec eció solamen és posi i a pe les ca ns i les pep ones. Pa lo , pe mi ji d'una ís ula panc eh ica especial,, pogué demos a que les ib es sec b ies del panc eas es oben en el ne i ague. Un al e deixeble seu descob i que el suc panc ea ic adqui eix una pode osa acció dissol zn dels p o ids pel con ac e amb la mu- casa duodenal o amb un ex ac e d'aques a mucosa, i suposa Pa lo que aixb passa pe que la mucosa duodenal con é un enzima especial : l'en e oquinasa. Tabbé Pa lo assegu a expe imen almen i consolida en el món cien í ic la sec e inabi de S a ling i Bayliss. De les se es ob es més impo an s s'han de ci a : «Llicons sob e la isiologia de la diges iói , i Ne is ca díacs cen í ugs~i, La més enlai ada ac i ud ne iosa dels animalsn, ilLlicons sob e la unció dels hemis e is ce eb alsi>, 1i1' xci ació psíquica de les glandules sa- I; alsii, i an ei d'al es. J. P.