Proposta d'Ordenança per a l'aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona

Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 1 Resum Aquest treball és una proposta d’ordenança de tipus medi ambiental feta a mida per al municipi de Mediona. Es tracta d’un conjunt de mesures per reglamentar tres aspectes relacionats amb la preservació dels recursos naturals. En primer lloc, es proposen un seguit de mesures per a la incorporació d’instal·lacions destinades a l’aprofitament solar tèrmic. Aquest tipus d’instal·lació utilitza captadors d’energia solar tèrmica de baixa temperatura per a l’escalfament de l’aigua calenta sanitària. El segon tema que es tracta és l’estalvi d’aigua. Es proposen un seguit de mesures en aquest sentit. A la tercera part del document, s’instrumenten mesures per a l’eficiència de l’enllumenat per tal de disminuir-ne el consum, evitar la contaminació lumínica i procurar una il·luminació més adient dels espais. Així doncs, es parla només de tres dels camps que afecten al medi ambient, però podrien afegir-se’n d’altres com per exemple la gestió de residus, la contaminació acústica, la preservació de zones naturals i espais verds etc. Aquesta proposta pretén aportar mesures que facilitin als tècnics municipals l’aplicació reglamentària de la llei, però també fa referència a les característiques pròpies del municipi, de manera que es respecti la seva autonomia i singularitat. El Sr. Servand Casas (Alcalde del municipi), i el Sr. Lluís Ferrero i Andreu (Enginyer municipal), han pres les decisions més rellevants, i que poden tenir connotacions de tipus polític, com per exemple els llindars a partir dels quals seria obligatòria la incorporació dels sistemes que es reglamenten. Acompanyant a les normes hi ha mesures fiscals que ajudarien a posar en marxa les instal·lacions anteriors. Aquestes mesures estan pensades per a evitar que l’Ordenança sigui només una càrrega econòmica per als usuaris. En la darrera part del treball s’ha suposat que l’Ordenança està en vigor i s’han fet unes petites observacions de com afectarien les mesures solars a un nou habitatge, i quins punts caldria tenir en compte a l’hora de dissenyar les instal·lacions. La il·lusió de l’estudiant i les persones que han contribuït a la realització d’aquesta Ordenança seria que fos aprovada en un ple municipal, publicada al Butlletí Oficial de la Província B.O.P i finalment, que entrés en vigor. Pàg. 2 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 3 Sumari Resum__________________________________________ 1 Sumari _________________________________________ 3 Glossari ________________________________________ 9 1_ Introducció __________________________________ 13 1.1_ Objectius_________________________________________________ 14 1.2_ Abast ____________________________________________________ 15 2_ El terme municipal de Mediona__________________ 17 2.1_ Situació del municipi _______________________________________ 17 2.2_ Principals característiques del municipi _______________________ 18 2.2.1_ Sant Joan de Mediona____________________________________ 19 2.2.2_ La Quadra d’Agulladolç (Terme Baix) ________________________ 20 2.2.3_ Sant Pere Sacarrera _____________________________________ 20 2.2.4_ Cases noves de Can Pardo________________________________ 21 2.2.5_ Can Xombo ____________________________________________ 21 2.2.6_ Can Paixano ___________________________________________ 21 2.2.7_ Urbanitzacions__________________________________________ 22 2.2.8_ Masies ________________________________________________ 22 3_ Estructura de l’Ordenança _____________________ 25 4_ Mesures per a l’aprofitament solar tèrmic_________ 27 4.1_ Introducció _______________________________________________ 27 4.2_ Condicions generals de les mesures solars ____________________ 30 4.3_ Sistema d’aprofitament solar tèrmic __________________________ 30 4.3.1_ Sistema adoptat_________________________________________ 30 4.3.2_ Càlculs necessaris_______________________________________ 31 4.3.3_ Paràmetres específics ____________________________________ 32 4.3.4_ Aportació energètica auxiliar _______________________________ 32 4.4_ Mesures de control ________________________________________ 32 4.5_ Requisits necessaris _______________________________________ 33 5_ Mesures per a l’estalvi d’aigua __________________ 35 5.1_ Condicions generals de les mesures d’estalvi d’aigua ___________ 35 Pàg. 4 MEMÒRIA I ANNEXES 5.2_ Sistemes per a l’estalvi d’aigua_______________________________ 35 6_ Mesures per a l’eficiència de l’enllumenat _________37 6.1_ Introducció________________________________________________ 37 6.2.1_ Abast i continguts ________________________________________ 38 6.2.2_ Àmbit d’aplicació_________________________________________ 38 6.2_ Zonificació ________________________________________________ 39 6.2.1_ Condicions generals ______________________________________ 39 6.2.2_ Criteris de zonificació _____________________________________ 39 6.3_ Nivells i característiques d’il·luminació ________________________ 40 6.3.1_ Condicions generals ______________________________________ 40 6.3.2_ Nivells i condicions d’il·luminació ____________________________ 41 6.3.3_ Il·luminació amb projectors_________________________________ 43 6.3.4_ Rètols lluminosos ________________________________________ 44 6.3.5_ Regulació del règim de funcionament ________________________ 44 6.4_ Làmpades i equips auxiliars _________________________________ 44 6.4.1_ Tipologia de làmpades ____________________________________ 45 6.4.2_ Tipologia d’equips auxiliars_________________________________ 45 6.5_ Lluminàries _______________________________________________ 45 6.5.1_ Flux Hemisfèric Superior instal·lat ___________________________ 45 6.5.2_ Grau d’estanquitat _______________________________________ 45 6.6_ Instal·lacions ______________________________________________ 46 6.6.1_Densitat de potència ______________________________________ 46 7_ Mesures fiscals _______________________________47 7.1_ Introducció________________________________________________ 47 7.2_ Introducció de conceptes mediambientals en la fiscalitat _________ 47 7.3_ Impostos i taxes afectades per l’Ordenança ____________________ 48 7.3.1_ Impost sobre Béns Immobles (IBI) ___________________________ 48 7.3.2_ Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO)_________ 49 7.3.3_ Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) ____________________ 50 7.3.4_ Taxa per la prestació de serveis d’intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions. ___________________________ 50 7.3.5_ Taxa urbanística _________________________________________ 51 Conclusions ____________________________________53 Agraïments _____________________________________55 Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 5 Bibliografia_____________________________________ 57 Referències bibliogràfiques _____________________________________ 57 Material obtingut a la xarxa______________________________________ 58 Comunicacions personals ______________________________________ 59 ANNEX A_ Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona ___________________ 61 Preàmbul_____________________________________________________ 61 Títol I. Mesures per a l’aprofitament d'energia solar tèrmica per a la producció d'aigua calenta sanitària _______________________________ 63 Capítol 1. Condicions generals de les mesures solars_________________ 63 Art 1. Objecte de les mesures solars___________________________________63 Art 2. Edificacions i construccions afectades_____________________________63 Art 3. Usos afectats ________________________________________________64 Art. 4. Definicions__________________________________________________64 Capítol 2. Sistemes d’aprofitament solar tèrmic ______________________ 65 Art 5. Sistema adoptat ______________________________________________65 Art 6. Càlcul de la demanda: paràmetres bàsics __________________________66 Art 7. Paràmetres específics de consum per a habitatges___________________67 Art 8. Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d’edificació _____68 Art 9. Inclinació i orientació del subsistema de captació ____________________68 Art 10. Irradiació solar a Mediona _____________________________________69 Art 11. Instal·lació de canonades i altres canalitzacions ____________________70 Art 12. Aportació energètica auxiliar ___________________________________70 Capítol 3. Mesures de control____________________________________ 70 Art 13. Sistema de control ___________________________________________70 Art 14. Mesures per evitar la legionel·la_________________________________71 Capítol 4. Requisits____________________________________________ 71 Art 15. Requisits formals a incorporar a les llicències d’obres o d’activitat ______71 Art 16. Clàusula de progrés tècnic_____________________________________72 Art 17. Protecció del paisatge urbà ____________________________________72 Capítol 5. Excepcions__________________________________________ 73 Art 18. Excepcions_________________________________________________73 Títol II. Mesures per a l’estalvi de l’aigua___________________________ 75 Capítol 1. Condicions generals de les mesures d’estalvi d’aigua_________ 75 Art 19. Objecte de les mesures d’estalvi d’aigua__________________________75 Art 20. Àmbit d’aplicació ____________________________________________75 Art 21. Persones responsables _______________________________________75 Pàg. 6 MEMÒRIA I ANNEXES Art 22. Definicions ________________________________________________ 76 Capítol 2. Sistemes per a l’estalvi d’aigua___________________________ 76 Art 23. Sistemes d’estalvi ___________________________________________ 76 Art 24. Reguladors de pressió _______________________________________ 77 Art 25. Airejadors per a aixetes i dutxes________________________________ 77 Capítol 3. Mesures per a l’aprofitament de les aigües pluvials ___________ 77 Art 26. Àmbit i usos de les mesures d’aprofitament d’ aigües pluvials_________ 77 Art 27. Disseny de la instal·lació de recollida d'aigua de pluja _______________ 78 Art 28. Sistema de rec _____________________________________________ 79 Art 29. Càlcul dels paràmetres _______________________________________ 80 Capítol 4. Aigua sobrant de piscines _______________________________ 80 Art 30. Àmbit i usos de l’aprofitament de les aigües de piscines _____________ 80 Art 31. Disseny de les instal·lacions d’aigua sobrant de piscines ____________ 81 Capítol 5. Altres disposicions_____________________________________ 81 Art 32. Cisternes dels inodors _______________________________________ 81 Art 33. Impacte visual______________________________________________ 82 Capítol 6. Requisits ____________________________________________ 82 Art 34. Requisits formals ___________________________________________ 82 Art 35. Millor tecnologia disponible____________________________________ 82 Títol III. Mesures per a l’eficiència de l’enllumenat ___________________ 83 Capítol 1. Condicions generals de les mesures lumíniques _____________ 83 Art 36. Objecte ___________________________________________________ 83 Art 37. Finalitat ___________________________________________________ 83 Art 37 Àmbit d’aplicació de les mesures per a l’eficiència de l’enllumenat______ 83 Art 38. Definicions ________________________________________________ 85 Capítol 2. Zonificació del municipi de Mediona _______________________ 87 Art 39. Condicions generals de zonificació______________________________ 87 Art 40. Criteris de zonificació ________________________________________ 87 Capítol 3. Nivells i característiques d' il·luminació_____________________ 90 Art 41. Nivells i característiques d' il·luminació___________________________ 90 Art 42. Nivells d'il·luminació _________________________________________ 90 Art 43. Limitació de la llum intrusa ____________________________________ 91 Art 44. Il·luminació amb projectors ____________________________________ 93 Art 45. Rètols lluminosos ___________________________________________ 96 Art 46. Regulació del règim de funcionament. ___________________________ 96 Capítol 4. Làmpades i equips auxiliars _____________________________ 97 Art 47. Tipologia de làmpada ________________________________________ 97 Art 48. Tipologia d'equips auxiliars____________________________________ 97 Capítol 5. Lluminàries __________________________________________ 98 Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 7 Art 49. Flux hemisfèric superior instal·lat________________________________98 Art 50. Grau d’estanqueitat __________________________________________98 Capítol 6. Instal·lacions_________________________________________ 99 Art 51. Encesa ____________________________________________________99 Art 52. Control de consum ___________________________________________99 Art 53. Regulació horària ____________________________________________99 Art 54. Densitat de potència_________________________________________100 Capítol 7. Enllumenat privat ____________________________________ 100 Art 55 Enllumenat exterior privat _____________________________________100 Art 56 Enllumenat interior privat______________________________________101 Art 57. Informació al ciutadà ________________________________________101 Títol IV. Mesures d’intervenció, control, infraccions i sancions _______ 103 Capítol 1. Responsables, obligacions i inspeccions__________________ 103 Art 58. Persones responsables ______________________________________103 Art 59. Obligacions de la persona titular _______________________________103 Art 60. Inspeccions _______________________________________________104 Capítol 2. Mesures cautelars, infraccions i sancions _________________ 104 Art 61. Mesures cautelars __________________________________________104 Art 62. Infraccions ________________________________________________105 Art 63. Sancions__________________________________________________107 Art 64. Procediment sancionador_____________________________________108 Art 65. Suspensió d’obres i activitats__________________________________108 Títol V. Acció de foment _______________________________________ 109 Capítol 1. Mesures fiscals i subvencions __________________________ 109 Art 66. Mesures fiscals_____________________________________________109 Títol VI. Altres disposicions ____________________________________ 111 Capítol 1. Altres disposicions ___________________________________ 111 Art 67. Informació als usuaris _______________________________________111 Art 68. Obligatorietat ______________________________________________111 Art 69. Entrada en vigor____________________________________________111 ANNEX A.1_ Memòria tècnica___________________________________ 113 A.1.1_ Memòria tècnica per a instal·lacions d’aprofitament solar tèrmic __ 114 A.1.2_ Memòria tècnica per a instal·lacions d’enllumenat _____________ 123 A.1.2.1_ Enllumenat públic _________________________________________123 A.1.2.2_ Enllumenat Privat _________________________________________131 ANNEX A.2_ Manteniment de les instal·lacions ____________________ 133 A.2.1_ Manteniment de les instal·lacions solars tèrmiques ____________ 133 A.2.2_ Manteniment de les instal·lacions d’estalvi d’aigua_____________ 137 Pàg. 8 MEMÒRIA I ANNEXES A.2.3_ Manteniment de les instal·lacions d’enllumenat________________ 138 ANNEX A.3_ Distribució zonal de Mediona ________________________ 141 A.3.1_Criteris de zonificació ____________________________________ 141 A.3.2_ Distribució concreta en els nuclis urbans_____________________ 149 ANNEX B_ Estudi per a l‘aplicació de les mesures solars en un habitatge unifamiliar _______________________165 B.1_ Dades de l’habitatge_______________________________________ 166 B.2_ Disseny de la instal·lació___________________________________ 168 B.3_ Diagnòstic solar domèstic per a aigua calenta sanitària _________ 176 Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 9 Glossari Termes relacionats amb l’aprofitament solar Acumulador solar Dipòsit on s’acumula l’aigua escalfada per l’energia solar. Captador solar tèrmic Sistema capaç de transformar la radiació solar incident en energia tèrmica d’un fluid de treball. Circuit primari És per on el fluid de treball recull l’energia solar i la transmet a l’acumulador solar mitjançant el bescanviador de calor. Està constituït per captadors i canonades. Circuit secundari Circuit en el qual el fluid de treball recull l’energia transferida del circuit primari per ser distribuïda als punts de consum. Control diferencial de temperatures Dispositiu electrònic que arrenca o atura les bombes en funció de la diferència de temperatura prefixada entre els captadors i l’acumulador solar. Energia de suport Font energètica que complementa l’energia solar fins a cobrir les necessitats. Instal·lacions de sistema directe Són aquelles en les que el fluid de treball és la mateixa aigua del consum. Instal·lacions de sistema indirecte Són aquelles instal·lacions en que el líquid de treball es manté en un circuit tancat, sense possibilitat de ser distribuït al consum. Instal·lació amb circulació forçada Són aquelles instal·lacions equipades amb dispositius (bombes) que provoquen el moviment del fluid de treball pel circuit. Pàg. 16 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 17 2_ El terme municipal de Mediona 2.1_ Situació del municipi El municipi de Mediona es troba situat a la província de Barcelona i dins d’aquesta, a la zona més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès. El terme municipal limita per tres dels seus quatre punts cardinals amb la comarca de l’Anoia. La figura 2.1 ens mostra la situació del municipi dins de Catalunya i de la comarca. Fig. 2.1. Mapa de comarques de Catalunya on destaca l’Alt Penedès. Dins d’aquesta comarca trobem el municipi de Mediona. (Font: Ajuntament de Mediona, elaboració pròpia del muntatge). Pàg. 18 MEMÒRIA I ANNEXES 2.2_ Principals característiques del municipi El clima de Mediona és una mica diferent de la resta de la comarca pel fet de trobar-se gran part del territori envoltat d’altes muntanyes i a una alçada bastant notable (430 metres de mitjana). El clima és típic Mediterrani, de muntanya mitjana i baixa, més semblant al de Igualada (Anoia) que al d’un municipi de l’Alt Penedès. La humitat relativa és la d’un clima sec. El vent que hi predomina a l’hivern és del Nord Oest, fred i sec, conegut com el vent de dalt (Mestral). A la primavera i a l’estiu és del Sud Oest (Llebeig), que és càlid i humit. La tramuntana no és gaire freqüent. Tot això converteix el lloc en una zona saludable. El gentilici apte per a tots els habitants del municipi és Medionenc/enca. Mediona té una extensió de 47,61 Km2. És un terme és molt muntanyós, ric en aigües subterrànies. Al mig del municipi hi ha una vall, on es troben els nuclis de població més importants i el nombre més gran de parcel·les de terra conreada. Té també un desnivell considerable; el lloc més baix és de 300 metres sobre el nivell del mar, on es troba el barri conegut per Terme Baix; el punt més alt és a la Serra del Bolet, amb 781 metres d’alçada. Actualment Mediona té una població d’aproximadament 2.000 habitants repartits entre les poblacions de Sant Joan de Mediona, Cases noves de Can Pardo, Sant Pere Sacarrera, Can Xombo, Can Paixano, Agulladolç o Terme Baix, i també entre les urbanitzacions (Font del Bosc, Sant Elies, Can Verdaguer, Monterrey Parc i Can Xamaio). Aquests deu nuclis de població tenen característiques diverses, tres d’ells són de tipus residencial i de segona residència i els altres set son marcadament rurals, però amb economies diverses. La riquesa del municipi és patent, no ha conegut mai l’atur i disposa de dues indústries importants, una tèxtil i una manufacturaria de paper (tovallons de tot tipus, paper de cuina, etc.) que exporta a tota España i Europa, funcionant amb alta tecnologia de reciclatge integral de l’aigua en tot el seu procés. Algunes masies són de notable interès històric, ja que moltes han estat l'embrió del nucli de població que s'ha format al seu entorn. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 19 A la figura 2.2 podem veure el mapa del terme municipal. Fig. 2.2. Mapa del terme municipal de Mediona. (Font: Ajuntament de Mediona i MUNICAT, Municipis i comarques de Catalunya). 2.2.1_ Sant Joan de Mediona Sant Joan de Mediona és el nucli de població més gran i també la capital del municipi. A Sant Joan hi ha l’Ajuntament, la majoria de serveis. El barri de l’església és un petit nucli compost per l’església, la rectoria i tres carrerons molt pintorescos. És d’estructura antiga i destaca la pavimentació feta amb lloses. Al sud-est del poble, al peu del camí que va al castell de Mediona, tocant a la riera, hi ha el barri del Molí, en el que hi ha una nau amb volta de mig punt de pedra treballada. Pàg. 20 MEMÒRIA I ANNEXES A la figura 2.3 podem veure una imatge de Sant Joan de Mediona. Fig. 2.3. Sant Joan de Mediona. Imatge cedida per M. Àngels Balada Ventura, 2004. 2.2.2_ La Quadra d’Agulladolç (Terme Baix) La Quadra d’Agulladolç també és conegut per Terme Baix. No forma cap nucli de població com Can Paixano o Can Xombo, sinó que és una barriada de cases disseminades. Aquestes cases estan situades al sector oriental del terme, a banda i banda de la carretera de Caneletes (Cabrera d’Anoia), a uns 3 Km de Sant Pere Sacarrera. El centre històric és la capella de santa Margarida, que és una construcció del segle XI. 2.2.3_ Sant Pere Sacarrera Sant Pere Sacarrera es troba a uns 5 km de Sant Joan de Mediona, a on es creuen la carretera que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès i la carretera que va a la Llacuna. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 21 Està a uns 485 metres d’alçada, i és de la mateixa època que Can Paixano, Can Xombo i les Cases Noves de Can Pardo. Aquest nucli urbà es va anar formant al voltant de la capella de Sant Pere. Encara que sigui un nucli de població modern, les seves arrels són ben antigues; possiblement daten de l’època de la repoblació al segle XI. 2.2.4_ Cases noves de Can Pardo Cases noves de Can Pardo és un petit nucli de població a uns 495 metres d’alçada. Està situat al límit amb el terme de la Llacuna, a uns 2’5 km al sud oest de Sant Joan de Mediona. El lloc és modern, nascut a la segona meitat del segle XIX, en un moment en què es va produir un fort augment de població al municipi. El nom l’agafa de la masia de Can Pardo Vell, avui en ruïnes, situada al lloc on hi ha l’antena de l’emissora de Ràdio Mediona, dalt d’un petit turonet, al nord del poble. 2.2.5_ Can Xombo Can Xombo es troba a 450 metres d’alçada, a 1 km al nord oest de Sant Joan de Mediona, al peu de la carretera que porta a la Llacuna i prop de la riera de Mediona. Per Can Xombo passa la riera de Can Xombo o de Puigfred. Aquest barri es va formar a mitjans del segle XIX. A mesura que anava creixent, anava guanyant terreny al bosc. Actualment consta d’un carrer de cases agrupades que no estan en massa bon estat, i unes altres una mica més restaurades. 2.2.6_ Can Paixano Can Paixano es un nucli petit que es troba al límit amb el terme de la Torre de Claramunt. Actualment és el lloc habitat més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès. Té 460 metres d’alçada i s’hi arriba per un camí asfaltat que surt de la urbanització Font del Bosc. També s’hi pot anar per un trencall que s’agafa a la carretera comarcal d’Igualada. Pàg. 22 MEMÒRIA I ANNEXES 2.2.7_ Urbanitzacions Les urbanitzacions no són un fenomen nou a Mediona. Hi ha constància que l’any 1925 ja hi havia diverses torres d’estiueig a Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera. Aleshores, només un sector molt reduït de la societat podia permetre’s aquest esbarjo, per tant, van ser poques les segones residències que es van construir. A partir de la segona dècada dels anys seixanta alguns promotors i constructors van comprar terrenys situats a les muntanyes, van fer parcel·les i les van vendre per construirhi cases de segona residència. Actualment aquests indrets tenen nom propi: La Font del Bosc, Sant Elies, Can Verdaguer, Monterrey Parc i Can Xamaio. 2.2.8_ Masies Diverses masies Medionenques són del segle XI. En aquella època, algunes masies es situaven a prop del castell i de les vies de comunicació. La consolidació de l’actual masia Medionenca va ser al segle XVI. Aquest disseny va anar evolucionant i modificant-se durant el segle XVIII. Al segle XIX va perdre protagonisme a favor dels nuclis de població agrupada. Avui, moltes masies no són més que reflex testimonial d’èpoques passades. Un cert nombre ha estat l’embrió del nucli de població que s’ha format al seu entorn. Això ha convertit el municipi de Mediona en un terme amb nuclis de població agrupada, bastant separats uns dels altres, de manera que la població està força disseminada. Hi ha diverses masies d’interès, sota el punt de vista històric o artístic, com per exemple Can Maristany (Òlim Can Pujó), que està dins de la urbanització de la Font del Bosc, a 515 m. d’alçada, al carrer principal d’entrada (a prop de Sant Pere Sacarrera). La Freixeneda és una antiga masia a la dreta de la carretera que porta a Caneletes. Està propera al límit amb Cabrera d’Anoia, a l’antiga quadra d’Agulladolç, i es troba a 355 metres d’altura. La masia de Santa Margarida està al costat de la capella romànica, i de la qual agafà el nom. Can Masana també és coneguda per Òlim mas de Prades. A dins està la capella de Sant Elies. Està al peu del pujol d’en Pujó. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 23 La masia de Ginoles està envoltada per edificacions, terra de conreu i bocs. Està prop del pujol de Conques i conserva un valuós arxiu històric. Can Vic, també és conegut per Can Vic Vell i antigament per Can Vic de Sobiranes. Es troba a la zona de ponent del terme, al nord de les Cases noves de Can Pardo, a 530 metres d’alçada. Puigfred és una altra masia que està al sector occidental del terme, a 524 m. d’alçada. És molt interessant perquè data del segle XVIII i encara conserva intacte la seva estructura. La masia de Puigmoltó està a l’esquerra de la carretera de Sant Joan de Mediona, en direcció Cases noves, a 468 m d’alçada. És de l’època medieval i encara conserva la seva estructura. A la figura 2.4 podem veure la guia de carrers de Mediona. Fig. 2.3. Guia de carrers de Mediona. (Font: Ajuntament de Mediona i MUNICAT, Municipis i comarques de Catalunya ). Pàg. 24 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 25 3_ Estructura de l’Ordenança El mot “Ordenança” és el terme que s’utilitza per nomenar aquelles lleis regulades a nivell municipal. Normalment, per damunt d’una Ordenança hi ha una Llei o Decret a nivell autonòmic, i per damunt d’aquesta una de nivell estatal o Real Decret. Quanta més població i més gran és el territori als que afecta una llei, més genèrica acostuma a ser aquesta. Hi ha lleis de tipus medi ambiental a nivell estatal i autonòmic, però de vegades no són prou concretes pel que fa a les característiques pròpies del municipis. En el cas de normes d’aquest tipus és especialment interessant que la legislació es faci a nivell municipal, ja que només d’aquesta manera es podrà respectar la casuística pròpia del municipi. L’Ordenança que s’exposa està dividida en tres parts: La primera part va dirigida a l’aprofitament solar. Consisteix en unes mesures per a l’aprofitament solar tèrmic, concretament, es donen un conjunt de normes per a regular la incorporació de sistemes de captació d’energia solar tèrmica de baixa temperatura per a l’escalfament d’aigua calenta sanitària. La segona part va dirigida a l’estalvi d’aigua. Consisteix en un conjunt de normes d’obligatori compliment respecte les instal·lacions d’aigua sanitària, les de recollida i utilització de les aigües pluvials i un seguit de recomanacions per als sistemes que aprofiten l’aigua sobrant de piscines. La tercera part va dirigida a l’eficiència de l’enllumenat, entre d’altres coses, per a reduir la contaminació lumínica. Cadascuna d’aquestes parts és un títol, i cadascun d’aquests títols està dividit en capítols, que a la vegada estan dividits en articles. Els articles són el subconjunt més petit del document, cadascun d’ells és una mesura o norma d’obligat compliment. El text de l’Ordenança i tots els seus articles es poden veure en detall a l’ANNEX A d’aquest document (Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona). Pàg. 32 MEMÒRIA I ANNEXES Cal considerar un consum mínim d’aigua calenta de 160 litres per habitatge tipus i dia a la temperatura de 50ºC. S’entén per habitatge tipus aquell que correspon a un programa funcional de quatre persones. Per a habitatges amb altres programes funcionals caldrà considerar el consum que resulti d’aplicar el criteri de proporcionalitat, segons el nombre de persones que legalment correspongui al seu programa funcional tal i com s’exposa a l’article10 de l’Ordenança. 4.3.3_ Paràmetres específics Hi ha diversos paràmetres específics que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar les instal·lacions, aquests paràmetres són el consum d’aigua calenta sanitària, la inclinació i orientació del subsistema de captació i la irradiació solar. Aquests paràmetres es tracten en detall als articles 7, 8, 9 i 10 de l’Ordenança. 4.3.4_ Aportació energètica auxiliar Per tal de fomentar al màxim l’ús d’energies renovables, l’article 12 de l’Ordenança estableix que l’energia de suport, procedent de fonts energètiques tradicionals, haurà de ser obligatòriament gas ciutat, gas butà o gas-oil, o biocombustibles. Per a l’escalfament de l’aigua calenta sanitària (ACS), només podrà usar-se energia de la xarxa elèctrica en el cas que es contracti la tarifa nocturna i el funcionament de l’acumulador sigui per la nit. 4.4_ Mesures de control Cal que totes les instal·lacions que s’executin en compliment d’aquestes mesures disposin dels aparells adequats de mesura d’energia tèrmica i control (temperatures, cabals, pressió) que permetin comprovar el funcionament del sistema. Totes les instal·lacions han de ser revisades, cada cinc anys, per entitats degudament autoritzades. El titular ha de lliurar a l’Ajuntament una còpia autèntica de l’informe que hagi emès l’empresa i, en el seu cas, ha de procedir a corregir les anomalies o defectes Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg, 33 de funcionament posats en relleu per l’informe, aportant, en aquest supòsit, justificant (en modalitat d’informe) de l’empresa acreditatiu de la correcció de les deficiències. Aquestes revisions són independents del contracte de manteniment que s’exigeix a l’article 6 de l’Ordenança. Pel que fa a les instal·lacions d’aigua calenta sanitària s’haurà de complir de manera especial el capítol ITE 2.5 (Producció centralitzada d’aigua calenta sanitària) del Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE). Com a mesura complementaria per evitar la formació de colònies de legionel·la s’haurà de programar el sistema d’aigua calenta sanitària per a que la temperatura del acumulador/s s’elevi automàticament fins a 70 ºC durant una hora, al menys un cop per setmana. 4.5_ Requisits necessaris Hi ha un seguit de requisits bàsics que cal tenir present a l’hora de realitzar les instal·lacions. A la sol·licitud de la llicència urbanística d’obres o de la llicència o permís ambiental cal acompanyar el projecte bàsic de la instal·lació d’energia solar, amb els càlculs analítics escaients per justificar el compliment d’aquestes mesures. El funcionament de les instal·lacions d’energia solar no pot posar-se en marxa fins que s’acrediti la presentació del certificat de compliment de mesures realitzat segons el model d’apèndix 06.1 del Reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE) signat per tècnic competent i visat pel col·legi corresponent o entitat degudament capacitada. Per a l’obtenció de la corresponent llicència municipal de primera ocupació, o de l’acta de comprovació favorable de l’activitat, és una condició necessària la presentació d’un contracte de manteniment de la instal·lació solar que prevegi, almenys, una revisió de la instal·lació cada dos anys; la subscripció d’aquest contracte és un deure dels subjectes obligats per aquestes mesures. L’aplicació d’aquestes mesures s’ha de fer en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. L’alcalde, previ informe del tècnic municipal, pot dictar les disposicions adients per adaptar les previsions tècniques d’aquestes mesures als canvis tecnològics que es puguin produir. En aquest sentit, la llicència queda sotmesa a la reserva de modificació no substancial del seu clausulat o condicions, per tal de fer possible la permanent adaptació als avanços tecnològics. Pàg. 34 MEMÒRIA I ANNEXES En les instal·lacions regulades en aquestes mesures, s’ha d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o el trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també s’ha atendre a la preservació i a la protecció dels edificis, els conjunts, els entorns i els paisatges inclosos en els corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni. Aquestes disposicions s’expliquen amb més detall als articles 15, 16 i 17 del text de l’Ordenança. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 35 5_ Mesures per a l’estalvi d’aigua L’estalvi d’aigua pot semblar un tema menys important que l’anterior, però el cert és que la instal·lació d’elements d’estalvi i aprofitament de l’aigua als habitatges suposa una disminució considerable de la despesa d’aquesta i per tant, un gran benefici per al mediambient. 5.1_ Condicions generals de les mesures d’estalvi d’aigua L’objecte d’aquestes mesures és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria. A l’Article 20 de l’Ordenança es defineix el seu àmbit d’aplicació i a l’Article 21 les persones responsables. 5.2_ Sistemes per a l’estalvi d’aigua Els dispositius i sistemes d’estalvi d’aigua que es reglamentaran en aquesta Ordenança són els reguladors de pressió de l’aigua d’entrada, els airejadors per a aixetes i dutxes, els sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials, els reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines (amb caràcter voluntari) i les cisternes dels wàters. S’hauran d’instal·lar reguladors de pressió per a cada comptador individual d’entrada d’aigua dels habitatges tal com queda estipulat a l’Article 24 de l’Ordenança. També caldrà instal·lar mecanismes reductors de cabal (Article 25). Mediona és un municipi que podríem qualificar de residencial, ja que el 80% dels habitatges són xalets unifamiliars, i la majoria d’aquests xalets tenen gespa al jardí. Aquesta és una planta que necessita molta aigua per al seu manteniment i això fa que els ciutadans de Mediona utilitzin molta aigua per al rec. Aquest és el motiu que ha fet que es decidís reglamentar com a obligatòria la incorporació de sistemes d’aprofitament de les aigües pluvials (Articles 26-29). Som conscients que aquesta mesura pot resultar polèmica a l’hora de la seva implantació. Pàg. 36 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 37 6_ Mesures per a l’eficiència de l’enllumenat 6.1_ Introducció L’enllumenament artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, no en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessari per a la realització d’un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives. No obstant això, un disseny o un ús inadequats de les instal·lacions d’enllumenament té conseqüències perjudicials per a la biodiversitat i el medi ambient, en la mesura que s’estiguin alterant, d’una manera desordenada, les condicions naturals de foscor que són pròpies de les hores nocturnes. D’altra banda, un enllumenament nocturn excessiu o defectuós constitueix una forma de contaminació, en tant que afecta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural i ha d’ésser protegit, tant perquè es tracta d’un patrimoni comú de tots els ciutadans com per la necessitat de possibilitar-ne l’estudi científic. Un enllumenament nocturn que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d’energia i fa possible un notable estalvi energètic. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’ús eficient dels recursos és un dels principis bàsics de desenvolupament sostenible. L’enllumenat públic de Mediona des del punt de vista de l’eficiència energètica demostra un ampli potencial de millora. Aquesta problemàtica s’entrellaça amb la de sostenibilitat amb influències mútues especialment en aspectes de contaminació lumínica. És convenient que les previsions abastin el conjunt total de la població i una política de continuïtat en el temps. L’aprovació de mesures per a reglamentar l’enllumenat exterior, pot ser una eina útil i operativa en la dinàmica diària de Gestió Municipal. Les mesures lumíniques que aquí s’exposen estan basades en un model d’ordenança per a l’eficiència de l’enllumenat proposat pel Dr. Ramón San Martín Páramo. En tot moment s’han respectat els preceptes de la LLEI 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Pàg. 38 MEMÒRIA I ANNEXES 6.2.1_ Abast i continguts L’Ordenança exposa les mesures necessàries per a què les instal·lacions que es realitzin a partir de l’aprovació s’adaptin als criteris d’ eficiència energètica i protecció contra la contaminació lumínica, per això va dirigida principalment a les noves instal·lacions d’enllumenat, però per què en un futur aquesta condició pugui abastar a tot l’enllumenat predient també un termini màxim per a l’adaptació de les existents en el moment de l’aprovació. 6.2.2_ Àmbit d’aplicació L’article 37 defineix el termini màxim permès per a realitzar l’adaptació a les prescripcions de l’Ordenança de les instal·lacions d’enllumenat existents en el moment de la seva posada en vigor que, en algun aspecte, poguessin incomplir. Es va decidir que aquest termini fos de 4 anys, ja que aquest és el termini màxim establert per la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’Ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i també perquè convé que sigui un termini reduït per tal d’evitar la prolongació de condicions inadequades. Som conscients, que el volum operatiu i econòmic de les feines a realitzar pot dificultar la seva execució. Per aquest motiu, a més a més de l’Ordenança seria bo elaborar un pla d’adequació en el que es definissin i valoressin totes les actuacions necessàries i també s’estudiessin els possibles beneficis i estalvis: disminució de consum, millores d’il·luminació, facilitat de manteniment. Partint d’aquest estudi, seria convenient establir, a part del termini total, una priorització que permetés descomposar-lo en diferents etapes. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 39 6.2_ Zonificació Les diverses zones de la població, presenten exigències diferents, en funció de les seves característiques, usos i condicions. D’acord amb la llei 6/2001, de 31 de Maig, els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció establert per aquesta llei, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per reglament. En aquest apartat es defineixen els criteris de classificació que poden permetre en cada cas l’atribució de les condicions adequades. D’aquesta forma es pot aconseguir que les diferents zones tinguin condicions d’il·luminació adaptades a les seves necessitats, evitant al mateix temps que en altres les prestacions excessives portin a un consum innecessari. 6.2.1_ Condicions generals Com ja s’ha comentat, les exigències respecte a característiques d’il·luminació o tipologia d’instal·lacions difereixen segons el tipus de zona que es tracti. Aquesta diferenciació és crítica per dos motius: Respectar les exigències pròpies de la zona és necessari per a proporcionar un servei adequat, però superar-les no condueix a millores en les condicions urbanes, sinó a un increment del consum energètic i la contaminació lumínica. L’increment innecessari de prestacions en una zona determinada repercuteix en les restants (especialment en les properes) ja que per comparació poden semblar insuficientment ateses. És important establir unes condicions equilibrades en tota la població. 6.2.2_ Criteris de zonificació S’adoptaran dos criteris bàsics: • Característiques d’intensitat d’ús • Grau de protecció contra la contaminació lumínica Pàg. 40 MEMÒRIA I ANNEXES En primer lloc, les característiques d’intensitat d’ús (article 46.1), estableix la diferenciació de zones en funció del tipus d’ús (circulació de vehicles, residencial, urbana...) i de les seves característiques. En segon lloc, el grau de protecció contra la contaminació lumínica (article 46.2). La contaminació lumínica no afecta només a la zona d’implantació de les instal·lacions sinó que es difon a llargues distàncies. S’ha de procurar, per tant, limitar la utilització d’instal·lacions potencialment contaminats a aquelles zones a on la seva demanda resulti més justificada i evitar-les completament allà a on puguin resultar especialment perjudicials. La zonificació que es presenta, respon a l’habitual en la Normativa i Recomanacions internacionals. A l’ANNEX A.3 s’han definit mitjançant plànols i llistats, les zones dins del terme municipal, que corresponen a cadascuna de les classificacions. En els casos en que les exigències amb respecte a la zonificació per ús o protecció de la contaminació difereixen, prevaldrà la més exigent. 6.3_ Nivells i característiques d’il·luminació En aquest apartat s’estableix els nivells i condicions d’il·luminació convenients per a garantir les condicions d’ús nocturn, en funció dels diversos tipus d’enllumenat i zones d’implantació, respectant al mateix temps condicions d’eficiència i sostenibilitat. 6.3.1_ Condicions generals Per tal d’evitar perjudicis per defecte o excés en les condicions d’il·luminació, s’han respectat les consideracions següents: • Han de considerar-se sempre les condicions en servei, és a dir, prendre en consideració les inevitables pèrdues per depreciació de les instal·lacions. • Les condicions d’il·luminació previstes s’hauran de justificar mitjançant l’aportació dels càlculs corresponents, i l’enginyer municipal de Mediona comprovarà els esmentats càlculs abans de l’aprovació. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 41 6.3.2_ Nivells i condicions d’il·luminació A l’article 42, es presenta una proposta de taula adaptada a la zonificació per criteris d’ús. Únicament a l'última columna (FHS inst) intervé el criteri de protecció contra la contaminació lumínica. Les zones amb variacions substancials en les seves condicions de servei, adoptaran en cadascun dels períodes la classificació corresponent. Els criteris lumínics especificats són els següents: Em: Nivell d’il·luminació en servei (veure definició en Art 38). S’especifiquen els valors màxim i mínim admissibles, diferenciant-se entre la il·luminació de voreres i calçades Um: Uniformitat mitjana d’il·luminància (veure definició en Art 38). S’aplica a l’àrea de la calçada i ha de considerar-se el valor mínim a assolir. FHS inst: Flux Hemisfèric Superior de la Lluminària (veure definició en Art 44). Incideix principalment en la contaminació lumínica, pel que en molts casos està lligat a la zonificació per protecció. El valor exposat és el màxim admissible. A l’ANNEX A.4 hi ha les especificacions d’acord amb la zonificació adoptada i les seves condicions específiques. Els valors adoptats en la delimitació de criteris lumínics, s’han obtingut a partir del model del Dr. Ramón San Martín Páramo, i sempre evitant un increment injustificat, ja que el consum energètic i la contaminació creixen proporcionalment al nivell d’il·luminació existent. Limitació de la llum intrusa Llum intrusa és aquella que envaeix zones alienes a les previstes per la il·luminació. Aquestes zones poden ser habitades (espais urbans, fins i tot l’interior dels edificis a través de les finestres) o naturals. En ambdós casos poden produir-se molèsties o perjudicis als éssers humans, fauna o vegetació, i representa, per suposat, un consum d’energia innecessari. Per limitar la llum intrusa s’estableixen condicions màximes admissibles en tres aspectes essencials: • Il·luminació en els plans verticals que limiten la zona a estudiar, especialment façanes Pàg. 48 MEMÒRIA I ANNEXES La Ley reguladora de Haciendas Locales (LHL) regula els recursos de totes les Hisendes Locals: municipis, províncies, mancomunitats i altres entitats locals associatives, comarques i altres entitats locals d’àmbit inferior o superior al municipi, i especifica quins són els recursos de cadascuna. Les possibilitats de fer més ecològica la fiscalitat local no prevenen només de la utilització de disposicions de caràcter ambiental de la Ley reguladora de Haciendas Locales (LHL), sinó d’aprofitar els marges que deixa per definir els tributs i la resta de recursos de les hisendes locals, fent que a part de la seva funció fiscal, compleixin també la funció de afavorir pràctiques ambientalment sostenibles. 7.3_ Impostos i taxes afectades per l’Ordenança 7.3.1_ Impost sobre Béns Immobles (IBI) L’IBI és en general l’impost municipal quantitativament més important i per tant, la introducció de criteris ecològics en aquest impost pot ser de gran ajut en l’aplicació de l’Ordenança. En els immobles s’hi origina gran part del consum energètic que es produeix a les ciutats i municipis, i en conseqüència, tindria molt sentit que, de forma complementària al valor cadastral, l’IBI utilitzés com a base imposable algun indicador de les característiques medi ambientals de l’edifici. Això estimularia en gran manera la construcció energèticament eficient, la incorporació de sistemes d’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables. Una disposició important, introduïda recentment en la LHL (Art. 75.5) a través del Real Decreto-Ley 2/2003, de 25 de abril, de Medidas de Reforma Econòmica, és que els ajuntaments podran establir una bonificació de fins al 50% de la quota íntegra de l’impost per als béns immobles destinats a l’habitatge en els quals s’hi hagin instal·lat sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per autoconsum. És important assenyalar que es tracta d’una bonificació que els ajuntaments poden aplicar optativament i per tant és bàsic que així quedi establert a l’ordenança fiscal, així com les característiques de la mateixa. La millor forma de potenciar l’aprofitament solar per part d’un municipi és amb l’aprovació d’una Ordenança municipal solar. En aquests casos, no es necessari establir la bonificació de l’IBI per als habitatges o construccions als quals l’ordenança ja establís l’obligació legal de fer aquest aprofitament. No obstant això, per casos d’edificis o fonts Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 49 energètiques no afectes a l’ordenança solar o pel cas de municipis que encara no la tinguin en marxa, pot ser molt positiu establir aquesta bonificació i situar-la en el seu import màxim. També pot tenir sentit en el cas què, tot i disposar de l’ordenança solar, l’ajuntament vulgui que els ciutadans no percebin les disposicions de la mateixa com a econòmicament gravoses. Si l’Ordenança que es proposa en aquest treball fos aprovada, el municipi de Mediona establiria una subvenció d’una part d’una quota de l’IBI en els immobles amb instal·lacions per aprofitament solar, d’estalvi d’aigua i d’eficiència de l’enllumenat. El percentatge de la subvenció seria del 20% i s’aplicaria durant els cinc anys següents a la instal·lació, tant si la instal·lació s’hagués realitzat per l’obligació de complir l’Ordenança com si es fes amb caràcter voluntari. Per a gaudir d’aquesta subvenció, s’hauria de tenir la documentació necessària que acredités que l’habitatge disposa de tots els sistemes que es reglamenten a l’Ordenança. 7.3.2_ Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) L’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) és un tribut indirecte i d’establiment voluntari sobre la realització, dins del terme municipal, de qualsevol construcció, instal·lació o obra per la qual s’exigeixi l’obtenció de la corresponent llicència municipal d’obres o urbanística. Els subjectes passius d’aquest impost són els propietaris de la construcció, instal·lació o obra, siguin o no propietaris de l’immoble on aquesta es realitzi. Quan aquesta no sigui realitzada pel subjecte passiu tindrà la condició de substitut qui sol·liciti la corresponent llicència o realitzi les construccions, instal·lacions o obres, que en qualsevol cas podrà exigir al contribuent l’import satisfet. L’ICIO és l’ingrés més important que tenen els ajuntaments en un procés d’urbanització o obres. El supòsit de bonificació amb finalitat ambiental previst a la LHL (Art. 104.2.b), de fins al 95%, per construccions, instal·lacions o obres que incorporin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per a l’autoconsum. Pàg. 50 MEMÒRIA I ANNEXES En el cas de Mediona, es faria extensa aquesta bonificació a les construccions, instal·lacions o obres que incorporin sistemes per a l’aprofitament tèrmic, l’estalvi d’aigua i l’eficiència de l’enllumenat, rebaixant aquest impost fins al 50%, tant si les mesures de l’Ordenança s’apliquessin de forma obligatòria com voluntària. 7.3.3_ Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) Fins l’any 2002 l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) era el segon impost local en importància, i aportava aproximadament el 8% dels ingressos municipals. No obstant això, l’abast d’aquest impost s’ha vist molt limitat amb l’aprovació de la Ley 51/2002 que modifica la LHL. Aquesta Llei (art .83.1.c) estableix l’excepció de l’impost de tots els subjectes passius que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 €, cosa que suposa el 92% dels fins aleshores contribuents. L’IAE està concebut com un impost sobre el volum d’activitat econòmica, per tant, introduir-hi elements amb finalitats ambientals és complicat, ja que l’impost té una finalitat principalment recaptatòria. Tant mateix, des de la Llei 51/2002, la importància de l’IAE ha disminuït molt. Així, la reducció del nombre de contribuents d’aquest impost ha fet que també s’hagi reduït la seva capacitat potencial per incidir en temes mediambientals. 7.3.4_ Taxa per la prestació de serveis d’intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions. L’article 57 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental estableix que la prestació dels serveis administratius relatius als procediments d’autorització ambiental, llicència ambiental i comunicació, tinguin vinculades les corresponents taxes. Constitueix el fet imposable de la taxa l’activitat municipal tècnica i administrativa de comprovació que les activitats i instal·lacions que es realitzin en el terme municipal s’ajustin al marc normatiu. Sobre la taxa es poden aplicar bonificacions amb finalitat ambiental, es per això, que s’ha decidit que si l’Ordenança entrés en vigor, aquesta taxa no s’aplicaria. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 51 7.3.5_ Taxa urbanística Es poden introduir conceptes mediambientals en la taxa urbanística, però degut a la singularitat, dificultat tècnica i jurídica que suposaria fer-ho, s’ha proposat no bonificar mitjançant aquesta taxa la incorporació de les instal·lacions reglamentades en l’Ordenança. Pàg. 52 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 53 Conclusions De la realització del present treball s’han extret principalment les següents conclusions: • Caldria Introduir l’àmbit municipal, com una nova línia d’especialització o intensificació de la carrera d’Enginyeria Industrial. En l’actualitat, no hi ha cap facultat que contempli aquesta especialitat, ja que s’han detectat les necessitats reals d’un nou tipus de professional, amb una formació especifica, per al desenvolupament de tasques pròpies de l’enginyeria Municipal. • Com a complement de la idea anterior, seria bo iniciar un nou concepte de PFC, fonamentat en les necessitats reals de l’enginyeria municipal, ( Tècnics /socials i ambientals). • Caldria potenciar les relacions entre la universitat i l’administració local mitjançant convenis de col·laboració i realitzar exercicis pràctics en ajuntaments. • L’aplicació a tota Catalunya de les mesures d’eficiència enumerades en aquesta Ordenança, suposaria un estalvi d’energia primària d’aproximadament el 3 %. • El Dr. Ramón San Martín Páramo, al seu model d’Ordenança per a l’enllumenat, cita la següent frase: “L’enllumenat públic des del punt de vista de l’eficiència energètica, presenta un ampli potencial de millora.” Durant la realització d’aquest projecte s’ha constatat àmpliament aquesta afirmació i s’ha fet extensa als àmbits de l’aprofitament solar i l’estalvi d’aigua. Pàg. 54 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 55 Agraïments Per fer aquest treball he tingut la sort de comptar amb nombroses col·laboracions. Totes les persones, sense excepció, a les quals he demanat informació s'han prestat a donarme ajuda i assessorament. En primer lloc, voldria donar les gràcies al Dr. Ramón San Martín Páramo per haver-me donat l’oportunitat de fer aquest treball i la documentació necessària per començar-lo. Al Sr. Servand Casas, alcalde de Mediona, pels seus suggeriments i decisions. A l’equip de govern municipal, per l’interès i recolzament en aquesta iniciativa, per acollirme a l’ajuntament i per proveir-me d’informació, plànols i fotografies. Al Sr. Carles González per l’assessorament en el tema de mesures fiscals. Al Sr. Xavier Canals per la seva disponibilitat per respondre les meves preguntes sobre aigua calenta sanitària i legionel·la. Finalment, voldria agrair al Sr. Lluí Ferrero i Andreu la seva ajuda i suport, que van més enllà de la simple supervisió d’un projecte final de carrera. Lluís, gràcies per posar la idea sobre la taula, per orientar-me, pels teus consells, per la teva paciència... i sobretot... gràcies per tot el que he après treballant al seu costat. A tots ells, Moltes gràcies BARCELONA a 29 de Gener de 2005 Pàg. 56 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 57 Bibliografia Referències bibliogràfiques • ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE LES ENERGIES RENOVABLES DE CATALUNYA (APERCA) Balanç d’aplicació de les Ordenances d’aprofitament de l’energia solar tèrmica a Catalunya, Maig 2004. • ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE LES ENERGIES RENOVABLES DE CATALUNYA (APERCA) Criteris de qualitat i disseny d’instal·lacions d’energia solar per a aigua calenta i calefacció, 29 de Setembre de 1998. • DIRECCIÓN GENERAL DE LA ENERGÍA Orden 9 de Diciembre de 1975, Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua. • LLUIS FERRERO I ANDREU La energía y su impacto medioambiental. Plan de Eficiencia Energético Municipal (PEEM), 2003. • Dr. RAMÓN SAN MARTÍN PÁRAMO, LLUIS FERRERO I ANDREU Guia per a l'elaboració de plans directors d'enllumenat públic, editat per la Diputació de Barcelona, col·lecció Espai Públic Urbà, 2003. • Dr. RAMÓN SAN MARTÍN PÁRAMO Enllumenat urbà i eficiència energètica, Palma de Mallorca, (Publicat per la Conselleria d’Innovació i Energia), SAVOLA 2003. • FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS (FEMP) en col·laboració amb INSTITUTO PARA LA DIVERSIFICACIÓN Y AHORRO DE ENERGÍA (IDAE). Ordenanzas Técnicas y Fiscales y Ayudas Económicas. Medidas de Eficiencia Energética y de Fomento de las Energías Renovables en los Ayuntamientos de España, Difusión IDAE, Madrid, Octubre de 2003. • GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE Pàg. 64 MEMÒRIA I ANNEXES Art 3. Usos afectats Els usos que queden afectats per la obligatòria instal·lació de captadors d’energia solar activa de baixa temperatura per a l’escalfament d’aigua calenta sanitària, són el d’habitatge, hoteler, bar, restaurant, comercial, sanitari, assistencial, educatiu, socio– cultural, esportiu, industrial (només quan sigui preceptiva la instal·lació de dutxes per al personal) i qualsevol altre que comporti l’existència de menjadors o cuines. L’escalfament de piscines descobertes serà obligatori realitzar-lo amb sistemes d’aprofitament d’energia solar. Art. 4. Definicions Acumulador solar Dipòsit on s’acumula l’aigua escalfada per l’energia solar. Captador solar tèrmic Sistema capaç de transformar la radiació solar incident en energia tèrmica d’un fluid de treball. Circuit primari És per on el fluid de treball recull l’energia solar i la transmet a l’acumulador solar mitjançant el bescanviador de calor. Està constituït per captadors i canonades. Circuit secundari Circuit en el qual el fluid de treball recull l’energia transferida del circuit primari per ser distribuïda als punts de consum. Control diferencial de temperatures Dispositiu electrònic que arrenca o atura les bombes en funció de la diferència de temperatura prefixada entre els captadors i l’acumulador solar. Energia de suport Font energètica que complementa l’energia solar fins a cobrir les necessitats. Instal·lacions de sistema directe Són aquelles en les que el fluid de treball és la mateixa aigua del consum. Instal·lacions de sistema indirecte Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 65 Són aquelles instal·lacions en que el líquid de treball es manté en un circuit tancat, sense possibilitat de ser distribuït al consum. Instal·lació amb circulació forçada Són aquelles instal·lacions equipades amb dispositius (bombes) que provoquen el moviment del fluid de treball pel circuit. Instal·lacions obertes Són aquelles instal·lacions en les quals el circuit primari està comunicat de manera permanent amb l’atmosfera. Instal·lacions tancades Aquelles instal·lacions en les quals el circuit primari no té comunicació directa amb l’atmosfera. Bescanviador de calor Dispositiu on es produeix la transferència d’energia entre el circuit primari i el secundari Capítol 2. Sistemes d’aprofitament solar tèrmic Art 5. Sistema adoptat El sistema que s’ha d’instal·lar ha de constar del subsistema de captació mitjançant captadors solars, amb aigua en circuit tancat, susbsistema d’intercanvi entre el circuit tancat del captador i l’aigua de consum, subsistema d’emmagatzematge solar, subsistema de suport amb altres energies i subsistema de distribució i consum. Excepcionalment, en el cas de les piscines, es pot emprar un subsistema col·lector en circuit obert, sense intercanviador i sense dipòsit d’emmagatzematge, en la mesura que el vas de la piscina en faci les funcions. No està permesa la utilització de sistemes de tipus compacte termosifònics en els habitatges unifamiliars. Les instal·lacions han de ser realitzades per empreses instal·ladores d’acord amb l’apartat 11 del RITE. Només poden emprar-se col·lectors homologats per una entitat degudament habilitada. Cal indicar en el projecte la corba característica i les dades de rendiment. Pàg. 66 MEMÒRIA I ANNEXES En tots els casos s’ha de complir els següents reglaments: Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE), i d’una manera especial, els seus capítols ITE 10.1 (producció d’ACS mitjançant sistemes solars actius), i ITE 10.2 (condicionament de piscines). Criteris de qualitat i disseny d’instal·lacions d’energia solar per a aigua calenta i calefacció de l’Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya (APERCA). S’han d’instal·lar airejadors en totes les dutxes, aixetes i qualsevol punt de consum d’aigua sanitària de l’edifici. S’han de realitzar les pre-instal·lacions de tubs d’aigua calenta per alimentar equips domèstics bitèrmics. S’han instal·lar els equips de suport adequats a les característiques generades de la instal·lació solar, com és el cas de les calderes . Art 6. Càlcul de la demanda: paràmetres bàsics Els paràmetres que cal utilitzar per a calcular la instal·lació són els següents: Temperatura de l’aigua freda, tant si prové de la xarxa pública com d’un subministrament propi: 10ºC. Temperatura mitjana de l’aigua calenta: 50ºC. Fracció percentual (DA) mínima de la demanda energètica total anual, per a aigua calenta sanitària, que s’ha de cobrir obligatòriament amb la instal·lació de captadors solars de baixa temperatura: 50%, d’acord amb la fórmula següent: 100⋅ + =C A A DA (Eq. 1.2.) • A Energia termo solar subministrada als punts de consum • C Energia tèrmica addicional, procedent de fonts energètiques tradicionals de suport Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 67 La demanda energètica per a l’escalfament de l’aigua de procés a cobrir mitjançant els captadors solars serà, com a mínim, del 50% del total necessari. Es considera que cal cobrir un 50% de la demanda energètica perquè és a partir d’aquest llindar quan l’equip solar té un rendiment òptim durant tot l’any i no hi ha sobreescalfament a l’estiu. Art 7. Paràmetres específics de consum per a habitatges En el projecte s’ha de considerar un consum mínim d’aigua calenta de 160 litres per habitatge tipus i dia a la temperatura de 50ºC. S’entén per habitatge tipus aquell que correspon a un programa funcional de quatre persones. Per a habitatges amb altres programes funcionals caldrà considerar el consum que resulti d’aplicar el criteri de proporcionalitat, segons el nombre de persones que legalment correspongui al seu programa funcional, d’acord amb l’expressió següent: 4 160 P Ci ⋅= (Eq. 1.3.) • Ci Consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat en litres/dia corresponent a l’habitatge. • P Nombre de persones del programa funcional de l’habitatge en qüestió. Per a instal·lacions col·lectives en edificis d’habitatges, el consum d’aigua calenta sanitària a efectes del dimensionalment de la instal·lació solar s’ha de calcular d’acord amb l’expressió següent: ∑ ⋅= i CfC (Eq. 1.4.) • C Consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat en litres/dia, corresponent a tot l’edifici d’habitatges • ∑·Ci Suma dels consums Ci de tots els habitatges de l’edifici, calculats segons la fórmula indicada anteriorment • f Factor de reducció que es determina d’acord amb el nombre d’habitatges de l’edifici (n), segons la fórmula següent: Pàg. 68 MEMÒRIA I ANNEXES o f = 1 si n ≤10 habitatges o f = 1,2 – (0,02·n) si 10 < n < 25 habitatges o f = 0,7 si n ≥ 25 habitatges Art 8. Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d’edificació En els projectes corresponents a altres tipologies, diferents de les corresponents a habitatges o a piscines descobertes, s’han de considerar els consums d’aigua calenta a la temperatura de 50ºC o superior, relacionats en la taula que veiem a continuació. Hospitals i clíniques (*) 60 litres / llit Residències gent gran (*) 40 litres / persona Escoles 5 litres / alumne Casernes (*) 30 litres / persona Fàbriques i tallers (**) 20 litres / persona Oficines 5 litres / persona Càmpings 60 litres / emplaçament Hotels (segons categories) (*) 100-160 litres / habitació Gimnasos 30-40 litres / usuari Bugaderies 5-7 litres / kg de roba Restaurants 8-15 litres / àpat Cafeteries 2 litres /àpat (*) Sense considerar els consums de restauració i bugaderia. (**) Sense considerar consums d’aigua de procés Taula 1.1. Consum diaris segons tipologia d’edifici. Art 9. Inclinació i orientació del subsistema de captació Per tal d’assolir la màxima eficiència en la captació de l’energia solar, cal que el subsistema de captació estigui orientat al sud amb un marge màxim de ± 25º. Només en Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 69 circumstàncies excepcionals, com ara quan hi hagi ombres creades per edificacions o obstacles naturals, o per millorar la seva integració a l’edifici, es pot modificar l’orientació esmentada. Degut a que hi ha diferències notables pel que fa a la demanda entre diferents estacions, pot adoptar-se l'angle d'inclinació que resulti més favorable en relació a l'estacionalitat de la demanda. En qualsevol cas, caldrà la justificació analítica comparativa que la inclinació adoptada correspon al millor aprofitament en el cicle anual conjunt. Per evitar un impacte visual inadmissible, les realitzacions als habitatges on s'instal·li un sistema de captació d'energia solar hauran de preveure les mesures necessàries per assolir la seva integració a l'habitatge. Art 10. Irradiació solar a Mediona El dimensionat de la instal·lació s’ha de fer d’acord amb la irradiació solar rebuda segons l’orientació i la inclinació adoptades en el projecte. Els valors de la radiació solar mitjana diària sobre una superfície horitzontal es recullen a la Taula 1.2. Lon1º 36’ 58” Lat 41º 30’ 52” Gen Feb Mar Abr Mai Juny Jul Ago Set Oct. Nov. Dec Mitjana 10 anys 1.68 2.81 4.12 5.15 5.85 6.57 6.70 5.81 4.59 3.03 1.90 1.51 Taula 1.2. Radiació solar incident mitjana mensual sobre una superfície horitzontal situada a Mediona [kWh/(m2·dia)]. Per a la instal·lació de sistemes calculats d’acord amb paràmetres diferents cal justificar les dades de la irradiació solar rebuda per qualsevol procediment, analític o experimental, científicament admissible. Es poden obtenir dades sobre radiació solar als següents llocs: • A l’Atlas de Radiació Solar de Catalunya, publicat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN). • A les taules de la Surface Meteorology and Solar Energy (NASA), consultant la pàgina web: http://eosweb.larc.nasa.gov/cgi-bin/sse Pàg. 70 MEMÒRIA I ANNEXES Art 11. Instal·lació de canonades i altres canalitzacions A les parts comunes dels edificis i en forma de patis d'instal·lacions es situaran els montants necessaris per allotjar, de forma ordenada i fàcilment accessible per a les operacions de manteniment i reparació, el conjunt de canonades per a l'aigua freda i calenta del sistema i el subministrament de suport i complementaris que s'escaiguin. Cal que aquestes instal·lacions discorrin per l'interior dels edificis o celoberts, llevat que comuniquin edificis aïllats; en aquest cas hauran d'anar soterrades o de qualsevol altra forma que minimitzi el seu impacte visual. Queda prohibit, de forma expressa i sense excepcions, el seu traçat per façanes principals, per patis d'illa i per terrats, excepte, en aquest darrer cas, en trams horitzontals fins a assolir els montants verticals. Art 12. Aportació energètica auxiliar L’energia tèrmica de suport , procedent de fonts energètiques tradicionals, haurà de ser obtinguda d’una font renovable, de gas ciutat, gas butà o gas-oil o biocombustibles. Només podrà usar-se energia elèctrica de la xarxa excepte en el cas que es contracti la tarifa nocturna. Capítol 3. Mesures de control Art 13. Sistema de control Cal que totes les instal·lacions que s’executin en compliment d’aquestes mesures disposin dels aparells adequats de mesura d’energia tèrmica i control (temperatures, cabals, pressió) que permetin comprovar el funcionament del sistema. En concret, el control de temperatura tindrà lloc mitjançant la mesura de la temperatura diferencial (és a dir, diferència de temperatura entre l’entrada i la sortida). El control de temperatura no és en cap cas la temperatura mitjana. Totes les instal·lacions han de ser revisades, cada cinc anys, per entitats degudament autoritzades. El titular ha de lliurar a l’Ajuntament una còpia autèntica de l’informe que hagi emès l’empresa i, en el seu cas, ha de procedir a corregir les anomalies o defectes de funcionament posats en relleu per l’informe, aportant, en aquest supòsit, justificant (en modalitat d’informe) de l’empresa acreditatiu de la subsanació de les deficiències. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 71 Aquestes revisions són independents del contracte de manteniment que s’exigeix a l’article 6 d’aquestes mesures. Art 14. Mesures per evitar la legionel·la Pel que fa a les instal·lacions d’aigua calenta sanitària s’haurà de complir de manera especial el capítol ITE 2.5 (Producció centralitzada d’ aigua calenta sanitària) del Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE). Com a mesura complementaria per evitar la formació de colònies de legionel·la s’haurà de programar el sistema d’aigua calenta sanitària per a que la temperatura del acumulador/s s’elevi automàticament fins a 70 ºC durant una hora, al menys un cop per setmana. Capítol 4. Requisits Art 15. Requisits formals a incorporar a les llicències d’obres o d’activitat A la sol·licitud de la llicència urbanística d’obres o de la llicència o permís ambiental cal acompanyar el projecte bàsic de la instal·lació d’energia solar, amb els càlculs analítics escaients per justificar el compliment d’aquestes mesures. Sense aquesta documentació, no es faran efectives les possibles reduccions de l’Impost de Béns Immobles (IBI). En el cas que segons el Reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE) la instal·lació no requereixi projecte, aquest s’ha de substituir per la documentació presentada per l’instal·lador/a qualificat, amb les condicions que determina la Instrucció tècnica ITE07 del mateix Reglament i la Memòria tècnica d’aquestes mesures. L’esmentat projecte d’energia solar s’incorpora al projecte de construcció, grans rehabilitacions, adequació, reforma, activitat o canvi d’ús. La seva tramitació es fa conjuntament amb el projecte principal i les determinacions que es fixin formen part del contingut de l’autorització, llicència o permís. El funcionament de les instal·lacions d’energia solar no pot posar-se en marxa fins que s’acrediti la presentació del certificat de compliment de mesures realitzat segons el model d’apèndix 06.1 del Reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE) signat per tècnic competent i visat pel col·legi corresponent o entitat degudament capacitada. Pàg. 72 MEMÒRIA I ANNEXES Per a l’obtenció de la corresponent llicència municipal de primera ocupació, o de l’acta de comprovació favorable de l’activitat, és una condició necessària la presentació d’un contracte de manteniment de la instal·lació solar que prevegi, almenys, una revisió de la instal·lació cada dos anys; la subscripció d’aquest contracte és un deure dels subjectes obligats per aquestes mesures. Com a mínim durant el primer any de la instal·lació el constructor/promotor ha de presentar a l’Ajuntament l’informe del manteniment realitzat. A l’annex corresponent s’adjunta la relació de les operacions concretes que s’han de preveure en els contractes de manteniment de la instal·lació solar. Art 16. Clàusula de progrés tècnic L’aplicació d’aquestes mesures s’ha de fer en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. L’alcalde pot dictar les disposicions adients per adaptar les previsions tècniques d’aquestes mesures als canvis tecnològics que es puguin produir. En aquest sentit, la llicència queda sotmesa a la reserva de modificació no substancial del seu clausulat o condicions, per tal de fer possible la permanent adaptació als avanços tecnològics. Art 17. Protecció del paisatge urbà En les instal·lacions regulades en aquestes mesures, s’ha d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o el trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també s’ha atendre a la preservació i a la protecció dels edificis, els conjunts, els entorns i els paisatges inclosos en els corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni. Per aquest motiu, serà obligatori que el captador emprat sigui de tipus pla, i a ser possible que estigui integrat a la teulada, en especial, queden prohibits el equips compactes termosifònics tal i com estableix l’Article 5, excepte si es col·loquen en un terrat o espai no visible des de l’exterior. L’Ajuntament ha de verificar l’adequació de les instal·lacions a la normativa urbanística, valorant especialment la seva integració arquitectònica i el seu impacte ambiental. S’ha de tenir en compte també que aquestes instal·lacions no produeixin reflexos freqüents que puguin molestar les persones residents en edificis confrontats o propers. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 73 Capítol 5. Excepcions Art 18. Excepcions Queden exempts de l’obligació de cobrir el 50% de la demanda energètica per a aigua calenta sanitària, mitjançant un sistema d’energia solar, aquells edificis on sigui tècnicament impossible assolir les condicions establertes en aquestes mesures. En aquests casos s’ha de justificar adequadament la impossibilitat tècnica amb el corresponent estudi. Es pot reduir el percentatge del 50% de contribució de l’energia solar a la demanda d’aigua calenta sanitària, en els casos següents: • Quan no es disposi ni es pugui disposar a la teulada, coberta o terrat, d’una superfície mínima de 5 m2 / habitatge tipus, o superfície equivalent d’acord amb el programa funcional dels habitatges. Si només es pot cobrir fins a un 25% de la demanda, procedeix l’excepció total. • Quan una quantitat superior al 40% de la demanda total d’aigua calenta sanitària o d’escalfament de l’aigua de les piscines descobertes es cobreix mitjançant la generació combinada de calor i electricitat (cogeneració) o de fred i calor (bomba de calor a gas), utilització de calor residual, recuperació calorífica o del potencial tèrmic de les aigües dels aqüífers del subsòl a través de bombes de calor, de forma que la suma d’aquesta aportació i l’aportació solar sigui equivalent al 100% de les necessitats. • Quan l’acompliment d’aquest nivell de producció ultrapassi els criteris de càlcul que estableix el RITE. Pàg. 80 MEMÒRIA I ANNEXES Art 29. Càlcul dels paràmetres Dades pluviomètriques. Per a les dades pluviomètriques es prenen com a referència les que consten al Servei Meteorològic de Catalunya. Consum d'aigua de rec. EI sistema haurà de calcular-se prenent com a consum mínim 5 litres per metre quadrat de jardí que es disposi i per reg. Dimensió del dipòsit acumulador (D) La capacitat mínima del dipòsit es defineix a l'article 5.5, i haurà de tenir la capacitat que resulti del càlcul del consum d'aigua de rec. SjD ⋅= 02,0 (Eq. 2.1.) • D dimensió del dipòsit [m3] • Sj Superfície lliure d’edificació [m2] Pel que fa al sistema de filtració i decantació d'aigües de pluja. EI filtre ha de ser com a màxim de 150 micres Capítol 4. Aigua sobrant de piscines Art 30. Àmbit i usos de l’aprofitament de les aigües de piscines En aquelles noves piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m², s’estableix com a recomanació la captació de l’aigua sobrant mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al rec de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 81 Art 31. Disseny de les instal·lacions d’aigua sobrant de piscines El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “Aigua no potable” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell tal i com es mostra a la figura 2.1). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos. El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge. El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de l’aigua que renovi la piscina, l’espai disponible i la superfície de rec o l’ús al qual es destinarà. Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat. En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua per mitjà de filtres. Capítol 5. Altres disposicions Art 32. Cisternes dels inodors Les cisternes dels wàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega. A les cisternes dels wàters de lavabos d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega i del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin. Si les cisternes dels wàters empren un sistema d’aigües grises per a reomplir-se, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu. Pàg. 82 MEMÒRIA I ANNEXES Art 33. Impacte visual Pel que fa als sistemes d’aprofitament d’aigua és cal impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges. Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual. EI dipòsit, els conductes i canalitzacions seran soterrats o ocultats en cas de pertànyer a la xarxa vertical. En cap cas discorrerà per l'exterior de les façanes. Si per motius tècnics el dipòsit no és soterrat aquest tindrà consideració d'edificació auxiliar, i haurà d'incorporar sistemes que evitin el seu impacte visual i estètic Capítol 6. Requisits Art 34. Requisits formals Tots els edificis, construccions i usos definits a l’Article 2 d’aquestes mesures queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura i/o altres, segons el cas). A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’aquestes mesures. L’atorgament de la llicència i l’autorització de funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte. Art 35. Millor tecnologia disponible L’aplicació d’aquestes mesures es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 83 Títol III. Mesures per a l’eficiència de l’enllumenat Capítol 1. Condicions generals de les mesures lumíniques Art 36. Objecte aquestes mesures s'aplicaran a totes les instal·lacions d'enllumenat exterior realitzades al municipi de Mediona amb l'objecte de promoure l'eficiència energètica i reduir el grau de contaminació lumínica. El fet de complir aquestes mesures no eximirà de la obligatorietat en l'acompliment d'altres disposicions que regulin aquest tipus d'instal·lacions. Art 37. Finalitat Aquest paquet de mesures te les següents finalitats: • Promoure l'eficiència energètica dels enllumenats exteriors mitjançant l'estalvi d'energia, sense reduir la seguretat dels usuaris. • Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores reduïdes, en benefici dels ecosistemes en general. • Prevenir i corregir els efectes de la resplendor lumínica en el cel nocturn. • Minimitzar la intrusió lluminosa a l'entorn domèstic i, per tant, disminuir les seves molèsties i perjudicis. • Adequar els requeriments i característiques tècniques de les instal·lacions d'enllumenat exterior a les recomanacions i normatives vigents. Sempre respectant les exigències ambientals i d’estètica ciutadana específica de la població. • Promoure l’adopció de polítiques de Manteniment de l’Enllumenat que permetin conservar en el temps l’eficiència i evitin la seva degradació prematura. Art 37 Àmbit d’aplicació de les mesures per a l’eficiència de l’enllumenat aquestes mesures seran d'aplicació a l'àmbit del municipi de Mediona, als projectes, memòries tècniques de disseny i obres d'enllumenat exterior, tant públics com privats, de noves instal·lacions, així com de projectes de reforma o ampliació de les existents. Pàg. 84 MEMÒRIA I ANNEXES Les instal·lacions existents en el moment d'aprovació de la present Ordenança hauran d'adaptar-se a la mateixa en un termini màxim de 4 anys o el termini màxim que determini el reglament que desenvolupa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Als efectes d'aquestes mesures, es considera enllumenat exterior a tot tipus d'il·luminació a l'aire lliure i espais oberts, a zones de domini públic o privat per a la seva utilització nocturna, realitzat a instal·lacions estables o esporàdiques, així com aquelles instal·lacions que, tot i estar ubicades en recintes tancats, projectin flux lumínic cap a l'exterior. D'acord amb aquesta definició, l'enllumenat exterior comprendrà els següents tipus d'instal·lacions d'enllumenat: • Enllumenat vial • Enllumenat d'aparcaments a l'aire lliure • Enllumenat de façanes d'edificis i monuments • Enllumenat d'instal·lacions esportives i recreatives • Enllumenat d'àrees exteriors • Enllumenat de seguretat • Enllumenat de cartells i anuncis lluminosos • Enllumenat privat Queden excloses de l'àmbit d'aplicació d’aquestes mesures les instal·lacions de competència estatal o autonòmica, i qualsevol instal·lació d'enllumenat que es consideri accessòria a obres d'interès general, estatal o autonòmic, o a una activitat de la seva competència L'execució de les instal·lacions precisarà de l'aprovació prèvia del tècnic municipi i la seva adequació es justificarà mitjançant la presentació d'una Memòria Tècnica el contingut i format de la qual s'estableix a l'ANNEX A.1. En el cas que, per característiques pròpies de la zona a il·luminar, es proposin variacions sobre l’establert en aquestes mesures, els canvis hauran de justificar-se explícitament a la Memòria Tècnica i la seva aplicació requerirà aprovació expressa dels Serveis Tècnics Municipals Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 85 Art 38. Definicions Contaminació lumínica Emissió de flux lluminós de fonts artificials reduïdes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s’han instal·lat els llums. Difusió cap al cel Forma de contaminació lumínica consistent en l’emissió de fluxos lluminosos que es difonen devers el firmament. Intrusió lumínica Forma de contaminació lumínica consistent en l’emissió de fluxos lluminosos que excedeixen de l’àrea on són útils per a l’activitat prevista i envaeixen zones en què no són necessaris i en què poden causar molèsties o perjudicis. Enllumenat exterior Instal·lació prevista per a enllumenar superfícies situades fora d’espais coberts. Enllumenat interior Instal·lació prevista per a enllumenar superfícies situades dins d’espais coberts. Nivell d'il·luminació (E) Mitjana aritmètica dels valors d'il·luminació puntual a una zona representativa de l'àrea il·luminada. El seu símbol és E i la unitat el lux (lumen/m2). Uniformitat Mitjana de iluminàncies Relació entre la iluminància mínima i la mitjana de la superfície de la calçada. El seu símbol és Um i no té unitats. Nivell en servei És el nivell d'il·luminació real que ofereix la instal·lació en el moment de màxima depreciació, és a dir, el nivell inicial de la instal·lació nova, corregit mitjançant el factor de manteniment. Factor de manteniment El factor de manteniment és el rati entre el nivell d'il·luminació en el pla de treball després d'un període específic d'ús de la instal·lació, i el nivell d'il·luminació que s'obtindria en les mateixes condicions per una instal·lació completament nova. El seu valor és sempre menor o igual a 0,8. Pàg. 86 MEMÒRIA I ANNEXES Eficàcia energètica o eficàcia lluminosa Relació entre el flux lumínic emès per una font de llum i la potència consumida. S'expressa en lm/W (Lúmens/Watt). Flux Hemisfèric superior de la lluminària (FHS inst%) Denominat ULORinst en la terminologia anglesa, es defineix com la proporció en % del flux de la o les làmpades d'una lluminària que s'emet per sobre el pla horitzontal respecte al flux total que surt de la lluminària, quan aquesta està muntada en la seva posició de disseny. Densitat de potència Relació existent entre la suma de potència elèctrica de les làmpades instal·lades i el producte de l'àrea il·luminada pel nivell lumínic obtingut. S'expressa en [(W*100)/(m2*lux)]. Horari reduït Període a partir de les 22h UTC (Temps Universal Coordinat) i la sortida del sol. Amb la normativa europea actual, l’inici correspon a les 23h oficials de l’horari d’hivern i les 24h de l’horari d’estiu. Intensitat Lluminosa (I) Flux emès per una font de llum o lluminària en una direcció per unitat d’angle sòlid en aquella direcció. La seva unitat és la candela [cd] Lluminància (L) Magnitud que quantifica la brillantor de les fonts lluminoses primàries com de les superfícies que reflecteixen la llum. La seva unitat és la candela per metre quadrat [cd/m2] Enlluernament Fenomen de la visió que produeix molèstia i/o disminució en la capacitat de distingir objectes, degut a una inadequada distribució o esglaonament de lluminàncies, o com a conseqüència de contrasts excessius en el camp de visió. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 87 Capítol 2. Zonificació del municipi de Mediona Art 39. Condicions generals de zonificació S'estableixen dues classificacions zonals, que abasten la totalitat del terme municipal, atenent a dos criteris: • Tipus de zona per característiques d’ús • Grau d’exigència de protecció a la contaminació lumínica Els estudis i projectes d'enllumenat hauran d'adaptar-se als preceptes especificats per la zona a on es trobin ubicats. Donat que ambdues classificacions zonals se superposen, prevaldrà sempre la més exigent. Art 40. Criteris de zonificació Art 40.1. Criteris de classificació, segons característiques d'intensitat d'ús de la zona. En cada zona, els nivells i característiques d’il·luminació, depenen de la seva tipologia i intensitat d’ús, segons s’estableix al Capítol 3 d’aquestes mesures. Atenent a criteris d’utilització, els diferents espais urbans del municipi es classifiquen en: • Vies de connexió i trànsit • Espais urbans • Espais residencials • Espais industrials • Espais especials • Parcs i Jardins • Espais privats Les característiques dels quals es defineixen a continuació: Pàg. 88 MEMÒRIA I ANNEXES Vies de connexió i trànsit Aquest tipus de via engloba les carreteres o carrers que connecten els barris i nuclis urbans. L’activitat principal d’aquestes vies és el pas de vehicles. A Mediona, les carreteres de connexió entre barris tenen un gran flux de camions degut a la fàbrica de paper que hi ha el municipi. És per això, que cal prestar especial atenció a la il·luminació d’aquest tipus de vies. Espais urbans En aquest apartat es classifiquen tots els carrers del municipi on la circulació de vehicles és de baixa intensitat. Espais residencials Aquestes vies són carrers sense activitat comercial on l’únic trànsit de vehicles que es produeix és el necessari per l’accés als habitatges per part dels veïns. Correspon a carrers de zones residencials com ara la urbanització Font de Bosc o polígons d’habitatges. Espais industrials Corresponen a vies situades en polígons industrials o similars. Els paràmetres en aquest cas seran els necessaris per donar seguretat i facilitar el tràfic intens dins d’aquestes zones. Espais especials (Casc antic, zones d'elevat interès monumental) Són zones del municipi amb interès eminentment turístic i/o monumental que es consideren casos especials. Cal tenir especial cura en proveir-les d’un enllumenat eficient però que al mateix temps respecti l’entorn monumental de la zona. Parcs i jardins Zones a on el caràcter paisatgístic ve definit principalment per la vegetació existent. Espais privats Són enllumenats que estan dins del municipi i que pertanyen a particulars. A l'ANNEX A.3 hi ha la classificació zonal del terme municipal de Mediona. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 89 Totes les instal·lacions, en funció la seva ubicació, hauran d'acomplir els preceptes especificats pel tipus de zona corresponent. Art 40.2. Criteris de classificació, segons el grau de protecció contra la contaminació lumínica Segons el grau d’exigència en la protecció contra la contaminació lumínica, s'estableixen quatre tipus de zona • Zones E1 Aquest tipus de zones estan classificades com protegides. Aquesta classificació podrà estendre's a zones no declarades protegides, però a les quals el municipi desitgi estendre aquesta classificació. • Zones E2 Zones del terme municipal dins o fora del casc urbà i amb baixa densitat d'urbanització, o que estiguin situades a una distància inferior a 1 km d'una zona E1. • Zones E3 La resta del casc urbà. A l’ANNEX A.3 hi ha la distribució del terme municipal de Mediona segons el grau de protecció contra la contaminació lumínica. Totes les instal·lacions, en funció de la seva ubicació, hauran d'acomplir els preceptes especificats pel tipus de zona corresponent. En cas d'existir diferències entre les especificacions segons els criteris explicitats als Articles 40.1 i 40.2 prevaldrà sempre la més exigent. Pàg. 96 MEMÒRIA I ANNEXES Art 45. Rètols lluminosos El seu funcionament es restringirà a horari normal. En horari reduït només es permetrà el funcionament d’aquells que compleixin una funció informativa necessària de posició i existència (farmàcies, transports públics, situació d’establiments hotelers, localització de benzineres,...), i únicament mentre duri el seu ús. En cap cas s'admetrà el funcionament en Horari reduït dels rètols de caràcter comercial i/o publicitari. Les característiques de les instal·lacions (posició, tipus de làmpades, enfocament...) s’adaptaran al que estigui previst en aquest Reglament amb caràcter general. Tant en els rètols lluminosos il·luminats amb mitjans exteriors, com en els compostos per elements lluminosos, la lluminància màxima admissible serà l'establerta a la Taula 3.9. Zona Iluminància (cd/m2) E1 50 E2 400 E3 800 Taula 3.9. Valor de la iluminància màxima admissible per a rètols lluminosos. Art 46. Regulació del règim de funcionament. Quan les característiques d'ús d’una zona variïn intensament en diferents horaris o períodes, s'haurà de preveure el funcionament a doble nivell per tal d'adaptar en cada cas a la classificació corresponent a les condicions reals del període. També s’haurà de preveure regulació en els casos en que les exigències d’aquestes mesures distingeixin els períodes horaris normal i reduït. L’horari reduït comprendrà el període entre les 22h UTC i la sortida del sol. En aquestes instal·lacions, doncs, s'hauran de preveure els sistemes adequats per permetre el funcionament a doble règim. Aquests sistemes hauran de tenir en compte els dispositius de comandament convenients per a la maniobra de canvi de règim i instal·lacions o equips auxiliars que permetran variar el Nivell d'il·luminació sense afectar a la Uniformitat o Enlluernament. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 97 Capítol 4. Làmpades i equips auxiliars Art 47. Tipologia de làmpada Només s'utilitzaran làmpades d'eficàcia energètica superior als 70 [Lumen/Watt]. Queda prohibida la utilització de llums de mercuri. Preferentment s’empraran làmpades de vapor de sodi d'alta pressió o altres tipus de làmpades en que el percentatge majoritari de radiació emesa es trobi per sota dels 440 [nm]. El seu ús serà obligatori als casos mostrats a la taula següent. Zona Horari normal Horari reduït E1 VSAP VSAP E2 Sense restricció VSAP E3 Sense restricció HM i VSAP VSAP: Vapor de Sodi a Alta Pressió HM: Halogenurs metàl·lics Taula 3.10. Tipus obligatori de làmpada segons la zona i horari de funcionament. Art 48. Tipologia d'equips auxiliars El consum propi dels equips auxiliars haurà de ser inferior al 15% de la potència de la làmpada en els equips de vapor de sodi o halogenurs metàl·lics, i al 10% altres tipus d’equip. S'hauran de fer servir dispositius correctors del factor de potència de tal forma que aquest valor, per l'equip complet de làmpada, mai no sigui inferior a 0,95. En el cas de regulació del règim de funcionament, haurà de preveure’s la correcció del factor de potència adequada per a mantenir l’esmentat límit durant els diferents règims de funcionament. S'haurà de garantir el correcte funcionament dels equips, especialment dels dispositius correctors del factor de potència, al llarg del temps, mitjançant una previsió del seu manteniment. Pàg. 98 MEMÒRIA I ANNEXES Capítol 5. Lluminàries Art 49. Flux hemisfèric superior instal·lat El Flux Hemisfèric Superior instal·lat (FHS), en les condicions de disposició (inclinació, ubicació, etc.) reals, no podrà superar els valors establerts a la Taula 3.11., en funció de la classificació del grau de protecció de la zona d'emplaçament i de l’horari de funcionament. Zona % FHS Horari normal % FSH Horari reduït E1 1 1 E2 5 1 E3 15 15 Taula 3.11. Valors establerts per al FHS, en funció de la classificació del grau de protecció de la zona i horari de funcionament Art 50. Grau d’estanqueitat El grau d'estanqueitat, segons UNE-EN 60598, serà com a mínim d'IP65 . S'admetrà un grau inferior (mínim IP54) en instal·lacions de característiques ornamentals o especials, sempre amb justificació i sota autorització municipal expressa. Els valors mínims per als índex de protecció estan tabulats a la taula següent: Tipus d’instal·lació Índex de protecció mínim Normal IP 65 Ornamental IP 54 Taula 3.12. Els valors mínims per als índex de protecció per als graus d’estanqueitat. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 99 Capítol 6. Instal·lacions Art 51. Encesa Serà obligatori que el sistema d'encesa es faci mitjançant programador electrònic de regulació astronòmica amb capacitat per operació de regulació a mitja nit. Art 52. Control de consum Els quadres hauran d'incorporar comptadors d'energia activa i reactiva. Art 53. Regulació horària Les instal·lacions que per la seva situació en zones E1 o E2, o que per variacions en les seves característiques d'ús, hagin de variar el seu règim de funcionament, hauran d’implantar obligatòriament sistemes de regulació de flux que permetin variar el nivell d’il·luminació sense afectar la seva uniformitat. En aquestes instal·lacions, doncs, s'hauran de preveure els sistemes adequats per permetre el funcionament a doble règim. Aquests sistemes hauran de tenir en compte els dispositius de comandament convenients per a la maniobra de canvi de règim i instal·lacions o equips auxiliars que permetran variar el nivell d'il·luminació sense afectar a la uniformitat o enlluernament. A la Taula 3.13 podem veure en quins casos és obligatòria la incorporació de dispositius que permetin la regulació del flux. Zona Regulació flux E1 obligatori E2 obligatori E3 Sota justificació Taula 3.13. Segons el grau de protecció contra la contaminació lumínica de la zona s’hauran d’incorporar dispositius per a la regulació del flux. Pàg. 100 MEMÒRIA I ANNEXES En els casos a on no sigui obligatòria, la regulació es podrà incloure també, sempre que es justifiqui explícitament la rendibilitat econòmica de les mesures adoptades, així com l'absència d'efectes perjudicials sobre la seguretat ciutadana i la circulació. Art 54. Densitat de potència En quant a la densitat de potència de la instal·lació*, el valor màxim permès respecte a la calçada serà de 7. En casos especials, prèvia justificació i sota autorització expressa municipal, es podran fer ús d'instal·lacions amb densitats de potència superiors a aquest valor, sense superar en cap cas 10. (*) [(W·100)/(m2·lux)] Capítol 7. Enllumenat privat Art 55 Enllumenat exterior privat Pel que fa a la il·luminació exterior privada, caldrà que es respectin els nivells i característiques d’il·luminació establerts al Capítol 3 d’aquestes mesures durant el seu funcionament en horari normal. El FHS de l’enllumenat exterior privat haurà de ser menor del 1%. Els enllumenats exterior dels habitatges no podran funcionar durant l’horari reduït i s’hauran de desconnectar de forma automàtica a partir de les 22h UTC. En horari reduït, només es permetrà el funcionament de punts de llum per seguretat, senyalitzar u orientar. El número màxim d’aquests punts serà 4 o be la potència màxima instal·lada serà de 100W. El FHS de l’enllumenat de senyalització o seguretat serà menor del 1%. En horari normal, es podran encendre simultàniament els llums de seguretat o senyalització i els d’enllumenat del jardí, però a partir de les 22h UTC només podrà restar encès l’enllumenat de senyalització, seguretat o orientació. En els jardins exteriors privats, com ha màxim es podran col·locar 6 punts de llum, de manera que la potència màxima instal·lada per a les llums del jardí sigui de 100W, amb Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 101 una relació Potencia / Superfície de 0,15 W/m2 . Caldrà que aquests punts acotin el seu flux de llum mitjançant lames protectores. Les fonts de llum dels enllumenats exteriors privats seran obligatòriament de baix consum. A continuació es mostra la taula resum dels preceptes establerts en aquest article. Tipus d’enllumenat privat nº de punts W/m2 FSH Tipus de llum Horari de funcionament permès De seguretat o senyalització 4 0,15 Menor 1% Baix consum Normal i reduït Exterior o de jardí 6 0,15 Menor 1% Baix consum Normal Taula 3.14. Resum dels preceptes establerts per a les instal·lacions d’enllumenat exterior de privades. Art 56 Enllumenat interior privat Pel que fa a la il·luminació interior privada, per tal de evitar el fenomen de la llum intrusa, es col·locaran els dispositius necessaris (cortines, etc.) per tal d’impedir que s’emeti llum cap a l’exterior dels habitatges, sempre que es constati contaminació lumínica. Art 57. Informació al ciutadà L’ajuntament, al respecte de l’aplicació d’aquesta Ordenança en l’àmbit privat, difondrà tríptics explicatius per tal de fer saber al ciutadà els motius i preceptes de l’Ordenança. Pàg. 102 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 103 Títol IV. Mesures d’intervenció, control, infraccions i sancions Capítol 1. Responsables, obligacions i inspeccions Art 58. Persones responsables Són responsables de les infraccions d’aquesta Ordenança les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet infractor. Concretament, en matèria de construcció i rehabilitació d’habitatges són responsables els promotors, propietaris, constructors, instal·ladors, facultatius i tècnics que intervinguin en el procés d'edificació i rehabilitació, cadascú d'ells en l'àmbit de la seva intervenció. Art 59. Obligacions de la persona titular La persona propietària de la instal·lació o titular de l’activitat que es desenvolupa a l’immoble dotat de sistemes d’aprofitament d’energia solar, d’estalvi d’aigua o d’eficiència de l’enllumenat està obligada a la seva utilització efectiva i a fer les operacions de manteniment i les reparacions que calguin (inclosos els mesuraments periòdics), per a mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i eficiència, de manera que els sistemes operin adequadament i amb els millors resultats. Pel que fa a les instal·lacions d’estalvi d’aigua caldrà fer neteges anuals dels filtres (inclòs la seva reposició quan s'escaigui segons les indicacions del fabricant), i neteja del dipòsit d'emmagatzematge d'aigua com a mínim una vegada a l'any. En cas de venda o arrendament de l'edifici o construcció, el propietari de l'immoble haurà de tenir al corrent la revisió de les instal·lacions, mitjançant el document pertinent expedit per tècnic degudament autoritzat, i facilitar a l'adquirent o llogater una còpia del document de descripció dels sistemes instal·lats a l’edifici o construcció. EI titular de l'immoble al presentar la corresponent llicència d'obres de nova construcció o rehabilitació, haurà d'adjuntar conjuntament o separadament un projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs, que justifiquin el compliment d'aquesta Ordenança. Pàg. 104 MEMÒRIA I ANNEXES Art 60. Inspeccions Els Serveis Municipals tenen plena potestat d’inspecció en relació amb les instal·lacions públiques i dels habitatges, per tal de comprovar el compliment de les previsions d’aquesta Ordenança. Un cop comprovada l’existència d’anomalies quant a les instal·lacions i el seu manteniment, amb la inclusió de l’existència del contracte de manteniment preceptiu, els Serveis Municipals corresponents han de practicar els requeriments corresponents i, en el seu cas, dictar les ordres d’execució que s’escaiguin per tal d’assegurar el compliment d’aquesta Ordenança. Hom pot imposar una o successives multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i ordres d’execució cursades, en la quantia i condicions que fixa la normativa vigent (de 750 a 3.000 € cada multa). La imposició de multes coercitives s’entén sens perjudici de les sancions que s’imposin a les persones infractores per l’incompliment d’aquestes mesures i com a conseqüència de la tramitació del corresponent expedient sancionador. La correcta execució de les instal·lacions per a l’aprofitament solar, l’estalvi d’aigua i d’eficiència de l’enllumenat en els habitatges als quals afecta aquesta Ordenança és una condició prèvia i necessària per a l’obtenció de la llicència municipal d’ús i ocupació. Capítol 2. Mesures cautelars, infraccions i sancions Art 61. Mesures cautelars L’alcalde o el/la regidor/da delegat/da corresponent són competents per ordenar la suspensió de les obres d’edificació que es realitzin incomplint aquesta Ordenança, així com per ordenar la retirada dels materials o de la maquinària utilitzada, a càrrec de les persones promotores o propietàries. L’ordre de suspensió ha d’anar precedida en tot cas d’un requeriment al responsable de les obres, en el qual es concedirà un termini per tal que es doni compliment a les obligacions derivades d’aquestes mesures. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 105 Art 62. Infraccions Pel que fa a les instal·lacions destinades a l’aprofitament solar i estalvi d’aigua, són infraccions al règim establert en aquesta Ordenança les següents: • Constitueix infracció molt greu: o No instal·lar el sistema de captació d’energia solar, els sistemes d’estalvi d’aigua o els sistemes d’eficiència de l’enllumenat quan sigui obligatori d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança, sens perjudici de les altres responsabilitats que se’n derivin. o Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no potable. o La no senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança. • Constitueixen infraccions greus: o La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions de captació d’energia solar, sistemes d’estalvi d’aigua o d’eficiència de l’enllumenat que corresponguin ateses les característiques de l’edificació i les necessitats previsibles d’aigua sanitària, d’aigua de rec, d’aigua de piscines descobertes etc. o La realització d’obres, la manipulació de les instal·lacions o la manca de manteniment que suposi la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions per sota del que és exigible. o La no utilització del sistema d’escalfament d’aigua sanitària, d’estalvi d’aigua o d’eficiència de l’enllumenat per part del titular de l’activitat que es duu a terme a l’edifici o a la instal·lació. o L’incompliment dels requeriments i de les ordres d’execució dictats per assegurar el compliment d’aquestes mesures. o L’incompliment de la prohibició d’instal·lar les canonades del sistema de captació d’energia per façanes principals, per patis d’illa o per terrats. o La manca de manteniment que comporti la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions. Pàg. 112 MEMÒRIA I ANNEXES Contra la desestimació expressa del recurs de reposició, en el seu cas, o bé directament contra l'acord d'aprovació definitiva de l'esmentada Ordenança, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent anunci. En el cas que la desestimació del recurs de reposició es produís per silenci administratiu (silenci que es produeix pel transcurs d'un mes a comptar des de la data de la seva interposició sense que s'hagi notificat la seva resolució) el termini per a la interposició del recurs contenciós administratiu serà de sis mesos a comptar des de l'endemà del dia en què el referit recurs de reposició s'esdevingui desestimat. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 113 ANNEX A.1_ Memòria tècnica Es detalla a continuació la informació mínima que, obligatòriament, ha d’incloure la memòria tècnica. Tots els valors indicats han de ser justificats mitjançant càlcul i/o l’acompanyament de documentació sobre les especificacions tècniques dels equips. És d’obligat compliment l’aportació de les dades sol·licitades a tots els apartats. Pel que fa a les instal·lacions d’enllumenat exterior, seran excepció aquells marcats amb un asterisc (D, E i F) ja que fan referència a tipologies de lluminària e instal·lacions concretes (projectors, rètols i reducció de flux, respectivament), per la qual cosa només s’han d'incloure en cas que hi hagi algun d’aquests equips inclòs dins el projecte. Si, per alguna circumstància especial, no s’acompleix algun punt de l’Ordenança, aquest fet s’haurà de justificar. A continuació del títol dels apartats, a mode d’orientació, s’indica la referència a aquell capítol o article de l’Ordenança que guarda relació amb les especificacions sol·licitades. Pàg. 114 MEMÒRIA I ANNEXES A.1.1_ Memòria tècnica per a instal·lacions d’aprofitament solar tèrmic Identificació Títol del projecte: …………………………………….………….............……. Direcció de l’obra: …....................……………………….…...………………. Promotor: ………………………………………………......………………...... Nom de l'arquitecte: ………………………………….......…………...........… Tipus d’actuació:  Nova edificació  Rehabilitació  Canvi d’us  Ampliació Aplicació:  Producció d’aigua calenta sanitària (ACS)  Escalfament de l’aigua dels vasos de piscines descobertes Ús de l’edifici:  Habitatges  Residencial  Sanitari  Esportiu  Comercial  Altres Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 115 Càlcul de la demanda energètica Sistemes de producció d’aigua calenta sanitària Temperatura de l’aigua Temperatura de l’aigua freda (1) : ………… º C Temperatura de l’aigua calenta (2) : ………… º C Càlcul de les necessitats d’aigua calenta sanitària Per a edificis d’habitatges Nombre d’habitatges (3): ……………….............................................. Nombre de persones (4): …………..................................................… Consum per persona (5): …………..................................................… [litres/dia] Coeficient de reducció f (6): …………….................................................. Consum diari total d’aigua calenta de l’edifici (7): …….........….............. [litres/dia] Demanda energètica total diària (11): ............…………................... [kWh/dia] Demanda energètica total anual (12): ……….................................. [kWh/any] Per a altres tipus d’edificació Tipus d’edifici (8): ………………………………………..........…............ Consum anual total d’aigua calenta al edifici (9): ………...............….... [litres/any] Consum diari total d’aigua calenta al edifici (10): ………..................... [litres/dia] Demanda energètica total diària (11): ……………………… [kWh/dia] Demanda energètica total anual (12): .....………...........…… [kWh/any] Sistemes d’escalfament del vasos de piscines Demanda energètica total anual (13): .…………………….. [kWh/any] Pàg. 116 MEMÒRIA I ANNEXES Descripció de la instal·lació solar Subsistema de captació Marca i model dels captadors solars: ………........…..………………………...................... Homologació (14): ……………………………..…………………….…….........................… Homologació vàlida fins el (14): ……………………………..……………........................... Tipus de captadors:  Captadors de buit  Captadors amb coberta transparent  Captadors sense coberta Superfície total útil de captació: ………………………….... [m2] Inclinació (15): ………………………………..…………...... [º] Orientació (16): …………………………….……………...... [º] Subsistema d’intercanvi Tipus de bescanviador (17):  Bescanviador intern  Bescanviador extern Subsistema d’emmagatzematge Tipus d’emmagatzematge (18):  Col·lectiu  Individual Volum total d’emmagatzematge solar (19): ……………. [litres] Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 117 Subsistema de suport Tipus d’energia emprada com a suport del sistema solar:  Electricitat (resistències elèctriques)  Electricitat (bomba de calor)  Gas natural (calderes individuals)  Gas natural (caldera col·lectiva)  Propà  Gas-oil Sistema de mesura de l’energia tèrmica Tipus de sistema emprat (20):……………………………………………………….. Fracció solar Producció energètica de la instal·lació solar:………………..…………....... [kWh/any] Producció per unitat de superfície de captació (21):…………………….... [kWh/(m2 any)] Demanda energètica total anual (22): ……………………………………… [kWh/any] Fracció solar DA (23): ……………………………………………………....... [%] Observacions ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ....................................................................................................................................... ...................................................................................................................................... ....................................................................................................................................... ....................................................................................................................................... Pàg. 118 MEMÒRIA I ANNEXES Notes explicatives de l’Apartat A.1.1. Càlcul de la demanda energètica Sistemes de producció d’aigua calenta sanitària (1) Indiqueu la temperatura mitjana de l’aigua de subministrament utilitzada pel càlcul de la demanda energètica, en º C. En general es considerarà una temperatura d’aigua freda de 10ºC, constant durant tot l’any, llevat que es disposi dels valors de la temperatura real de l’aigua de la xarxa, mitjançant una certificació de l’entitat subministradora. (2) Indiqueu la temperatura de l’aigua calenta de consum, en º C. Com a mínim, la temperatura de l’aigua calenta utilitzada pel càlcul de la demanda energètica serà de 50ºC. Per a edificis d’habitatges (3) Indiqueu el nombre d’habitatges de l’edifici. (4) Indiqueu el nombre de persones. En habitatges tipus es considerarà que el nombre d’usuaris és quatre. (5) Indiqueu el consum mitjà d’aigua calenta sanitària per persona, en litres/dia. Com a mínim, aquest consum serà de 40 litres a 50 º C per persona i dia. (6) Per a instal·lacions col·lectives de producció d’aigua calenta en edificis d’habitatges, indiqueu el valor del coeficient de correcció (f), establert en funció del nombre d’habitatges de l’edifici (n), segons les següents fórmules: • f = 1 si n ≤10 habitatges • f = 1,2 – (0,02·n) si 10 < n < 25 habitatges • f = 0,7 si n ≥ 25 habitatges (7) Calculeu el consum mitjà d’aigua calenta sanitària de l’edifici, en litres/dia, segons la següent fórmula: fNCC PTACS ··= (Eq. A.1.1.) Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 119 • CTACS Consum total aigua calenta • CP Consum per persona • N Nombre de persones • f Coeficient de reducció f Per a altres tipus d’edificació (8) Indiqueu el tipus d’edifici. Si és possible, trieu una de les tipologies de la taula de la nota següent (9). (9): Indiqueu el consum total d’aigua calenta sanitària de l’edifici en litres/any. El càlcul del consum anual es pot realitzar a partir de les previsions d’utilització de l’edifici i les dades orientaves de la taula següent: Tipus Consum diari Hospitals i clíniques 60 litres /llit Residències d’adults 40 litres /persona Escoles 5 litres /alumne Casernes (*) 30 litres / persona Fàbriques i tallers (**) 20 litres / persona Oficines 5 litres / persona Càmpings 60 litres /plaça Hotels (segons categoria) (*) 100-160 litres / habitació Gimnasos 30-40 litres / usuari Bugaderies 5-7 litres / kg de roba Restaurants 8-15 litres /àpat Cafeteries 2 litres / àpat (*): Sense considerar consums per restauració i bugaderia. (**): Sense considerar consums d’aigua de procés. Taula A.1.1. Consums d’aigua calenta sanitària a considerar segons el tipus d’edificació o us. Pàg. 120 MEMÒRIA I ANNEXES (10) Indiqueu el resultat de dividir el consum anual de la anterior nota (9) entre 365 dies per obtenir el consum mitjà diari. (11): Calculeu la demanda energètica per a la producció d’aigua calenta sanitària, en kWh/dia, segons la fórmula següent. ()()( [] ) 860 AFACmACS TTC DE −⋅ = (Eq. A.1.2.) • DE Demanda energètica diària, en kWh (11) • CmACS Mitjana de consum diari d’aigua calenta, en litres. Utilitzeu les notes (7) o (10) (segons sigui un edifici d’habitatges o un altre tipus d’edificació, respectivament) • TAC Temperatura de l’aigua calenta, en ºC, segons nota (2) • TAF Temperatura de l’aigua freda, en ºC, segons nota (1). (12) Calculeu la demanda energètica per a la producció d’aigua calenta sanitària, en kWh/any, segons la fórmula següent. 365⋅= DIARIAANUAL DEDE (Eq. A.1.3.) DE ANUAL Demanda energètica anual DE DIÀRIA Demanda energètica diària) 365 Sistemes d’escalfament del vasos de piscines cobertes (13) Indiqueu la demanda energètica anual per l’escalfament dels vasos de les piscines cobertes en kWh/any. Aquest càlcul s’ha de justificar al projecte de la instal·lació. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 121 Descripció de la instal·lació solar (14) Els captadors solars han d’estar homologats per una entitat degudament habilitada. Indiqueu el nombre de la homologació dels captadors, el nom de la entitat i la data fins a la que la homologació és vàlida. Per exemple: • Homologació: NPS-XXXX • Entitat: Ministerio de Ciencia y Tecnología • Vàlida fins el: 22/11/2007 (15) Indiqueu la inclinació dels captadors solars respecte a la horitzontal. Aquesta inclinació ha d’estar compresa entre 35º i 55º. (16) Indiqueu els graus de desviació de la orientació dels captadors solars respecte al Sud. En general, els captadors solars han d’estar orientats al Sud, amb una desviació màxima de 25 º a l Est o a l’Oest. Si per circumstàncies excepcionals (ombres, clara millora de la integració al edifici, etc.) aquesta desviació és superior, s'ha de justificar aquesta decisió al projecte de la instal·lació. (17) Marqueu amb una creu la casella corresponent, segons el bescanviador estigui a dins o a fora dels acumuladors solars. (18) Marqueu amb una creu la casella corresponent. S’entén que l’emmagatzematge és col·lectiu si tota l’aigua calenta de consum surt d’un únic subsistema d’acumulació (encara que hi hagi més d’un dipòsit). El sistema d’emmagatzematge és individual si hi ha un dipòsit a cada punt de consum (per ex., un dipòsit per habitatge). (19) Indiqueu el volum total d’emmagatzematge solar en litres, és a dir, la suma del volum de tots els dipòsits que rebin l’aigua escalfada amb els captadors solars. (20) Indiqueu el sistema emprat per la mesura de l’energia tèrmica produïda pel sistema solar. Per exemple: Tipus de sistema emprat: Comptador d’energia Pàg. 128 MEMÒRIA I ANNEXES Rètols lluminosos (Art 45) Els valors, que han de correspondre a nivells en servei i no de disseny, han de ser justificats mitjançant càlcul. Horari normal Horari reduït Valor exigit a l'Ordenança Valor assolit al Projecte Valor exigit a l'Ordenança Valor assolit al Projecte Lluminància màxima (cd/m2) Funció del rètol (informativa, etc. Règim de funcionament (Art 46) Existeix sistema de regulació? SI * □ NO □ *En cas afirmatiu completeu les següents dades: • Sistema de regulació: …………………………………………………………………… • Horari de funcionament de la regulació: ………………………..…………………… • % de reducció de flux lumínic: ……………………………………………...........….. Làmpades i equips auxiliars (Capítol 4) Característiques de les làmpades (Art 47) Característiques de les làmpades Tipologia Horari d’ús Model SBP SAP VM HM Altre Normal Reduït 1 2 * (* Completeu una fila per cada model de làmpada utilitzada) Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 129 Tipologia d’equips auxiliars (Art 48) Tipologia d’equips auxiliars % consum propi dels equips auxiliars Model de làmpada Model d’equip Valor exigit a l'Ordenança Valor assolit al Projecte 1 2 * (* Completeu una fila per cada model de làmpada i equip utilitzat) Factor de potència del sistema [cos(φ)]: ………………………………….…...............… Lluminàries (Cap.5) Característiques de les lluminàries Característiques de les lluminàries % FHS inst Model Protecció (ïndex IP) Normal Reduït Valor Ordenança Valor Projecte Valor Ordenança Valor Projecte Valor Ordenança Valor Projecte 1 2 * (* Completeu una fila per cada model de lluminària utilitzada) Pàg. 130 MEMÒRIA I ANNEXES Instal·lacions (Capítol 6) Sistema d’encesa Sistema d’encesa Programador astronòmic Rellotge Cèl·lula fotoelèctrica Manual Altre ... (Marqueu la/les opció/opcions amb una X) Comptadors Comptadors Energia activa Energia reactiva Discriminació horària Altre .............. Cap (Marqueu la/les opció/opcions amb una X) En zones E3, en cas d’existir regulació de flux, justifiqueu la seva utilització: ………………………………………………………………………………………………..… ……………………………………………………………………………………….…….…… ……………………………………………………………………………………………….…. Densitat de potència màxima A respecte a la calçada (Art 54): ………………....…….. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 131 A.1.2.2_ Enllumenat Privat Característiques generals Ubicació (carrer, nº).......................................................................................... Objecte de la instal·lació.................................................................................... nº de punts col·locats nº de punts establerts a l’Ordenança W/m2 Valor exigit [W/m2] a l’Ordenança FSH FHS exigit a l’Ordenança Tipus de llum Tipus de llum exigit a l’Ordenança 1 4 0,15 Menor 1% Baix consum 2 6 0,15 Menor 1% Baix consum 1: Enllumenat de seguretat o senyalització 2: Enllumenat exterior o de jardí Observacions: ..................................................................................................................................... ..................................................................................................................................... ..................................................................................................................................... ..................................................................................................................................... Pàg. 132 MEMÒRIA I ANNEXES Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 133 ANNEX A.2_ Manteniment de les instal·lacions Els contractes de manteniment de les instal·lacions han d’establir la identificació completa de les parts contractants, de la instal·lació que ha de ser objecte de manteniment, la durada del contracte, el règim de preus i les altres circumstàncies adients. A.2.1_ Manteniment de les instal·lacions solars tèrmiques Pel que fa a les instal·lacions solars tèrmiques les revisions han de ser com a mínim una cada dos anys, i han de constar dels serveis següents: • Verificació del funcionament de tots els components i equips. • Revisió de les canonades, aïllaments, connexions, vàlvules, terminals, purgadors, vasos d’expansió, ventiladors /extractors, unions,... • Comprovació de l’estat dels captadors/col·lectors: situació respecte el projecte original, neteja i presència de danys que afectin al funcionament i a la seguretat. • Estructura de suport: revisió de danys a l’estructura, deteriorament per agents ambientals, oxidació,... • Revisió de l’acumulador centralitzat i/o dels dipòsits individuals. • Comprovació de les vàlvules, bombes de circulació i bescanviadors. • Comprovació dels sistemes de regulació i control: estat de les sondes, indicadors, alarmes, cablejat,... • Comprovació de la producció solar generada i grau de desviació sobre el previst. • Informació al client de l’estat general de la instal·lació mitjançant butlletí que s’emetrà en cada visita i en el qual es reflectiran les incidències i avaries, indicant les operacions necessàries per a reparar-les. A l’apartat següent es relacionen les operacions de manteniment més usuals que s’han de realitzar en una instal·lació solar tèrmica, per bé que la freqüència s’ha d’adaptar a les previsions generals d’aquestes mesures. Pàg. 134 MEMÒRIA I ANNEXES Operacions de manteniment més usuals en un sistema d’ACS A continuació s’exposa un pla tipus de treball pel manteniment preventiu d’una instal·lació d’energia solar tèrmica. La freqüència de realització del manteniment de la instal·lació que es proposa pot variar considerablement en funció de la grandària, de la complexitat i del lloc on s’ubica la instal·lació. Element Manteniment a realitzar Freqüència Col·lector Inspecció visual de l’estanquitat i la integritat. Semestral Placa absorbidora Comprovar l’existència de fugues, deformacions i/o taques. Anual Vidre Inspecció visual (esquerdes...). Anual Carcassa Inspecció visual (deformacions, estat de la pintura protectora...). Anual Connexions Inspecció visual de la possible aparició de fugues. Semestral Estructura Comprovar si presenta corrosió i reparar-la amb pintura antioxidant. Anual Vàlvules seguretat Comprovar-ne el funcionament correcte (accionament manual...). Semestral Vàlvules de tall Obrir-les i tancar-les diversos cops per evitar que es bloquegin. Semestral Purgadors Comprovar-ne el funcionament. Semestral Canonades Comprovar possibles fuites. Semestral Aïllament Inspecció visual. Anual Vas d’expansió tancat Comprovar la pressió d’omplerta d’aire. Semestral Vas d’expansió obert Comprovar el nivell de l’aigua. Semestral Bescanviador de calor Inspecció i neteja en cas necessari. Anual Electrobomba Comprovar-ne l’estanquitat. Semestral Sondes de temperatura Inspecció visual de la ubicació correcte del sensor. Semestral Quadre elèctric Verificar funcionament de l’interruptor magnetotèrmic, diferencials.. Anual Taula A.2.1. Taula de manteniments més usuals en un sistema de ACS que ha de realitzar el mantenidor. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 135 L’èxit d’un bon manteniment també depèn del manteniment preventiu i fonamentalment visual que pugui fer l’usuari/client o propietari. Les accions o operacions de manteniment que podria desenvolupar són: Element Manteniment a realitzar Freqüència Neteja Neteja del vidre en hores de baixa irradiació (aquesta tasca és opcional en cas que els captadors siguin fàcilment accessibles). Aleatòria Circuit primari Comprovar la pressió de treball del circuit en fred. Setmanal Termòstat diferencial Inspecció visual del funcionament correcte. Mensual Taula A.2.2. Taula de manteniments més usuals en un sistema de ACS que ha de realitzar l’usuari Altres operacions de manteniment Les operacions de manteniment explicitades en el quadre anterior fan referència als processos de manteniment realitzat en els elements principals de la instal·lació. A continuació s’exposa un llistat d’operacions que convé remarcar o detallar més: Control anual de l’anticongelant: cal controlar que la proporció d’anticongelant en el sistema és l’adequada i, si cal, reomplir-lo. Es pot fer de dues maneres: mesurant la densitat del sistema (comprovant que no difereix més d’un 20% de la inicial) o es pot fer per inspecció visual, comparant el color de la barreja amb el color d’una barreja que contingui les proporcions exactes. Calibratge del sistema de control: cal comprovar que l’interval entre el punt de tall i l’activació del sistema de control dels sensors de calent i fred coincideix amb la diferència prevista de temperatures. Inspecció visual detallada dels col·lectors, comprovant l’estanquitat del col·lector en l’aigua de pluja, el trencament de la junta de vidre del col·lector, l’estat de les juntes de les sortides i entrades del col·lector, etc.. Pàg. 136 MEMÒRIA I ANNEXES Programa de manteniment El manteniment d’una instal·lació solar tèrmica es pot estructurar en tres tipus diferents d’actuacions periòdiques: • Vigilància • Manteniment preventiu • Manteniment correctiu La vigilància és una actuació feta pel mateix usuari i està destinada a la inspecció dels paràmetres funcionals principals que determinaran el funcionament correcte de la instal·lació. El manteniment preventiu englobaria totes aquelles accions per mantenir el funcionament, les prestacions i la protecció mínima de la instal·lació per tal assegurar-ne la durabilitat. El manteniment preventiu, inclou totes les operacions de manteniment i substitució necessàries per assegurar el bon funcionament del sistema durant la seva vida útil. Finalment, el manteniment correctiu consisteix en aquelles accions que s’han de dur a terme quan, a partir d’algunes de les accions anteriors, s’ha detectat algun funcionament incorrecte i cal pal·liar-lo. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 137 A.2.2_ Manteniment de les instal·lacions d’estalvi d’aigua Els serveis tècnics municipals controlaran la correcta pre-instal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients. A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua. Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s’ajusta a aquestes mesures, l’òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurar-ne el compliment. L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades. El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la realització d’inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el compliment de les previsions d’aquestes mesures. Els titulars o responsables d’edificis i construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estaran obligats a realitzar les operacions de manteniment i reparació per tal de mantenir-les en perfecte estat de funcionament i eficiència. En especial, per als sistemes d’aprofitament d’aigües caldrà fer neteges periòdiques que consistiran en neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil i neteja dels dipòsits d’emmagatzematge un mínim d’una vegada l’any. Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes. Pàg. 144 MEMÒRIA I ANNEXES Espais urbans En aquest apartat es classifiquen tots els carrers del municipi on la circulació de vehicles és de baixa intensitat. En aquest apartat no estan inclosos altres tipus de carrers com els de tipus residencial o especial. Al plànol A.3.2 podem veure les zones classificades com zones urbanes i que per tant, hauran de tenir l’enllumenat corresponent a les zones d’aquest tipus. Plànol A.3.2. Localització de les zones considerades com urbanes al municipi de Mediona Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 145 Espais residencials Aquestes vies són carrers sense activitat comercial on l’únic trànsit de vehicles que es produeix és el necessari per l’accés a les cases per part dels veïns. Correspon a carrers de zones residencials com ara la urbanització Font de Bosc o polígons d’habitatges. El plànol següent ens mostra els indrets classificats com a zones residencials. Plànol A.3.3. Localització de les zones considerades residencials al municipi de Mediona Pàg. 146 MEMÒRIA I ANNEXES Espais industrials Corresponen a vies situades en polígons industrials o similars. Els paràmetres en aquest cas seran els necessaris per donar seguretat i facilitar el tràfic intens dins d’aquestes zones. Només hi ha una zona d’aquest tipus, al plànol A.3.4 podem veure el lloc on es troba situada. Plànol A.3.4. Localització de la zona industrial de Mediona Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 147 Espais especials (Casc antic, zones d'elevat interès monumental) Són zones del municipi amb interès eminentment turístic i/o monumental que es consideren casos especials. Cal tenir especial cura en proveir-les d’un enllumenat eficient però que al mateix temps respecti l’entorn monumental de la zona. El plànol A.3.5 ens mostra a on estan situades aquestes zones. Plànol A.3.5 Localització de les zones considerades especials a Mediona Pàg. 148 MEMÒRIA I ANNEXES Criteris de classificació segons el grau de protecció contra la contaminació lumínica Segons el grau d’exigència en la protecció contra la contaminació lumínica, s'estableixen tres tipus de zona Zones E1 Zones classificades com protegides. Zones E2 Zones del terme municipal amb baixa densitat d'urbanització, o que estiguin situades a una distància superior a 1 km d'una zona E1. Zones E3 La resta del casc urbà. Plànol A.3.6 Localització de les zones E1, E2, E3 al municipi de Mediona Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 149 A.3.2_ Distribució concreta en els nuclis urbans Sant Joan de Mediona La distribució per zones de Sant Joan de Mediona és la que es veu al plànol A.3.7. Plànol A.3.7. Distribució dels carrers del barri de Sant Joan segons el tipus de via. Pàg. 150 MEMÒRIA I ANNEXES A la taula A.3.1 hi ha el nom dels carrers de Sant Joan de Mediona, el grup al que pertanyen segons la classificació per tipus de via y segons el grau de protecció contra la contaminació lumínica, els nivells Nom de carrer Tipus de via Grau de protecció Nivell il·luminació [lum] % FHS normal – reduït Tipus de font 1 Avda. D'en Gaudí Urbana E2 6÷15 1% VSAP 2 D'Anselm Clavé Urbana E2 6÷15 1% VSAP 3 De Caneletes Urbana E2 6÷15 1% VSAP 4 De dalt Urbana E2 6÷15 1% VSAP 5 De la plaça Urbana E2 6÷15 1% VSAP 6 De les Escoles Urbana E2 6÷15 1% VSAP 7 De Sant Josep Urbana E2 6÷15 1% VSAP 8 Del General Prim Urbana E2 6÷15 1% VSAP 9 Del Molí Urbana E2 6÷15 1% VSAP 10 Dels Pins Urbana E2 6÷15 1% VSAP 11 Florenci Gustem Especial E2, E3 4÷10 1% VSAP, HM 12 D'en Pompeu Fabra Urbana E2 6÷15 1% VSAP 13 Nou Urbana E2 6÷15 1% VSAP 14 Passeig Bona Vista Urbana E2 6÷15 1% VSAP 15 Pg. De Santa Anna Urbana E2 6÷15 1% VSAP 16 Pg. Del Raval Urbana E2 6÷15 1% VSAP 17 Que no passa Urbana E2 6÷15 1% VSAP 18 Raval Urbana E2 6÷15 1% VSAP 19 Avda. De Montserrat Connexió E3 4÷10 1% VSAP 20 De Sant Joan Especial E2, E3 4÷10 1% VSAP, HM 21 De l’església Especial E2, E3 4÷10 1% VSAP, HM 22 Del Marqués Especial E2, E3 4÷10 1% VSAP, HM Taula A.3.1 Classificació dels carrers del barri de Sant Joan segons el tipus de via i el grau de protecció contra la contaminació lumínica, els nivells d’il·luminació màxims i mínims, el FHS màxim i el tipus de llum. Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 151 La Font del Bosc La Font del Bosc és una urbanització de tipus residencial. Al plànol A.4.3.2 podem veure que només les seves vies d’accés principals no estan contemplades com a zones residencials. Plànol A.3.8. Distribució dels carrers de la urbanització Font del Bosc segons el tipus de via. Pàg. 152 MEMÒRIA I ANNEXES A la taula A.3.2 hi ha el nom dels carrers de la urbanització Font del Bosc i el grup al que pertanyen segons la classificació per tipus de via y segons el grau de protecció contra la contaminació lumínica. Nom de carrer Tipus de via Grau de protecció Nivell il·luminació [lum] % FHS normal – reduït Tipus de font 1 Anoia Residencial E2 4÷7 1% VSAP 2 Avet Residencial E2 4÷7 1% VSAP 3 Barcelona Residencial E2 4÷7 1% VSAP 4 Bell-loc Residencial E2 4÷7 1% VSAP 5 Besos Residencial E2 4÷7 1% VSAP 6 Bruc Residencial E2 4÷7 1% VSAP 7 Cadernera Residencial E2 4÷7 1% VSAP 8 Cadí Residencial E2 4÷7 1% VSAP 9 Camí can faves Residencial E2 4÷7 1% VSAP 10 Camprodon Residencial E2 4÷7 1% VSAP 11 Canigó Residencial E2 4÷7 1% VSAP 12 Catalunya Residencial E2 4÷7 1% VSAP 13 Ebre Residencial E2 4÷7 1% VSAP 14 Fluvià Residencial E2 4÷7 1% VSAP 15 Francolí Residencial E2 4÷7 1% VSAP 16 Frontón Residencial E2 4÷7 1% VSAP 17 Futbol Residencial E2 4÷7 1% VSAP 18 Garsa Residencial E2 4÷7 1% VSAP 19 Generalitat Residencial E2 4÷7 1% VSAP 20 Girona Residencial E2 4÷7 1% VSAP 21 Guilleries Residencial E2 4÷7 1% VSAP 22 Indústria Residencial E2 4÷7 1% VSAP 23 Lleida Residencial E2 4÷7 1% VSAP 24 Meitat 1 Maristany Via urbana E2,E3 6÷15 1% VSAP,HM 25 Meitat 2 Maristany Residencial E2 4÷7 1% VSAP 26 Montseny Residencial E2 4÷7 1% VSAP 27 Montserrat Residencial E2 4÷7 1% VSAP Proposta d’Ordenança per a l’aprofitament de recursos naturals al municipi de Mediona Pàg. 153 28 Natació Residencial E2 4÷7 1% VSAP 29 Noguera Residencial E2 4÷7 1% VSAP 30 Ocells Residencial E2 4÷7 1% VSAP 31 Oreneta Residencial E2 4÷7 1% VSAP 32 Pedraforca Residencial E2 4÷7 1% VSAP 33 Pi Residencial E2 4÷7 1% VSAP 34 Pirineus Residencial E2 4÷7 1% VSAP 35 Rossinyol Residencial E2 4÷7 1% VSAP 36 Tarragona Residencial E2 4÷7 1% VSAP 37 Tennis Residencial E2 4÷7 1% VSAP 38 Vielha Residencial E2 4÷7 1% VSAP 39 Xiprers Residencial E2 4÷7 1% VSAP Taula A.3.2 Classificació dels carrers de la urbanització Font del Bosc segons el tipus de via i el grau de protecció contra la contaminació lumínica, els nivells d’il·luminació màxims i mínims, el FHS màxim i el tipus de llum.