TEch

TEc h Núm. 9. Maig de 2005 Recursos d'informació en Ciència i Tecnologia En aquest número del TEch, a més de destacar l’accés a través de Bibliotècnica al nou dipòsit de PFC, TFC i TE de la UPC, també trobareu informació sobre un nou portal de revistes electròniques espanyoles i informació sobre la publicació de la Llista d’encapçalaments de matèria d’arquitectura, urbanisme i construcció. El Servei de Biblioteques i Documentació agrairà rebre comentaris i reflexions sobre els continguts d’aquest nou TEch. BIBLIOTÈCNICA per MATÈRIES bibliotecnica.upc.edu/acmat/ Recursos d’informació en matemàtiques i estadística L’apartat de matemàtiques i estadística de Bibliotècnica per matèries presenta una selecció de recursos electrònics realitzada per bibliotecaris especialistes en les fonts d’informació d’aquestes temàtiques. Bibliotècnica per matèries s’estructura en àrees temàtiques, de la més general a la més concreta. Cada apartat compta amb subdivisions fins a tres nivells i amb una sèrie de recursos associats com ara bases de dades especialitzades, revistes electròniques o recursos d’accés lliure disponibles a Internet, entre d’altres. És recomanable també l’ús del cercador, ja que permet buscar termes a qualsevol part de les entrades per matèries. Entre els tipus de recursos que es poden trobar en l’àrea de matemàtiques i estadística s’han seleccionat els següents: Revistes electròniques Es pot accedir al text complet de revistes electròniques subscrites, majoritàriament, de grans paquets d’editorials i d’altres institucions (Elsevier, Blackwell, Jstor, etc.). Alguns títols que s’han de destacar són European Journal of Operational Research, Annals of Mathematics, Foundations of Computational Mathematics i Econometrica. Bases de dades Són una eina bàsica per recuperar articles especialitzats publicats en les revistes científiques. Tot i que hi ha bases de dades de caire multidisciplinari que també s’han de tenir en compte donat el caràcter transversal de les matemàtiques, com són CSIC-ICYT, IEE Xplore o el Web of Knowledge. Cal destacar les especialitzades només en matemàtiques i estadística, com ara MathScinet o Zentralblatt MATH. MathScinet, produïda per l’American Mathematical Society, conté informació referencial de literatura en aquestes matèries —sobretot anglosaxona— des de 1940, amb enllaços al document original. Zentralblatt MATH, que és l’altra gran base de dades referencial produïda per l’European Mathematical Society entre d’altres, cobreix un període que s’inicia el 1868 fins l’actualitat i en destaca la indexació d’articles publicats en revistes de països europeus no inclosos a MathScinet. Pel que fa a l’estadística i camps relacionats, destaquem el Current Index to Statistics que cobreix llibres i articles especialitzats de les millors revistes apareguts des de 1975. També cal fer una menció especial a Jstor, produïda per una institució sense ànim de lucre que ofereix accés als fons retrospectius d’un gran nombre de revistes acadèmiques molt significatives. Servidors d’e-prints S’han incorporat darrerament diversos servidors d’e-prints com ara The Erwin Schrödinger International Institute for Mathematical Physics Preprints, mantingut per la institució austríaca que li dóna el nom i que difon un fons aproximat de 1.633 preprints. Recursos web Els bibliotecaris especialistes s’encarreguen també de seleccionar recursos d’accés lliure disponibles a Internet que compleixen una sèrie de requeriments de qualitat i són d’interès per als usuaris. Es convida a tots ells a suggerir recursos web per incloure’ls en aquesta categoria de Bibliotècnica per matèries. Només cal omplir el formulari disponible a: http://bibliotecnica.upc.es/ep!/ recomanar.asp Per obtenir més informació sobre els recursos i serveis especialitzats, només cal apropar-se a qualsevol biblioteca de la UPC, o consultar el portal Bibliotècnica: http://bibliotecnica.upc.es/acmat/ MathScinet, produïda per l’American Mathematical Society, conté informació referencial -sobretot anglosaxonades de 1940 una plataforma de revistes científiques electròniques espanyoles de lliure accés El portal Tecnociencia ha posat en marxa la plataforma de revistes electròniques de lliure accés i a text complet e-revist@s (http://www.tecnociencia.es/e-revistas/). A- questa plataforma digital compta amb la participació fins al moment de 45 revistes espanyoles i llatinoamericanes de totes les àrees científiques. Els requisits que han de tenir les revistes per formar part d’aquesta plataforma són dos: els articles han de tenir el text complet i l’accés ha de ser gratuït. A més, i amb l’objectiu d’establir un sistema de qualitat acreditat, les revistes han de complir els criteris de qualitat de les revistes electròniques que es publiquen a Latindex (http://www.latindex.org/). Els principals objectius que persegueix aquesta plataforma són: < Establir un sistema de qualitat normalitzat i validat de les revistes electròniques < Crear una plataforma que aglutini totes les revistes electròniques que en vulguin formar part i que compleixin els requisits de qualitat establerts < Crear una interfície OAI-PMH que permeti que els continguts del portal de revistes estiguin disponibles en múltiples bases de dades i catàlegs internacionals < Aportar serveis de valor afegit sobre els documents indicats < Difondre el moviment d’accés obert entre la comunitat científica < Assessorar tècnicament en la creació de noves revistes electròniques d’accés obert < Proporcionar servei opcional d’hostatge de revistes electròniques de lliure accés < Difondre àmpliament el projecte entre les institucions acadèmiques per al seu coneixement i per a l’ús dels recursos generats Revicien, Red de Revistas Científicas Españolas (http://www.revicien.com/), és una altra iniciativa similar a l’anterior destinada a la difusió i promoció de revistes científiques editades a Espanya. El projecte Revicien està finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. http://www.tecnociencia.es/e-revistas/ La UPC ha signat un acord amb Elsevier per accedir a la base de dades Scopus en fase de proves fins a finals d’octubre del present any. Scopus, produïda per Elsevier, és la base de dades de resums més gran del món, amb gairebé 14.000 publicacions procedents de més de 4.000 editorials internacionals. Ofereix l’accés a més de 25 milions de resums des de l’any 1966 i referències a partir de 1995. Representa aproximadament un 80% de les publicacions internacionals revisades per especialistes amb una actualització setmanal. La base de dades actua, per tant, com un punt d’accés a la producció científica internacional i al mateix temps com una manera ràpida d’accedir al text complet dels articles corresponents a les revistes subscrites per la UPC. Els seus principals àmbits temàtics són la química, la física, les matemàtiques, l’enginyeria, les ciències de la vida i de la salut i les ciències socials. Com a fet destacable, la base de dades permet conèixer el nombre de vegades que un article ha estat citat i per qui ha estat citat d’una manera similar al Web of Science, així com cercar recursos web i patents a través del motor de cerca Scirus. http://bibliotecnica.upc.es/bbdades/ la base de dades referencial més gran del món Projectes PFC, TFC i TE de lliure accés a Bibliotècnica Ja es troba accessible a través de Bibliotècnica el nou Dipòsit de Projectes Final de Carrera, Treballs Final de Carrera i Tesines d'Especialitat de la UPC. Aquest projecte, aprovat per la Comissió de Biblioteques i Documentació, permet la preservació, classificació i consulta dels treballs PFC, TFC i tesines dels estudiants en format electrònic. El dipòsit fa possible, prèvia autorització dels autors, que es pugui accedir a aquests documents a través d’Internet, dotant-los de més visibilitat i potenciant-ne la consulta. La creació del dipòsit ha estat possible gràcies a la implicació —en aquesta primera fase— de la direcció i administració de l’ETSEIB, l’ETSECCPB, l’EPSC i l’EUPM. Totes aquestes escoles han introduït canvis en els seus reglaments de PFC/TFC i tesines per tal que es lliurin en format electrònic i es puguin preservar i classificar a Bibliotècnica, la biblioteca digital de la UPC. El dipòsit entra en funcionament amb continguts provinents d'aquests quatre centres, però actualment ja són moltes les biblioteques que, juntament amb la direcció i administració de les escoles i facultats, estan treballant per incorporar-hi també els seus materials. http://bibliotecnica.upc.es/pfc/ TEch TEch té una periodicitat trimestral Aportacions i/o suggeriments: [email protected] Redacció d’aquest número: Luz Alberola, Mercè Codina, Fani Díaz, Eduard Minobis, Josep Vives, Marina Casadevall, Montse Hidalgo, Marta Roca, Anna Rovira, Marta López. Servei de Biblioteques i Documentació. UPC Jordi Girona, 31 08034 Barcelona Tel. 93 401 60 79 FEED back Internet Invisible: si no es veu, on es troba? Navegar o naufragar? Internet ofereix molta informació, però no sempre es troba el que és útil i s’acaba naufragant… És d’agrair que els cercadors i directoris d’Internet, anomenats eines de primera generació , evolucionin tenint en compte els usuaris interessats en trobar informació rellevant i pertinent. Una iniciativa en l’àmbit acadèmic és el cas de Google Scholar (http://scholar.google.com/) que es va tractar en l’anterior número del TEch1. Internet és majoritàriament un magatzem gegant d’informació a text lliure i l’expertesa i l’experiència dels documentalistes per estructurar la informació (existent molt abans que la mateixa Internet amb catàlegs en línia, bases de dades temàtiques, productes de difusió selectiva de la informació, etc.) seria el model a seguir pel que fa a l’organització i classificació dels continguts. Ara per ara no es pot aplicar encara una cerca per camps a Internet igual que es faria en una base de dades especialitzada ja que hi ha un buit important en la classificació de recursos web. Per treure el màxim de rendiment d’Internet cal saber utilitzar correctament els cercadors i altres eines de recuperació de la informació, i formar-se en el que es coneix com habilitats informacionals. Cal també ser conscient de les limitacions dels cercadors més emprats, ja que no recuperen una part molt important de la informació disponible a Internet: és l’anomenada Internet invisible. Es tracta de tots els recursos electrònics que —o bé per les seves característiques formals (imatges, àudio, arxius PDF o arxius .DOC, arxius comprimits, bases de dades, etc.) o per la seva pertinença a espais d’accés restringit (intranets, documents electrònics de pagament, etc.)— queden fora de l’abast dels grans cercadors que indexen només les pàgines estàtiques en format HTML. Els analistes d’Internet calculen que actualment se sobrepassen els 15.000 milions de pàgines a la xarxa i que cada 10 mesos es dobla aquesta quantitat. Per a la cerca d’informació s’utilitza habitualment un dels cinc grans cercadors: Yahoo amb 3,6 bilions de pàgines (http://www.yahoo.com); Google, que amb 3,4 bilions és avui el cercador més popular i acapara el 80% del trànsit dels navegadors (http://www.google.com); Inktomi, format per la suma de Lycos, MSN Search i Hotbot (http://www.inktomi.com); Teoma amb 1,2 bilions (http:// www.teoma.com) o Winsenut amb 0,9 bilions (http:// www.winsenut.com) 2. Cercadors que fins fa poc eren força populars com Altavista i Alltheweb han desaparegut, en ambdós casos s’han integrat a Yahoo. Altres eines molt utilitzades són els directoris com l’Open Directory Project (http://www.dmoz.org) o Terra (http:// www.terra.es) que indexen les pàgines web per categories ordenades alfabèticament, donant una alternativa a la cerca per text lliure. Les prestacions bàsiques dels cercadors per recuperar la informació a Internet es basen en la cerca per text lliure i l’ús de delimitadors que permeten refinar el resultat final. En el desenvolupament de noves possibilitats de cerca i de presentació dels resultats per rellevància, Google s’enduu el major nombre d'aportacions (recupera fins a sis tipus diferents de format, a part de l’HTML). Hi ha però, altres cercadors que van ser innovadors i pioners com Vivísimo (http://vivisimo.com), que agrupa els resultats i els etiqueta, o Kartoo (http://www.kartoo.com), que ofereix el resultat de manera gràfica enllaçant les webs relacionades. Destaca també Scirus (http:// www.scirus.com), el motor de cerca de l’editorial Elsevier que, si bé indexa només pàgines web estàtiques en HTML, aquestes són sempre d’àmbit universitari i enllacen amb bases de dades referencials i articles de revista. Han passat més de deu anys des que es va parlar per primera vegada d’Internet invisible i avui alguns cercadors de primera generació ja permeten la recuperació d’alguns formats fins ara no indexats, sobretot d’arxius PDF. Es preveu doncs que Internet deixi de tenir una part invisible. Els sistemes de cerca que més avenços han propiciat en aquest sentit són els multicercadors i metacercadors, que busquen simultàniament a diferents bases de dades. Només poden trobar allò que és comú a diferents servidors i aporten millores com l’eliminació de duplicitats en els resultats. Copernic (http://www.copernic.com) és un dels multicercadors més utilitzats. Pertany al grup d’eines que personalitzen i automatitzen les tasques de cerca des del programari de l’ordinador (característica que els defineix com a eines de segona generació). A banda d’eliminar duplicats, detecta enllaços trencats, elabora webs pròpies a partir d’altres o programa cerques per executar periòdicament. També en el grup d’eines de segona generació trobem els navegadors fora de línia, els clients Z39.50 i els mapadors. Són programes que permeten bolcar pàgines web completes al nostre ordinador i treballar sobre elles sense connexió a la xarxa: Teleport Pro (http://www.tenmax.com/teleport/pro/ home.htm), per exemple, té una capacitat per descarregar fins a 64.000 pàgines; BookWhere (http://www.webclarity.info), basat en el protocol Z39.50 que permet interrogar interfícies de diferents programaris, serveix per elaborar bases de dades bibliogràfiques; o Xenu (http://home.snafu.de/tilman/ xenulink.html), que descriu de forma gràfica l’estructura d’un lloc web (en fa el mapatge), detecta enllaços trencats i extreu dades estadístiques dels tipus de documents que el formen. I cap a on s’investiga per aconseguir millores en aquestes eines de primera i segona generació? Una de les línies de treball és ben coneguda pels bibliotecaris i documentalistes: la indexació acurada dels recursos electrònics a Internet, és a dir, una indexació fonamentada en incloure una sèrie de metadades bàsiques (autor, títol, matèria, lloc de publicació, etc.) que facin possible la recuperació d’informació rellevant i pertinent. L’objectiu és crear una web semàntica, una Internet on poder navegar de manera intel.ligent... la solució per no naufragar! 1.“Google Scholar o com buscar informació científica fent un clic”. TEch Recursos d’Informació en Ciència i Tecnologia. Núm. 8, Febrer 2005. 2.Dades extretes del Laboratorio de Internet del CINDOC-CSIC (http:// internetlab.cindoc.csic.es/), centre especialitzat en la descripció i avaluació de continguts a Internet. < <http://www.internetinvisible.com> [Consulta 7 març 2005] < Codina, Lluís. “Internet invisible y web semántica: ¿el futuro de los sistemas de información en línea?” Tradumàtica, núm. 2, novembre 2003. <http://www.fti.uab.es/ tradumatica/revista/num2/ articles/06/06art.htm> [Consulta 7 març 2005] Eduard Minobis (Biblioteca ETSAB) [email protected] Josep Vives (Biblioteca EPSEVG) [email protected] Molts cercadors no recuperen una part molt important de la informació disponible a Internet: és l’anomenada Internet Invisible La Llista d’encapçalaments de matèria d’arquitectura, urbanisme i construcció: català-castellà, castellà-català és un treball d’actualització de la primera edició (1992) que va ser elaborada com a producte de la col.laboració entre les biblioteques de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’eina bàsica amb la qual es va treballar en aquesta primera edició va ser una adaptació en castellà (feta per Montserrat Roca) de la llista d’encapçalaments de matèries que utilitzaven a la biblioteca del Royal Institute of British Architects de Londres. Aquesta adaptació l’han fet servir a les biblioteques de l’ETSAB i del COAC durant anys per assignar matèries al buidat de les revistes i es va anar ampliant i actualitzant amb matèries noves que anaven sorgint en la tasca diària del buidatge. L’edició actual ha estat revisada per bibliotecàries de l’ETSAB, l’ETSAV i l’EPSEB i vol ser una eina de treball per unificar encapçalaments de matèries d’arquitectura, urbanisme i construcció a les biblioteques de la UPC. La Llista s’ofereix també a totes biblioteques d’arquitectura catalanes i espanyoles que la vulguin utilitzar per indexar les seves col.leccions. La intenció és que sigui una llista viva, oberta a modificacions i nous termes que s’adaptin a les necessitats de les cerques dels usuaris. Per a més informació, us podeu adreçar a la Biblioteca de l’ETSAB: [email protected] Llista d’encapçalaments de matèria d’arquitectura, urbanisme i construcció El portal temàtic del CERN (European Laboratory for Particle Physics) inclou una base de dades especialitzada en l'àmbit de la física de partícules i àrees afins i també una sèrie de serveis gratuïts d'utilitat per la comunitat científica. Entre les principals característiques d’aquest dipòsit destaca l'accés lliure a més de 650.000 registres bibliogràfics, entre els quals es troben 320.000 documents a text complet especialitzats en l'àmbit de la física de partícules i àrees relacionades. La tipologia de documents recollits són: preprints, articles, llibres, ponències, revistes, informes tècnics, tesis, fotografies, vídeos, etc., així com documents d'arxiu i notes internes recollits pel Servei d'Informació Científica del CERN. També cal mencionar la possibilitat que s’ofereix d’incloure noves contribucions o documents per part d’usuaris interns i externs al CERN (a través del servei Submit). Els serveis accessibles des d’aquest portal són: < Search: permet cercar informació bibliogràfica i documents en text complet emmagatzemats dins els catàlegs del CDS, així com crear alertes, espais personals, etc. < Submit: permet la inclusió electrònica, dins i fora del CERN, de nous documents i activitats de recerca. < Convert: ofereix la possibilitat de convertir els documents d'un format a un altre (per exemple, de MS-Word a PDF). < Scan: ofereix l'opció de digitalitzar documents i fer-los accessibles en PDF (aquest servei és de pagament i només està disponible a la intranet del CERN). < Agenda: permet la consulta de congressos, projectes, departaments, etc. propis del CERN i/o afegits per altres usuaris, així com també facilita el programari necessari (InDiCo) perquè l'usuari pugui planificar les seves reunions, congressos, tallers... i emmagatzemar les seves presentacions i notes. < WebCast: permet visualitzar els vídeos de les presentacions de ponències i també videoconferències en temps real realitzades al CERN. < Bulletin: accés obert al butlletí setmanal del CERN, CERN Weekly Bulletin en format electrònic. CDS també inclou un apartat amb les darreres novetats introduïdes al portal, així com la possibilitat de subscriure's per rebreles a l’adreça de correu que li indiquem. http://bibliotecnica.upc.es/bbdades/ NOVETATS “OPEN ACCESS” CERN Document Server (CDS) En el desenvolupament de noves possibilitats de cerca i de presentació dels resultats per rellevància, Google s’enduu el major nombre d'aportacions