To be or nought to be: una qüestió irrellevant?

To Be o Nough To Be 5.3 5.4 5.5 5.6 Compo amen d':F · · · d ·1; � ili�a� �� �n-ci�l· . Una p opos a de mesu a e . Un al e memb e de la aIID1ia .... · ..... Conclusions · · · · · 6 To é solució 6.1 In oducció · · · · · · ·· 6_2 Tipus d'a ibu s · ·. · : · · 6.3 Fo malisme de dis ancies . 6.4 Solucions p opo�ades . 6.4.1 Als missmg · · 6_4_2 Als inaplicables 6 4 3 Als nough • · · · · · · · · · · . . ó gene al dels alo s 6_5 Ca ac en zac1 7 Aplicació . . . . •· · ·· 7 .l In oducció . . ..... . 7 .2 Modus ope and1 . . . . l . l��si i�ació di usa: LINNEO 7 .2.1 Un model pe a a .c . . ...... . 7 .3 7 .2.2 El mòdul de elle anc1a ..... · ........ . Aplicació a dominis eals . . . . 7 .3.1 Les esponges ..... . 7 .3.2 Les malal ies men als . 7_3.3 Els ae oplans · 7 .4 Conclusions · · · · · · 8 Conclusions i eball u u 8.1 Conclusions · · · · · · · 8.2 T eball u u ...... . . d p opie a s A Demos acions e , ns de dis àncies B Demos ac10 . , d l . xims de les heu ís iques C Demos ac10 e s ma D Les Esponges E Els T ans o ns Men als F Els A ions de la R.A.F (11 GM) 4 44 46 49 56 57 57 58 59 60 60 61 62 63 64 64 64 64 65 66 67 68 70 71 72 72 73 77 81 83 84 114 126 Capí ol O P opòsi s i con ingu "The one has come," he Wal us said, "To all. oí many hings: Oí shoes -and ships -and sealing-wax - O cabbagcs -and kings - And why he sea is boiling ho - And whe he pjgs ha e wings." O.l Objec ius a es udia Lewis Ca oll. La noció de elle ància d'un a ibu djns del con ex e de l'ap enen a ge és d'ús comú a la cons ucció de egles de classi icació pe a p ocessos d'ap enen a ge induc ius. Pe ò aques és un concep e subjec iu i la se a quali icació ha ecaigu semp e sob e l'expe . La qües ió és, dona un dom.i.ni, quins són els a ibu s ealmen elle an s, capaços de desc iu e'l _pe sí sols? L'anomena expe no en l oba. à pas una Tespos a adie.nl i, si de cas la obés hom pod ia oba un al e expe , que donés una: espos a. di e en . Suposem que en iem una. Ja que cl nosb:e expe és humà. (o s'espe a que ho sjgui), la in o mació ob inguda no coincidi à. amb l'òp ima: pa se n'_ha:u à pe du , i pa n'hau à es a inclosa de més. Ambdues són pe illoses pel compo amen del sis ema de classi icació: la p ime a a à que eballi amb una descópció incomple a del món, i la segona in odw à so oll, o epe cu in en cl bon uncionamen del p océs . Un esmen apa me eixen els a òbu s nough [SANC9o] o don' ca e. Aques s con s i ueixen un;i. mena especial d'a ibu s que solen apa èixe en l'especi icació d'un domim. Són a òbu s i ell�an s que .han es a dona s pe l'expe com a bons -i que, de e , pe ell po se ho són- pe ò que esul a que no només no enen cap ipus de capaci a disc iminado a., sinó que an nosa a un e en ual sis ema classi icado en quan a cla eda i e iciència. Pe si os poc, i ocan una mica de peus a e a, ens adonem que un mè ode au omà ic de de e minació de elle àncies se ia de complexi a . in ac able, pe lo qual, i des de inals 5 To Be o Nough To Be 26 a lascons de o mol du an anys, amb lo qual qualse ol es igi del seu colo o iginal ha desapa egu . Và ies són les solucions p oposades ins a a, que pod íem esumi en les següen s: • ac a el alo com un alo més (igual que com es a comen a quan es a pa la dels alo s nough ) • elimina aquells objec es que inguin un alo pe du • assigna com a nou alo el més eqüen de la es a d'objec es •c ea un objec e nou pe a cada possible alo ,1e l'a ibu i dona -li aques alo man enin in a ian s la es a de alo s •pospond e el ac amen dels objec es amb algún alo pe du i assigna -los un alo mi jançan la classi icació ob inguda amb la es a. A qualse ol d'aques es possibles solucions se li po e una c í ica. Així, espec i amen : • si ac em el alo pe du com un alo més enim els p oblemes ja comen a s en el cas dels alo s nough • si eliminem els objec es a ec a s es em pe den in o mació •si assignem com a nou alo un 'de comp omís', com a a. el més eqüen , es em ap opan aques objec e a. la majo ia dels al es, quan po se a.ques a e a una ca ac e ís ica. dis ingido a. •si c eem an s objec es com alo s possibles e l'a. ibu es em c ean ¡ -l objec es inexis en s a la. eali a , i que a. més ens biaixa. a.n o a. la. classi icació •el e d 'u ili za. els objec es que no énen a. ibu s amb alo desconegu pe a. c ea. a b es de decisió amb els que esb ina el alo d'un a ibu sembla , doncs, la millo solució, ja. que es em en se i els al es a ibu s pe al de sabe quin alo li deu co espond e al alo que ha ia. es a. pe du La. da e a ap oximació ha es a. la iada. pe a. essold e aques p oblema, o i que no és pe ec a., doncs o i així pod íem pe d e una. ca ac e ís ica. dis ingido a d'aques objec e en conc e , exp essa.da amb l'a. ibu en qües ió. De o a mane a, la. p obabili a de que això passi és meno que en la es a de solucions i disminueix a mida que augmen a. el nomb e d'objec es. 3.3.3 El so oll Les dades conside ades pe un classi icado no ho poden se sense eni en comp e el so oll. Un exemple dona semp e po se classi ica co ec amen amb els a ibu s de que es disposa. A a bé, als p oblemes eals hi ha dades que in odueixen un ce g a.u d'e o o ince esa que po a a. e o s a la classi icació. En al es pa aules, alo s que en eali a són inco ec es i són p esos com a co ec es en que la classi icació es dis o sioni. To Be o Nough To Be Aques s alo s inco ec es es 27 p esen en de d • En . ues mane es· Pl'Jme lloc, pe una mal · a un e o d'obse ac·, d a mesu a. dels alo s dels a 'b dels J 10, e egis d i u s Això ''ª o s pe du s. e, e ansc ipció A ; . po passa degu •E ' . . . qui podaem inclou e el ca.s n �cgon lloc, poden se de s ;xplica s en e mes de les da';;es a ac!o:s a.l.iens a Ja classi icació . n p oblemes eals és Ja on ·, En ai.xo, a es adís ica se li d' l que no poden se mes comqna d'e o s i la,més dei j n' 'jm a iació esidual. Cl de ac a .