Construcció de l'ampliació de l'ETSEIB

E xperiència P rofessional 2005 CONSTRUCCIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE L’ETSEIB Concurs d’idees En col·laboració amb: Luis Alegre Heitzamnn, arquitecte Lluís Mº Lloveras Lleal, arquitecte Berta Bardí i Milà, arquitecte Emplaçament AV. Diagonal, Barcelona Promotor UPC Superfície 20.000 m2 La convocatòria del concurs per el nou edifici de l’ETSEIB permetrà omplir el buit -avui atapeït aparcament de superfícieque ha de completar el cos edificat de l’illa de l'Escola d’enginyers i posar en valor el conjunt d’edificis como un importantíssim actiu arquitectònic de la UPC. L’ampliació prevista, de 20.000 m2 de superfície construïda -12.000 sobre rasant i 8.000 sota rasantincrementa significativament el volum construït total i ha de resoldre problemes de situació, connexió i funcionament, alhora que revifa el prestigi arquitectònic que l’entitat centenària mereix. El Plà de Gàlibs, informat favorablement per l'Ajuntament, preveu una volumetria màxima obligada que comporta dues plantes de soterrani, una base de dues o tres plantes i un remat en alçada fins arribar a la de la veïna ETSAB. De l’edifici original de l'arquitecte Robert Terradas Via en destacaríem el magnífic accés principal -la marquesina a Diagonal-, la claredat volumètrica i l'ampli espai central obert, que al projecte original era accessible des del carrer Florensa. La nostra proposta contempla un diàleg de complementaris: valorar l’accés original no obrint nous accessos per el C/ Florensa; Proposar una planta baixa diàfana que permeti la transparència des del carrer al pati interior de l’escola, tamisat per l’activitat interior. Alhora, una pèrgola connectarà al bloc de comunicacions verticals amb el porxo de les torres, fomentant l’ús peatonal d’aquest pati; significar la importància de la trobada del nou edifici amb el pla horitzontal del terra, tema no contemplat al pla de gàlibs. L'ampliació ve animada pel mateix esperit de l’edifici original: volums simples, articulacions clares entre ells, dotant-los, però, dels avantatges de la tecnologia actual. Es tracta de fer un edifici interactiu amb l’entorn, que s’aprofiti del sol, del vent, de la pluja i n’obtingui un apreciable estalvi energètic d’ús i funcioni sense carregar d’emissions nocives l’atmosfera. Tot això procurant la màxima flexibilitat i polivalència d’usos previstos al programa. Una atenta mirada a les seccions i les plantes, en les que únicament els blocs d’accessos, col·locats amb precisió, són inamovibles, ens confirma la facilitat amb que les dependències poden viatjar i intercanviar-se a l’alt i llarg del nou edifici proposat. S’ocupa la totalitat del gàlib sota rasant, amb ús d’aparcament, magatzem i dipòsits a soterrani -2 amb accés des de carrer i rampa posterior i d’aules i delegació d’estudiants a la planta -1, ventilada per patis perimetrals. Es cedeix part d’aquest gàlib, en planta baixa i primera, enretirant-se de l’alineació de carrer, amb un triple objectiu: - d’una banda alliberar les façanes a est dels edificis de baixa alçada, alineats a carrer, construïts al projecte original. - d’altra singularitzar el volum en alçada, projectant-lo cap a la Diagonal i proporcionant-lo adequadament. Daniel García Escudero, 2010 EP