Història de les telecomunicacions : una visió filatèlica

, HISTORIA DE LES TELECOMUNICACIONS (UNA VISIÓ FILATELICA) a hi storia de le telecomunicacions va lli gada mo lt est retame nt a I' evolució de l es inves ti gacions en el ca mp de l' electric it at, en aquest article es preten enumerar els fets m és importants que han dut a la t ec ni ca al punt que ens trob em , reco rd ant aquelles persones que a mb el seu esfory i enginy aportaren noves idees al sector. La Filate li a ha mostrat a lll arg deIs anys l'evolució de la societat i n 'ha remarcat els fets més importants, a la vega da que ha tingut en l es commemoracions de fets importa nt s un a gran font de temes, un exe mple és la ce lebració l' any 1995 del ce ntenari de la primera tran mi ssió de radio, o bé el ce nten ari de la Unió Internacional de Tele co municacions el 1965. ANTECEDENTS L'home ha tingut la necess it at de co municar-se des de sempre , i ha fet servir dif erents metodes per a ferh o: sen ya ls acústics (1), optics o bé duent mj ssatges usant animals de tr ansport. SEGLE VI a.e. A Gr ecia s' havia comprovat que la r es ina d 'a mbre (anomenada en grec elektron) atreia la pa ll a, aquesta atracció electrostatica es va confondre molt de temps amb I' a tr acció magnetica de I'imant. La notícia de la caiguda de RAMON AR XE R i GALABERT és eS llldianr de cinque de lelecomullicacio ll s. SANTI RIB ES ¡RODRÍGUEZ és 1m jila lelic apassiollal. 34 Ramon Arxer i Santi Ribes Troia (Grecia) es va transmetre a d'electric it at i altres no. travé s d' una ca d ena d' estacions mitjanyant se n ya ls llumin osos , poste ri orme nt dur a nt l'imp er i roma s' utilitza ta mb é el mateix metode per a tran smet re missatge s. SEGLE XVI El físic it a li a GERO IMO CARDA dif erencia els dos tipus d' atracció observats a l' epoca gr ega . SEGLEXVn 1600 WILLlAM GILBERT ,fís ic de la cort de la re ina Elisabet d' Anglaterra publica De M ag nete on fa notar la di fe rencia entre la res in a d'ambre i I'ima nt , per referir-se a I 'a mbr e usa el mot ll alí elec/rum, mentre que per referir-se a mate ri als de comportament semblant a I'a mbr e usa la para ul a elec/ric a. 1629 El j es uit a ita li a l COLA CA BEO r ea lit za imp o rtant s obse rv acions de repulsió electrica. 1660 OlTO VO GUER I CKE de Magdeburg (Alemanya), que havia in ve nt at la bomba d' aire, co nstrueix la primera maquina electrica, tot i que no havia estudiat el fe nomen en t er mes d'elect ri c it at sinó co m una ma nif estació de la vir lU S conserva/¡a (la propietat d'atracció de la Terra). Varie s p er sones pr o p osen telegrafs optics a lll arg del segle pero són les pro ves fetes a Anglaterra per ROBERT HOOK E le mé s co n eg udes. SEGLEXVm 1731 SETPHEN GRAY (Anglaterra) publica un es memo ri es a Philosophi ca l lran saC /i ons of Ih e R oyal Socie/y on dem os tr a qu e algunes substancies són conductores 1733 CHARLES FRA <;:: OIS DE C I STERNA Y DU FA Y, superintende nt deIs jardins de Lluís XV de Fran~a , descriu la primera t eo ri a del fe nomen electric. 1745 EWALD GEORGE VO KLEIST r ea litza a Alemanya l es pri mer es ex p er ienci es d' e mm aga t ze mat ge d' energia, ca rr ega nt el ec tr os tati ca ment un vo lum d'aigua conting ut en una bote ll a. 1746 PIETER VAN MUSSCHE BROECK re pet eix a Le id en (Alemanya) les expe ri encies de VON KLEIST, fet que portara a la in venció de les bote ll es de Le id en, prototipus del condensador. 1786 LUIGI GALVA Ip rofessora Bolo gna (Ita li a) (2) descobre ix que la pota d' un a granota disseccionada es mou co mpulsivament si es toca amb un escalpel mentre un apare ll electric esta en f un cioname nt a la mateixa habitació, aquest experime nt fou la base del que anomena er ro ni ament elect ri c it at anima l. 1760-1790 GAL V ANI i ALESSANDRO VOL TA realitzen a It al ia les primeres expe ri encies per capt ar pertorbacions el ec triques existe nt s a I'atmosfera, a la v egad a que exper imenten amb diversos tipus de telegrafs. 1794 Durant la R evo lu ció France a, la Co nvenció d ec ideix portar el tel eg r af optic, ideat per CLAUDE CHAPPE el 1.793 (3), a la practi ca amb l' encarrec de construir la primera línia de tel eg r af óptic entre París i B URA N "7 ABRIL 19 96 Lille de 230 Km. 1795 FRA CESC SAL V A CAMPILLO (met ge n asc ut a Barcelona) fa lectura d'una memoria a l' Academia Cienci e: de Barcelona titulada: La electric id ad aplicada a la telegrafía, on per primera vegada a la hi toria es parla d' un procediment de telegrafia sense fi l . En aquesta memo ri a ta mb é proposa un tel egraf electric ba at en un conju nt de 44 fil . 1796 SAL V A i CAMPILLO real i tza una expe ri encia de telegrafia a la Cort d'Espanya, el fet apareix a la Cace ta del di a 25 de n ove mbr e. 1798 D ava nt I' ex it de la comuni cac ió mitjanvant el tel egraf opti cA GUSTÍ DEBETA COU RT (Espanya) i A. LOUIS BRÉGUET (Franva) presenten a l' Academia de Ciencies Francesa un nou m ode l de tel eg raf que re br a un info rm e fa vora bl e. 1799 AGUSTÍN DE BETA COU RT rep l'en ca rr eg de co nstruir una Líni a de tel eg r af optic d eMa drid aCadis . El18 30s'esta bl eix un a línia entre Madrid i els reales sitios d' Aranju ez i San lld efo nso. SEGLE XIX 1800 El 14 de maig SALVA i CAM PILLO presenta a l' Academia de Ciencies de B arce lona una memo ri a titulad a: Adicción sobre la aplicación del galvani smo a la telegrafía. Co m a evo lu ció de la teo ri a de l'electricitat animal de GALV ANI, VOL TA , u sa nt un el ec tr osco pi in ve ntal per e ll mat eix el 1 782 , d esco br eix els principi s que li permetran co nstruir la primera bate ri a el ec tri ca (4). 1804 El 22 de fe br er SAL V A i CAMP ILLO pr ese nt a una a ltr a mem o ri a a la qual exposa I'aplicació de la pila de Volta a la tel eg rafia. En aque ta memo ri a de criu un codi per utilitzar úni ca ment 6 co nduc tor s, essent un precursor de la trans mi ssió en paral·lel de codis binaris. 1810 S.T. VO SOEMME RI G ensenya el tel egraf de se nvolupat per e ll , de fet un model molt sembla nt al d ese n vo lup at per SAL V A i CAM PILLO, al baró SCHILLlNG. 1820 HANS C HRISTIA OERSTED (Dinamarca) demostra la produ cc ió d ' un ca mp m ag n et ic generat pel cor rent que atravessa un conductor, veient com es modifi ca I 'o ri entació d' un a agulla m ag netica en acostar-la al co nductor. ANDRÉ-MARIE AMPERE (Franva) (5) suggereix una forma de transm et re missatges mitjanvant un co nductor p er a ca da ll etra i una ag ulla magne ti ca co m a detector del co rrent que hi circuli . 1822 AMPERE defin eix els principis de I'Electrodina mi ca, que e ll anome na electricitat en moviment, demo s tr a nt -Io e mp írica me nt mitjanva nt ana li i quantitatiu. 1825 WILLIAM STUR - GEO ( Anglat e rr a) seg uint e ls de sco briment s d' OERSTED co nstrueix un electroimant. 1826 G EO RG SIMON OHM (Alemanya) anuncia la ll ei que porta • B RA CA D' EsT UDIA TS DE L '[EEE DE B AR CELONA el seu nomo 1831 MICHAEL FARADAY (Anglaterra) (6) el co nvenc im ent que si I' el ec tricit at podia pr o duir magnetisme, el magne ti sme prodria pr od uir e l ec tri citat, el p orta a dem ost rar que m ove nt un disc de coure entre pols m ag ne ti cs, podria generar un co rrent (Descobriment de la inducció). 1832 PA UL vo n SCHILLI G- CANS TADT (na diu d' Esto ni a) treballa en la id ea d' AMPERE pero no duu a la pr ac ti ca ca p telegraf. 1836 El jov e es tudi a nt angl es d'anato mi a a Heidelberg (Alemanya) WILLIAM COO KE , qu eda Impr es ionat per l es pr oves d'electromagnetisme que es realitzen a la ciuta t. Aixo el duu a treba ll ar en el tema aconseguint en tres setmanes un prim er in strument telegrafic del tipus agulla-magnetica. De torn ada a Angl a terr a FARADA y el pr ese nta a CHARLES WHEATSTONE del King's Coll ege 35 de Londres, qui ja havia treba ll at en el di sseny de tel eg raf s el ec trics. Mentre CO OK E WHEATSTO Ede senvolupenel seu sistema telegrafie el qual esdev indra un es tandard a Anglaterra, SAMUEL MORSE (Estats U nit s) es taba perfeccionant dif erents ti pus de telegraf el ectro magnetic per o no va er fin s a que stany que no vaco mpletar el se u primer instrument. 1837 Ab ans de te nir un aco rd d 'assoc i ac i ó, COOKE WH EATS TO NE, cont ru eixen una lí ni a de tel egra f a lll arg del ferr oca rril de Londr es a Birminghan, entre les es tacions d 'E uston (Londres) a la de Camde n Town , se parad es 1 600 metres. Els eus primers instruments n ece sitaven 5 o 6 fi ls i l es se ves co rre ponents agull es magne ti que . El mateix any MORSE envia el se u primer Il}issatge al Il arg d' un ca bl e de 520 metre . Poc d es pré fa due s millore molt imp ortant d ese nvolupa un relé que perm et ra augmentar la di tancia prac ti ca de transmissió de missatges i cr ea el co di de punt i ratlles alhora que 36 i ntrodueix un ressonador prop osa t pel seu j ove co l· l ega ALFRED VAI L. 1840 Es duu a terme la r efo rma postal a Ang laterra impul. a da pel cr ea dor deis sege ll s, Sir ROWLAND HTLL (7). Apareix el primer sege ll del món, el One Penny, editat pel se r ve i postal angles (8). 1844 El m es de gener el Congres deis Estats Un it s aprova l aco nstrucció d'una línia de tel eg raf seguint la via ferria e ntr e W as hin gton fi ns a Baltimore amb el si tema de telegr af MORSE . El 24 de Mai g, MORSE transmet el mi ssat ge : « Wh at hath Cod wrought» de de Washington fins a Baltimore (9). 1845 S' instal· la a ll era del nu Hudson a N ova Yo rk (Estats Units) el prim er ca ble tel egraf ie s ubm a rí fluvia l. 1846 El dia 2 d'octubre e posa en funcionament la línia de tel eg raf optic entre Madrid i lrun, dissenya da per JO SÉ MARIA MAT HÉ ARAGUA (E panya). coro nel de I'Estat Major, expe rt en topografia i forti ficacions. EII mateix orga nitza la xa rxa de tel eg r af optic, en redacta el r eg lament i le no rm e de tran mi ió i. confecc iona els cod is (10 ). S'inaugura aque t mateix any la Iínia Madridal encia . 1850 S'in augura la línia de telegraf optic Madrid -Cadis, Apareix el primer sege ll espa n yo l, el 6 Cuartos (11) , 1851 S'in tal.la el primer cab le tel eg r afie s ubm a rí entre D ove r (Anglaterra) i CaJais (Fran c;:a), d esp r és d 'i nt ents in fructuosos el 1847 i el 1 850 p er culpa de I' a"l ll ant utilitza t. 1858 L 'ATLANT IC TELECRAPH COM P ANY (Estats Units) in stal·la el prim er cab le tel eg r af ie su bmarí transa tl antic, que funcionara del 5 d 'agos t fins el 20 d'octubre. E I1 7d'agosts'enviae lpr imer missat gecome rcial mitjan c;:a nt el ca bl e tr an sa tlanti c, és un mi ssa t ge de felicita ció de la Re ina Victoria d' Angl ater ra al President Buchanan deis Estats Units. 1859 JULI US PL " C KER ( Aleman ya) d escobre ix els rai gs cato di cs. 1865 JAM ESC LE RKM AXWELL (Anglaterra) (12) pr ese nta la t eor ia de I 'e nergia el ec tromagne ti ca en el se u in fo rm e: A Di namyca / Theory of the Electromagneric Fíe/ d. MAHLO LOOMIS (Estats Uni t s) r ea lit za un es primeres expe ri enci es de tel eg rafia se n se f il fent una trans mi ssió de mi ssat ges tel eg r af i es a una distancia de 18 mi lI es . 1866 L 'ATLANT /C TELECRAPH COM P ANY fl eta el vai xe ll The Crea r Easrern (13) per fer un nou intent d ' instal·l ar un cab le tel egraf ie tr an sa tlanti c, di se n ya t p er GISBORNE (Canada) (14). el qual co men c;:a el 23 de juliol de 1865. De pr és d' in stal·lar 1 200 mill es de ca ble es tren ca i s' abandona el projecte dur ant un any. L' ANCLO· AME RI CAN COMPANY re pr en el B UR AN "7 A BRIL 1 996 proj ec te i co nclou el 8 de setembre la in stal·lació del segon cable submarÍ transa tl antic 1870 S 'e nll ac;a Londres i Calcuta mitjan c;a nt un a Iínia telegrafica ae ri a/ submarina d' 11000 Km . 1876 El 14 de Febrer ELlSHA GRA y a Chicago (Esta ts Units) r eg i st ra una sol· li citud de pate nt p er a la transmissió electri ca de son so Unes hor es abans ALEXANDER GRAHAM BELL a Boston (Estats Units) (15) r eg i st ra un informe a mb el m ateix fi : la transmjs ió electrica de son so B ELL obti ndr a els dret s de patent i el reconeixement de I' in venció peró no sera fins després d'un lI arg litigio E ll O de marc; BELL realitza la primera co muni cació telefónica amb el seg üent mi ssa tge: « Mr . Walson, come here, 1 want you» (16). 1877 Els treballs de O.E. HUGHES (E tats Units) que co mprova que la micrOfons de ca rbó p er part de THOMAS AL V A EDISO (Estats Units) (17). 1880 BELL duu el seu invent un pas més enll a: en 1I 0c de transmetre ones sonores müjanc;a nt ca bl es, va fer servir un feix de lIum, inventant el fotófon. Ho deixa de banda degut al curt abast que se n' obtenia i les perdues elevades deis mat eria ls usats. 1882 El professor DOLBEAR de la Universitat de Tufts (Estats Units) r ep la co n cessió d' una patent de tel eg rafia sense fils el mes de marc;o 1884 Le s investigacion s de TEMISTOCLES CALZECCHI ONESTI ( It ~ t1i a) (18) sobre meta ll s so tmeso s a camps ma gneti cs, permeten a ÉOOUARD BRANL y (Franc;a) (19) idear el co hessor el 1 890, dispositiu mitjanc;ant el qual es detectaran ones electromagn et iques en el primer receptor de radiotelegraf. co ndu c ti vitat del ca rbó varia en 1887 HEI RICH RUDOLPH MAXWELL. 1890 L' ern¡:resa BUDAP EST CA BLE SYSTEM (Es tat s Units) , tr-an smet programes d' entrete nj ment per teleFon. 1891 ALMON STROWGER (Estats Unüs), inventa un selector automa ti c tel eco ntrolat pel t er minal d 'a bonat. EDISO r ep la co n cessió d' un a patent de tel eg rafia se nse fils el 29 de desembre que va és er sol· li c it ada el 25 de maig de 1885. 1892 Se ti atribueix a ATHA B. STUBBLEFIELO (Es tats U nit s), haver fet la primera trans mj ssió se nse fils de ve u. 1894 BRA L Y id ea el co n cepte d'antena. ALEKSANDER S. POPOV ( Rú s ia) (21) fabrica la pri mera anten a. OLlVER JOSEPH LODGE (Estats U nü s) perfecciona el istema de sintonització. sotmetr e' I a una pressió el ec trica, faciliten la fabricació deis primers HERTZ , (Alemanya )( 20), comprova 1895 G UGLlELMO MARCO 1 t eo ri a el ect rom ag n et i ca de (Ita lj a)co nstrueix el prim erge nera dor • B RANCA D'EsTUD IANTS DE L'IEEE DE BARCELONA 37 d 'o nes de radio. El mateix any que ho feu MARCONT, POPOV co nstrlle ix un ge ner ador d' on es de radio essent una altra demand a de primí cia. 1896 ANTOINE HENRI BECQUEREL ( Fran<;: a) de sco br e ix la ra dioa c ti vi ta l. 1897 MARCO I el 2 de Juliol obté la patent angle sa de tel eg rafía se n e fil . JOS EPH JOHN THOMSO (Anglaterra) demostra que els raigs ca todícs só n ca rre gues ne ga tives de la mida d'un atom que e ll anomena co rpusel es, a nom enats actualment el ec trons. 1898 EI20i21 d ej ulio lMARCO tran met per radio re ultats de la R egata de Kingstown (Irlanda) per al diari Daily Express de Dublin, essent la prim era vega da que la prem a utilitza la radio. EUGE E D UC R ETET ( Fr a n<;:a ) estab leix un en ll a<;: de radio en tr e la Torre Eiffel i la vila de 38 Panth éo n. 1898 MARCO expe rimenta el nou sistema a la m ar ina mer ca nt e t ab lint co nnexió entre Ba ll yca tl e- Rathlin 1 la nd ( Anglaterr a). JOH AM13 ROS EFLEM G (E t at nit ) inventa el díode. OUVER JOSEPH LODGE (Anglaterra) inventa el into nit zad or electÍu. 1899 L 'octubre d' aq uell any MARCO I transmet via radio els re ultat de la c ur sa internacional vaixells de Sandy H ook (New Jersey, E tats Units) al diari Herald Tribune de Nova York (Estats nits). MARCO liBRA LY esta bl eixen un enll a<;: de radio entre Douvres ( An glaterra) i Wim ereux (Fran <;:a) ( 22 ). SEGLE XX 1900 R EG J ALD FESSE DEN (Ca nada ) (23) fa l es prim e re s circuit heterodÍ 1906 LEE DE FOREST (Estats Units) inventa el tríode co m a millora del dÍode. FESS E DE , modifica la tr an mis ió ge nera nt «on es co ntÍnue » en opo íció a le gusp ir es i « one di contÍnu es » de MARCO I. 1907 BORIS ROSING de I'lnstitut T ecnic de Sant P erter burg (Rú ia) de se n vo lup a un tran smi so r d'ex pl oració mecanica en un tub de raigs cato di c . LEE DE FOREST (Es tats Units) fa demostracions puntllals de ra di o des de la Merropoliran Opera de ova York mitjan <;:a nt tubs de buit Audion . ÉDOUA RD BEU (Fran <;:a) (24) inventa el pro ce diment per la tr ansmi ss ió de foto gra fie s per telegrafía i ra dio , co n egut inicialment amb el nom de belin og rafía. transmissi ons de ve u hum ana via 1909 CHA RL ES DAVID ra dio . 1901 MARCO I tr ans met un tel egrama radiat. Els prim ers intent s de tran smi ss ió tran sa tlanti ca es fan mitjan<;: ant una ag rupa ció c ircular d 'a ntenes d es de Poldhu, Cornw a ll (Anglaterra). El dia 12 de de se mbr e MARCO I inf orma de la r ece pció de la lI etra «S» (tr es punts) a Signal Hill, ewfou ndl a nd (Ca nad a), el trans mi ssor era manipulat per JOHN AMBROSE FLEMJNG prof esso r de l' Universiry College de Londr es. 1902 ARTHUR E. KENNELL Y OUVER HEA VrSIDE (Anglaterra) ca dascú per la seva banda a rrib en a la co nelusió de I 'exis tencia d'una ca pa el ec tri cament co ndu c tor a a l' atmosfera uperíor que refle xava le one de radio, per aixo la ion osfe ra dur a nt molt de temps se la co n eg ué com ca pa Kenne ll y-Heaviside. 1903 FESSENDEN ge nera una ona co ntÍnua amb un alternador. 1904 CHRISTI H ULSMEYE R ( Alemanya ) de senvolupa i patenta una pri mi ti va forma de ra dar per a vaixe ll s. FESSENDE inventa el HE RROLD (Estats Un it s) engega la prim era emissora de radiodifusió, la KCBS, a San J osé (California, Estats Units). 1913 Es r ea litzen a BELGICA l es primere s proves transmissió per radio transmetent concerts de ra dio de s del Palau Laeken. 1917 VLADIMIR KOSMA ZWORYKIN (Rússia), alumne de ROSJNG, d ese nvolupa la televisió el ec tronica per la Comp anyia Russa de Telefon i Radiotel eg raf. 1920 Es fan a An glat er ra l es primer es pr oves transmissió per radio de caracter públic d es de Chelmsford. A Valencia es retransmet un co n ce rt del Palau d 'ex posicions per al públic pr ese nt al paraninf de la Universitat, i a Barcelona un es 25 .000 per o ne concentrades a l' es pl anada de Mo ntju"ic esco lten un con ce rt fet a la ciuta t. S' inaug ura a la c iut at de Pitts bur g (Estats Units) amb el nom de KDKA la que e cons idera la prim era es taci ó a mb emi ss ion s r eg ul ars. 1922 S'inaugura la primera estació BURAN 07 ABR IL 19 96 radiof ónica a Ang laterra. la BBC (British Br oadca ting Company), integrada per sis emprese electriques. 1925 Es co ns titu eix la nió R ad i ofó ni ca Int ern ac ional a mb l" obj ec tiu ini cial d 'ev itar l es int erfe ren cies e ntr e es t ac ions m itj a n ~a nt l' acció coord in ada deIs estats participants. 1926 El 23 de febrer es crea als Estats nits la FRC (Federal Radio Commision) per a co ntrolar le 732 em i sso r es qu e hi h avia en f un cionament. 1927 S'estableix el primer e nll a~ telefó ni c tran a tl antic per ona curt a. BAIRO a Anglate rr a HA SELL als Estats Units prop ose n I'ús de fibres per a transmetre im atges de televisió, peró les seves idees no van tenir co ntinuació. 1929 ZWORYKIN fa una demostració del seu r ece ptor de tub de raigs catódics al míting IR E a R oc hester (Estats Units). 1932 Es cr ea la U. I.T . (U nió Internacional de Telecomunicacions) a Madrid com a fu sió de la U ni ó Tel egrafica Internacional (creada el 1865) i la U ni ó Radiotel eg ra fi ca Internacional (cr ea da el 1906). 1933 EOWIN HOWARD ARMSTRONG (Estats Units) inventa la modulació en freqüencia (FM). 1935 A RMSTRO G fa la primera trans mi ssió r eg ul ar d·FM. 1936 El mes de jun y DO LEE (Es tats U nit s) fa la prim era demostració públi ca de televis ió amb la trans mi ssió di a ri a d'imatges de 100líni es. 1937 Es co nstrueix el prim er radar operatiu, el Chain Home a Anglaterra di ssenyat p er ROBE RT WATSON - WAIT. Dur a nt s els an ys 30 es realit zave n esfo r ~os paral·lels en el desenvolupament del radar per part de Fr a n ~a, la U ni ó Sovie ti ca i Japó. Dur ant els anys de la guerra els es for~o s deIs Estats Units a mb l' aj uda d' Anglaterra, van deixar enrera els fets per Alemanya i el Japó i tingueren un paper molt impo rt ant en l'exit de les tropes a Ji ades (25). 1938 ALEC REEVES in venta la mo dul ac ió PCM , pe rm ete nt la re pr ese ntació digital d' inf ormació anal óg ica. 1941 L' I de Julio !. de sprés d'haver fer grans millor es en el sistema el ec tr ónic de ZWORYNKIN, co men ~a al Estats Units la difusió de televisió. 1948 L' empre sa AT & T (Estats Units) in venta el transistor, donant una e mp e nt a en or me al de se nvolupament de I 'e lectró ni ca. 1950 D es pr és d' una prog re ssiva ampliació de competencies amb la distribució de freqüencies, la U ni ó Ra di ofó ni ca Inte rn acional esdevé la U ni ó Europea de Radi of usió. 1954 Es fa als Estats Units la primera difusió de televisió en co lor. 1956 Es p osa en fu nciona ment aproximadament un segle després de fer-ho el seu pr ecursor tel eg rafic el prim er ca ble tel efó nic s ubm a rí tr ansa tlantic a mb 51 repe tid ors inmersos. AI s anys 50 estudis de A. C. S. VAN HEEL d' Holand a, H. H. HOPKINS i N. S. KAPANY + 'B RANCA D'EsTUDIANTS DE L' ( EEE DE BARCELONA d' An glate rr a porten al d ese n vo lup ament del fibro sco pi fl exible, el qual és amplament usat en el camp medi co KAPANY enc un ya el terme fibra óptica. 1957 La históri a deIs sa tel·lits arti fi cials co m e n ~a amb e lll e n ~a m e nt per la Unió Sov ie ti ca del sa tel·lit SPUTNIK-l (26). 1958 L1 a n ~a m e ntd e l primersatel·lit ame ri ca de tel eco muni cac ions I' SCORE . 1960 L1an ~a m e nt satel·lit passiu ECHO l i el satel·lit actiu COURIER , el qual emmagatzemava mi ssatges i els retransmetia en passar per damunt de I 'es tació des tí ja que era un satel·lit de co ta mitjana que donava vol tes a la Te lT a consta ntm ent. S' inventa el Lase r (Lighr amplificarion by srimu lar ed emission of radiarion ). 1961 El m es de ge n er el FCC (Federal Commun i ca lions Commision) d'Estats Units autoritza l es emi ss ion r eg ulars d' FM en estereo. 1962 L1an ~a ment del primersatel·lit ame ri ca actiu de tel eco municacions, TELST AR I (27), de co ta bai xa perm etent la primera tr ansmissió transa tl anti ca de te le visió. L1 a n ~ame nt sa te l·lit 39 TELST AR n, RELA y 1 i RELA Y 11 ( 1.96 2-64) (28 ). El 10 de juliol s'es ta bl eix el prim er e nll a~ dire cte e ntr e l es televisions francesa i nord-americana mitj an ~a nt el satel·lit RELA Y i les es t ac ions terren es de: Ple um e ur- Boudu, Andover i G oo nhilly D ow ns (29). 1963 Int ent d'e sta blir en o rbit a geoestacion ar ia el satel·lit SY CON l a mb resultat fallit (30). Ll a n ~a ment geoestacion ar i SY CO sa tel·1 i t JI. 1964 Ll a n ~a ment del ate l· lit geoes taciona ri SYNCO 1I1 i el satel·lit pass iu ECHO 11 ( 31 ), usats per co muni ca r els Estats Units a mb el Sudest Asiatic la C om paiiía Nacional T elefó ni ca de Espai'ia participa ac ti va ment a mb una es t ac ió ex pe rim ental de tr ansmis ió per satel·lit a Griñon (Ma drid). 1965 L1 a n ~ame ntd e l primersatel·lit de tel eco muni cac ion s sov ietic MOLNIYA I-A, d 'o rbita el·lípti ca i de cota m it ja n a. 40 L1 an ~a m e nt satel·lit co mercial EARL y BIRD lI e n ~a t des de Cap Kennedy 1969 S 'aco n seg ue ix un a co bertura t ota l de la Terra mitj a n ~a nt satel·lit s. Tr ansmi ss ió d' imatge s de I 'a rribada de I' home a la L1una (Projecte Apol·lo, Estats Units) ( 32 ). 1976 L 'e mpr esa Re difus sion of London ( Ang late rr a) insta l·la el primer sistema co mercial de f ibr a opti ca per transmetre se nyals de televisió per als se u subscriptors de televisió per cab le. 1977 S'usa per primera vegada la fibra optica en telefo ni a co mercial a Long B eac h (Ca l ifornia , Estats Unit ). 1980 Tran smi ss ió de la so nda espacial Voyager de fotografies de Júpiter i Satum ( 33 ). 1992 Ll a n ~a m e nt I 'o n ze de se te mbr e del prim er sa tel·lit de tel eco munic ac ion s es pan yo l I'HISPASAT lA ( 34 ). PER SABER-NE MÉS P otser trobareu a faltar alguns fets en aquest article, pero ha caJgut fer una tria, el mé acurada possible. per a fer que no ocupes tota la revista. Si algú esta interes at en la hi storia de les telecomunicacions a casa nostra li recomanem el Projecte de Fi de Carrera de Susanna R amos: Serveis i sistemes de telecomunicació a Catalunya. Qui vulgui introduir-se en el món de la filatelia li r ecomane m els Ilibre i revistes que apareixen a les referencies filateliques. L es dades co ntin gud es en aquest article es trob aran constantment ampliades a l 'adre~a d' lnt ernet : http://citel.upc.es/user / ieee/historia/historia.htm. R EFE REN CIES BIBLIOGR Á. - FIQUES -AA VV, Eng in eering in History, Mc Graw-Hill - Barry Mishkind, Broadcast FAQ List - Maria Corominas , Models de radio als parsos occidenta ls, Gen e ralit at de Catalllnya. - J osé A. Carba ll ar Fal có n, Los servicios de Telecomunicaciones, R A-MA -P.G. Fonto lliet, S ys tem es de télécolllmunica ti ons, Dunod - E li Brookner,RadarTechnology, Artech HO ll se - Edwars A. La cy , Fib erop ti cs, Prentice- Ha ll REFER ENCIES FILA TELIQUES - Ju an Franco Cres p o,Ce nt e nari o Marconiano, cien G/lOS de radio, Cronica filate li ca ° 127 - S ecc ión Novedades , Cronica filate li ca W 131 -Juan Quint ana, Les antennes de TSF, Le Monde des Philaté li st es ° 49 1 - Canada P os t Corporation Editions - Yve rt & Tellier Editions - Sellos del mundo, Orbis-Fabbri AGRAIMENTS Al ' lI m. Sr. Anto ni El ias i Fusté, director de l' E co la de Telecom uni cació de B arce lona, al Sr. A ndr ew Go ldstein de l Hislory Cenler de I'I.E.E.E. que ens han faci litat la r ece rca bibliografica, al personal del Laborato ri de Serveis Informatics per I'ajut i el material deixat, i a les a ltr es persones que amb la seva p ac iencia i el seu supo rt ens han a jud at afe r l' art i de. B URAN N°7 ABRlL 1 996