Julio Isamat Vila, enginyer industrial. El concurs de projectes per al nou edifici dels tallers navals Nova Vulcano. Port de Barcelona, 1924

QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 265 JULIO ISAMAT VILA, ENGINYER INDUSTRIAL EL CONCURS DE PROJECTES PER AL NOU EDIFICI DELS TALLERS NAVALS NOVA VULCANO. PORT DE BARCELONA, 1924 Joan Lluís Zamo a i Mes e INTRODUCCIÓ Aques eball é pe objec e ap oxima -se a la igu a his ò ica de l’enginye Julio Isama Vila que a desen olupa la majo pa de la se a ajec ò ia p o essional a l’emp esa No a Vulcano, ubicada al Po de Ba celona i dedicada a la cons ucció i epa ació na als, un sec o indus ial mino i a i a Ca alunya en els da e s segles. Un dels pun més in ensos d’aques a col·labo ació a se la celeb ació del concu s d’a an p ojec es pe a la cons ucció de la no a nau de l’emp esa, concu s con oca l’any 1924, en el que hi a en pa icipa les més impo an s emp eses de l’època i que cons i ueix un in e essan all sinc ònic sob e de l’es a de les ècniques de cons ucció de naus indus ials a Eu opa. 1.- c onologia de l’emp esa, p è ia al concu s En aques a b eu c onologia es ema quen especialmen els esde enimen s elaciona s amb els edi icis d’aques a emp esa ubica s al Po de Ba celona . Mol es de les da es són ap oximades doncs s'han ob ingu a pa i de e e ències indi ec es com a a be peus de o os o ca à ules de p ojec es dibuixa s. 1836 Fundació de Talle s No a Vulcano com emp esa me al·lú gica, si uada al moll nou. 1841 Cons i ució de "Na egación e Indus ia", emp esa mix a na ie a i me al·lú gica en la que s'in eg en els Talle s No a Vulcano, que es dedica a eballs de calde e ia, cons ucció i ecomposició de màquines. 1905 1ª Concessió a Talle s No a Vulcano (edi ici ell) 1918 Fusió d'un g up de na ie es, en e les que igu a "Na egación e Indus ia", pe a la c eació de la Cía. T ansmedi e ánea. 1924 Fundació de "Unión Na al de Le an e". Talle s No a Vulcano s'in eg a dins la secció As ille os del Medi e áneo (D assanes a València, Ta agona i Ba celona ). Incendi als Talle s No a Vulcano. Es c ema el sec o no d de l'edi ici ell. De esul es de l'incendi es desploma el eula de la 2ª plan a i el e a de la 3ª plan a d'o icines QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 266 2.- An eceden s del concu s de p ojec es. El concu s de p ojec es con oca el 1924 pe a la cons ucció del nou edi ici pe als alle s No a Vulcano so geix, en p incipi, espe ona pe l'incendi que a a ec a bona pa de l'edi ici ell. No es disposa del p ime a an p ojec e que a ésse elabo a com a e e ència pe al concu s de p ojec es con oca l'any 1924. Tanma eix, de la documen ació consul ada a l'emp esa en des aquen di e ses ci cums àncies que al la pena ema ca : 1) L'edi ici objec e del concu s e a sensiblemen més lla g que l’edi icació inalmen eali zada. P obablemen això és degu a les habi uals di e ències que es p oduïen en e la concessió sol·lici ada i la de ini i amen concedida ( l'edi ici del concu s enia 221,75 m de lla g pe 20 m de llum). 2) El concu s de p ojec es semp e ha es a associa amb l'incendi de l'edi ici ell com a causa i mo o de la con oca ò ia. So p èn, pe ò, descob i alguna menció en e la co espondència del concu s que a e e ència a con ac es come cials amb els pa icipan s al concu s an e io s a l'acciden . Aques es di e ències en el emps ampoc es poden deslliga del aspàs dels alle s No a Vulcano a la socie a Unión Na al de Le an e (UNL). P obablemen semp e es a à el dub e de si la inicia i a del concu s a ésse una maniob a pe accele a la sol·lici ud de la concessió. Si la inicia i a del concu s a so gi d'UNL o dels p opis alle s No a Vulcano ampoc ho podem des ia a a. El que si sembla una eliç coincidència és l’inici de l’incendi a l'edi ici ell du an la isi a del ei Al ons XIII a Ba celona. Es disposa e ec i amen d'un segon a an p ojec e amb da a 14/02/1929 del qual ampoc no s'ha pogu esb ina l'au o . So p èn aques a da a an llunyana de la del concu s de 1924 pe ò ambé és ce que l'a xiu de plànols es a eo gani za pe aquelles da es, in en a ian o s els plànols an e io s a l'in en a i amb una da a pos e io . Aques 2on a an p ojec e man é les ca ac e ís iques del 1e , ep esen an un edi ici d'una sola plan a, amb cos cen al i ex ems di e encia s, pe ò ja més cu (160 m. x 20 m.), ap opan -se a les mides ac uals. En aques a an p ojec e l'edi ici es à esol amb es uc u a me àl·lica iangulada, la qual cosa a pensa en la in luència decisi a de l'enginye José A. Molinas, pe aquelles da es di ec o ècnic en cap dels alle s. Aques a da a de 1929 és jus amen 15 mesos abans que l'enginye Julio Isama i Vila elabo i un nou p ojec e, el que ealmen a ésse cons uï , basa a a en la ecnologia del o migó a ma , de les ma eixes dimensions en plan a pe ò de dues plan es d’alçada. Aques enginye subs i ueix pos e io men el S . Molinas com a di ec o ècnic dels alle s. Tanma eix el concu s no es alla mai i la concessió dels e enys pe a la cons ucció d'aques nou edi ici no s’a o ga ins 1931. Du an aques lapsus de emps, el sola de la concessió és u ili za com un espai a l'ai e lliu e al se ei dels alle s, pe ò p o egi pe una anca. 3. El concu s. No queda cla amb quin c i e i es an con ida les emp eses, la mei a espanyoles i l'al e mei a alemanyes. Domini de la ècnica? In e ès dels accionis es ? QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 267 La co espondència amb els concu san s alemanys es a eali za so in en aques idioma, ins i o les espos es que p o enen d' Unión Na al de Le an e. Això implica necessà iamen la p esència d'un aduc o amb coneixemen s ècnics sob e el ema ac a . En bona pa de les ca es hi ha un signe de is -i-plau que conco da amb la inicial de la signa u a de l'enginye Julio Isama i Vila. Aques enginye doncs ac ua a, ja a l'època del concu s, com assis en del di ec o S . J.A. Molinas i enia bons coneixemen s d'alemany. A g ans e s es poden des aca els aspec es següen s, elle an s en e els pa icipan s: La discussió concep ual de les solucions ècniques p oposades s'es ableix en e les es uc u es de nau clàssiques (enca allades) eposan damun supo s isos à ics d'ace o de maçone ia i els nous pò ics monolí ics bia icula s a les bases de onamen ació. En el camp dels ma e ials la compe ència en e o migó i ace és e o ge i du a, p obablemen pe causa del p eceden de l'incendi dels Talle s No a Vulcano (6 p opos es d'ace , 4 p opos es de o migó a ma i 2 de us a). En el camp pa icula de l'ace hi ha enca a una o a pugna en e les ba es d’ànima plena i les ba es iangulades. So p èn ambé la p esència d’un e ce ma e ial: la us a, en la qual la elació esis ència i pes p opi és mol a o able. En qualse ol cas la compe ència en e ma e ials és ècnica, i no pas come cial, ja que cap de les emp eses pa icipan s no e esc úpols en o e i a ies solucions emp an ma e ials di e sos. El ancamen de l'es uc u a és enca a un ema penden : els nous p oduc es lleuge s i aïllan s són enca a ca s i escassos. Els ma e ials adicionals com a a el maó p esen en a can i una g an du abili a i esis ència al oc, pe ò són poc aïllan s del ed i la humi a . Àdhuc aques a dissociació en e es uc u a i ancamen es a palesa en el e que so in una ma eixa p opos a o e eixi més d'una al e na i a de açana elabo ada pe p o essionals di e en s. Els p oblemes de en ilació i d’il·luminació són epe idamen ci a s en les o e es, com a e lex d'un higienisme indus ial mol p opi dels anys 1930, no pe què os un ema no edós, sinó pe què enca a e a una eali a penden . A mol es de les p opos es hi eiem una dis inció en e enginye ia i a qui ec u a. La p ime a disciplina és la que ha de esold e els p oblemes ècnics i cons uc ius. La segona és la esponsable de la ima ge que o e eix l'edi ici a la ciu a i pe an és in e can iable com quelcom a egi . Gu eho nungshue e (Obe hausen) Nu embe g. Rehinland En aques a p opos a alemanya, el ècnic es decan a pe l'ace o e in dues solucions al e na i es de pò ic d'ànima plena i d'enca allada i pila s iangula s que desen olupen les açanes co esponen s. Els ancamen s són lleuge s i en o s els casos la en ilació és ac i ada zeni almen pe un aspi ado es à ic. Des aca un bon domini del llengua ge a qui ec ònic p opi dels nous ma e ials. No en sabem el cos de l'o e a. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 268 PYC, P oyec os y Cons ucciones de ingenie ia Ba celona. Via Laye ana, 20 L'es uc u a que p esen a és una de les més in e essan s pe la p opos a de eball combina del o migó a comp essió i de l'ace a acció, o man un sis ema d' a c ensa pe una ca enà ia. La us a ambé és p esen en aques a p opos a eclèc ica, aplicada a l'es uc u a secundà ia de la eulada i a les obe u es. En can i el ancamen és de maó ce àmic, ac a segons el gus a -deco de l'època p opi d'a qui ec u es més e inades. El cos de l'o e a és de 704.325 p a. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 269 Cons ucciones Mode nas Böe che c/ Copé nico, 10 (Ba celona)/ Rbla. Ca alunya, 66 No es disposa de plànols de plan a, alça o secció, pe ò si d'una ex ensa memò ia i unes magni iques pe spec i es. Di e sos de alls, com a a les al es d'o og a ia o el paisa ge ideal ep esen a a les pe spec i es, an pensa que la p opos a no ou elabo ada a Ba celona. L'es uc u a es à o mada pe a cs ia icula s de o migó a ma ecolza s damun pila s del ma eix ma e ial. En aques a línia de eu e pa i de l'a c com a igu a es uc u al, des aca la solució del onamen de la açana basada en a cs de o migó a ma aça s de saba a a saba a. L'ob a de àb ica de la açana no és ja de cà ega, sinó que o ma uns panys de poc g uix, 15 cm, emma ca s pe l'es uc u a de o migó a ma . En la línia ja esmen ada de sepa a açanes i es uc u a, es an a iba a p esen a ins a es a ian s de açana. Les e e ències a la no a a qui ec u a indus ial alemanya con empo ània són di ec es i inequí oques. El cos o e a pe l'ob a és de 541.929,35 p a. Es a eali za pos e io men una segona o e a pe inicia i a de l'emp esa cons uc o a, la qual s'ele a a ins a 560.835 p a. Sage & Woe ne Gmbh (München-Mad id) Es udios y Cons ucciones de Ingenie ía. Ho migón a mado Aques a emp esa me eix un es udi de ingu , doncs a ésse capaç d'o e a ins a 7 p opos es consecu i es, en un in en desespe a de con egi l'encà ec. A cada p opos a l'anomena em e sió i en a em una b eu essenya. So p èn no an sols el nomb e d'o e es, sinó ambé la a ie a de o es elles que abas en o es les endències ècniques i a ís iques. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 270 Ve sió A So p èn la se a adsc ipció o mal a les àb iques angleses del segle an e io i al es cons uccions auxilia s del segle XVIII. L'es uc u a és de pila s mix es d'ob a i pe ils me àl·lics, com la cen al de Vilano a de Ba celona de Pe e Falqués. La cobe u a és d'enca allada me àl·lica. Es a p esen a ins i o una a ian de la p opos a incloen -hi unes o es que olien enca l’excessi a ho i zon ali a de la nau. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 271 Ve sió B Com és la ònica de o el concu s, la mà que aça la p opos a de açana e poc a eu e amb la mà que aça l'es uc u a. Resul a di ícil en end e que un edi ici que sembla una con a ia de pescado s pugui con eni una es uc u a o mada pe pò ics me àl·lics ia icula s eali za s amb ba es d'ànima plena. E iden men la açana és an sols un ancamen i no e cap elació amb l'es uc u a. Sembla que en el seu desig d'ag ada al clien es p o a en o s els ucs. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 272 Ve sió C Aques a p opos a e mol s e s de l'an e io , pe ò subs i uin el pò ic d'ace pe un pò ic simila de o migó a ma . La p esència d'una cla aboia pe a la en ilació i il·luminació na u als és una cons an de o es aques es p opos es. La p opos a de açana p esen a un gi concep ual que l'acos a a les endències de l'anomena classicisme nò dic en igo a l'època. El p eu de l'o e a és de 1.409.992 p a. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 273 Ve sió D Aques es da e es p opos es es ca ac e i zen pe la pa icipació d'al es i mes ex e nes a la p incipal que o e a a. Tal és el cas del P o . Pe e Beh ens, a qui ec e independen de econegu p es igi en la eno ació de l'a qui ec u a indus ial a Alemanya. Es uc u almen és ap eciable la se a p opos a d'un pò ic ia icula en o migó a ma en el qual la cobe u a es à o mada pe una ina llosa con ínua de o migó a ma ecolzada en unes co e ges del ma eix ma e ial, pe ò obse an un àmbi de sepa ació en e la cobe u a i el pò ic es uc u al. La onamen ació es à o mada pe saba es aïllades en les quals s'a iculen els pila s del pò ic. El a amen longi udinal d'aques es onamen acions i alho a el onamen del ancamen es esol amb una jàsse a de can ell de o migó a ma que sob esu de la co a del e eny pe esde eni un elabo a sòcol de l'edi ici. El ancamen de açana p esen a dues anges ben di e ses segons la se a si uació in e io o supe io al ni ell del pon g ua. Al ni ell in e io el pa amen és o almen id a bas i amb pe ila ia d'ace lamina . Supe io men es ac a d'un ancamen cec, lleuge ipus sandwich, o ma pe dues plaques de ib ocimen en les quals s'ha inclòs un ma e ial aïllan . La llum i en ilació la e als es complemen a amb una il·luminació i en ilació zeni als pe al d'assoli un ambien lluminós i higiènic. Són p ecisamen aques s aspec es del con o isual i de la higiene i de l'ambien sedan els que més ci a Beh ens en la se a memò ia quan p esen a les quali a s del seu p ojec e. És d'ap ecia com Beh ens, un dels pocs a qui ec es que han deixa la se a emp em a en el món de la cons ucció indus ial, p opugna una de ensa de les quali a s ambien als de l'a qui ec u a, les més in angibles, sense pe això min a el igo i la inno ació cons uc i es. Ve sió E Aques a p opos a ou elabo ada pels se eis ècnics de la i ma K upp u ili zan e iden men l'ace com a ma e ial bàsic. Es ac a d'una es uc u a de pò ic de ba es iangulades que é e s comuns amb la p ime a p opos a comen ada, especialmen pel que a a la p opos a de ancamen amb pla ons lleuge s. El p eu o e a ou de 1.182.196,20 p a. Ve sió F En aques malaba isme de p opos es no podia al a la us a. El p ojec e ou elabo a pe una i ma especiali zada, Ka l Küble (S u ga ). El p essupos o e a ou de 950.162,60, un dels més baixos. És de essal a que les solucions cons uc i es aplicades són les ma eixes de l'ace . Ve sió G Es a p esen a enca a una segona o e a pe a la cons ucció en us a de la qual no s'han oba els plànols pe ò si el p essupos que és de 1.029.211,32 p a. Cons ucciones y Ma e iales S.A. Mad id QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 280 CONCLUSIONS L'execució d’aques edi ici es a p olonga mol en el emps. Pel e a d en el p océs de ges ió de la idea i de la concessió del e eny que es a inicia l'any 1924. Pel e a d de 3 anys en e la inali zació de l'es uc u a i l'execució dels ancamen s. Pel e a d que suposa l'escla de la Gue a Ci il. Pel e a d que ocasiona la ca es ia econòmica i de ma e ials que a p odui la pos gue a. La suma de o es les icissi uds a pe llonga 20 anys la ma e iali zació de la idea del nou edi ici pels alle s de No a Vulcano. Al lla g d’aques p océs que e lec eix les di icul a s de la indús ia ca alana pe ana enda an s’hi p ojec a la omb a cons an de l’enginye Julio Isama Vila.